Revista catalana de dret públic

Número de Revista

Últimos documentos

• La manca de solidaritat d'Europa davant la crisi humanitària. Qüestionant l'imaginari constitucional de la Unió Europea

  La constitució i el constitucionalisme de la Unió Europea (UE) són concebuts preferentment com un conjunt d’imaginaris en confrontació, és a dir, relats que competeixen sobre la construcció juridicopolítica d’Europa. Aquests imaginaris han estat històricament fomentats per tecnòcrates i elits polítiques de la UE, però també per diversos actors socials i econòmics, ja siguin demòcrates progressistes o bé grups empresarials influents. Quan els tecnòcrates i les elits es van dedicar al projecte de constitucionalització de la UE cap als anys 90, el que pretenien era legitimar la Unió; perquè aleshores la constitucionalització era necessària en esdevenir la Unió una organització internacional no gaire típica. A pesar que les lleis, la normativa i les polítiques que es van adoptar en l’àmbit de la UE van tenir un impacte en els ciutadans, no van afectar els processos legislatius o de presa de decisions polítiques. La primera part d’aquest treball explica com la identitat constitucional de la Unió Europea s’ha forjat mitjançant la fixació legal de valors, imaginaris i constel-lacions. Tot seguit, s’analitza la creació progressiva de l’imaginari constitucional europeu i els efectes que ha tingut sobre aquest imaginari la manca de respostes adequades a les crisis humanitàries. L’article clou plantejant una sèrie d’interrogants que relacionen el projecte ideològic d’identitat col-lectiva europea, el procés d’integració política i el paper que els valors fundacionals de solidaritat i dignitat humana poden desenvolupar en aquests processos

• El ressorgir dels serenos a l'àmbit local: entre la seguretat privada i la convivència ciutadana (CA-ES)

  L’augment de fets delictius i de conductes incíviques ha comportat una percepció d’inseguretat ciutadana i d’un ús abusiu de l’espai públic en la població de determinats municipis. Davant d’aquestes situacions, s’ha plantejat la possibilitat de recuperar la figura històrica del sereno des de dues perspectives diferenciades. La primera, que s’anomena “model Premià”, es basa en la possibilitat que els municipis, a través de contractes de serveis, encarreguin a empreses de seguretat privada determinades funcions pròpies d’aquestes, en col-laboració amb la policia local, que es realitzen en determinats àmbits de l’espai públic. Aquest model sembla basar-se en la vigent Llei de seguretat privada que comporta una major flexibilitat de la presència de la seguretat privada en els espais públics, si bé amb determinades limitacions. La segona, que s’anomena “model Gramenet” té un fonament divers a través de la figura de l’agent cívic, mitjançant plans d’ocupació per a persones que, per motius laborals, es troben en risc d’exclusió social, que es basa en la necessitat de garantir la convivència ciutadana i un ús adequat de l’espai públic. Aquest article, a més de sistematitzar i analitzar ambdós models, busca el seu encaix en el marc regulatori vigent. En un cas, resultarà necessari clarificar l’àmbit de la seguretat privada davant una possible expansió indiscriminada del seu àmbit d’actuació. En l’altre, caldrà trobar el marge d’actuació dels municipis respecte a la convivència ciutadana i els usos adequats de l’espaiú bplic

• La confiscació preventiva entre principis constitucionals i supranacionals: el cas italià

  Il presente lavoro analizza lo sviluppo applicativo delle misure di prevenzione patrimoniali, sequestro e confisca di prevenzione, tipiche dell’ordinamento italiano, sottolineando i punti deboli e la natura preventiva di tali misure attraverso il ripercorrere i principali interventi normativi e le più importanti pronunce giurisprudenziali. Il punto centrale, la compatibilità con i principi fondamentali, siano essi costituzionali o sovranazionali, le rende oggetto di continuo dibattito e allo stesso tempo l’uso con un procedimento parzialmente garantito, ma più snello, le porta a essere un efficace strumento di prevenzione sempre più utilizzato. Questa breve analisi si propone di tratteggiare la natura preventiva della confisca di prevenzione, considerando però la sua capacità ablativa permanente con la conseguente perdita del legame, tipico, con la pericolosità sociale

• Dret a decidir i dret constitucional dels estats

  Le “droit de décider”, qui serait reconnu à une partie de la population d’un État, n’est pas inscrit expressément dans les constitutions. Si certaines notions s’en rapprochent, tel que le droit à l’autodétermination, la revendication du droit de décider défend de plus en plus fréquemment un fondement à part afin de contourner les obstacles, à la fois internationaux et constitutionnels, à la sécession unilatérale. Même si les contours de ce droit restent encore ambigus, un statut constitutionnel de celui-ci commence à se dessiner à travers la jurisprudence constitutionnelle du Tribunal constitutionnel espagnol en particulier, qui pour rejeter ce droit dans sa version extrême (la sécession unilatérale) n’en consacre pas moins l’existence dans un arrêt de 2014. Or, s’il est logique que les États contestent ce droit d’un point de vue strictement constitutionnel, il n’en demeure pas moins que cette revendication exprime un souhait politique. La dimension politique du conflit opposant l’État à l’entité qui revendique le droit de décider marque sans doute les limites de l’appréhension strictement constitutionnelle de ce droit. Pour autant, le droit constitutionnel garde un rôle de première importance dans la définition des garanties démocratiques qui pourraient entourer l’exeircce de ce droit

• Un èxit només parcial: avaluació dels primers vint anys d'acords al si de la Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Generalitat Valenciana

  La Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Comunitat Valenciana és l’òrgan més important en les relacions entre ambdues administracions i té, entre d’altres, l’objectiu d’arribar a acords intergovernamentals per tal de reduir l’elevat nombre de recursos d’inconstitucionalitat que es presenten davant del Tribunal Constitucional. Malgrat que la sensació general és que aquest objectiu s’ha aconseguit, ja que ha crescut gradualment el nombre d’acords adoptats per part de la Comissió, una anàlisi del seu funcionament i de les característiques dels acords assolits ens porta a pensar que tal vegada aquest èxit és només parcial. Per això, i amb la finalitat d’avaluar el rendiment d’aquest òrgan específic durant els anys que ha estat en funcionament, en aquest treball s’analitzen en profunditat els acords adoptats en el si d’aquest, després d’examinar, breument, la seua regulació i regles bàsiques de funcionament

• La tutela juridico-administrativa de la vulnerabilitat energètica: mesures pal-liatives i estructurals

  Este artículo realiza un estudio del marco jurídico-administrativo que regula la situación de vulnerabilidad en la que se encuentra el consumidor eléctrico cuando no puede hacer frente al pago del suministro, como servicio económico de interés general. Desde el año 2009 la Unión Europea viene exigiendo a los Estados miembros compatibilizar la liberalización del sector con la intervención administrativa para garantizar la tutela de los colectivos más vulnerables. En esta ordenación jurídica, en continua evolución hacia una mayor protección, abordamos las medidas de carácter individual que se han venido adoptando, la problemática jurisprudencial asociada al pago de obligaciones de servicio público referidas al precio del suministro y las propuestas de lege ferenda que corresponde adoptar ante la faceta “colectiva” del problema: la pobreza energética

• Constitució cultural a Cuba? Encerts i desencerts de la regulació jurídica de la cultura en la nova Constitució cubana

  La Constitución de la República de Cuba promulgada el 10 de abril de 2019 incorpora el elemento cultural como uno de sus fundamentos. Con ello, la nueva Carta Magna podría ser considerada una Constitución cultural. Sin embargo, presenta limitaciones en cuanto a la regulación jurídica de la cultura. El objetivo de este estudio es analizar las características de este fenómeno, enfatizando sus fortalezas y debilidades. En un primer momento, se examina la lógica que ha movilizado las definiciones de cultura y sus impactos en el ejercicio político cubano. Ello permite establecer la relación que existe entre la cultura y la Constitución, mediante un acercamiento a sus principales categorías jurídicas. Por último, tomando como paradigmas algunas constituciones del nuevo constitucionalismo latinoamericano, se procede a un análisis exegético de la Carta Magna cubana en busca de aciertos y desaciertos que la regulación jurídica hace del elemento cultural

• La consulta popular a la llum de la jurisprudència del Tribunal Constitucional

  El concepto de consulta popular ha pasado inadvertido tradicionalmente en nuestro ordenamiento jurídico constitucional, siempre a la sombra y en contraposición con el concepto de referéndum. El objeto del presente estudio abordará, por un lado, el punto de partida constitucional del concepto de consulta popular: ¿es el artículo 149.1.32 de la Constitución española la puerta abierta a la consulta popular?; y, por el otro, analizará la evolución jurisprudencial del Tribunal Constitucional acerca del concepto de consulta popular y, de este modo, se conocerá qué lugar ocupa la consulta popular en nuestro ordenamiento. Asimismo, se pone de manifiesto la novedosa incorporación de un instrumento autonómico de participación al que nos referimos como consulta ciudadana. A pesar de no entrar en el fondo de la cuestión, la existencia de este mecanismo nos lleva a cuestionar la distinción entre referéndum y consulta popular, llevada a cabo hasta ahora por parte del supremo intérprete de la Constitución

• La presó provisional i la responsabilitat patrimonial de l'Estat jutge: dues reformes pendents (CA-EN)

  Aquesta recerca examina la polèmica institució de la presó provisional a Espanya a l’albir de dues realitats punyents: d’una banda, l’omnipresència d’aquesta mesura cautelar com a pràctica judicial —a principis d’any, un 16% de la població reclusa es trobava en situació de presó preventiva—; de l’altra, un sistema d’indemnització, en cas d’absolució, per responsabilitat patrimonial de l’Estat jutge, que s’ha mostrat ineficaç des de 1985 i que recentment s’ha vist sacsejat en els seus fonaments per la intervenció del Tribunal Europeu de Drets Humans i la declaració, per part del Tribunal Constitucional, de la inconstitucionalitat de diferents incisos de l’article 294 de la LOPJ. L’article planteja, més enllà del repàs del procés que ens ha portat fins a la situació actual, els termes del debat per poder afrontar amb garanties dues reformes legislatives, que s’intueixen més necessàries que mai

• El retorn dels diners confiscats pel govern franquista i l'obligatorietat de les recomanacions dels comitès internacionals de drets humans. Una possible via de rescabalament (CA-EN)

  Aquest treball vol recordar l’ús de la política monetària franquista com a arma a la Guerra Civil Espanyola i la confiscació il-legítima dels diners republicans per part de l’Estat franquista. Aquesta confiscació cal entendre-la com un dany patit per ciutadans particulars, dany efectiu que no ha estat reparat per l’Estat democràtic espanyol dins la justícia transicional espanyola. Dins d’aquesta manca de reparació, comentem la Sentència del Tribunal Suprem núm. 1470/2017, que desestima la reclamació judicial d’aquest dany; un dels fonaments de la Sentència és la manca de responsabilitat patrimonial de l’Estat legislador per l’omissió legislativa que reguli aquella reparació. En aquest treball plantegem una possible via de reclamació, que seria basar-nos en l’Informe del relator especial de l’ONU sobre justícia transicional, a l’empara del nou posicionament del Tribunal Suprem sobre l’obligatorietat de les recomanacions dels comitès internacionals, sobre la base de la Sentència del Tribunal Suprem núm. 1263/2018, que per primera vegada en reconeix la vinculatorietat per a l’Estat espanyol

Documentos destacados

• La memòria justificativa en el control judicial de la discrecionalitat administrativa del planejament urbanístic

  La memòria justificativa és un document en el qual el planificador urbanístic argumenta les raons per les quals ha decidit donar una determinada configuració a l’ordenació d’un territori. Es tracta d’un element que ha de formar part de la majoria d’instruments de planejament des de finals del segle ...

• Bon govern, transparència i rendició de comptes. Reforçant i completant la legitimitat democràtica dels poders públics

  Aquest treball té per objecte l’anàlisi dels conceptes de bon govern, transparència i rendició de comptes. Es tracta d’examinar si el recurs a aquestes nocions respon a uns canvis estructurals en la política legislativa adoptada els darrers anys mitjançant textos com la Llei 19/2013, de transparènci...

• Soroll, drets i tribunals: una visió transversal. La protecció en l'àmbit internacional i constitucional

  La necessitat de protegir la persona davant del soroll ha motivat l’articulació de tota una sèrie d’instruments de protecció, tant en l’àmbit internacional (sobretot amb la tasca efectuada pel Tribunal Europeu de Drets Humans) com en l’ordenament intern, amb la recepció d’aquesta jurisprudencia pel ...

• Dossier sobre transparència i bon govern

  Aquest dossier presenta una selecció de materials en matèria de transparència i bon govern. Atès el volum que té en l’actualitat la documentació en aquesta matèria, aquest recull pretén aportar valor no per la simple recopilació quantitativa sinó pel fet de compartir una perspectiva d’anàlisi que...

• Dossier sobre l'impacte de la crisi econòmica en l'Administració pública

  Aquest dossier recull una selecció de recursos de diferent abast útils per a l’estudi de l’impacte de la darrera crisi econòmica en les administracions públiques. A partir d’una perspectiva eminentment juridicoadministrativa, la selecció s’ha realitzat sense pretensió d’exhaustivitat, amb la...

• Transparència, integritat i grups d'interès. Deu lliçons apreses de l'aplicació de la Llei 19/2014, del 29 de desembre

  Els grups d’interès han de desenvolupar la seva activitat davant les administracions públiques amb transparència i garantint la integritat tant dels servidors públics com dels mateixos grups d’interès, com també la igualtat en el seu accés a les institucions públiques, perquè aquesta activitat...

• L'accés a la informació pública en la legislació espanyola de transparència: crònica d'un canvi de paradigma

  En aquest treball s’exposen l’evolució històrica i els trets bàsics de la regulació espanyola del dret d’accés a la informació pública vigent, així com l’abast real que aquest dret presenta en la seva aplicació pràctica, prenent com a exemple la doctrina establerta en els seus dos primers anys de...

• Drons: una oportunitat per a Catalunya? Reflexions jurídiques i propostes estratègiques

  El creixement del sector dels drons és imparable i les possibilitats econòmiques del seu ús són il·limitades. Els drons, tot i ser pilotats per control remot, són aeronaus i per això la legislació que se’ls aplica és l’aeronàutica que cada país ha desenvolupat d’acord amb la norma magna del dret...

• Els poders executius de la Guàrdia Europea de Fronteres i Costes: del Reglament 2016/1624 al Reglament 2019/1896

  Tres años después de la transformación de la agencia descentralizada FRONTEX en la Guardia Europea de Fronteras y Costas (GEFC), el Reglamento 2019/1896 prosigue con la profundización de sus tareas operativas. Este artículo analiza comparativamente en qué medida el Reglamento 2019/1896 refuerza su...

• La crisi econòmica i la seva incidència a la gestió dels serveis públics

  La crisi econòmica ens ha portat a deu anys de retorn a la casella inicial del benestar social. En aquest article analitzem com els impactes de la crisi s’han traslladat al finançament del sector públic i, alhora, a la manera en què els diferents serveis s’han gestionat i transformat. Tot i la...