Què espera un jutge d'un dictament perquè sigui convincent?
| Autor | Francisco Javier Pereda Gámez |
| Cargo del Autor | Doctor en Dret i Magistrat de la Secció 18a (Infància, Família i Capacitat) Audiència Provincial de Barcelona |
| Páginas | 185-207 |
ESTRATEGIAS PROCESALES EN MATERIA PROBATORIA LA PRUEBA EN ACCIÓN (II) 185
QUÈ ESPERA UN JUTGE D’UN DICTAMENT
PERQUÈ SIGUI CONVINCENT?
Francisco Javier Pereda Gámez
Doctor en Dret i Magistrat de la Secció 18a
(Infància, Família i Capacitat)
Audiència Provincial de Barcelona
RESUMEN: La “sana crítica” supuso hasta la LEC de 2000 un canon interpretativo de la prueba
pericial que, a menudo, ocultaba las verdaderas razones por las que se acogía o rechazaba esta
prueba. Persiste su formulación en el art. 348 LEC, pero no su alcance, que responde a otro pa-
radigma. En este artículo se parte de la consideración de la decisión judicial que valida o rechaza
una pericia como el resultado de un proceso “circular” que no sólo tiene en cuenta el silogismo de
subsunción del hecho en la norma, como premisas de la sentencia , sino que atiende también a la
“in-tensión” (tensión hacia adentro) y “la ex-tensión” (tensión hacia afuera) como fases por las que
transita el juez o la jueza que decide. Se analizan estas cuatro etapas: i) la captación, con referencia
a las cualidades de un buen peritaje; ii) la interpretación individual, con estudio de los instrumentos
de análisis de las argumentaciones periciales; iii) la valoración del juez en relación con los referentes
normativos, con especial consideración de la norma jurisprudencial; y iv) la argumentación aplica-
tiva, que comprende la redacción de la sentencia y la consideración del contexto y los efectos de
la decisión.
SUMARI: 1. Introducció. 2. La nova (incompresa, al meu parer) Llei d’Enjudiciament Civil. 3. La
captació: les qualitats d’un bon peritatge. 4. La interpretació: instruments d’anàlisi de les argumen-
tacions pericials. 5. La valoració: els referents normatius. 6. Especial consideració de la norma
jurisprudencial com a referent. 7. La utilitat: l’argumentació aplicativa.
FRANCISCO JAVIER PEREDA GÁMEZ
QUÈ ESPERA UN JUTGE D’UN DICTAMENT PERQUÈ SIGUI CONVINCENT?
ESTRATEGIAS PROCESALES EN MATERIA PROBATORIA LA PRUEBA EN ACCIÓN (II)
186
1. Introducció
Vull agrair en primer lloc als organitzadors d’aquest V Congrés de Prova Judi-
cial la invitació a participar-hi i a parlar d’un tema tantes vegades repetit, però sempre
necessari, com és el de la conformació de la convicció judicial, en concret, davant la
prova pericial.
Aquesta necessitat neix d’un anacronisme històric, el de la defensa de la «sana
crítica» com una clàusula basada en l’autoritat del jutge, que rellevava (total o parcial-
ment) del deure de motivació, i no tant en l’especicació complerta del mètode judicial
i de les regles de la motivació fàctica.
Formulada a la meva companya la Berta Pellicer la mateixa pregunta «en ne-
gatiu», he d’entendre que es plantegen les dues cares de la mateixa moneda, de forma
que jo hauria de dir «què espero» per a convèncer-me i la Berta hauria d’exposar «què
no la convenç» d’un dictamen pericial. És difícil destriar-ne les dues vessants, per quin
motiu és possible que ens repetim.
La presa de decisions judicials (entre elles, la decisió de validació –o invalidació–
d’una perícia) és resultat d’un procés complex que, tradicionalment, s’ha estudiat des
de la perspectiva de l’acreditació dels fets com a premissa de la seva subsumpció en la
norma (l’anomenat «sil·logisme judicial1»). «Provat» el fet (per la pericial) i trobada la
correspondència amb el pressupòsit fàctic de la norma, aquesta i les seves conseqüèn-
cies (en la sentència) esdevenen inevitables.
Des de la perspectiva fàctica les proves i en concret la prova pericial suposen pel
jutge i en el context del procés, una experiència concreta, captada pels sentits, captació
o aprehensió que, subjectiva, té un comú denominador en els humans, però també una
part pròpia, individualitzada, formada pels trets de la personalitat, les experiències i els
biaixos2, que cada jutge ha de conèixer, sospesar i canalitzar.
1 La llei seria la premissa major, els fets la premissa menor i la sentència o decisió, la conclusió
o deducció del silogisme.
2 «Rasgos y sesgos».
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba