Revista catalana de dret públic

Editorial:
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Fecha publicación:
2009-07-20
ISBN:
1885-8252

Descripción:

La Revista, de publicació semestral, ofereix un enfocament teòric general que ens situa en el nucli del sistema juridicopúblic en totes les seves dimensions: l'autonòmica, l'estatal, l'europea i la internacional. Cada número està dedicat a un tema monogràfic, amb la participació d'especialistes en la matèria, i a més s'hi fa una recensió crítica de la bibliografia i la jurisprudència. D'altra banda, es publiquen també aportacions relacionades amb qualssevol de les disciplines del dret públic.

Últimos documentos

  • Elements crítics de la Llei de reducció de la temporalitat a l'ocupació pública: la norma i la seva aplicació pràctica

    L’estabilització del personal temporal que ha endegat la Llei 20/2021, de 28 de desembre, per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, ha iniciat la seva aplicació l’any 2022 i seguirà desenvolupant-se a través de convocatòries durant els anys 2023 i 2024. Aquest article detalla els elements més complexos que ha comportat la posada en marxa de la Llei durant el 2022 i com ha estat recepcionada per altres normes legals i reglamentàries i per les bases de les convocatòries que cada administració i cada entitat pública han aprovat en aquest primer any de vigència

  • La politització de la funció pública al Regne Unit: causes, manifestacions i evolucions

    La funció pública del Regne Unit se sustenta en tres principis: permanència, imparcialitat i integritat. Aquests principis expliquen les tensions recurrents entre els empleats públics i els seus ministres, els quals, en última instància, són els responsables de la funció pública. Des de principis de la dècada del 1980, els governs del Regne Unit han intentat reformar la funció pública perquè pugui respondre millor als seus programes polítics a curt termini. Els intents per debilitar-la es tradueixen en conflictes polítics que adopten diferents expressions: a) la retòrica política dels ministres sobre la qualitat i les intencions del funcionariat; b) les condicions de treball dels funcionaris; c) la competència que comporten els assessors especials; d) el control polític dels nomenaments d’alts càrrecs per part de l’Executiu, i e) el fet de demanar als funcionaris que duguin a terme tasques que, atesa la seva naturalesa, són summament conflictives des d’un punt de vista polític, com ara redactar informes sobre temes polèmics que susciten un gran interès públic. Tanmateix, sembla que el resultat global d’aquesta tensió té un efecte bumerang: d’una banda, la ciutadania del Regne Unit cada vegada confia menys en els polítics; de l’altra, les garanties de permanència, imparcialitat i integritat sembla que són efectives a l’hora d’assegurar que els funcionaris siguin capaços i estiguin disposats a mantenir-se ferms davant els interessos polítics

  • La funció del Tribunal d'Auditoria portuguès en el control del Pla de recuperació i resiliència: la peça d'un trencaclosques prometedor?

    Aquest article tracta del règim jurídic previst per a l’execució del Pla de recuperació i resiliència de Portugal i, en concret, de la funció assignada al Tribunal d’Auditoria portuguès en el control extern dels fons europeus implicats. Davant la necessitat d’executar aquest Pla en els terminis establerts, s’han aprovat un seguit de mesures legislatives per facilitar tant els canvis orgànics (creació de noves entitats i delegació de competències relacionades amb els fons europeus per part de les entitats existents) com els relatius al procediment (reducció del control previ dels procediments d’aprovació de la despesa pública i més flexibilització dels procediments de contractació pública). En aquest context, s’han reforçat les competències de control del Tribunal d’Auditoria per tal de garantir una bona gestió financera. No obstant això, un control adequat dels fons públics europeus exigeix una implicació (molt) més gran per part del Tribunal d’Auditoria, el qual ha d’exercir activament les seves competències generals de control sobre els fons europeus i la contractació pública i, sobretot, ha d’establir un sistema de control adequat, maximitzat i orientat als resultats, tal com preveu el Pla de recuperació i resiliència de Portugal

  • El personal directiu en les administracions públiques: estat de la seva situació i perspectives de futur de l'element 'frontissa' de la gestió pública

    La professionalització dels nivells directius en la gestió pública constitueix un clar indicador de la qualitat democràtica de les institucions, per la qual cosa, després de més de 15 anys des de l'aprovació de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, és necessari reflexionar sobre l'estat de la seva situació i quines han de ser les característiques en la definició de la Direcció Pública Professional. Partint d'una revisió del desenvolupament anèmic de la figura en els diferents nivells de l'Administració i d'una visió de futur, se n'aborda la contextualització en un escenari general marcat per dues greus crisis, la generada per la pandèmia i la derivada d'un conflicte bèl·lic a Europa; el paper de lideratge que correspon al sector públic, i com el reforç de la dimensió directiva pot contribuir al necessari procés transformador que, per enèsima vegada, afecta la modernització de l'Administració pública

  • L'entrada i circulació de turistes a la Unió Europea en situació de pandèmia: el precedent de la COVID-19

    La mobilitat de turistes a la Unió Europea es produeix en el marc de les normes que regeixen la lliure circulació de persones, dret fonamental de la ciutadania europea que admet, no obstant això, limitació per part dels estats, si és necessari, per salvaguardar la salut pública. La pandèmia ha plantejat el repte de garantir la proporcionalitat i la necessitat de les restriccions adoptades pels estats en un context d'emergència i de gran tensió per als sistemes sanitaris nacionals. Davant d’aquest fet, la Unió ha fomentat la coordinació entre els estats definint criteris i tipus de mesures comunes, així com fomentant el reconeixement i la confiança mutus, que són claus per recuperar el turisme. Amb tot, la seva capacitat d'incidència ha estat limitada. La mateixa Unió ha tractat els desplaçaments de turistes com a no essencials i la seva restricció com a un mecanisme útil en la lluita contra l'expansió del virus

  • Introducció a la secció monogràfica sobre els reptes de l'ocupació pública

    La secretària del Comitè Editorial de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP), Clara Isabel Velasco Rico, introdueix la secció monogràfica sobre els reptes de l'ocupació pública que encapçala el número 65 de l'RCPD. Segons constata, la gestió de la pandèmia i de la postpandèmia ha posat de manifest o ha fet aflorar determinades mancances, algunes d’històriques, en el funcionament de les administracions públiques relacionades amb el personal al seu servei. Cal entomar aquestes deficiències per garantir una gestió dels serveis públics en harmonia amb els principis constitucionals i legals que la inspiren. Els temes que preocupen en l'actualitat als responsables de dissenyar les polítiques públiques en aquesta matèria pivoten bàsicament sobre quatre punts: el sistema d'accés a la funció pública, també en relació amb l'anomenat "personal directiu"; la capacitació digital dels treballadors públics; la necessitat d'estabilitzar una massa de servidors públics en situació d'interinitat, i, finalment, la dificultat de trobar funcionaris i personal laboral, sobretot en territoris poc poblats, per cobrir determinats llocs de treball especialment qualificats

  • L'ocupació pública als petits municipis: especificitats i necessitats de regulació

    Els municipis petits arrosseguen un problema d’incapacitat –o dificultats– en l’exercici de les seves competències i de prestació de serveis obligatoris, que s’han afrontat generalment a través de la prestació de serveis per altres ens locals o recorrent a fórmules associatives. El debat sobre la planta local i sobre la despoblació se centra en general en les dificultats de prestació –i accés– als serveis públics bàsics o a la generació d’activitat econòmica que fixi la població al territori. Tot i això, s’ha prestat molt poca atenció a l’ocupació pública en petits municipis i municipis en risc de despoblació. Aquests municipis disposen de molt pocs recursos i de personal insuficient per prestar serveis obligatoris i exercir les seves funcions. D’altra banda, els empleats públics en aquest context –inclosos els funcionaris d’habilitació nacional– tenen especificitats que s’haurien d’abordar a través d’una regulació específica

  • La intel·ligència artificial en la detecció de les pràctiques de bid rigging: el paper capdavanter de l'ACCO
  • Dossier sobre l'ocupació pública

    El present dossier exposa recursos normatius, jurisprudencials i bibliogràfics sobre el règim jurídic de l'ocupació pública. L'objectiu és presentar el context jurídic, social, econòmic i tecnològic en el qual s'emmarquen les principals novetats i desafiaments de l'organització dels recursos humans de les administracions públiques. El dossier s'estructura en quatre apartats. El primer apartat, marc general de l'ocupació pública a Espanya, mostra la proliferació de normes, estatals i autonòmiques, que integren el règim jurídic de l'ocupació pública a partir del binomi normatiu bases-desenvolupament. El segon apartat, temporalitat i estabilització en l'ocupació pública, reflecteix l'impacte de la conjuntura econòmica en la situació de temporalitat de les ocupacions públiques, així com la incidència de la jurisprudència comunitària en el procés d'estabilització de l'ocupació pública. El tercer apartat recull diferents recursos que permeten conèixer com s'està aplicant la transversalització de la perspectiva de gènere en l'ocupació pública. Finalment, el quart apartat ofereix materials sobre el teletreball al sector públic, tot això en el marc de la COVID-19, que ha donat un impuls notable a la ja iniciada digitalització de les administracions públiques

  • Cap a una reforma del sistema d'accés a l'ocupació pública. Comentari a dos informes oficials recents

    En els últims temps ha resorgit el debat sobre el nostre sistema de selecció dels empleats públics, que ha evolucionat molt poc des de fa dècades; i, per la seva rigidesa, escassa agilitat i caràcter poc equitatiu, sembla que necessita que es reformi. Dos informes oficials recents, un d'elaborat per a l'Administració General de l'Estat i un altre per a la Generalitat Valenciana, plantegen algunes modificacions del model actual, de certa importància. Al present article s'examina l'estat de la qüestió i el contingut d'ambdós informes

Documentos destacados

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR