Revista catalana de dret públic

Número de Revista

Últimos documentos

• L'entrada i circulació de turistes a la Unió Europea en situació de pandèmia: el precedent de la COVID-19

  La mobilitat de turistes a la Unió Europea es produeix en el marc de les normes que regeixen la lliure circulació de persones, dret fonamental de la ciutadania europea que admet, no obstant això, limitació per part dels estats, si és necessari, per salvaguardar la salut pública. La pandèmia ha plantejat el repte de garantir la proporcionalitat i la necessitat de les restriccions adoptades pels estats en un context d'emergència i de gran tensió per als sistemes sanitaris nacionals. Davant d’aquest fet, la Unió ha fomentat la coordinació entre els estats definint criteris i tipus de mesures comunes, així com fomentant el reconeixement i la confiança mutus, que són claus per recuperar el turisme. Amb tot, la seva capacitat d'incidència ha estat limitada. La mateixa Unió ha tractat els desplaçaments de turistes com a no essencials i la seva restricció com a un mecanisme útil en la lluita contra l'expansió del virus

• Introducció a la secció monogràfica sobre els reptes de l'ocupació pública

  La secretària del Comitè Editorial de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP), Clara Isabel Velasco Rico, introdueix la secció monogràfica sobre els reptes de l'ocupació pública que encapçala el número 65 de l'RCPD. Segons constata, la gestió de la pandèmia i de la postpandèmia ha posat de manifest o ha fet aflorar determinades mancances, algunes d’històriques, en el funcionament de les administracions públiques relacionades amb el personal al seu servei. Cal entomar aquestes deficiències per garantir una gestió dels serveis públics en harmonia amb els principis constitucionals i legals que la inspiren. Els temes que preocupen en l'actualitat als responsables de dissenyar les polítiques públiques en aquesta matèria pivoten bàsicament sobre quatre punts: el sistema d'accés a la funció pública, també en relació amb l'anomenat "personal directiu"; la capacitació digital dels treballadors públics; la necessitat d'estabilitzar una massa de servidors públics en situació d'interinitat, i, finalment, la dificultat de trobar funcionaris i personal laboral, sobretot en territoris poc poblats, per cobrir determinats llocs de treball especialment qualificats

• La intel·ligència artificial en la detecció de les pràctiques de bid rigging: el paper capdavanter de l'ACCO

  Prenent en consideració el paper actual i futur de la intel·ligència artificial en la licitació pública, el present article es centra, des de l’òptica de les directrius de la Llei 15/2022, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, en la potencialitat que pot correspondre a la intel·ligència artificial davant la detecció i l’actuació contra les col·lusions en la contractació pública. Dins d’aquest nou dret computacional de la competència o “antitrust 3.0” es detallarà el paper capdavanter que ha assumit l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) pel que fa a la posada en marxa, en fase experimental, de l’eina informàtica ERICCA, i, en paral·lel, la seva participació activa dins del projecte Computational Antitrust del Stanford Center for Legal Informatics (CodeX)

• Cap a una reforma del sistema d'accés a l'ocupació pública. Comentari a dos informes oficials recents

  En els últims temps ha resorgit el debat sobre el nostre sistema de selecció dels empleats públics, que ha evolucionat molt poc des de fa dècades; i, per la seva rigidesa, escassa agilitat i caràcter poc equitatiu, sembla que necessita que es reformi. Dos informes oficials recents, un d'elaborat per a l'Administració General de l'Estat i un altre per a la Generalitat Valenciana, plantegen algunes modificacions del model actual, de certa importància. Al present article s'examina l'estat de la qüestió i el contingut d'ambdós informes

• El valor de les dades sanitàries de les administracions públiques: els futurs béns de domini públic?

  En el present treball es proposa com a idea inspiradora la possibilitat que les dades de salut registrades en els suports de les administracions públiques sanitàries siguin considerades en un futur com un peculiar tipus de béns de domini públic, atès el seu interès general i, per tant, com un nou mecanisme d'ingrés patrimonial estatal. Així doncs, s'obre l'oportunitat que l'Estat pugui obtenir una remuneració econòmica a mode de taxa o cànon per permetre el tractament de les dades de salut registrades en els seus suports a aquelles entitats privades que en sol·licitin l'accés per al desenvolupament de projectes d'investigació biomèdica d'interès general i d'assistència sanitària que apliquin tecnologies big data o intel·ligència artificial

• Elements crítics de la Llei de reducció de la temporalitat a l'ocupació pública: la norma i la seva aplicació pràctica

  L’estabilització del personal temporal que ha endegat la Llei 20/2021, de 28 de desembre, per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, ha iniciat la seva aplicació l’any 2022 i seguirà desenvolupant-se a través de convocatòries durant els anys 2023 i 2024. Aquest article detalla els elements més complexos que ha comportat la posada en marxa de la Llei durant el 2022 i com ha estat recepcionada per altres normes legals i reglamentàries i per les bases de les convocatòries que cada administració i cada entitat pública han aprovat en aquest primer any de vigència

• La funció del Tribunal d'Auditoria portuguès en el control del Pla de recuperació i resiliència: la peça d'un trencaclosques prometedor?

  Aquest article tracta del règim jurídic previst per a l’execució del Pla de recuperació i resiliència de Portugal i, en concret, de la funció assignada al Tribunal d’Auditoria portuguès en el control extern dels fons europeus implicats. Davant la necessitat d’executar aquest Pla en els terminis establerts, s’han aprovat un seguit de mesures legislatives per facilitar tant els canvis orgànics (creació de noves entitats i delegació de competències relacionades amb els fons europeus per part de les entitats existents) com els relatius al procediment (reducció del control previ dels procediments d’aprovació de la despesa pública i més flexibilització dels procediments de contractació pública). En aquest context, s’han reforçat les competències de control del Tribunal d’Auditoria per tal de garantir una bona gestió financera. No obstant això, un control adequat dels fons públics europeus exigeix una implicació (molt) més gran per part del Tribunal d’Auditoria, el qual ha d’exercir activament les seves competències generals de control sobre els fons europeus i la contractació pública i, sobretot, ha d’establir un sistema de control adequat, maximitzat i orientat als resultats, tal com preveu el Pla de recuperació i resiliència de Portugal

• El personal directiu en les administracions públiques: estat de la seva situació i perspectives de futur de l'element 'frontissa' de la gestió pública

  La professionalització dels nivells directius en la gestió pública constitueix un clar indicador de la qualitat democràtica de les institucions, per la qual cosa, després de més de 15 anys des de l'aprovació de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, és necessari reflexionar sobre l'estat de la seva situació i quines han de ser les característiques en la definició de la Direcció Pública Professional. Partint d'una revisió del desenvolupament anèmic de la figura en els diferents nivells de l'Administració i d'una visió de futur, se n'aborda la contextualització en un escenari general marcat per dues greus crisis, la generada per la pandèmia i la derivada d'un conflicte bèl·lic a Europa; el paper de lideratge que correspon al sector públic, i com el reforç de la dimensió directiva pot contribuir al necessari procés transformador que, per enèsima vegada, afecta la modernització de l'Administració pública

• Reflexions sobre el projecte d'identitat digital europea a la llum del certificat COVID digital i el moviment sobre la self-sovereign identity

  Acreditar la possessió d’un certificat de vacunació contra la COVID-19 sense lliurar cap dada de caràcter personal és el que s’anticipa del projecte Identitat Digital Europea. La introducció d’aquest projecte mitjançant l’esborrany de modificació del Reglament d’identificació electrònica i serveis de confiança (eIDAS) planteja per primera vegada la creació d’una cartera d’identitat digital que es pugui emprar com a mitjà d’identificació i com a contenidor de credencials d’identitat, sense la dependència d’arxius centralitzats ni traça davant qui es presenten, amb la premissa de la seguretat i la privacitat de les dades personals per disseny com a objectiu fonamental. Aquesta visió, fortament marcada pel moviment sobre la self-sovereign identity, –junt amb la creació de la Infraestructura Europea de Serveis de Cadena de Blocs (European Blockchain Services Infrastructure, EBSI), de la qual depèn el Marc Europeu d’Identitat Sobirana (European Self-Sovereign Identity Framework, ESSIF)– es veu reflectida en la modificació del Reglament eIDAS, i, de retruc, en el certificat COVID digital de la UE. La necessitat, arran la pandèmia, de crear un sistema fiable, segur, Interoperable i amb ple respecte pel Reglament general de protecció de dades (RGPD) per acreditar la salut en relació amb la malaltia ha portat a adaptar part del projecte d’identitat digital europea al certificat COVID; l’oportunitat que s’introdueix amb l’estudi del funcionament tècnic del certificat permet que l’avaluació de les millores a introduir siguin traslladables al projecte d’identitat digital europea, com el recurs a xarxes de cadenes de blocs (blockchain) a manera d’alternativa a la tradicional infraestructura de clau pública (PKI). En aquest sentit, el certificat suposa un pas ferm cap a un model d’identitat digital descentralitzat per garantir que l’individu tingui ple control sobre les seves dades

• L'ocupació pública als petits municipis: especificitats i necessitats de regulació

  Els municipis petits arrosseguen un problema d’incapacitat –o dificultats– en l’exercici de les seves competències i de prestació de serveis obligatoris, que s’han afrontat generalment a través de la prestació de serveis per altres ens locals o recorrent a fórmules associatives. El debat sobre la planta local i sobre la despoblació se centra en general en les dificultats de prestació –i accés– als serveis públics bàsics o a la generació d’activitat econòmica que fixi la població al territori. Tot i això, s’ha prestat molt poca atenció a l’ocupació pública en petits municipis i municipis en risc de despoblació. Aquests municipis disposen de molt pocs recursos i de personal insuficient per prestar serveis obligatoris i exercir les seves funcions. D’altra banda, els empleats públics en aquest context –inclosos els funcionaris d’habilitació nacional– tenen especificitats que s’haurien d’abordar a través d’una regulació específica

Documentos destacados

• El control intern de les administracions públiques. El seu paper en la prevenció i la lluita contra la corrupció dels poders públics

  Els escàndols de corrupció a l’Estat espanyol han comportat una crisi de credibilitat del sector públic i dels seus mecanismes de control. Els organismes i les institucions internacionals aposten per noves formes de governança i d’integritat institucional que requereixen un canvi profund de cultura ...

• Dossier sobre la lluita contra la corrupció des de l'Administració pública

  Aquest dossier recull una selecció de recursos de diferent abast útils per a l’estudi de la lluita contra la corrupció. Atès el volum que té a l’actualitat la documentació en aquesta matèria, aquest recull prescindeix d’un criteri quantitatiu, i l’objectiu és recollir i sistematitzar aquells...

• Dossier sobre transparència i bon govern

  Aquest dossier presenta una selecció de materials en matèria de transparència i bon govern. Atès el volum que té en l’actualitat la documentació en aquesta matèria, aquest recull pretén aportar valor no per la simple recopilació quantitativa sinó pel fet de compartir una perspectiva d’anàlisi que...

• La memòria justificativa en el control judicial de la discrecionalitat administrativa del planejament urbanístic

  La memòria justificativa és un document en el qual el planificador urbanístic argumenta les raons per les quals ha decidit donar una determinada configuració a l’ordenació d’un territori. Es tracta d’un element que ha de formar part de la majoria d’instruments de planejament des de finals del segle ...

• Soroll, drets i tribunals: una visió transversal. La protecció en l'àmbit internacional i constitucional

  La necessitat de protegir la persona davant del soroll ha motivat l’articulació de tota una sèrie d’instruments de protecció, tant en l’àmbit internacional (sobretot amb la tasca efectuada pel Tribunal Europeu de Drets Humans) com en l’ordenament intern, amb la recepció d’aquesta jurisprudencia pel ...

• Dossier sobre la llibertat d'expressió a l'era digital

  Aquest dossier té com a objectiu principal recollir recursos relacionats amb l’exercici de la llibertat d’expressió a través d’Internet i els seus diversos contextos digitals. Especialment en la darrera dècada, la normativa, la jurisprudència, els informes i la bibliografia han experimentat un...

• Elements crítics de la Llei de reducció de la temporalitat a l'ocupació pública: la norma i la seva aplicació pràctica

  L’estabilització del personal temporal que ha endegat la Llei 20/2021, de 28 de desembre, per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, ha iniciat la seva aplicació l’any 2022 i seguirà desenvolupant-se a través de convocatòries durant els anys 2023 i 2024. Aquest article detalla els...

• Transparència, integritat i grups d'interès. Deu lliçons apreses de l'aplicació de la Llei 19/2014, del 29 de desembre

  Els grups d’interès han de desenvolupar la seva activitat davant les administracions públiques amb transparència i garantint la integritat tant dels servidors públics com dels mateixos grups d’interès, com també la igualtat en el seu accés a les institucions públiques, perquè aquesta activitat...

• La col·laboració publicoprivada en el procés d'execució dels plans finançats amb fons NextGenerationEU: més enllà de la tradicional distinció entre formes organitzatives i formes contractuals, l'especial rellevància de les subvencions

  El treball analitza el model institucional dissenyat específicament per executar el Pla de recuperació, transformació i resiliència, a partir del Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a la modernització de l’Administració pública i per a l’execució del ...

• L'eutanàsia i la seva incidència en els drets del pacient

  La Ley Orgánica 3/2021, de 24 de marzo, de regulación de la eutanasia ha supuesto un nuevo paso en la ampliación y desarrollo de los derechos del paciente. A través de este texto normativo se origina el derecho a la prestación de ayuda para morir y se da un nuevo impulso a derechos como: recibir...