llegats
- Títols adquisitius i translatius dels drets reals. La tradició
-
Demanda de judici ordinari sol·licitant la detracció de la quarta falcídia per existir un excés de llegat segons el dret civil català
L'hereu pot reduir els llegats ordenats pel causant quan aquests no li permetin obtenir de l'herència la quarta part de l'actiu hereditari líquid (art.427-40 CCCat.). La quarta falcídia és una figura del dret català que permet que l'hereu retingui en propietat la quarta part del total dels béns relictes. També és anomenada "quota hereditària mínima".
... II. LEGITIMACIÓ. En virtut de l'art.427-40 CCCat. i 10 de la Llei d'enjudiciament civil, l'hereu té dret a reduir els llegats si la seva ordenació no li deixa lliure la quarta part de l'actiu hereditari líquid i a retenir aquesta part en la seva propietat. El meu ... -
La responsabilitat dels legataris pels deutes del causant
... 427-39 CCCat. en el seu apartat tercer, estableix que «l’hereu pot fer valer la reducció dels llegats excessius encara que no hagi acceptat l’herència a benefici d’inventari»; així doncs, el patrimoni personal de l’hereu no es veurà afectat ...
-
El dret de superfície
... Per exemple, sempre i quan es tingui capacitat per a succeir, per acceptar herències o llegats es requereix capacitat d’obrar (article 461-9) ... @@5.2. Objecte ... La finca base, de la qual és titular dominical el propietari del sòl o ...
-
Els fideïcomisos
I. El fideïcomís - 1. Concepte - 2. Sentit històric i actual dels fideïcomisos. Disposició transitòria quarta - 3. Distincions amb altres figures - 4. Modalitats - 4.1. Fideïcomisos purs, a terme i condicionals - 4.1.1. Fideïcomís pur - 4.1.2. Fideïcomís a termini - 4.1.3. Fideïcomís condicional - 4.2. Fideïcomisos expressos i tàcits - 4.2.1. Fideïcomís exprés - 4.2.2. Fideïcomís tàcit - 4.3....
... norma està d'acord amb els articles 462-2.2 i 462-3.3 CCCat, que disposen què en l'acreixement subsisteixen les condicions, els modes, els llegats, les substitucions i les altres càrregues no personalíssimes que el causant hagi disposat al cridat de la quota vacant o al legatari. Al contrari, ... -
Resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat contra qualificacions de la propietat i mercantils
1. Anotació preventiva d’embargament. 2. Arrendament. 3. Béns públics I drets de l’adminis tració. A) Concessions administratives. B) Expropiació. 4. Cancel·lació d’assentaments. 5. Condició resolutòria. 6. Dipòsit de comptes I tancament registral. 7. Embargament I constrenyiment. 8. Excés/disminució de cabuda. 9. Hipoteca. A) Canviària. B) Cancel·lació. C) Novació. D) Unilateral. 10....
... @@C) Llegats ... Resolució de 18 de gener de 2010 (BOE 58, de 8 de març de 2010: 3802) ... El testament del causant, a més d’instituir hereva, ... - Títols adquisitius i translatius dels drets reals. La tradició
-
Utilitat de la clàusula testamentària de llegat simple de legítima al Codi civil de Catalunya.
La primera clàusula dispositiva dels testaments catalans moderns sol fer referència a l’esmentat llegat simple de legítima, sota la forma "llega als seus fills A, B i C la legítima que legalment els correspon", o simplement "llega la legítima a les persones a qui legalment correspon tal dret" o altres similars. Tradicionalment, la finalitat d’aquesta clàusula ha estat evitar la preterició dels...
... En aquest cas, si el legitimari ha estat alhora instituït hereu o afavorit amb altres llegats, aquestes atribucions impliquen igualment la de la legítima, sense que el llegat en forma simple li atorgui cap dret addicional. Després si el ... -
Una nova empenta per a l'ús social de la llengua catalana a les Illes Balears. L'avanç inestable, i no sempre lineal, de la normalització lingüística
Al llarg dels més de trenta anys d’autonomia balear el règim jurídic de la llengua catalana a les Illes Balears ha passat per diverses etapes d’evolució i millora -impulsades per les previsions estatutàries i per la Llei de normalització lingüística de 1986-, però, també, per moments de retrocessos i estancaments. Al llarg de la VIII Legislatura, el Govern de les Illes Balears impulsa un seguit...
-
Balanç de la legislació i la jurisprudència de les Illes Balears 1979-2019
Aquest text recull les principals novetats legislatives i jurisprudencials en matèria de dret lingüístic de les Illes Balears que s'han produït els últims quaranta anys
- Bibliografia recent d'interès
- Efectos de las adquisiciones onerosas con pacto de supervivencia
-
Vigente
Codi civil de Catalunya Llibre Quart, relatiu a les successions de Catalunya (Llei 10/2008, de 10 de juliol)
... amb nomenament de marmessor universal i de l'atorgat en aplicació del dret de Tortosa, en el qual és possible repartir tota l'herència en llegats. Seguint el dret vigent, es mantenen les regles interpretatives i integradores de la voluntat del testador en diversos supòsits d'institució ...
-
Col·lació de donacions i successió en Dret Català.
De forma crítica, i amb recurs a la tradició jurídica catalana, es posen en relleu els importants equívocs existents sobre el sentit de l’institut de la col·lació, que de retruc abasta la mateixa naturalesa de les donacions en Dret Privat. Aquests equívocs han donat lloc a greus contradiccions i a una manca de coherència en la normativa vigent.
... ó de prellegats, o bé l'apartament de l'herència d'algun d'ells, restringint-ne la participació a la llegítima, i l'ordenació de llegats a favor d'algun dels fills o descendents, que caldria deduir la voluntat del causant de compensar mitjançant la successió allò disposat en vida, ... -
La partició i la col·lació
1. La partició - 1.1. Concepte: caràcters i naturalesa de la partició - 1.2. Dret a demanar la partició: legitimació, capacitat i termini - 1.3. La suspensió de la partició - 1.4. L’oposició a la partició - 1.5. Classes de partició - 1.5.1. La partició pel testador - 1.5.2. La partició per marmessor o comptador partidor - 1.5.3. La partició realitzada pels cohereus - 1.5.4. La partició arbitral o
... normes interpretatives que dóna el Codi civil de Catalunya per a moltes de les seves institucions, com les relatives a la ineficàcia dels llegats i la seva reducció, la relatives a la rescissió per lesió de la partició, a l'omissió de béns o persones en la partició o les relatives a la ... -
Ressenya de les principals sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
... ’obriria la successió intestada i el testament seria nul per falta d’institució d’hereu o passaria a convertirse en codicil, si conté llegats, que conservarien la seva validesa ... ELEMENTS DEL CONTRACTE ... Tractes preliminars ... Sentència núm. 2/2012, de 5 de gener. (Ponent: Carlos ...
-
Crònica legislativa de les Illes Balears
El text recull les resolucions del Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i del Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears (BOPIB) que afecten els usos i els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua, publicades durant el segon semestre de 2016.
-
La crisi econòmica i la seva incidència a la gestió dels serveis públics
La crisi econòmica ens ha portat a deu anys de retorn a la casella inicial del benestar social. En aquest article analitzem com els impactes de la crisi s’han traslladat al finançament del sector públic i, alhora, a la manera en què els diferents serveis s’han gestionat i transformat. Tot i la duresa de la crisi -doble recessió el 2011- viscuda per Espanya des del 2007, la despesa social no s’ha «
-
Interpretació, nul·litat i ineficàcia del testament
1. Interpretació del testament - 1.1. Els criteris d’interpretació del testament: objectiu i límit - 1.2. Regles especials d’interpretació o criteri legal - 1.3. Mitjans d’interpretació - 1.4. Quin és el moment determinant per a apreciar la voluntat del testador? - 1.5. Intèrprets del testament - 2. Nul·litat i ineficàcia del testament: introducció - 3. Nul·litat del testament - 3.1. Causes de...
... S'ha de vigilar si es configura com un únic llegat o com diferents llegats. La importància es manifesta a l'antic article 268.2 CS i actual 427-16.4 CCCat ... Abans, l'article 268.2 CS es limitava a dir que «el ... -
Els pactes successoris
1. Concepte de pacte successori - 2. Naturalesa dels pactes successoris - 3. Estructura dels pactes successoris - 3.1. Requisits subjectius - 3.2. Requisits objectius. Possible contingut dels pactes successoris - 3.3. Requisits formals dels pactes - 4. Modalitats de pactes successoris - 4.1. Els heretaments - 4.2. Els pactes successoris d’atribució particular - 5. Efectes dels pactes successoris -
... d'un punt de vista doctrinal, es defineixen els pactes successoris com aquells que poden tenir per objecte la institució hereditària, els llegats, la renúncia a un dret a succeir o un conveni sobre l'herència d'una tercera persona que encara viu (roca sastrE citat per roca i trias). La ... -
Les disposicions modals
1. Plantejament general al Llibre IV del CCCat (capítol VIII del Títol II) - 2. El mode successori - 2.1. Aspectes generals. Concepte. Identificació i distinció d’altres figures - 2.2. Estructura del mode - 2.3. Compliment del mode i garanties de compliment - 2.4. Commutació o conversió del mode - 2.5. Ineficàcia i incompliment del mode - 2.6. Les disposicions per sufragis i obres pies i a favor...
... ó de successors, a configurar-se com una disposició successòria més i estar tractat en un capítol específic a continuació dels llegats ... Aquesta regulació específica emfasitza el caràcter diferenciat de les disposicions modals respecte de la condició i del termini ... -
La successió per causa de mort: subjectes i objecte
1. La successió per causa de mort - 1.1. Successió voluntària i legal - 1.2. Títols successoris: hereu i legatari - 1.2.1. Distinció entre l’hereu i el legatari - 1.2.2. Supòsits dubtosos - 2. Subjectes de la successió. Capacitat per a succeir - 2.1. Capacitat general per a succeir - 2.1.1. Les persones físiques - 2.1.2. Les persones jurídiques - 2.2. Indignitat i inhabilitat successòries - 2.2.1.
... A més, en els llegats d'eficàcia real també podem parlar de successor, perquè el legatari adquireix un bé propi del causant, per la sola virtualitat del llegat, des de ... - La ectogénesis: ¿el principio del fin del aforismo 'mater semper certa est?
- Los abogados catalanes, la revolución liberal y el estado constitucional
- Capítulo II