Treballar en la societat informacional
| Autor | Josep M. Blanch Ribas |
| Cargo del Autor | Catedràtic de Psicologia Social Aplicada per la Universitat Autònoma de Barcelona |
| Páginas | 12-150 |
El sistema econòmic, social, polític i cultural sobre el qual es basen l'experiència del treball i les relacions laborals de l'era moderna capitalista i industrial arrenca amb força en el segle XVIII, es consolida i s'expandeix al llarg del XIX, arriba al seu apogeu al segon terç del XX i entra en un període de profundes transformacions a la transició entre millennis.
Bona part del que sabem actualment sobre treball i relacions laborals -fruit d'una important tasca interdisciplinària- és un coneixement retrospectiu, que va incrementant el seu valor arqueològic en la mateixa mesura en què disminueix el seu potencial explicatiu del present i predictiu del futur que arriba. De vegades, tenim la impressió d'estar avançant a gran velocitat cap a un avenir inexplorat, amb un vehicle tot terreny, equipat amb un magnífic retrovisor (que ens ofereix una nítida imatge panoràmica del camí recorregut); però amb un parabrisa enfangat, amb el qual només entreveiem una imatge borrosa de l'horitzó cap on ens dirigim, utilitzant la brúixola i aferrats a un rumb que hem definit amb un sistema de coordenades obsolet.
Coneixem probablement més que cap generació anterior sobre el passat; però afrontem qüestions, desafiaments, amenaces, oportunitats i dilemes concernents al futur des d'una incertesa sense precedents sobre el que podem saber i esperar d'aquest avenir. En pocs camps de l'existència humana, el vertigen i el desassossec associats a no saber cap on es progressa (i a la consegüent desorientació històrica) es fan tan visibles i palpables com en el del treball.
Mentrestant, els companys de viatge neoliberals proclamen als quatre vents que la resposta teoricopràctica als interrogants que ens inquieten l'ànim ens la brinda la raó instrumental d'una societat centrada en el mercat, d'una economia orientada al creixement permanent i d'una organització del treball i de les relacions laborals basada en la desregulació, la flexibilització i la reenginyeria de processos. Algunes d'aquestes solucions sonen a receptes típiques del protocapitalisme del segle XVIII, aplicades a problemes generats a la transició cap al XXI.
Per la seva banda, els neosocialistes ens acompanyen en aquesta progressió cap al futur disposats a compartir amb nosaltres el que conserven de l'utillatge intellectual i polític que han elaborat en els dos segles precedents, i també dels projectes de desenvolupament de l'Estat del Benestar neocapitalista, pel qual s'han esforçat tant en el segle acabat de concloure.
En suma, a primera vista, sembla que, davant de preguntes que planteja el futur, es tendeix a utilitzar respostes del passat. Això significa afrontar l'era dels bioxips amb esquemes intellectuals i ideològics construïts en la de les xemeneies. Page 13
En el nostre estudi aparcarem la qüestió sobre què cal fer i ens centrarem en l'anàlisi del que podem saber i esperar sobre el món laboral en què ens estem endinsant. Per a això recorrerem a l'abundant informació disponible sobre el tema, en la qual predominen les caracteritzacions del procés de canvi tecnoeconòmic i sociohistòric general, i de les seves repercussions en l'àmbit laboral en particular i en el cultural en general.
En la primera part reflexionarem sobre el que l'actual metamorfosi del treball comporta de discontinuïtat amb el present, de prolongació de tendències passades i de posada en pràctica de plans actuals. Enfocarem, selectivament i sistemàticament, algunes de les més significatives i rellevants tendències de canvi al món sociolaboral: la introducció a gran escala de les tecnologies de la informació i de la telecomunicació (TIC), la globalització de l'economia i les noves formes d'organització flexible del treball. Tot això ens aportarà elements i criteris bàsics per a la comprensió de l'anomenada crisi de la civilització del treball i per a la prospecció dels desenvolupaments futurs de la institució del treball assalariat i de l'estructura de la feina, en un millenni que arrenca amb canvis profunds a l'espai, el temps, l'organització, la naturalesa, les formes i les funcions de l'activitat laboral. En la segona, valorarem l'impacte d'aquestes metamorfosis sobre la naturalesa i l'estructura de l'ocupació, sobre la qualitat de vida i sobre la mateixa experiència laboral.
El nostre estudi no constitueix un receptari de respostes concretes a preguntes rellevants, ni de solucions eficaces a problemes urgents. Ha estat concebut més aviat com una guia didàctica per a l'anàlisi, la reflexió i el debat sobre el futur del treball i de les relacions laborals; per a la construcció de preguntes i per al plantejament de problemes sobre el complex panorama considerat, la qual cosa és un pas epistemològic previ, fonamental i necessari per al progrés a la recerca de respostes teòriques i en el disseny de solucions pràctiques sobre això.
Analitzarem esquemàticament fenòmens i processos crucials que influeixen en el món del treball i de les relacions laborals. Fugirem dels alluvions de dades i de les revisions enciclopèdiques. Buscarem les nostres referències principals en una sèrie d'obres seleccionades entre els nombrosos productes de qualitat disponibles sobre el tema que ens ocupa.
Nota etnològica. Treballar en la societat informacional comporta una sèrie de qüestions i de desafiaments actuals per a tan sols una selecta minoria de la població mundial. Els problemes concernents a l'anomenada crisi de la civilització del treball són un luxe teoricopràctic a l'abast directe del voltant d'un 20% dels habitants del planeta. És ben sabut -i ens ho recorden els recents informes de les Nacions Unides sobre el desenvolupament humà- que, en el llindar del tercer millenni, dos de cada tres éssers humans no han usat mai un telèfon i que vuit de cada deu entreveuen encara molt llunyà l'horitzó de la seva connexió a la "xarxa"; mancances que passen desapercebudes encara per a més d'un miler Page 14 de milions de congèneres ocupats com estan, prioritàriament, a procurar-se una cosa per menjar. No tractarem, doncs, sobre el nucli de la condició humana actual universal, sinó que estudiarem etnocèntricament tòpics que (només) preocupen en les societats econòmicament més avançades.
General
Proporcionar a l'estudiantat un marc de referència bàsic per a l'estudi interdisciplinari, sistemàtic i comprensiu del procés contemporani de transformació del món del treball i del seu impacte en l'experiència laboral.
Específics
En acabar el mòdul, l'estudiantat haurà d'estar capacitat per efectuar les operacions següents:
1. Esquematitzar les principals megatendències de canvi en el món sociolaboral contemporani.
2. Caracteritzar específicament la naturalesa dels processos d'implantació intensiva de les TIC en l'àmbit laboral, de globalització econòmica i de flexibilització i reenginyeria organitzacionals; i l'impacte que tenen sobre les condicions de treball i sobre la mateixa experiència laboral.
3. Identificar el paper del treball assalariat en el nou règim sociolaboral.
4. Analitzar les conseqüències teòriques i pràctiques derivables de la progressiva obsolescència dels mites fonamentals de la cosmovisió moderna del treball.
5. Diferenciar les principals estratègies polítiques per fer front als dilemes bàsics plantejats pel nou entorn socioeconòmic.
6. Definir els termes generals del debat contemporani sobre l'impacte del nou ordre sociolaboral sobre la quantitat i la qualitat de la feina disponible, sobre el benestar social i psicològic, sobre l'experiència del treball i sobre les mateixes relacions laborals.
7. Valorar els efectes organitzacionals i psicosocials de la subocupació i de la precarietat laboral en general.
8. Discutir les implicacions d'alguns tòpics del sentit comú sobre feina, ocupació i desocupació, que funcionen com a supòsits autoevidents i que subjauen als models convencionals de polítiques públiques sociolaborals. Page...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba