Revista de Llengua i Dret

Editorial:
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Fecha publicación:
2009-09-08
ISBN:
0212-5056

Últimos documentos

  • Posteditar o traduir en el context jurídic: efectes sobre la qualitat i el temps de l'anglès a l'espanyol

    La recerca sobre l’ús de la traducció automàtica (TA) amb textos jurídics és escassa, tot i que els sistemes de TA més recents basats en dades han millorat la qualitat de les traduccions. En aquest estudi es presenten els resultats d’un experiment en què van participar 26 professionals de la traducció que van posteditar i traduir textos jurídics de l’anglès a l’espanyol. Els resultats mostren que la postedició va fer guanyar qualitat i temps. La millora de la qualitat era estadísticament significativa. La qualitat es va determinar mitjançant els criteris de puntuació estandarditzats d’una associació professional i el temps necessari per acabar les tasques es va registrar amb Translog-II. Les persones participants van contestar uns qüestionaris abans i després de l’experiment per recopilar dades sobre les variables demogràfiques, l’experiència prèvia, les opinions sobre la postedició de TA i les seves reflexions sobre l’experiment. Entre les respostes hi va haver un consens ampli sobre el fet que els resultats de la traducció automàtica eren positius, sobretot pel que fa a la terminologia i la fraseologia. Tanmateix, les variables dels participants relatives als anys d'experiència o les competències en traducció no van mostrar una incidència significativa ni en la qualitat ni en el temps

  • L'atenció sociosanitària en un marc de doble oficialitat lingüística: una perspectiva internacional

    El 27 d’abril de 2022 va tenir lloc a l’Hospital de Son Espases, de Mallorca, la Jornada sobre Llengua i Qualitat de l’Atenció Sanitària, organitzada conjuntament per la Direcció General de Política Lingüística i el Servei de Salut del Govern de les Illes Balears. A part dels parlaments institucionals, hi va haver intervencions de la doctora Anne Leis, presidenta de la Société Santé en Français, del Canadà, i de la doctora Elena Muñoz, especialista en comunicació mèdica, seguides d’una taula rodona amb representants dels diferents sectors implicats. Personalment hi vaig presentar un resum de les aportacions fetes a aquesta temàtica en un número doble (15-16) de la revista Minorités Linguistiques et Société, Linguistic Minorities and Society, de la Universitat d’Ottawa, dedicat específicament a oferir una perspectiva internacional sobre el tractament de les llengües en l’atenció sociosanitària en contextos de doble oficialitat lingüística, que en bona part recull aquest text

  • Crònica legislativa d'Astúries. Primer semestre de l'any 2022

    Aquesta crònica presenta les novetats de normativa, així com informacions de rellevància jurídica, en l'àmbit de les llengües pròpies de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries durant el primer semestre de 2022, amb especial atenció a la regulació de la Xarxa de Normalització Lingüística encarregada de la coordinació dels serveis de normalització lingüística que hi ha a Astúries

  • Activisme lingüístic, llengües minoritzades i capgirament de la substitució lingüística: el cas del zapoteca. Recensió de De Korne, Haley. (2021). Language activism. Imaginaries and strategies of minority language equality

    Recensió de De Korne, Haley. (2021). Language activism. Imaginaries and strategies of minority language equality. De Gruyter

  • Avaluació de la traducció automàtica neuronal de documents judicials: estudi de cas de la traducció d'una ordre de detenció preventiva de l'espanyol a l'anglès

    Al sector de la traducció judicial s’està observant un creixement considerable de la demanda a causa de l’augment del nombre de procediments amb persones que no parlen la llengua utilitzada per les autoritats, especialment a la Unió Europea (UE) des que es va aprovar recentment la legislació que consagra el dret a la traducció de documents essencials en els procediments penals (Brannan, 2017). En el cas de la traducció de textos jurídics, la traducció automàtica (TA) no es veu amb optimisme pel seu menyspreu al propòsit i el destinatari de la traducció (per exemple, Wiesmann, 2019; Roiss, 2021), malgrat el seu potencial per estalviar temps i els avantatges que ofereix pel que fa a la terminologia i la fraseologia (Killman, 2014) o la sintaxi (per exemple, Heiss i Soffritti, 2018; Mileto, 2019; Wrede et al., 2020). L’objectiu d’aquest article és analitzar si es pot aprofitar la TA en una especialitat de la traducció tan exigent com demandada, la traducció judicial. En concret, aquest article avalua la qualitat de les traduccions a l’anglès d’una interlocutòria de presó provisional en espanyol produïdes per tres sistemes de traducció automàtica neuronal (TAN) diferents (DeepL, eTranslation i Google Translate) seguint les directrius d’avaluació de la TAUS

  • L'alumnat de català com a llengua addicional a Xile

    Aquesta nota té com a objectiu establir les característiques que defineixen el perfil dels estudiants de català com a llengua addicional de les dues universitats xilenes (Pontificia Universidad Catolica de Xile i Universitat de Xile) on s’imparteixen assignatures de llengua, literatura i cultura catalanes entre els anys acadèmics 2015 i 2022, a partir d’una enquesta amb 539 respostes. L’estudi analitza quatre variables dels estudiants: sociodemogràfiques, acadèmiques, lingüístiques i de grau de contacte amb la llengua i la societat catalanes. Els resultats obtinguts corroboren la caracterització obtinguda en estudis precedents, alhora que deixen entreveure alguns trets específics de la realitat xilena

  • Crònica legislativa de l'Estat espanyol. Primer semestre de 2022 (BOE d'1 de gener a 30 de juny de 2022)

    La crònica analitza les principals disposicions normatives estatals relacionades amb usos lingüístics publicades al Butlletí Oficial de l’Estat durant el primer semestre de 2022

  • Traduir el dret: comparació de traduccions humanes i posteditades del grec a l'anglès

    Els avenços en els models de traducció automàtica neuronal (TAN) s’han traduït en una millora dels resultats de la traducció automàtica (TA), especialment, en les combinacions lingüístiques amb molts recursos (Deng i Liu, 2018) i sobretot pel que fa a la fluïdesa (Castilho et al., 2017a, 2017b). Els sistemes de TAN s’han fet servir sobretot per traduir textos tècnics i de ciències de la vida amb frases breus, repetitives, predictibles i sense ambigüitats. Per contra, l’estudi acadèmic de la traducció jurídica ha assenyalat que aquesta no és gaire compatible amb la TA, sobretot perquè els textos jurídics tenen característiques que plantegen problemes importants per a la TA (Killman, 2014; Prieto Ramos, 2015; Matthiesen, 2017). Així, la qualitat dels resultats varia en funció del gènere jurídic i la combinació lingüística. Amb una tipologia d’errors MQM-DQF, en aquest estudi s’avalua la qualitat dels productes de la postedició i de la traducció humana (TH) amb dos textos prescriptius de dret de la propietat del grec a l’anglès, una combinació lingüística que es considera que té pocs recursos. L’estudi va controlar el temps que les dues persones participants en l’estudi van necessitar per acabar aquests dos textos i també va recollir dades sobre la seva postura en relació amb la TA i la postedició (PE). Els resultats indiquen que la productivitat no millora en el cas de la PE ni tampoc s’observen grans diferències pel que fa a la precisió o la fluïdesa entre els textos posteditats i els fets amb TH. En general, però, el nombre d’errors era lleugerament més elevat en les TH i la majoria d’aquests errors tenia a veure amb la precisió. En canvi, les versions posteditades contenien més errors d’estil i veracitat. Per acabar, les opinions dels traductors sobre la TA i la PE depenien de la qualitat dels resultats de la TA, tot i que el seu nivell de confiança en els resultats pot haver afectat la qualitat del producte final

  • Crònica legislativa de Catalunya. Primer semestre de 2022. 'La nova legalitat sobre els usos lingüístics educatius per fer front a l'execució de la sentència del TSJC que imposa el 25 % de castellà al conjunt del sistema educatiu de Catalunya

    Aquesta crònica legislativa conté, com és habitual, una referència i un breu comentari de totes les disposicions que es relacionen amb els usos, els drets i el règim jurídic del català i l’aranès durant el primer semestre de 2022. Amb tot, per la seva transcendència jurídica i política, l’estudi se centra en l’anàlisi del contingut de les normes amb força de llei adoptades pel Parlament i el Govern per fer front a l’execució de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que imposava amb caràcter general un percentatge del 25 % en l’ús del castellà com a llengua vehicular a l’ensenyament no universitari, junt amb un succint examen de les vicissituds d’ordre processal i constitucional que això va suscitar i de la doctrina consultiva emanada sobre això

  • Crònica legislativa d'Andorra. Primer semestre de 2022

    Aquesta crònica vol ser un recull dels diferents textos legislatius que fan referència a l’ús de la llengua catalana al Principat d’Andorra, impliquen diversos àmbits de la societat i són del primer semestre del 2022. També hi podreu trobar diversos articles, convocatòries i comunicats sobre la llengua del país que ha tingut l’opinió pública andorrana

Documentos destacados

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR