heretaments

283 resultados para heretaments

  • El dret de successions a Catalunya

    1. El llibre IV del Codi civil de Catalunya - 1.1. Aplicació del llibre IV - 1.2. Estructura del llibre IV i conceptes bàsics - 2. Els precedents històrics i legislatius del llibre IV - 2.1. Els precedents legislatius catalans - 3. El dret de successions. Interès particular versus interès públic - 3.1. Límits quantitatius de la voluntat: les quatre quartes - Bibliografia

    ...432-1 CCCat) i poden ser de dos tipus: els heretaments, que són els pactes successoris en què s'institueix hereu i els pactes successoris d'atribució particular, en què no es fa nomenament d'hereu. En ...
  • Vigente Codi civil de Catalunya Llibre Quart, relatiu a les successions de Catalunya (Llei 10/2008, de 10 de juliol)
    ..., amb la voluntat de reflectir la centralitat de la successió testamentària, mentre que el títol II del Codi de successions, sobre els heretaments, passa a constituir el nou títol III, que inclou els pactes successoris i les donacions per causa de mort. Tot i la preferència de la successió ...
  • Els llegats

    1. El llegat en general - 1.1. Concepte de llegat - 1.1.1. La seva diferenciació d’altres figures afins - 1.1.2. Classificació genèrica dels llegats - 1.2. Naturalesa jurídica del llegat - 1.2.1. Naturalesa personal del llegat: Arbitri de tercer i origen unilateral - 1.2.2. Naturalesa autònoma i voluntària del llegat en la successió - 1.2.3. Naturalesa de benefici patrimonial del llegat - 2. Els...

    ...427-9.1) atorgat a títol particular i gratuït en acte mortis causa d'última voluntat -exclòs el pacte successori i els heretaments, cfr. art. 427-1 i a sensu contrario art. 431-7.1 in fine- a favor d'una persona física (fins i tot no nascuda o concebuda en morir el causant, art. ...
  • Els fideïcomisos

    I. El fideïcomís - 1. Concepte - 2. Sentit històric i actual dels fideïcomisos. Disposició transitòria quarta - 3. Distincions amb altres figures - 4. Modalitats - 4.1. Fideïcomisos purs, a terme i condicionals - 4.1.1. Fideïcomís pur - 4.1.2. Fideïcomís a termini - 4.1.3. Fideïcomís condicional - 4.2. Fideïcomisos expressos i tàcits - 4.2.1. Fideïcomís exprés - 4.2.2. Fideïcomís tàcit - 4.3....

    ...heretaments es pot preveure qualsevol tipus de fideïcomís, universal o particular. En codicil, només fideïcomisos a títol particular imposats a un hereu ...
  • Col·lació de donacions i successió en Dret Català.

    De forma crítica, i amb recurs a la tradició jurídica catalana, es posen en relleu els importants equívocs existents sobre el sentit de l’institut de la col·lació, que de retruc abasta la mateixa naturalesa de les donacions en Dret Privat. Aquests equívocs han donat lloc a greus contradiccions i a una manca de coherència en la normativa vigent.

    ...Generalitat de Catalunya - Departament de Justícia, Barcelona, 1998) pàg. 413 i seg., i també en els heretaments, Joan Pere FONTANELLA, De pactis nuptialibus sive de capitulis matrimonialibus tractatus. I, Ginebra, 1752, clàusula IV, glossa IX, part 2. És ...
  • El artículo 831 y el "favor viduitatis'
  • Les donacions per causa de mort

    1. Concepte i règim aplicable a les donacions mortis causa - 2. Característiques de les donacions mortis causa - 3. Requisits per a les donacions mortis causa - 3.1. Requisits subjectius - 3.2. Requisits objectius - 3.3. Requisits formals - 4. Efectes de les donacions mortis causa - 5. Ineficàcia de les donacions mortis causa - Bibliografia dels capítols 14 i 15

    ...Aquest article encaixa amb el que, en seu d'heretaments, disposa l'article 431-23 CCCat, en quant l'heretament vàlid revoca la donació per causa de mort anterior, encara que siguin compatibles. També en ...
  • Escriptura d'acceptació d'herència i dret de transmissió. Dret de Catalunya

    Model d'escriptura en la qual els hereus d'una persona accepten aquesta herència i a més la que corresponia al seu causant.

    ...2. Si hi ha diversos hereus transmissaris, cadascun pot repudiar o acceptar la part que li correspon». Al dret de transmissió i els heretaments s'hi refereix l'article 431-24 del CCCat., en dir: «1. Si l'hereu instituït en heretament premor al causant, l'heretament esdevé ineficaç, ...
  • Impost de successions

    1. Introducció - 2. Principis inspiradors del l’Impost i anàlisi critica - 3. Àmbit territorial de l’Impost - 4. Fet Imposable de l’Impost - 5. Subjecte Passiu de l’Impost - 6. Base Imposable de l’Impost - 7. Addició de béns en el supòsit de transmissions mortis causa - 8. Acumulació d’operacions en el supòsit de donacions - 9. Parament domèstic - 10. Normes especials de valoració - 10.1....

    ...@@10.5. Repudiació i renúncia. Els heretaments i llegats poden ser repudiats i, per tant, que no s'adquireixin els drets successoris. És un acte irrevocable i no s'admet la renúncia parcial ni ...
  • Introducció al dret de persona i família al Codi civil de Catalunya

    1. El llibre II del Codi civil de Catalunya - 1.1. Aplicació del llibre II - 1.2. Precedents legislatius - 1.3. Estructura del llibre II - 2. El dret de persona i família - 2.1. Característiques - 2.2. Una aposta per la modernitat - 2.3. Visió crítica del text - Bibliografia

    ...règim econòmic conjugal (que representava la part més important) i els heretaments (que actualment estan regulats al llibre IV del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions). Les successives reformes de la Compilació en ...
  • Drets històrics, Compilació i Codi civil: una mateixa legitimitat.

    El 2010 les institucions catalanes, amb el Departament de Justícia al davant, han celebrat els cinquanta anys de l’aprovació de la Llei 40/1960, de 21 de juliol, de la Compilació del Dret civil especial de Catalunya.

    ...Faus Esteve, ponent del títol de Dret de família, Josep M. de Porcioles, que es reservà el capítol d’heretaments, i Ramon M. Roca Sastre, ponent del títol de Dret de successions. L’advocat Condomines fou ponent del títol d’obligacions i contractes i el ...
  • L'actiu. béns comuns i privatius

    1.- L'actiu de la comunitat. 1.1.- L'article 66.1 CF. 1.2.- L'article 67.1 CF. 1.3.- L'article 68.1 CF. 1.4.- Conclusions. 1.5.- Fonament dels patrimonis privatius en un règim de comunitat. 2.- El patrimoni comú. 2.1.- Etapes del patrimoni comú. 2.1.1.- L'etapa de comunicació de béns. 2.1.2.- L'etapa de comunitat. A.- Els fruits dels béns comuns. B.- Guanys, beneficis i lucres obtinguts pels...

    ...ònjuge, l'altre membre de la unió estable de parella o els hereus d'aquell es regiran pels articles 87 i ss CS (que fan referència als heretaments, actualment article 431- 27 CCCat) i les establertes a favor de tercers es regiran pels preceptes relatius als fideïcomisos. Per tant, em remeto a ...
  • De los pactos sucesorios
    ...cit., págs. 168-205. · L. PUIG FERRIOL, “Els Heretaments (Capítulo XXII), en la obra “Institucions del Dret Civil de Catalunya”, volumen III (Dret de Successions), 5ª edición, ed. TIRANTLO-BLANCH, ...
  • Respostes a les actuacions contra notaris.

    Hi ha un anunci a la televisió especialment escaient per al tema que aquí tractarem i que més o menys diu que és un fenomen veritablement curiós que tothom està d’acord en què a ningú li agrada passar fred, i, no obstant això, no són tema de conversa general els problemes de les calderes de calefacció o els polímers insolubles en els combustibles.

    ...’encarregà de les obligacions i contractes; Maluquer i Mans, que s’encarregaren dels drets reals; Porcioles, que s’encarregà dels heretaments i prescripció; Faus, del Dret de família, i Roca Sastre, que ja havia entrat en la Comissió, s’encarregà de les successions 17 (així ho ...
  • La institució d'hereu

    1. La institució d’hereu en general - 1.1. La institució d’hereu com a eix vertebrador del Dret successori català - 1.1.1. Concepte d’hereu: Les seves notes configuratives al CCCat - 1.1.2. La necessitat de la institució d’hereu: La seva funció en l’ordenació de la successió i com executor natural de la voluntat del causant - 1.1.3. Necessitat de distingir entre presència de l’hereu en l’herència

  • Pacte successori: atribució particular

    Model d'escriptura en la qual un ascendent atribueix un bé determinat a un descendent en un pacte successori. Dret de Catalunya.

    ... 2. Com a excepció al que estableix l'apartat 1, els heretaments o les atribucions particulars fetes a favor del cònjuge o del convivent en parella estable, o dels parents d'aquests, esdevenen ineficaces en els ...
  • Els testaments. Codicils i memòries testamentàries

    1. Introducció: obertura i classes de successió hereditària - 2. El testament: concepte i caràcters - 3. Capacitat per a testar - 4. Tipus de testaments - 5. El testament notarial - 5.1. Identificació del testador pel notari autoritzant - 5.2. Apreciació de la capacitat del testador pel notari autoritzant - 5.3. Intervenció de testimonis. Supòsits especials - 5.4. Idioma del testament - 5.5. El...

  • Prestaciones accesorias en una sociedad anónima

    Model de Capitulacions entre promesos QUE PACTEN HERETAMENT MUTUAL.

  • Régimen matrimonial paccionado (espòlis)
    ... 3. Con/sin pactos sucesorios anejos:. . - Con pactos sucesorios: se corresponden con los tradicionales “heretaments” o ‘heredamientos’ habituales en los ‘spólits’ de las pitiusas. Sin pactos sucesorios: son los prototípicos capítulos modernos. 4. ...
  • Els marmessors

    1. Definició de marmessor i qualificació jurídica - 1.1. Caràcters del càrrec de la marmessoria - 2. Classes de marmessors - 2.1. Marmessors universals i particulars - 2.1.1. Marmessors universals - 2.1.2. Marmessors particulars - 2.2. Marmessors mancomunats i solidaris - 2.3. Marmessors testamentaris, legítims i datius - 3. Constitució de la marmessoria - 3.1. Nomenament - 3.2. Capacitat - 3.3....

  • Vigente Codi Civil de Catalunya, Llibre Segon relatiu a la Persona i la Família (Llei 25/2010, del 29 de juliol)
    ..., dins o fora de l'àmbit familiar, es pugui acudir a altres figures certament properes però d'un abast i un règim diferenciats, com els heretaments i les atribucions particulars. D'altra banda, es desenvolupa la referència genèrica que el Codi de família feia, en matèria de capítols ...
  • Artículo 75

    Una introducción necesaria.- Perspectiva diacrónica: Punto primero: de los pactos sucesorios «sin transmisión de bienes» en sentido amplio. Punto segundo: de los pactos sucesorios «sin transmisión de bienes» en sentido específico: 1.° Heredamientos «a favor de los hijos nacederos»: I. Introducción general al tema: A) Consideraciones previas. B) Derecho...

    ...-L. PUIG FERRIOL:. «HERETAMENTS A FAVOR DELS FILLS DELS CONTRAENTS. Noció. Els heretaments a favor dels fills dels contraents representen una modalitat de la successió paccionada, ...
  • La successió intestada

    1. Concepte i supòsits de fet de la successió intestada - 2. Regles de la successió intestada. Els hereus abintestat - 2.1. Aspectes de la distribució de l‘herència: caps i estirps - 2.2. Grups parentals - 2.3. La declaració d’hereus abintestat - 2.4. Els ordres successoris - 2.4.1. Línia directa descendent - 2.4.2. El cònjuge o parella de fet estable - 2.4.3. Línia directa ascendent - 2.4.4. Col·

  • Una aproximació a la història de la Compilació del Dret civil de Catalunya: 1938-1960.

    El procés que va portar a l’aprovació de la Compilació, s’emmarca històricament en l’elaboració de la codificació civil i el conflicte sobre la coexistència d’una pluralitat de Drets civils al territori espanyol, el qual es va debatre durant tot el segle XIX. Els diferents projectes de Codi Civil espanyol (en endavant CCesp), van fracassar perquè només es volia codificar el Dret castellà, malgrat

    ...; Faus Esteve, Dret de família; Maluquer Rosés, l’usdefruit i les servituds; Mans Puigarnau, els censos, i Porcioles Colomer, els heretaments. Actuà com a secretari Pou d’Avilès 102 . Sembla que la solució transaccional fou provisional. Així, en la sessió de la Comissió Delegada ...
  • El discutido mantenimiento del principio nemo pro parte en el Código de Sucesiones de Cataluña de 1991

    1. La inicial abolición del principio nemo pro parte en las primeras propuestas de regulación del derecho sucesorio catalán - 1.1. El trabajo base de PUIG FERRIOL - 1.2. El anteproyecto de ley de sucesión testada - 1.3. El anteproyecto de ley reguladora de la sucesión - 2. La reintroducción del principio nemo pro parte en el Proyecto de Código de Sucesiones de Cataluña - 3. La tramitación...

    ...La successió testada solament podrà tenir lloc en la mesura que ho permetin els heretaments pactats en capítols matrimonials» . En una redacción posterior -de 13 de marzo de 1991, que fue la que se some-tió al Dictamen de una comisión ...

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR