L´encarregamen del censal. Sobre l´existència o no de subrogació en la posició jurídica de censatari en cas de transmissió de la finca hipotecada en garantia d´un censal
| Autor | M. Esperança Ginebra i Molins |
| Cargo | Professora titular de Dret Civil en la Universitat de Barcelona |
| Páginas | 91-106 |
L'«encarregament» del censal. Sobre l'existència o no de subrogació en la posició jurídica de censatari en cas de transmissió de la finca hipotecada en garantia d'un censal1
I. INTRODUCCIÓ
En les línies que segueixen pretenc tractar una qüestió concreta relacionada amb la Llei 6/2000, de 19 de juny, de pensions periòdiques (LPP): la referent a l'"encarregament" del censal. És aquesta una expressió que potser no resulta massa esclaridora i que segurament no fa palès a simple vista quin pot ser l'interès del tema avui des d'un punt de vista pràctic -punt de vista al que ens mena el títol de la segona ponència d'aquest Congrés: («Aspectes pràctics en l'aplicació de les darreres lleis aprovades pel Parlament de Catalunya en matèria de dret patrimonial»)-.
En aquest sentit, tractaré de demostrar que tenir en compte una institució com la de l'"encarregament" suposa posar de manifest quines són les conseqüències que s'han vinculat tradicionalment a la venda d'una finca hipotecada en garantia d'un censal. Conseqüències que, a més, poden donar elements per a prendre partit, des del Dret català, en general, pel que fa a les conseqüències de la transmissió de la finca hipotecada en garantia de rendes o prestacions periòdiques (qüestió de què tracta, des de la reforma hipotecària de 1944-1946, l'ambigua redacció de l'art. 157.III de la Llei Hipotecària [LH], que ha donat lloc a interpretacions contraposades). Precisament de la hipoteca en garantia de rendes o pensions periòdiques en trobem dues manifestacions concretes en els arts. 568-30 i 568-31 del Projecte de la segona llei del Codi civil de Catalunya2 -essent la redacció del primer d'aquests preceptes, en l'aspecte que aquí ens interessa, força més explícita que la de l'art. 157.III LH-.
Anem però, per parts: tractaré, en primer lloc, algun aspecte general referit a la LPP que m'interessa destacar; per a referir-me a continuació a l'"encarregament", com a institució utilitzada tradicionalment en la pràctica notarial; em centraré, seguidament, en concret, en l'"encarregament" en el cas de venda de finca hipotecada en garantia d'un censal, i en com es reflecteix aquesta figura en els Projectes d'Apèndix de Dret civil català al Codi civil espanyol i en els Projectes de Compilació; i tractaré, finalment, els elements que aporta l'estudi de l'"encarregament" de cara a la interpretació i aplicació de l'actual art. 157 LH, tot destacant la presa de posició per part del legislador català en relació a un cas concret d'hipoteca en garantia de pensions periòdiques -com és la hipoteca en garantia de pensions compensatòries i d'aliments prevista en l'art. 568-30 del Projecte de la segona llei del Codi civil de Catalunya- respecte d'una de les diverses interpretacions que ha propiciat l'art. 157.III LH.
II. EL CENSAL I EL VIOLARI COM A OBLIGACIONS PERIÒDIQUES DE CARÀCTER PERSONAL
Com es cuida de recordar el Preàmbul de la LPP, el dret català ha regulat tradicionalment «diverses institucions que han comportat una prestació de pensions periòdiques de caràcter bé perpetu o indefinit, bé temporal, d'índole redimible o irredimible, i amb naturalesa real o d'obligació» (§ 1 Preàmbul LPP).
La Llei 6/1990, de 16 de març, dels censos (LC), va regular les pensions periòdiques de caràcter real (censos emfitèutic i vitalici)3, i avançava en el Preàmbul que prescindia de regular les formes de pensió periòdica de naturalesa merament personal, com ara el censal i la seva variant temporal, coneguda com a violari (regulats llavors en els arts. 330 a 335 de la Compilació).
Deu anys més tard, la LPP recull el testimoni que li deixava la LC pel que fa a la regulació de les pensions periòdiques de caràcter merament personal, per tal de -segons el Preàmbul (§ 4)- acomodar ambdues figures (censal i violari) a la realitat de la societat catalana.
La LPP denomina aquestes pensions «amb naturalesa... d'obligació» a les que limita l'objecte de regulació: «censal» i «violari o pensió vitalícia». El censal constitueix una pensió indefinida; el violari és una pensió de caràcter temporal, en concret, vitalícia4.
Si el caràcter personal del censal i del violari (o pensió vitalícia) constitueix un primer paràmetre que fa que el títol de la LPP (com també l'art. 1) sigui excessivament genèric, això mateix resulta del fet que aquesta Llei es limiti a regular pensions periòdiques de caràcter voluntari -dada que distingeix les pensiones que regula la LPP d'altres pensions "personals" també regulades per l'ordenament català que poden no tenir caràcter voluntari, com ara: la pensió compensatòria per als casos de crisi matrimonial (art. 84 Llei 9/1998, de 15 de juliol, del Codi de Família), o la pensió periòdica prevista per als membres de les unions estables quan cessa la convivència (art. 14 i 31.2 Llei 10/1998, de 15 de juliol, d'unions estables de parella), o la d'aliments que pot resultar de l'aplicació dels art. 259 i següents del CF, o la pensió periòdica en cas de defunció que regula l'art. 8 Llei 19/1998, de 28 de desembre, sobre situacions convivencials d'ajuda mútua...-. Actualment, però, la LPP no esgota ni tan sols les pensions periòdiques de caràcter voluntari que regula el dret català (vegeu, en aquest sentit l'art. 4.2.b Ley catalana 22/2001, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent, que regula la pensió periòdica a favor del propietari que es pot pactar quan es constitueix un dret de superfície). La Llei anomenada "de pensions periòdiques" es limita a regular dos tipus concrets de pensions periòdiques de caràcter personal i voluntari.
Posant l'èmfasi en el caràcter personal del censal, convé tenir present que, com constataven BROCÁ I AMELL, el censal «Es un derecho personal, pues no recae sobre una finca, sino esencialmente sobre la persona del censatario, y á su fallecimiento sobre la de sus sucesores..."5; aquest mateix caràcter personal es predica del violari -que s'ha considerat tradicionalment com una modalitat temporal de censal-. El reforçament de l'acció personal (inherent al censal) amb una acció real s'aconsegueix a través de la garantia hipotecària, accessòria6. L'acció real no resulta del censal, sinó de la hipoteca que, si és el cas, s'hagi pogut constituir per a garantir-ne el compliment. Aquesta constatació porta a la doctrina catalana a sentir la necessitat de distingir el censal d'altres tipus de pensions, de caràcter real, i que comporten un gravamen real sobre un immoble; en concret, se sol contraposar el censal al cens consignatiu castellà7, enfront d'aquells que identifiquen ambdues figures8.
III. L'"ENCARREGAMENT"
En sentit ampli l'acte d'"encarregar-se" suposa endeutar-se, assumir el compliment d'una obligació9. De fet, en moltes de les fonts disperses de què disposem referides al "carregament" o a l'"encarregament" el verb «carregar» sembla emprar-se en el sentit d'adquirir algú, originàriament, obligacions. En termes més estrictes, l'expressió "encarregament" s'utilitza en el sentit d'assumir algú, derivativament, una obligació de l'anterior obligat (ja veurem amb quins efectes, en funció de si hi intervé o no el creditor).
Un i altre sentit van trobar aplicació en matèria de censals10. Així, es parla d'"encarregament" per al·ludir a la creació de censals, a la venda en la que tenen l'origen11. D'altra banda, en els formularis notarials (com ara els de Jeroni GALÍ [s. XVII]12, Josep COMES [1655-1729']13, Jaume MORELLÓ [s. XVIII-a. 1827]14, o Fèlix Maria FALGUERA [1811-1897])15 sovint es reserva el mot "encarregament" al segon dels sentits indicats: a l'assumpció16 derivativa de la posició jurídica de censatari que anteriorment corresponia a una altra persona. Les expressions utilitzades17 manifesten la idea de responsabilitat patrimonial universal de qui assumeix el deute o, més exactament, la posició de censatari.
Ara bé, la plena efectivitat d'aquest canvi en el titular passiu de la relació jurídica de censal, quedant alliberat l'anterior censatari, requereix el consentiment del censalista- creditor18 -consentiment que sol presentar-se com si es tractés d'un requisit d'eficàcia externa de l'"encarregament" acordat entre el censatari primitiu i el nou censatari; el censalista consenteix l'"encarregament", exonera el deutor primitiu i accepta el nou19-. En definitiva, el censatari primitiu no queda deslligat de la relació jurídica de censal si no és que el censalista accepta l'"encarregament" del censal a càrrec del nou deutor, exonerant l'anterior; sense aquest consentiment del censalista l'"encarregament" té efectes únicament en les relacions internes entre el censatari i aquell que assumeix l'"encarregament" (assumpció interna, de compliment)20.
Pel que fa a la causa de l'"encarregament" del censal, aquest sol respondre a «causa solvendi»: ja sigui el pagament d'un deute21, o d'un altre censal22, o en relació al pagament d'un dot23... I sol presentar-se de diverses maneres: a través de la retenció d'una part24 o de tot el preu d'una compravenda25, o en forma de delegació26 o de creació d'un nou censal (reproducció)27.
En general, sovint s'afegeix a l'"encarregament" el pacte segons el qual qui s'encarrega del censal ha de redimir-lo dintre de cert termini28. I a vegades l'"encarregament" del censal es presenta com a previsió combinada amb la concessió per part del censalista al censatari de la facultat de redimir en diversos terminis29.
IV. L'"ENCARREGAMENT" EN CAS DE VENDA DE FINCA HIPOTECADA EN GARANTIA D'UN CENSAL
Una de les principals manifestacions de l'"encarregament" té lloc, tradicionalment, per tal de fer coincidir el legitimat passiu de les accions personal (derivada del censal) i real (pròpia de la hipoteca) en cas d'alienació de la finca hipotecada en garantia d'un censal.
Resulta freqüent que el censal es garanteixi amb hipoteca; llavors, d'entrada, si el censatari aliena la finca hipotecada, el censalista conserva l'acció personal contra el censatari i pot dirigir-se, a més, contra...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba