Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre 2022 'El model lingüístic escolar a la Llei d'educació de les Illes Balears
| Autor | Maria Ballester Cardell |
| Cargo | Professora contractada doctora de Dret Constitucional de la UIB |
| Páginas | 260-270 |
REVISTA DE LLENGUA I DRET #78
JOURNAL OF LANGUAGE AND LAW
CRÒNICA LEGISLATIVA DE LES ILLES BALEARS
Primer semestre 2022
“El model lingüístic escolar a la Llei d’educació de les Illes Balears”
Maria Ballester Cardell∗
Resum
La Llei d’educació de les Illes Balears estableix les coordenades bàsiques de l’organització de l’ensenyament i l’ús
de les llengües ocials. El legislador incorpora els principis inclosos en la Llei de normalització lingüística i el Decret
92/1997, conegut com a “Decret de mínims”. S’estableix una presència mínima –que es podrà veure incrementada– de la
llengua catalana en la meitat de l’horari escolar. Destaca la rellevància del sistema educatiu per garantir que els alumnes
assoleixen el domini oral i escrit de les dues llengües ocials en acabar l’etapa d’ensenyament obligatori. Esmenta el
caràcter vertebrador de la llengua catalana en la construcció d’un sistema plurilingüe i facilita que la llengua catalana
sigui normalment usada en el model educatiu balear. No exclou el castellà com a llengua d’ensenyament i aprenentatge,
que podrà usar-se ns a un màxim de la meitat de l’horari, segons el que disposi el projecte lingüístic de centre. Tot i
que durant el procés legislatiu es varen teixir importants acords al voltant del model lingüístic, nalment el consens
no va ser possible, la qual cosa pot posar en perill la continuïtat i l’estabilitat d’un dels pilars fonamentals del sistema
educatiu balear.
Paraules clau: llengua catalana, model lingüístic, ensenyament llengües ocials, ús normal, competència lingüística.
LEGISLATIVE REPORTS ON THE BALEARIC ISLANDS
First half of 2022
“The school language model in the Balearic Islands Education Law”
Abstract
The Education Law of the Balearic Islands establishes the basic coordinates of the organization of education and the use
of the ofcial languages. The legislator incorporates the normative principles included in the Linguistic Standardization
Law and the Minimum Decree. A minimum (which may be increased) of half of all school hours in the Catalan language
has been established. It highlights the importance of the education system in guaranteeing that students achieve oral
and written mastery of the two ofcial languages at the end of the compulsory education stage. It mentions the primary
role of the Catalan language in the construction of a multilingual system and facilitates the use of the Catalan language
in the Balearic educational model. Spanish is not excluded as a language for teaching and learning, and may be used up
to a maximum of half of the timetable according to the language project of the centre. Although important agreements
were made during the legislative process concerning the linguistic model, in the end consensus was not possible. This
may endanger the continuity and stability of one of the fundamental pillars of the Balearic education system.
Keywords: Catalan language; linguistic model; teaching ofcial languages; normal use; linguistic competence.
∗ Maria Ballester Cardell, professora contractada doctora de Dret Constitucional de la UIB. maria.ballester@uib.es
Citació recomanada: Ballester Cardell, Maria (2022). Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2022. “El model
lingüístic escolar a la Llei d’educació de les Illes Balears” Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 78, 260-270,
https://doi.org/10.2436/rld.i78.2022.3862
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2022.
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 261
Sumari
1 L’aspiració de consolidar i reforçar la cobertura normativa del model de conjunció lingüística
2 La polèmica sobre l’exempció d’acreditació de coneixement de llengua catalana en el procés d’estabilització
dels funcionaris públics
3 El debat sobre la llengua catalana i la política lingüística en el Parlament de les Illes Balears
4 El foment i la promoció de la llengua catalana. Processos de formació i capacitació lingüística
5 Altres esdeveniments i actuacions per a la defensa, la promoció i la difusió de la llengua pròpia
6 Conictivitat
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2022.
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 262
1 L’aspiració de consolidar i reforçar la cobertura normativa del model de conjunció
lingüística
La Llei 1/2022, de 8 de març, d’educació de les Illes Balears (BOIB, núm. 38, 17.03.2022),1 és una disposició
llargament esperada que arriba vint-i-cinc anys després del traspàs de les competències. La seva tramitació
s’ha vist marcada (en totes les etapes) per la controvèrsia sobre el règim lingüístic de l’ensenyament, ns al
punt que el conseller d’Educació, responent a les tensions que provoca aquest debat, ha manifestat en diverses
ocasions que la dimensió lingüística de l’ensenyament és només un dels diferents elements especícs del
model educatiu propi.
No serà sobrer recordar quines han estat les tes més importants de la tramitació de la norma. A nals de
l’any 2020 es presenta públicament la versió nal de l’Avantprojecte de la Llei d’educació, que, alhora, prové
del document Illes per un Pacte (signat per diferents partits i entitats) que es va debatre en la Ponència del
Pacte Educatiu, constituïda en el Parlament balear durant l’IX legislatura (2015-2019). Atesa la temàtica
de la norma projectada, la iniciativa s’havia sotmès a consulta prèvia i a informació pública; a més a més,
el Consell Escolar de les Illes Balears i el Consell Econòmic i Social varen emetre els preceptius informes.
L’etapa prelegislativa nalitza el 13 de maig de 2021, amb l’aprovació per part del Consell de Govern del
Projecte de llei d’educació.
En el preàmbul del Projecte de llei es fa referència als elements especícs del model lingüístic escolar,
que segueix el sistema ja implementat de conjunció lingüística o bilingüisme integral i que ve determinat
per l’Estatut d’autonomia i la Llei de normalització lingüística. Aquests principis es troben desenvolupats
en l’article 133, que parteix de “la consideració de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com un
instrument de cohesió social en les activitats educatives i complementàries i com a vehicle d’expressió normal
en les comunicacions i en l’àmbit administratiu” (art. 133.1.f); també disposa que les condicions per emprar
les llengües als centres educatius han de garantir l’ús de la llengua catalana “com a llengua d’ensenyament
i aprenentatge, almenys, en la meitat del còmput horari escolar amb l’objectiu d’assegurar el procés de
normalització lingüística” (art. 133.3); a més a més, preveu que els centres educatius poden implementar
estratègies educatives d’immersió lingüística per tal que la llengua catalana mantingui la funció de referència
i de cohesió social (art. 134.4).
Gairebé al nal del període de sessions, el 23 de juny de 2021, la Mesa del Parlament admet a tràmit el
Projecte de llei d’educació de les Illes Balears (BOPIB, núm. 107, 25.06.2021).2 Com ja es va comentar en la
crònica del semestre passat, durant la tramitació legislativa es va permetre també la presentació de propostes
i suggeriments a través la participació dels ciutadans mitjançant associacions representatives. Aquest tràmit
va ser aprotat per aportar un nombre important d’esmenes als preceptes dedicats al règim lingüístic de
l’ensenyament.
Constituïda la Ponència en el si de la Comissió d’Educació, Recerca i Cultura, i analitzades les esmenes
rebudes, s’emet el corresponent Informe, de 25 de gener de 2022, amb la presentació d’un text sobre el
qual treballarà la Comissió.3 Durant aquesta fase, el debat sobre els principis del model lingüístic es centra,
principalment, en la competència lingüística dels alumnes en les dues llengües ocials, la menció de les
modalitats insulars, la referència al caràcter vehicular de les llengües ocials i la inclusió en la norma de la
referència d’un percentatge mínim de docència en llengua catalana. De fet, amb l’objectiu d’aconseguir una
redacció consensuada en aquest punt, es produeixen modicacions rellevants sobre l’ús de la llengua en l’àmbit
educatiu a partir de l’acceptació parcial d’algunes propostes presentades pels grups parlamentaris de l’oposició.
En l’Informe de la Ponència s’afegeix (dins l’apartat III de l’exposició de motius) una referència a la
rellevància del coneixement de les llengües ocials a través de l’ensenyament per assegurar els drets dels
ciutadans que es deriven de l’ocialitat. En relació amb el model lingüístic escolar, s’inclou, també dins la
part expositiva, un reforç de la dimensió lingüística del dret a l’educació en els territoris on hi ha llengua
1 BOIB, núm. 38, 17.03.2022.
2 BOPIB, núm. 107, 25.06.2021. Les dades contingudes en aquest epígraf són extretes de l’Exp. 10-2021/GLEX-0001, consultat a
través del web del Parlament de les Illes Balears.
3 Vegeu l’Informe de Ponència.
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2022.
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 263
ocial pròpia, tot invocant el marc jurídic estatutari. Ja en la part articulada s’incorpora un article 2 bis per
fer referència al sistema educatiu com a instrument cabdal per assegurar el coneixement de les dues llengües
ocials, i es vinculen les disposicions sobre l’ús de les llengües ocials a complir aquell mandat derivat de
l’ocialitat lingüística. També s’addiciona una lletra i bis a l’article 3.1, per incorporar com a principi general
“la responsabilitat del sistema educatiu de garantir que al nal del procés d’ensenyament obligatori tots els
alumnes siguin competents per emprar amb correcció i uïdesa les dues llengües ocials”. En relació amb
el currículum educatiu, s’inclou una referència al coneixement de la llengua “amb les respectives modalitats
insulars” (article 121.3.f).
En el capítol dedicat especícament al model lingüístic, l’Informe de la Ponència presenta també alguns
canvis signicatius. Així, l’article 133.1 especica, a la lletra c, que les llengües ocials “tendran el caràcter
de [...] vehiculars” i es prescindeix de la referència expressa a la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears,
com a llengua vertebradora de l’ensenyament. També en relació amb els principis del model, l’article 133.1.i
especica que la implementació del projecte lingüístic té com a nalitat “assegurar el coneixement de les dues
llengües ocials en acabar l’ensenyament obligatori”. I, encara, per cloure aquesta part del precepte dedicat als
principis rectors del model lingüístic escolar, s’afegeix una lletra j bis referida a “l’ús de les modalitats insulars
de la llengua catalana” d’acord amb el mandat estatutari establert a l’article 35 de l’Estatut d’autonomia
de les Illes Balears. El canvi més important en aquest títol rau en la reformulació de l’apartat 3 de l’article
133, que en la redacció del Projecte de llei es remetia, pel que fa a les condicions de l’ús de les llengües, al
desplegament reglamentari previst en la Llei de normalització lingüística, tot especicant que com a mínim
la meitat del còmput horari s’hauria d’impartir en llengua catalana. En l’Informe es conserva la referència
a l’ús de la llengua pròpia com a mínim en la meitat de l’horari escolar i s’especica que aquesta proporció
podrà ser incrementada respecte al català en cada centre segons el que estableixi el seu projecte lingüístic, i
que, igualment, cada centre podrà utilitzar el castellà com a llengua d’ensenyament i aprenentatge mitjançant
el que disposi el seu projecte lingüístic. Aquest canvi suposa, a més, la supressió de l’apartat 4 de l’article
134, que esmentava la possible implementació d’estratègies d’immersió lingüística tenint en compte la realitat
sociolingüística, la llengua dels alumnes i el procés d’ensenyament del castellà. També s’elimina la referència
(a l’apartat 3 de l’article 134) a l’especicació en el projecte lingüístic de les matèries no lingüístiques que
s’han d’impartir en català i s’al·ludeix a la concreció en el projecte lingüístic de la llengua d’ensenyament i
aprenentatge conforme als principis establerts a l’article 133. La inclusió de la vehicularitat de les dues llengües
ocials o la referència a l’ús de les modalitats lingüístiques insulars provenen d’esmenes presentades pel
Grup Parlamentari Popular que foren acceptades parcialment pels grups que donen suport al Govern. També
es mantenen al màxim nivell normatiu els principis bàsics del Decret de mínims (Decret 92/1997, de 4 de
juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de la llengua catalana en els centres docents) (sense anar més enllà,
com desitjaven els grups d’esquerra nacionalista). Tot això, amb la intenció d’assegurar el consens entre les
forces polítiques en un punt fonamental de la Llei d’educació per “treure la llengua de la brega partidista” i
que el “model pugui tornar a ser el model de tots”.
En el debat de les esmenes previ a l’elaboració del Dictamen de la Comissió (Diari de sessions de la Comissió
d’Educació, Recerca i Cultura, 10.02.2022),4 les referències al model lingüístic a l’ensenyament hi són molt
presents. La portaveu del Grup Parlamentari El Pi - Proposta per les Illes destaca la necessitat de consens
envers aquest punt, partint del Decret de mínims. Per la seva banda, en la seva esmena el Grup Parlamentari
Mixt defensa la necessitat d’assegurar el compromís dels centres concertats amb el model lingüístic que
conté la llei i que aquella avinença sigui una de les condicions per rebre el concert, i també pretén millorar la
redacció a la referència de l’ús de les modalitats lingüístiques insulars per apropar-la a la previsió continguda
a l’article 35 de l’Estatut. La portaveu del Grup Parlamentari de Ciudadanos, tot i considerar un avanç les
transaccions reectides a l’Informe de la Ponència amb la inclusió de les dues llengües ocials com a llengües
vehiculars de l’educació, veu en el redactat de l’article 133.3 una debilitació d’aquell principi. La mateixa
formació defensa el dret de les famílies a la lliure elecció de llengua en el primer ensenyament i l’estudi i
el coneixement de les modalitats lingüístiques insulars; a més a més, considera que sense l’eliminació de la
garantia de no-discriminació per grups en classes diferents per motiu de llengua no es pot assegurar el dret
a la lliure elecció de llengua a les famílies; també es proposa que s’elimini de l’article 133.3 la referència al
mínim del cinquanta per cent de classes en llengua catalana i, en canvi, pretén que la Llei garanteixi el vint-
4 Diari de sessions de la Comissió d’Educació, Recerca i Cultura, núm. 66, 10.02.2022.
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2022.
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 264
i-cinc per cent de càrrega lectiva en llengua castellana. La representant de Grup Parlamentari VOX - Actúa
Baleares es limita a rearmar la seva oposició frontal al Projecte de llei perquè considera que vulnera la
Constitució i imposa un sistema d’immersió obligatòria en llengua catalana. El Grup Parlamentari Popular es
mostra parcialment satisfet amb “la part lingüística de la llei” per les millores introduïdes en l’Informe de la
Comissió; tot i així, apel·la a la jurisprudència que exigeix un mínim d’ensenyament del vint-i-cinc per cent
en llengua castellana i invoca la necessitat que la Llei d’educació garanteixi els drets lingüístics de tots. En
qualsevol cas, debatudes les esmenes, en el Dictamen emès per la Comissió d’Educació, Recerca i Cultura,
de 10 de febrer de 2022,5 pràcticament no hi ha canvis respecte als principis continguts en l’Informe de la
Ponència en la part dedicada al model lingüístic a l’ensenyament.
En els dies immediatament anteriors al debat plenari de la Llei el Grup Parlamentari Popular anuncia que
votarà en contra dels preceptes dedicats al model lingüístic a l’ensenyament. Altrament, les protestes d’entitats
en defensa de la llengua catalana per la referència al caràcter vehicular de les dues llengües ocials guanyen
intensitat. En veure que el consens no era possible en aquest punt, els partits que donen suport al Govern
decidiren eliminar la referència al castellà com a llengua vehicular (que provocava suspicàcia i recel entre els
partits de l’esquerra nacionalista). En el debat plenari (Diari de Sessions del Ple, núm. 109, 22.02.2022),6 el
conseller d’Educació i Formació Professional insisteix en els elements basilars del model lingüístic impulsat
en la llei: la Llei de normalització lingüística i el Decret de mínims (en el pla normatiu) i l’assoliment de plena
competència lingüística dels alumnes. La portaveu del Grup Parlamentari El Pi - Proposta per les Illes lamenta
la reculada del Partit Popular i de Ciudadanos i l’obstruccionisme de VOX envers els principis del model
lingüisticoeducatiu, implementat per consens ja fa més de vint-i-cinc anys. De la mateixa manera, al portaveu
de Més per Menorca li pesa que aquesta Llei no surti amb més suport i amb més consens. El Grup Parlamentari
Ciudadanos responsabilitza la conselleria d’Educació i els socis de Govern d’haver impedit l’acord perquè la
proposta legislativa “blinda la immersió i el model monolingüisme en català” i “es fa una passa per eliminar
el castellà com a llengua vehicular”. El portaveu del Grup Parlamentari VOX - Actúa Baleares no aporta res
al debat, més enllà del seu missatge distorsionat i histriònic sobre la llengua i la cultura catalanes, i anuncia
que la formació votarà en contra de la Llei i que s’interposarà recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal
Constitucional. La portaveu del Grup Parlamentari Popular es posiciona en favor del caràcter vehicular de les
dues llengües ocials “en un plànol igualitari, fora imposicions ni immersions”, i explica que el motiu pel qual
el seu grup votarà en contra dels preceptes que dissenyen el model lingüístic és la negativa a incloure a la Llei
un percentatge d’un mínim de llengua castellana com a llengua d’aprenentatge i d’ensenyament. Altrament,
els grups parlamentaris que donen suport al Govern es feliciten d’haver pogut incorporar al model lingüístic
els principis normatius fruit del consens polític i social, previstos en la Llei de normalització lingüística i el
Decret de mínims. Finalment, els grups parlamentaris Popular, Ciudadanos i VOX - Actúa Baleares voten en
contra de l’article 135 de la Llei, que conté les coordenades bàsiques del model lingüístic escolar.
En qualsevol cas, l’aprovació la Llei 1/2022, de 8 de març, d’educació de les Illes Balears, suposa conferir
rang legal al model lingüístic ja implementat –articulat a través d’un important consens social i polític i aplicat
durant els darrers vint-i-cinc anys– amb l’objectiu de donar continuïtat i estabilitat al règim de conjunció
lingüística.7 En l’exposició de motius trobam una primera referència al sistema educatiu com a instrument
per garantir el coneixement sucient de les dues llengües ocials a partir de l’ús habitual i funcional de la
llengua catalana. En la part expositiva també hi ha un recordatori sobre la proposta, continguda en el document
presentat per la plataforma Illes per un Pacte, de reconèixer el caràcter vehicular de la llengua catalana en
el sistema educatiu. A més a més, en l’exposició de motius es deixa palès que mitjançant el model lingüístic
escolar es consolida l’ús del català com a llengua vertebradora de l’ensenyament. S’arma que “[d’]aquesta
manera, es dona continuïtat a un model implementat progressivament i que s’emmarca coherentment en el
marc normatiu denit per l’Estat i, en concret, per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació”. I que “[e]
s tracta d’un model reiteradament avalat per la jurisprudència constitucional ja des de la Sentència 337/1994,
de 23 de desembre, del Tribunal Constitucional, que, sense perjudici de la utilització de la llengua castellana
com a llengua d’ensenyament i d’aprenentatge, permet alhora compensar situacions històriques i presents
5 Vegeu el Dictamen del Projecte de llei.
6 Diari de sessions del Ple del Parlament, núm. 109, 22.02.2022.
7 Llabrés Fuster, Antoni. (2022, 5 de maig). El model lingüisticoeducatiu de les Illes Balears a la cruïlla. Blog de la Revista de
Llengua i Dret.
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2022.
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 265
de desequilibri que col·loquen el català en una posició de desavantatge, i es troba justicat pels resultats
aconseguits ns al moment”.
En la part dispositiva, l’article 1.3 es refereix a la rellevància del sistema educatiu per fer efectiu el mandat
estatutari –contingut a l’article 4.3– per assegurar el coneixement de les dues llengües ocials. L’article 3.1
inclou entre els principis generals del sistema educatiu de les Illes Balears “la responsabilitat del sistema
educatiu” per assegurar que en acabar l’ensenyament obligatori puguin “emprar amb correcció i uïdesa
les dues llengües ocials” (lletra j); “el compromís [...] amb la llengua [...] de les Illes Balears (lletra t), i
“la construcció d’un sistema plurilingüe que tengui com a eix vertebrador la llengua catalana” (lletra w). En
aquesta primera part de la Llei, es preveu també que l’etapa d’educació infantil ha de contribuir a desenvolupar
habilitats comunicatives en les dues llengües ocials (article 6.2.f), que en l’educació primària s’han d’adquirir
habilitats i competències relatives a l’expressió escrita i la comprensió en les llengües ocials (article 12.1.b)
i que en nalitzar el període d’escolaritat obligatòria s’ha de garantir el nivell necessari en aquelles habilitats
i competències per garantir l’ús normal i correcte d’ambdues llengües ocials (article 14.1.f). Altrament,
en els preceptes dedicats al currículum educatiu també es fa menció del coneixement de la llengua de les
Illes Balears, “amb les respectives modalitats insulars” com a “patrimoni propi [...] en el marc d’una cultura
universal” (article 121.3. f) i de l’aprenentatge de la llengua catalana com a element per a la transmissió i
interpretació de la identitat de les Illes Balears (article 121.3.h).
Entrant en el capítol dedicat al model lingüístic (articles 135 a 138), el legislador recull els principis continguts
en la Llei de normalització lingüística i en el Decret de mínims. Així, posa èmfasi, com a principi rector, en
l’objectiu de garantir la competència, al nal de l’etapa d’ensenyament obligatori, per emprar amb correcció
i uïdesa les dues llengües ocials (article 135.1.a). També s’esmenta el dret dels alumnes a rebre el primer
ensenyament en la seva llengua (article 135.1.c); la consideració de la llengua catalana “com a vehicle
d’expressió normal en les comunicacions i en l’àmbit administratiu” (article 135.1.d); la garantia de la no-
discriminació i de la no separació per raons de llengua (article 135.1.e), i l’especial atenció a la llengua catalana
en l’acolliment lingüístic per als alumnes d’incorporació tardana (article 135.1.f). Altrament, en aquestes
coordenades, l’article 135.3, primer incís, estableix l’obligació de fer un ús de la llengua catalana com a
llengua d’ensenyament i aprenentatge com a mínim en la meitat de l’horari escolar. L’altra meitat de l’horari
vendrà determinada pel que disposin els projectes lingüístics de centre atenent a dos criteris: l’assoliment dels
objectius de la normalització lingüística i el compliment de la competència comunicativa plena i equivalent
en les dues llengües ocials al nal dels ensenyaments obligatoris. Finalment, el darrer incís de l’esmentat
article 135.3 preveu el desplegament reglamentari de les condicions de l’ús de les llengües segons els principis
marcats per la Llei.
Com ja s’ha dit, i a mode de resum, la Llei d’educació de les Illes Balears confereix rang legal a les coordenades
bàsiques de l’organització de l’ensenyament i l’ús de les llengües ocials. El legislador incorpora els principis
continguts en la Llei de normalització lingüística i en el seu desplegament reglamentari mitjançant el Decret de
mínims. S’estableix una presència mínima de la llengua catalana en la meitat de l’horari escolar que es podrà
veure incrementada a través del projecte lingüístic de centre, de conformitat amb els paràmetres establerts
a la Llei. Aquest marc permet que el català sigui llengua preponderant en els centres si les exigències de
normalització i de capacitació lingüística ho justiquen. No s’exclou el castellà com a llengua d’ensenyament
i aprenentatge, que podrà usar-se ns a un màxim de la meitat de l’horari segons el que disposi el projecte
lingüístic de centre.
Fins aquí arriba el disseny legal del model lingüístic escolar a les Illes Balears. Existeixen, però, alguns dubtes
sobre la projecció que tendrà el marc normatiu ara aprovat. En primer lloc, perquè no ha estat possible mantenir
els consensos aconseguits amb la Llei de normalització lingüística (que va comptar amb el suport de tots els
grups parlamentaris) i amb la implementació del Decret de mínims de 1997 (aprovat pel Govern del Partit
Popular). Tot i els esforços fets pels diferents grups parlamentaris (excepte VOX -Actúa), la polarització dels
plantejaments a l’entorn de la llengua ha pesat més que la possibilitat de tornar aconseguir un model que
pogués donar estabilitat i ançament a un dels elements fonamentals en el sistema educatiu balear. En segon
lloc, el marc legal no aconsegueix satisfer les expectatives de les associacions en defensa de la llengua catalana,
que reclamen la implementació de mesures més intenses en favor del català a l’escola per reconduir la situació
social de la llengua pròpia ocial, que és minoritzada i es troba en recés. Per part d’entitats i sindicats es posa
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2022.
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 266
l’accent en un desplegament reglamentari adequat i en les accions necessàries per a l’aplicació del marc legal
que en permeti un compliment sucient. Altrament, preocupa el recorregut judicial de la Llei i la interpretació
que farà el Tribunal Constitucional dels preceptes lingüístics que són objecte del recurs d’inconstitucionalitat
presentat per més de cinquanta diputats del Grup Parlamentari VOX en el Congrés.8 Els principis fonamentals
de la jurisprudència constitucional sobre la determinació del model lingüístic del sistema educatiu, xats per
la STC 337/1994, es mantenen. Conforme a aquesta interpretació, es permet que les llengües pròpies ocials,
en compliment de l’objectiu de la normalització lingüística, ocupin el centre de gravetat del sistema educatiu,
sense excloure el castellà com a llengua docent. Però en aquests darrers anys –principalment després de la STC
31/2010– s’ha produït un gir restrictiu dins aquesta doctrina. La reorientació de la jurisprudència constitucional
s’ha traslladat a altres pronunciaments judicials que afecten les disposicions lingüístiques autonòmiques en
l’esfera de l’educació (a les Illes Balears, per exemple, la STSJIB 886/2011, de 22 de novembre, que anul·la
la referència a “l’ús preferent” de la llengua catalana en els actes culturals i socials i en les relacions amb
les administracions i altres entitats, en la redacció de l’article 6.1.a del Decret 67/2008, de 6 de juny; i, a
Catalunya, la discutible interpretació que fa el Tribunal Superior de Justícia davant una pretesa inactivitat de
la Generalitat de Catalunya fer xar la vehicularitat de la llengua castellana).
2 La polèmica sobre l’exempció d’acreditació de coneixement de llengua catalana en el
procés d’estabilització dels funcionaris públics
El 13 de juny de 2022, el Consell de Govern, reunit en sessió extraordinària, aprova, a proposta de diverses
conselleries, el Decret llei 6/2022, de 13 de juny.9 La norma encaixa dins l’ampliació dels processos
d’estabilització (habilitada pel legislador estatal, mitjançant la Llei 20/2021, de 28 de desembre) i té per objectiu
rebaixar la taxa de temporalitat estructural a l’Administració pública. En aquest context, la norma estableix
els requisits envers la capacitació de la llengua catalana que s’han acreditar en els processos d’estabilització
que es convoquin i que s’hauran de complir en la data d’acabament del termini de presentació de sol·licituds
(article 13.i). La disposició addicional tretzena estableix les exempcions del nivell de coneixement de llengua
catalana en relació amb els aspirants que es presenten a la mateixa plaça i en la mateixa administració o ens
públic per al qual treballen (apartat 1). La norma també xa un termini de dos anys des de l’assoliment de la
condició de funcionari o personal x per acreditar el nivell de coneixement exigit per a la plaça (apartat 2).
Passat el termini sense acreditació sucient, “aquestes persones seran remogudes del lloc de treball” (apartat 3).
La polèmica envers el procediment de consolidació de places d’interins rau, precisament, en els efectes
respecte als candidats que passin el procés d’estabilització i no compleixin el requisit de capacitació lingüística
en el termini establert. Segons la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, encarregada d’exposar
davant el Ple del Parlament els motius pels quals es promulga el Decret llei, l’exempció temporal quant als
requisits de català es preveu com una moratòria. La consellera assegura que les conseqüències de no acreditar
la capacitació lingüística en el termini de dos anys serà la pèrdua de lloc de treball. En les intervencions dels
grups parlamentaris que participen en el torn a favor de la convalidació, els arguments són molt semblants. La
portaveu del Grup Parlamentari Més per Mallorca10 destaca que el procés d’estabilització aprovat a través del
Decret llei compta amb el suport molt majoritari dels sindicats. També deixa palès que l’exempció temporal
de la capacitació lingüística no és una exoneració, sinó un ajornament. Així mateix, valora positivament que
amb aquesta norma s’exigirà el requisit del català a determinats empleats interins als quals ns ara no se’ls
ha demanat. Un dels membres del Grup Parlamentari Mixt, tot i que intervé en el torn a favor, anuncia que els
diputats de Més per Menorca no hi votaran a favor. Tot i considerar que el Decret llei és necessari, manifesta
reserves a la inclusió en la norma de l’excepció extraordinària de la capacitació lingüística i és escèptic en
relació amb els efectes de la no acreditació i la remoció en la plaça que s’hagi guanyat. En la intervenció
8 Recurs d’inconstitucionalitat núm. 4354 - 2022, BOE, núm. 174, 21.07.2022.
9 Decret llei 6/2022, de 13 de juny, de noves mesures urgents per reduir la temporalitat en l’ocupació pública de les Illes Balears. El
Ple de Parlament validà, a la segona sessió extraordinària de dia 28 de juny de 2022, el Decret llei i rebutjà, per vint-i-quatre vots a
favor i vint-i-nou en contra, tramitar-lo com a projecte de llei pel procediment d’urgència (Diari de sessions del Ple del Parlament,
núm. 126, 28.06.2022).
10 Aquesta formació, que ha fet de la defensa del català el seu senyal d’identitat, coincidint amb el debat parlamentari de convalidació
del Decret llei fa córrer, a través dels mitjans i les xarxes socials, un decàleg amb arguments que expliquen el seu posicionament envers
el compliment del requisit del català dels funcionaris interins que passin el procés d’estabilització com una exigència irrenunciable.
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2022.
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 267
del segon portaveu del Grup Mixt es passa de puntetes sobre el tema, tot apel·lant a la necessitat de trobar
solucions (formació o moratòries per als qui accedeixen a la funció pública) per garantir els drets lingüístics
dels usuaris dels serveis públics.
Pel que fa a les intervencions en contra, el Grup Parlamentari Ciudadanos torna a insistir en l’argument, tantes
vegades invocat per la formació, segons el qual el coneixement de català ha de ser un mèrit i no un requisit
a l’accés a la funció pública, i critica que el valor de la capacitació lingüística s’equipari al de l’experiència
professional. Per la seva banda, el portaveu del Grup Parlamentari El Pi - Proposta per les Illes explica que
vota en contra de la convalidació del Decret llei per tal com considera que el procés d’estabilització no
garanteix que els empleats públics que hi participin acreditin el coneixement de llengua catalana. També
critica la incertesa d’una previsió que demora la solució al que pugui passar després de dos anys i que no
assegura que els funcionaris que hagin participat en el procés i no puguin acreditar el requisit del català perdin
efectivament la plaça.
3 El debat sobre la llengua catalana i la política lingüística en el Parlament de les Illes Balears
En l’inici d’aquest període de sessions es dona resposta, per part del conseller de Fons Europeus, Universitat
i Cultura, a diverses preguntes del diputat Castells i Baró sobre les accions de l’Institut d’Estudis Baleàrics
(IEB) en matèria de foment de l’ús del català durant l’any 2020 (RGE, núm. 5021/2021); envers la formació
de llengua catalana per a població adulta com a forma dels ensenyaments reglats (RGE, núm. 5022/2021);
sobre els cursos de l’IEB de català per a adults a Menorca (RGE, núm. 5023/2021); respecte a les persones
adultes sense plaça a aquests cursos (RGE, núm. 5024/2021), i sobre els recursos dedicats a la formació en
català per a persones adultes a Menorca (RGE, núm. 5025/2021).11
El Grup Parlamentari El Pi - Proposta per les Illes formula una pregunta a la presidenta de les Illes Balears
sobre la recuperació del Servei d’Ensenyament del Català, que va ser eliminat pel Govern de Bauzá i que
l’executiu d’esquerra nacionalista no ha restablert. La presidenta exposa que, davant la política “lingüicida”
del Partit Popular contra el català, el compromís del seu Govern s’encamina a l’assoliment de la normalització
lingüística per recuperar l’ús i el reconeixement social de la llengua catalana en tots els àmbits. Quant al
Servei d’Ensenyament de Català, Armengol explica que aquest servei es va recuperar a la passada legislatura
amb una denominació diferent –Servei de Normalització Lingüística i Formació– i amb una estructura més
adaptada a les necessitats reals del servei.12
VOX manté la seva tàctica desestabilitzadora i de confrontació utilitzant l’atac a la llengua i la cultura
catalanes. En la sessió de control al Govern, VOX - Actúa Baleares formula una pregunta sobre les reunions
que manté la presidenta de les Illes Balears i critica, gratuïtament i sense la més mínima argumentació, la
tasca desenvolupada per l’Obra Cultural Balears. En una intervenció sense sentit i amb un to exagerat i ple de
falsedats, el diputat de VOX intenta criminalitzar l’entitat comparant una suposada manifestació de l’entitat
amb una marxa nazi. La presidenta, visiblement molesta amb el to de l’intervinent, defensa la tasca de l’Obra
Cultural Balear, que, amb seixanta anys d’història, ha treballat en beneci de les Illes Balears.13
En aquest període de sessions, més enllà de l’obstruccionisme en el debat del model lingüisticoeducatiu en
la Llei d’educació (que ja s’ha comentat), continua la xació del Grup Parlamentari VOX - Actúa Baleares
per la política lingüística en l’àmbit educatiu. En aquest context, el seu portaveu formula una pregunta al
conseller d’Educació i Formació Professional sobre el percentatge òptim d’assignatures en català per dominar
bé aquesta llengua.14 Igualment, es presenta una proposició no de llei relativa a la lliure elecció de llengua.15
També continuen els retrets de la formació sobre la suposada discriminació dels empleats del Servei de Salut de
les Illes Balears a causa dels requisits lingüístics, crítiques que es formulen ns i tot en relació amb iniciatives
11 BOPIB, núm. 141, 04.02.2022.
12 BOPIB, núm. 111, 08.03.2022.
13 BOPIB, núm. 113, 22.03.2022.
14 BOPIB, núm. 141, 04.02.2022.
15 BOPIB, núm. 145, 04.03.2022.
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2022.
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 268
que tenen poc a veure amb el tema (com és el cas, per exemple, de la Proposició no de llei presentada pel
Grup Parlamentari Ciudadanos relativa al cribratge de detecció precoç del càncer de còlon a Menorca).16
El Grup Parlamentari Més per Mallorca, després d’un incident de discriminació lingüística per part d’una
companyia aèria que va impedir volar a una parella de jubilats per presentar el certicat covid en català,
presenta una proposició no de llei per la qual s’insta el Govern espanyol a garantir la llibertat lingüística per a
tots els ciutadans i a demanar l’ocialitat del català a les institucions europees per evitar casos de discriminació
lingüística en la presentació de documentació ocial.17
4 El foment i la promoció de la llengua catalana. Processos de formació i capacitació
lingüística
Pel que fa a les mesures de foment i promoció, cal esmentar la Resolució del conseller de Fons Europeus,
Universitat i Cultura per la qual es convoquen ajuts destinats a actuacions de foment de l’ús de la llengua
catalana a les Illes Balears per a l’any 2022 (BOIB, núm. 38, 17.03.2022).18 Amb aquesta convocatòria es
tracta de donar suport a activitats que tenen com a nalitat la difusió i la promoció de l’ús social de la llengua
catalana entre la població general, tant l’autòctona com la nouvinguda. Altrament, amb l’objectiu de fomentar
la presència de la llengua catalana en els mitjans de comunicació social de les Illes Balears, es fa pública
la convocatòria anual d’ajuts mitjançant la Resolució del conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura
per la qual es convoquen ajuts destinats als mitjans de comunicació en llengua catalana a les Illes Balears
(BOIB, núm. 70, 31.05.2022).19 I, encara, sobre la promoció i el foment de la llengua catalana, ens hem de
referir a sengles resolucions del president de l’Institut d’Estudis Baleàrics, totes de 13 de juny de 2022, per
les quals es convoquen subvencions per donar suport a la projecció exterior de l’edició i la promoció de la
literatura, el pensament, el còmic i la il·lustració de les Illes Balears; a l’edició de llibres de recerca cientíca
o de divulgació de les Illes Balears; a les activitats d’estudis locals que se celebrin a les Illes Balears, i a les
activitats de projecció exterior de les arts escèniques de les Illes Balears (totes publicades al BOIB, núm. 79,
18.06.2022).20 En l’àmbit insular, la direcció insular de Política Lingüística del Consell de Mallorca ha publicat
sengles convocatòries de subvencions d’ajuts de minimis per al foment de l’ús de la llengua catalana a les
empreses i a les entitats sense ànim de lucre (BOIB, núm. 43, 29.03.2022).21 També es fan públiques les bases i
la convocatòria que regulen els ajuts del Consell Insular de Menorca per al foment de l’ús de català en el sector
empresarial, associatiu i esportiu i de suport a l’edició en llengua catalana (BOIB, núm. 44, 31.03.2022).22
En relació amb els processos de capacitació lingüística, ens hem de referir a la Resolució de la directora general
de Política Lingüística d’1 de febrer de 2022, de modicació de la Resolució de 4 de novembre de 2021, per
la qual es convoquen les proves de l’any 2022 per obtenir els certicats ocials de coneixements de llengua
catalana (BOIB, núm. 18, 03.02.2022),23 que té com a únic objecte modicar el calendari de la prova oral del
certicat de nivell B1 a Eivissa, atès el nombre de persones que s’han inscrit a aquesta convocatòria. Igualment,
amb l’objectiu d’adaptar el calendari de les proves orals dels nivells B1 i C2 al nombre d’inscripcions a
aquests dos nivells, es publica la Resolució de la directora general de Política Lingüística de 14 de febrer de
2022, de modicació de la Resolució de 4 de novembre de 2021, per la qual es convoquen les proves de l’any
2022 per obtenir els certicats ocials de coneixements de llengua catalana (BOIB, núm. 27, 19.02.2022);24
tot això, per atendre els examinands convocats i complir amb el protocol de mesures per evitar el contagi
per covid-19. Una vegada conclòs el procés d’avaluació, es publica la Resolució de la directora general de
16 Diari de sessions de la Comissió de Salut, núm. 83, 11.05.2022.
17 BOPIB, núm. 141, 04.02.2022.
18 BOIB, núm. 38, 17.03.2022.
19 BOIB, núm. 70, 31.05.2022.
20 BOIB, núm. 79, 18.06.2022.
21 BOIB, núm. 43, 29.03.2022.
22 BOIB, núm. 44, 31.03.2022.
23 BOIB, núm. 18, 03.02.2022.
24 BOIB, núm. 27, 19.02.2022.
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2022.
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 269
Política Lingüística de 28 d’abril de 2022, per la qual es publiquen les relacions d’aptes de cada certicat
corresponents a la convocatòria de proves de gener de 2022 per obtenir els certicats ocials de coneixements
de llengua catalana (BOIB, núm. 58, 03.05.2022).25
5 Altres esdeveniments i actuacions per a la defensa, la promoció i la difusió de la llengua pròpia
El Ple del Consell Social de la Llengua Catalana aprova, en la sessió ordinària del dia 10 de gener de 2022,
el treball de la Ponència constituïda prèviament amb l’encàrrec de revisar els documents aprovats per aquest
òrgan d’assessorament i consulta d’ençà que va reiniciar l’activitat, l’any 2015. En aquesta mateixa sessió, es
constata per part del Ple que les diferents normatives aprovades o en tràmit i la pràctica de l’Administració
no han incorporat les mesures suggerides per aquest òrgan. Per això aprova una declaració institucional en la
qual es sol·licita que es convoqui la Comissió Permanent, amb la participació del Govern de les Illes Balears,
els consells insulars i els ajuntaments, per establir un mecanisme d’avaluació de les mesures proposades pel
Consell Social.26
En l’àmbit institucional, el 16 de febrer es celebra a Palma una trobada entre els responsables de l’àrea de
Política Lingüística del Govern Balear i el director de l’Institut Ramon Llull per tractar les actuacions per
part de l’executiu autonòmic en aquell organisme i nous projectes de futur. Altrament, l’11 d’abril es presenta
a Illes Balears el Projecte AINA, impulsat per la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un projecte que està
basat en tecnologia de dades i intel·ligència articial i que construeix el corpus i els models de llengua en
català per facilitar que les empreses tecnològiques puguin desenvolupar serveis especícs en llengua catalana.
El Govern balear assumeix el compromís de donar a conèixer el projecte a la societat illenca i fomentar la
recollida de veus a l’arxipèlag per enriquir les veus i les modalitats de la llengua catalana.
A nals de febrer es coneix la dimissió de la secretària autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística
(BOIB, núm. 31, 01.03.2022).27 Tot i que Agustina Vilaret addueix que deixa el càrrec per motius personals,
els mitjans de comunicació es fan ressò de la suposada manca de suport per part de la Conselleria de Fons
Europeus i Cultura (a la qual es trobava adscrita) i a les discrepàncies de la secretària autonòmica en relació
amb determinades transaccions en la tramitació parlamentària de la Llei d’educació. El 7 de març el Consell
de Govern nomena Miquel Àngel Sureda Massanet secretari autonòmic d’Universitat, Recerca i Política
Lingüística (BOIB, núm. 34, 08.03.2022).28
Amb el suport institucional del Govern balear i el Consell Insular de Mallorca i la col·laboració de l’Obra
Cultural Balear es recupera una nova edició del Correllengua, organitzat per Joves de Mallorca per la Llengua.
Es tracta d’un esdeveniment festiu i reivindicatiu, celebrat entre el 22 i el 24 d’abril de 2022, a través del qual
es reclama major implicació de les polítiques públiques per impulsar i fomentar el català en tots els àmbits.
Finalment, ens hem de fer ressò d’una polèmica que es resol ràpidament. El mes de juny, els mitjans de
comunicació donen compte de la controvèrsia sorgida a partir d’una iniciativa de l’Institut Nacional de
Seguretat i Salut en el Treball, dependent del Ministeri de Treball i Economia Social, en què era possible
descarregar el document ocial en “balear” (a més de poder-ho fer en castellà, català, èuscar, gallec i valencià).
Aquesta errada es corregeix ben aviat després de les crítiques dels partits d’esquerra nacionalista i de les
principals entitats en defensa de la llengua catalana.
6 Conictivitat
La Sentència 38/2022, de 18 de gener, del Tribunal Superior de Justícia (Sala Contenciosa),29 resol un recurs
interposat per l’entitat Asociación Hablamos Español, mitjançant el qual s’impugnen determinades normes i
25 BOIB, núm. 58, 03.05.2022.
26 Govern i Administració Autonòmica (2022, 26 d’abril).
27 BOIB, núm. 31, 01.03.2022.
28 BOIB, núm. 34, 08.03.2022.
29 STSJ BAL 281/2022 - ECLI:ES:TSJBAL:2022:281.
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2022.
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 270
el protocol d’actuació continguts en una instrucció de la Conselleria d’Educació i Formació Professional sobre
el funcionament dels tribunals de les proves d’accés a la Universitat de les Illes Balears per a l’any 2021. En
concret, se segueix el procediment especial de protecció de drets fonamentals i s’impugna la previsió segons
la qual es exercicis s’hauran de lliurar en català i únicament es proporciona la versió castellana als alumnes
que prèviament han estat identicats com a exempts de llengua catalana. La part reclamant considera que
aquestes previsions vulneren els articles 14 i 27 de la Constitució i demana que s’anul·lin i que en properes
convocatòries l’administració educativa ofereixi la versió bilingüe dels exàmens de les PBAU. La Sala declara
inadmissible el recurs per manca de legitimació activa de la part reclamant. De fet, en la resolució es posa de
manifest que l’Asociación Hablemos Español està constituïda a Madrid, domiciliada a Pontevedra i no inscrita
a les Illes Balears; tampoc està habilitada en els seus estatuts per a la defensa dels drets i interessos legítims
col·lectius. A més, el tribunal té en compte que la reclamant no ha acreditat de quina manera ha quedat afectada
l’entitat per les disposicions o instruccions rebudes pels tribunals de les proves d’accés a la universitat, i ni
tan sols invoca en la demanda l’eventual representació dels interessos dels aspirants que es presenten a les
dites proves. En el fonament jurídic segon de la Sentència també es posa en relleu que, segons els estatuts de
l’associació, el seu objecte és la promoció i la defensa dels drets dels castellanoparlants en tot el territori de
l’Estat, amb la qual cosa queda palès que aquest objecte no està vinculat amb les proves d’accés als estudis
universitaris i que tampoc té relació amb la defensa dels estudiants de batxillerat de les Illes Balears.
