Crònica legislativa: Estat espanyol

Acord de 22 de setembre de 1999 (boe núm. 250, de 19 d'octubre) del Ple del Consell General del Poder Judicial, pel qual s'aprova la Instrucció 1/1999, del Consell General del Poder Judicial, que conté el protocol de servei i els formularis de tramitació de queixes i reclamacions i prèvia informació al ciutadà:

Annex I

Protocol de servei de tramitació de queixes i reclamacions i informació prèvia al ciutadà.

1. Atenció i informació al ciutadà en les seves relacions amb l'Administració de Justícia.

1.1. Atenció al ciutadà.

[...]. Aquesta atenció donada ha de ser personalitzada, això és, adaptada a les característiques socials, culturals i familiars de cadascun dels ciutadans que vagin als Jutjats i Tribunals sol·licitant atenció o informació, [...].

1.2. Formes de facilitar la informació.

1.3.2. Modalitat escrita: [...].

Tant els formularis com els cartells anunciadors s'han d'exposar en els idiomes cooficials de les Comunitats Autònomes.

En els llocs de gran afluència de turisme estranger o de residència de persones d'una altra nacionalitat, particularment si es refereix a ciutadans d'altres països de la Unió Europea, també n'hi ha d'haver en els idiomes que correspongui en funció dels grups lingüístics majoritaris. [...].

Resolució de 14 d'octubre de 1999 (boe núm. 268, de 9 de novembre), de la Secretaria General Tècnica del Ministeri d'Educació i Cultura, per la qual es dóna publicitat al Conveni entre el Ministeri d'Educació i Cultura i la Conselleria d'Educació i Ordenació Universitària de la Junta de Galícia per a la introducció dels estudis de llengua gallega en centres espanyols a l'estranger:

Page 203

Annex

Conveni entre el Ministeri d'Educació i Cultura i la Conselleria d'Educació i Ordenació Universitària de la Junta de Galícia per a la introducció dels estudis de llengua gallega en centres espanyols a l'estranger

D'una part, l'excel·lentíssim senyor Mariano Rajoy Brey, Ministre d'Educació i Cultura, i d'una altra, l'excel·lentíssim senyor Celso Curràs Fernàndez, Conseller d'Educació i Ordenació Universitària de la Junta de Galícia,

Exposen

Primer. - Que la llengua gallega, part integrant del patrimoni cultural d'Espanya, ha de ser objecte de respecte i protecció per part dels poders públics estatals i autonòmics (Constitució, article 3.3), els quals han de promoure i potenciar amb caràcter general l'ús i estudi d'aquella com a contribució a l'enriquiment de la cultura i ciència espanyoles.

Segon. - L'assignatura de llengua i literatura gallega té la consideració de matèria optativa en el currículum de les etapes corresponents a l'Educació Secundària, per a aquells centres que expressament ho sol·licitin, en consideració a l'existència d'un nombre suficient d'alumnes que optin voluntàriament per cursar aquests ensenyaments i d'acord amb les instruccions que sobre l'organització de les activitats dels centres dicti el Ministeri d'Educació i Cultura.

L'oferta d'aquesta matèria optativa es realitza per als diferents cursos de les etapes que constitueixen l'Educació Secundària, sense perjudici del que s'ha disposat per part del Ministeri d'Educació i Cultura per a la resta de matèries optatives, tant pel que fa a l'Educació Secundària Obligatòria com al Batxillerat.

La consideració de la Llengua i Literatura Gallega com a matèria optativa en tota l'etapa de l'Educació Secundària s'ha d'alternar amb l'oferta de l'esmentada matèria, en horari extraescolar, per a aquells alumnes, tant d'Educació Primària com d'Educació Secundària, que el sol·licitin.

Tercer. - Que els poders públics de la Comunitat Autònoma de Galícia, als quals correspon garantir al seu territori l'ús normal i oficial de la llengua gallega, juntament amb la castellana, potenciar la utilització del gallec en tots els ordres de la vida i disposar els mitjans per facilitar-ne el coneixement, com també regular el seu ensenyament, es troben, així mateix, obligats a fer ús dels recursos que els confereixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia per proporcionar als emigrants gallecs serveis culturals i lingüístics a la llengua gallega (Llei 3/1983, de 15 de juny, de normalització lingüística, article 21.1; Llei 4/1983, de 15 de juny, de reconeixement de la galleguitat, articles 7.2 i 11), entre els quals es troba el de facilitar als escolars dels centres espanyols a l'estranger que ho desitgin, i mitjançant l'adequada fórmula de cooperació amb l'Administració de l'Estat -a la qual correspon la titularitat dels esmentats centres-, l'estudi de la llengua gallega dins dels plans ordinaris d'estudis.

Quart. - Que per promoure el coneixement, ús i estudi del gallec entre els emigrants gallecs i atendre els drets que en matèria lingüística a aquests elsPage 204 assisteixen, i de manera especial als qui hagin de retornar a Galícia (Constitució, article 42), cal incorporar als plans d'estudis que es segueixen als centres espanyols a l'estranger els estudis de llengua gallega en els mateixos termes i amb els mateixos efectes acadèmics que els corresponents cursats als centres docents dependents de l'Administració autonòmica gallega, de conformitat amb les normes estatals i autonòmiques aplicables.

Cinquè. - Que la consecució d'aquest objectiu exigeix l'exercici coordinat de les competències concurrents que en la matèria corresponen, per una part, a l'Administració estatal com a titular dels centres espanyols a l'estranger, i d'una altra a l'Administració de la Comunitat Autònoma de Galícia, en la mesura que li pertoca l'ordenació acadèmica de l'ensenyament de la llengua gallega.

Sisè. - Com a exponent de l'interès d'ambdues Administracions en l'esmentat objectiu i de la necessària col·laboració en la seva realització, amb data 8 de maig de 1991, el Ministeri d'Educació i Ciència i la Comunitat Autònoma de Galícia van subscriure un Conveni per a la introducció dels estudis de llengua i literatura gallega als centres espanyols a l'estranger.

Tanmateix i després de diversos anys d'aplicació d'aquest Conveni, les institucions signants consideren necessari efectuar una sèrie de modificacions per afrontar les dificultats que aquesta aplicació ha generat.

Per tot això, i prèvia aprovació de la Comissió Delegada del Govern per a Política Autonòmica, acorden la subscripció del present Conveni, que es regirà per part de les següents bases:

Primera. - Incorporar als plans d'estudis que se segueixen en els centres escolars espanyols a l'estranger els ensenyaments de llengua i literatura gallega, d'acord amb els programes i dissenys curriculars aprovats per la Junta de Galícia.

Segona. - L'assignatura de llengua i literatura gallega s'impartirà amb caràcter optatiu en aquells centres que expressament ho sol·licitin, atenent a l'existència d'un nombre suficient d'alumnes que optin voluntàriament per cursar aquests ensenyaments i d'acord amb les instruccions que sobre l'organització de les activitats dels centres dicti el Ministeri d'Educació i Cultura.

Tercera. - Els ensenyaments de llengua i literatura gallega cursades en aquests centres, a l'empara del present Conveni, tenen els mateixos efectes acadèmics que les corresponents cursades en centres docents de la Comunitat Autònoma de Galícia i es regeixen per les normes que sobre avaluació i promoció de curs s'apliquen a les matèries i assignatures que constitueixen el pla d'estudis.

Quarta. - Aquestes ensenyaments han de ser impartits per professors especialistes en llengua i literatura gallega, seleccionats per la Conselleria d'Educació i Ordenació Universitària de la Junta de Galícia i proposats al Ministeri d'Educació i Cultura, per a la seva adscripció als centres. Així mateix, correspon a la Conselleria la proposta de modificació de destinació i la dependència econòmica i administrativa del professorat esmentat.

Les retribucions corresponents al complement d'estrangeria els abona directament als esmentats professors el Ministeri d'Educació i Cultura i s'hanPage 205 de tramitar d'acord amb les normes vigents sobre despeses de personal.

Cinquena. - Els professors de llengua i literatura gallega que en virtut del present Conveni siguin adscrits a centres espanyols a l'estranger, formen part dels respectius claustres de professors i els són d'aplicació les normes de funcionament que regeixin per a la resta del professorat.

Quan el professorat de llengua i literatura gallega no pugui cobrir totalment el seu horari lectiu amb l'esmentada assignatura, haurà de completar-ho amb altres d'afins.

Sisena. - La Conselleria d'Educació i Ordenació Universitària ha de dotar d'una biblioteca bàsica en llengua i literatura gallegues els centres on s'imparteixin aquests ensenyaments.

Setena. - La inspecció i avaluació del desenvolupament dels ensenyaments objecte d'aquest Conveni l'efectua els Serveis d'Inspecció del Ministeri d'Educació i Cultura, amb la col·laboració, si escau, dels corresponents Serveis de la Conselleria d'Educació i Ordenació Universitària, i dels resultats se n'ha d'informar la Conselleria i la Comissió a la qual es refereix la base vuitena del present Conveni.

Vuitena. - Per al seguiment, aplicació i, si escau, interpretació del present Conveni es constitueix una Comissió, amb la següent composició:

Per part del Ministeri d'Educació i Cultura:

El secretari general tècnic.

El director general de Coordinació i de l'Alta Inspecció, o persones en qui delegui.

Per part de la Conselleria d'Educació i Orientació Universitària:

El secretari general.

El director general de Política Lingüística, o persones en qui delegui.

Actua com a secretari, amb veu però sense vot, un funcionari pertanyent a l'Administració de la part que aculli la celebració de la reunió.

Novena. - El present Conveni té vigència indefinida, llevat denúncia expressa d'una de les parts que:, si és el cas, s'ha de produir durant el segon trimestre del curs acadèmic anterior a aquell en el qual hagi de tenir efectes.

Desena. - El present Conveni entra en vigor en el moment de la seva signatura i deixa sense efecte el Conveni de 8 de maig de 1991, subscrit entre el Ministeri d'Educació i Ciència i la Comunitat Autònoma de Galícia per a la introducció dels estudis de llengua gallega en centres espanyols a l'estranger.

Madrid, 7 d'octubre de 1999. - El Ministre d'Educació i Cultura, Mariano Rajoy Brey. - El Conseller d'Educació i Ordenació Universitària, Celso Curràs Fernández.

Ordre de 6 de juliol de 1999 (boe núm. 172, del 20) del Ministeri d'Educació i Cultura, per la qual es regula la implantació, amb caràcter experimental, de la llengua estrangera en el primer cicle de l'Educació Primària i en el segon d'Educació Infantil:

Page 206

Primer. - La present Ordre és d'aplicacíó al territori de gestió directa del Ministeri d'Educació i Cultura.

Segon. - El Directors provincials del Departament determinen al començament de cada curs, prèvia consulta als Consells Escolars dels centres i a proposta de la Inspecció d'Educació, els centres públics d'Educació Infantil i Primària que han d'impartir la llengua estrangera en el primer cicle d'Educació Primària i en el segon cicle d'Educació Infantil.

Tercer. - 1. La Inspecció d'Educació de les Direccions Provincials només proposa aquells centres públics que no figurin en autoritzacions anteriors i en què constati l'existència de mestres amb la deguda especialització o habilitació en la llengua corresponent i que tinguin horari disponible suficient.

2. En el cas que la disponibilitat d'horari del professorat especialista no permeti atendre el primer cicle d'Educació Primària i el segon d'Educació Infantil, s'ha de donar preferència al primer cicle d'Educació Primària i, en la mesura possible, a la resta dels grups del segon cicle d'Educació Infantil, començant pels alumnes de cinc anys per anar progressivament descendint fins als de tres anys.

3. Els centres que no disposin a les seves plantilles del nombre suficient d'especialistes de llengua estrangera per garantir-ne, almenys, els ensenyaments en el primer cicle d'Educació Primària, han de ser objecte d'un estudi singular en les revisions successives de la xarxa de col·legis d'Educació Infantil i Primària, a fi d'adaptar la seva plantilla a les necessitats derivades de l'anticipació de l'ensenyament de la llengua estrangera.

   Quart. - Aquest ensenyament es desenvolupa prenent com a referència els objectius i principis metodològics previstos en els reials decrets 1330/1991 i 1333/1991 , de 6 de setembre («Butlletí Oficial de l'Estat» del 13), pels quals s'estableixen, respectivament, els ensenyaments mínimes i el currículum, per a l'Educació Primària, si bé, els centres han d'adaptar els seus projectes curriculars d'etapa tenint en compte que la seqüenciació de continguts per a la consecució dels objectius generals d'etapa a la llengua estrangera es programa en tres cicles en lloc dels dos actuals.

   Cinquè. - L'avaluació de l'ensenyament de llengua estrangera s'ajusta al que ha establert amb caràcter general l'Ordre de 12 de novembre de 1992 («Butlletí Oficial de l'Estat» del 21), sobre avaluació en Educació Infantil, i l'Ordre de 12 de novembre de 1992 («Butlletí Oficial de l'Estat» del 21), sobre avaluació en Educació Primària, respectivament. El fet d'haver cursat aquests ensenyaments en el segon cicle de l'Educació Infantil, i la valoració del procés d'aprenentatge, s'ha de consignar en els informes d'avaluació i en els resums d'escolaritat.

   Page 207

   Així mateix, haver cursat els ensenyaments esmentats en el primer cicle de l'Educació Primària, i la valoració del procés d'aprenentatge, s'ha de consignar en els informes d'avaluació, en l'expedient acadèmic de l'alumne i a les actes finals del primer cicle de l'Educació Primària. A més, s'ha de fer constar al Llibre d'Escolaritat, mitjançant la diligència corresponent.

   Sisè. - La Direcció General de Coordinació i de l'Alta Inspecció facilita als centres orientacions per a l'organització de l'ensenyament de llengua estrangera en el primer cicle d'Educació Primària i en el segon cicle d'Educació Infantil.

   Setè. - Les Direccions Provincials del Departament promouen, dintre dels plans provincials de formació, activitats específiques de formació per als mestres implicats en aquesta experiència. Aquests mestres tenen prioritat per ser admesos en qualsevol altra activitat de formació relacionada amb la matèria.

   Vuitè. -El centres privats d'Educació Infantil i/o Primària que desitgin impartir llengua estrangera en el segon cicle de l'Educació Infantil i/o en el primer cicle d'Educació Primària poden sol·licitar-ho al Director provincial corresponent el qual, previ informe de la Inspecció d'Educació, autoritza la participació d'aquests centres en l'experiència objecte de la present Ordre.

   No és necessària la sol·licitud damunt esmentada per als centres que ja estan impartint la llengua estrangera a l'empara de l'Ordre de 29 d'abril de 1996.

   En tot cas, cal que els Professors responsables d'impartir la llengua estrangera estiguin en possessió dels requisits que estableix l'Ordre d'11 d'octubre de 1994 («Butlletí Oficial de l'Estat» del 19), per la qual es regulen les titulacions mínimes que han de tenir els Professors dels centres privats d'Educació Infantil i Primària.

   Novè. - 1. Els centres en els quals es desenvolupi aquesta experiència han de traslladar a les Direccions Provincials respectives totes les observacions i els suggeriments que considerin rellevants sobre el seu desenvolupament.

2. La Inspecció d'Educació de les Direccions Provincials, una vegada analitzats tant les observacions i els suggeriments rebuts als centres com les dades obtingudes per la Inspecció mateixa, ha d'elaborar un informe sobre el conjunt de les experiències a la província, que inclogui recomanacions sobre la seva continuïtat a cada centre i l'organització general per al curs següent. Aquests informes s'han de trametre tant a la Direcció General de Centres Educatius com a la de Coordinació i de l'Alta Inspecció.

   Desè. - Una vegada transcorreguts dos anys de la posada en marxa de l'experiència a l'empara de la present Ordre, es realitza una avaluació dels seus resultats, a fi de preveure les mesures més oportunes per a la generalització dels ensenyaments de llengua estrangera en el primer cicle de l'Educació Primària i en el segon cicle de l'Educació Infantil.

   Disposició final

   Aquesta Ordre entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada al «Butlletí Oficial de l'Estat» i és aplicable a partir del curs 1999/2000.

   Madrid, 6 de juliol de 1999.

   Page 208

   Ordre de 22 de juliol de 1999 (boe núm. 179, del 28) del Ministeri d'Educació i Cultura, per la qual es regulen les actuacions de compensació educativa en centres docents sostinguts amb fons públics:

   Capítol I

   Objectius i destinataris

   Segon. - Destinataris. Les actuacions de compensació educativa es desenvolupen als centres que escolaritzen alumnat amb necessitats de compensació educativa, considerant com a tal aquell que, per la seva pertinença a minories ètniques o culturals en situació de desavantatge socieducatiu, o a altres col·lectius desfavorits socialment, presenti desfasament escolar significatiu, amb dos o més cursos de diferència entre el seu nivell de competència curricular i el nivell en el qual està efectivament escolaritzat, com també dificultats d'inserció educativa i necessitats de suport derivades d'incorporació tardana al sistema educatiu, d'escolarització irregular, i, en el cas d'alumnat immigrant i refugiat, del desconeixement de la llengua vehicular del procés d'ensenyament.

   Capítol IV

   Organització de les actuacions de compensació educativa en centres

   Onzè. - Compensació educativa interna. Les accions de compensació en l'àmbit escolar es recullen en el Pla Anual de Compensació Educativa, que inclou la programació de:

   1. Activitats de suport dirigides a l'adquisició i reforç d'aprenentatges instrumentals bàsics i, si s'escau, a l'adquisició de competències comunicatives en la llengua vehicular del procés d'ensenyament.

   Catorzè. - Models organitzatius. L'organització flexible del centre, en les etapes, cicles, nivells i aules, ha de possibilitar l'atenció educativa diversificada que requereix el conjunt de l'alumnat. Per a això, als centres amb actuació de compensació educativa, permanents o transitòries, el Pla Anual de Compensació Educativa estableix les modalitats de suport necessàries en l'àmbit de la compensació interna, d'acord amb els següents criteris:

4. Per desenvolupar activitats específiques relacionades amb l'adquisició de competències comunicatives en la llengua vehicular del procés d'ensenyament, com també amb l'adquisició o reforç d'aprenentatges instrumentals bàsics, en les etapes obligatòries es pot establir suport educatiu en petit grup fora de l'aula de referència, durant un màxim de vuit hores setmanals. En tot cas, l'horari establert per a aquests grups de suport no ha de ser mai coincident amb aquelles activitats complementàries que puguin afavorir la inserció de l'alumnat amb necessitats de compensació educativa ni amb les àrees d'Educació Física, Educació Artística, Religió o activitats alternatives, Educació Plàstica i Visual, Música i Tecnologia. El nombre d'alumnes en aquests grups de suport no ha de ser superior a vuit, i la seva adscripció es revisa periòdicament, d'acord amb els progressos d'aprenentatge, coincidint amb el calendari d'avaluació que elPage 209 centre tingui establert amb caràcter general.

   Disposició final tercera. - Àmbit d'aplicació.

   Aquesta Ordre és aplicable als centres sostinguts amb fons públics ubicats en l'àmbit de gestió del Ministeri d'Educació i Cultura.

   Resolució de 17 de novembre de 1999 (boe núm. 295, de 10 dt: desembre) de la Secretaria d'Estat per a la Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica del Ministeri d'Afers Exteriors, per la qual es convoquen beques d'estudi a Espanya per a ciutadans estrangers durant l'estiu de l'any 2000 i curs acadèmic 2000-2001:

   2. Bases específiques

   1. Beques per a estrangers a Espanya. Curs acadèmic 2000-2001:

   la. Candidats, - Postgraduats o estudiants d'últims anys de llicenciatura en el moment de cursar la sol·licitud, amb coneixements suficients de la llengua espanyola [...].

   3a. Documentació. - Els candidats han de presentar la documentació següent:

   4. Certificat de llengua espanyola, preferiblement dele.

      4a. Criteris de valoració. Es valoren els següents mèrits del candidat:

      1r. Coneixement d'espanyol.

      B) Beques per a estrangers a Espanya. Estiu de l'any 2000:

      1a. Candidats. - Estudiants de llengua espanyola nacionals dels països indicats en els apartats 1 i 2 de l'annex I i candidats proposats pels organismes assenyalats en l'apartat 3, que tinguin programades beques d'estiu, amb coneixements mínims d'espanyol a nivell elemental, preferentment menors de trenta-cinc anys.

      3a. Documentació. - Els candidats han de presentar la documentació següent:

   4. Certificat de llengua espanyola (nivell mínim elemental).

      Als documents no redactats; en espanyol, se'ls ha d'annexar la iraducció corresponent. [...].

      4t. Criteris de valoració. Es valoraran els següents mèrits del candidat:

      1r. Coneixements d'espanyol.

En aquest àmbit cal destacar, en primer lloc, la publicació del Reial decret 1334/1999, de 31 de juliol (boe núm. 202, de 24 d'agost; suplement núm. 13 en llengua catalana, de 23 de setembre), del Ministeri de la Presidència, pel qual s'aprova la Norma general d'etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris:

Page 210

Disposició addicional única. Títol competencial.

Aquest Reial decret i la Norma general que aprova es dicten d'acord amb el que disposa l'article 40.2 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, i a l'empara del que estableix l'article 149.1.13a i 16a de la Constitució.

No obstant això, l'exigència que estableix el primer paràgraf de l'article 18 només té caràcter bàsic pel que fa a les indicacions relatives a la llista d'ingredients, les instruccions per a la conservació i les instruccions per a l'ús.

Norma general d'etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris

Capítol IV

Article 5. Informació obligatòria de l'etiquetatge

1. L'etiquetatge dels productes alimentaris només requereix, tret de les excepcions que preveu aquest capítol, les indicacions obligatòries següents:

   1. La denominació de venda del producte.

   2. La llista d'ingredients.

   3. La quantitat de determinats ingredients o la categoria dels ingredients.

   4. El grau alcohòlic en les begudes amb una graduació superior en volum a l'1,2 per 100.

   5. La quantitat neta, per a productes envasats.

   6. La data de durada mínima o la data de caducitat.

   7. Les condicions especials de conservació i d'utilització.

   8. La manera d'utilitzar-lo, quan la seva indicació sigui necessària per fer un ús adequat del producte alimentari.

   9. Identificació de l'empresa: el nom, la raó social o la denominació del fabricant o l'envasador o d'un venedor establert dins de la Unió Europea i, en tot cas, el seu domicili.

   10. El lot.

   11. El lloc d'origen o procedència.

   12. Les que preveu l'annex IV per a diverses categories o tipus de productes alimentaris.

2. Els formatges i els embotits, en tot cas, han de complir els requisits d'etiquetatge que estableix aquest article. No obstant això, quan la venda sigui fraccionada, cal atenir-se al que disposa l'article 15.

3. Les indicacions obligatòries que assenyala l'apartat 1 només es poden complementar, amb caràcter obligatori, amb les que estableixen les disposicions comunitàries d'aplicació directa o les disposicions nacionals que incorporin la normativa comunitària.

   Capítol V

   Article 18. Llengua en l'etiquetatge

   Les indicacions obligatòries de l'etiquetatge dels productes alimentaris que es comercialitzin a Espanya s'han d'expressar, almenys, en la llengua espanyola oficial de l'Estat.

   El que disposa l'apartat anterior no és aplicable als productes tradicionals elaborats i distribuïts exclusivament en l'àmbit d'una comunitat autònoma amb llengua oficial pròpia.

   Page 211

   De fet, pel que fa a la llengua, aquesta nova Norma general d'etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris no presenta cap innovació respecte a la situació normativa immediatament anterior, tai com havia quedat després de la publicació del Reial decret 1268/1997 (rld núm. 29, pàg. 293-294). És a dir, d'una banda la regulació de la llengua de les etiquetes d'aquesta classe de productes té caràcter bàsic i, d'altra banda, l'obligatorietat d'expressió de dades en castellà és per a la llista d'ingredients i les instruccions per a la conservació i per a l'ús, tret del cas de productes tradicionals elaborats i distribuïts exclusivament en l'àmbit d'una Comunitat Autònoma amb llengua oficial pròpia.

   El Reial decret conté una disposició derogatòria única per la qual queden derogats el Reial decret 212/1992 (rld núm. 18, pàg. 281), de 6 de març, pel qual s'aprova la Norma general d'etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris i, així mateix, deroga els reials decrets 930/1995, de 9 de juny; 1908/1995, de 24 de novembre; i 1268/1997, de 24 de juliol, tots ells modificadors del Reial decret 212/1992.

   En aquest mateix període cal fer esment, també, d'aquestes altres normes sobre etiquetatge que també exigeixen l'ús del castellà:

   Reial decret 1256/1999, de 16 de juliol (boe núm. 176, de 24 de juliol; suplement núm. 12 en llengua catalana, de 19 d'agost), del Ministeri de la Presidència, pel qual es modifica la Reglamentació tecnicosanitària per a l'elaboració, la circulació i el comerç del te i derivats, aprovada pel Reial decret 1354/1983, de 27 d'abril:

   Es modifica la redacció de l'article 16 de la manera següent:

   Article 16.

   L'etiquetatge dels productes objecte d'aquesta reglamentació ha de complir el que estableix el Reial decret 212/1992 , de 6 de març, pel qual s'aprova la Norma general d'etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris, amb la particularitat següent:

   La denominació del producte ha de ser la que estableix l'article 3 d'aquesta Reglamentació.

6. Disposició addicional única. Títol competencial.

   Aquest Reial decret es dicta a l'empara de la competència atribuïda a l'Estat per l'article 149.1.16a de la Constitució i de conformitat amb els articles 38 i 40.2 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat.

   Pel que fa a aquesta disposició cal remarcar, d'una banda, que la disposició addicional única li confereix caràcter bàsic, cosa que no s'esdevenia amb el Reial decret substituït, de 1983. D'altra banda, la remissió a laPage 212 norma general d'etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris sí que no comporta, lamentablement, cap novetat, ja que continua imposant el castellà en les indicacions obligatòries de l'etiqueta. Com ja s'ha vist, a hores d'ara la Norma general esmentada ja ha estat substituïda per una altra.

   Reial decret 1799/1999, de 26 de novembre (boe núm. 284, de 27 de novembre; suplement núm. 16 en llengua catalana, de 10 de desembre), del Ministeri de la Presidència, pel qual es modifica el Reial decret 1489/1998 (rld núm. 31, pàg. 262), de 10 de juliol, sobre la circulació de matèries primeres per a l'alimentació animal:

   Article primer. Modificació de l'article 9 del Reial decret 1489/1998, de 10 de juliol.

3. S'hi afegeix un apartat, amb el número 4, amb el text següent:

   «4. [...].

   Quan les matèries primeres objecte d'exportació a països tercers s'ajustin a la legislació corresponent dels països destinataris i aquesta estableixi requisits diferents dels que conté aquest Reial decret, aquestes matèries primeres s'han d'elaborar en moments diferents a la resta de la producció. A més a més, amb la finalitat d'evitar desviaments en el mercat interior, així com possibilitar-ne el control, s'han de complir les normes següents:

   2. En l'etiqueta, impresa en l'envàs o en el document d'acompanyament, si s'escau, hi ha de figurar, almenys, les dades escrites següents, com a mínim, en la llengua oficial de l'Estat espanyol:

   La menció: «per exportar a...» (país tercer).

   Nom o raó social i domicili o seu social del fabricant o venedor i de l'exportador.

   Denominació i naturalesa del producte i la destinació.

   Si s'escau, característiques de qualitat d'acord amb la legislació del país destinatari.

   Qualsevol altra especificació assenyalada en el document d'autorització.

Resolució de 29 d'octubre de 1999 (boe núm. 282, de 25 de novembre) de la Direcció General de la Funció Pública del Ministeri d'Administracions Públiques, per la qual es convoca concurs unitari per a la provisió de llocs de treball reservats a funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter estatal. Conté algun topònim incorrecte, com ara Castellfullit i Esparraguerra:

Tercera. Documentació i termini per a participar. - 1. En el termini de quinze dies naturals a partir de la publicació de la present Resolució en el «Butlletí Oficial de l'Estat», els funcionaris amb habilitació de caràcter estatal que desitgin prendre part en el present concurs dirigiran a la Subdirecció General de Mobilitat Professional (Registre d'entrada de documents del Ministeri per a les Administracions Públiques, carrer María de Molina, 50,28071 Madrid), la següent documentació:

[...]

Documentació acreditativa del coneixement de la llengua pròpia i mèrits de determinació autonòmica en els termes i per als llocs situats en Comunitats Autònomes que els hagin establert, d'acord amb el que s'especifica a la base cinquena.

Cinquena. Coneixement de la llengua pròpia i mèrits de determinació autonòmica. - El coneixement de llengua i mèrits de determinació autonòmica seran exigits en els termes en que, per a cada Comunitat Autònoma, es detallen a continuació:

C) Mèrits de determinació autonòmica en els llocs de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (Decret 75/1994, de 26 de maig):

1. Coneixement de la llengua catalana:

   Llenguatge administratiu: 1,50 punts.

   Nivell superior: 1, 20 punts.

   Nivell mig: 0,85 punts.

   Nivell elemental: 0,60 punts.

   Nivell d'iniciació: 0,30 punts.

   2. La justificació dels mèrits ressenyats es portarà a terme mitjançant l'aportació de la següent documentació:

1. Coneixement de llengua catalana: Títol, diploma o certificat expedit o homologat per l'Institut Balear d'Administracíó Pública.

   F) Coneixement de la llengua catalana i mèrits de determinació autonòmica de la Comunitat Autònoma de Catalunya:

1. Coneixement del català (Decret 14/1994, de 8 de febrer):

   1. Els concursants acreditaran el coneixement de la llengua catalana mitjançant el certificat del nivell C de la Junta Permanent de Català o algun dels certificats o títols equivalents que se citen a l'annex del Decret 14/1994.

   2. En cas que algun dels concursants no compti amb el certificat o títols esmentats, el Tribunal de valoració del concurs avaluarà aquests coneixements.

   En aquest cas, els membres del Tri-Page 225bunal estaran assessorats, si escau, per personal amb títol idoni per a avaluar el coneixement de la llengua catalana.

   M) Mèrits de determinació autonòmica de la Comunitat Autònoma de València (Decret 8/1995, de 10 de gener):

3. Coneixements de valencià: D'acord amb la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1983, de 23 de novembre, d'Ús i Ensenyament del Valencià, es valorarà el coneixement del valencià com a Dengua pròpia de la Comunitat Valenciana, de la Generalitat Valenciana i de l'Administració Local.

   El coneixement del valencià s'acreditarà mitjançant el certificat o homologació expedits per la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià.

   La valoració del coneixement del valencià s'entén sense perjudici de la seva consideració com a requisit a les bases específiques de les convocatòries que aprovin les entitats locals dels municipis del predomini lingüístic valencià, d'acord amb les seves relacions de llocs de treball i a l'empara de la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1983, de 23 de novembre, d'Ús i Ensenyament del Valencià.

   En tot cas, les Corporacions Locals podran valorar el valencià com a mèrit específic en les bases de la seva convocatòria.

3. Coneixement del valencià: El coneixement del valencià es valorarà fins a un màxim de 0,75 punts, d'acord amb la següent escala:

1. Coneixement oral: 0.25 punts.

2. Coneixement de grau elemental: 0,50 punts.

3. Coneixement de grau mig: 0, 65 punts.

4. Coneixement de grau superior: 0,75 punts.

   Altres mèrits: Els mèrits per aquest apartat es valoraran en funció de l'especialització i nivell dels cursos, de les publicacions i les col·laboracions desenvolupades, fins a un màxim de 0,25 punts.

   N) Mèrits de determinació autonòmica del País Basc (Acord del Consell de Govern de 8 de novembre de 1988, «Boletín Oficial del País Vasco» del 12): La puntuació establerta per la Comunitat Autònoma serà de 3 punts, distribuïts en l'Acord precitat, de la següent manera:

   Dos terços d'aquest percentatge, això és, 2 punts a la valoració del coneixement i treball desenvolupats al voltant de l'Estatut d Autonomia, els drets històrics, la regulació normativa de l'entramat institucional de la Comunitat Autònoma i la planificació de la normalització lingüística, amb especial referència a la seva aplicació en les Administracions Públiques.

   Resolució de 10 de novembre de 1999 (boe núm. 282, de 23 de novembre) de la Secretaria d'Estat per a l'Administració Pública del Ministeri d'Administracions Públiques, per la qual s'aproven les bases generals i el programa al qual s'hauran d'ajustar les convocatòries de proves sdectives per a l'accés a la subescala de secretaria, categoria d'entrada, de l'escala de funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter estatal. LesPage 226 previsions i la crítica que en podem fer són semblants a les de les resolucions anteriors. La resolució anterior, de 4 de setembre de 1997, la vam comentar a la Crònica del número 29, p. 302 a 304:

   Annex I

   Bases generals

   Segona. - Accés lliure. Proves selectives.

   La fase d'oposició consistirà en la realització de tres exercicis obligatoris que seran eliminatoris i, opcionalment, els qui superin aquesta fase, podran realitzar una prova complementària per a acreditar el coneixement d'altres llengües espanyoles, diferents del castellà, que tinguin caràcter oficial en alguna Comunitat Autònoma i/o d'idiomes estrangers.

   [...]

   Tercera. - Promoció interna. Proves selectives:

1. La fase d'oposició consistirà en la realització de dos exercicis obligatoris que seran eliminatoris i, opcionalment, els qui superin aquesta fase, podran realitzar una prova complementària per a acreditar el coneixement d'altres llengües espanyoles, diferents del castellà, que tinguin caràcter oficial en alguna Comunitat Autònoma i/o d'idiomes estrangers.

   [...]

   Quarta. - Prova complementària: La seva realització tindrà caràcter voluntari i consistirà a efectuar, per escrit, traduccions directes i inverses, sense diccionari, dels idiomes estrangers i/o llengües oficials de Comunitats Autònomes, elegits per l'aspirant en la seva sol·licitud, fins un màxim de tres.

   Cinquena. - Els exercicis obligatoris i eliminatoris de la fase d'oposició i la prova complementària es qualificaran de la forma següent:

   [...]

   La prova complementària es qualificarà de 0 a 1 punt, per cadascun dels idiomes i/o llengües, amb un màxim de 3 punts.

   [...]

   Ordre de 30 de novembre de 1999 (boe núm. 298, de 14 de desembre) del Ministeri d'Administracions Públiques, per la qual es convoquen proves selectives per a l'accés a la subescala d'intervenció-tresoreria, categoria d'entrada, de l'escala de funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter estatal. Les previsions lingüístiques són d'acord amb la Resolució de 4 de juny de 1999, reproduïdes a la Crònica anterior, per la qual s'aproven les bases generals i el programa al qual s'hauran d'ajustar aquestes convocatòries, i són també semblants a les de la convocatòria anterior de 10 de desembre de 1998, esmentada a la Crònica del núm. 31, p. 278:

   Page 227

   Bases de la convocatòria

   2. Procés selectiu.

   2.1.1. Accés lliure, Proves selectives. Oposició:

   La fase d'oposició consistirà en la realització de tres exercicis obligatoris, que seran eliminatoris i, opcionalment, els qui superin l'esmentada fase, podran realitzar una prova complementària per acreditar el coneixement d'altres llengües espanyoles, diferents del castellà, que tinguin caràcter oficial en alguna Comunitat Autònoma i/o d'idiomes estrangers.

   [...]

   Prova complementària: La seva realització tindrà caràcter voluntari i consistirà a efectuar, per escrit, traduccions directes i inverses, sense diccionari, dels idiomes estrangers i/o llengües oficials de Comunitats Autònomes, escollits per l'aspirant en la seva sol·licitud. El temps màxim per a la seva realització serà d'una hora per a cada un dels idiomes i/o llengües escollits, fins a un màxim de tres.

   2.1.2. Promoció interna. Proves selectives: concurs-oposició:

1. La fase d'oposició consistirà en la realització de dos exercicis obligatoris que seran eliminatoris i, opcionalment, els qui superin l'esmentada fase, podran realitzar una prova complementària per acreditar el coneixement d'altres llengües espanyoles, diferents del castellà, que tinguin caràcter oficial en alguna Comunitat Autònoma i/o d'idiomes estrangers.

   [...]

   Prova complementària: La seva realització tindrà caràcter voluntari i consistirà a efectuar, per escrit, traduccions directes i inverses, sense diccionari, dels idiomes estrangers i/o llengües oficials de Comunitats Autònomes, escollits per l'aspirant en la seva sol·licitud. El temps màxim per a la seva realització serà d'una hora per a cada un dels idiomes i/o llengües escollits, fins a un màxim de tres.

   4. Sol·licituds.

      4.3.2. Instruccions per emplenar dades relatives a la convocatòria:

      [...]

      En el requadre número 25, els aspirants que desitgin realitzar la prova complementària especificaran la llengua o llengües oficials de Comunitats Autònomes [apartat A)] o l'idioma o idiomes estrangers [apartat B)] dels que desitgin examinar-se.

      [...]

   8. Valoració de mèrits i qualificació dels exercicis.

      8.1. Sistema d'accés lliure:

      Els exercicis de la fase d'oposició es qualificaran de la forma següent:

2. Prova complementària: Es qualificaran de zero a 1 punt per cada un dels idiomes i/o llengües, amb un màxim de 3 punts.

   [...]

   8.2. Sistema de promoció interna:

   8.2.2. Fase d'oposició: Els exercicis de la fase d'oposició es qualificaran en la forma següent:

2. Prova complementària: Es qualificarà de zero a un punt per cada un dels idiomes i/o llengües, amb un màxim de tres punts.

   Page 228

Del buidat de les convocatòries aparegudes durant aquest període es desprèn que valoren com a mèrit el coneixement de la llengua oficial pròpia les següents:

Tot seguit reproduïm o comentem les previsions lingüístiques que fan algunes de les bases de les convocatòries:

Ordre de 3 de setembre de 1999 (boe núm. 226, de 21 de setembre) del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, per la qual es convoca concurs per a la provisió de llocs de treball d'aquest Departament.

Base 3.1.5:

Descripció de llocs i valoració de mèrits [...

[...]

Valoració de mèrits:

Tercera. - El concurs constarà d'una única fase: Mèrits generals.

3.1. Mèrits generals:

[...]. Es valorarà el grau personal consolidat, el treball desenvolupat, els cursos superats, l'antiguitat a l'Administració, i el coneixement de llengües oficials pròpies fins a un màxim de 72 punts, d'acord amb el següent barem. 3.1.5. Llengua oficial pròpia: En relació amb els llocs ubicats a Comunitats Autònomes amb llengua oficial pròpia, es valorarà el coneixement d'aquesta fins a un màxim de dos punts. L'acreditació del coneixement de la

Page 229 llengua s'efectuarà mitjançant fotocòpia del títol, diploma o certificació expedit per centre públic competent o per institució privada oficialment homologada, expressiu del grau de coneixement.

Ordre de 8 de setembre de 1999 (boe núm. 232, de 28 de setembre) del Ministeri d'Administracions Públiques, per la qual es convoca concurs específic per a la provisió de llocs de treball vacants a les delegacions, subdelegacions i direccions insulars del Govern del Ministeri d'Administracions Públiques.

En una d'aquestes places es valora com a mèrit concretament el nivell B i no pas el coneixement genèric de sempre.

Ordre de 9 de setembre de 1999 (boe núm. 233, de 29 de setembre) del Ministeri d'Administracions Públiques, per la qual es convoca concurs de mèrits per a la provisió de llocs de treball vacants a les delegacions, subdelegacions i direccions insulars del Govern del Ministeri d'Administracions Públiques. Per a algunes de les places de Catalunya, i fins i tot per a una del País Valencià, es valora com a mèrit un nivell concret de llengua. Per a altres places de Catalunya hi ha una remissió a l'Ordre de 20 de juliol de 1990.

Ordre de 16 de setembre de 1999 (boe núm. 235, d'1 d'octubre) del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, per la qual es convoca concurs per a la provisió de llocs de treball a l'organisme autònom Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball. Les previsions de la base 3.5 no s'apliquen a les places concretes:

Bases

Tercera. Valoració de mèrits.

3.5. En relació amb els llocs ubicats a Comunitats Autònomes amb llengua oficial pròpia, es valorarà com un altre mèrit el coneixement d'aquesta fins un màxim d'un punt. L'acreditació del coneixement de la llengua s'efectuarà mitjançant fotocòpia del títol, diploma o certificació expedit per centre públic competent o per institució privada oficialment homologada, expressiu del grau de coneixement.

Ordre de 4 de novembre de 1999 (boe núm. 282, de 25 de novembre) del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual es convoquen, respectivament, proves selectives per a l'accés, per promoció interna, a l'escala d'analistes de laboratori de l'ira i a l'escala d'auxiliars de laboratori d'organismes autònoms del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de l'ira:

Page 230

Annex I

1. Procés de selecció.

   Prova de coneixement del castellà per als aspirants que no tinguin la nacionalitat espanyola:

   Amb caràcter previ a la realització de les proves de la fase d'oposició, els aspirants que no tinguin la nacionalitat espanyola hauran d'acreditar el coneixement del castellà mitjançant la realització d'una prova, en què es comprovarà que posseeixen un nivell adequat de comprensió i expressió oral i escrita en aquesta llengua.

   El contingut d'aquesta prova s'ajustarà al que disposa el Reial decret 826/1988, de 20 de juliol («Butlletí Oficial de l'Estat» del 29), pel qual s'estableixen diplomes acreditatius del coneixement de l'espanyol com a llengua estrangera.

   Queden eximits de realitzar aquesta prova els qui estiguin en possessió del Diploma Bàsic d'Espanyol com a Llengua Estrangera, establert pel Reial decret 826/1988, de 20 de juliol, modificat i completat pel Reial decret 1/1992, de 10 de gener, o del certificat d'aptitud en espanyol per a estrangers expedits per les Escoles Oficials d'Idiomes.

   El procés de selecció es realitzarà mitjançant el sistema d'oposició i constarà de dos exercicis, ambdós obligatoris i eliminatoris.

   Primer exercici: Consistirà a contestar per escrit un qüestionari de noranta preguntes sobre les matèries del temari que figura com a annex II a aquesta convocatòria.

   El temps màxim per a la realització d'aquest exercici serà de vuitanta minuts.

   Segon exercici: Consistirà a resoldre per escrit, en un termini màxim d'una hora, un supòsit pràctic proposat pel tribunal, relacionat amb el temari que figura a l'annex II d'aquesta convocatòria.

   Aquest supòsit contindrà un qüestionari amb trenta preguntes.

   Els qüestionaris d'ambdós exercicis estaran compostos per preguntes amb respostes múltiples, sent només una d'elles correcta. Per a la seva contestació, els aspirants hauran d'assenyalar en el full d'examen les opcions de resposta que estimin vàlides d'entre aquelles que se'ls proposin.

2. Valoració.

   Prova de coneixement del castellà per als aspirants que no tinguin la nacionalitat espanyola: Es qualificarà d'«apte» o «no apte», sent necessari obtenir la valoració d'«apte» per passar a realitzar les proves de la fase d'oposició.

   Els exercicis de l'oposició es qualificaran de la següent forma:

   1. Primer exercici: Es qualificarà de 0 a 50 punts, sent necessari obtenir-ne 25 per accedir al segon exercici.

   2. Segon exercici: Es qualificarà de 0 a 25 punts, sent necessari obtenir 12,50 punts per superar-ho.

   En ambdós exercicis les respostes errònies es valoraran negativament.

   La qualificació final vindrà determinada per la suma de les puntuacions obtingudes a cada un dels exercicis.

   En cas d'empat, l'ordre s'establirà atenent a la major puntuació obtinguda pels aspirants en el segon exercici.

   Page 231

   Ordre de 12 de novembre de 1999 (boe núm. 286, del 30) del Ministeri de Foment, per la qual es declara aprovada la llista d'admesos i exclosos i s'anuncia la data, hora i lloc de celebració del primer exercici de les proves selectives per a l'ingrés en el cos d'enginyers aeronàutics. La base 2a. 1.5 preveu valorar la llengua pròpia, però després no ho fa:

   Bases

   Segona. Barems de valoració.

   1.5. Mèrits específics. [...].

   En relació amb els llocs ubicats a Comunitats Autònomes amb Llengua oficial pròpia, es valorarà, a més dels mèrits al·ludits anteriorment, el coneixement d'aquesta llengua quan el contingut dels llocs tingui relació directa amb informació al públic, recepció i registre de documents, activitats de gestió amb significatius graus de proximitat amb el públic i activitats per a les quals el coneixement de la llengua constitueixi factor rellevant. El coneixement d'aquesta llengua es podrà valorar també en relació amb els altres llocs de les corresponents Comunitats Autònomes.

   Ordre de 9 de desembre de 1999 (boe núm. 298, del 14) del Ministeri d'Educació i Cultura, per la qual es convoca concurs-oposició lliure per cobrir seixanta places de l'escala de científics titulars del Consell Superior d'Investigacions Científiques:

   6. Desenvolupament del concurs-oposició.

   6.1. El concurs-oposició per a ingressar a l'escala de científics titulars del Consell Superior d'Investigacions Científiques constarà de dues fases: fase de concurs i fase d'oposició, que es desenvoluparan en castellà.»

   En les convocatòries de selecció apareixen previsions semblants a la que repetidament hem reproduït en les Cròniques anteriors: «En compliment del que disposa l'article 19 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, el Ministeri per a les Administracions Públiques, a través de l'Institut Nacional d'Administració Pública i en col·laboració amb els centres de formació de funcionaris competents en cada cas, vetllarà per la formació dels aspirants seleccionats en el domini de la llengua oficial de les Comunitats Autònomes en les quals obtinguin destinació, una vegada nomenats funcionaris de carrera.» Aquesta previsió la trobem en convocatòries dels boe núm. 168, 181, 209, 210, 211, 214, 215, 225, 227, 234, 235, 246, 253, 254, 257, 259, 260, 263, 266, 277, 282, 283, 287, 289, 294, 295, 296, 297, 298, 302 i 312.

   Page 232

Aplicació provisional del Conveni entre el Govern del Regne d'Espanya i el Govern de la República Eslovaca sobre la cooperació en matèria de la lluita contra la delinqüència organitzada, fet a Bratislava el 3 de març de 1999, del Ministeri d'Afers Exteriors (boe núm. 192, de 12 d'agost de 1999):

Article 11.

Els òrgans competents de les parts han d'estendre la cooperació a la promoció i intercanvi de tècniques, assistència mútua en el terreny de la formació policial, seminaris, ensenyament lingüístic i intercanvi d'experts i experiències, a la concessió mútua d'informació jurídica i dades estadístiques i referencials de la situació de la criminalitat i les seves tendències en els Estats respectius.

Fet a Bratislava, el 3 de març de 1999, en dos exemplars, en ambdós idiomes oficials, espanyol i eslovac, sent ambdós textos igualment autèntics.

[...]

Acord de col·laboració i cooperació d'1 de juliol de 1999 entre les Comunitats Europees i els seus estats membres, per una part, i la República Azerbaidjana, per l'altra, fet a Luxemburg el 2 d'abril de 1996 (boe núm. 198, de 19 d'agost) del Ministeri d'Afers Exteriors:

Títol VI

Cooperació econòmica

Article 53. Ensenyament i formació.

1. Les Parts han de cooperar amb la finalitat d'elevar el nivell general d'ensenyament i la capacitat professional a la República Azerbaidjana, tant en el sector públic com en el privat.

2. La cooperació s'ha de centrar especialment en les àrees següents:

[...]

Ensenyament de les llengües comunitàries;

[...]

En els boe núm. 199 i 200, de 19 i 20 d'agost, trobem, encara, sengles acords idèntics a l'anterior, signats igualment amb data 1 de juliol entre les Comunitats Europees i els seus estats membres, d'una banda, i Geòrgia i la República d'Uzbekistan, de l'altra.

Resolució de 28 de juny de 1999 (boe núm. 174, de 22 de juliol) de la Direcció General de Treball del Ministeri de Treball i Assumptes Socials,Page 233 per la qual es disposa la inscripció en el Registre i publicació del Conveni col·lectiu marc per als establiments financers de crèdit:

Article 8. Definicions.

Les definicions, segons les funcions o activitats del personal dintre de l'empresa, seran les següents:

[...]

Nivell D1: Actua a les ordres d'un Cap del grup C, si n'hi ha, i que, sota la seva pròpia responsabilitat, realitza treballs que requereixen iniciativa.

S'adscriuen a aquest nivell: Oficials de primera, Caixers sense signatura, Operadors de màquines comptables, Taquimecanògrafs en idioma nacional, que prenguin al dictat 130 paraules per minut traduint-les, correctament i directament, a la màquina, així com Telefonistes-Recepcionistes capacitats per expressar-se en dos o més idiomes estrangers, els Operadors d'Ordinador i els Conductors.

És pertinent remarcar aquí la singularitat de l'idioma nacional que apareix en aquesta norma.

Reial decret 1251/1999, de 16 de juliol (boe núm. 170, de 17 de juliol; suplement núm. 11 en llengua catalana, de 24 de juliol) del Ministeri d'Educació i Cultura, sobre societats anònimes esportives:

Capítol I

Disposicions generals

Article 1. Societats anònimes esportives.

2. En la denominació social d'aquestes societats s'inclou l'abreviatura SAD.

Llei 40/1999, de 5 de novembre (boe núm. 266, de 6 de novembre; suplement núm. 15 en llengua catalana, de 19 de novembre), sobre nom i cognoms i el seu ordre:

Exposició de motius

La regulació existent en el Codi Civil i en la Llei del Registre Civil en matèria d'ordre d'inscripció de cognoms ha establert fins al moment la regla general que, en determinar els cognoms la filiació, l'ordre ha de ser el patern i el matern; també es reconeix la possibilitat que el fill modifiqui aquesta situació unPage 234 cop hagi arribat a la majoria d'edat.

Aquesta situació, que ja es va intentar canviar amb motiu de la modificació del Codi Civil que va dur a terme la Llei 11/1981, de 13 de maig, és la que es pretén modificar en vista del principi d'igualtat reconegut a la nostra Constitució i de diferents decisions d'àmbit internacional adoptades sobre aquesta matèria. Cal recordar, en aquest punt, que l'article 16 de la Convenció de les Nacions Unides de 18 de desembre de 1979 preveu que els Estats signataris prenguin les mesures necessàries per fer desaparèixer qualsevol disposició sexista en el dret del nom; que el Comitè de Ministres del Consell d'Europa, des de 1978, estableix en la Resolució 78/37 la recomanació als estats membres de fer desaparèixer qualsevol discriminació entre l'home i la dona en el règim jurídic del nom i que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha sancionat, en la sentència de 22 de febrer de 1994 en el cas Burghartz c. Suisse, les discriminacions sexistes en l'elecció dels cognoms.

Per tant, és més just i menys discriminatori per a la dona permetre que els pares puguin decidir inicialment, de comú acord, l'ordre dels cognoms dels seus fills, amb el benentès que la seva decisió per al primer fill també val per als fills futurs del mateix vincle, la qual cosa no impedeix que, quan no es pugui exercir l'opció possible, regeixi el que disposa la Llei.

D'altra banda, transcorreguts més de vint anys des de l'aprovació de la Llei 17/1977, de 4 de gener, sobre reforma de l'article 54 de la Llei del Registre Civil, que establia la possibilitat de substituir el nom propi pel seu equivalent onomàstic en qualsevol de les llengües de l'Estat espanyol, ens trobem que qualsevol ciutadà que arribi a la majoria d'edat i tingui inscrit el nom en llengua castellana en el Registre Civil, es veu privat de la possibilitat que el seu nom propi sigui traduït a una altra llengua espanyola oficial.

Per tot això, la Llei que s'aprova facilita l'ús normal de les diferents llengües de l'Estat espanyol i l'obtenció d'un estatut jurídic que respecti la seva riquesa idiomàtica.

Així mateix, i per les mateixes raons, la Llei permet regularitzar ortogràficament els cognoms quan la forma inscrita en el Registre no s'adequa a la gramàtica i la fonètica de la llengua espanyola corresponent.

Pel que fa a la resta, aquesta Llei es completa amb una disposició transitòria que preveu el supòsit d'existència de fills menors d'edat en el moment de l'entrada en vigor de la Llei. L'alteració de l'ordre dels cognoms se subordina a l'audiència necessària, si tenen prou enteniment.

Article primer

L'article 109 del Codi Civil queda redactat en els termes següents:

La filiació determina els cognoms d'acord amb el que disposa la Llei.

Si la filiació està determinada per les dues línies, el pare i la mare, de comú acord, poden decidir l'ordre de transmissió del seu primer cognom respectiu, abans de la inscripció registral. Si no s'exercita aquesta opció, regeix el que disposa la Llei.

L'ordre de cognoms inscrit per al fill més gran regeix en les inscripcions de naixement posteriors dels seus germans del mateix vincle.

Page 235

El fill, en arribar a la majoria d'edat, pot sol·licitar que s'alteri l'ordre dels cognoms.

Article segon

L'article 54 'de la Llei de 8 de juny de 1957, del Registre Civil, queda redactat en els termes següents:

En la inscripció s'ha d'expressar el nom que es dóna al nascut, si bé no es pot consignar més d'un nom compost, ni més de dos de simples.

Queden prohibits els noms que objectivament perjudiquin la persona, així com els diminutius o les variants familiars i col·loquials que no hagin assolit substantívitat, els que facin confusa la identificació i els que en conjunt indueixin a error pel que fa al sexe.

No es pot imposar al nascut un nom que tingui un dels seus germans, llevat que sigui mort, ni tampoc la seva traducció usual a una altra llengua.

A petició de l'interessat o del seu representant legal, l'encarregat del Registre li ha de substituir el nom propi pel seu equivalent onomàstic en qualsevol de les llengües espanyoles.

Article tercer

L'article 55 de la Llei de 8 de juny de 1957, del Registre Civil, queda redactat en els següents termes:

La filiació determina els cognoms.

En els supòsits de naixement amb una sola filiació reconeguda, aquesta determina els cognoms, i el progenitor que reconegui la seva condició pot determinar, en el moment de la inscripció, l'ordre dels cognoms.

L'ordre dels cognoms establert per a la primera inscripció de naixement determina l'ordre per a la inscripció dels naixements posteriors amb idèntica filiació.

Assolida la majoria d'edat, es pot sol·licitar l'alteració de l'ordre dels cognoms.

L'encarregat del Registre ha d'imposar un nom i uns cognoms d'ús corrent al nascut la filiació del qual no els pugui determinar.

L'encarregat del Registre, a petició de l'interessat o del seu representant legal, ha de procedir a regularitzar ortogràficament els cognoms quan la forma inscrita en el Registre no s'adeqüi a la gramatical i a la fonètica de la llengua espanyola corresponent.

Article quart

S'afegeix una disposició addicional segona a la Llei del Registre Civil, amb el text següent:

En totes les peticions i tots els expedients relatius a la nacionalitat i al nom i als cognoms, les sol·licituds dels interessats no es poden entendre estimades per silenci administratiu.

Disposició transitòria única

Si en el moment d'entrar en vigor aquesta Llei els pares tenen fills menors d'edat d'un mateix vincle, poden decidir, de comú acord, l'anteposició del cognom matern per a tots els germans. Ara bé, si els fills tenen prou enteniment, l'alteració de l'ordre dels cognoms dels menors d'edat requereix l'aprovació en expedient registral, en el qual els fills han de ser escoltat; d'acord amb l'article 9 de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener.

Page 236

Disposició derogatòria única

Queda derogat l'article segon de la Llei 17/1977, de 4 de gener, sobre reforma de l'article 54 de la Llei del Registre Civil, Així mateix, queden derogades totes les disposicions generals que s'oposin al que estableix aquesta Llei.

Disposició final única

Aquesta Llei entra en vigor al cap de tres mesos de la publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat», Dins del termini indicat, el Govern ha de procedir a modificar el Reglament del Registre Civil en el que sigui necessari per adequar-lo al que preveu aquesta Llei.

Ordre de 10 de novembre de 1999 (boe núm. 280, de 23 de novembre) del Ministeri de Justícia, sobre qüestionari per a la declaració de naixement al Registre civil:

Primer. - S'aprova el model adjunt de qüestionari per a la declaració de naixement al Registre Civil.

Segon. - Aquest model és bilingüe a les comunitats autònomes amb idioma oficial propi.

Madrid, 10 de novembre de 1999.

Mariscal de Gante i Mirón

Il·lustríssim Sr. Director dels Registres i del Notariat.

Llei 25/1999, de 6 de juliol (boe núm. 161, de 7 de juliol; suplement núm. 11 en llengua catalana, de 24 de juliol), per la qual es declaren cooficials les denominacions Alacant, Castelló i València per a les províncies que integren la Comunitat Valenciana:

Exposició de motius

L'article 3 de la Constitució estableix un sistema jurídic que permet de parlar de doble oficialitat lingüística entre el castellà i altres llengües declarades oficials en els estatuts d'autonomia respectius.

L'article 7 de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana declara idioma coofïcial el valencià, i indica, al mateix temps, que s'ha de garantir «l'ús normal i oficial» de les dues llengües. D'altra banda, l'article 3 del mateix Estatut indica que «el territori de la comunitat autònoma comprèn el dels municipis integrats a les províncies d'Alacant, Castelló i València». Cal entendre, per tant, que les dites denominacions són les cooficials en l'àmbit de la Comunitat Valenciana. Aquest mateix fet es reprodueix en la «Llei d'ús i ensenyament del valencià» (Llei 4/1983, de 23 de novembre) quan, en el títol V, estableix les zones de «predomini lingüístic» d'una llengua o l'altra.

Page 237

En totes aquestes denominacions en valencià es va tenir en compte el costum, la història acreditada documentalment i literària i les normes ortogràfiques acceptades per la comunitat acadèmica.

Malgrat tots aquests antecedents, la denominació cooficial en valencià no s'ha aprovat en l'àmbit de l'Estat segons les previsions del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, que en l'article 25.2 disposa que «només mitjançant una llei aprovada per les Corts Generals es pot modificar la denominació i la capitalitat de les províncies».

Per abordar coherentment la regulació de la qüestió cal tenir en compte també l'apartat 4 de l'esmentat article 7 de l'Estatut valencià, que -com a Llei orgànica- forma part de l'ordenament jurídic estatal: «s'atorga especial protecció i respecte a la recuperació del valencià».

Article 1

La província d'Alacant té igualment la denominació oficial d'«Alacant".

Article 2

La província de Castelló té igualment la denominació oficial de «Castelló».

Article 3

La província de València té igualment la denominació oficial de «València».

Disposició addicional única

D'acord amb l'article 7 de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana, els organismes de l'Administració General de l'Estat han d'utilitzar la denominació de les tres províncies en valencià i castellà.

Cal remarcar la situació excèntrica del País Valencià pel que fa a l'oficialitat dels topònims, equiparable en part a la del País Basc i Navarra, i que es palesa una vegada més en aquesta ocasió. Efectivament, en els dos altres territoris de l'àmbit lingüístic català sota administració espanyola -Catalunya i les Illes Balears- l'única forma oficial dels topònims és la catalana, i el mateix cal dir de Galícia. És interessant de recordar, tanmateix, que la doble oficialitat no afecta tots els topònims valencians, ni de bon tros, tal com es pot comprovar, a tall d'exemple, en la «Crònica» del País Valencià d'aquest mateix número.

Resolució de 13 d'octubre de 1999 (boe núm. 268, de 9 de novembre) de la Diputació Foral de Biscaia, publicada a l'apartat d'Administració local, per la qual es fa públic el canvi de denominació del municipi de Berriatúa pel de Berriatua:

En virtut de les facultats conferides per l'article 27-3 de la Norma Foral 3/1987, de 13 de febrer, sobre Elecció, Organització, Règim i Funcionament de les Institucions Forals del Territori Històric de Biscaia, resolc:

Page 238

Donar publicitat a l'Acord de les Juntes generals de Biscaia del dia 15 d'abril de 1999, pel qual s'aprova el canvi de denominació de Berriatúa pel de Berriatúa, als efectes que tots els ciutadans, particulars i autoritats a qui sigui d'aplicació ho guardin i facin guardar.

Bilbao, 13 d'octubre de 1999.

El President, Josu Bergara Etxebarria.

Ordre de 23 d'agost de 1999 (boe núm. 205, de 27 d'agost) del Ministeri de la Presidència, per la qual es desplega el Reial decret 1665/1991, de 25 d'octubre, pel que fa a la professió d'intèrpret jurat:

Article 5.2. Als documents redactats en una llengua estrangera, se'ls ha d'annexar la corresponent traducció oficial en castellà

.

Reial decret 1640/1999, de 22 d'octubre (boe núm. 257, de 27 d'octubre) del Ministeri d'Educació i Cultura, pel qual es regula la prova d'accés a estudis universitaris. D'acord amb la disposició final primera, aquesta norma té caràcter bàsic. D'altra banda, deroga l'Ordre de 10 de desembre de 1992 que regulava l'accés a la universitat:

Article 3. Objectius de la prova.

2. Quan els alumnes es presentin a la prova en una Comunitat Autònoma amb llengua cooficial han de realitzar també l'exercici corresponent a aquesta, d'acord amb el que amb aquesta finalitat es disposi en la normativa autonòmica.

   Article 6. Estructura general de la prova d'accés.

1. La prova d'accés als estudis universitaris consta de dues parts. La primera, de caràcter general, tracta sobre les matèries comunes del Batxillerat i consta de tres exercicis. En el cas que la prova es faci en comunitats autònomes amb una altra llengua cooficial, la Comunitat Autònoma competent pot establir l'obligatorietat d'un exercici relatiu a la llengua cooficial. La segona part, de caràcter específic, tracta sobre les matèries de modalitat establertes en el Reial decret 1700/1991, de 29 de novembre, i l'estudiant s'ha d'examinar de tres d'aquestes matèries.

3. Per a la realització dels exercicis, els alumnes poden utilitzar, a la seva elecció, qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Autònoma en la qual es trobi el centre on s'examinin. No obstant això, els exercicis corresponents a la llengua castellana, la llenguaPage 239 cooficial pròpia de la Comunitat Autònoma i l'idioma estranger s'han de desenvolupar en les respectives llengües.

   Article 7. Primera part de la prova.

1. Té com a objectiu apreciar la maduresa i la formació general de l'estudiant i està concebuda per avaluar habilitats acadèmiques bàsiques, com la comprensió de conceptes, l'ús del llenguatge, les capacitats per analitzar, relacionar, sintetitzar, expressar idees i el coneixement d'una llengua estrangera. Comprèn tres exercicis, o quatre en el cas que s'hi hagi d'incloure la llengua cooficial pròpia de la Comunitat Autònoma, i en cadascun d'ells es lliura als estudiants una sola proposta.

2. Primer exercici: composició d'un text sobre un tema o qüestió de tipus històric o filosòfic a partir de l'anàlisi de diferents fonts d'informació (textos, taules, gràfics, imatges i altres similars) incloses en la proposta d'examen. La composició ha d'integrar els coneixements de l'alumne i la informació facilitada.

3. Segon exercici: anàlisi d'un text d'un idioma estranger, del llenguatge comú, no especialitzat. A partir del text proposat l'estudiant ha de realitzar un comentari personal i respondre qüestions relacionades amb el text, que són plantejades i contestades per escrit en el mateix idioma, sense ajuda de diccionari ni de cap tipus d'altre material didàctic.

4. Tercer exercici: anàlisi i comprensió d'un text en llengua castellana. La proposta consta de tres parts, en les quals es mesura:

   1. Capacitat d'anàlisi i síntesi del contingut del text mitjançant l'elaboració d'un resum i/o esquema d'aquest.

   2. Comentari crític sobre el contingut del text.

   3. Respostes a qüestions de llengua i literatura relacionades amb el text.

5. Si escau, un quart exercici sobre la llengua cooficial el contingut del qual estableix l'Administració educativa competent.

6. La duració de cadascun dels exercicis és d'una hora i mitja.

Ordre de 23 de juny de 1999 (boe núm. 157, de 2 de juliol) del Ministeri de Foment, per la qual s'estableixen determinades prescripcions a complir pels vaixells de passatge en aplicació del Reial decret 665/1999, de 23 d'abril, pel qual es regula el registre de persones que viatgen a bord de vaixells de passatge:

Article 6. Comunicacions a realitzar per la tripulació immediatament abans que el vaixell salpi.

Una vegada embarcat el passatge i realitzat el recompte, el capità o patró de l'embarcació o un membre de la tripulació ha de comunicar als passatgers, abans que el vaixell salpi, les següents dades:

1. Nom de l'embarcació.

   Page 240

2. Nombre màxim de passatgers permès a l'embarcació.

3. Nombre i situació dels elements de salvament i com accedir-hi.

4. Zones de reunió en cas d'emergència.

5. Avisos d'alarma per a casos d'emergència.

6. Nom del capità o patró i nombre de tripulants.

   Aquesta comunicació s'ha d'efectuar en castellà i, si escau, es pot utilitzar també la llengua coofïcial a la Comunitat Autònoma on operi el vaixell, així com les llengües estrangeres pròpies de la nacionalitat dels passatgers.

   Aquesta informació transmesa verbalment no ha d'impedir que a criteri dels operadors del vaixell s'efectuïn exhibicions pràctiques dels mitjans de salvament o es lliuri informació escrita addicional que, en tot cas, s'ha d'ajustar a les consideracions lingüístiques anteriorment citades.

   Ordre de 24 de juny de 1999 (boe núm. 160, de 6 de juliol) del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'estableixen les normes per a la tramitació i concessió de restitucions per exportació de productes agrícoles:

   Annex II

   Instruccions per emplenar l'imprès de sol·licitud de restitucions a l'exportació

   Generals

   B) Les sol·licituds s'han d'emplenar en castellà i a màquina o en lletra d'impremta.

   Llei 27/1999, de 16 de juliol (boe núm. 170, de 17 de juliol; suplement núm. 11 en llengua catalana, de 24 de juliol), de cooperatives:

   Títol I

   De la societat cooperativa

   Capítol I

   Disposicions generals

   Article 1. Concepte i denominació.

   3. La denominació de la societat inclou necessàriament les paraules «societat cooperativa» o l'abreviatura «S. Coop.». Aquesta denominació és exclusiva i se'n poden establir els requisits per reglament.

      Article 2. Àmbit d'aplicació.

      Aquesta Llei és aplicable:

      1. A les societats cooperatives que exerceixen la seva activitat cooperativitzada en el territori de diverses comunitats autònomes, excepte quan en una de les comunitats es dugui a terme amb caràcter principal.

      Resolució de 15 de juny de 1999 (boe núm. 180, de 29 de juliol), de la Secretaria d'Estat de Comerç, Turisme i Petita i Mitjana Empresa del Mi-Page 241nisteri d'Economia i Hisenda, per la qual es convoquen beques Turismo de España 1999 per a la realització de pràctiques d'alta direcció en empreses espanyoles d'hoteleria i restauració per a professionals espanyols i estrangers que exerceixin tasques directives:

      Bases

      Segona. - Requisits dels sol·licitants.

   2. Domini de castellà i anglès i bon coneixement de francès o alemany.

      Setena. - Termini i lloc de presentació de sol·licituds.

   2. Documentació que s'ha de presentar amb la sol·licitud. - Tota la documentació en idioma diferent del castellà s'ha d'enviar a la Secretaria d'Estat de Comerç, Turisme i Petita i Mitjana Empresa amb la traducció corresponent al castellà.

      Resolució de 23 de juliol de 1999 (boe núm. 193, de 13 d'agost) de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques del Ministeri d'Educació i Cultura, per la qual es convoquen les ajudes per a la promoció de la lectura i la difusió de les lletres espanyoles, corresponents a 1999:

      Segon. - Ajudes per a la promoció de la lectura i la difusió de les lletres espanyoles:

   1. Objecte i finalitat. - Es convoquen per a 1999 la concessió d'ajudes per a la promoció de la lectura i difusió de les lletres espanyoles, a aquelles activitats que tinguin per objecte les següents finalitats:

1. Promoure la cultura comuna espanyola a través d'activitats de difusió de les lletres espanyoles mitjançant trobades, congressos i esdeveniments similars, tant a l'interior com a l'exterior d'Espanya, portades a terme per institucions amb un caràcter estatutari nacional o internacional.

2. Participar en les commemoracions històriques de caràcter nacional i internacional i en altres esdeveniments històrics i culturals de rellevància, amb especial atenció als centenaris dels principals autors i obres espanyoles.

3. Promoure i fomentar les activitats d'àmbit territorial nacional, internacional o supracomunitari, que contribueixin a la promoció de la lectura, a l'increment dels índexs de lectura de la societat espanyola, a la difusió nacional i internacional del llibre i de les lletres espanyoles i a la promoció de les biblioteques espanyoles.

4. Promoure activitats i programes de difusió del llibre, la lectura i les lletres espanyoles en mitjans de comunicació d'àmbit nacional.

   6. Instrucció del procediment i criteris generals de valoració.

   6.3. Criteris generals de valoració. - Per a la concessió de les ajudes s'han de tenir en compte els següents criteris:

3. L'abast del projecte. Es valoren prioritàriament projectes d'activitats que fomentin la comunicació i cohesió cultural entre les Comunitats Autònomes i amb presència o projecció de, almenys, tres Comunitats Autònomes.

   Page 242

   Resolució d'1 de setembre de 1999 (boe núm. 229, de 24 de setembre) de la Direcció General de Relacions amb l'Administració de Justícia del Ministeri de Justícia, per la qual es convoquen proves d'aptitud per accedir a l'exercici de la professió d'advocat a Espanya per part de ciutadans de la Unió Europea i altres estats parts a l'Acord sobre l'espai econòmic europeu:

   Vuitè. - Desenvolupament de la prova d'aptitud: 1. La prova d'aptitud consta de dues fases:

   1.1. La primera fase consisteix en la resolució, per escrit i en castellà, d'un cas pràctic, a escollir [...].»

   Acord de 13 de setembre de 1999 (boe núm. 226, de 21 de setembre) de la Junta Electoral Central, pel qual s'aproven els models d'actes a utilitzar per les juntes i les meses electorals a les eleccions al Parlament de Catalunya convocades per Decret 228/1999, de 23 d'agost, de la Generalitat de Catalunya, a celebrar el 17 d'octubre de 1999.

   Hi trobem models bilingües (català/castellà) i trilingües (aranès, català i castellà).

   Reial decret 1465/1999, de 17 de setembre (boe núm. 230, de 25 de setembre) del Ministeri d'Administracions Públiques, pel qual s'estableixen criteris d'imatge institucional i es regula la producció documental i el material imprès de l'Administració General de l'Estat:

   Capítol III

   Utilització de llengües cooficials

   Article 5. Utilització de llengües cooficials en material imprès i models normalitzats.

   1. Els impresos normalitzats que es posin a disposició dels ciutadans a les dependències situades en l'àmbit territorial d'una Comunitat Autònoma amb llengua coofïcial han de ser bilingües en castellà i en la llengua cooficial, d'acord amb els criteris següents:

   a) Els impresos han d'expressar tots els continguts i epígrafs en totes dues llengües per línies o per blocs de text diferenciats, i deixar espais únics perquè els empleni el ciutadà en la llengua per la qual hagi optat.

   b) En aquells impresos per als quals, per raó de la seva extensió o complexitat, es determini, s'han de posar a disposició dels ciutadans dos models alternatius, redactats l'un en castellà i l'altre en la llengua cooficial. En aquest cas, en tots dos models ha de figurar destacat l'advertiment que hi ha impresos redactats en l'altra llengua a disposició del ciutadà.

   2. Quan el material imprès dels òrgans i les unitats que tinguin la seu a l'àmbit territorial d'una Comunitat Autònoma amb llengua cooficial s'hagi d'utilitzar per a comunicacions dins l'àmbit territorial autonòmic, les dadesPage 243 i denominacions corresponents a la capçalera i a la identificació de l'òrgan o organisme autònom han de figurar, amb caràcter general, en castellà i en la llengua coofïcial corresponent.

   Quan el material estigui destinat a ser utilitzat en comunicacions dirigides fora de l'àmbit territorial autonòmic les dades i denominacions assenyalades poden figurar-hi només en castellà.

   Article 6. Utilització de llengües cooficials en senyalització i retolació.

   Han de ser bilingües, redactats en castellà i en la llengua coofïcial corresponent, les senyalitzacions exteriors d'identificació de les dependències administratives, com també els continguts més rellevants dels rètols de caràcter informatiu o publicitari que s'elaborin per ubicar-los a l'àmbit territorial d'una Comunitat Autònoma amb llengua cooficial. El Manual d'Imatge Institucional que s'aprovi en aplicació d'aquest Reial decret ha de determinar els supòsits i els formats de les senyalitzacions d'identificació i rètols a què es refereix aquest article.

   Capítol IV Material imprès

   Article 8. Contingut dels models normalitzats de sol·licitud.

   3. Tot model normalitzat de sol·licitud ha d'anar acompanyat d'unes instruccions per escrit en què s'informi el ciutadà dels requisits i efectes bàsics del procediment i s'hi incloguin a més les informacions necessàries per emplenar correctament el modej. En els models normalitzats en què, d'acord amb el que disposa l'article 5 d'aquest Reial decret s'utilitzi el castellà i la llengua cooficial corresponent, les instruccions i la informació hi han de ser redactades en ambdues llengües.

   Capítol V

   Publicacions, publicitat institucional i utilització d'altres suports

   Article 11. Cartells, rètols i senyalització.

   1. La senyalització exterior d'identificació de les dependències administratives, com també els cartells de caràcter informatiu o publicitari destinats a vies públiques urbanes i interurbanes, s'han d'ajustar al que estableixi en aquest sentit el Manual d'Imatge Institutcional que s'aprovi en aplicació d'aquest Reial decret.

   2. En l'elaboració i col·locació dels elements a què es refereix l'apartat anterior s'han de tenir en compte els següents criteris:

   c) En l'àmbit territorial de les comunitats autònomes amb llengua cooficial, el compliment del que estatueix l'article 6 d'aquest Reial decret.

   Disposició addicional tercera. Normes autonòmiques

   La regulació continguda en aquest Reial decret sobre la utilització de llengües cooficials s'ha d'entendre sens perjudici del que, en l'àmbit de les seves competències, estableixin les normes de les respectives comunitats autònomes sobre aquesta matèria.

   Page 244

   Ordre de 4 d'octubre de 1999 (boe núm. 257, de 27 d'octubre) del Ministeri d'Economia i Hisenda, per la qual s'aprova el model de contracte d'arrendament de finques urbanes, previst en l'article 12.1 del text refós de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

   El model esmentat es publica només en versió castellana, amb què es perpetua, de moment, la situació que s'ha estat arrossegant d'inexistència d'aquest model oficial en català i en les altres llengües pròpies diferents del castellà.

   Reial decret 1526/1999, d'1 d'octubre (boe núm. 244, de 12 d'octubre; suplement núm. 14 en llengua catalana, de 28 d'octubre) del Ministeri de la Presidència, pel qual s'aprova el Reglament de l'Institut Cervantes:

   La Llei 7/1991, de 21 de març, crea l'Institut Cervantes per a la promoció universal de l'espanyol i la difusió de la cultura a l'exterior. La seva disposició final primera encomana al Govern l'aprovació del Reglament de l'Institut en què es recullin les normes bàsiques d'organització i funcionament.

   El Reial decret 758/1996, de 5 de maig, de reestructuració dels departaments ministerials, va crear el Ministeri d'Educació i Cultura i li va atribuir les competències que fins aleshores corresponien als ministeris d'Educació i Ciència i de Cultura.

   Aquesta reestructuració ministerial va incidir en la composició dels òrgans col·legiats de l'Institut Cervantes en què estaven representats els antics ministeris d'Educació i Ciència i de Cultura.

   El Govern, mitjançant el Reial decret 89/1997, de 24 de gener, va adaptar la regulació dels òrgans rectors de l'Institut Cervantes a la reestructuració i la reorganització dels departaments ministerials. Aquesta adaptació es va fer a l'empara del que preveu l'article 76 de la Llei 42/1994, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d'ordre social. Aquest Reial decret incorpora íntegrament les previsions del Reial decret 89/1997 relatives als òrgans rectors de l'Institut.

   Quant a la regulació del Patronat, cal destacar que el Reial decret 971/1992, de 21 de juliol, pel qual se'n regula la constitució, que ja ha estat objecte d'abrogació parcial pel Reial decret 89/1997, queda derogat per aquest Reial decret.

   Amb això s'aconsegueix que la regulació del Patronat quedi continguda en una única norma, el Reglament de l'Institut Cervantes, i s'acomodi, en el que no està previst específicament, a les disposicions que regulen els òrgans col·legiats, que conté la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

   L'experiència acumulada durant aquests vuit anys de funcionament de l'Instirut fa aconsellable l'adscripció, que recull aquest Reglament, dels centres de l'Institut Cervantes a les missions diplomàtiques i les oficines consulars d'Espanya a l'estranger.

   En virtut d'això, a iniciativa dels ministres d'Afers Estrangers i d'Educació i Cultura, a proposta conjunta dels mi-Page 245nistres d'Economia i Hisenda i d'Administracions Públiques, d'acord amb el Consell d'Estat, i amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres en la reunió del dia 1 d'octubre de 1999,

   Disposo:

   Article únic. Aprovació del Reglament.

   S'aprova el Reglament de l'Institut Cervantes, el text del qual s'insereix tot seguit.

   Disposició addicional única. Precedències.

   Als efectes que preveu el Reial decret 2099/1983, de 4 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament general de precedències, en el rang col·legiat l'Institut Cervantes ocupa el lloc immediat següent a l'Institut d'Espanya i a les reials acadèmies. En el rang individual el seu director i el seu secretari general se situen immediatament darrere de l'última autoritat amb rang de subsecretari i de director general, respectivament, del Ministeri d'Afers Estrangers.

   Disposició derogatòria única. Derogació normativa.

   1. Queda derogat el Reial decret 89/1997, de 24 de gener, pel qual s'adapta la composició dels òrgans rectors de l'Institut Cervantes a la reestructuració i reorganització dels departaments ministerials.

   2. Queda derogat el Reial decret 971/1992, de 21 de juliol, pel qual es regula la constitució del Patronat de l'Institut Cervantes.

   3. Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o de rang inferior que s'oposin al que estableix aquest Reial decret.

   Disposició final única. Entrada en vigor.

   Aquest Reial decret entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat».

   Madrid, 1 d'octubre de 1999.

   Juan Carlos R.

   El vicepresident primer del. Govern i ministre de la Presidència,

   Francisco Àlvarez-Cascos Fernández

   Reglament de l'Institut Cervantes

   Capítol I

   Naturalesa i règim jurídic Article 1. Naturalesa jurídica.

   L'Institut Cervantes és un organisme públic creat per la Llei 7/1991, de21 de març, sota l'alt patrocini de SS. MM. els Reis d'Espanya.

   Article 2. Capacitat jurídica.

   L'Institut Cervantes és un organisme públic sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d'obrar per al compliment de les seves finalitats, que ajusta les seves activitats a l'ordenament jurídic privat.

   Article 3. Règim jurídic.

   L'Institut Cervantes es regeix per la Llei 7/1991, de 21 de març, de creació de l'Institut Cervantes; per aquest Re-Page 246glament; per les disposicions de la Llei general pressupostària, text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1091/1988, de 23 de setembre, que li siguin aplicables, per les altres normes que li siguin aplicables, i, supletòriament, per la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'organització i funcionament de l'Administració General de l'Estat.

   Article 4. Adscripció.

   L'Institut Cervantes està adscrit al Ministeri d'Afers Estrangers, per mitjà de la Secretaria d'Estat per a la Cooperació Internacional i per a Llatinoamèrica.

   Article 5. Marc d'actuació.

   L'Institut Cervantes actua en el marc general de l'acció exterior de l'Estat i coordina les seves activitats amb totes les que efectuïn les administracions públiques o qualsevol altra institució orientada a les finalitats de l'Institut.

   Capítol II

   Finalitats i activitats

   Article 6. Finalitats.

   1. Són finalitats de l'Institut Cervantes:

   a) Promoure universalment l'ensenyament, l'estudi i l'ús de l'espanyol.

   b) Fomentar totes les mesures i les accions que contribueixin a la difusió i la millora de la qualitat d'aquestes activitats.

   c) Contribuir a la difusió de la cultura espanyola a l'exterior en coordinació amb els altres òrgans competents de l'Administració General de l'Estat i les altres administracions públiques.

   2. En les seves activitats, l'Institut Cervantes atén fonamentalment el patrimoni lingüístic i cultural que és comú als països i pobles de la comunitat hispanoparlant.

   3. Les finalitats que preveu aquest article s'encomanen a l'Institut Cervantes sens perjudici de les competències dels altres òrgans de l'Administració General de l'Estat que actuen a l'exterior, en particular els que depenen dels ministeris d'Afers Estrangers i d'Educació i Cultura. L'Institut Cervantes, per mitjà dels seus centres a l'exterior, col·labora amb aquests òrgans, d'acord amb el principi de cooperació entre les administracions públiques que preveu l'article 3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

   Article 7. Activitats.

   Per al compliment de les seves finalitats l'Institut Cervantes, per iniciativa pròpia o en col·laboració amb tercers, pot:

   1. Crear centres, i promoure i organitzar cursos per a l'ensenyament de l'espanyol.

   2. Organitzar les proves de verificació de coneixement de l'espanyol, per a l'obtenció dels diplomes oficials expedits pel Ministeri d'Educació i Cultura, en els termes que reguli aquest Ministeri.

   3. Fomentar i dur a terme accions encaminades a la difusió de l'espanyol, en particular a través dels mitjans de comunicació social i els mitjans audiovisuals, a la formació del professorat i a l'edició de materials de suport per a l'ensenyament de la llengua.

   Page 247

   4. Fomentar la investigació de l'espanyol i l'ensenyament d'aquesta llengua, i actuar com a òrgan de cooperació i assistència per als hispanistes i els centres estrangers d'investigació.

   5. Portar a terme activitats culturals, en totes les seves manifestacions, d'acord amb les finalitats de l'Institut.

   6. Establir convenis i, si s'escau, protocols de col·laboració amb universitats i altres institucions, públiques o privades, nacionals o estrangeres, que tinguin les mateixes finalitats o similars.

   7. Dur a terme qualsevol altra activitat conduent al compliment de les seves finalitats.

   Capítol III

   Organització

   Article 8. Òrgans rectors.

   Els òrgans rectors de l'Institut Cervantes són el Patronat, el Consell d'Administració i el director.

   Secció IA. El Patronat

   Article 9. Composició.

   1. La Presidència d'Honor del Patronat correspon a Sa Majestat el Rei.

   2. El Patronat estarà integrat pels membres següents:

   a) Membres nats:

   El president del Govern, al qual correspon la Presidència Executiva del Patronat.

   El ministre d'Afers Estrangers.

   El ministre d'Educació i Cultura.

   El president del Consell d'Administració.

   El vicepresident del Consell d'Administració.

   El director de l'Institut Cervantes.

   El president de l'Institut d'Espanya.

   El director de la Reial Acadèmia Espanyola.

   El secretari general de la Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola.

   Els autors guardonats amb el premi «Miguel de Cervantes» de Literatura, creat per l'Ordre de 15 de setembre de 1975.

   b) Vint-i-dos vocals, nomenats pel Govern, a proposta conjunta dels ministres d'Afers Estrangers i d'Educació i Cultura, de la manera següent:

   Set vocals en representació de les lletres i la cultura espanyoles.

   Set vocals en representació de les lletres i la cultura hispanoamericanes.

   Cinc vocals en representació de la universitat i les reials acadèmies.

   Tres vocals en representació d'altres institucions socials de caràcter o influència cultural.

   c) El secretari general de l'Institut, que també ho és del Patronat, amb veu però sense vot.

   3. Els vocals a què es refereix el paràgraf b) de l'apartat anterior són nomenats per un període de sis anys, i es renoven per meitats cada tres anys.

   4. En cas de vacant produïda per la baixa d'un vocal abans que es compleixi el període que preveu l'apartat anterior, el Govern, d'acord amb el que estableix el paràgraf b) de l'apartat 2 anterior, ha de nomenar un nou vocal en representació del mateix grup al qual pertanyi el substituït, pel període que quedi al titular de la plaça així coberta.

   5. Els vocals als quals es refereix el paràgraf b) de l'apartat 2 d'aquest article que hagin estat nomenats per ocupar un càrrec en les institucions a què faPage 248 referència el paràgraf b) esmentat, cessen en la seva condició de vocal del Patronat quan deixen d'ocupar aquell càrrec, i passen a ocupar el lloc del vocal vacant, fins que completi el mandat, qui l'hagi substituït en el càrrec.

   Article 10. Funcions.

   Corresponen al Patronat les funcions següents:

   a) Proposar les prioritats d'actuació de l'Institut per millorar el compliment de les seves finalitats.

   b) Conèixer i informar, amb caràcter previ a la seva aprovació, els plans generals d'activitats de l'Institut.

   c) Conèixer i informar, amb caràcter previ a la seva aprovació, la memòria anual d'activitats.

   d) Proposar les iniciatives que puguin contribuir a millorar el funcionament de l'Institut i el compliment de les seves finalitats.

   e) Proposar al Govern el nomenament dels dos consellers, membres del Patronat, que el representin en el Consell d'Administració.

   f) Crear, a proposta del Consell d'Administració, les distincions honorífiques de l'Institut Cervantes i aprovar les regles necessàries per al seu atorgament.

   Article 11. Funcionament.

   1. El Patronat s'ha de reunir necessàriament en sessió ordinària una vegada l'any, amb la convocatòria prèvia per part del president executiu. Així mateix, s'ha de reunir en sessió extraordinària, també mitjançant convocatòria del president executiu, o bé per iniciativa seva, o bé amb la proposta prèvia de qualsevol dels ministres que en formen part, del president del Consell d'Administració de l'Institut o d'un mínim de cinc dels altres membres del Patronat. En tots els casos, a la convocatòria han de constar els assumptes inclosos en l'ordre del dia, que ha de recollir de manera precisa els punts proposats per qui hagi instat la reunió extraordinària.

   2. Les deliberacions han de ser adreçades pel president d'honor o, en absència seva, pel president executiu del Patronat o el membre del Govern en qui delegui.

   3. El funcionament del Patronat s'ha d'acomodar, en tot el que no està previst específicament, a les disposicions reguladores dels òrgans col·legiats, que conté el capítol II del títol II de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

   4. Els membres del Patronat no perceben cap contraprestació econòmica per l'exercici de les seves funcions.

   Secció 2A. El Consell d'Administració

   Article 12. Composició.

   El Consell d'Administració de l'Institut Cervantes està compost per:

   a) El president, càrrec que recaurà en el secretari d'Estat per a la Cooperació Internacional i per a Llatinoamèrica, del Ministeri d'Afers Estrangers. Té vot de qualitat.

   b) El vicepresident, càrrec que recau en el secretari d'Estat de Cultura del Ministeri d'Educació i Cultura.

   c) Dos consellers, nomenats pel Govern, en representació i a proposta del Patronat, per un període de tresPage 249 anys. La pèrdua de la condició de vocal del Patronat implica la seva substitució, durant el temps que li resti, per qui el substitueixi en el Patronat.

   d) Cinc consellers, en representació, respectivament, dels ministeris d'Afers Estrangers, d'Educació i Cultura i d'Economia i Hisenda, càrrecs que recauen en:

   El subsecretari d'Afers Estrangers.

   El subsecretari d'Educació i Cultura.

   El director general de Relacions Culturals i Científiques del Ministeri d'Afers Estrangers,

   El director general de Cooperació i Comunicació Cultural del Ministeri d'Educació i Cultura.

   El director general de Pressupostos del Ministeri d'Economia i Hisenda.

   e) El director de l'Institut Cervantes.

   f) El secretari general de l'Institut Cervantes, que també ho és del Consell, amb veu però sense vot.

   Article 13. Funcions.

   Correspon al Consell d'Administració:

   a) Aprovar els plans generals d'activitats de l'Institut i els programes d'ajuts i subvencions, com també els criteris bàsics per al seu atorgament.

   b) Aprovar l'avantprojecte de pressupost anual de l'Institut.

   c) Aprovar la memòria anual.

   d) Fixar els criteris bàsics per a la signatura de convenis i protocols.

   e) Proposar al Ministeri d'Afers Estrangers, per a la seva aprovació pel Govern, la creació de fundacions o entitats sense finalitats de lucre, a l'empara de la legislació d'altres estats, quan això sigui necessari o convenient per complir més adequadament les finalitats de l'Institut.

   f) Aprovar la creació de fundacions a l'empara de la legislació espanyola.

   g) Emetre informe sobre la proposta de nomenament del director de l'Institut i del secretari general.

   h) Establir els serveis necessaris per a l'exercici de les activitats de l'Institut Cervantes i les funcions que els correspongui en cada moment.

   i) Aprovar, a proposta del director de l'Institut, d'acord amb les condicions legals que siguin aplicables i amb l'informe favorable previ de la Comissió Executiva de la Comissió Interministerial de Retribucions, les plantilles, el règim retributiu del seu personal i les seves modificacions.

   j) Fixar els preus de les activitats de l'Institut a proposta del director.

   k) Aprovar, a proposta del director de l'Institut, les transferències de crèdit en el pressupost, en els termes que preveu aquest Reglament.

   l) Aprovar l'inventari de béns i drets que constitueixen el patrimoni de l'Institut.

   m) Aprovar, a proposta del director de l'Institut i d'acord amb les previsions que conté l'article 29 d'aquest Reglament que siguin aplicables, la compra, alienació o el gravamen dels béns immobles patrimonials de l'Institut, i el seu arrendament a favor de tercers.

   n) Concedir, a proposta del director de l'Institut, les distinciom; honorífiques de l'Institut Cervantes.

   ñ) Aprovar, a proposta del director, la creació i la supressió de centres a l'exterior.

   o) Instituir, a proposta del. directorPage 250 de l'Institut, el Comitè Assessor en cadascun dels centres a l'estranger, integrat per persones o entitats de prestigi reconegut vinculades amb la cultura espanyola i hispanoamericana, residents a l'Estat en què exerceixen les seves activitats.

   p) A proposta del director de l'Institut, determinar la composició i el funcionament d'aquests comitès assessors i designar-ne els presidents.

   q) Conèixer, per mitjà del director de l'Institut, el nomenament dels membres dels comitès assessors.

   r) Autoritzar el director a negociar amb el personal de l'Institut les condicions de l'extinció de la relació laboral, i ajustar als criteris generals que, a proposta de l'Institut, siguin aprovats pels ministeris d'Administracions Públiques i d'Economia i Hisenda.

   s) En general, vetllar pel funcionament correcte de l'Institut en relació amb les finalitats que té encomanades.

   Article 14. Funcionament.

   1. El Consell d'Administració s'ha de reunir com a mínim una vegada cada trimestre.

   2. El funcionament del Consell d'Administració s'ha d'acomodar, en tot el que no està previst específicament, a les disposicions reguladores dels òrgans col·legiats que conté el capítol II del títol II de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

   3. Els membres del Consell d'Administració de l'Institut tenen dret a percebre dietes d'assistència i, si s'escau, despeses de desplaçament i allotjament. La seva quantia s'ha de fixar d'acord amb el que disposa l'article 32.1 del Reial decret 236/1988, sobre indemnitzacions per raó de servei.

   Secció 3A. El director de l'Institut

   Article 15. Nomenament.

   El director és nomenat pel Consell de Ministres, per iniciativa del ministre d'Educació i Cultura, a proposta conjunta dels ministres d'Afers Estrangers i d'Educació i Cultura.

   Article 16. Funcions.

   Correspon al director:

   a) La direcció de l'Institut i del seu personal.

   b) Proposar al Consell d'Administració la creació i la supressió de centres a l'estranger.

   c) Proposar al Consell d'Administració, d'acord amb les previsions que conté l'article 29 d'aquest Reglament que siguin aplicables, la compra, l'alienació i el gravamen de béns immobles patrimonials de l'Institut, com també l'arrendament a tercers.

   d) La proposta i l'execució dels plans generals d'actuació de l'Institut i dels acords del Consell d'Administració.

   e) La representació de l'entitat i la direcció de les seves relacions externes de caràcter tècnic, tant en l'àmbit nacional com a l'internacional.

   f) L'elaboració de la memòria anual d'activitats de l'organisme i l'elevació al Consell d'Administració de la proposta d'avantprojecte de pressupost de l'Institut.

   g) La formalització de convenis i protocols.

   h) La contractació en nom de l'en-Page 251titat, com també la disposició de despeses i ordenació de pagaments, d'acord amb el que preveu la legislació vigent, i pot subscriure contractes d'arrendament de béns immobles per ser utilitzats per l'Institut.

   i) La concessió d'ajudes i subvencions que correspongui atorgar a l'Institut.

   j) Contractar el personal.

   k) Organitzar i inspeccionar els serveis i les dependències de l'Institut.

   l) Nomenar i separar els directors dels centres de l'Institut Cervantes a l'exterior, amb la conformitat del secretari d'Estat per a la Cooperació Internacional i per a Llatinoamèrica, de la qual cosa ha de donar compte al Consell d'Administració.

   m) Proposar al Consell d'Administració l'aprovació de les plantilles, el règim retributiu de el seu personal i les seves modificacions, d'acord amb les condicions legals que siguin aplicables i amb l'informe favorable previ de la Comissió Executiva de la Comissió Interministerial de Retribucions.

   n) Proposar al Consell d'Administració les transferències de crèdit en el pressupost, en els termes que preveu aquest Reglament.

   ñ) Proposar al Consell d'Administració la concessió de les distincions honorífiques de l'Institut Cervantes.

   o) Proposar al Consell d'Administració l'import dels preus de les activitats de l'Institut.

   p) Fixar, en cada exercici pressupostari, les assignacions de crèdit per a despeses dels centres a l'exterior,

   q) Negociar amb el personal de l'Institut, amb l'autorització prèvia del Consell d'Administració, les condicions de l'extinció de la relació laboral, tot ajustant-se als criteris generals que, a proposta de l'Institut, siguin aprovats pels ministeris d'Administracions Públiques i d'Economia i Hisenda.

   r) El nomenament dels membres dels comitès assessors dels centres a l'exterior en els termes que preveu l'article 23.4 d'aquest Reglament.

   s) En general, totes les facultats i les competències que no estiguin específicament atribuïdes a altres òrgans de l'Institut.

   Article 17. Delegació, avocació i encàrrec de gestió.

   1. El director de l'Institut pot delegar l'exercici de les competències que tingui atribuïdes, advocar per ell mateix el coneixement d'assumptes i delegar la seva signatura en la forma i amb les condicions que estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

   2. D'acord amb el que disposa l'article 15 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, el director de l'Institut pot acordar la comanda de gestió d'activitats de caràcter material, tècnic o de serveis propis de l'Institut Cervantes a altres ens i òrgans de les administracions públiques, mitjançant conveni.

   Secció 4A. Secretari general de l'Institut

   Article 18. Nomenament.

   El secretari general de l'Institut és nomenat pel ministre d'Afers Estrangers a proposta del director, escoltat el Consell d'Administració.

   Page 252

   Article 19. Funcions.

   1. Correspon al secretari general, sota la dependència i la direcció superior del director, la coordinació de les activitats de les unitats administratives i els centres de l'Institut, com també l'exercici de les funcions que li assigni o li delegui el director.

   El secretari general actua com a secretari del Patronat i del Consell d'Administració de l'Institut.

   2. El secretari general supleix el director en els casos de vacant, absència, malaltia o qualsevol altra causa legítima.

   Capítol IV

   Centres de l'Institut Cervantes a l'exterior

   Article 20. Centres a l'exterior.

   1. Per al compliment de les seves finalitats, l'Institut Cervantes disposa d'una xarxa de centres a l'exterior que tenen aquesta denominació genèrica.

   2. Els centres a l'exterior s'adscriuen a les missions diplomàtiques o, si s'escau, a les oficines consulars d'Espanya a l'estranger.

   3. Quan la legislació dels estats on exerceixin les seves activitats ho imposi, o raons d'interès ho justifiquin, els centres de l'Institut Cervantes poden adoptar la forma de fundacions o entitats sense finalitats de lucre que sigui més convenient per al compliment de les seves finalitats, d'acord amb la regulació vigent en cada Estat. En aquests casos i quan no tingui lloc l'adscripció que preveu l'apartat anterior, els centres de l'Institut Cervantes tenen la consideració d'Institucions de l'Administració General de l'Estat a l'exterior.

   4. Quan els centres passin a estar adscrits a les missions diplomàtiques o a les oficines consulars o a tenir la consideració d'Institucions de l'Administració General de l'Estat a J'exterior sense caràcter representatiu, s'ha de complir el que disposen per a cada cas el Reial decret 632/1987, de 8 de maig, sobre organització de l'Administració de l'Estat a l'Exterior, i en l'article 36.6 de la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'organització i funcionament de l'Administració General de l'Estat.

   5. Els centres de l'Institut Cervantes a l'exterior han d'ajustar les seves activitats a les directrius de l'acció exterior de l'Estat, s'han de sotmetre a la coordinació del cap de la missió diplomàtica en l'Estat on estiguin i han de col·laborar amb els serveis de l'Administració a l'exterior a fi de garantir la unitat d'actuació en la gestió dels interessos nacionals, en compliment del que disposa el Reial decret 632/1987, de 8 de maig, sobre organització de l'Administració de l'Estat a l'exterior.

   6. Els caps de les missions diplomàtiques d'Espanya a l'estranger exerciran la immediata inspecció dels centres a l'exterior.

   Article 21. Creació, supressió i funcionament.

   1. La creació i la supressió dels centres de l'Institut Cervantes a l'estranger correspon al Consell d'Administració, a proposta del director, sens perjudici del que disposa l'apartat 4 de l'article anterior.

   2. L'organització interna i les normes de funcionament dels centres, les determinen el Director de l'Institut, que n'ha de donar compte al Consell d'Administració.

   Page 253

   3. Al capdavant de cada centre de l'Institut Cervantes a l'exterior hi ha un director, que exerceix el comandament de tots els seus serveis i que ha de vetllar pel compliment de les funcions que corresponen al centre.

   4. Els directors dels centres han de ser nomenats i separats pel director de l'Institut, amb la conformitat del secretari d'Estat per a la Cooperació Internacional i per a Llatinoamèrica, i n'ha de donar compte al Consell d'Administració.

   Article 22. Funcions.

   1. Correspon a cada un dels centres a l'exterior l'execució de la política general de l'Institut Cervantes a l'àrea geogràfica d'actuació que tingui encomanada.

   2. Els centres exerceixen, entre altres, les activitats següents:

   a) L'ensenyament i la difusió de l'espanyol.

   b) La realització d'activitats encaminades a la difusió de la cultura espanyola a l'exterior,

   c) La realització de les proves per a l'obtenció dels diplomes d'espanyol com a llengua estrangera.

   d) El suport als professors d'espanyol, als investigadors i als hispanistes.

   e) El desenvolupament de totes les activitats que se'ls encomani per complir les finalitats que té atribuïdes l'Institut Cervantes.

   Article 23. Comitès assessors.

   1. El Consell d'Administració de l'Institut, a proposta del director, pot instituir en cadascun dels centres a l'exterior un comitè assessor integrat per persones o entitats de prestigi reconegut vinculades a la cultura espanyola i hispanoamericana, residents a l'Estat en què exerceixen les seves activitats.

   2. Correspon al Comitè Assessor informar sobre els projectes d'activitats culturals no quotidianes que ha d'exercir el centre i col·laborar, quan sigui requerit, en les tasques encomanades a l'Institut Cervantes.

   3. La composició i el funcionament d'aquest Comitè Assessor són determinats pel Consell d'Administració, a proposta del director de l'Institut. El president és designat pel Consell d'Administració a proposta del director.

   La Secretaria del Comitè Assessor correspon al director del centre.

   4. El nomenament dels membres del Comitè Assessor correspon al director de l'Institut, i n'ha de donar compte al Consell d'Administració.

   Els membres del Comitè Assessor no perceben cap contraprestació econòmica per l'exercici de les seves activitats.

   Capítol V

   Règim de personal

   Article 24. Personal.

   1. El personal de l'Institut Cervantes es regeix per les normes de dret laboral i, si s'escau, per les vigents en els estats en què s'efectuï la seva contractació.

   2. La plantilla de l'Institut Cervantes i el règim retributiu de el seu personal són aprovats pel Consell d'Administració, a proposta del director, amb l'informe favorable previ de la Comissió Executiva de la Comissió Interministerial de Retribucions.

   3. Els funcionaris que passin aPage 254 prestar serveis a l'Institut Cervantes són declarats en la situació de serveis especials.

   4. El personal de l'Institut Cervantes ha d'estar en possessió de la titulació i complir els requisits i les condicions establerts per a cada lloc de treball.

   El personal docent de l'Institut Cervantes ha de tenir la titulació i la formació didàctica adequades per a l'ensenyament de l'espanyol com a llengua estrangera i com a segona llengua.

   Article 25. Selecció.

   La selecció del personal de l'Institut Cervantes s'ha de fer mitjançant convocatòria pública i d'acord amb els principis d'igualtat, publicitat, mèrit i capacitat, sens perjudici de les especialitats que resultin aplicables al personal directiu.

   Capítol VI

   Règim econòmic

   Secció IA. Règim patrimonial

   Article 26. Règim patrimonial.

   L'Institut Cervantes té, per al compliment de les seves finalitats, a més a més d'un patrimoni propi, diferent de l'Estat, format pels béns, els drets i les obligacions que siguin de la seva titularitat, els béns del Patrimoni de l'Estat que se li adscriguin.

   Article 27. Béns i mitjans econòmics de l'Institut Cervantes.

   1. Els béns i els mitjans econòmics de l'Institut Cervantes estan integrats per:

   a) Els béns i els valors que constitueixin el seu patrimoni i els productes i les rendes d'aquest patrimoni.

   b) Les consignacions i les transferències que anualment li assignin els pressupostos generals de l'Estat.

   c) Els ingressos que, d'acord amb el que preveu la legislació vigent, li correspongui percebre i els que es produeixin com a conseqüència de les seves activitats.

   d) Les subvencions, les aportacions voluntàries, les donacions, les herències i els llegats que atorguin a favor seu persones públiques o privades.

   e) Qualsevol altre recurs que li pugui ser atribuït en altres disposicions legals o reglamentàries.

   2. Els possibles excedents que obtingui l'Institut Cervantes s'han de destinar a les seves pròpies activitats.

   Article 28. Béns adscrits.

   1. L'adscripció i la desadscripció de béns per part de l'Administració General de l'Estat es regeix per la Llei de patrimoni de l'Estat, text articulat aprovat pel Decret 1022/1964, de 15 d'abril, i les normes complementàries, i aquells béns conserven la seva qualificació i titularitat jurídica originària i correspon a l'Institut Cervantes la seva utilització, administració i totes les prerrogatives referents al domini públic que estiguin legalment establertes, les quals han de ser exercides pel Consell d'Administració, per si o mitjançant delegació en el director de l'Institut.

   2. El Consell d'Administració ha de declarar innecessaris els béns mobles i immobles demanials que no siguin necessaris per al compliment de les finalitats de l'Institut, per tal de sol·licitar-nePage 255 la desadscripció i la integració en el Patrimoni de l'Estat, de conformitat amb el que preveu la Llei del patrimoni de l'Estat.

   Article 29. Adquisició i alienació de béns propis.

   1. L'Institut Cervantes pot adquirir tota mena de béns i drets per qualsevol de les formes admeses en dret.

   Les adquisicions de béns immobles situats a Espanya requereixen l'informe favorable previ del Ministeri d'Economia i Hisenda.

   Els béns i els drets adquirits per l'Institut Cervantes s'incorporen al Patrimoni de l'Estat quan siguin innecessaris per al compliment de les seves finalitats.

   2. L'alienació dels béns patrimonials propis que siguin immobles s'ha de fer d'acord amb el que preveu l'article 48 de la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'organització i funcionament de l'Administració General de l'Estat.

   3. L'afectació de béns i drets patrimonials propis als fins de l'Institut ha de ser acordada pel Ministeri d'Afers Estrangers a proposta del Consell d'Administració, i s'entén implícita l'afectació en aprovar-se'n l'adquisició.

   4. La modificació del destí d'aquests béns, quan es tracti d'immobles o drets sobre els mateixos béns, es regeix pel que disposa l'article 48 de la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'organització i funcionament de l'Administració General de l'Estat.

   5. El règim dels béns mobles propis de l'Institut serà el que preveu l'esmentada Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'organització i funcionament de l'Administració General de l'Estat; en la

   Llei del patrimoni de l'Estat, i en les altres normes complementàries.

   Article 30. Inventari.

   L'Institut Cervantes ha de fer i mantenir actualitzat un inventari dels béns i els drets que constitueixin el seu patrimoni, com també dels que li hagin estat adscrits per al compliment de les seves finalitats, amb l'excepció dels de caràcter fungible. L'inventari s'ha de rectificar anualment amb referència al 31 de desembre i s'ha de sotmetre a l'aprovació del Consell d'Administració en el primer trimestre de l'exercici següent.

   L'inventari actualitzat de béns immobles i drets sobre aquests drets i les seves modificacions posteriors, s'han de remetre a la Direcció General de Patrimoni de l'Estat.

   Secció 2A. Contractació

   Article 31. Règim jurídic.

   L'Institut Cervantes ha d'ajustar la seva activitat contractual a les normes que regeixen la contractació en les administracions públiques.

   Secció 3A. Règim pressupostari

   Article 32. Avantprojecte de pressupost.

   L'Institut Cervantes ha d'elaborar anualment el seu avantprojecte de pressupost i l'ha de remetre, per mitjà del Ministeri d'Afers Estrangers, al ministre d'Economia i Hisenda. Aquest l'ha de sotmetre a l'acord del Govern, per a la seva posterior remissió a les Corts Generals, integrat en els pressupostos generals de l'Estat.

   Page 256

   Article 33. Estructura del pressupost.

   Mentre no s'efectuï l'adaptació de la Llei general pressupostària a la nova classificació dels organismes públics efectuada per la Llei d'organització i funcionament de l'Administració General de l'Estat, l'estructura del pressupost de l'Institut Cervantes s'ha de mantenir d'acord amb el que estableix per als anteriorment denominats organismes autònoms de caràcter comercial.

   Modificacions pressupostàries.

   Article 34.

   1. Han de ser aprovades pel Consell d'Administració, a proposta del director de l'Institut, les transferències de crèdit entre les diverses partides pressupostàries, fins i tot entre despeses corrents i despeses de capital, que no incrementin la quantitat total del pressupost.

   2. Les variacions que representin increments en la quantitat total del pressupost de l'Institut Cervantes i no afectin transferències dels pressupostos generals de l'Estat han de ser autoritzades pel ministre d'Economia i Hisenda, quan no excedeixin el 5 per 100 del pressupost, i pel Govern en els altres casos.

   Article 35. Funcionament pressupostari dels centres.

   1. El Director fixa, en cada exercici pressupostari, les assignacions de crèdit per a despeses dels centres a l'exterior.

   2. Els centres a l'exterior, amb la finalitat de limitar al mínim indispensable el moviment de divises, poden destinar els fons que recaptin al pagament d'obligacions que, dins de les consignacions pressupostàries que se'ls assignin, hagin de satisfer.

   Secció 4A. Comptabilitat i control

   Article 36. Comptabilitat.

   1. L'Institut Cervantes queda sotmès al règim de comptabilitat pública en els termes que preveu el Títol VI del text refós de la Llei general pressupostària.

   2. L'organització de la comptabilitat s'ha de fer respecte al principi de separació de funcions entre els òrgans que realitzin els actes de gestió susceptibles de comptabilització i els que manegin fons.

   Article 37. Control.

   El control de la gestió economicofinancera de l'entitat, l'exerceix, de conformitat amb el que estableix l'article 17 del text refós de la Llei general pressupostària, la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, sense perjudici del que correspongui al Tribunal de Comptes.

   Reial decret 1907/1999, de 17 de desembre (boe núm. 302, de 18 de desembre; suplement núm. 17 en llengua catalana, de 30 de desembre), pel qual es modifiquen els articles 6, 7, 17, 36, 58, 73, 74, 75, 76 i 79 del Reglament general de conductors, aprovat per Reial decret 772/1997, de 30 de maig:

   Page 257

   Article únic.

   Els articles que a continuació s'indiquen del Reglament general de conductors, aprovat per Reial decret 772/1997, de 30 de maig, queden redactats en els termes següents:

   3. Article 17.

   L'apartat 3 queda redactat de la manera següent:

   3. No obstant el que disposa l'apartat anterior, el titular d'un permís o llicència de conducció la vigència de la qual hagi caducat pot obtenir la pròrroga, i queda dispensat de fer les proves de control de coneixements i les de control d'aptituds i comportaments en els casos següents:

   b) Quan es tracti d'un permís de conducció expedit a Espanya, la vigència del qual hagués caducat durant la permanència del seu titular en un Estat que no pertanyi a la Unió Europea o no formi part de l'Espai Econòmic Europeu o amb el qual Espanya no tingui subscrit un Conveni internacional sobre canvi de permisos de conducció, on hagués adquirit la residència normal i hagués obtingut un altre permís de conducció, i no sigui d'aplicació el que disposa el paràgraf a) anterior, es pot sol·licitar la pròrroga del permís espanyol sempre que l'obtingut en algun d'aquests estats estigui en vigor, el seu titular acrediti que ha tornat a establir la residència normal en territori espanyol i adjunti a la sol·licitud els documents que s'indiquen a l'apartat 2, paràgrafs a), b), c), d) i e), de l'article 15 d'aquest Reglament, el permís de conducció obtingut fora d'Espanya, una declaració expressa del titular on es responsabilitzi de l'autenticitat, validesa i vigència del permís i, si s'escau, la seva traducció oficial al castellà, s'entén com a tal l'efectuada d'acord amb el que indica l'apartat 1, paràgraf b), de l'article 30 d'aquest Reglament

   .