Revista catalana de dret públic

Número de Revista

Últimos documentos

• Uns fons d'alt impacte. Introducció a la secció monogràfica 'Els fons europeus NextGenerationEU: reptes per a les administracions públiques' (CA-ES)
• Autors
• Un gir més cap a la centralització i la uniformitat. Governança i reformes del sector públic en el Pla de recuperació i resiliència italià

  This article examines the implementation of the EU Recovery and Resilience Plan (RRP) in Italy. By analysing and discussing the governance of the plan and the reform agenda it sets out, it aims to determine its political-constitutional background from the viewpoint of the regional and local authorities. The author purports that the logic and political inspiration of the plan is traceable to a longer trajectory of the political direction of executive power that results in the side-lining of both parliamentary and devolved powers. In particular, four factors are detected that justify this claim: the Prime Minister’s hegemony within the governance of the RRP; a considerable injection of technical/bureaucratic expertise within the Cabinet Office; the attempt to rearticulate the so-called multilevel governance around this hegemony by resorting to uniformity and concentration in the implementation process; and the adherence to a new public management (NPM)-like ideology. Key words: EU Recovery and Resilience Plan; governance; managerialism; reform; territorial governance; recentralisation; Italy.

• La reforma administrativa per a la gestió dels fons europeus NGEU a l'Administració de la Generalitat de Catalunya: direcció pública, agencialització i gestió per projectes

  L’article presenta una proposta de transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya en el marc de la necessitat de gestionar els fons europeus NGEU. Prèviament s’exposa la dificultat d’implementar reformes administratives durant els darrers 60 anys en l’àmbit nacional i internacional fent un repàs dels nombrosos fracassos i reduïts èxits en els diferents intents de reforma. Posteriorment s’exposen els enormes reptes que hauran d’afrontar les administracions públiques en la present dècada (2020-2030), que serà un període crucial de cara a la sostenibilitat o no en el futur de les administracions. En el tercer apartat es realitza una diagnosi molt sintètica sobre la situació actual de l’Administració de la Generalitat de Catalunya com a organització. La part central de l’estudi rau en les propostes per a reformar i modernitzar aquesta Administració fent un repàs als canvis necessaris de caràcter global i holístic en termes d’organització i gestió de recursos humans. Però, donat que implementar aquesta agenda de transformació es pot demorar molt temps, es realitza una proposta per introduir tres ingredients de reforma que s’haurien d’implantar de manera urgent, en el context de la urgent gestió dels fons europeus NGEU: a) implantació de la direcció pública professional; b) optar pel model d’agencialització de l’Administració instrumental de la Generalitat; i c) introduir la dinàmica de la gestió per projectes. Paraules clau: reforma administrativa; gestió pública; direcció pública professional; agències executives; gestió per projectes.

• El programa NextGenerationEU i el nou cicle pressupostari de la Unió Europea (CA-ES-EN)

  Les iniciatives més rellevants de la UE per a la recuperació després de la pandèmia tenen el seu epicentre en el pressupost. En aquest treball s’examina l’abast i contingut del programa NextGenerationEU en general i del Mecanisme de Recuperació i Resiliència en particular, i la seva interacció amb el marc pressupostari de la UE per al proper septenni, centrat en dos dels seus instruments més importants: el marc financer pluriennal 2021-2027 i la Decisió sobre recursos propis. L’aprovació del programa NextGenerationEU representa un canvi substancial en el finançament de la Unió i un aprofundiment de la integració europea que ha superat límits que, amb anterioritat a la pandèmia, els Estats consideraven infranquejables. Paraules clau: Unió Europea; COVID-19; pressupost de la Unió Europea; marc financer pluriennal; Decisió sobre recursos propis; instrument de recuperació de la Unió Europea; NextGenerationEU; Mecanisme de Recuperació i Resiliència; Next Generation EU; NGEU.

• Els governs locals davant del repte dels fons europeus de recuperació

  Este trabajo analiza el reto que suponen para los gobiernos locales los fondos europeos de recuperación. Comienza con la descripción de los fondos europeos, tanto su aprobación por la Unión Europea (Plan Europeo para la Recuperación NextGenerationUE y Marco Financiero Plurianual 2021-2027) como su posterior gestión en España (Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia). A continuación, se contrapone el papel que efectivamente ha correspondido y el que hubiera debido corresponder a los gobiernos locales en la aprobación y en la ejecución de los fondos. En el nivel europeo, se expone la posición del Comité Europeo de las Regiones y el Informe de posición aprobado por las Autoridades Metropolitanas Europeas (EMA). En el plano nacional, se destaca la participación de los gobiernos locales en la Conferencia Sectorial del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, la moción aprobada por la Comisión de Entidades Locales del Senado y la declaración institucional de la Federación Española de Municipios y Provincias. Termina el estudio con un conjunto de reflexiones conclusivas. Palabras clave: gobierno local; fondos europeos de recuperación; Plan Europeo para la recuperación NextGenerationEU; Marco Financiero Plurianual 2021-2027; Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia; Conferencia Sectorial del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia; Next Generation EU; NGEU.

• El dret a la identitat sexual en la interpretació del Tribunal Europeu de Drets Humans, entre marge d'apreciació nacional i creació de normes comunes

  El artículo examina la evolución de los estándares de protección del colectivo transexual en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, en particular respecto de las decisiones que conciernen a la violación del derecho a la identidad sexual y a la autodeterminación, ante el deniego de las autoridades nacionales de modificar el sexo de las personas transexuales en los registros nacionales. Conscientes de la constante tensión entre la necesidad de proteger los derechos reconocidos en el Convenio Europeo y el respeto del margen de apreciación que los Estados mantienen en determinados ámbitos, el propósito de la investigación es comprobar la existencia y la consolidación de unos estándares mínimos o normas comunes que el Tribunal Europeo ha ido elaborando y aplicando en sus años de actividad, e identificar cuáles son todavía los retos a los que el mismo se enfrenta en esta materia. Conocer esos elementos sentará las bases para promover que la adopción de medidas legislativas estatales esté orientada a respetar dichos estándares comunes y a lograr una efectiva protección de los derechos de las personas trans en el entorno europeo. Palabras clave: transexualidad; derecho a la vida privada; identidad sexual; Tribunal Europeo de Derechos Humanos; margen de apreciación nacional.

• La col·laboració publicoprivada en el procés d'execució dels plans finançats amb fons NextGenerationEU: més enllà de la tradicional distinció entre formes organitzatives i formes contractuals, l'especial rellevància de les subvencions

  El treball analitza el model institucional dissenyat específicament per executar el Pla de recuperació, transformació i resiliència, a partir del Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a la modernització de l’Administració pública i per a l’execució del Pla esmentat, amb especial atenció a les diverses formes i instruments de col·laboració publicoprivada, tant de nova creació (projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica), com preexistents (consorcis, societats mixtes), així com al paper especialment rellevant reservat a les subvencions. L’examen del dret positiu i dels diferents programes instrumentats mostra com les eines típiques de l’activitat de foment es configuren com el component principal d’aquesta col·laboració publicoprivada, amb una gran versatilitat per encarrilar els fons públics i privats i organitzar la cooperació entre empreses i entre centres de recerca, en contrast amb les limitacions que presenta l’actual configuració de la contractació pública com a motor de la recuperació econòmica. Paraules clau: col·laboració publicoprivada; fons europeus Next Generation; activitat de foment; subvencions; contractes; concessions.

• L'eutanàsia i la seva incidència en els drets del pacient

  La Ley Orgánica 3/2021, de 24 de marzo, de regulación de la eutanasia ha supuesto un nuevo paso en la ampliación y desarrollo de los derechos del paciente. A través de este texto normativo se origina el derecho a la prestación de ayuda para morir y se da un nuevo impulso a derechos como: recibir información clínica, prestar el consentimiento informado o elaborar unas instrucciones previas. A tal efecto, la Ley Orgánica 3/2021, de 24 de marzo, de regulación de la eutanasia rediseña un nuevo modelo de relación asistencial entre médico y paciente, que pivota sobre un régimen especial y más estricto de aplicación y cumplimiento de aquellos derechos del paciente que quedan afectos por el derecho a la prestación de ayuda para morir. Palabras clave: eutanasia; derechos del paciente; instrucciones previas; consentimiento informado; información clínica.

• Dossier sobre els fons europeus NextGenerationEU: reptes per a les administracions públiques

  El acuerdo político alcanzado en la reunión extraordinaria del Consejo de la UE que tuvo lugar entre los días 17 y 21 de julio de 2020 es un acuerdo histórico. El plan europeo para la recuperación NextGenerationEU (NGEU) y el Marco Financiero Plurianual 2021-2027 (MFP 2021-2027) representan el mayor paquete de estímulo financiero jamás financiado a través del presupuesto de la UE. Con este paquete se prevén inversiones públicas y privadas a escala europea durante los próximos años. Este dosier documental recopila la normativa, bibliografía y otros recursos de interés necesarios para analizar y conocer el funcionamiento del nuevo MFP 2021-2027 y del programa NextGenerationEU. Con ello se ofrece al lector académico un instrumento muy práctico de fácil acceso a las fuentes más actuales en la materia, y, al profesional de la Administración, un recopilatorio indispensable para su trabajo con los nuevos fondos. Palabras clave: NextGenerationEU; Next Generation EU; NGEU; Marco Financiero Plurianual; Unión Europea; Fondos Estructurales y de Inversión; Mecanismo de Recuperación y Resiliencia.

Documentos destacados

• Dossier sobre la llibertat d'expressió a l'era digital

  Aquest dossier té com a objectiu principal recollir recursos relacionats amb l’exercici de la llibertat d’expressió a través d’Internet i els seus diversos contextos digitals. Especialment en la darrera dècada, la normativa, la jurisprudència, els informes i la bibliografia han experimentat un...

• Les prestacions econòmiques de protecció social de les comunitats autònomes: previsions legals de seguiment i d'avaluació de la seva efectivitat, especial referència a la renda garantida de ciutadania a Catalunya i a l'ingrés mínim vital estatal

  Totes les comunitats autònomes (CA) disposen de prestacions econòmiques de protecció social per fer front a la situació de pobresa i vulnerabilitat de les persones, les famílies i les unitats de convivència i per garantir-los els mínims d'una vida digna. Es tracta de prestacions econòmiques de dret ...

• Bon govern, transparència i rendició de comptes. Reforçant i completant la legitimitat democràtica dels poders públics

  Aquest treball té per objecte l’anàlisi dels conceptes de bon govern, transparència i rendició de comptes. Es tracta d’examinar si el recurs a aquestes nocions respon a uns canvis estructurals en la política legislativa adoptada els darrers anys mitjançant textos com la Llei 19/2013, de transparènci...

• Dossier sobre transparència i bon govern

  Aquest dossier presenta una selecció de materials en matèria de transparència i bon govern. Atès el volum que té en l’actualitat la documentació en aquesta matèria, aquest recull pretén aportar valor no per la simple recopilació quantitativa sinó pel fet de compartir una perspectiva d’anàlisi que...

• El paper actual del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la governança de la Unió

  Aquesta recerca examina el paper actual del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la governança de la Unió a la llum de la seva jurisprudència recent enunciant primerament resolucions jurisdiccionals emblemàtiques de l'última dècada (2010-2019) i fent una anàlisi particular de la sentència...

• Transparència, integritat i grups d'interès. Deu lliçons apreses de l'aplicació de la Llei 19/2014, del 29 de desembre

  Els grups d’interès han de desenvolupar la seva activitat davant les administracions públiques amb transparència i garantint la integritat tant dels servidors públics com dels mateixos grups d’interès, com també la igualtat en el seu accés a les institucions públiques, perquè aquesta activitat...

• L'accés a la informació pública en la legislació espanyola de transparència: crònica d'un canvi de paradigma

  En aquest treball s’exposen l’evolució històrica i els trets bàsics de la regulació espanyola del dret d’accés a la informació pública vigent, així com l’abast real que aquest dret presenta en la seva aplicació pràctica, prenent com a exemple la doctrina establerta en els seus dos primers anys de...

• Soroll, drets i tribunals: una visió transversal. La protecció en l'àmbit internacional i constitucional

  La necessitat de protegir la persona davant del soroll ha motivat l’articulació de tota una sèrie d’instruments de protecció, tant en l’àmbit internacional (sobretot amb la tasca efectuada pel Tribunal Europeu de Drets Humans) com en l’ordenament intern, amb la recepció d’aquesta jurisprudencia pel ...

• La memòria justificativa en el control judicial de la discrecionalitat administrativa del planejament urbanístic

  La memòria justificativa és un document en el qual el planificador urbanístic argumenta les raons per les quals ha decidit donar una determinada configuració a l’ordenació d’un territori. Es tracta d’un element que ha de formar part de la majoria d’instruments de planejament des de finals del segle ...

• La crisi econòmica i la seva incidència a la gestió dels serveis públics

  La crisi econòmica ens ha portat a deu anys de retorn a la casella inicial del benestar social. En aquest article analitzem com els impactes de la crisi s’han traslladat al finançament del sector públic i, alhora, a la manera en què els diferents serveis s’han gestionat i transformat. Tot i la...