Ordenació jurídica de les relacions laborals

AutorCarolina Gala Durán/Maria Jesús Espuny Tomas
Cargo del AutorDoctora en Dret/Doctora en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona
Páginas240-300
Introducció

La finalitat d'aquest mòdul és analitzar jurídicament les línies generals que caracteritzen els aspectes col·lectius del dret del treball, és a dir, aquells que giren entorn de la representació professional dels treballadors i el dret a la llibertat sindical, la negociació col·lectiva, el dret de vaga i el tancament patronal.

Aquest àmbit col·lectiu té com a protagonistes no solament el treballador i l'empresari (des d'una perspectiva individual) sinó, sobretot, altres tipus de Page 241 subjectes (de caràcter col·lectiu) com ara els representants unitaris (delegats de personal i comitè d'empresa), els representants sindicals a l'empresa o centre de treball (seccions sindicals i delegats sindicals), els sindicats i les associacions empresarials, i en el qual conflueixen diverses fonts reguladores com ara la mateixa Constitució, la llei, reglaments i convenis col·lectius.

D'altra banda, tractarem l'anàlisi dels aspectes col·lectius del dret del treball tant des d'una perspectiva històrica com de regulació vigent, perquè ens garanteix, sense cap dubte, una visió més completa dels aspectes esmentats, i també dels problemes que plantegen tant legalment com jurisprudencialment.

D'aquesta manera, la incorporació d'una introducció històrica a cada un dels apartats d'aquest mòdul reafirma la necessitat de l'estudi dels antecedents normatius per a la correcta interpretació de les normes de l'ordenament jurídic vigent. El coneixement de la formació dels preceptes actualment en vigor resulta de gran utilitat en una especialitat jurídica, el dret del treball, tan sensible als canvis de valoració social i a la situació del mercat laboral.

Un cop arribats a la regulació vigent, analitzarem temes com la problemàtica i reptes que actualment plantegen tant la representació unitària (delegats de personal i comitè d'empresa) com la representació sindical dels treballadors a l'empresa (seccions sindicals i delegats sindicals), per centrar-nos posteriorment en una institució clau del dret del treball com és el conveni col·lectiu, i introduir-nos en els diferents aspectes que l'envolten (subjectes negociadors, tipologia de convenis, contingut del conveni, procés negociador, etc.). I finalment, i des d'una lògica diferent de l'anterior -la del conflicte- estudiarem els diferents elements que formen dues institucions també clau del dret del treball actual, com són l'exercici de la vaga (treballadors) i el tancament patronal (empresaris).

Finalment, l'estructura i el contingut del mòdul permeten que el desenvolupament de la tasca docent es pugui fer per temes que es puguin tractar d'una manera no excessivament superficial ni precipitada. Page 241

Objectius

L'anàlisi dels aspectes col·lectius del dret del treball, des d'una perspectiva històrica i de regulació vigent, ha de permetre a l'estudiant d'identificar els elements següents en el marc de les relacions laborals:

1. Concepte i evolució històrica de la representació professional dels treballadors.

2. Paper actual de la representació unitària (delegats de personal i comitè d'empresa) i de la representació sindical a l'empresa (seccions sindicals i delegats sindicals), i també el procediment d'elecció, les competències i garanties de cada una de les institucions esmentades.

3. Concepte i evolució històrica del conveni col·lectiu.

4. Concepte i regulació actual del conveni col·lectiu i també dels seus negociadors, contingut, procediment de negociació i tipologia de convenis col·lectius.

5. El dret de vaga: evolució històrica, tipus de vaga i forma d'exercici.

6. Les característiques i regulació del tancament patronal com a mesura de conflicte col·lectiu que poden exercir els empresaris.

1. La representació dels treballadors a l'empresa

La primera de les institucions nuclears del dret del treball en el seu vessant col·lectiu se centra en la representació professional com a concepte global que recull les diferents fórmules utilitzades per a la defensa dels interessos dels treballadors: coalicions, consells d'empresa, jurats d'empresa, corporacions professionals, etc. Partint d'això, en aquest apartat n'estudiarem tant els antecedents històrics com la regulació vigent. Page 242

[NO INCLUYE IMAGEN]

1.1. Participació, representació o codeterminació

Aquests termes es poden interpretar de diferents maneres: incloent-hi les tasques i responsabilitats de les organitzacions patronals i dels sindicats, com a la Gran Bretanya, o designant únicament la representació dels interessos dels treballadors al marge dels sindicats, com a Alemanya després del 1918.

"Las variantes de regulación de la representación profesional son muy grandes; entre ellas las distinciones básicas son las que separan a las representaciones de origen asociativo de las de naturaleza corporativa, y más adelante, a las representaciones unitarias en las empresas de las representaciones sindicales. En todo caso, los diferentes tipos de representación profesional presentan determinadas características comunes que las distinguen de otras fórmulas de representación o entidades asociativas. Tales son la normal incidencia de su actuación sobre el conjunto de grupo profesional y no sólo sobre los trabajadores directamente representados; y la frecuente utilización por las mismas de medios específicos de acción, resistencia o presión frente a la otra parte de las relaciones de trabajo."

A. Martín Valverde (1987). La formación del derecho del trabajo en España. Madrid: Congreso de los Diputados.

Al segle XVIII els treballadors artesanals o mercantils obtenien certa protecció assistencial per mitjà dels gremis i d'altres corporacions que hi estaven vinculades. L'aprenent o fins i tot l'oficial qualificat (si era solter) vivia a la casa del mestre.

El concepte de paternalisme és considerat per alguns autors com el punt de partida del que posteriorment serà la representació dels treballadors. El reglamentisme del poder central o l'ordenació gremial (ordenances gremials) significava un límit (no sempre favorable al treballador) contra els possibles abusos.

El liberalisme com a doctrina aporta la filosofia que proporciona i sosté una justificació a la nova societat burgesa (societat liberal). Es relaciona directament amb la noció de llibertat. Sorgeix en contra del privilegi atorgat a qualsevol classe social (societat estamental de l'antic règim).

En el pla jurídic, el dogma de l'autonomia de la voluntat és consagrat per l'individualisme liberal i passa als codis nacionals en el procés codificador del segle XIX. Comporta la implantació de valors com l'acceptació d'un sistema de llibertats formals, el racionalisme, el constitucionalisme o la secularització de les formes de vida.

El liberalisme polític proclama els drets individuals "els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets". Déclaration des droits de l´home et du citoyen de 1789. La Llei Le Chapelier prohibia el 1791 a França el restabliment de les corporacions sota qualsevol forma dins l'Estat. Amb l'adveniment del liberalisme els gremis desapareixen.

Es produeix l'atomització individualista del treballador per compte d'altri i simultàniament la inhibició legislativa de l'Estat que permetia la lliure explotació de l'empresari sobre el treballador. Apareix la llibertat de contractació. En concórrer en condicions de desigualtat al mercat laboral la condició dels treballadors va empitjorar fins a arribar a situacions de misèria i d'explotació inconcebibles.

L'ordenació col·lectiva de la vida laboral té des del punt de vista històric dues manifestacions: les formes convencionals de regulació, pactes o convenis Page 243 col·lectius i les ordenacions corporatives de professió. Però no es pot obviar la concepció del fenomen sindical, que és el seu precedent lògic.

"Por eso ha podido decir Carnelutti, haciendo una brillante paradoja que el sindicato es un fenómeno nacido en el mundo moderno por obra de la Revolución francesa. Y esta afirmación es exacta porque la Revolución francesa creó las posibilidades de nacimiento y desarrollo del movimiento asociacionista profesional, al destruir los gremios y cofradías y con ello hasta el último de los vestigios del Antiguo Régimen en la vida del trabajo, y al dejar, por su incapacidad para crear reflexivamente una nueva organización que sustituyese a la gremial, en completa anarquía y en absoluta atomización el mundo laboral. Contra esta anarquía y atomización, las fuerzas sociales habían de reaccionar y lo habían de hacer espontáneamente, y esto fue el movimiento, primero de las coligaciones obreras, después de los sindicatos profesionales."

A. Gallart Foch (1936). Derecho español del Trabajo.

A la majoria dels països coincideix durant els mateixos anys el reconeixement de validesa legal als acords col·lectius dels grups i sectors professionals. Tot això comporta el procés de sistematització de la legislació del treball...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR