Revista de Llengua i Dret

Número de Revista

Últimos documentos

• La integració de la traducció automàtica i la postedició en la traducció jurídica: una anàlisi DAFO de la seva implantació en la formació de traducció i interpretació en els serveis públics

  A causa de la creixent automatització dels processos de traducció i de les veus que demanen fer més atenció a la traducció automàtica (TA) com a procés, el present treball descriu la investigació duta a terme dins d'un programa de postgrau en traducció i interpretació en els serveis públics (TISP), a fi de buscar vies que permetin la integració i la consolidació de la TA en els contextos educatius especialitzats. Per a això, s'efectua una anàlisi DAFO del programa formatiu a partir dels resultats d'un qüestionari administrat a una cohort d'alumnat multilingüe (N = 53). Entre les principals conclusions destaca la necessitat de consolidar els continguts tecnològics del màster, així com de desenvolupar estratègies que ajudin a la incorporació de la TA com a procés en la traducció jurídica a la TISP del programa de postgrau, tant entre l'alumnat com entre el professorat. Es plantegen estratègies de reorientació, com una coordinació més gran entre docents, i de supervisió, com la creació de xarxes docents que treballin en línies de millora i ajudin a la plena incorporació de la TA com a procés en la traducció jurídica a la TISP. S'espera que aquesta anàlisi i els seus resultats puguin ser d'aplicació en altres estudis de característiques similars que pretenguin avaluar la integració de la TA en la traducció especialitzada o en un programa de formació de la mateixa TA

• Crònica legislativa de la Comunitat Valenciana. Primer semestre de 2022. 'L'ús del valencià en ?proporció raonable' a l'escola i a la resta d'actuacions administratives

  A la crònica del primer semestre de 2022 mostrem la interpretació jurisprudencial del concepte jurídic indeterminat “proporció raonable” com a criteri per a l’ensenyament en valencià al sistema educatiu no universitari, així com les exigències de la legislació estatal sectorial envers la retolació de les vies urbanes, que ha de fer-se almenys en castellà. També fem esment a les novetats toponímiques

• Jurisprudència del Tribunal Constitucional. Primer semestre de 2022

  El text recull el comentari de les resolucions del Tribunal Constitucional que afecten els usos i els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua

• Situació sociolingüística i recursos tecnològics en la formació d'intèrprets i traductors de llengües indígenes a Oaxaca

  A nivell mundial, la traducció i interpretació de llengües ha experimentat un notable desenvolupament tecnològic. Tanmateix, en el cas de les llengües indígenes, la fragmentació derivada de la particularitat de cada varietat lingüística i l'absència de material disponible per al desenvolupament de recursos utilitzables en diferents suports tecnològics que facilitin i garanteixin la qualitat d'aquests exercicis plantegen reptes. Això, al seu torn, imposa traves per complir amb els drets humans lingüístics d'aquests pobles. Aquest article se centra en la reflexió sobre la tecnologia i la didàctica per a la traducció i la interpretació de llengües indígenes en serveis públics, especialment en l'àmbit de la justícia. En aquest marc, es fa especial èmfasi en les possibilitats a disposició d'un programa de postgrau de creació recent a l'estat d'Oaxaca (Mèxic) per desenvolupar projectes i unir esforços que generin, promoció rere promoció, el reforç necessari a les polítiques benintencionades de traducció i interpretació de llengües indígenes adoptades per l'Estat mexicà com a part dels drets humans lingüístics dels seus pobles

• Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre 2022 'El model lingüístic escolar a la Llei d'educació de les Illes Balears

  La Llei d’educació de les Illes Balears estableix les coordenades bàsiques de l’organització de l’ensenyament i l’ús de les llengües oficials. El legislador incorpora els principis inclosos en la Llei de Normalització Lingüística i el Decret de mínims. S’estableix una presència mínima (que es podrà veure incrementada) de la llengua catalana en la meitat de l’horari escolar. Destaca la rellevància del sistema educatiu per a garantir que els alumnes assoleixen el domini oral i escrit de les dues llengües oficials en acabar l’etapa d’ensenyament obligatori. Esmenta el caràcter vertebrador de la llengua catalana en la construcció d’un sistema plurilingüe i facilita que la llengua catalana sigui normalment usada en el model educatiu balear. No exclou el castellà com a llengua d’ensenyament i aprenentatge, que podrà usar-se fins a un màxim de la meitat de l’horari, segons el que disposi el projecte lingüístic de centre. Tot i que durant el procés legislatiu es varen teixir importants acords al voltant del model lingüístic, finalment el consens no va ser possible. La qual cosa pot posar en perill la continuïtat i l’estabilitat d’un dels pilars fonamentals del sistema educatiu balear

• Jurisprudència del Tribunal Suprem. Primer semestre de 2022

  El text recull el comentari de les resolucions del Tribunal Suprem que afecten els usos i els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua

• Ús de la tecnologia en la traducció i la interpretació jurídiques: potencial, disponibilitat i aplicacions dels recursos

  En aquesta introducció es presenta un resum del número especial que la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law dedica a la traducció i la interpretació (TI) jurídiques en el món de les tecnologies. Tot i que les tecnologies de la traducció són àmpliament accessibles i acceptades en molts dominis especialitzats, el seu ús en contextos jurídics ha estat històricament limitat pels recursos financers, institucionals i textuals. La manca de disponibilitat dificulta el desenvolupament d’aplicacions tecnològiques de qualitat que poden ajudar qui treballa professionalment en la TI en contextos jurídics. Les contribucions d’aquest número especial tracten la disponibilitat i l’ús dels recursos des de diferents perspectives. Diversos articles investiguen el desenvolupament de sistemes de traducció automàtica neuronal (TAN) aprofitant els recursos de qualitat de llengües relacionades o amb pocs recursos, mentre que en d’altres s’analitzen els sistemes de traducció automàtica (TA) com a possibles recursos per a la productivitat i la qualitat en traducció. En les col·laboracions també s’estudia l’assignació de recursos institucionals a la formació en traducció i interpretació per treballar en contextos jurídics

• Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals

  L’11 de març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) classifica l’epidèmia de la SARS-CoV-2 com a pandèmia. En poques setmanes, el virus infecta milers de persones, paralitza l’economia mundial i els estats adopten mesures d’urgència per tal de contenir-lo i evitar la saturació dels sistemes sanitaris nacionals. Aquesta recerca explora lexicomètricament un corpus integrat per quatre subcorpus comparables (en anglès, francès i castellà) que inclouen discursos del període de l’1 de gener de 2020 al 30 de setembre de 2021 sobre la gestió de la COVID-19 pronunciats en els contextos institucionals següents: l’OMS, la Comissió Europea (CE), el Govern d’Espanya (ES) i la República francesa (FR). L’estudi parteix d’un marc teòric i metodològic basat en la lingüística de corpus, la lexicometria i l’anàlisi del discurs. S’adopta com a punt de partida el vocabulari utilitzat en els discursos de l’OMS per analitzar-ne qualitativament les paraules més emprades i comparar-ne els usos amb la resta de subcorpus. Es caracteritzen els usos del vocabulari amb relació a la diversitat de mesures d’emergència adoptades, el lèxic bel·licista i, en darrer lloc, el vocabulari amb relació a valors, qualitats i capacitats

• Crònica legislativa d'Aragó. Primer semestre de 2022

  El text recull les novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de les llengües a l'Aragó aprovades durant el primer semestre de 2022, sense que hi hagi cap tipus de jurisprudència

• Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022. 'Consens per defensar el català a l'escola

  Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el primer semestre de 2022 per controlar l’acció política i de govern; i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística o que fan referència al català, l’aranès i la llengua de signes catalana. En aquest període destaquen principalment els debats sobre el català al sistema educatiu per la imposició judicial d’impartir el 25 % en castellà a l’escola. Un debat que ha permès refer el consens per validar la immersió lingüística del model educatiu català

Documentos destacados

• La clàusula «rebus sic stantibus» en la jurisprudència actual

  A partir del atávico ideal encaminado a conseguir que el lenguaje jurídico sea claro, preciso y conciso, pero sin prescindir «del peso de la dogmática y de la tradición en la elaboración de la cultura jurídica», en este artículo se examina la clausula rebus sic stantibus, inserta en una oración...

• La claridad y el orden en la narración del discurso jurídico

  En este artículo estudiamos dos aspectos esenciales para la efectividad de la comunicación jurídica a través del lenguaje escrito: la claridad y el orden en la narración. En una primera parte, se expone la base jurídica y la de políticas públicas que fundamentan la exigencia razonable de un...

• El principio procesal «iura novit curia» en la jurisprudencia del Tribunal Supremo

  Después de haber llevado a cabo la observación empírica del uso real de las máximas latinas en las resoluciones del Tribunal Supremo, se ha comprobado que siete presentan una notable frecuencia de aparición. El aforismo iura novit curia elegido en esta ocasión –principio que no es romano, sino...

• Jurisprudencia del Tribunal Supremo
• El proceso judicial como «espacio comunicativo»

  Se aborda en este artículo la posibilidad y conveniencia de estudiar el proceso desde el punto de vista de la pragmática y las consecuencias beneficiosas que se derivan de ello. Especialmente por que puede contribuir a una mejor comprensión del funcionamiento y razón de ser del proceso judicial....

• La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídica

  La reforma de l’Estatut amplià la regulació lingüística en el context de l’objectiu de millora de l’autogovern, tot i no comportar una innovació especial en l’estatus jurídic de les llengües i en el catàleg de drets i deures ja presents a la legislació lingüística i sectorial. Amb tot, cal reconèixe...

• Planificación lingüística y enseñanza en Andalucía: la dimensión intercultural dentro del Plan de Fomento del Plurilingüismo.

  El Plan de Fomento del Plurilingüismo en Andalucía vio la luz en 2005 en una región monolingüe, en la que no existe conflicto lingüístico, y lo hizo con la pretensión de impulsar –en sus propias palabras– «una Política Lingüística para la sociedad andaluza» (PFP, 2005:1), y contribuir al desarrollo ...

• La variación terminológica de los conceptos del derecho de sociedades y sus estrategias de traducción

  Este trabajo analiza la variación terminológica de los conceptos del Derecho de sociedades desde una perspectiva descriptiva y comparativa. Tomamos como referencia los términos jurídicos utilizados en España, México y Perú, para el caso del español, y de Inglaterra y Gales y Estados Unidos para el...

• Una nova empenta per a l'ús social de la llengua catalana a les Illes Balears. L'avanç inestable, i no sempre lineal, de la normalització lingüística

  Al llarg dels més de trenta anys d’autonomia balear el règim jurídic de la llengua catalana a les Illes Balears ha passat per diverses etapes d’evolució i millora -impulsades per les previsions estatutàries i per la Llei de normalització lingüística de 1986-, però, també, per moments de retrocessos ...

• Problemas de precisión del discurso jurídico (aproximación desde el ámbito de la asesoría lingüística)

  En este artículo vamos a fijarnos en lo que seguramente define con mayor propiedad a la escritura jurídica: la precisión textual. En concreto, abordamos dos cuestiones hasta cierto punto antagónicas: la primera está dedicada a los tres apartados que, desde nuestro punto de vista, son cruciales para ...