Revista catalana de dret públic

Editorial:
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Fecha publicación:
2009-07-20
ISBN:
1885-8252

Descripción:

La Revista, de publicació semestral, ofereix un enfocament teòric general que ens situa en el nucli del sistema juridicopúblic en totes les seves dimensions: l'autonòmica, l'estatal, l'europea i la internacional. Cada número està dedicat a un tema monogràfic, amb la participació d'especialistes en la matèria, i a més s'hi fa una recensió crítica de la bibliografia i la jurisprudència. D'altra banda, es publiquen també aportacions relacionades amb qualssevol de les disciplines del dret públic.

Número de Revista

Últimos documentos

  • Cap a una reforma del sistema d'accés a l'ocupació pública. Comentari a dos informes oficials recents

    En els últims temps ha resorgit el debat sobre el nostre sistema de selecció dels empleats públics, que ha evolucionat molt poc des de fa dècades; i, per la seva rigidesa, escassa agilitat i caràcter poc equitatiu, sembla que necessita que es reformi. Dos informes oficials recents, un d'elaborat per a l'Administració General de l'Estat i un altre per a la Generalitat Valenciana, plantegen algunes modificacions del model actual, de certa importància. Al present article s'examina l'estat de la qüestió i el contingut d'ambdós informes

  • El valor de les dades sanitàries de les administracions públiques: els futurs béns de domini públic?

    En el present treball es proposa com a idea inspiradora la possibilitat que les dades de salut registrades en els suports de les administracions públiques sanitàries siguin considerades en un futur com un peculiar tipus de béns de domini públic, atès el seu interès general i, per tant, com un nou mecanisme d'ingrés patrimonial estatal. Així doncs, s'obre l'oportunitat que l'Estat pugui obtenir una remuneració econòmica a mode de taxa o cànon per permetre el tractament de les dades de salut registrades en els seus suports a aquelles entitats privades que en sol·licitin l'accés per al desenvolupament de projectes d'investigació biomèdica d'interès general i d'assistència sanitària que apliquin tecnologies big data o intel·ligència artificial

  • Elements crítics de la Llei de reducció de la temporalitat a l'ocupació pública: la norma i la seva aplicació pràctica

    L’estabilització del personal temporal que ha endegat la Llei 20/2021, de 28 de desembre, per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, ha iniciat la seva aplicació l’any 2022 i seguirà desenvolupant-se a través de convocatòries durant els anys 2023 i 2024. Aquest article detalla els elements més complexos que ha comportat la posada en marxa de la Llei durant el 2022 i com ha estat recepcionada per altres normes legals i reglamentàries i per les bases de les convocatòries que cada administració i cada entitat pública han aprovat en aquest primer any de vigència

  • La funció del Tribunal d'Auditoria portuguès en el control del Pla de recuperació i resiliència: la peça d'un trencaclosques prometedor?

    Aquest article tracta del règim jurídic previst per a l’execució del Pla de recuperació i resiliència de Portugal i, en concret, de la funció assignada al Tribunal d’Auditoria portuguès en el control extern dels fons europeus implicats. Davant la necessitat d’executar aquest Pla en els terminis establerts, s’han aprovat un seguit de mesures legislatives per facilitar tant els canvis orgànics (creació de noves entitats i delegació de competències relacionades amb els fons europeus per part de les entitats existents) com els relatius al procediment (reducció del control previ dels procediments d’aprovació de la despesa pública i més flexibilització dels procediments de contractació pública). En aquest context, s’han reforçat les competències de control del Tribunal d’Auditoria per tal de garantir una bona gestió financera. No obstant això, un control adequat dels fons públics europeus exigeix una implicació (molt) més gran per part del Tribunal d’Auditoria, el qual ha d’exercir activament les seves competències generals de control sobre els fons europeus i la contractació pública i, sobretot, ha d’establir un sistema de control adequat, maximitzat i orientat als resultats, tal com preveu el Pla de recuperació i resiliència de Portugal

  • El personal directiu en les administracions públiques: estat de la seva situació i perspectives de futur de l'element 'frontissa' de la gestió pública

    La professionalització dels nivells directius en la gestió pública constitueix un clar indicador de la qualitat democràtica de les institucions, per la qual cosa, després de més de 15 anys des de l'aprovació de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, és necessari reflexionar sobre l'estat de la seva situació i quines han de ser les característiques en la definició de la Direcció Pública Professional. Partint d'una revisió del desenvolupament anèmic de la figura en els diferents nivells de l'Administració i d'una visió de futur, se n'aborda la contextualització en un escenari general marcat per dues greus crisis, la generada per la pandèmia i la derivada d'un conflicte bèl·lic a Europa; el paper de lideratge que correspon al sector públic, i com el reforç de la dimensió directiva pot contribuir al necessari procés transformador que, per enèsima vegada, afecta la modernització de l'Administració pública

  • Reflexions sobre el projecte d'identitat digital europea a la llum del certificat COVID digital i el moviment sobre la self-sovereign identity

    Acreditar la possessió d’un certificat de vacunació contra la COVID-19 sense lliurar cap dada de caràcter personal és el que s’anticipa del projecte Identitat Digital Europea. La introducció d’aquest projecte mitjançant l’esborrany de modificació del Reglament d’identificació electrònica i serveis de confiança (eIDAS) planteja per primera vegada la creació d’una cartera d’identitat digital que es pugui emprar com a mitjà d’identificació i com a contenidor de credencials d’identitat, sense la dependència d’arxius centralitzats ni traça davant qui es presenten, amb la premissa de la seguretat i la privacitat de les dades personals per disseny com a objectiu fonamental. Aquesta visió, fortament marcada pel moviment sobre la self-sovereign identity, –junt amb la creació de la Infraestructura Europea de Serveis de Cadena de Blocs (European Blockchain Services Infrastructure, EBSI), de la qual depèn el Marc Europeu d’Identitat Sobirana (European Self-Sovereign Identity Framework, ESSIF)– es veu reflectida en la modificació del Reglament eIDAS, i, de retruc, en el certificat COVID digital de la UE. La necessitat, arran la pandèmia, de crear un sistema fiable, segur, Interoperable i amb ple respecte pel Reglament general de protecció de dades (RGPD) per acreditar la salut en relació amb la malaltia ha portat a adaptar part del projecte d’identitat digital europea al certificat COVID; l’oportunitat que s’introdueix amb l’estudi del funcionament tècnic del certificat permet que l’avaluació de les millores a introduir siguin traslladables al projecte d’identitat digital europea, com el recurs a xarxes de cadenes de blocs (blockchain) a manera d’alternativa a la tradicional infraestructura de clau pública (PKI). En aquest sentit, el certificat suposa un pas ferm cap a un model d’identitat digital descentralitzat per garantir que l’individu tingui ple control sobre les seves dades

  • L'ocupació pública als petits municipis: especificitats i necessitats de regulació

    Els municipis petits arrosseguen un problema d’incapacitat –o dificultats– en l’exercici de les seves competències i de prestació de serveis obligatoris, que s’han afrontat generalment a través de la prestació de serveis per altres ens locals o recorrent a fórmules associatives. El debat sobre la planta local i sobre la despoblació se centra en general en les dificultats de prestació –i accés– als serveis públics bàsics o a la generació d’activitat econòmica que fixi la població al territori. Tot i això, s’ha prestat molt poca atenció a l’ocupació pública en petits municipis i municipis en risc de despoblació. Aquests municipis disposen de molt pocs recursos i de personal insuficient per prestar serveis obligatoris i exercir les seves funcions. D’altra banda, els empleats públics en aquest context –inclosos els funcionaris d’habilitació nacional– tenen especificitats que s’haurien d’abordar a través d’una regulació específica

  • Dossier sobre l'ocupació pública

    El present dossier exposa recursos normatius, jurisprudencials i bibliogràfics sobre el règim jurídic de l'ocupació pública. L'objectiu és presentar el context jurídic, social, econòmic i tecnològic en el qual s'emmarquen les principals novetats i desafiaments de l'organització dels recursos humans de les administracions públiques. El dossier s'estructura en quatre apartats. El primer apartat, marc general de l'ocupació pública a Espanya, mostra la proliferació de normes, estatals i autonòmiques, que integren el règim jurídic de l'ocupació pública a partir del binomi normatiu bases-desenvolupament. El segon apartat, temporalitat i estabilització en l'ocupació pública, reflecteix l'impacte de la conjuntura econòmica en la situació de temporalitat de les ocupacions públiques, així com la incidència de la jurisprudència comunitària en el procés d'estabilització de l'ocupació pública. El tercer apartat recull diferents recursos que permeten conèixer com s'està aplicant la transversalització de la perspectiva de gènere en l'ocupació pública. Finalment, el quart apartat ofereix materials sobre el teletreball al sector públic, tot això en el marc de la COVID-19, que ha donat un impuls notable a la ja iniciada digitalització de les administracions públiques

  • La desitjable descentralització del règim jurídic dels funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter nacional. L'aplicació a Catalunya d'una previsió similar a la previsió especial per al País Basc de 2021

    La disposició final primera de la Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2022, modifica l’apartat 7 de la disposició addicional segona de la Llei de bases de règim local (LRBRL), per preveure que, en l’àmbit de la Comunitat Autònoma del País Basc, totes les facultats previstes a l’article 92 bis i concordants de l’esmentada llei en relació amb els funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional (FALHN) seran assumides en els termes que fixi la normativa autonòmica. Entre aquestes facultats, s’hi inclouen la selecció, l’aprovació de l’oferta pública d’ocupació per cobrir les vacants existents en el seu territori, la convocatòria en el seu territori dels processos de provisió, el nomenament del personal funcionari, l’assignació de la primera destinació i les situacions administratives. La fórmula jurídica aplicable per al País Basc, també ho és a Catalunya, tenint en compte els antecedents d’èxit més immediats, de quan, fruit del primer redactat de l’EBEP, la Generalitat en tenia les competències

  • Autors

Documentos destacados