La institució d'hereu
| Autor | Dr. Angel Serrano de Nicolás |
| Cargo del Autor | Notari |
| Páginas | 145-173 |
Page 145
L'hereu -sigui per successió testada (Títol II Llibre IV), contractual (Títol III) o intestada (Títol IV), ja que en totes hi és present- és l'únic successor amb caràcter o títol universal. En virtut d'aquest, aconsegueix que la relació jurídica, encara que es produeixi una mutació subjectiva, romangui inalterada en el seu aspecte objectiu, és a dir, no hi ha novació extintiva sinó que continua sent la mateixa relació jurídica; en conseqüència, l'hereu ostentarà la mateixa posició que el seu causant en tant la seva condició de comprador, donatari, permutant, etc.; i, a més, no poden predicar de l'hereu una distinció entre títol onerós i gratuït (ja que tal distinció no procedeix en títol universal), se'l considera, a tots els efectes, com a continuador de la relació jurídica.
Continuïtat que comporta les seves pròpies conseqüències pel que fa a creditors del causant, legitimaris i entre causant i hereu, fins i tot encara que existeixi marmessor universal, ja que aquest últim no s'interposa entre els dos al no ser continuador (a diferència de l'hereu), sinó mer posseïdor i legitimat per a una sèrie concreta d'actes o negocis jurídics. La falta de continuïtat suposaria extingir la relació jurídica per raó de la mort (el que únicament succeeix en les relacions jurídiques vitalícies o personalismes atès que ningú més que el titular pot ostentar-les) o alterar la posició jurídica dels afectats, siguin creditors, deutors o fiançadors, sense consentiment dels mateixos, el qual no es troba emparat per la llei.
En el Dret successori català la institució d'hereu apareix com l'eix vertebrador al voltant del qual gira tot el fenomen successori; fet que es manifesta en què la institució d'hereu universal és presa com a referent pels principis clàssics o regles successòries catalanes tradicionals de necessitat d'hereu (art. 423-1.1); d'universalitat de la institució d'hereu (art. 411-1) i de perdurabilitat del propi títol d'hereu (423-12) i, encara que no directament, també la pren com a referent la regla d'incompatibilitat de títols successoris (411-3.2).
Aquesta incompatibilitat prové de la necessitat de tenir un hereu en tots els títols successoris reguladors de l'heretament, successió testada o intestada, d'aquesta manera, al haver-n'hi un, exclou la resta pel seu caràcter universal (411-3.2 y 3). En els llegats no
Page 146
es pot ni plantejar la incompatibilitat en front l'hereu, requerint per la seva existència una successió testada i no tenir lloc en els pactes successoris (donat que només s'admeten les atribucions a títol particular, 431-29). Tampoc es pot plantejar en la successió intestada perquè el CCCat no admet els mal anomenats «llegats legals», ja que sempre hauran de ser voluntaris; i per últim, també s'ha de tenir present la prevalença de la successió testada sobre la intestada (art. 411-3.2), així succeeix atès que si s'ha nomenat hereu testamentari serà innecessari el intestat per la força expansiva del títol successori universal.
Com a excepció, i tal i com s'ha d'interpretar dins del sistema successori català, cal prescindir de la institució d'hereu pels causants subjectes al Dret local de Tortosa o, amb caràcter general, és a dir, per qualsevol causant subjecte al CCCat, si es procedeixen al nomenament d'un executor de l'herència com és el marmessor universal. Encara que els dos casos, com es veurà infra, continuen vigents i s'hauran d'aplicar els altres principis configuratius del CCCat.
En primer lloc cal definir l'hereu com: «un «successor» i «adquirent» a títol universal amb caràcter expansiu i «continuïtat» respecte de les titularitats, actives i passives, del causant».
Aquest concepte permet, inicialment, diferenciar entre títol de successor (art. 411-8) i el més estricte títol d'hereu (art. 461-4), s'explica la diferència perquè el títol de successor engloba també algunes modalitats de llegats en què s'adquireix allò objecte de llegat com a successor directament del causant (cfr. art. 427-10.3 in fine) sense que per això sigui hereu.
Al costat d'aquesta primera distinció dins del fenomen successori també cal precisar i distingir el següents conceptes i notes diferenciadores:
-
El concepte de títol successori, ho són l'heretament o pacte successori, el testament, i, en defecte d'aquests, la mateixa llei (art. 411-3). Contràriament, no són títols successoris la donació, fins i tot encara que sigui mortis causa (cfr. 431-7.1 in fine); ni la institució d'un trust (ja que es tracta d'un negoci successori no previst al Dret espanyol, vid. STS de 30 d'abril de 2008), aquest dos últims negocis no són títols successoris en tant que no s'evita haver d'obrir la successió intestada, ja que no s'ha atorgat un acte d'última voluntat (sigui heretament o testament).
Per ser títol successori es requereix que el bé que s'adquireix com a conseqüència de la mort del causant s'integri en la massa hereditària. Això no succeeix ni amb els béns rebuts per donació (en qualssevol de les seves modalitats independentment que es puguin computar o reunir fictíciament a altres efectes -cfr. art. 451-5.c)- els propis béns o els seus subrogats); ni amb els adquirits com a conseqüència de ser beneficiari d'una assegurança de vida o del capital (pendent de disposar) d'una hipoteca inversa, ja que allò rebut tampoc s'integraria en la massa hereditària (encara que puguin integrar-se els necessaris per adquirir-los -cas de les primes d'assegurança, o el deute resultant d'haver de tornar el capital disposat fins la mort del beneficiari en la hipoteca inversa-)
-
La idea de «continuïtat», es dóna únicament quan l'adquisició és respecte del mateix i exacte objecte o titularitat jurídica ja ostentada en idèntica configuració jurídica pel causant. S'ha de destacar la idea d'idèntica configuració, doncs podria ostentar el causant totes les facultats i no haver-hi tal continuïtat per néixer un dret diferent
Page 147
com a conseqüència de la mort; així, succeeix en l'usdefruit fins i tot encara que sigui amb facultat de disposició ja que, sens dubte, el continuador serà el nu propietari, no l'usufructuari encara que sigui en la universalitat, i encara que és innegable que les facultats les ostentava el causant però, sens dubte, no en tal configuració de dret real en cosa aliena (es tracta d'un llegat...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba