servitud pas
-
Derecho y políticas ambientales en Galicia.
1. Una nueva norma (en menos de tres años) para la regulación la energía eólica en Galicia: la Ley 8/2009, de 22 de diciembre, por la que se regula el aprovechamiento eólico en Galicia y se crean el canon eólico y el Fondo de Compensación Ambiental. 2. La discutible reforma flexibilizadora de la Ley 9/2002, de ordenación urbanística y protección del medio rural de Galicia, en virtud de la Ley 2/20
-
Aspectos jurídicos de la contrata. El negocio jurídico de la contrata
I. ¿La contrata es un negocio jurídico? - II. La contrata como contrato - III. Requisitos esenciales del contrato de contrata - III.1. El objeto de la contrata - III.2. La causa de la contrata - IV. Los intentos de regulación de la contrata
-
Clasificación de las viae
1. La clásica dualidad viae publicae-viae privatae -1.1. Iter, actus y via -1.2. Viae publicae-viae privatae -1.3. Algunas opiniones doctrinales en relación a los criterios determinantes para configurar la vía como pública o privada: La propiedad del suelo y el uso -2. La introducción de una nueva categoría: las viae vicinales -3. La concepción de los agrimensores en torno a las viae -4. La...
-
Derecho y políticas ambientales en Aragón
1. Las nuevas leyes de urbanismo y de ordenación del territorio. 1.1. La Ley 3/2009, de 17 de junio, Urbanística de Aragón. 1.2. La Ley 4/2009, de 22 de junio, de Ordenación del Territorio de Aragón. 2. El proyecto de Ley de Protección contra la Contaminación Acústica. 3. Algunas novedades en el plano reglamentario.
-
Escriptura de cancel·lació de dret de recuperar derivat de venda a carta de gràcia al dret de Catalunya
Model d'escriptura per la qual el titular d'una finca adquirida a carta de gràcia sol·licita la cancel·lació del dret de recuperar, per caducitat. Normativa catalana.
-
La génesis del artículo 597 del código civil
1. Los precedentes de la norma en los fragmentos 8,3,11 y 8,4,18 del digesto. 2. La doctrina de los autores del ius commune a propósito de la interpretación de los fragmentos 8,3,11 y 8,4,18 del digesto. 2.1. La interpretación de los autores de la glosa. 2.2. La interpretación de los comentaristas. 2.3. La interpretación de los juristas de la escuela culta. 3. La interpretación de r. J. Pothier. 4
-
L´encarregamen del censal. Sobre l´existència o no de subrogació en la posició jurídica de censatari en cas de transmissió de la finca hipotecada en garantia d´un censal
I. Introducció. - II. El censal i el violari com a obligacions pe riòdiques de caràcter personal. - III. L'encarregament. - IV. L'encarregament en cas de venda de finca hipotecada en garantia d'un censal. - V. La responsabilitat personal del censatari malgrat l'alienació de la finca hipotecada en els projectes d'ándix de dret civil català al codi civil espanyol I en els projectes de compilació. -
... 4.2. b Ley catalana 22/2001, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent, que regula la pensió periòdica a favor del propietari que es pot pactar quan es constitueix un dret de ... -
Els drets de superficie: sobreelevació i subedificació, davant el Codi patrimonial de Catalunya en elaborado
... com a suport de l'edifici; sino només el dret d'ocupació i l'ús temporal d'aquell, a banda que el dret deis superficiaris, a títol de servitud necessária, s'extengui també al subsól en tot el que calgués perqué l'edificació superficiária gaudeixi del suport de la cimentació, deis ...
-
El dret romà a la Península i la monarquia visigoda
Introducció. Objectius. 1. Les fonts de producció del dret romà. 1.1. L'època primitiva. 1.2. La República. 1.2.1. La llei. 1.2.2. La interpretació. 1.2.3. El ius honorarium. 1.3. El Principat. 1.4. El Dominat. 2. El dret romà a la Península. 2.1. La conquesta de la Península. 2.2. La romanització de la societat. 2.3. La romanització jurídica. 3. El regne dels gots a la Península. 3.1. Itinerari...
... Tanmateix, la llei té com a límit i servitud la funció règia d'imposar per la força allò que els sacerdots no poden imposar amb la paraula ... Desenvolupament del tema ... La ... -
La inscripción en el Registro de la Propiedad (su contenido causal, su carácter voluntario y su función publicadora de la realidad jurídico-inmobiliaria o generadora de su apariencia jurídica)
Introducción y planteamiento. I. Inscripción y causa: la inscripción como peculiar forma de toma de razón por consignación del extracto jurídico-real del título que acredita el fundamento causal del dato inscrito.-II. El valor no constitutivo de la inscripción y su carácter voluntario: 1° El doble par constitutiva-declarativa y obligatoria-voluntaria: diferenciación y mutuas implicaciones. Forma...
-
Legislació ambiental Castella-La Manxa
1. Panorámica y valoración general de las actuaciones ambientales en el período de enero a mayo de 2011. 2. Actuaciones en materia de espacios naturales. 2.1. Declaración del Parque Natural de la Sierra Norte de Guadalajara. 2.2. Declaración del Parque Natural del Valle de Alcudia y Sierra Madrona. 2.3. Aprobación del Plan de Ordenación de los Recursos Naturales de Las Lagunas y Albardinales del...
-
Permuta de finques rústiques
Model d'escriptura en la qual es formalitza una permuta de finques rústiques.
- LLEI 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals.
- Derrogado LLEI 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent.
-
Treballar en la societat informacional
Introducció Objectius .1. Transformacions en el món laboral . 1.1. Ruptures i innovacions . 1.1.1. Un canvi de sistema 1.1.2. Un marc d'incertesa 1.2. Megatendències i metamorfosis .1.2.1. Caracterització general del procés . 1.2.2. Vectors del canvi sociolaboral . 1.3. Perspectives i programes . 1.3.1. Ideologies i estratègies entorn del mercat de treball. 1.3.2. La controvèrsia ideològica.
... Contemplat amb perspectiva històrica, aquest revolucionari alliberament jurídic de les cadenes de servitud a què estaven lligats els treballadors en l'antic règim neofeudal presenta una doble cara: d'una banda, la d'un inequívoc pas endavant, cap a ... -
Recensions
... teatre de titularitat pública no va excloure, en funció dels antecedents històrics, un pacte amb els antics propietaris a través d'una servitud de naturalesa real sobre les llotges i les butaques en favor dels accionistes ... Estem, doncs, davant d'un estudi concís i rigorós sobre el ...
-
Les monarquies cristianes medievals i l'imperi universal hispànic
Introducció. Objectius. 1. El pensament jurídic. 1.1. El teocentrisme polític i la concepció subjectiva del dret. 1.2. La república cristiana i la renovació de l'Imperi romà. 1.3. El iuscentrisme polític, el protagonisme dels juristes i la concepció objectiva del dret. 1.3.1. Competències materials. 1.3.2. Competències formals. 1.3.3. Finalitat. 1.4. El renaixement jurídic a Bolonya i el ius...
... A la llibertat envers la llei es contraposa la servitud envers els rígids mètodes o procediments d'argumentació ... Compilació: llibre que a Catalunya aplega lleis i textos normatius ... -
Vigente
Llei Ferroviària de Catalunya (Llei 4/2006, de 31 de març)
... No comporta en cap cas la cessió del domini públic ni dret a servitud, ni l'assumpció, per part del titular de les infraestructures ferroviàries o, si s'escau, del seu administrador, de cap responsabilitat respecte de ...
-
Pactos in obligatione a favor del vendedor
3.1.-Introducción. 3.2.-Tipos de pactos. 3.2.1.-Pactos in obligatione como complemento del precio. 3.2.1.1.- Análisis de textos sobre pactos de los que se derivan para el comprador obligaciones propias de la locatio conductio rei. 3.2.1.2.-Análisis de textos sobre pactos de los que se derivan para el comprador obligaciones propias de la locatio conductio operis. 3.2.2.-Pactos in obligatione que...
-
Document de la Comissió de treball d’assessorament sobre desjudicialització en l’àmbit civil: «Límits a la solució judicial dels conflictes en l’àmbit civil i propostes de descongestió»
Límits a la solució judicial dels conflictes en l’àmbit civil I propostes de descongestió. 1. Introducció. 2. Procés, desjudicialització i tutela judicial efectiva. a) El valor del procés judicial. b) La «desjudicialització». c) La tutela judicial efectiva. 3. La fixació de les diferents funcions o competències professionals, com a pressupost de la desjudicialització. 4. Propostes per a l’
-
El dret patrimonial en el futur Codi Civil de Catalunya
... 175 de 23 d'abril de 2001 ... En materia de drets reals, els drets superficie, de servitud (és a dir, la part relativa a aquest dret real de la llei 13/1990) i d'adquisició, que ha estat el projecte de llei publicat al BOPC núm. 175 de ...
-
Discurs polític d’una celebritat i anàlisi crítica del discurs: Mediacions de l’exjutge i diputat Garzón
0.1. Punt de vista: CDA - 0.2. Discurs analitzat: entrevista amb el polític FRANC - 1. L'anàlisi crítica tracta de problemes socials - 2. Les relacions de poder són discursives - 3. El discurs constitueix la societat - 4. El discurs fa una tasca ideològica - 5. El discurs és històric - 6. La relació entre text i societat és mediata - 7 L'anàlisi del discurs és interpretativa i explicativa - 8. El
... és un fet en què es concentren les relacions de poder, que atorguen accessibilitat social al personatge i el sotmeten, però, a una servitud mediàtica. L'accessibilitat és la clau industrial per explotar el capital retòric personal, i la servitud a l'exposició pública explica els ... - Primera parte: fundamentos ideológicos y elaboración de la declaración de 1789
-
Revistas Extranjeras
Derecho Civil. Parte general. Derecho de la persona. Persona jurídica . Obligaciones y contratos. Responsabilidad civil. Derechos reales. Derecho hipotecario. Derecho de familia . Derecho de sucesiones . Varia. Derecho mercantil. Parte general. Empresa . Derecho de sociedades. Contratos mercantiles . Derecho concursal. Abreviaturas.
-
Versión original
DECRET LEGISLATIU 2/2009, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de carreteres.
... b) No creuen ni són creuades a nivell per cap via de comunicació, ni servitud de pas ... c) Tenen calçades diferents per a cada sentit de circulació, separades entre si per una franja de terreny no destinada a la ...