Utilitat de la clàusula testamentària de llegat simple de legítima al Codi civil de Catalunya.

AutorVíctor Esquirol Jiménez
CargoNotari d'El Masnou
Páginas82-85

Page 82

La primera clàusula dispositiva dels testaments catalans moderns sol fer referència a l’esmentat llegat simple de legítima, sota la forma "llega als seus fills A, B i C la legítima que legalment els correspon", o simplement "llega la legítima a les persones a qui legalment correspon tal dret" o altres similars. Tradicionalment, la finalitat d’aquesta clàusula ha estat evitar la preterició dels legitimaris. No obstant això, després de la promulgació del Llibre Quart del Codi civil de Catalunya, hem d’examinar si el llegat simple de legítima conserva aquest efecte pel que fa a la preterició i si té alguna altra utilitat.

  1. Llegat simple de legítima i preterició errònia. L’art. 451-16.4 del Codi civil de Catalunya (des d’ara CCCat) regula la relació entre ambdues institucions, quan disposa: "El simple reconeixement genèric del dret de legítima a qui correspon o l’atribució d’un llegat simple de legítima a favor de tots els fills no exclou el dret dels legitimaris a exercir l’acció de preterició errònia si escau d’acord amb els apartats 1 a 3."

    Per tant, queda clar que el llegat simple de legítima no evita la preterició errònia, la qual es produeix quan el causant desconeixia en el moment de testar l’existència d’algun descendent que resultarà ser legitimari i que confereix acció per obtenir la ineficàcia del testament, ja que

    Page 83

    suposa que el causant hauria atorgat el testament de forma substancialment diferent si no hagués conegut l’existència de l’esmentat legitimari. Ni tan sols evita la preterició errònia un llegat simple de legítima que inclogui expressament una previsió a favor dels legitimaris sobrevin-guts del tipus: llega als seus fills citats i a aquells que pugui tenir en el futur, el que per legítima els correspon; o llega la legítima a les persones que acreditin tal dret, encara que neixin o resultin legitimàries després d’haver atorgat aquest testament; o una altra de similar. Ja que, com hem vist, l’art. 451-16.4 diu que el llegat simple de legítima a favor de tots els fills no evita la preterició errònia, la qual cosa inclouria els fills posteriors a l’atorgament del testament.

    La pregunta que sorgeix a conseqüència d’això és si el testador pot evitar d’alguna manera que el naixement d’algun fill amb posterioritat a l’atorgament del testament (que serà el supòsit més freqüent de preterició errònia) comporti la ineficàcia del testament, en definitiva, si pot evitar la preterició errònia.

    Ni el Codi ni la doctrina posterior aclareixen aquesta problemàtica. GARRIDO 1 deixa la pregunta enlaire, LAMARCA 2 ho considera molt dubtós; ROCA TRIAS 3 no aborda la qüestió en l’última edició de les Institucions de Dret Civil de Catalunya, si bé recorda que el TSJC ha interpretat de manera restrictiva els supòsits de preterició errònia a les sentències d’1 d’octubre de 1991 i 21 de desembre de 1992.

    Al meu entendre, la preterició errònia només és evitable, fora de les excepcions legals, si el testador institueix hereus els legitimaris sobrevinguts. Acabem de veure que, malgrat que el fonament de la preterició errònia és la ignorància del testador en relació amb els esmentats legitimaris, no és suficient que el testador en prevegi la possible existència simplement reconeixent-los el dret a legítima; ni tan sols és suficient que el testador els faci qualsevol atribució, ja que el llegat simple de legítima comporta una atribució, és un veritable llegat de valor, quan el legitimari no és instituït hereu ni afavorit amb un llegat. Així resulta de l’art. 451-7.4, que disposa: La legítima es pot llegar en forma simple, utilitzant la fórmula "allò que per legítima correspongui" o altres anàlogues o similars. En aquest cas, si el legitimari ha estat alhora instituït hereu o afavorit amb altres llegats, aquestes atribucions impliquen igualment la de la legítima, sense que el llegat en forma simple li atorgui cap dret addicional. Després si el legitimari no ha estat instituït hereu ni beneficiat amb un llegat, la legítima es pot llegar en forma simple i, en aquest cas, representa una atribució patrimonial, encara que insuficient conforme a l’art. 451-16.4 per evitar la preterició errònia.

    És evident que no estem solament davant d’un problema de legítima; en realitat, el legislador utilitza la legítima com a pretext per declarar la ineficàcia d’un testament per una causa que pot no afectar en absolut la legítima, com...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR