Revista de Llengua i Dret

Número de Revista

Últimos documentos

• La integració de la traducció automàtica i la postedició en la traducció jurídica: una anàlisi DAFO de la seva implantació en la formació de traducció i interpretació en els serveis públics

  A causa de la creixent automatització dels processos de traducció i de les veus que demanen fer més atenció a la traducció automàtica (TA) com a procés, el present treball descriu la investigació duta a terme dins d'un programa de postgrau en traducció i interpretació en els serveis públics (TISP), a fi de buscar vies que permetin la integració i la consolidació de la TA en els contextos educatius especialitzats. Per a això, s'efectua una anàlisi DAFO del programa formatiu a partir dels resultats d'un qüestionari administrat a una cohort d'alumnat multilingüe (N = 53). Entre les principals conclusions destaca la necessitat de consolidar els continguts tecnològics del màster, així com de desenvolupar estratègies que ajudin a la incorporació de la TA com a procés en la traducció jurídica a la TISP del programa de postgrau, tant entre l'alumnat com entre el professorat. Es plantegen estratègies de reorientació, com una coordinació més gran entre docents, i de supervisió, com la creació de xarxes docents que treballin en línies de millora i ajudin a la plena incorporació de la TA com a procés en la traducció jurídica a la TISP. S'espera que aquesta anàlisi i els seus resultats puguin ser d'aplicació en altres estudis de característiques similars que pretenguin avaluar la integració de la TA en la traducció especialitzada o en un programa de formació de la mateixa TA

• Jurisprudència del Tribunal Constitucional. Primer semestre de 2022

  El text recull el comentari de les resolucions del Tribunal Constitucional que afecten els usos i els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua

• Situació sociolingüística i recursos tecnològics en la formació d'intèrprets i traductors de llengües indígenes a Oaxaca

  A nivell mundial, la traducció i interpretació de llengües ha experimentat un notable desenvolupament tecnològic. Tanmateix, en el cas de les llengües indígenes, la fragmentació derivada de la particularitat de cada varietat lingüística i l'absència de material disponible per al desenvolupament de recursos utilitzables en diferents suports tecnològics que facilitin i garanteixin la qualitat d'aquests exercicis plantegen reptes. Això, al seu torn, imposa traves per complir amb els drets humans lingüístics d'aquests pobles. Aquest article se centra en la reflexió sobre la tecnologia i la didàctica per a la traducció i la interpretació de llengües indígenes en serveis públics, especialment en l'àmbit de la justícia. En aquest marc, es fa especial èmfasi en les possibilitats a disposició d'un programa de postgrau de creació recent a l'estat d'Oaxaca (Mèxic) per desenvolupar projectes i unir esforços que generin, promoció rere promoció, el reforç necessari a les polítiques benintencionades de traducció i interpretació de llengües indígenes adoptades per l'Estat mexicà com a part dels drets humans lingüístics dels seus pobles

• Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2022

  El text recull el comentari de les resolucions del Tribunal Suprem que afecten els usos i els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua

• Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals

  L’11 de març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) classifica l’epidèmia de la SARS-CoV-2 com a pandèmia. En poques setmanes, el virus infecta milers de persones, paralitza l’economia mundial i els estats adopten mesures d’urgència per tal de contenir-lo i evitar la saturació dels sistemes sanitaris nacionals. Aquesta recerca explora lexicomètricament un corpus integrat per quatre subcorpus comparables (en anglès, francès i castellà) que inclouen discursos del període de l’1 de gener de 2020 al 30 de setembre de 2021 sobre la gestió de la COVID-19 pronunciats en els contextos institucionals següents: l’OMS, la Comissió Europea (CE), el Govern d’Espanya (ES) i la República francesa (FR). L’estudi parteix d’un marc teòric i metodològic basat en la lingüística de corpus, la lexicometria i l’anàlisi del discurs. S’adopta com a punt de partida el vocabulari utilitzat en els discursos de l’OMS per analitzar-ne qualitativament les paraules més emprades i comparar-ne els usos amb la resta de subcorpus. Es caracteritzen els usos del vocabulari amb relació a la diversitat de mesures d’emergència adoptades, el lèxic bel·licista i, en darrer lloc, el vocabulari amb relació a valors, qualitats i capacitats

• Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022. 'Consens per defensar el català a l'escola

  Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el primer semestre de 2022 per controlar l’acció política i de govern; i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística o que fan referència al català, l’aranès i la llengua de signes catalana. En aquest període destaquen principalment els debats sobre el català al sistema educatiu per la imposició judicial d’impartir el 25 % en castellà a l’escola. Un debat que ha permès refer el consens per validar la immersió lingüística del model educatiu català

• Marc fonamental de la situació jurídica de la llengua de signes: reconeixement i oficialitat

  En aquest article es pretén contribuir a conèixer el significat i l’abast del reconeixement i l’oficialitat de la situació jurídica de les llengües de signes (amb l’exemple de la situació jurídica de la llengua de signes portuguesa i la llengua de signes catalana) en relació amb la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides. En certa mesura, en la convenció s’intenta respondre als drets inherents de les persones sordes i protegir-los, amb especial atenció als seus drets inherents en matèria lingüística. Tot i que la definició fonamental d’oficialitat dels estatuts respectius de la llengua de signes pot variar en funció del sistema jurídic nacional de la llengua de signes en qüestió, es pot dir que les premisses mínimes d’oficialitat segons la convenció són que l’Estat reconegui la llengua de signes com una llengua de ple dret, amb unes característiques que la converteixen en un mitjà de comunicació legítimament vàlid que es fa servir en les interaccions entre les persones sordes i les autoritats públiques en general

• Reblant l'excepció. Recensió de Bogarín Díaz, Jesús. (2021). Formación léxica y conceptualización jurídica. El vocablo excepción

  Recensió de Bogarín Díaz, Jesús. (2021). Formación léxica y conceptualización jurídica. El vocablo excepción. Dykinson

• Posar la política en pràctica: la problematització de la planificació lingüística del català i les ideologies del discurs als mitjans de comunicació

  Durant dècades, la revitalització de la llengua catalana ha estat un fet central i ha implicat un esforç continu a Catalunya. Les polítiques lingüístiques sorgides d’aquest esforç han perpetuat ideologies que fomenten l’ús i la legitimació del català com a llengua oficial i vehicular. Tot i que aquest esforç, en general, es considera un exemple de revitalització lingüística d’èxit, el procés no ha estat exempt de conflicte entre el castellà i el català, especialment pel que fa als àmbits d’ús i les actituds diferents envers les dues llengües (Newman i Trenchs-Parera, 2015; Woolard, 2016; Soler i Gallego-Balsà, 2019; Ianos et al., 2020). Atès que es volen implantar aquestes polítiques en els sectors públics, l’objectiu d’aquest estudi és examinar si el discurs dels mitjans de comunicació és representatiu de les pràctiques lingüístiques en aquests àmbits. Mitjançant l’anàlisi crítica del discurs, aquest estudi es basa en articles de mitjans de comunicació amb seu a Madrid i Catalunya centrats en l’ús de la llengua als sectors públics. Malgrat que les diferents perspectives sobre l’ús de la llengua sovint apareixen juntes en els mateixos textos, els mitjans amb seu a Madrid i Catalunya a vegades fan servir estratègies lingüístiques diferents per informar dels mateixos fets i sovint produeixen un discurs aparentment contradictori, com per exemple denunciant la discriminació lingüística contra els castellanoparlants i també contra els catalanoparlants en els mateixos àmbits

• El gaèlic escocès, declivi d'una llengua. Recensió de McLeod, Wilson. (2020). Gaelic in Scotland: policies, movements, ideologies

  Recensió de McLeod, Wilson. (2020). Gaelic in Scotland: policies, movements, ideologies. Edimburgh University Press. 448 p.

Documentos destacados

• La clàusula «rebus sic stantibus» en la jurisprudència actual

  A partir del atávico ideal encaminado a conseguir que el lenguaje jurídico sea claro, preciso y conciso, pero sin prescindir «del peso de la dogmática y de la tradición en la elaboración de la cultura jurídica», en este artículo se examina la clausula rebus sic stantibus, inserta en una oración...

• El principio procesal «iura novit curia» en la jurisprudencia del Tribunal Supremo

  Después de haber llevado a cabo la observación empírica del uso real de las máximas latinas en las resoluciones del Tribunal Supremo, se ha comprobado que siete presentan una notable frecuencia de aparición. El aforismo iura novit curia elegido en esta ocasión –principio que no es romano, sino...

• La claridad y el orden en la narración del discurso jurídico

  En este artículo estudiamos dos aspectos esenciales para la efectividad de la comunicación jurídica a través del lenguaje escrito: la claridad y el orden en la narración. En una primera parte, se expone la base jurídica y la de políticas públicas que fundamentan la exigencia razonable de un...

• Jurisprudència del Tribunal Constitucional. Segon semestre de 2020

  El text recull el comentari de les resolucions del Tribunal Constitucional que afecten els usos i els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua....

• Planificación lingüística y enseñanza en Andalucía: la dimensión intercultural dentro del Plan de Fomento del Plurilingüismo.

  El Plan de Fomento del Plurilingüismo en Andalucía vio la luz en 2005 en una región monolingüe, en la que no existe conflicto lingüístico, y lo hizo con la pretensión de impulsar –en sus propias palabras– «una Política Lingüística para la sociedad andaluza» (PFP, 2005:1), y contribuir al desarrollo ...

• Los problemas lingüísticos en la didáctica de la traducción jurídica (inglés/francés/español)

  El presente artículo tiene como propósito examinar los problemas de la traducción jurídica desde el plano lingüístico. La traducción jurídica se enmarca en las denominadas traducciones especializadas, aquellas que hacen uso de un lenguaje de especialidad y que presentan características léxico-semánt...

• La variación terminológica de los conceptos del derecho de sociedades y sus estrategias de traducción

  Este trabajo analiza la variación terminológica de los conceptos del Derecho de sociedades desde una perspectiva descriptiva y comparativa. Tomamos como referencia los términos jurídicos utilizados en España, México y Perú, para el caso del español, y de Inglaterra y Gales y Estados Unidos para el...

• Los problemas conceptuales y socioculturales de la traducción jurídica (inglés/francés-español)

  En este artículo tratamos de abordar el fenómeno de la traducción jurídica desde la perspectiva de los problemas traductológicos (del francés y del inglés al español). Para los traductores e intérpretes, el conocimiento de los problemas más relevantes de la traducción jurídica les permite...

• Jurisprudencia del Tribunal Supremo
• El proceso judicial como «espacio comunicativo»

  Se aborda en este artículo la posibilidad y conveniencia de estudiar el proceso desde el punto de vista de la pragmática y las consecuencias beneficiosas que se derivan de ello. Especialmente por que puede contribuir a una mejor comprensión del funcionamiento y razón de ser del proceso judicial....