Revista de Llengua i Dret

Número de Revista

Últimos documentos

• La maledicció de Babel. Cròniques periodístiques del nacionalisme lingüístic espanyol

  Uno de los asuntos más polémicos y de mayor alcance social y cultural en relación con las lenguas en España ha sido el denominado conflicto lingüístico: su presencia en la prensa y, en general, en los medios de comunicación ha sido constante desde finales de los años setenta. En efecto, la prensa, en tanto que una de las instituciones más influyentes en la sociedad contemporánea, ha sido y sigue siendo un espacio propicio para tratar sobre la lengua en cualquiera de sus aspectos. A partir de la hipótesis de que los textos metalingüísticos en la prensa son una fuente privilegiada para estudiar la creación y propagación de ideologías sobre la lengua, se analiza el papel del columnismo lingüístico en la construcción y reproducción de una visión ideológica sobre el castellano que la enfrenta social y lingüísticamente al resto de lenguas del Estado. Se estudia un corpus formado por 154 textos desde una perspectiva sociolingüística y crítico-discursiva, se analizarán los recursos sobre los que se sostiene la construcción y la organización argumentativa del discurso sobre las lenguas del Estado en la España contemporánea y su relación con los mitos del idioma. Palabras clave: columnismo lingüístico; análisis del discurso; sociolingüística; lengua española.

• La representació de la dona i els usos lingüístics. Revisió d'estudis sobre la interacció entre les formes masculines i el biaix de gènere

  El llenguatge inclusiu des de la perspectiva de gènere ha cobrat importància en les societats modernes com a mesura política per potenciar la igualtat de gènere. Els canvis necessaris per parlar de maneres no masclistes han despertat consciències però també resistències. Una posició que ha aconseguit una influència especial en contextos institucionals per a algunes llengües (inclòs el català) és que les formes masculines són la forma neutra de les llengües on el masculí coincideix amb l’arrel lèxica. Així, des del significat convencional que té per al treball acadèmic com a absència d’una marca morfològica, el terme no marcat s’extrapola i s’utilitza com a argument de neutralitat semàntica, comunicativa, sociocultural i simbòlica. L’argument nega o, en el millor dels casos, ignora la natura dinàmica de les relacions entre llenguatge, cognició i societat. Aquest article revisa el coneixement acumulat sobre aquestes dinàmiques en estudis empírics que desafien la pretesa neutralitat de les formes masculines i avaluen els mitjans lingüístics que poden contrarestar el biaix de gènere i com es revesteix de naturalitat en les nostres societats. Paraules clau: llenguatge inclusiu; llenguatge excloent; perspectiva de gènere; masculí neutre; biaix de gènere; cognició; percepció; construcció social; poder social.

• Les estratègies de divulgació com a eines discursives per transmetre el coneixement jurídic als fòrums en línia

  Modern information technologies allow us to disseminate specialized knowledge through ask-an-expert forums that serve as a resource for transforming specialized concepts for a lay audience. This paper aims to add to the study of discourse production and is intended as a contribution to legal communication from a popularization-centered perspective. It considers the popularization of legal knowledge to a lay audience as a process of discursive accommodation to the reader’s knowledge base and of alignment of the cognitive levels of participants in asymmetrical interactions intermediated by explanatory strategies. Through the analysis of online legal-lay communication, the article builds a classification model of discursive strategies that allow experts, including forum lawyers, to represent complex and abstract specialized content in an intelligible way to prevent communicative problems from emerging and communicate efficiently. The findings illustrate how various popularization strategies function to align the cognitive levels of participants and eliminate knowledge asymmetries. Two types of strategy (popularization by formulation and reformulation and popularization by illustration) are analyzed and assessed. Definition as a type of popularization by reformulation, comprising 42% of all strategies found in the corpus, is the most common explanatory strategy. Metaphors employed to popularize legal knowledge by relating specialized and everyday domains of experience are the least common explanatory tools used by forum lawyers. These explanatory strategies can be combined to jointly contribute to the purpose of accommodating legal information to the knowledge base of lay forum users. This study is a vector for investigating the problems of asymmetrical interactions in institutional settings. The methodology or aspects of asymmetrical exchanges can be expanded and become an avenue for further research. Keywords: popularization discourse; explanatory strategy; discursive accommodation; laypeople; knowledge asymmetry; online discourse.

• Ideologies lingüístiques envers el català i el castellà: l'autenticitat i l'anonimat entre els universitaris de Barcelona i Palma

  A Catalunya i les Illes Balears, el català i el castellà coexisteixen, i tenen el mateix estatus oficial. No obstant això, la situació sociolingüística en els dos territoris és força diferent: d’una banda, el català gaudeix d’una normalitat lingüística relativa al Principat i, de l’altra, a les Illes Balears la llengua pròpia ha rebut un suport desigual per part del govern local. Això es pot veure reflectit en les representacions i ideologies lingüístiques dels parlants. En aquest estudi ens proposem, precisament, analitzar les diferències en les ideologies lingüístiques associades al català i el castellà entre els universitaris de Palma i Barcelona. Amb aquest objectiu, es van organitzar grups de discussió a les dues ciutats amb estudiants d’universitat. Els resultats subratllen les diferències en les ideologies lingüístiques envers el català i el castellà. Mentre que als grups de discussió de Barcelona, en general, es considera el català una llengua anònima, com la llengua de l’Administració pública i l’educació, als de Palma aquest rol s’associa al castellà, que es veu com la llengua franca que ocupa una gran part dels espais públics, com els mitjans de comunicació i l’Administració. Paraules clau: ideologies lingüístiques; llengua catalana; Catalunya; Illes Balears.

• El lèxic jurídic dels jutges àrbitres a la València del segle XIV

  Dues sentències manuscrites dels àrbitres que actuen com a jutges per a resoldre les controvèrsies entre les parts, de 1385 i 1392, ens permeten analitzar el lèxic jurídic utilitzat. La investigació ha tingut com a objectiu identificar els vocables més rellevants de l’àmbit jurídic i l’ús de lèxic arcaic, per a entendre el seu significat en el context processal. Els textos manuscrits, malgrat les dificultats de la lletra gòtica cursiva, són una font essencial per a esbrinar l’ús i l’escriptura del lèxic català. Una vegada identificats els vocables, es fa una anàlisi etimològica d’aquests a fi de conéixer l’arrel llatina o grega i la pervivència o no de característiques llatines en la seua escriptura. Es conclou que hi ha paraules que conserven encara parts de l’arrel llatina i significats que en l’actualitat ja no són d’ús habitual. Paraules clau: lèxic jurídic; segle xiv; àrbitres; etimologia.

• Crònica legislativa de Galícia. Primer semestre de 2021. 'El Parlament revifa amb la llengua atrapada en la inacció administrativa

  Os datos de uso do galego seguen en declive e a acción administrativa de planificación e seguimento das medidas é inexistente, pero, cando menos, neste primeiro semestre de 2021 parece haber unha certa recuperación da actividade lexislativa do Parlamento de Galicia en materia de lingua -moi programática e posiblemente con efectos cativos. Tamén se aprobou a Ordenanza municipal de Coruña co que, por fin, máis de tres décadas despois das primeiras leis que regulaban os usos lingüísticos locais, todas as ciudades galegas contan con ordenanza na materia. Palabras chave: acción exterior; Ordenanza de Coruña; ausencia de planificación.

• Memòria de la minorització. Recensió de: Galindo, Mireia; de Rosselló, Carles; Bernat, Francesc. (2021). 'El castellà a la Catalunya contemporània: història d'una bilingüització'. Benicarló: Onada

  Paraules clau: castellanització; minorització lingüística; història social de la llengua catalana; conflicte lingüístic.

• Llengua estàndard i dialectes del català: aprendre dels altres. Recensió de: Boix-Fuster, Emili; Perea, Maria-Pilar (eds.). (2020). 'Llengua i dialectes: esperances per al català, el gallec i el basc'. Barcelona: Universitat de Barcelona, Col·lecció Lingüística Catalana, 19

  Paraules clau: llengua estàndard i dialectes; estandardització del català; dialectes catalans; planificació lingüística del corpus.

• Crònica legislativa d'Astúries. Primer semestre de 2021

  Esta crónica recueye les novedaes normatives y xurisprudenciales en materia llingüística na Comunidá Autónoma del Principáu d’Asturies a lo llargo del primer semestre de 2021. Palabres clave: Asturies; asturianu; gallego-asturianu; llingües minoritaries; derechos llingüísticos; alministraciones públiques.

• Crònica legislativa de la Unió Europea. Primer semestre de 2021

  El text recull les principals disposicions sobre els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua publicades al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) de l’1 de gener al 30 de juny de 2021. L’ordre en què apareixen les disposicions esmentades és el que s’estableix cronològicament al DOUE i, quant a la jurisprudència, la data en què les sentències del TJUE són pronunciades. Les sigles EEE corresponen a l’Espai Econòmic Europeu, àrea d’integració comercial que associa en un únic mercat interior la UE amb Noruega, Islàndia i Liechtenstein. Paraules clau: Unió Europea; dret lingüístic; Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE).

Documentos destacados

• La clàusula «rebus sic stantibus» en la jurisprudència actual

  A partir del atávico ideal encaminado a conseguir que el lenguaje jurídico sea claro, preciso y conciso, pero sin prescindir «del peso de la dogmática y de la tradición en la elaboración de la cultura jurídica», en este artículo se examina la clausula rebus sic stantibus, inserta en una oración...

• La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídica

  La reforma de l’Estatut amplià la regulació lingüística en el context de l’objectiu de millora de l’autogovern, tot i no comportar una innovació especial en l’estatus jurídic de les llengües i en el catàleg de drets i deures ja presents a la legislació lingüística i sectorial. Amb tot, cal reconèixe...

• El principio procesal «iura novit curia» en la jurisprudencia del Tribunal Supremo

  Después de haber llevado a cabo la observación empírica del uso real de las máximas latinas en las resoluciones del Tribunal Supremo, se ha comprobado que siete presentan una notable frecuencia de aparición. El aforismo iura novit curia elegido en esta ocasión –principio que no es romano, sino...

• Una nova empenta per a l'ús social de la llengua catalana a les Illes Balears. L'avanç inestable, i no sempre lineal, de la normalització lingüística

  Al llarg dels més de trenta anys d’autonomia balear el règim jurídic de la llengua catalana a les Illes Balears ha passat per diverses etapes d’evolució i millora -impulsades per les previsions estatutàries i per la Llei de normalització lingüística de 1986-, però, també, per moments de retrocessos ...

• La claridad y el orden en la narración del discurso jurídico

  En este artículo estudiamos dos aspectos esenciales para la efectividad de la comunicación jurídica a través del lenguaje escrito: la claridad y el orden en la narración. En una primera parte, se expone la base jurídica y la de políticas públicas que fundamentan la exigencia razonable de un...

• La protecció de la llengua catalana per la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries: una mirada als disset anys de l'entrada en vigor a l'Estat espanyol (CA-EN)

  Aquest treball intenta avaluar l’experiència de disset anys en vigència de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries a l’Estat espanyol. El punt de partida és el complex procediment parlamentari de l’autorització de les Corts Generals perquè el Govern la ratifiqui. Destaca les...

• Al voltant de quaranta anys d'oficialitat i d'usos institucionals de les llengües pròpies de les comunitats autònomes

  En les darreres quatre dècades s'han implantat i desenvolupat en sis de les disset comunitats autònomes diversos règims de cooficialitat lingüística que han permès un ús generalitzat, i fins i tot preponderant, de les llengües pròpies d'aquests territoris per part de les administracions autonòmiques...

• Balanç de la legislació lingüística de l'Estat espanyol 1979-2019

  La qüestió lingüística, en un territori plurilingüe com l'Estat espanyol, és tractada directament o indirecta en la normativa estatal que afecta diferents àmbits. Durant el període democràtic comprès entre 1979 i 2019, s'observa una evolució en el tractament d'aquest pluralisme lingüístic en...

• Problemas de precisión del discurso jurídico (aproximación desde el ámbito de la asesoría lingüística)

  En este artículo vamos a fijarnos en lo que seguramente define con mayor propiedad a la escritura jurídica: la precisión textual. En concreto, abordamos dos cuestiones hasta cierto punto antagónicas: la primera está dedicada a los tres apartados que, desde nuestro punto de vista, son cruciales para ...

• La variación terminológica de los conceptos del derecho de sociedades y sus estrategias de traducción

  Este trabajo analiza la variación terminológica de los conceptos del Derecho de sociedades desde una perspectiva descriptiva y comparativa. Tomamos como referencia los términos jurídicos utilizados en España, México y Perú, para el caso del español, y de Inglaterra y Gales y Estados Unidos para el...