Interpretació, nul·litat i ineficàcia del testament

AutorMiguel Angel Campo Güerri
Cargo del AutorNotari
Páginas125-143

Page 125

1. Interpretació del testament

Als capítols anteriors s'estudia com la successió hereditària d'una persona pot ser voluntària o legal, segons que sigui ordenada per la seva voluntat o per la llei. En principi la successió d'una persona es regula per la seva voluntat i, només a manca d'aquesta, la successió és legal.

La successió és voluntària quan ha estat ordenada lliurement pel mateix causant, qui ho ha pogut fer atorgant un testament o mitjançant un conveni amb un altra persona. En el primer cas es parla de successió testamentària i en el segon de successió contractual. Però en tots dos casos hi ha un element comú bàsic: la voluntat de la persona.

En la part general de dret civil, en seu de teoria del negoci jurídic, la voluntat de l'individu es configura com la pedra angular de tot el sistema del dret privat. I així es consagra sota el fonamental principi de l'autonomia de la voluntat o reconeixement que la persona és lliure per a autoregular els seus interessos privats mitjançant les seves declaracions de voluntat.

Per tant, quan aquesta no és clara, la seva determinació esdevé essencial. En sentit ampli la interpretació d'un negoci és la indagació de la veritable voluntat del seu atorgant; però dins d'aquest concepte es pot distingir entre interpretació en sentit estricte i la integració o interpretació integrativa.

La interpretació en sentit estricte és la més habitual i pretén explicar el sentit de les disposicions del negoci. La integració es refereix a l'activitat que s'ha de fer quan el text és incomplet o resulta inexpressiu per a resoldre una situació no prevista i, per tant, l'intèrpret ha de desenvolupar el seu contingut omplint el buit del document.

En l'àmbit testamentari tota aquesta qüestió té una particularitat especial que la fa més complexa ja que és tracta d'esbrinar la voluntat d'una persona manifestada en un negoci unilateral, personalíssim, essencialment formal i mortis causa. És a dir, es tractar d'analitzar un negoci atorgat exclusivament per una persona i que és nul si no compleix els corresponents requisits de forma; i a més, aquest anàlisi s'ha de fer en un moment en què qui ha emès la voluntat a interpretar ja és mort i, per tant, a diferència dels negocis inter vivos, ja no pot aclarir que volia. És un altra persona, l'intèrpret (jutge, hereu, marmessor ... ), qui es col·loca idealment al lloc del testador per tractar de determinar que és el que efectivament volia.

Page 126

1.1. Els criteris d'interpretació del testament: objectiu i límit

La principal doctrina, avui, considera que tots els criteris d'interpretació són vàlids sempre que ens permetin assolir l'únic objectiu que importa, es a dir, el d'esbrinar la veritable voluntat del testador.

L'especial naturalesa del testament va plantejar històricament la controvèrsia sobre si en la seva interpretació s'havia de donar prevalença a la voluntat del testador tal com estava declarada o a la seva veritable voluntat que podia ser diferent. Però la discussió ja va quedar superada al mateix dret romà, essent molts els textos del Digest on es fa prevaldre la real voluntat del testador, (33, 8, 6 ó 50,17,12).

I així ho estableix l'article 421-6.1 del CCCat quan diu que «en la interpretació del testament, hom s'ha d'atenir plenament a la veritable voluntat del testador, sense haver-se de subjectar necessàriament al significat literal de les paraules emprades». En termes molt similars es pronuncia el CCE al seu article 675 al dir que «Toda disposición testamentaria deberá entenderse en el sentido literal de sus palabras, a no ser que aparezca claramente que fue otra la voluntad del testador. En caso de duda se observará lo que aparezca más conforme a la intención del testador según el tenor del mismo testamento».

Ara bé, si és fonamental cercar la veritable voluntat del testador també ho és que aquesta tingui el seu reflex al testament. La doctrina, tant la jurisprudencial com la científica, constantment recorda que l'intèrpret té llibertat d'indagació però està condicionat per un límit insuperable: no pot crear una nova disposició testamentària ni sota l'excusa d'haver trobat la real voluntat testamentària ni invocant la necessitat d'integrar el testament. Únicament serà bona la conclusió a la que s'arribi sobre la veritable voluntat del testador si aquesta es pot obtenir partint del text del testament.

La interpretació dels testaments ha plantejat tradicionalment diferents polèmiques que tractarem de resumir.

La primera és la relativa a si existeix una prioritat a l'hora d'utilitzar els diferents criteris d'interpretació que estudia la doctrina: el literal i gramatical, el sistemàtic, el lògic i el teleològic.

  1. Es diu que el criteri literal, completat amb el gramatical, es el criteri bàsic d'interpretació. L'intèrpret ha de partir de les paraules emprades pel testador considerant que aquestes responen a la seva veritable voluntat. Qui pretengui que el sentit literal del testament no la recull ho haurà de provar.

    Fins i tot s'ha arribat a dir que si les paraules son clares i la simple lectura del testament és suficient per saber el que volia el testador, llavors no cal interpretar: «In claris non fit interpretatio». Aquesta tesis suposaria la prevalença del criteri literal per sobre dels demés.

    Però aquesta màxima no es pot entendre així, doncs, per a poder arribar a la conclusió que el text del testament reflexa la veritable voluntat del testador, abans s'ha degut desenvolupar tota la tasca interpretativa d'indagació de la voluntat autèntica; només així es pot saber quina és aquesta. Per això s'han d'aplicar combinadament tots els criteris d'interpretació (el literal i gramatical, el sistemàtic, el lògic i el teleològic) sense que, a priori, es pugui establir entre ells cap jerarquia; haurà de prevaldre en cada cas el que amb més probabilitat reflexi la voluntat del testador. A més, la regla llatina no pretén en cap cas excloure l'activitat d'interpretació, sinó que tracta d'im-

    Page 127

    pedir que, sota el pretext de la interpretació, es tergiversin les paraules quan són fidel expressió de la voluntat del testador.

    Per altra banda, cal recordar la discussió plantejada sobre quin és el significat que ha de prevaldre quan una paraula pot tenir un significat vulgar diferent del tècnic. En principi, el criteri jurisprudencial (STS 2-X-1903 ó 28-VI-1947; RDGRN 25- IX-1987) considera preferent el significat legal de les paraules, especialment quan es tracta de testament atorgats davant notari o amb l'assessorament d'un professional del dret. En cas contrari, quan no hi han participat aquests professionals, es pot presumir que el testador va expressar sa voluntat d'acord amb els usos vulgars del llenguatge, llevat que es pugui deduir que fou altra la seva intenció.

    Aquí cal fer una crida advertint de la necessitat de procurar una bona redacció dels testaments. El millor consell és el que proposa el Reglament Notarial al seu article 148, és a dir, «un estil clar, pur, precís, sense frases ni termes foscos ni ambigus, i observant, d'acord amb la llei, com a regles imprescindibles, la veritat en el concepte, la propietat en el llenguatge i la severitat en la forma».

  2. El criteri sistemàtic és un altre criteri que obliga a no interpretar les clàusules del testament de manera independent o aïllada, si no que s'ha de fer conjuntament, «comparant les unes amb les altres» segons diu l'article 421-6.2 CCCat. I en el mateix sentit l'article 1285 CCE que diu que «las cláusulas de los contratos deberán inter- pretarse las unas por las otras, atribuyendo a las dudosas el sentido que resulte del conjunto de todas».

    Un exemple de la importància de la sistemàtica del testament el trobem en el supòsit d'un llegat de varies coses en favor d'un mateix afavorit. S'ha de vigilar si es configura com un únic llegat o com diferents llegats. La importància es manifesta a l'antic article 268.2 CS i actual 427-16.4 CCCat.

    Abans, l'article 268.2 CS es limitava a dir que «el legatari afavorit amb dos llegats pot acceptar-ne un i repudiar l'altre». El problema era determinar si estàvem en presència d'un únic llegat o de diferents llegats.

    Ara, l'article 427-16.4 ha afegit l'expressió «encara que estiguin ordenats en la mateixa clàusula», però el problema del redactor del testament és el mateix: diferenciar ben clar si es vol que sigui un o diferents llegats.

  3. Els altres dos criteris, el lògic i el teleològic, obliguen a interpretar el testament amb raonaments rigorosos i de la manera més favorable per a que pugui produir els efectes més coherents amb la intenció i la finalitat volguda pel testador.

    En aquest sentit adquireix una importància màxima el principi «favor testamenti», el qual és aplicació concreta del més ampli principi «favor negoti» que obliga a interpretar tot negoci de la manera més favorable per a produir efectes i està recollit, amb caràcter general, a l'article 1284 CCE, segons el qual «si alguna cláusula de los...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR