Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
| Autor | Albert Morales Moreno |
| Cargo | Professor i investigador. Estudis d'Arts i Humanitats. Universitat Oberta de Catalunya |
| Páginas | 155-176 |
REVISTA DE LLENGUA I DRET #78
JOURNAL OF LANGUAGE AND LAW
EXPLORACIÓ LEXICOMÈTRICA DEL DISCURS SOBRE LA COVID-19. ANÀLISI
DE QUATRE CONTEXTOS INSTITUCIONALS ESTATALS I SUPRANACIONALS
Albert Morales Moreno∗
Resum
L’11 de març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) classica l’epidèmia de la SARS-CoV-2 com a
pandèmia. En poques setmanes, el virus infecta milers de persones, paralitza l’economia mundial i els estats adopten
mesures d’urgència per tal de contenir-lo i evitar la saturació dels sistemes sanitaris nacionals.
Aquesta recerca explora lexicomètricament un corpus integrat per quatre subcorpus comparables (en anglès, francès
i castellà) que inclouen discursos del període de l’1 de gener de 2020 al 30 de setembre de 2021 sobre la gestió de la
COVID-19 pronunciats en els contextos institucionals següents: l’OMS, la Comissió Europea (CE), el Govern d’Espanya
(ES) i la República francesa (FR).
L’estudi parteix d’un marc teòric i metodològic basat en la lingüística de corpus, la lexicometria i l’anàlisi del discurs.
S’adopta com a punt de partida el vocabulari utilitzat en els discursos de l’OMS per analitzar-ne qualitativament les
paraules més emprades i comparar-ne els usos amb la resta de subcorpus. Es caracteritzen els usos del vocabulari amb
relació a la diversitat de mesures d’emergència adoptades, el lèxic bel·licista i, en darrer lloc, el vocabulari amb relació
a valors, qualitats i capacitats.
Paraules clau: discurs institucional; lingüística de corpus; anàlisi del discurs; COVID-19.
LEXICOMETRIC EXPLORATION OF THE DISCOURSE ON COVID-19: ANALYSIS
OF FOUR STATE AND SUPRANATIONAL INSTITUTIONAL CONTEXTS
Abstract
On March 11, 2020, the World Health Organization (WHO) declared SARS-CoV-2 a pandemic. Within weeks, the
virus infected thousands, paralyzing the global economy. Countries rolled out urgent measures to stem the spread of
coronavirus and limit the strain on their healthcare systems.
This paper reports on a lexicometric analysis of a corpus comprised of four comparable subcorpora (in English,
French and Spanish). It analyzes speeches concerning pandemic management delivered by the leaders of the WHO,
European Commission (EC), Government of Spain (ES), and Presidency of the French Republic (FR) between January
1, 2020, and September 30, 2021.
Drawing on corpus-based linguistics, discourse analysis and lexicometrics, the study considers the vocabulary used in
WHO speeches, qualitatively analyzing the most frequently used units and comparing these to the subcorpus as a whole.
Terms described relate to a range of emergency measures, war imagery, and vocabulary related to values, qualities and
abilities.
Keywords: institutional discourse; corpus linguistics; discourse analysis; COVID-19.
∗ Albert Morales Moreno, professor i investigador. Estudis d’Arts i Humanitats. Universitat Oberta de Catalunya. amoralesmore@
uoc.edu
Article rebut el 03.03.2022. Avaluacions cegues: 20.03.2022 i 22.03.2022. Acceptació de la versió nal: 02.11.2022.
Citació recomanada: Morales Moreno, Albert. (2022). Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre
contextos institucionals estatals i supranacionals. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 78, 155–176. https://
doi.org/10.2436/rld.i78.2022.3804
Albert Morales Moreno
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 156
Sumari
1 COVID-19: crònica d’una pandèmia anunciada
2 Reexions i hipòtesis de partida
3 Discurs institucional i COVID-19
4 Marc teòric, metodologia i corpus d’anàlisi
5 Anàlisi quantitativa i qualitativa
5.1 Combatre la COVID-19 amb mesures sanitàries, econòmiques i polítiques
5.2 La guerra discursiva de la pandèmia
5.3 Valors, qualitats i capacitats per a afrontar la crisi sanitària
6 Reexions nals
7 Agraïments
8 Referències
Albert Morales Moreno
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 157
1 COVID-19: crònica d’una pandèmia anunciada
L’Organització Mundial de la Salut (OMS), que segons la Gran enciclopèdia catalana és l’organisme de l’ONU
que promou el millorament de les condicions sanitàries arreu del món i té com a funció principal la cooperació
i la millora de la salut en la població mundial, declara, l’11 de març de 2020, la pandèmia del nou coronavirus
COVID-19. En poques setmanes, el virus infecta milers de persones, paralitza l’economia i molts governs
adopten escenicacions de conictes bèl·lics1 i mesures d’emergència per a evitar la saturació dels sistemes
sanitaris. D’ençà que es va declarar, s’han conrmat 620.301.709 casos de COVID-19 i 6.540.487 decessos.2
Països i cientícs de tot el món coneixen la naturalesa vírica d’aquesta pandèmia i s’alien per desenvolupar-
ne tractaments i vaccins en un temps rècord. Harari (2020, 2021) o Žižek (2020) armen que, tot i el tarannà
nacional inherent a la lògica de la guerra que predomina inicialment, és clau la cooperació entre estats i la
crida de l’Organització de Nacions Unides (ONU) a fer-ho. Gràcies a això, el 10 d’octubre de 2022 ja s’havien
administrat 12.782.955.6393 dosis.
Els estats gestionen l’inici de la pandèmia amb mesures d’urgència (polítiques, legislatives, sanitàries i de salut
pública) de contenció de la malaltia i dels contagis. A Espanya, segons juristes consultats a El País (Rincón,
2020), algunes lleis aprovades presenten mancances greus, posen en risc la seguretat jurídica, s’excedeixen
competencialment o afecten drets i llibertats fonamentals i la justícia, entre d’altres. Els governs s’han deixat
endur per l’anomenat solucionisme tecnològic (Morozov, 2013): els problemes es poden resoldre amb mesures
tecnològiques, fet que en nombrosos contextos ha suposat un pacte fàustic, derivat de la falsa dicotomia salut
versus drets fonamentals.
2 Contextos institucionals analitzats i objectius
Aquest estudi analitza el vocabulari en anglès, castellà i francès de quatre contextos institucionals: dos
supranacionals, l’OMS i la Comissió Europea (CE), ja que, d’acord amb l’article 17 del Tractat de la UE, la
Comissió promou l’interès general de la Unió i pren les iniciatives adequades amb aquesta nalitat. De fet,
“defensa l’interès general de la Unió, ns i tot entra en conicte amb els interessos dels estats” (Janer, 2015,
p. 5), i dos estatals (la República francesa i el Govern d’Espanya). Hem constituït un corpus comparable i
representatiu amb discursos nacionals i supranacionals per a estudiar-ne la comunicació en les fases inicials
(2020-2021) de la crisi sanitària.
El corpus és comparable perquè inclou quatre subcorpus amb documents redactats en llengua original,
compilats amb uns criteris de selecció i disseny homogenis per tal de garantir-ne l’equiparació interlingüística
(Seghiri, 2006, p. 219).
A més, és representatiu dels contextos institucionals des del punt de vista temàtic: el corpus conté tots els textos
del període seleccionat que aborden la COVID-19 com a tema central. Se n’ha garantit la representativitat
estadística amb el programari ReCor, útil també per a corpus de llenguatges d’especialitat de dimensions
reduïdes (Seghiri, 2006, p. 391-393), calcula la representativitat del corpus en funció de la mida. El corpus
integra quatre subcorpus dels contextos institucionals esmentats: l’OMS (01_WHO), la Comissió Europea
(02_EC), la presidència del Govern d’Espanya (03_ES) i la presidència de la República francesa (04_FR).
L’OMS és l’agència especialitzada de l’ONU que exerceix la coordinació en temes de salut pública
internacional i té un rol fonamental en l’establiment i la traducció de la terminologia, i també en la construcció
mediàtica i discursiva de la pandèmia. La perícia tècnica i lingüística de l’OMS, sobretot, per esdevenir referent
terminològic en matèria de salut i contribuir a l’estandardització del discurs especialitzat sobre la COVID-19,
1 En són il·lustratives algunes imatges, com la presència i el vestuari del monarca espanyol Felip VI a la reunió del 3 d’abril de 2020
(amb el cap de l’Estat major de la defensa i altres comandaments militars) o el discurs de la reina Isabel d’Anglaterra del 5 d’abril
de 2020. Vegeu:
Redacción. (3 d’abril de 2020). El Rey, con mascarilla y uniforme de campaña para supervisar el despliegue del Ejército. El Español.
BBC News. (6 d’abril de 2020). Coronavirus: The Queen’s message seen by 24 million. BBC News.
2 Font: WHO Coronavirus Dashboard (Data de consulta: 10.10.2022).
3 Font: vegeu la nota 2.
Albert Morales Moreno
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 158
pot ser més efectiva si altres institucions i agents terminològics amb capacitat d’inuència contribueixen a
difondre’n els usos xats (Prieto i Morales, 2019, p. 109).
La CE, el braç executiu de la Unió Europea (UE), és la institució políticament independent que vetlla pels
interessos de la Unió. Atès el caràcter d’organització supranacional a la qual França i Espanya han cedit
sobirania per construir el projecte europeu, la CE fa de pont entre ambdues dimensions. Per tant, permet
que els estats membres adaptin i incorporin el vocabulari i el discurs de la UE als sistemes institucionals i
ordenaments jurídics nacionals.
Aquest article presenta l’exploració lexicomètrica de l’ús del vocabulari seleccionat als contextos assenyalats:
hi analitzem contrastivament el lèxic (en anglès, francès i castellà) emprat per abordar les mesures d’emergència
a cada context institucional. A posteriori, comparem els usos del vocabulari que fa referència a la gestió de
la COVID-19 com una lluita (o guerra) contra el virus. Com nombrosos autors (entre d’altres, Bisiada,
2020; Sabucedo et al., 2020; Semino, 2021) s’hi han referit, n’hem contrastat empíricament els usos a cada
subcorpus. En últim lloc, identiquem els usos del vocabulari sobre valors, qualitats i capacitats4 a què apel·len
les persones al capdavant de cada institució.
En denitiva, aquesta primera exploració permet identicar els usos del vocabulari en els discursos públics
de gestió i contenció de la COVID-19 d’aquestes quatre institucions.
3 Discurs institucional i COVID-19
Una institució és un grup professional amb una determinada perícia competencial, legitimat socialment i
integrat per persones amb la capacitat i l’autoritat per a aplicar-la (Agar, 1985, p. 164). L’anàlisi del discurs
institucional, per tant, és la branca de la lingüística que analitza el llenguatge que empren els representants
institucionals (ex. d’institucions jurídiques) quan duen a terme llur activitat professional institucional
(Hamilton, 2003). Les institucions exerceixen el seu poder i activitat política mitjançant els discursos dels
seus integrants i són, alhora, organitzacions grans que necessiten mantenir-se i mantenir la seva posició (Mayr,
2008). El vocabulari de les persones al capdavant de cada institució durant la gestió de la pandèmia és indicatiu
de les prioritats polítiques i discursives de cada context: en són els representants jeràrquics més importants.
L’anàlisi del discurs (AD) és, precisament, la disciplina mitjançant la qual s’examinen els patrons lingüístics
dels textos i la relació entre llengües i contextos (socials i culturals) en què s’empren (Paltridge, 2012, p. 2).
L’AD també analitza els usos lingüístics i les relacions entre participants, els efectes que té sobre les identitats
socials i les relacions dels individus, i la construcció de les visions del món i les identitats dels parlants.
La COVID-19 ha estat objecte d’estudi de nombroses recerques circumscrites en disciplines molt diverses.
La majoria d’aquestes recerques s’han produït en l’àmbit mèdic i sanitari (l’exemple més paradigmàtic ha
estat el desenvolupament rècord de vaccins i tractaments), però també se n’han realitzat des de la losoa, la
ciència política, el dret o l’economia.
Aquesta primera exploració del corpus analitza lexicomètricament el vocabulari dels quatre subcorpus triats
i n’explica qualitativament els usos mitjançant l’AD. Les caracteritzacions lingüístiques amb relació a la
COVID-19 des de l’AD han estat variades i nombroses. Dada et al. (2021) analitza des d’una perspectiva de
gènere les eines, les estratègies retòriques i les característiques lingüístiques dels discursos de diversos líders
polítics mundials durant els dos primers mesos de la crisi. Hesselbach (2021) caracteritza (amb un corpus de
903 missatges dels comptes ocials de Twitter i Facebook d’Emmanuel Macron, Pedro Sánchez i Giuseppe
Conti) els usos, les funcions pragmàtiques i els trets lingüístics compartits.
A més, s’ha estudiat la representació de l’alteritat en discursos de l’àmbit mediàtic i institucional, i la
representació i el tractament de la COVID-19 als mitjans de comunicació (De Rosa i Mannarini, 2021).
4 Segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans:
qualitat: conjunt de propietats que constitueixen la manera d’ésser d’una persona o d’una cosa.
capacitat: qualitat de qui està en estat de fer alguna cosa.
valor: qualitat o conjunt de qualitats que fan que alguna cosa o alguna persona sigui preuada, valgui.
Albert Morales Moreno
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 159
Prieto, Pei i Cheng (2020) han estudiat els usos i l’evolució inicial de les denominacions de la COVID-19 als
titulars de vuit diaris de quatre països, i Augustyn i Prażmo (2020) a diversos diaris anglòfons. Altres autors
han dut a terme recerques ans (Mohammed, et al., 2021; Xue i Xu, 2021).
Nombroses recerques l’han abordat des de l’anàlisi crítica del discurs (ACD), una branca de l’AD. Yu et
al. (2021) n’han estudiat el tractament als diaris Daily China i The Guardian. També s’ha caracteritzat la
representació discursiva de la COVID-19 a xarxes socials dels contextos etíop (Tiruneh et al., 2020) o saudita
(Al-Ghamdi i Albawardi, 2020). Hi ha altres recerques des d’aquesta perspectiva (Abbas, 2022; Dezhkameh
et al., 2021; Sultan i Rapi, 2020).
Cal assenyalar, a més, alguns monogràcs que incorporen estudis lingüístics i discursius de la COVID-19.
Pandemic and crisis discourse. Communicating COVID-19 and public health strategy (Musolff et al., 2022)
analitza les estratègies discursives d’àmbits institucionals, polítics i mediàtics de diferents contextos i països.
També és destacable la publicació del volum Allò que hem après de la COVID-19: informe de l’Institut
d’Estudis Catalans (Puigdomènech et al., 2021), en què destaquen la contribució de Cuenca sobre metàfores i
COVID-19, la de Martí sobre mems i humor gràc, i un primer apunt meu sobre la lluita discursiva i legislativa
contra la COVID-19.
La recerca d’aquest article complementa la descripció dels discursos sobre la COVID-19 en múltiples llengües
i contextos. Analitza els discursos ocials de dos contextos institucionals cabdals del nostre entorn, tant
supranacionals (l’OMS i la CE) com nacionals (del Govern d’Espanya i de la presidència de la República
francesa) a partir d’una metodologia de corpus, una selecció de les paraules basada en criteris estadístics i
una descripció qualitativa dels usos lingüístics basada en l’AD.
4 Marc teòric, metodologia i corpus d’anàlisi
L’article analitza 720 discursos nacionals i supranacionals amb relació a la COVID-19 dels contextos
institucionals esmentats a partir de l’exploració estadística del vocabulari. Cada subcorpus constitueix una sèrie
textual cronològica (Salem, 1988), integrada per textos que són comparables temàticament, cronològicament i
pragmàticament. Actualment, la lingüística de corpus es deneix com la branca que cerca respostes a preguntes
de recerca lingüístiques basada en una anàlisi completa i sistemàtica de la distribució de fenòmens lingüístics
en un corpus lingüístic (Stefanowitsch, 2020, p. 55).
La compilació del corpus parteix dels textos disponibles en obert als repositoris institucionals dels contextos
esmentats amb la data de publicació compresa entre l’1 de gener de 2020 i el 30 de setembre de 2021. La
majoria de textos va descarregar-se automàticament en format HTML amb el programa aranya Simple Mass
Downloader.5
Per a netejar-ne les marques HTML, els encapçalaments i les etiquetes dels enllaços6 externs, es van convertir
a TXT amb Cloudconvert.7
Després, es van processar els textos amb #LancsBox,8 un programa desenvolupat per la Lancaster University que
inclou un paquet d’anàlisi lexicomètrica i de corpus (amb anotació sintàctica automàtica en múltiples llengües)
que permet explotar corpus en múltiples llengües, de totes les mides i amb una interfície fàcil i intuïtiva.
Es van seleccionar els textos més rellevants des d’un punt de vista temàtic; és a dir, els textos que aborden
la pandèmia com a tema central. La tria es va fer a partir de la presència de les paraules clau següents a cada
subcorpus: coronavirus o COVID-19, d’una banda, i epidemic, pandemic o virus, de l’altra. El títol o el cos
del text havia d’incloure una o més ocurrències.
5 Els textos del subcorpus de la CE es van descarregar manualment, ja que el disseny del lloc web institucional n’impedeix la
descàrrega en bloc.
6 Cal netejar-les. En cas contrari, les paraules dels camps de metadades i de l’estructura del web generarien soroll i errors en els
índexs de freqüències.
7 Font: HTML to TXT Converter (Data de consulta: 15.01.2022).
8 Font: #LancsBox: Lancaster University corpus toolbox (Data de consulta: 15.01.2022).
Albert Morales Moreno
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 160
Els quatre subcorpus següents integren el corpus d’anàlisi:
Taula 1. Corpus d’anàlisi
Context
institucional
Organització
Mundial de la
Salut (OMS)
Comissió
Europea
(CE)
Govern
d’Espanya
República
francesa
Identicador
del subcorpus 01_WHO 02_EC 03_ES 04_FR
Persona
Tedros
Adhanom
Ghebreyesus
–
Dir. General
Ursula von
der Leyen
–
Presidenta
Pedro Sánchez
–
President del
Govern
Emmanuel
Macron
–
President de la
República
Temps al
càrrec
17.05.201711
–
present
01.12.201912
–
present
02.06.201813
–
present
14.05.201714
–
present
Llengua EN EN/FR/ES ES FR
Font
WHO Director-
General -
Speeches15
European
Commission
– Press
Corner16
La Moncloa –
Intervenciones
del presidente
del Gobierno17
Vie publique
– Collection
des discourses
publiques18
Doc. totals 531 308 263 234
Doc.
seleccionats 520 90 45 65
Paraules 463.886 67.474 259.925 206.290
Paraules
úniques 14.129 5.076 13.505 12.919
Lemes 12.391 4.312 9.078 9.185
Notes taula9 10 11 12 13 14 15 16
Font. Elaboració pròpia.
El corpus consta de 720 documents i 997.575 paraules. El bloc més gran correspon al subcorpus 01_WHO
(46%) (vegeu la il·lustració 1). Els subcorpus nacionals presenten dimensions comparables: respectivament,
el 26% (03_ES) i el 21% (04_FR). El bloc més reduït (només el 7% del total de paraules), amb diferència, és
el dels discursos del subcorpus 02_EC.
Aquesta diferència probablement es deu al fet que la gestió comunicativa de la CE sobre la COVID-19 es
repartís entre Ursula von der Leyen, la presidenta, i Stella Kyriakides, comissària europea de Salut i Protecció
9 Font: WHO (Data de consulta: 15.01.2022).
10 Font: European Commission / Faces of democracy (Data de consulta: 15.01.2022).
11 Font: La Moncloa (Data de consulta: 15.01.2022).
12 Font: Élysée (Data de consulta: 15.01.2022).
13 Font: WHO (Data de consulta: 15.01.2022).
14 Font: European Commision (Data de consulta: 15.01.2022).
15 Font: La Moncloa (Data de consulta: 15.01.2022).
16 Font: Vie Publique (Data de consulta: 15.01.2022).
Albert Morales Moreno
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 161
del Consumidor. A la resta de contextos també hi havia altres persones amb qui es compartia la comunicació de
mesures contra la COVID-19 (com Maria Van Kerkhove a l’OMS o Fernando Simón a Espanya). No obstant
això, els subcorpus només inclouen els discursos de les persones al capdavant de cada context institucional.
Il·lustració 1. Distribució del vocabulari per subcorpus
Font. Elaboració pròpia.
Aquesta recerca pretén analitzar de manera global l’estratègia de comunicació sobre la COVID-19 en els
contextos seleccionats. Les diferències entre blocs no invaliden metodològicament la recerca. Cada subcorpus
és able, complet i representatiu (temàticament i estadísticament). Pel que fa a l’anàlisi de les concordances, el
recompte de freqüències i llur representació gràca, s’ha tingut en compte la freqüència relativa normalitzada
de cada mot. D’acord amb el Diccionari de lingüística, una concordança és “la llista de mots extrets d’un text,
que apareixen ordenats alfabèticament i presentats amb el seu context i amb la indicació de la localització dins
del text” (Pérez et al., 2022). La seva caracterització permet analitzar les dades qualitativament, identicant-
ne les divergències i les similituds en els usos.
La metodologia estadística triada és la lexicometria. Aquesta aproximació permet caracteritzar-ne els usos
lèxics, identicar-hi les tendències del vocabulari i, a partir de criteris estadístics, triar-ne les unitats d’anàlisi
pertinents, tant des d’un punt de vista quantitatiu (índex de freqüència) com qualitatiu (relació semàntica).
5 Anàlisi quantitativa i qualitativa
S’adopta com a punt de partida l’explotació lexicomètrica en anglès del subcorpus 01_WHO. La llista de
freqüències obtinguda amb #Lancsbox n’ordena el vocabulari de més a menys freqüent. Hem acotat la recerca
a paraules de la franja superior17 i a l’estudi qualitatiu de contextos i concordances.
Cada exploració lexicomètrica es basa en l’estudi de diverses paraules, relacionades entre si semànticament
i agrupades per blocs. Cada apartat n’inclou la justicació. A continuació, hem extret els contextos d’ús, les
freqüències i els índexs estadístics als altres subcorpus mitjançant la cerca de les paraules clau en anglès al
17 El grup de paraules analitzades té una freqüència mitjana d’ús de 308. Health o vaccine acumulen, respectivament, 5.305 i
2.573 ocurrències. Totes les formes són, per tant, recurrents als subcorpus i constitueixen el vocabulari que articula l’estratègia
comunicativa institucional.
Albert Morales Moreno
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 162
subcorpus 02_EC, i els equivalents respectius al subcorpus 04_FR (francès) i 03_ES (castellà). Després s’han
revisat manualment per tal de descartar-ne els usos no pertinents.18
Aquesta exploració presenta l’ús del vocabulari seleccionat (amb relació a les mesures de tipus sanitari, polític
o econòmic) als quatre contextos. Analitza també de quina manera hi ha evolucionat el lèxic bel·licista, que
construeix discursivament la gestió de la COVID-19 com una lluita o guerra contra el virus. A continuació,
es presenten els usos del lèxic quant a valors, qualitats i capacitats a què apel·len els representants màxims
institucionals.
5.1 Combatre la COVID-19 amb mesures sanitàries, econòmiques i polítiques
Aquest apartat aborda l’ús als quatre contextos institucionals del vocabulari relatiu als camps lèxics identicats
de la taula 2. S’hi inclouen paraules relatives a mesures econòmiques i nanceres (ECO), sanitàries i de salut
pública (HEA) i politicoadministratives i jurídiques (POL). S’analitzen els lemes següents:
Taula 2. Vocabulari analitzat:
Descripció breu Unitats seleccionades
(EN + equivalents ES/FR)
HEA21 Lèxic relacionat amb les mesures sanitàries adoptades,
com mascareta, aïllament o vaccí.
distance/ing, hand, health, isolation,
mask, medical, medicine, mouth, nose,
quarantine, vaccine
ECO22 Lèxic relacionat amb les mesures econòmiques i
financeres adoptades, com econòmica, inversió o
recuperació.
economic, economy, nance, nancial,
investment, invest, recovery
POL23 Lèxic relacionat amb les mesures politicoadministratives
i jurídiques adoptades, com connament, toc de queda24
o restricció.
annulation, cancelation, curfew,
government, lockdown, restriction
Notes taula 2.19 20 21 22
Font. Elaboració pròpia.
En total, s’han seleccionat i analitzat les concordances del vocabulari d’aquests lemes, distribuïdes de la
manera següent per subcorpus:
Taula 3. Distribució de concordances per subcorpus:
01_WHO 02_EC 03_ES 04_FR Total
12.180 1.384 4.530 2.124 20.218
Font. Elaboració pròpia.
18 Les unitats d’anàlisi s’han seleccionat a partir de les llistes de freqüències dels quatre subcorpus. S’han revisat manualment les
concordances i conservat només les pertinents per a l’estudi. Amb relació a force, per exemple, s’han descartat les ocurrències del
sintagma task force. Quant a unity, per exemple, se n’han mantingut només les que fan referència a la unidad com a qualitat, i se
n’han descartat els altres usos (unidad de cuidados intensivos). Per últim, health no s’ha inclòs quan consta en un nom propi, com
World Health Organization.
19 Llista obtinguda a partir de l’estudi de freqüències del subcorpus 01_WHO. Per garantir-ne la compleció, la sistematicitat i
la abilitat, hem consultat les recomanacions ocials de l’OMS quant a mesures sanitàries. (Font: OMS. Advice for the public:
Coronavirus disease (COVID-19). (Data de consulta: 15.01.2022).
20 Llista obtinguda a partir de l’estudi de freqüències dels discursos de l’OMS.
21 Llista obtinguda a partir de l’estudi de freqüències dels discursos de l’OMS. Per garantir-ne la compleció, sistematicitat i abilitat,
hem consultat l’estudi de la Blavatnik School of Government de la Universitat d’Oxford quant a mesures politicoadministratives i
jurídiques. (Font: Oxford COVID-19 Government Response Tracker). (Data de consulta: 15.01.2022).
22 Malgrat tenir el seu origen en l’àmbit militar, aquesta realitat s’ha integrat en l’ordenament jurídic dels països civilistes com a
limitació o restricció a la llibertat de circulació (amb relació als drets fonamentals i el dret constitucional).
Albert Morales Moreno
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 163
La seva distribució cronològica per subcategoria i institució és:
Il·lustració 2. Distribució cronològica i per subcorpus (ECO/HEA/POL)
Font. Elaboració pròpia.
La il·lustració 2 palesa que, a tot el corpus, el vocabulari de mesures politicoadministratives i jurídiques
(POL) per a contenir la pandèmia és més present durant l’any 2020 que no pas durant 2021, atès que van
haver d’adoptar-se durant l’inici de la crisi sanitària.
Al subcorpus 01_WHO predomina el lèxic de les mesures sanitàries (HEA) de contenció i protecció contra
la COVID-19. Hi ha referències a les mesures econòmiques (ECO), però hi tenen una proporció inferior a la
que té a la resta de subcorpus. És natural, però, que el vocabulari sanitari prevalgui al subcorpus de l’OMS,
l’agència especialitzada de l’ONU en matèria de salut.
Durant tot el període analitzat, al subcorpus 02_EC predomina, a parts quasi iguals, el vocabulari relacionat
amb les mesures sanitàries (HEA) i el de les mesures de recuperació econòmica (ECO). Aquesta institució
sembla haver-hi incidit més que no pas en les de tipus politicoadministratiu, tot i el caràcter d’organització
d’integració política de la UE.
Al subcorpus 03_ES es constata que l’any 2020 predominen les referències a les mesures de contenció
sanitària (HEA) i politicoadministratives (POL). L’any 2021, però, decreixen les referències a les mesures
politicoadministratives (POL) i augmenten les al·lusions a les mesures economiconanceres (ECO).
En el subcorpus 04_FR predomina el lèxic relatiu a mesures mèdiques i sanitàries (HEA) ambdós anys. És
remarcable indicar-hi, també, que les referències a les mesures economiconanceres (ECO) presenten una
variació interanual destacada, i augmenten l’any 2021.
Per tant, el vocabulari de les mesures de tipus sanitari és el més freqüent a tots els subcorpus, però amb una
diferència (estadística) notable al de l’OMS, context en què la resta de categories són molt minoritàries. Els
discursos de Tedros Adhanom Ghebreyesus (01_WHO) se centren, sobretot, en la dimensió medicosanitària
de la pandèmia.
Albert Morales Moreno
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 164
Al subcorpus de la Comissió Europea (02_EC), el bloc mèdic s’alterna quasi equitativament amb el de mesures
economiconanceres. Centra la seva comunicació no només a presentar les mesures de tipus sanitari, sinó
que també n’aborda el punt de vista econòmic.
Tot i les tendències similars dels dos contextos estatals, hi ha idiosincràsies. Al subcorpus espanyol, per
exemple, el vocabulari politicoadministratiu té un pes molt més gran que a la resta. S’hi documenta més l’any
2020 que el 2021, any en què augmenten les referències a les mesures econòmiques (atesa la cronicació de
la crisi sanitària). L’any 2020 predomina el bloc de les mesures mèdiques i politicoadministratives, i l’any
2021 el de les sanitàries i economiconanceres. Al discurs del president espanyol, per tant, sembla que s’hi
posa més èmfasi a comunicar les mesures politicoadministratives.
Recordem, per exemple, les paraules següents de Pedro Sánchez (21.03.2022), en què emergeix aquesta
dimensió coercitiva de l’Estat: “España, créanme, ha tomado las medidas de connamiento más duras, más
duras, de Europa y del mundo. De las mayores del mundo, sin duda alguna de Europa”.
Al subcorpus francès identiquem, tanmateix, que la proporció de vocabulari de mesures economiconanceres
hi té una presència relativa més notable, juntament amb el medicosanitari. Ambdós blocs predominen, amb
escreix i durant tot el període, respecte del politicoadministratiu.
La distribució de blocs als subcorpus de Von der Leyen (02_EC) i de Macron (04_FR) és, a grans trets,
coincident. Podria interpretar-se com un alineament més gran de la República francesa a l’estratègia discursiva
de la Comissió, centrades a comunicar, sobretot, les mesures sanitàries i econòmiques.
5.2 La guerra discursiva de la pandèmia
La narrativa per gestionar la pandèmia es basteix al voltant de la situació d’emergència, de crisi, com si fos
una guerra i, “empeny les societats democràtiques envers l’autoritarisme” (Bisiada, 2020). La recerca de
MIRCo (2020, p. 233) determina que la representació discursiva de la pandèmia com una guerra en reforça
el marc interpretatiu. Per tant, emprant-hi metàfores com “declarar la guerra al virus”, contribueix a justicar
i legitimar les mesures i polítiques de vigilància i seguretat per combatre el virus-enemic.
Aquest marc discursiu és present a tots els discursos analitzats i no és exclusiu de la pandèmia de la COVID-19;
de fet, “ns i tot en els casos en què s’ha fet explícita la voluntat per desmarcar-se’n, les connotacions bel·licistes
també hi són, i, des d’un punt de vista semiòtic, en tots els casos, li han donat un caràcter d’excepcionalitat, de
temps de guerra” (Morales, 2020). A Espanya, la publicació de MIRCo (2020, p. 233), arma que l’estratègia
de comunicació del Govern va ser especialment criticada pel seu tarannà marcial i bèl·lic.
De nou, hem identicat a la llista de paraules més freqüents del subcorpus 01_WHO les paraules del camp
semàntic de la lluita i la guerra: battle, combat, enemy, ght, force, front (i la variant front-line), military i,
naturalment, war.
En total, el corpus en conté 1.565 concordances:
01_WHO 02_EC 03_ES 04_FR Total
461 102 522 480 1.565
En termes relatius, els subcorpus nacionals recorren més als termes bel·licistes que els subcorpus
supranacionals. Aquesta diferència és estadísticament signicativa. En termes absoluts, hi fa més èmfasi el
subcorpus 03_ES, seguit del 04_FR. Els textos de l’OMS intenten desmarcar-se’n, tot i que també hi emergeix
aquest lèxic bel·licista:
We come together to confront the dening health crisis of our time. We are at war with a virus that threatens
to tear us apart– if we let it. (WHO, 26.03.2020)
El subcorpus 02_EC només inclou dues referències explícites a war, amb relació a la Segona Guerra Mundial
(moment clau per a la fundació del projecte europeu). Hi apel·la per a recuperar-ne l’esperit fundacional,
perquè la UE lluiti contra la pandèmia unida:
Albert Morales Moreno
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 165
It is precisely this Europe that our founding fathers and mothers dreamt of amid the ashes of the Second World
War .
(EC, 16.04.2020)
Aquesta crida a la unió, que posa la llavor del multilateralisme, també apareix al subcorpus 01_WHO. Es
documenta a contextos que equiparen la magnitud de la crisi sanitària de la COVID-19 a la de 1918 (amb més
morts que la Primera Guerra Mundial) i apel·len a la unió i la cooperació internacionals:
It was no coincidence that the 1918 u pandemic erupted in the middle of the First World War, and killed more
people than the First World War itself. (OMS, 15.02.2020)
In the aftermath of the Second World War, countries came together to form the United Nations, recognizing
that international cooperation is the only alternative to international conict. (OMS, 17.11.2020)
La distribució d’ocurrències per any posa en relleu la distribució i els usos següents:
Il·lustració 3. Distribució cronològica i per subcorpus (lèxic bel·licista)
Font. Elaboració pròpia.
A l’inici, els subcorpus 03_ES i 04_FR recorren més a aquesta narrativa bel·licista. Ambdós blocs presenten
un ús estadísticament signicatiu, tant des d’un punt de vista absolut com relatiu, del lèxic relacionat amb
war i enemy:
Pero lo cierto es que las tenemos, que la sociedad española tiene generosidad y valentía, esa energía de sobra
para afrontar y ganar la guerra al virus y a las consecuencias sanitarias, sociales y económicas que conlleva
la guerra contra el virus. (ES, 21.03.2020)
Nous sommes en guerre. Toute l’action du Gouvernement et du Parlement doit être désormais tournée vers le
combat contre l’épidémie. De jour comme de nuit, rien ne doit nous en divertir. […] Nous sommes en guerre.
(FR, 16.03.2020)
Vous allez retrouver votre vie d’avant, je vous le promets. Vous allez la retrouver, parce que cet ennemi invisible
qu’est le virus, n’est pas un ennemi invincible. (FR, 02.04.2020)
La il·lustració 3 denota que els usos al subcorpus 01_WHO i, sobretot, al de la CE (02_EC) són menys
freqüents. La família lèxica més emprada és ght: a tot el període analitzat i a tots els contextos (substantiu i
verb). En general –natural, atès el context pandèmic–, apareix com a coocurrent de disease, virus, COVID-19 o
Albert Morales Moreno
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 166
pandemic. D’una banda, la constel·lació de coocurrents (il·lustració 4) més habituals del subcorpus 01_WHO
és:
Il·lustració 4. Constel·lació de coocurrents al subcorpus 01_WHO (ght)
Font. Elaboració pròpia (#LancsBox).
La il·lustració 4 mostra que els coocurrents més habituals al subcorpus de la CE són pandemic, coronavirus
i virus.
De l’altra, les constel·lacions dels subcorpus 03_ES i 04_FR (il·lustració 5) són:
Il·lustració 5. Constel·lacions de coocurrents als subcorpus 03_ES i 04_FR (ght)
Font. Elaboració pròpia (#LancsBox).
Al subcorpus 03_ES (il·lustració 5), els coocurrents de lucha més habituals són els esperables en el context
pandèmic: apel·len a la comunitat i a l’ús del pronom we (nosotros/nous), i hi predominen possessius i formes
de la primera persona del plural (estamos, notre…).
Al subcorpus 01_WHO, alguns dels coocurrents més freqüents són together, misinformation i infodemic
(il·lustració 4). Els contextos analitzats fan referència a les estratègies de gestió de la pandèmia per a
contrarestar la propaganda amb la nalitat d’erradicar la intoxicació informativa. De nou, apel·len a la unitat
i la solidaritat internacionals per a combatre-la:
Albert Morales Moreno
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 167
We also need to be more creative in using new technologies to facilitate communication and coordination, as we
work to engage communities, address cultural barriers and fears, and ght misinformation. (OMS, 25.11.2020)
We are one humanity, with one, common enemy. No country can ght alone; we can only ght together. (OMS,
27.03.2020)
Aquesta crida a la unió, a la lluita comuna (tant nacional com internacional), és una constant de tots els
subcorpus. És més habitual, però, als subcorpus 03_ES i 04_FR (i esperable al 02_EC):
L’Europe doit prendre toute sa part dans la solidarité internationale pour lutter ecacement contre cette
pandémie mondiale. (FR, 25.02.2021)
Sí existe la sociedad. Ahí la tenemos, ahí afuera, recluida y unida en una lucha común. Reclamando la
fortaleza de lo público, de lo colectivo, para acabar con un virus terrible. (ES, 18.03.2020)
Global cooperation and solidarity through multilateral eorts are the only eective and viable avenues to
win this battle the world is facing. The WHO needs to continue being able to lead the international response
to pandemics, current and future. (EC, 30.05.2020)
La constel·lació lèxica en el subcorpus 04_FR presenta algunes singularitats que veiem més amunt (il·lustració
5); hi vincula la lluita contra la COVID-19 amb altres lluites en actiu, com la de la desigualtat. N’és
representatiu aquest fragment:
Dernier point en matière de multilatéralisme efcace, c’est justement la lutte contre les inégalités. La pandémie
a fortement accru ces inégalités et donc nous devons nous engager pour là aussi renforcer nos propres
investissements en la matière. (FR, 10.06.2021)
Als quatre subcorpus predomina la crida a la cooperació internacional contra la COVID-19. En els contextos
nacionals, aquesta lluita s’aprota per a recuperar valors nacionalistes i exaltacions patriòtiques:
D’une part, le repli nationaliste. Ce virus n’a pas de passeport. Il nous faut unir nos forces, coordonner nos
réponses, coopérer. La France est à pied d’oeuvre. La coordination européenne est essentielle, et j’y veillerai.
(FR, 12.03.2020)
Los pactos en España serán los pactos en Europa, señorías. La unión y la solidaridad, la capacidad de trabajo
en común, la posibilidad real de sostener la libertad y la democracia, de no dejar a nadie atrás, en denitiva.
[…] Ese es el futuro por el que vamos a luchar juntos. En España. Y en Europa. (ES, 22.04.2020)
Aquestes concordances fan emergir un lloc comú present a tot el corpus: la referència a la unió per a lluitar
plegats i vèncer la pandèmia, sobretot a l’inici.
En paral·lel, al context institucional francès els usos de coopération européenne o coopération industrielle
presenten uns índexs estadísticament signicatius:
Ce virus nous concerne tous et la situation à laquelle nous sommes collectivement confrontés ne pourra se
régler qu’en parfaite coopération européenne et internationale. (FR, 27.02.2020)
5.3 Valors, qualitats i capacitats per a afrontar la crisi sanitària
L’anàlisi del bloc bel·licista ha posat en relleu el vocabulari amb relació a qualitats, valors i capacitats (com
cooperation) a què apel·len els líders institucionals durant la gestió de la pandèmia. Les paraules analitzades23
són cooperation, equality, resilience, responsibility, sacrice, solidarity i unity.
Les 2.404 ocurrències estudiades es distribueixen així al corpus:
23 Com l’apartat 5.1, basem la selecció en la freqüència d’ús de les paraules. De mitjana, les ocurrències apareixen 124 vegades al
subcorpus de l’OMS. Solidarity, per exemple, registra 581 ocurrències, és una de les 100 primeres paraules del corpus i és el 29è
substantiu més freqüent.
Albert Morales Moreno
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 168
01_WHO 02_EC 03_ES 04_FR Total
1.005 241 700 458 2.404
La seva distribució cronològica per subcategoria i subcorpus és:
Il·lustració 6. Valors als quals apel·len els líders institucionals
Font. Elaboració pròpia.
Aquest bloc presenta variació als diferents subcorpus de l’anàlisi. Al subcorpus 01_WHO predomina solidarity,
seguit de resilience i cooperation, a contextos com:
There are worrying signs that the world is not hearing the call for unity and standing in unison with those at the
epicenter in China who are saving lives and alleviating suffering. I again repeat: this is the time for solidarity,
not stigma. (OMS, 14.02.2020)
And in the face of adversity, the people of Europe are showing how strong that can be. Small acts of kindness,
compassion, solidarity are helping to spread hope through all Europe: from volunteering to balcony singing.
(CE, 26.03.2020)
Aquesta solidaritat per contenir la malaltia té, però, un gran enemic: els interessos nacionals. S’apel·la a la
cooperació internacional com a via de solució de la crisi sanitària des del començament:
Once again, I would like to thank the Government of the People’s Republic of China for its cooperation and
transparency. (OMS, 23.01.2020)
The only way we will defeat this outbreak is for all countries to work together in a spirit of solidarity and
cooperation. We are all in this together, and we can only stop it together. (OMS, 03.02.2020)
L’OMS apel·la a solidarity i cooperation al context global cooperation i international cooperation. A la CE
(02_EC), es fa èmfasi a cross-border cooperation, global health cooperation, global cooperation i international
cooperation. L’OMS arriba a retreure les mancances greus de solidaritat i cooperació internacionals:
Albert Morales Moreno
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 169
I think we all agree on what many of the problems are: weak national and global capacity; weaknesses in
timely sharing of data and pathogens; the lack of adequate nancing; inequitable distribution of medical
countermeasures; and a decit in global solidarity and cooperation. (OMS, 26.04.2020)
Els contextos supranacionals analitzats proposen, arran de la pandèmia, un nou ordre de cooperació per a
combatre les desigualtats, basat en aquesta cooperació internacional i que defuig el nacionalisme:24
If we all stand up for Europe today- with courage, trust and solidarity- I know that tomorrow Europe’s soul
will shine brighter than ever before. Long live Europe. (CE, 16.04.2020)
It’s a time to forge a new era of cooperation to ght the deep-seated inequalities that are at the root of so
many of the world’s problems. (OMS, 17.11.2020)
La col·laboració entre l’OMS i l’European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC)25 s’explicita
al subcorpus de la CE:
As you know, the Coronavirus has brought governments and health systems throughout Europe to work at all
different levels to contain this virus. And so does the Commission, with the support from our agency, the
ECDC, and in very close cooperation with the WHO. (CE, 02.03.2020)
L’any 2020, el vocabulari al·ludeix, sobretot, a solidarity i cooperation; el 2021 hi augmenta la crida a
resilience (documentada a tots els subcorpus):
After all, the desire for a resilient European home which is worth living in is something that unites us all:
North and South, East and West. Let’s be mindful that the decisions we take today will be remembered. And
they will shape the foundations of our European Union of tomorrow. (CE, 26.03.2020)
Countries should work hand-in-hand with communities to build trust and support resilience and mental
health. (OMS, 30.03.2020)
Reinventarse, adaptarse a esta dura situación y así sostenerse como se han sostenido. Con paciencia, con
tesón, con capacidad de renovarse y con resiliencia. (ES, 03.07.2020)
Notre Nation a traversé cette année avec une telle unité et une telle résilience: rien ne peut lui résister. Notre
Nation a été capable, dans ces temps difciles, de tant d’innovation, d’inventivité, de générosité: tout lui est
possible. (FR, 31.12.2020)
Al subcorpus 02_EC, s’empra la noció de resilience amb un sentit especial: amb relació a l’instrument de
recuperació econòmica dels estats membre de la Unió, l’anomenat Recovery and Resilience Facility.26 A més
de la meitat dels contextos (55 de 97), resilience es refereix a aquest programa nancer comunitari:
I believe that Next Generation EU is a unique opportunity for Italy. The proposals by the Commission, in
particular the Recovery and Resilience Facility, envisage unprecedented support for our Member States,
including Italy. Next Generation EU can address long-standing challenges aecting the Italian economy.
(CE, 13.06.2020)
Right now, the governments of EU countries are nalising their National Recovery and Resilience plans. […]
And we want a resilient Europe, which is better prepared to face future crises. We have 750 billion Euros to
build our future Union. (CE, 27.04.2021)
El subcorpus 03_ES també se’n fan ressò (amb una freqüència molt inferior), mentre que el subcorpus 04_FR
no n’inclou cap referència:
24 Vegeu l’apartat anterior.
25 L’agència de la UE amb competències en matèria de malalties infeccioses.
26 Vegeu: Recovery and Resilience Facility (Data de consulta: 12.01.2022).
Albert Morales Moreno
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 170
Este es el contexto donde se enmarca el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia en el que hemos
venido trabajando durante los meses de verano y que hoy estamos presentando al conjunto de la sociedad
española. (ES, 07.10.2020)
Les tres unitats lèxiques analitzades també tenen un pes notable en els subcorpus nacionals estudiats, sobretot
cooperation i solidarity. Al subcorpus 03_ES, per exemple, l’any 2020 són rellevants des d’un punt de vista
estadístic les crides a la unitat,27 la responsabilitat i el sacrici. Quan els contextos supranacionals s’hi
refereixen, tanmateix, prioritzen aquesta unió internacional:
In many ways, Europe’s motto has always been not only ‘united in diversity’ but also ‘united in adversity’.
And today, in this time of adversity, and in response to this crisis, Europe, more than ever, needs unity,
determination and ambition. (CE, 13.05.2020)
There are worrying signs that the world is not hearing the call for unity and standing in unison with those at
the epicenter in China who are saving lives and alleviating suffering. (OMS, 14.02.2020)
Aquest darrer context exemplica una tirallonga que esdevé un eslògan a l’OMS: national unity and global
solidarity. 31 de les 52 ocurrències d’unity corresponen a aquest context.28 Es presenta com un antídot contra
la pandèmia:
As my friend Boris Johnson said during today’s pledging event, we’re in this together, and together we will
prevail. We will prevail through national unity and global solidarity. The antidote to this virus is national
unity and global solidarity. The antidote to this virus is the human spirit. (OMS, 04.05.2020)
Als subcorpus 04_FR i 03_ES aquesta unitat nacional29 hi és més present. Als discursos de Pedro Sánchez
(03_ES), de fet, hi té un ús estadísticament signicatiu (al darrer context, la unitat salva les nostres vides i
l’economia):
Lorsqu’on engage une guerre, on s’y engage tout entier, on s’y mobilise dans l’unité. Je vois dans notre pays
les facteurs de division, les doutes, toutes celles et ceux qui voudraient aujourd’hui fracturer le pays alors que
nous ne devons avoir qu’une obsession: être unis pour combattre le virus. J’en appelle à cette unité, à cet
engagement: être unis. (FR, 25.03.2020)
Desde luego, el Gobierno de España ha apelado siempre a la unidad. La unidad, hemos dicho muchas veces,
salva vidas y la unidad salva empresas y salva empleo. (ES, 14.06.2020)
Quan s’apel·la a la unitat nacional és rellevant la paraula nationalism. Aquesta apareix en una posició
prominent al subcorpus 01_WHO. S’empra a vaccine nationalism (56 dels 62 contextos corresponen a aquest
sintagma). La família lèxica relacionada amb nationalism, tot i no documentar-se ns al tercer trimestre de
2020, esdevé un tema clau30 al subcorpus 01_WHO, i hi presenta un ús estadísticament signicatiu el primer
semestre de 2021.
L’OMS considera que el nacionalisme és l’enemic de la cooperació i la solidaritat internacionals, i alenteix
la recuperació de la crisi:
When a successful new vaccine is found there will be greater demand than there is supply. Excess demand and
competition for supply is already creating vaccine nationalism and risk of price gouging. This is the kind
27 El grup MIRCo també ho constata i en destaca la centralitat discursiva: “Through this call to solidarity, apart from social
discipline and individual responsibility, the Government also appeals to unity of action as its central rationale for recovering the
nation by promoting widespread public support and compliance with lockdown measures” (MIRCo, 2020, p. 230-231).
28 La crida a la unitat contrasta amb els usos d’aquesta paraula als altres subcorpus. Probablement, es deu a la conguració
institucional de cada context analitzat: l’OMS té unes funcions, un abast i una capacitat de vincular els estats més restringida que la
UE, un projecte d’integració política en què els estats han cedit part de llur sobirania.
29 El lòsof Josep Ramoneda armava en una entrevista a El Nacional que “el bonisme autoritari de Pedro Sánchez ha servit per a
una recentralització total i una recuperació del discurs de la unitat, la pàtria i les forces armades” (Font: El Nacional, 28.04.2020).
30 Aquests usos, i també els de national unity and global solidarity, semblen formar part d’una estratègia i discursos que, amb
aquesta crida a la cooperació mundial per erradicar la COVID-19, pot extrapolar-se a altres reptes que afecten la humanitat, com el
canvi climàtic.
Albert Morales Moreno
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 171
of market failure that only global solidarity, public sector investment and engagement can solve. (OMS,
13.08.2020)
The study nds that vaccine nationalism could cost the global economy up to US$9.2 trillion, and almost half
of that– US$4.5 trillion– would be incurred in the wealthiest economies. […] Vaccine nationalism might serve
short-term political goals. But it’s in every nation’s own interests to support vaccine equity. (OMS, 26.01.2021)
El terme vaccine nationalism és de nova creació i exclusiu del subcorpus 01_WHO (no se n’han documentat
ocurrències ni equivalents a la resta). El Fòrum Econòmic Mundial31 arma que és l’estratègia d’alguns països
de prioritzar la seva vaccinació.
Ghebreyesus, director general de l’OMS, arma que impedeix erradicar la pandèmia internacionalment:
And the best way to do that is to vaccinate some people in all countries, rather than all people in some countries.
Let me be clear: vaccine nationalism will prolong the pandemic, not shorten it. The only way to recover faster,
be it lives or livelihoods, is to recover together. (OMS, 03.09.2020)
Al subcorpus 02_EC també trobem vaccine nationalism (i el sintagma relacionat health nationalism):
By making sure that we do not succumb to health nationalism, that we keep supply chains open and that we
use all available tools to support access to vaccines, diagnostics, therapeutics and other medical supplies.
(CE, 21.05.2021)
La CE palesa, per tant, que la gestió de la pandèmia ha permès que s’activessin mecanismes interestatals de
cooperació i de gestió en aquest àmbit, inaudits ns aleshores. Per exemple, l’acord de gestionar conjuntament
l’adquisició de vaccins; la UE té competències de salut pública, però els sistemes sanitaris nacionals són de
competència estatal.
Els subcorpus nacionals estudiats quasi no hi fan referència. El subcorpus 03_ES no n’inclou cap referència
(tres contextos, però, es refereixen al nacionalisme d’algunes minories nacionals d’Espanya). Macron
(subcorpus 04_FR) sí que s’hi refereix i apel·la a la noció de nationalisme sanitaire, com la CE (un altre
punt que evidencia l’alineament d’ambdues estratègies comunicatives):
Ce qui est absurde, c’est de dire: «On va faire du nationalisme sanitaire. Si c’est mon entreprise qui trouve
les vaccins iront d’abord chez moi.» Ce qu’on a construit, la France en a pris l’initiative avec l’Organisation
mondiale de la santé. (FR, 14.07.2020)
C’est-à-dire que si l’Europe avait été très vite sur les vaccins au début, en étant, entre guillemets,«nationaliste»
ou centrée sur elle-même, vous ne nous auriez pas reproché de la lenteur. (FR, 08.05.2021)
Com a remei contra el nacionalisme de vacunes, l’OMS ha impulsat (amb la Coalició per a la Promoció
d’Innovacions en pro de la Preparació davant Epidèmies i l’Aliança Global per a les Vacunes i la Immunització)
iniciatives com la COVAX (COVID-19 Vaccines Global Access) per a desenvolupar vaccins segurs i efectius,
i garantir-hi un accés just i equitatiu.
Un altre terme freqüent del subcorpus 01_WHO que s’hi associa és vaccine equity. El Fòrum Econòmic
Mundial32 diu que és l’estratègia d’alguns països de prioritzar la vaccinació pròpia. Aquesta campanya de
l’OMS33 és cabdal per a solucionar el vaccine nationalism i concretar, així, aquesta voluntat de solidaritat i
cooperació internacionals:
Vaccine equity is not just a moral imperative, it is a strategic and economic imperative. A recent study
estimated that the economic benets of equitable vaccine allocation for 10 high-income countries would be
at least 153 billion U.S. dollars in 2021, rising to 466 billion dollars by 2025. That’s more than 12 times the
total cost of the ACT Accelerator. (OMS, 18.01.2021)
31 Vegeu: Vaccine nationalism – and how it could afect us all (Data de consulta: 15.01.2022).
32 Vegeu: Vaccine nationalism – and how it could afect us all (Data de consulta: 15.01.2022).
33 https://www.who.int/campaigns/vaccine-equity/vaccine-equity-declaration (Data de consulta: 15.01.2022).
Albert Morales Moreno
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 172
Aquesta paraula també apareix, només al subcorpus de l’OMS, a 55 contextos diferents. Presenta un patró
d’ús similar al de vaccine nationalism i comença a emprar-se a partir d’agost de 2020, com a impediment per
a erradicar la pandèmia. El subcorpus 02_EC també s’hi refereix, però molt menys (tant en termes relatius
com absoluts):
The EU and the United States will align efforts to bolster local vaccine manufacturing capacity in Africa and
forge ahead on discussions on expanding the production of COVID-19 vaccines and treatments and ensure
their equitable access. (CE, 22.09.2021)
We have agreed to use all of the exibilities provided by the intellectual property system. We have agreed to
promote equity and access to vaccines, diagnostics and other medical supplies. (CE, 21.05.2021)
Els subcorpus nacionals analitzats també l’esmenten, de manera molt supercial, com en aquest context del
subcorpus 03_ES:
Uno de los grandes aciertos de esta calamidad que representa la COVID-19 ha sido la unión de todos, la unión
lógicamente de los países miembros que a través de la Comisión Europea hemos anticipado […] también la
compra de lo mismo que garantizaba la equidad en el acceso, con independencia de los recursos económicos
que tuviera cada ciudadano en todo el territorio europeo. (ES, 14.05.2021)
Els subcorpus nacionals (sobretot durant les fases inicials) fan una crida a la responsabilitat i al sacrici de
la ciutadania, en contextos com:
En particular, corresponde al conjunto de la ciudadanía la responsabilidad de extremar las medidas de
higiene. (ES, 10.03.2020)
Tenemos por delante semanas difíciles, de esfuerzos y sacricios. Esos esfuerzos y sacricios empezarán a
dar fruto cuando consigamos el primer objetivo: doblegar la curva de propagación del virus. (ES, 14.03.2020)
Mais là aussi, c’est à votre responsabilité que j’en appelle, et j’invite tous les Français à limiter leurs
déplacements au strict nécessaire. (FR, 12.03.2020)
Je vous demande des sacrices pour ralentir l’épidémie. Jamais ils ne doivent mettre en cause l’aide aux plus
fragiles, la pérennité d’une entreprise, les moyens de subsistance des salariés comme des indépendants. (FR,
16.03.2020)
Les dades de 2021 palesen un canvi en l’estratègia discursiva dels contextos institucionals analitzats, i hi
predomina l’ús de resiliència, igualtat i unitat. Sánchez (subcorpus 03_ES) apel·la a la igualdad en contextos
com igualdad de oportunidades i, sobretot, igualdad de género, com a reptes de la gestió de la pandèmia (i
de la postpandèmia, amb els plans de resiliència i recuperació econòmica acordats):
A este material se suma el que el Ministerio de Sanidad ya ha puesto a disposición de las CCAA […] que se
ha distribuido garantizando en base a los principios de equidad e igualdad efectiva del Sistema Nacional de
Salud. (ES, 21.03.2020)
Estas cuatro grandes transformaciones, la digitalización, la transición ecológica, la igualdad de género y la
cohesión social y territorial, como ya les he dicho, coinciden con las líneas de actuación que la Unión Europea
que acordamos priorizar durante el mes de julio. (ES, 07.10.2020)
Els usos al subcorpus 04_FR són més propers als dels subcorpus 01_WHO i 02_EC. El subcorpus 04_FR
apel·la a la igualtat en termes equiparables, estadísticament parlant, als dels subcorpus supranacionals.
Albert Morales Moreno
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 173
6 Reexions nals
Aquesta primera exploració quantitativa i qualitativa del vocabulari emprat als subcorpus dels quatre
contextos institucionals seleccionats ha fet emergir algunes diferències entre les estratègies comunicatives
de la COVID-19 de cada institució.
L’anàlisi quantitativa i de concordances del lèxic relatiu als camps lèxics medicosanitari (HEA),
economiconancer (ECO) i jurídic i politicoadministratiu (POL) reecteix les proporcions del vocabulari a
cada context amb relació a l’adopció i la comunicació de mesures d’aquests tres àmbits.
Al primer apartat, s’ha constatat que el bloc de lèxic medicosanitari predomina a tots els subcorpus. L’OMS
(01_WHO) és, sens dubte, el context que més èmfasi hi fa. Al subcorpus de la Comissió Europea (02_EC),
l’ús d’aquest bloc s’equipara quasi amb el relatiu a les mesures economiconanceres. En aquests dos contextos
supranacionals, les al·lusions a les mesures politicoadministratives i jurídiques ocupen un percentatge més
residual. Com és natural, però, és més prevalent l’any 2020 que el 2021.
L’estudi d’aquest vocabulari als dos contextos nacionals seleccionats presenta algunes diferències. D’una
banda, al context espanyol (subcorpus 03_ES) és notable l’ús del vocabulari de mesures politicoadministratives,
sobretot el primer any de la crisi sanitària. De l’altra, la distribució dels tres blocs lèxics analitzats al subcorpus
francès (04_FR) presenta força paral·lelismes amb el de la Comissió Europea.
Més enllà d’aquestes primeres tendències, aquest estudi no ens permet presentar categòricament les
idiosincràsies de cada estratègia comunicativa. La distribució estadística de blocs, però, sí que permet inferir
que, per exemple, a la Comissió Europea es gestiona la pandèmia des dels vessants sanitari i econòmic en
tot moment, tal com succeeix als discursos d’Emmanuel Macron, en proporcions lleugerament diferents.
L’estudi del lèxic denota, però, que els discursos de Pedro Sánchez van fer més èmfasi en les mesures
politicoadministratives i jurídiques que els de la resta de subcorpus.
Aquestes distribucions són simptomàtiques de les prioritats comunicatives de cada context: a tots predomina
la comunicació de les mesures des d’un punt de vista cientíc. En alguns, però, la dimensió econòmica agafa
més relleu i, en altres, emergeix més –a través del lèxic de mesures politicojurídiques– la dimensió coercitiva
de l’Estat.
Naturalment, aquestes primeres tendències empíriques del vocabulari s’han de validar amb una anàlisi
qualitativa més aprofundida del corpus des d’aproximacions textuals, oracionals i pragmàtiques. Ens proposem
d’ampliar-ne l’anàlisi qualitativa incloent-hi altres paraules del corpus que hi estan relacionades, com authority,
constitution, governance,34 government o legislation.
El segon apartat analitza algunes paraules del vocabulari bel·licista que construeix el marc discursiu de la
pandèmia com una guerra o lluita. Els subcorpus 04_FR i 03_ES hi insisteixen més (sobretot a l’inici de la
crisi sanitària) i s’han detectat algunes diferències entre blocs, ns i tot pel que fa als coocurrents de paraules
com ght (il·lustració 4). Denota, per tant, que els contextos nacionals francès i espanyol al·ludeixen més a
la retòrica de la guerra per a presentar i justicar les mesures adoptades per a mitigar la pandèmia.
Tot i aquesta primera exploració lexicomètrica, cal aprofundir-hi encara més per a descriure i entendre les
estratègies i marcs discursius activats. Ens proposem fer una anàlisi exhaustiva no només d’altres paraules
relacionades (com fear, threat o menace), sinó també explotar-ne altres aspectes, com l’ús de la metàfora des
d’enfocaments cognitivistes i obtenir-ne una caracterització sistemàtica i exhaustiva.
La darrera anàlisi compara l’ús del vocabulari associat a valors, qualitats i capacitats en els diferents subcorpus.
La crida a la solidaritat i a la cooperació predomina a l’OMS. Al subcorpus de la CE (02_EC) inicialment
també, però durant el 2021 la resiliència esdevé la paraula predominant (atès el nom del paquet de mesures
econòmiques i nanceres comunitari: Recovery and Resilience Facility). Al subcorpus 04_FR, veiem força
paral·lelismes amb la distribució d’usos del subcorpus 01_WHO i, en el subcorpus 03_ES, és destacable que
34 Aquesta exploració inicial ens ha permès identicar, per exemple, que paraules com gobernanza i cogobernanza presenten un
ús estadísticament signicatiu al subcorpus 03_ES, a contextos com: “En segundo lugar, el principio de gobernanza junto con el
Ministerio de Sanidad”.
Albert Morales Moreno
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 174
la crida a la unitat durant el 2020 és molt més estadísticament signicativa que a la resta de blocs i, en termes
relatius, el 2021 els usos de resiliència i igualtat hi tenen també un ús signicatiu.
Hem previst ampliar l’anàlisi i incorporar-hi unitats lèxiques suplementàries (com transparència o seguretat,
l’ús de les quals també ocupa un lloc destacat a les llistes de freqüències).
La comunicació durant la pandèmia de la COVID-19 ha estat condicionada per nombrosos factors, sobretot
pel caràcter greu i urgent de les mesures que van haver d’adoptar-se durant la primera onada de la pandèmia.
Aquestes diferències, evidentment, s’associen a l’agenda política, la conguració institucional, l’atribució
competencial i als valors i prioritats de cada líder i context institucional.
Aquesta primera exploració constata un primer grup de diferències en l’ús del vocabulari analitzat i, per
extensió, en les prioritats comunicatives de cada context. Abans d’aventurar-nos a interpretar-les cal, però,
analitzar més dades des d’un enfocament qualitatiu.
L’explotació posterior del corpus pretén analitzar globalment els usos lingüístics d’aquests quatre contextos
institucionals. Ampliarem, per tant, l’anàlisi qualitativa del corpus amb relació a l’ús de metàfores, la
terminologia i la neologia. Aquesta descripció es complementarà amb l’estudi de les estratègies discursives i
comunicatives, i dels marcs mentals i conceptuals en aquests quatre subcorpus de discursos de la COVID-19.
7 Agraïments
Vull agrair les contribucions i suggeriments valuosos de les doctores Anna Joan-Casademont (TÉLUQ) i Ona
Domènech-Bagaria (UOC) durant la redacció d’aquest article. Evidentment, aprecio també el retorn oportú i
rigorós dels revisors anònims i del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret. Per últim, vull agrair
els esforços, la paciència i la gentilesa de la directora anterior (Eva Pons Parera) i del director actual (Avel·lí
Flors Mas), i del personal tècnic de la Revista (en especial, Roser Térmens Samsó).
8 Referències
Abbas, Ali Haif. (2022). Politicizing COVID-19 vaccines in the press: A critical discourse analysis.
International Journal for the Semiotics of Law, Revue Internationale de Sémiotique Juridique, 35(3).
https://doi.org/10.1007/s11196-021-09857-3
Agar, Michael. (1985). Institutional discourse. Text, 5, 147-168.
Al-Ghamdi, Naimah Ahmad, i Albawardi, Areej Hammad. (2020). Multivocality of Saudi COVID-19 discourse
in social media posts: A socio-semiotic multimodal perspective. GEMA Online® Journal of Language
Studies, 20(4), 228-250. https://doi.org/10.17576/gema-2020-2004-13
Augustyn, Rafał, i Prażmo, Ewelina Maria. (2020). The spread of Chinese virus in the internet discourse: A
cognitive semantic analysis. GEMA Online® Journal of Language Studies, 20(4), 209-227. https://doi.
org/10.17576/gema-2020-2004-12
Bisiada, Mario. (2020, 7 d’abril). Les metàfores de guerra durant la Covid-19: Un recurs enverinat. Pensem.
Dada, Sara, Ashworth, Henry Charles, Bewa, Marlene Joannie, i Dhatt, Roopa. (2021). Words matter: Political
and gender analysis of speeches made by heads of government during the COVID-19 pandemic. BMJ
Global Health, 6(1), e003910. https://doi.org/10.1136/bmjgh-2020-003910
De Rosa, Annamaria Silvana, i Mannarini, Terri. (2021). Covid-19 as an “invisible other” and socio-spatial
distancing within a one-metre individual bubble. Urban Design International, 26(4), 370-390.
https://doi.org/10.1057/s41289-021-00151-z
Dezhkameh, Ali, Layegh, Nasim, i Hadidi, Yaser. (2021). A critical discourse analysis of Covid-19 in Iranian
and American newspapers. GEMA Online® Journal of Language Studies, 21(3), 231-244. https://doi.
org/10.17576/gema-2021-2103-13
Albert Morales Moreno
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 175
Enciclopèdia catalana. (2022). Organització Mundial de la Salut. Dins Gran enciclopèdia catalana.
Hamilton, Heidi Ehrenberger. (2003). Institutional Linguistics. William J. Frawley (ed.), International
Encyclopedia of Linguistics (2 ed.). Oxford University Press.
Harari, Yuval Noah. (2020, 20 de març). The world after coronavirus. Financial Times.
Harari, Yuval Noah. (2021, 26 de febrer). Lessons from a year of Covid. Financial Times.
Hesselbach, Robert. (2021). «“Nous sommes en guerre sanitaire contre le COVID-19” – A corpus-based
approach of ofcial French, Italian, and Spanish social media discourse in the light of the coronavirus
crisis»—Research data [Data set]. Zenodo. https://doi.org/10.5281/ZENODO.4553894
Janer Torrens, Joan David. (2015). Comissió. Universitat Oberta de Catalunya.
Koester, Almut. (2010). Workplace discourse (Continuum discourse series). Continuum International
Publishing Group Ltd.
Mayr, Andrea. (2008). Language and power. An introduction to institutional discourse. Continuum.
MIRCo. (2020). Pandemic discourses and the preguration of the future. Language, Culture and Society,
2(2), 227-241. https://doi.org/10.1075/lcs.00027.mir
Mohammed, Shan, Peter, Elizabeth, Killackey, Tieghan, i Maciver, Jane. (2021). The “nurse as hero” discourse
in the COVID-19 pandemic: A poststructural discourse analysis. International Journal of Nursing
Studies, 117 , 103887. https://doi.org/10.1016/j.ijnurstu.2021.103887
Morales Moreno, Albert. (2020, 21 de maig). La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (I). Blog
de la Revista de Llengua i Dret.
Morozov, Evgeny. (2013). To save everything, click here: The folly of technological solutionism. PublicAffairs.
Musolff, Andreas, Breeze, Ruth, Kondo, Kayo, & Vilar-Lluch, Sara. (ed.). (2022). Pandemic and crisis
discourse: Communicating COVID-19 and public health strategy. Bloomsbury Academic.
Paltridge, Brian. (2012). Discourse analysis: an introduction. Bloomsbury Academic.
Pérez Saldanya, Manuel, Mestre, Rosanna, i Sanmartín, Ofèlia. (2022). Diccionari de lingüística [en línia].
Acadèmia Valenciana de la Llengua; TERMCAT, Centre de Terminologia.
Prieto Ramos, Fernando, i Morales Moreno, Albert. (2019). Terminological innovation and harmonization
in international organizations: Can too many cooks spoil the broth? Dins Ingrid Simonnæs i Marita
Kristiansen (ed.), Legal translation: Current issues and challenges in research, methods and applications
(p. 87-110). Frank & Timme.
Prieto Ramos, Fernando, Pei, Jiamin, i Cheng, Le. (2020). Institutional and news media denominations
of COVID-19 and its causative virus: Between naming policies and naming politics. Discourse &
Communication, 14(6), 635-652. https://doi.org/10.1177/1750481320938467
Puigdomènech, Pere, Casals, Alícia, Cabré, M. Teresa, Guillamet, Jaume, i Pinyol, Ramon (ed.). (2021). Allò
que hem après de la COVID-19: Informe de l’Institut d’Estudis Catalans. Institut d’Estudis Catalans.
Rincón, Reyes. (2020, 17 de maig). El estado de alarma: Un bosque de 209 normas excepcionales. El País.
Sabucedo, José-Manuel, Alzate, Mónica, i Hur, Domenico. (2020). COVID-19 and the metaphor of war
(COVID-19 y la metáfora de la guerra). International Journal of Social Psychology, 35(3), 618–624.
Semino, Elena. (2021). “Not Soldiers but Fire-ghters” – Metaphors and Covid-19. Health Communication,
36(1), 50–58.
Albert Morales Moreno
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 176
Salem, André. (1988). Approches du temps lexical. Statistique textuelle et séries chronologiques. Mots. Les
Langages du Politique, 17, 105-143.
Seghiri Domínguez, Miriam. (2006). Compilación de un corpus trilingüe de seguros turísticos (español-inglés-
italiano). Departamento de Traducción e Interpretación de la Universidad de Málaga.
Sultan, Sultan, i Rapi, Muhammad. (2020). Positive discourse analysis of the Indonesian Government
spokesperson’s discursive strategies during the Covid-19 Pandemic. GEMA Online® Journal of
Language Studies, 20(4), 251-272. https://doi.org/10.17576/gema-2020-2004-14
Stefanowitsch, Anatol. (2020). Corpus linguistics: A guide to the methodology. Zenodo. https://doi.org/10.5281/
ZENODO.3735822
Tiruneh, Daniel, Baye, Getachew, i Dubi, Yosef Beco. (2020). A critical discourse analysis of COVID-19 in
Ethiopia: Rethinking the past and dening the present. Journal of Language and Literature, 20(2), 318.
https://doi.org/10.24071/joll.v20i2.2608
Xue, Yahong, i Xu, Qianqiu. (2021). An ecological discourse analysis of news coverage of COVID-19 in
China in The Times and The New York Times. Journal of World Languages, 7(1), 80-103. https://doi.
org/10.1515/jwl-2021-0005
Yu, Hangyan, Lu, Huiling, i Hu, Jie. (2021). A corpus-based critical discourse analysis of news reports on the
COVID-19 pandemic in China and the UK. International Journal of English Linguistics, 11(2), 36-45.
https://doi.org/10.5539/ijel.v11n2p36
Žižek, Slavoj. (2020). Pandemia. La covid-19 estremece al mundo. Anagrama.
