Impost de successions
| Autor | Jorge Arqués i Picanyol / Mariano Roca López |
| Cargo del Autor | Advocat i economista del despatx Cuatrecases / Advocat en el despatx Cuatrecasas, Gonçalves Pereira, especialitzat en l’assessorament jurídic i tributari a grans capitals |
| Páginas | 535-552 |
Page 535
L'objecte d'aquest darrer apartat de la present obra és el de donar unes molt breus pinzellades del tractament tributari que en l'Impost sobre Successions i Donacions tenen a Catalunya les diferents institucions civils que prèviament s'han anat desenvolupant.
En aquest sentit, hem optat per desenvolupar d'una manera prou entenedora, i crítica quan hem entès que resultava adient, el contingut de la normativa estatal de l'Impost, apli- cable amb caràcter general tret que la Generalitat, en ús de la seva capacitat normativa, hagi regulat de forma específica qualsevol qüestió que hagi entès mereix un tractament específic.
En aquest sentit, iniciarem aquest recorregut intentant desenvolupar els principis que inspiren l'existència de l'Impost, l'àmbit territorial d'aplicació del mateix i definint tant els negocis jurídics que provoquen la seva meritació (fet imposable) com les persones físiques sobre les que recaurà la obligació de tributar (subjectes passius).
A partir d'aquest punt, entrarem en el mecanisme de liquidació de l'Impost, prenent com a punt de partida la determinació general de la base imposable així com, específicament, aquells supòsits pels que, donada la seva especial naturalesa, la norma tributària ha cregut necessari establir una sèrie de regles concretes de determinació.
Obtinguda la base imposable, sobre la mateixa resultaran d'aplicació una sèrie de reduccions, que hem optat per analitzar amb un manifest caràcter general, donat que els requisits o circumstàncies que poden condicionar la seva aplicació, juntament amb una complexitat tècnica que entenem excedeix l'objecte de la present obra, varien en el temps amb major velocitat que la del Dret Civil.
El resultat d'aplicar les esmentades reduccions és la base liquidable de l'Impost, sobre la que s'aplicarà la tarifa impositiva corresponent, operació per la que es determinarà la quota tributària de l'Impost.
Aquesta quota tributària haurà de ser incrementada a través d'una sèrie de coeficients multiplicadors, donant lloc a la quota que haurà de ser ingressada al Tresor de la Generalitat en els terminis que amb caràcter general s'exposen al final d'aquest breu capítol.
L'Impost sobre Successions i Donacions, d'ara en endavant ISD, ve a tancar el marc de la imposició directa, actuant de forma complementària a l'Impost sobre la Renda de les
Page 536
Persones Físiques, d'ara en endavant IRPF, al gravar les adquisicions gratuïtes efectuades per aquestes (donat que les adquisicions gratuïtes efectuades per societats venen gravades pel corresponent Impost sobre Societats) i determinant la càrrega tributària en el moment d'incrementar-ne la capacitat de pagament del contribuent.
Es configura com a un tribut directe i subjectiu que grava els increments de patrimoni obtinguts a títol gratuït per una persona física, entenent com a increment de patrimoni tota incorporació de béns i drets que es produeixin en el patrimoni d'una persona física quan tinguin causa en la realització dels fets imposables de l'Impost.
La pròpia Exposició de Motius de la Llei estatal 29/1987, de 18 de desembre, de l'Impost sobre Successions i Donacions, d'ara en endavant Llei estatal 29/1987, disposa que és un tribut que contribueix a la redistribució de la riquesa donat que detrau de cada adquisició gratuïta un determinat percentatge a favor del Tresor Públic en funció de la quantia de la pròpia adquisició i el grau de parentiu entre transmetent i adquirent i, d'aquesta manera, suporta de forma progressiva una major càrrega tributària qui més rep.
Des d'un punt de vista purament econòmic, l'Impost sobre Successions i Donacions ve a tancar el cercle de tributacions successives que sobre una mateixa renda es produeix en el nostre ordenament jurídic tributari i que s'inicia amb la tributació de la seva obtenció a través de l'IRPF del contribuent al tipus progressiu o fix que li correspongués.
Si aquesta renda es materialitza en un bé corporal, normalment el seu manteniment pateix imposicions recurrents (l'Impost sobre Béns Immobles o la imputació de rendes presumptes a l' IRPF).
Finalment, si el remanent de la renda inicialment obtinguda es vol destinar a les generacions futures, aquesta és novament gravada, ara en seu de l'adquirent de la mateixa, a través de l'ISD a uns tipus que, en funció de la quantia i el grau de parentiu, serà més o menys gravós tal i com veurem més endavant.
Per altra banda, l'Impost es basa en el valor real dels béns i drets transmesos, en contraposició, per exemple a l'Impost sobre el Patrimoni, recentment desaparegut pel que fa a la seva tributació efectiva, i en el que la valoració d'aquells mateixos elements patrimonials venia establerta atenent criteris que no sempre s'acomodaven al seu valor real.
L'ISD resulta d'aplicació a la totalitat de l'Estat espanyol, sense perjudici dels règims forals propis del País Basc i Navarra, així com del que disposin els tractats internacionals que s'hagin pogut signar en aquesta matèria.
Tanmateix, és un tribut sobre el que les Comunitats Autònomes en tenen cedida tant la recaptació com una important capacitat normativa.
Donat que el tribut es basa en la residencia fiscal efectiva de les persones físiques implicades en el mateix, aquesta capacitat normativa ha esdevingut d'una importància cabdal a la hora de determinar la configuració efectiva d'aquest tribut dins de les nostres fronteres.
Així, el debat que des de fa un temps existeix respecte a la procedència de mantenir aquest tribut o fins i tot respecte a la seva contribució a la recaptació autonòmica s'ha traduït en la presa de mesures que han suposat que un mateix supòsit constitutiu de fet
Page 537
imposable de l'Impost tingui un tractament tributari substancialment diferent en funció de la normativa que, atenent la residència de les parts implicades, resulti d'aplicació.
En aquest sentit, podem trobar Comunitats Autònomes que, en exercici de la seva capacitat normativa, han establert significatives reduccions que han permès que la tributació derivada d'aquest Impost sigui merament testimonial, d'altres que, reduint la tributació, es troben a un nivell d'impacte més elevat i, finalment, unes darreres que pràcticament no han introduït modificacions a la normativa estatal, de manera que la tributació per aquest Impost es situa a un nivell més elevat que les anteriorment esmentades.
No obstant, aquesta actuació de les Comunitats Autònomes, sens dubte lícita i emparada pel marc de competències atorgades en el si de la normativa reguladora del seu finançament, no hauríem de perdre de vista que el nostre sistema tributari, d'acord amb el que propugna la Constitució, està inspirat en un criteri de justa redistribució de la riquesa en un marc d'igualtat entre els contribuents, qüestió aquesta que entenem que podria quedar aquí, com a mínim, compromesa.
Constitueixen fets imposables (entesos com als elements bàsics que originen la relació juridico-tributària de l'ISD) les següents situacions:
· L'adquisició de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori. La consideració de títol successori queda establerta en una enumeració disposada en la pròpia normativa de l'ISD (article 11 del seu Reglament) i és convenient destacar que aquest fet imposable s'entendrà produït en la data de defunció del causant, de manera que per tal d'exigir l'Impost n'hi haurà prou amb que estigui provat aquest fet, amb independència de que es formalitzi o presenti cap tipus de documentació al respecte.
· L'adquisició de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït entre vius. A l'igual que en l'anterior supòsit, la pròpia normativa de l'ISD disposa una enumeració del que es pot entendre per aquests altres negocis jurídics (article 12 del Reglament del ISD).
· Finalment, la percepció de quantitats pels beneficiaris d'assegurances sobre la vida excepte aquells que la normativa de l' IRPF hagi qualificat com a rendiments del treball o d'assegurances d'accident si la seva percepció té causa en la defunció de la persona assegurada. En ambdós casos, resulta irrellevant si aquestes quantitats es perceben d'una sola vegada o en forma de renda periòdica, temporal o vitalícia, variant tan sols en aquests darrers casos la determinació de l'import tributable per aplicació dels corresponents càlculs actuarials en funció de la durada de la renda.
Atenent els fets imposables abans esmentats, seran subjectes passius de l'ISD,
· En les adquisicions mortis causa, els drethavents.
· En les transmissions gratuïtes entre vius, el donatari o l' afavorit per les mateixes.
· En les percepcions per assegurança, els beneficiaris de les mateixes.
Page 538
En aquest sentit, cal destacar que els subjectes passius tributaran pel que s'anomena obligació personal quan tinguin a Espanya la seva residència habitual, amb independència del lloc on es trobin els béns o drets transmesos i que la seva...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba