Revista catalana de dret públic

Número de Revista

Últimos documentos

• La politització de la funció pública al Regne Unit: causes, manifestacions i evolucions

  La funció pública del Regne Unit se sustenta en tres principis: permanència, imparcialitat i integritat. Aquests principis expliquen les tensions recurrents entre els empleats públics i els seus ministres, els quals, en última instància, són els responsables de la funció pública. Des de principis de la dècada del 1980, els governs del Regne Unit han intentat reformar la funció pública perquè pugui respondre millor als seus programes polítics a curt termini. Els intents per debilitar-la es tradueixen en conflictes polítics que adopten diferents expressions: a) la retòrica política dels ministres sobre la qualitat i les intencions del funcionariat; b) les condicions de treball dels funcionaris; c) la competència que comporten els assessors especials; d) el control polític dels nomenaments d’alts càrrecs per part de l’Executiu, i e) el fet de demanar als funcionaris que duguin a terme tasques que, atesa la seva naturalesa, són summament conflictives des d’un punt de vista polític, com ara redactar informes sobre temes polèmics que susciten un gran interès públic. Tanmateix, sembla que el resultat global d’aquesta tensió té un efecte bumerang: d’una banda, la ciutadania del Regne Unit cada vegada confia menys en els polítics; de l’altra, les garanties de permanència, imparcialitat i integritat sembla que són efectives a l’hora d’assegurar que els funcionaris siguin capaços i estiguin disposats a mantenir-se ferms davant els interessos polítics

• L'entrada i circulació de turistes a la Unió Europea en situació de pandèmia: el precedent de la COVID-19

  La mobilitat de turistes a la Unió Europea es produeix en el marc de les normes que regeixen la lliure circulació de persones, dret fonamental de la ciutadania europea que admet, no obstant això, limitació per part dels estats, si és necessari, per salvaguardar la salut pública. La pandèmia ha plantejat el repte de garantir la proporcionalitat i la necessitat de les restriccions adoptades pels estats en un context d'emergència i de gran tensió per als sistemes sanitaris nacionals. Davant d’aquest fet, la Unió ha fomentat la coordinació entre els estats definint criteris i tipus de mesures comunes, així com fomentant el reconeixement i la confiança mutus, que són claus per recuperar el turisme. Amb tot, la seva capacitat d'incidència ha estat limitada. La mateixa Unió ha tractat els desplaçaments de turistes com a no essencials i la seva restricció com a un mecanisme útil en la lluita contra l'expansió del virus

• La intel·ligència artificial en la detecció de les pràctiques de bid rigging: el paper capdavanter de l'ACCO

  Prenent en consideració el paper actual i futur de la intel·ligència artificial en la licitació pública, el present article es centra, des de l’òptica de les directrius de la Llei 15/2022, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, en la potencialitat que pot correspondre a la intel·ligència artificial davant la detecció i l’actuació contra les col·lusions en la contractació pública. Dins d’aquest nou dret computacional de la competència o “antitrust 3.0” es detallarà el paper capdavanter que ha assumit l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) pel que fa a la posada en marxa, en fase experimental, de l’eina informàtica ERICCA, i, en paral·lel, la seva participació activa dins del projecte Computational Antitrust del Stanford Center for Legal Informatics (CodeX)

• El valor de les dades sanitàries de les administracions públiques: els futurs béns de domini públic?

  En el present treball es proposa com a idea inspiradora la possibilitat que les dades de salut registrades en els suports de les administracions públiques sanitàries siguin considerades en un futur com un peculiar tipus de béns de domini públic, atès el seu interès general i, per tant, com un nou mecanisme d'ingrés patrimonial estatal. Així doncs, s'obre l'oportunitat que l'Estat pugui obtenir una remuneració econòmica a mode de taxa o cànon per permetre el tractament de les dades de salut registrades en els seus suports a aquelles entitats privades que en sol·licitin l'accés per al desenvolupament de projectes d'investigació biomèdica d'interès general i d'assistència sanitària que apliquin tecnologies big data o intel·ligència artificial

• La funció del Tribunal d'Auditoria portuguès en el control del Pla de recuperació i resiliència: la peça d'un trencaclosques prometedor?

  Aquest article tracta del règim jurídic previst per a l’execució del Pla de recuperació i resiliència de Portugal i, en concret, de la funció assignada al Tribunal d’Auditoria portuguès en el control extern dels fons europeus implicats. Davant la necessitat d’executar aquest Pla en els terminis establerts, s’han aprovat un seguit de mesures legislatives per facilitar tant els canvis orgànics (creació de noves entitats i delegació de competències relacionades amb els fons europeus per part de les entitats existents) com els relatius al procediment (reducció del control previ dels procediments d’aprovació de la despesa pública i més flexibilització dels procediments de contractació pública). En aquest context, s’han reforçat les competències de control del Tribunal d’Auditoria per tal de garantir una bona gestió financera. No obstant això, un control adequat dels fons públics europeus exigeix una implicació (molt) més gran per part del Tribunal d’Auditoria, el qual ha d’exercir activament les seves competències generals de control sobre els fons europeus i la contractació pública i, sobretot, ha d’establir un sistema de control adequat, maximitzat i orientat als resultats, tal com preveu el Pla de recuperació i resiliència de Portugal

• Reflexions sobre el projecte d'identitat digital europea a la llum del certificat COVID digital i el moviment sobre la self-sovereign identity

  Acreditar la possessió d’un certificat de vacunació contra la COVID-19 sense lliurar cap dada de caràcter personal és el que s’anticipa del projecte Identitat Digital Europea. La introducció d’aquest projecte mitjançant l’esborrany de modificació del Reglament d’identificació electrònica i serveis de confiança (eIDAS) planteja per primera vegada la creació d’una cartera d’identitat digital que es pugui emprar com a mitjà d’identificació i com a contenidor de credencials d’identitat, sense la dependència d’arxius centralitzats ni traça davant qui es presenten, amb la premissa de la seguretat i la privacitat de les dades personals per disseny com a objectiu fonamental. Aquesta visió, fortament marcada pel moviment sobre la self-sovereign identity, –junt amb la creació de la Infraestructura Europea de Serveis de Cadena de Blocs (European Blockchain Services Infrastructure, EBSI), de la qual depèn el Marc Europeu d’Identitat Sobirana (European Self-Sovereign Identity Framework, ESSIF)– es veu reflectida en la modificació del Reglament eIDAS, i, de retruc, en el certificat COVID digital de la UE. La necessitat, arran la pandèmia, de crear un sistema fiable, segur, Interoperable i amb ple respecte pel Reglament general de protecció de dades (RGPD) per acreditar la salut en relació amb la malaltia ha portat a adaptar part del projecte d’identitat digital europea al certificat COVID; l’oportunitat que s’introdueix amb l’estudi del funcionament tècnic del certificat permet que l’avaluació de les millores a introduir siguin traslladables al projecte d’identitat digital europea, com el recurs a xarxes de cadenes de blocs (blockchain) a manera d’alternativa a la tradicional infraestructura de clau pública (PKI). En aquest sentit, el certificat suposa un pas ferm cap a un model d’identitat digital descentralitzat per garantir que l’individu tingui ple control sobre les seves dades

• Dossier sobre l'ocupació pública

  El present dossier exposa recursos normatius, jurisprudencials i bibliogràfics sobre el règim jurídic de l'ocupació pública. L'objectiu és presentar el context jurídic, social, econòmic i tecnològic en el qual s'emmarquen les principals novetats i desafiaments de l'organització dels recursos humans de les administracions públiques. El dossier s'estructura en quatre apartats. El primer apartat, marc general de l'ocupació pública a Espanya, mostra la proliferació de normes, estatals i autonòmiques, que integren el règim jurídic de l'ocupació pública a partir del binomi normatiu bases-desenvolupament. El segon apartat, temporalitat i estabilització en l'ocupació pública, reflecteix l'impacte de la conjuntura econòmica en la situació de temporalitat de les ocupacions públiques, així com la incidència de la jurisprudència comunitària en el procés d'estabilització de l'ocupació pública. El tercer apartat recull diferents recursos que permeten conèixer com s'està aplicant la transversalització de la perspectiva de gènere en l'ocupació pública. Finalment, el quart apartat ofereix materials sobre el teletreball al sector públic, tot això en el marc de la COVID-19, que ha donat un impuls notable a la ja iniciada digitalització de les administracions públiques

• Autors
• Introducció a la secció monogràfica sobre els reptes de l'ocupació pública

  La secretària del Comitè Editorial de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP), Clara Isabel Velasco Rico, introdueix la secció monogràfica sobre els reptes de l'ocupació pública que encapçala el número 65 de l'RCPD. Segons constata, la gestió de la pandèmia i de la postpandèmia ha posat de manifest o ha fet aflorar determinades mancances, algunes d’històriques, en el funcionament de les administracions públiques relacionades amb el personal al seu servei. Cal entomar aquestes deficiències per garantir una gestió dels serveis públics en harmonia amb els principis constitucionals i legals que la inspiren. Els temes que preocupen en l'actualitat als responsables de dissenyar les polítiques públiques en aquesta matèria pivoten bàsicament sobre quatre punts: el sistema d'accés a la funció pública, també en relació amb l'anomenat "personal directiu"; la capacitació digital dels treballadors públics; la necessitat d'estabilitzar una massa de servidors públics en situació d'interinitat, i, finalment, la dificultat de trobar funcionaris i personal laboral, sobretot en territoris poc poblats, per cobrir determinats llocs de treball especialment qualificats

• Cap a una reforma del sistema d'accés a l'ocupació pública. Comentari a dos informes oficials recents

  En els últims temps ha resorgit el debat sobre el nostre sistema de selecció dels empleats públics, que ha evolucionat molt poc des de fa dècades; i, per la seva rigidesa, escassa agilitat i caràcter poc equitatiu, sembla que necessita que es reformi. Dos informes oficials recents, un d'elaborat per a l'Administració General de l'Estat i un altre per a la Generalitat Valenciana, plantegen algunes modificacions del model actual, de certa importància. Al present article s'examina l'estat de la qüestió i el contingut d'ambdós informes

Documentos destacados

• Dossier sobre transparència i bon govern

  Aquest dossier presenta una selecció de materials en matèria de transparència i bon govern. Atès el volum que té en l’actualitat la documentació en aquesta matèria, aquest recull pretén aportar valor no per la simple recopilació quantitativa sinó pel fet de compartir una perspectiva d’anàlisi que...

• Dossier sobre la llibertat d'expressió a l'era digital

  Aquest dossier té com a objectiu principal recollir recursos relacionats amb l’exercici de la llibertat d’expressió a través d’Internet i els seus diversos contextos digitals. Especialment en la darrera dècada, la normativa, la jurisprudència, els informes i la bibliografia han experimentat un...

• Bon govern, transparència i rendició de comptes. Reforçant i completant la legitimitat democràtica dels poders públics

  Aquest treball té per objecte l’anàlisi dels conceptes de bon govern, transparència i rendició de comptes. Es tracta d’examinar si el recurs a aquestes nocions respon a uns canvis estructurals en la política legislativa adoptada els darrers anys mitjançant textos com la Llei 19/2013, de transparènci...

• L'accés a la informació pública en la legislació espanyola de transparència: crònica d'un canvi de paradigma

  En aquest treball s’exposen l’evolució històrica i els trets bàsics de la regulació espanyola del dret d’accés a la informació pública vigent, així com l’abast real que aquest dret presenta en la seva aplicació pràctica, prenent com a exemple la doctrina establerta en els seus dos primers anys de...

• Drons: una oportunitat per a Catalunya? Reflexions jurídiques i propostes estratègiques

  El creixement del sector dels drons és imparable i les possibilitats econòmiques del seu ús són il·limitades. Els drons, tot i ser pilotats per control remot, són aeronaus i per això la legislació que se’ls aplica és l’aeronàutica que cada país ha desenvolupat d’acord amb la norma magna del dret...

• Soroll, drets i tribunals: una visió transversal. La protecció en l'àmbit internacional i constitucional

  La necessitat de protegir la persona davant del soroll ha motivat l’articulació de tota una sèrie d’instruments de protecció, tant en l’àmbit internacional (sobretot amb la tasca efectuada pel Tribunal Europeu de Drets Humans) com en l’ordenament intern, amb la recepció d’aquesta jurisprudencia pel ...

• La memòria justificativa en el control judicial de la discrecionalitat administrativa del planejament urbanístic

  La memòria justificativa és un document en el qual el planificador urbanístic argumenta les raons per les quals ha decidit donar una determinada configuració a l’ordenació d’un territori. Es tracta d’un element que ha de formar part de la majoria d’instruments de planejament des de finals del segle ...

• L'adopció d'instruments de certificació com a garantia eficient en la protecció de les dades personals

  El presente trabajo tiene por objeto el análisis de los mecanismos de certificación vigentes desde la efectiva aplicación del Reglamento General de Protección de Datos (RGPD). Como punto de partida, estos se abordan desde su enfoque eminentemente técnico y su aproximación al ámbito del derecho de...

• Procés sobiranista i Tribunal Constitucional. Anàlisi d'un impacte recíproc

  Des de l’any 2013, el procés sobiranista s’ha enfrontat progressivament amb el Tribunal Constitucional i ha provocat una mutació del procés en bona part arran de les intervencions del Tribunal, que ha condicionat les iniciatives sobiranistes com cap altra institució. L’objectiu d’aquest treball és...

• Dossier sobre l'Administració pública i la cura de les persones

  Aquest dossier recull una sèrie de recursos relatius a les principals polítiques, mesures i accions socials dutes a terme (o camí de dur-se a terme) per part de l'Administració abans o arran de la COVID-19 a fi d'atendre les necessitats de la ciutadania en general o de certs col·lectius en...