Principat de Catalunya (DOGC d'1 de juliol de 1991 a 30 de juny de 1992)

Per la Resolució de 3 de desembre de 1991 (dogc núm. 1.529, del 13) es convoquen subvencions per a la realització d'estudis, treballs i activitats relacionats amb l'Administració de justícia i l'àmbit del dret a entitats jurídiques de dret públic i de dret privat. En la base 4 s'esmenta la preferència per als adreçats a afavorir la normalització lingüística a Catalunya en l'àmbit de la justícia i del dret.

Per la Resolució de 17 de gener de 1992 (dogc núm. 1.549, del 31) es convoca concurs públic per a la presentació de projectes de normalització lingüística a realitzar per les corporacions locals i altres organismes que en depenguin, durant 1992. Aquesta convocatòria està destinada a donar subvencions que abastin entre un 50 i un 60 % de la quantia global pressupostada per dur a terme el projecte.

Page 246

D'altra banda, per l'Acord de 25 de novembre de 1991 (DOGC núm. 1.533, de 23 de desembre) s'ordena la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball d'àmbit de Catalunya del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Pel que fa a aquests àmbits, cal esmentar les disposicions següents:

Resolució de 25 de juny de 1991 (dogc núm. 1.466, de 12 de juliol). Convocatòria de concurs públic per a concessió de subvencions a entitats locals per a l'adquisició d'equipaments destinats a tasques de normalització lingüística.

Dues resolucions de 27 de juny de 1991 (dogc núm. 1.475, de 2 d'agost) i de 8 d'abril de 1992 (dogc núm. 1.600, de 29 de maig). Cessament i designació de membres de la Xarxa Tècnica de Normalització Lingüística a diversos departaments de la Generalitat de Catalunya. Recordem que aquesta Xarxa va ser creada pel Decret 41/1986, referenciat a la pàg. 210 del número 8 d'aquesta revista.

Decret 138/1991, d'1 de juliol (dogc núm. 1.469, del 19). Nomenament dels vocals del Consell Social de la Llengua Catalana. El Decret 206/1991, d'l d'octubre (dogc núm. 1.508, del 21), amplia els vocals d'aquest Consell Social i el Decret 207/1991, de la mateixa data i dogc, en nomena un vocal. Encara, el Decret 25/1992, de 3 de febrer (dogc núm. 1.556, del 17), n'ordena el cessament i el nomenament d'un vocal. Recordem que aquest Consell fou creat pel Decret 28/1991 referenciat en el número anterior, pàg. 284, d'aquesta revista.

Resolució d'1 de juliol de 1991 (dogc núm. 1.464, del 8). Convocatòria per a l'edició corresponent a l'any 1991 dels Premis Nacionals d'Art Plàstiques. «Annex 1.6. A l'autor o autors del llibre d'art publicat en llengua catalana durant l'any 1990 que destaqui més pel seu contingut.»

Resolució d'1 de juliol de 1991 (dogc núm. 1.464, del 8). Bases per a la concessió dels Premis Nacionals del Llibre corresponents a l'any 1991. «Annex 1.4. Al llibreter que s'hagi destacat més en la promoció del llibre català.- (...) 3.1. Totes les obres hauran d'haver estat editades en llengua catalana i produïdes a Catalunya.»

Page 247

Resolució d'l de juliol de 1991 (dogc núm. 1.464, del 8). Bases per a la concessió dels Premis Nacionals de Música corresponents a l'any 1991:

Annex - 1.4. Premi al disc: S'atorgarà a l'empresa fonogràfica editora dels disc o discos en català o d'autor català editats durant l'any 1990 que sobresurtin pel valor de conjunt dels elements que els componen.

- 1.10. Premi a l'intèrpret de pop-rock: S'atorgarà a l'intèrpret català o formació musical catalana que s'hagi destacat més en la interpretació de pop-rock en català durant l'any 1990.

- 1.11. Premi a l'intèrpret de música lleugera: S'atorgarà a l'intèrpret català o formació musical catalana que s'hagi destacat més en la interpretació de música lleugera en català durant l'any 1990.

- 1.12. Premi a l'intèrpret de música tradicional o popular: S'atorgarà a l'intèrpret català o formació musical catalana que s'hagi destacat més en la interpretació de música tradicional o popular catalana durant l'any 1990.»

Resolució de 18 de juliol de 1991 (dogc núm. 1.479, de 12 d'agost). Convoca concurs públic per a la concessió de subvencions a corporacions locals i organismes que en depenen per a la realització de cursos en català per a adults durant el període octubre de 1991-setembre de 1992.

Ordre de 26 de juliol de 1991 (dogc núm. 1.486, de 28 d'agost). Reestructuració de la Direcció General de Política Lingüística pel que fa al negociat.

Decret 173/1991, de 30 de juliol (dogc núm. 1.484, de 23 d'agost). Reestructuració de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.

Resolució de 6 de setembre de 1991 (dogc núm. 1.500, de 2 d'octubre). Convoca els Premis Nacionals de Teatre i Dansa 1991. «Bases específiques: originals i inèdites; -Premi Adrià Gual (...) projectes de muntatge d'espectacles en llengua catalana, basats en textos de qualsevol procedència dramatúrgica; -Premi Josep Maria de Sagarra (...) traduccions inèdites de textos teatrals al català, sigui quina sigui la llengua original.»

Resolució de 18 de novembre de 1991 (dogc núm. 1.524, del 29; correcció d'errada al núm. 1.554, de 12 de febrer de 1992), per la qual es concedeixen subvencions a distribuïdores cinematogràfiques per al doblatge de pel·lícules al català.

Ordre de 2 de desembre de 1991 (dogc núm. 1.526, del 4), de convo-

Page 248

catòria de concurs públic per a la concessió de subvencions destinades a l'exhibició en català de pel·lícules de producció no catalana.

Resolució de 3 de desembre de 1991 (dogc núm. 1.537, de 3 de gener de 1992): s'atorga una subvenció a la Cambra del Llibre de Barcelona per a una campanya de promoció del llibre en català.

Resolució de 4 de desembre de 1991 (dogc núm. 1.531, del 18). Publica el nou catàleg de llocs de treball de la Direcció General de Política Lingüística.

Dues resolucions d'li de desembre de 1991 (dogc núm. 1.539, de 10 de gener de 1992): aproven les bases per a la concessió dels Premis Nacionals de Periodisme i de Videografia corresponents a l'any 1992. Aquests premis s'atorguen a obres en català.

Ordre de 19 de desembre de 1991 (dogc núm. 1.537, de 3 de gener de 1992): concurs públic per a la concessió de subvencions a persones físiques i a entitats privades sense finalitat de lucre per a la promoció a l'exterior de la cultura catalana. Segons l'exposició de motius, «està destinada a continuar la línia iniciada fa uns anys de subvencionar aquelles activitats que ajuden a projectar a l'estranger la llengua i la cultura catalanes.»

Resolució de 20 de desembre de 1991 (dogc núm. 1.534, del 27). Concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a elaborar guies de conversa i guies de viatge en llengua catalana durant l'any 1992.

Resolució de 23 de desembre de 1991 (dogc núm. 1.534, del 27): bases per a la concessió de subvencions per a la realització d'activitats de promoció i difusió de la literatura catalana durant el 1992.

Resolució de 23 de desembre de 1991 (dogc núm. 1.537, de 3 de gener de 1992): bases per a la concessió d'ajuts a la investigació sobre moviments, obres i autors de literatura catalana, prioritàriament contemporània, per a l'any 1992.

Resolució de 24 de desembre de 1991 (dogc núm. 1.547, de 27 de gener de 1992). Nomenament del senyor Carles Duarte i Montserrat -director d'aquesta revista- com a cap del Servei d'Assessorament Lingüístic de la Direcció General de Política Lingüística.

Resolució de 24 de desembre de 1991 (dogc núm. 1.537, de 3 de gener de 1992): bases per a la concessió d'ajuts a propostes de traducció al català d'obres literàries en altres llengües per a l'any 1992.

Page 249

Resolució de 24 de desembre de 1991 (dogc núm. 1.537, de 3 de gener de 1992): bases per a la concessió d'ajuts a la creació de guions de llarg-metratges cinematogràfics per a l'any 1992. D'acord amb la base segona, «poden optar als ajuts tots els escriptors que presentin una proposta de guió bàsic en llengua catalana d'una pel·lícula de llarga durada».

Resolució de 27 de desembre de 1991 (dogc núm. 1.537, de 3 de gener de 1992): bases per a la concessió de subvencions a empreses editorials estrangeres per a l'edició o promoció de traduccions a altres llengües d'obres literàries originals en llengua catalana durant l'any 1992.

Resolució de 30 de desembre de 1991 (dogc núm. 1.537, de 3 de gener de 1992): bases del concurs per a la concessió d'ajuts a propostes de creació literària en llengua catalana en tots els gèneres, modalitats i suports per a l'any 1992.

Resolució de 8 de gener de 1992 (dogc núm. 1.542, del 17). Concurs públic per a la concessió de subvencions a iniciatives adreçades a augmentar el coneixement i la presència de la llengua catalana en les entitats sense finalitat de lucre i les públiques de caràcter institucional.

Resolució de 9 de gener de 1992 (dogc núm. 1.542, del 17): concurs públic per a la concessió de subvencions a iniciatives destinades a augmentar la presència als videoclubs i en altres circuits comercials de vídeos doblats en català.

Ordre de 9 de gener de 1992 (dogc núm. 1.542, del 17): modificació del l'Ordre de 4 de desembre de 1990 [vid. la Crònica anterior), que aprova les bases per a la concessió d'ajuts a la producció editorial en català i en aranès.

Resolució de 10 de gener de 1992 (dogc núm. 1.542, del 17): concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de llarg-metratges doblats en català durant l'any 1992, i resolució de 16 de març de 1992 (dogc núm. 1.573, del 25), per la qual s'amplia el termini i es modifica la Resolució anterior.

Resolució de 10 de gener de 1992 (dogc núm. 1.542, del 17): concurs públic per a la concessió de subvencions a entitats locals que tinguin programades activitats culturals entre I'l de novembre de 1991 i el 31 d'octubre de 1992. En la base 2.b s'introdueix el sistema de quotes de la forma següent: «En el cas de les representacions teatrals, un mínim del 75 % dels espectacles hauran de representar obres en llengua catalana.»

Page 250

Resolució de 15 de gener de 1992 (dogc núm. 1.543, del 20): convocatòria del Cinquè Premi Internacional Catalònia d'Il·lustració. En Ja base 6.b es demana «un breu resum del text, en català, castellà, francès o anglès, suficient perquè el jurat pugui jutjar l'adequació de les il·lustracions al text».

Ordre d'11 de juny de 1992 (dogc núm. 1.611, del 26): bases per a la concessió d'ajuts a les publicacions periòdiques escrites en català. No només preveu ajuts per a aquestes sinó també per a iniciatives que contribueixin a l'extensió de la presència del català en les publicacions periòdiques.

Pel que fa a aquest Departament, cal destacar ies disposicions que despleguen la reforma educativa. És plausible que d'aquestes quatre disposicions almenys les tres darreres apareguin publicades també en aranès, anant més enllà de l'obligació de publicar en aquesta llengua les disposicions de la Generalitat que afectin específicament la Vall d'Aran (article 16 del Decret 107/1987, referenciat a la Crònica del número 10, pàg. 165 a 167). També es correcte que s'hi utilitzi sistemàticament el topònim oficial VaJ d'Aran, en la línia de la nostra recomanació de Ja Crònica anterior (pàg, 282). Les disposicions a què fem referència són les següents:

Decret 75/1992, de 9 de març (dogc núm. 1.578, de 3 d'abril): estableix l'ordenació general dels ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria a Catalunya. Aquest Decret aplica a Catalunya la normativa bàsica establerta pels reials decrets 1.006/1991, 1.007/1991 i 1.330/1991, referenciats en l'apartat corresponent de les Cròniques del número anterior i del present d'aquesta revista. El preàmbul del Decret diu que «(...) Històricament, les èpoques de millor qualitat i renovació pedagògica del nostre país han coincidit amb les de més alta catalanització de l'escola, en continguts, actituds i valors. La catalanitat de l'ensenyament significa, avui, que els infants i joves puguin trobar en el sistema educatiu, des del respecte dels drets de tothom, els signes d'identitat que els permetin de créixer, integrar-se i desenvolupar-se com a ciutadans catalans, oberts al món, assumint aquest fet per mitjà del coneixement profund de les arrels històriques i culturals i de l'ús de la llengua pròpia del país (...)». Tot seguit, dins l'articulat, trobem les referències lingüístiques següents:

Page 251

Article 2

2.1 Els ensenyaments de l'educació infantil i de l'educació obligatòria tenen per finalitat:

(...)

»f) Fomentar el sentiment de pertinença i estima al país amb les seves característiques socials, culturals, geogràfiques, històriques i lingüístiques, alhora que promoure el coneixement d'altres pobles i comunitats.

(...)

»Article 3

»3.1 El català, com a Llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament. S'utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge de l'educació infantil, de l'educació primària i de l'educació secundària obligatòria.

3.2 A la Val d'Aran, l'aranès, com a llengua pròpia, és objecte d'ensenyament i serà normalment la llengua vehicular i d'aprenentatge en els àmbits o les àrees que es determinin.

»El Consell General de la Val d'Aran establirà el currículum de la llengua aranesa.

»El Departament d'Esenyament, d'acord amb el Consell General de la Val d'Aran, determinarà l'organització de l'ensenyament de l'aranès i del seu ús com a llengua d'aprenentatge en els centres docents de la Val d'Aran.

»3.3 En qualsevol cas, es respectaran els drets lingüístics individuals de l'alumne, d'acord amb la legislació vigent.

»Article 6

(...)

»6.2 Cada centre docent formularà el seu projecte educatiu, que donarà coherència i continuïtat a l'acció educativa i inclourà els principis pedagògics i organitzatius propis del centre i el projecte lingüístic. (...)

»Annex

»-1. Organització de les àrees a l'educació infantil.

(...)

»Intercomunicació i llenguatges.

(...)

»-2. Organització de les àrees de l'educació primària.»

Llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura, i llengua aranesa a la Val d'Aran.

Llengües estrangeres.

(...)

Page 252

»-3. Organització de les àrees de l'educació secundària obligatòria. »Llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura, i llengua aranesa a la Val d'Aran.

»Llengües estrangeres. (...)»

Decret 94/1992, de 28 d'abril (dogc núm. 1.593, de 13 de maig): estableix l'ordenació curricular de l'educació infantil. «Article 6.1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament. S'utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge de l'educació infantil. - 6,3. En qualsevol cas, es respectaran els drets lingüístics individuals de l'alumne, d'acord amb la legislació vigent.»

Decret 95/1992, de 28 d'abril (dogc núm. 1.593, de 13 de maig): estableix l'ordenació curricuJar de l'educació primària. Les referències a aspectes lingüístics són similars a les del Decret anterior, però amb una expressa al·lusió en el preàmbul: «(...) A Catalunya, l'escola ha de ser l'espai on l'alumne adquireixi els senyals d'identitat nacional propis de la nostra personalitat col·lectiva: la història, la cultura, el patrimoni, les tradicions i, sobretot, la llengua pròpia han de ser-hi presents de manera fonamental (...).» «Article 5.1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament. S'utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge de l'educació primària. - 5.2. D'acord amb els organismes representatius de la Val d'Aran, es fixaran els àmbits d'aprenentatge i les àrees que s'impartiran en aranès en aquesta comarca. - 5.3. En qualsevol cas, es respectaran els drets lingüístics individuals de l'alumne, d'acord amb la legislació vigent.»

Decret 96/1992, de 28 d'abril (dogc núm. 1.593, de 13 de maig): estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria. Les referències a la llengua són les següents: Preàmbul: «(...) en aquesta etapa educativa s'haurà de poder consolidar el domini oral i escrit de la llengua catalana i adquirir la competència suficient en el seu ús social, juntament amb el coneixement d'altres llengües i cultures (...).» «Article 5.1. EI català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament. S'utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge de l'educació secundària obligatòria. - 5.2. D'acord amb els organismes representatius de la Val d'Aran, es fixaran els àmbits d'aprenentatge i les àrees que s'impartiran en aranès en aquesta comarca. - 5.3. En qualsevol cas, es respectaran els drets lingüístics individuals de l'alumne, d'acord amb la legislació vigent.»

Page 253

A més d'aquestes disposicions, cal esmentar les següents:

Ordre de 24 de juliol de 1991 (dogc núm. 1.478, de 9 d'agost): s'adapten els negociats del Departament d'Ensenyament al Decret 22/1989, de 12 de setembre, i s'aprova la descripció de les seves funcions. S'hi preveu un Negociat d'Assessorament Lingüístic, dins la Secció Tècnico-pedagògi-ca del Servei d'Ensenyament del Català. Aquest Servei és adscrit a la Sub-direcció General de Formació Permanent de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa. Aquest Negociat té encomanat el seguiment dels processos de normalització lingüística i de distribució dels professors especialistes de català als centres. L'Ordre també regula un Negociat d'Accions de Cooperació, adscrit al Gabinet Tècnic de Recerca del Servei de Planificació i Programació Universatària. Aquest Servei és adscrit a la Sub-direcció General d'Universitats de la Direcció General del mateix nom. Aquest Negociat té, entre altres missions, la de seguiment i tramitació de les tasques derivades de la promoció exterior del català.

Resolució de 26 de juliol de 1991 (dogc núm. 1.478, de 9 d'agost): convoca una prova lliure per a l'obtenció del certificat de capacitació en llengua catalana. L'article 6 de l'Ordre de 9 de juliol de 1985 -referen-ciada a la Crònica del número 7, pàg. 237- es refereix a aquesta prova i a aquest certificat.

Resolució de 22 d'agost del 1991 (dogc núm. 1.491, de 9 de setembre): convocatòria per a l'obtenció de la idoneïtat especial per impartir l'ensenyament en llengua catalana. Aquesta convocatòria es fa d'acord amb l'Ordre de 18 de juliol de 1988, referenciada a la Crònica del número 13, pàg. 221.

Ordre de 8 de novembre de 1991 (dogc núm. 1.521, del 22): modifica l'Orde de 28 d'octubre de 1980, que nomena membres de la Comissió Tècnica a què es refereix el Decret 142/1980, de 8 d'agost, que regula la incorporació de la llengua catalana a l'educació pre-escolar, egb, batxillerat i formació professional. Aquest Decret va ser referenciat en el número 2 d'aquesta revista, pàg. 143.

Resolució de 4 de febrer de 1992 (dogc núm. 1.555, del 14): concedeix una subvenció -6.000.000 pta- a l'associació Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana. La justifica per la «notable incidència en el procés de normalització lingüística i d'integració cultural dins l'àmbit docent».

Resolució de 5 de febrer de 1992 (dogc núm. 1.558, del 19): concurs

Page 254

per a l'atorgament de borses d'estudi a grups d'alumnes de centres docents de Catalunya per a l'aprenentatge actiu d'idiomes estrangers.

Resolució de 18 de març de 1992 (dogc núm. 1.574, del 27): normes de matriculació als centres docents públics, o sostinguts parcialment o total amb fons públics, on s'imparteix el segon cicle d'educació infantil, pre-escolar, educació primària, egb i centres d'educació especial per al curs 1992-1993. Com en les resolucions anàlogues d'anys anteriors, es fa referència a l'aplicació de la Llei de normalització lingüística en l'apartat 4 de la Resolució i també en parlar de l'organització del procés de pre-ins-cripció, en l'apartat, 7.3.

Resolució de 5 de maig de 1992 (dogc núm. 1.595, del 18): convoca la concessió de Premis cmrr per fomentar l'esperit científic del jovent. Com en les convocatòries anteriors, s'hi demana que els treballs es presentin escrits en català.

Resolució de 21 d'abril de 1992 (dogc núm. 1.590, de 6 de maig): concurs per a la concessió d'ajuts cirit per al desenvolupament de projectes de recerca d'abast comarcal. En la base 12, que parla de la memòria, s'especifica que se n'haurà de presentar «un resum en català en l'imprès lliurat per la Direcció General d'Universitats».

Ordre de 5 de maig de 1992 (dogc núm. 1.595, del 18), per la qual es concedeix una subvenció a l'associació Omnium Cultural. Aquesta subvenció directa és destinada a donar suport a la tasca de normalització lingüística, promoció i ensenyament de la llengua catalana.

Pel que fa a l'àmbit universitari, cal esmentar les disposicions següents:

Ordre de 31 de desembre de 1991 (dogc núm. 1.549, de 31 de gener de 1992): aprova una subvenció per als plans de normalització lingüística a les universitats catalanes.

Decret 31/1992, de 3 de febrer (dogc núm. 1.561, del 26): aprovació de les normes provisionals de funcionament de la Universitat Pompeu Fabra. «Article 3. El català és la llengua pròpia i oficial de la Universitat Pompeu Fabra, sens perjudici del que disposa l'article 3.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.- La Universitat Pompeu Fabra potenciarà el ple ús de la llengua catalana en tots els seus àmbits i oferirà els mitjans adients per assegurar-ne la composició i la utilització pels docents i els estudiants».

Page 255

Ordre de 28 de febrer de 1992 (dogc núm. 1.568, de 13 març): atorgament d'un ajut a la Universitat de les Illes Balears per a la traducció i publicació de textos científics en català.

Aquesta Escola ha convocat mitjançant el dogc les activitats següents relacionades amb la llengua i el dret:

Resolució de 9 de setembre de 1991 (dogc núm. 1.494, del 18): fa pública la realització a Girona d'un curs de redacció de documents jurídics i administratius.

Resolució de 7 de febrer de 1992 (dogc núm. 1.555, del 14): fa pública la realització a Lleida d'un curs de llenguatge jurídic català.

Resolució de 10 d'abril de 1992 (dogc núm. 1.585, del 22): fa pública la realització a Barcelona d'un curs de llenguatge jurídic.

Resolució de 12 de maig de 1992 (dogc núm. 1.595, del 18): fa pública la realització a Barcelona d'unes Jornades informatives sobre les llengües a Europa.

Resolució de 3 de juliol de 1992 (dogc núm. 1.619, del 15): fa pública la realització de 150 cursos de llengua catalana i de llenguatge administratiu.

A més, pel que fa a aquest organisme autònom, cal esmentar la Resolució de 26 de maig de 1992 (dogc núm. 1.603, de 5 de juny), de convocatòria del III concurs per atorgar ajuts a la investigació en matèria d'Administració pública a Catalunya, ja que en el punt 10 de l'Annex, sobre la forma de presentació del treball, es demana que aquest vagi redactat en llengua catalana.

Pel que fa a aquest àmbit cal esmentar la Llei 40/1991, de 30 de desembre (dogc núm. 1.544, de 21 de gener de 1992; correcció d'errades al núm. 1.582, de 13 d'abril de 1992), que aprova el Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya. L'article que fa referència a les llengües és el 109, que diu el següent:

Page 256

El testament es redacta en la llengua oficial a Catalunya que l'atorgant escull.

Es pot testar en llengua no oficial a Catalunya sempre que el notari autoritzant conegui aquesta llengua i, si el notari no la coneix, en presència i amb intervenció d'un intèrpret, no necessàriament oficial, elegit pel testador i acceptat pel notari que ha de signar. El testament s'escriu en la llengua oficial a Catalunya que elegeix el testador, i si aquest ho sol·licita, a més a més, en la llengua no oficial de què es tracti.

»El testador pot atorgar testament hològraf en la seva pròpia llengua, àdhuc si aquesta no és oficial a Catalunya o és una llengua estrangera.»

D'altra banda, la Resolució d'U de desembre de 1991 (DOGC núm. 1.535, del 30) convoca un concurs per atorgar beques a opositors a notaries i registres de la propietat i mercantils. En la base 6 es diu que «les beques s'atorgaran als sol·licitants basant-se en el barem següent, sempre que se superin amb un mínim de 5 i 10 punts les proves que es realitzaran sobre els coneixements de Dret civil català i llengua catalana, respectivament. (...) c) Per les proves sobre el coneixement i el domini de la llengua catalana escrita i parlada, de 0 a 20 punts». En la base 12 es diu el següent: «12.1. En el termini de dos anys a partir de la data d'iniciació de la percepció de la beca, el beneficiari haurà d'acreditar els seus coneixements de català mitjançant la presentació del diploma de nivell B, com a mínim, atorgat per la Junta Permanent de Català. 12.2. Així mateix, el Departament de Justícia de la Generalitat podrà organitzar diversos cursos de llenguatge jurídic català, de Dret civil català i de Dret institucional català. Els becaris hauran d'assistir-hi amb aprofitament o, si s'escau, hauran de demostrar coneixements suficients en aquestes matèries.»

En aquest àmbit cal esmentar dues interlocutòries del Tribunal Constitucional, de 4 de febrer de 1992 (boe núm. 42, del 18 i dogc núm. 1.559, del 21), relacionades amb els conflictes positius de competència 879/87 del Govern de l'Estat contra l'article 3 del Decret 10/1987, 15 de gener, de la Generalitat, sobre envasat i etiquetatge de productes pirotècnics que es comercialitzen a Catalunya (referenciat a la rld núm. 10, pàg. 173), i 2.055/88 també del Govern de l'Estat contra els articles 2 i 3 del Decret 180/1988, de 27 de juliol, de la Generalitat, sobre reglamentació tècnico-sanitària de productes cosmètics (referenciat a la RLD núm.

Page 257

13, pàg. 244). En la primera es declara la improcedència del conflicte per raons de procediment, i en la segona s'accepta el desistíment del Govern de l'Estat, amb què en tots dos casos es manté la competència de la Generalitat i la vigència d'ambdues disposicions, que simplement preveuen la possibilitat d'usar el català.

Pel que fa al personal de la Generalitat, s'està aplicant gairebé escrupolosament en totes les convocatòries l'Acord de la Comissió per a la Normalització Lingüística, de 19 de juny de 1991, que vam publicar en el número anterior (pàgs. 295 a 297), i per tant considerem que la situació s'ha normalitzat satisfactòriament. Algunes oposicions mantenen, a més, una clàusula innecessària, no prevista en l'Acord, segons la qual «D'acord amb el que estableixen l'article 19 de la Llei 30/1984, de 2 de d'agost, i l'article 34 de la Llei 17/1985, de 23 de juliol, els aspirants, al llarg de les proves, han de demostrar que estan degudament capacitats en el coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya». Aquesta clàusula podia tenir un cert sentit mentre no es resolia el recurs contra la Llei de la funció pública de la Generalitat, però un cop resolta la qüestió el seu manteniment és innecessari. L'acord de la Comissió no pot abraçar institucions com, per exemple, la Sindicatura de Comptes, i així cal lamentar que en una convocatòria per a una plaça de subaltern en règim d'interínatge no s'hi prevegi cap requisit lingüístic (Resolució de 13 de setembre de 1991, publicada al DOGC núm. 1.502, de 7 d'octubre). Les previsions lingüístiques de les convocatòries per a personal del Parlament actualment són molt menors que les que fa l'Administració de la Generalitat.

Amb caràcter general, cal citar encara quatre disposicions del Departament de Sanitat i Seguretat Social. La primera és l'Ordre de 14 de novembre de 1991 (dogc núm, 1.526, de 4 de desembre), per la qual es modifica parcialment l'Ordre de 8 d'octubre de 1985 (dogc núm. 601, del 16), modificada per la de 5 de juny de 1990 (dogc núm. 1.301, del 6), per la qual es regula el procediment d'incorporació del personal sanitari d'institucions obertes de la Seguretat Social als equips d'atenció primària. La segona és l'Ordre d'11 de març de 1992 (dogc núm. 1.572, del 23), de modificació de l'Ordre de 18 d'agost de 1986 (dogc núm. 733, del 29), modificada parcialment per la de 30 d'octubre de 1990, per les quals es regula el sistema de provisió de places vacants de facultatiu especialista en els serveis jerarquitzats de les institucions sanitàries de la Segu-

Page 258

retat Social a Catalunya. La tercera és l'Ordre de 17 de març de 1992 (dogc núm. 1.579, de 6 d'abril), de modificació de l'Ordre de 25 d'agost de 1986 (dogc núm. 743, de 22 de setembre), modificada per l'Ordre de 26 d'octubre de 1990 (dogc núm. 1.364, de 7 de novembre), per la qual es regula el sistema de promoció als llocs de cap de servei i de secció en els serveis jerarquitzats de les institucions sanitàries de la Seguretat Social a Catalunya. La quarta és l'Ordre de 24 de març de 1992 (dogc núm. 1.581, de 10 d'abril), de modificació parcial de l'Ordre d'li de juny de 1991 (dogc núm. 1.456, del 17), per les quals es regula el sistema d'accés a les places de facultatiu especialista en serveis no jerarquitzats de les institucions sanitàries de l'Institut Català de la Salut, mentre no quedin afectades per la seva adscripció a un centre de la xarxa hospitalària d'utilització pública. Precisament aquestes disposicions pretenen adequar aquests procediments i sistemes a l'acord referenciat més amunt, i estableixen el coneixement oral i escrit de la llengua catalana com a mèrit preferent en el procés d'incorporació del personal afectat per la primera ordre, com a requisit en el torn lliure i com a mèrit en el torn restringit de trasllat pel que fa a la segona ordre, i també com a requisit i com a mèrit segons els casos pel que fa a les dues darreres ordres.

En aquest àmbit cal esmentar la Resolució de 20 de desembre de 1991 (dogc núm. 1.536, del 31), de convocatòria de concurs per a l'atorgament de beques per a la preparació d'oposicions a jutge, fiscal i secretari de jutjat. Reproduïm les bases de l'annex que fan referència a la llengua:

6.1. Per a l'obtenció de les beques ofertes caldrà superar els límits assenyalats a cadascuna de les proves selectives següents:

(-)

b) Prova de llengua catalana: la prova serà qualificada de 0 a 20 punts amb una puntuació mínima de 10. El fet de no assolir la puntuació mínima exclou automàticament l'aspirant que no la superi.

»6.2. Als aspirants que hagin superat les proves selectives, se'ls computaran els mèrits que hagin al·legat documentalment, amb aplicació del següent barem:

(...)

»c) Per haver superat el curs mitjà per a catalanoparlants de l'Escola d'Administració Pública o el nivell C de la Junta Permanent de Català,

Page 259

estar diplomat com a mestre de català o tenir altres certificats reconeguts oficialment que capacitin el candidat per ensenyar català, de 0 a 5 punts.

(...)

»9.3. En el termini de dos anys a partir de la data d'iniciació de la percepció de la beca, el beneficiari humà d'acreditar els seus coneixements de català mitjançant la presentació del diploma de nivell B, com a mínim, atorgat per la Junta Permanent de Català.

»9.4. Tanmateix, el Departament de Justícia de la Generalitat podrà organitzar diversos cursos de llenguatge jurídic català, Dret civil i institucional català, informàtica judicial i tècniques d'entrevista. Els becaris hauran d'assistir-hi, amb aprofitament, o si s'escau, hauran de demostrar coneixements suficients en aquestes matèries. (...)

En l'Ordre d'l de juliol de 1991 (dogc núm. 1.464, del 8; correcció d'errades dogc núm. 1.477, de 7 d'agost), per la qual es convoca concurs de trasllats per a la provisió dels llocs de treball reservats a funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter estatal, vacants en les entitats locals de Catalunya, es fa la referència lingüística següent. «Article 2. Les entitats locals de Catalunya, quan formulin les propostes de nomenament de concursants, han de tenir en compte el deure d'aquests de conèixer la llengua catalana establert a la Llei 17/1985, de 23 de juliol, de la funció pública de l'Administració de la Generalitat, en relació amb els articles 5, 302 i 307 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, i la sentència del Tribunal Constitucional 46/1991, de 28 de febrer». «Bases del concurs (...). Base 20 [idèntica a la base 20 de la Resolució ministerial de 8 de juliol que referenciem en l'apartat corresponent d'aquesta Crònica], Coneixement de llengües oficials. El Ministeri per a les Administracions Públiques, a través de I'inap, en el marc dels convenis de col·laboració respectius, tindrà en compte la deguda capacitació dels habilitats en el domini de la llengua oficial de la Comunitat Autònoma en què obtinguin destinació.»

Malgrat l'extensa legislació que dicta l'article 2, aquest era tècnicament i jurídicament inaplicable perquè la legislació estatal bàsica no preveu cap mecanisme per exigir el coneixement de la llengua. Això portà a una nova redacció de l'article 2, aprovada per l'Ordre de 30 de juliol de 1991, que redueix novament les previsions lingüístiques al barem de mèrits de lliure disposició de què ja disposaven els ajuntaments. El nou

Page 260

article 2 diu que «Les entitats locals de Catalunya, en relació amb el que disposa la base 20, en formular les propostes de nomenaments previstes a la base 13, en aquesta convocatòria atendran els criteris que sobre el coneixement de la llengua catalana dimanen de la Llei 17/1985, de 23 de juliol, de la funció pública de l'Administració de la Generalitat, en relació amb els articles 5, 302 i 307 de Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, i, a tal efecte, valoraran el mèrit del coneixement de la llengua catalana en la forma que ho haguessin previst en formular el barem específic dels mèrits puntuables». En qualsevol cas confiem que aquesta reculada sigui transitòria, ja que en l'apartat corresponent referenciem la Llei 31/1991, de 30 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a 1992, que obre noves possibilitats d'exigir coneixements lingüístics a aquests importants cossos de funcionaris.

També és remarcable destacar en aquest àmbit la Llei 16/1991, de 10 de juliol (dogc núm. 1.469, del 19 i boe núm. 190, de 9 d'agost; correccions d'errades als dogc núm. 1.494, de 18 de setembre, i 1.507, de 18 d'octubre, i 1.604, de 10 de juny de 1992, i al boe núm. 161, de 6 de juliol de 1992), de les policies locals. «Article 24.3. Per a l'accés als grups que especifica l'apartat 2 "hi són tots" s'exigeix, a més dels requisits que determina el capítol II del títol IV, estar en possessió de la titulació i dels coneixements lingüístics que estableix per als grups corresponents la normativa vigent sobre funció pública de l'Administració de la Generalitat». «Article 48. Són faltes molt greus: (...) b) Tota actuació que signifiqui discriminació per raó de (...) llengua.» El recurs d'inconstitucio-nalitat núm. 2.091/91 (referència al boe núm. 268, de 8 de novembre, i al dogc núm. 1.537, de 3 de gener de 1992), plantejat pel president del Govern de l'Estat contra determinats articles d'aquesta Llei no afecta els transcrits.

En aquest àmbit cal destacar el Decret 244/1991, de 28 d'octubre (dogc núm. 1.524, de 29 de novembre), sobre el coneixement de les dues llengües oficials per a la provisió de llocs de treball docents dels centres públics d'ensenyament no universitari de Catalunya, dependents del Departament d'Ensenyament. Aquest Decret substitueix el 18/1986, de 30 de gener, que vam reproduir en la Crònica del núm. 8, pàg. 205 a 207, i constitueix un pas important per garantir l'adequació del personal docent a la doble oficialitat lingüística configurada per la Constitució. El seu text,

Page 261

amb exclusió de la disposició derogatòria i les finals, és el següent:

Decret 244/1991, de 28 d'octubre (DOGC núm. 1.524)

La Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya, disposa en el seu article 14.4 que, en finalitzar els estudis bàsics, tots els alumnes de Catalunya han de poder emprar normalment i correctament el català i el castellà. D'altra banda, a l'article 18.1, la Llei esmentada estableix que els professors, d'acord amb l'exigència de la seva tasca docent, han de conèixer les dues llengües oficials a Catalunya.

L'entrada en vigor de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu, suposa una modificació de la seva estructura que comporta una nova ordenació dels ensenyaments de règim general, amb la corresponent definició de les capacitats que els alumnes han d'assolir en cada etapa.

»Cal, doncs, adoptar les mesures que demana la transició de l'actual sistema educatiu cap al nou. En aquest sentit, és important garantir el respecte dels drets lingüístics dels alumnes, com també el coneixement adequat de les llengües oficials per part dels actuals professors i de tots aquells que s'incorporin a la docència. També cal considerar el que fa referència a la llengua aranesa.

»Per això, en compliment del mandat de l'article 3.3 de l'Estatut, basant-se en la disposició final 1 de la Llei 7/1983 i de l'article 61 de la Llei 13/1989, a proposta del conseller d'Ensenyament i d'acord amb el Govern,

»Decreto:

Article 1

»1.1. D'acord amb les exigències de la seva tasca docent, els professors dels centres docents públics d'ensenyament no universitari dependents del Departament d'Ensenyament han de tenir el coneixement adequat de les dues llengües oficials a Catalunya, que els permeti la comprensió i utilització correcta d'ambdues llengües en la pràctica docent habitual, tant en l'expressió oral com en l'escrita.

»1.2. Els professors exerciran la seva tasca docent en la llengua que correspongui segons el projecte lingüístic del centre, elaborat d'acord amb la normativa aplicable.

Article 2

»L'acreditació del coneixement adequat, oral i escrit, de les dues llengües oficials per part dels professors a què es refereix l'article anterior s'exigirà en:

»a) Els concursos-oposició d'accés a cossos docents que es convoquin a Catalunya.

»b) Els nomenaments o les con-

Page 262

tractacions temporals com a personal docent no permanent.

»c) L'accés, mitjançant concurs de provisió, a un lloc de treball docent en centres públics.

»d) La participació als concursos de promoció docent i d'adquisició de la condició de catedràtic.

»e) L'adscripció a un lloc de treball docent en règim de comissió de serveis.

Article 3

»El Departament d'Ensenyament establirà reglamentàriament els mitjans d'acreditació del coneixement adequat oral i escrit de les dues llengües oficials. En qualsevol cas, es considerarà que tenen el coneixement adequat de la llengua catalana els professors que tinguin el títol de mestre de català, el certificatt de capacitació en llengua catalana, mòdul 2, el certificat de nivell C de la Junta Permanent de Català, o tinguin reconeguda la idoneïtat especial per impartir l'ensenyament en llengua catalana.

Disposicions addicionals

-1. El Departament d'Ensenyament publicarà les convocatòries adequades per garantir que els professors amb coneixement suficient de la llengua catalana i pràctica docent reconeguda en aquesta llengua puguin obtenir la idoneïtat especial d'acord amb la normativa aplicable.

-2. El Departament d'Ensenyament donarà prioritat a l'oferta de cursos de llengua catalana per als funcionaris docents que no posseeixin acreditació acadèmica per exercir la docència en aquesta llengua.

-3. Per a la provisió de llocs de treball en el territori de la Val d'Aran caldrà acreditar també el coneixement oral i escrit de l'aranès, d'acord amb la normativa vigent.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

1.1. A partir de 1992, el Departament d'Ensenyament, abans de cada convocatòria de provisió de llocs de treball docent als centres docents públics d'ensenyament secundari, publicarà la relació de centres en què s'exigirà, per a la dita provisió, el coneixement adequat, oral i escrit, de la llengua catalana. En la primera convocatòria de provisió de llocs de treball docent a què es refereix el paràgraf anterior, el nombre d'aquests centres no superarà el 60 % del seu total.

Per una ordre del conseller d'Ensenyament aquest percentatge serà incrementat gradualment fins a l'assoliment del total dels centres per al 1995-1996, d'acord amb el desplegament del Pla de formació permanent i el procés d'aplicació de la reforma educativa.

1.2. Els centres docents públics d'ensenyament secundari per a la provisió dels llocs de treball dels quals s'exigeixi el coneixement adequat de les dues llengües oficials a

Page 263

Catalunya seran determinats atenent la capacitació lingüística del seu professorat, el grau d'implantació del seu projecte lingüístic i la seva distribució en el territori.

1.3. Només podran accedir als llocs de treball docent dels centres que figurin a la relació esmentada al punt anterior els professors d'ensenyament secundari que posseeixin una acreditació del coneixement adequat de la llengua catalana.

2. Excepcionalment , i a l'efecte de donar compliment al que estableixen la disposició transitòria 5 de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, i el Reial decret 575/ 1991, de 22 d'abril, en el primer concurs de mèrits que es convoqui per adquirir la condició de catedràtic es valorarà com a mèrit preferent el coneixement de la llengua catalana.»

Cal dir que després del text català, novament -igual que en les disposicions del mateix Departament d'Ensenyament vistes més amunt- el DOGC en reprodueix el text en aranès. La llàstima és que, com hem denunciat en aquestes pàgines, hi hagi disposicions d'altres departaments que afecten específicament la Vall d'Aran i no es publiquen en aranès, malgrat que en aquest cas sí que hi ha l'obligació de fer-ho.

A més d'aquest important Decret, escau d'esmentar les convocatòries següents:

Resolució de 22 d'agost de 1991 (dogc núm. 1.492, de 13 de setembre), modificada per una altra Resolució de 13 de novembre (dogc núm. 1.523, del 27). Provisió de 40 places adreçades a professors d'educació general bàsica de centres privats en règim de concert de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, per a l'accés a un curs del Programa d'immersió lingüística per a professors en la llengua catalana. En l'article 2.1. es preveuen com a objectius del curs, entre altres, «a) Facilitar un marc idoni d'aprenentatge per assolir la competència docent en català a mestres de l'ensenyament primari de centres en procés de normalització lingüística».

Resolució de 25 de novembre de 1991 (dogc núm. 1.525, de 2 de desembre). Convocatòria de concurs de mèrits per a l'adquisició de la condició de catedràtic. Dintre de les Bases generals, a l'apartat 1.8 «Memòria» es diu el següent:

La memòria que hauran de presentar els aspirants i que es valorarà com a mèrit s'ajustarà, per a cada un dels cossos, a les pautes següents:

A) Per al cos de professors d'ensenyament secundari. »(...) Comprendrà els dos blocs següents:

Page 264

a) Contribució de l'àrea de coneixements corresponent en el desplegament del currículum de tota l'etapa.

(...) a.4) Contribució des de l'àrea a la normalització lingüística del centre.

Les àrees de coneixement de l'ensenyament secundari obligatori són:

Llengua catalana i literatura.

Llengua castellana i literatura.

Llengua aranesa i literatura, a la Val d'Aran.

Llengües estrangeres.

(...)

La memòria haurà d'estar redactada en llengua catalana, llevat d'aquells aspirants l'especialitat dels quals sigui: llengua i literatura espanyoles, anglès, francès o italià, que l'hauran de redactar en l'idioma corresponent.

B) Per al cos de professors d'arts plàstiques i disseny:

(...) Comprendrà els dos blocs següents:

a) Contribució des de la matèria al desplegament del currículum del cicle formatiu.

(...) a.4) Contribució des de la matèria a la normalització lingüística del centre.

(...)

La memòria haurà d'estar redactada en llengua catalana.

C) Per al cos de professors d'escoles oficials d'idiomes.

(...) La memòria haurà d'estar redactada en l'idioma corresponent a l'especialitat de la qual és titular el concursant. (...)

1.9. Valoració dels mèrits (...) 1.9.1 Valoració de mèrits per part de les comissions de selecció.

Les comissions de selecció valoraran els mèrits que concorrin en els aspirants, d'acord amb el barem "de l'annex" 2 d'aquesta Resolució (...).

1.9.2. Valoració de mèrits per part de la Inspecció d'Ensenyament.

La Inspecció d'Ensenyament durà a terme l'avaluació de la pràctica docent dels aspirants (...) atenent els aspectes següents: (...) Exercici de la docència en català en els termes que preveu la normativa sobre normalització lingüística. (...)

Annex 2

Barem a aplicar en el concurs de mèrits per a l'adquisició de la condició de catedràtic.

2. Cursos de formació i perfeccionament (puntuació màxima 3 punts). (...)

Page 265

2.3. Per haver superat els cursos de normalització lingüística per a professors d'ensenyament secundari (...)

3. Mèrits acadèmics, fins a un màxim de 2 punts. [A continuació es puntua de forma creixent la presentació dels certificats de la Junta Permanent de Català corresponents al nivell C i D, i el títol de llicenciat en filologia catalana].»

Resolució de 25 de novembre de 1991 (dogc núm. 1.523, del 27), per la qual s'aprova la relació de llocs de treball docents dels centres públics de pre-escolar, educació general bàsica i educació especial a Catalunya per al curs 1991-1992. Article 3: «D'acord amb l'article 6 del Reial Decret 895/1989 [reproduït en la pàgina 203 del número 15 d'aquesta Revista], tots els llocs de treball detallats a l'annex d'aquesta resolució es classifiquen com a bilingües quant als coneixements de llengua catalana i aranesa, i castellana. / En conseqüència, els professors que sol·licitin ocupar aquests llocs mitjançant la participació en els concursos de trasllats que es convoquin en aplicació del Reial Decret esmentat hauran d'acreditar que posseeixen algun dels requisits específics següents de coneixement de la llengua catalana, i aranesa, si escau (...)». A continuació se citen les titulacions vàlides.

Resolució de 26 de novembre de 1991 (boe núm. 286, del 29; dogc núm. 1.525, de 2 de desembre): anuncia diferents convocatòries adreçades al Cos de Mestres per tal de proveir llocs de treball en centres públics de pre-escolar, egb i educació especial, en l'àmbit del mateix centre de destinació o d'altres centres. «Article 4. Segons el que estableix l'article 13 de la Resolució de 25 de novembre de 1991 [referenciada anteriorment] i de conformitat amb el que preveu l'article 6 del Reial Decret 985/1989 [reproduït en la pàgina 203 del número 15 d'aquesta Revista], tots els llocs de treball detallats a l'annex de la Resolució esmentada es classifiquen com a bilingües quant als coneixements de llengua catalana i castellana./ En conseqüència, els professors que sol·licitin ocupar aquests llocs mitjançant la participació en els concursos de trasllats que es convoquin en aplicació del Reial Decret esmentat hauran d'acreditar que posseeixen algun dels requisits específics següents de coneixement de la llengua catalana que assenyala l'esmentat article 3 (...) convocatòria per al dret preferent A localitat o zona Participants Article 18 (...) Per accedir al dret preferent serà necessari que hi hagi un lloc de treball vacant en la localitat o en la zona sol·licitades, i els coneixements de llengua catalana i castellana a què es refereix l'article 4 (...). Normes generals Full de

Page 266

serveis i documents jurídics (...) [No hauran de presentar justificants de les seves capacitats reconegudes] els mestres que tinguin enregistrats els coneixements exigits de llengua catalana. Article 50. Els mestres que concursin des de la situació d'excedència no adjuntaran cap documentació especial, llevat de la justificació dels requisits que estableixen els articles 3 i 4 d'aquesta Resolució, pel que fa al reconeixement de la capacitat idònia o habilitada corresponent als llocs de treball que sol·licitin i al coneixement de la llengua catalana.

Resolució d'11 de desembre de 1991 (dogc núm. 1.530, del 16; boe núm. 302, del 18). Concurs de trasllats a Catalunya per proveir places vacants corresponents a diversos cossos docents d'ensenyaments secundaris. «Article 2 b) (...) de conformitat amb el que estableixen l'Ordre de 15 de febrer de 1988 [referenciada a la rld núm. 12, p. 237] i l'Ordre de 4 de desembre de 1991 [referenciada a l'apartat 1.2], els funcionaris docents dels cossos a què es refereix aquesta convocatòria titulars de les especialitats de Valencià i de Llengua i Literatura catalana (Illes Balears) podran participar, si reuneixen els requisits exigits per l'especialitat de Llengua catalana i literatura. - Article 4. Els concursants que, provinents de centres dependents del Ministeri d'Educació i Ciència o dels Departaments d'Educació d'altres Comunitats Autònomes, obtinguin destinació en places de centres públics de Catalunya estaran obligats a adquirir el nivell de coneixements de la llengua catalana que els en possibiliti l'ús oral i escrit.» Confiem que en la pròxima convocatòria es complirà, d'acord amb les seves previsions, el Decret 244/1991 transcrit i s'acabarà amb el règim actual, que no garanteix en absolut el coneixement de la llengua per part d'aquest professorat.

Resolució de 10 de gener de 1992 (dogc núm. 1.545, del 22), per la qual es modifica la Resolució de 19 de setembre de 1989 (dogc núm. 1.201, de 2 d'octubre), que regula els cursos de normalització lingüística per al professorat d'ensenyament secundari,

Ordre de 23 de gener de 1992 (dogc núm. 1.549, del 31; boe núm. 39, de 14 de febrer). Concurs públic de mèrits per a la provisió de llocs de treball de la Inspecció d'Ensenyament de Catalunya. «Article 3. (...) En tot cas caldrà acreditar el coneixement oral i escrit de la llengua catalana equivalent al certificat del nivell C de la Junta Permanent de Català (...).» A més d'aquest requisit, entre els mèrits figura la possessió de titulacions de llengua catalana superiors a aquest nivell.

Resolució de 17 de març de 1992 (dogc núm. 1.573, del 25). Convo-

Page 267

catòria per a provisió de places destinades a professors d'EGB de centres privats en règim de concert per a l'accés a un curs del programa d'immersió en la llengua catalana per a professors.

Resolució de 18 de març de 1992 (dogc núm. 1.573, del 25). Convocatòria de concurs públic per a la concessió de places per realitzar activitats de formació i perfeccionament en llengües estrangeres destinades a professors de nivell no universitari.

Resolució de 7 d'abril de 1992 (dogc núm. 1.587, del 27). Convoca proves selectives específiques per a l'accés a la funció pública docent, Í es fa pública la relació de personal docent que pot prendre-hi part, a l'empara de la Llei 11/1991 del Parlament de Catalunya, de 10 de maig. Aquesta Llei regula l'accés a la funció pública docent dels mestres dels centres que, d'acord amb la Llei 14/1983, s'han integrat en la xarxa de centres públics dependents de la Generalitat. En el sistema de selecció es preveu una prova eliminatòria de coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya, que es valora «apte» o «no apte».

Resolució de 12 de juny de 1992 (dogc núm. 1.611, del 26). Convoca cursos d'especialització i concurs de mèrits per a la selecció de 70 mestres d'educació infantil i d'educació primària, de centres docents públics i privats en règim de concert, per a l'accés a cursos d'especialització en Educació física. «Article 8.1. (...) Els participants hauran de disposar, en el moment de presentació de la sol·licitud, del certificat de capacitació o d'idoneïtat en llengua i cultura catalanes.»

Pel que fa al personal d'administració i serveis, d'ençà de l'acord de la Comissió per a la Normalització Lingüística de la Generalitat algunes universitats han adoptat aquest acord, de manera que mentre que en uns processos de selecció s'estableixen proves eliminatòries, en altres es manté la clàusula a què hem fet referència més amunt i en números anteriors: «D'acord amb el que estableixen l'article 19 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, i l'article 34 de la Llei 17/1985, de 23 de juliol, els aspirants, al llarg de les proves, han de demostrar que estan degudament capacitats en el coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya», o una de semblant. On encara hi ha unanimitat, que confiem que aviat es trenqui, és a no demanar coneixements de català per a l'accés a places docents.

Page 268

Atès que el Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu de la Direcció d'Estudis Parlamentaris del Parlament publica les referències exhaustives al treball parlamentari sobre la llengua catalana i el seguiment del procés de normalització lingüística, no fem aquí aquest treball i, per tant, ens remetem a aqueix organisme.

Pel que fa a aquest àmbit, cal esmentar el següent:

Resolució de 22 de gener de 1992 (dogc núm. 1.549, del 31). Concurs públic per a l'atorgament de subvencions a entitats dedicades a l'organització d'activitats relacionades amb la sociolingüística, la sociologia del llenguatge i els aspectes socials del llenguatge.

Resolució de 23 de gener de 1992 (dogc núm. 1.549, del 31). Concurs públic per a l'atorgament de beques destinades a estudis sobre temes de sociolingüística, sociologia del llenguatge i aspectes socials del llenguatge.

Decret 123/1992, d'11 de maig (dogc núm. 1.605, d'li de juny). Programa anual d'actuació estadística per a 1992, en desplegament de la Llei 30/1991, de 13 de desembre, del Pla estadístic de Catalunya 1992-1995. S'hi preveu (pàg. 3.427) un cens del coneixement del català, i de l'aranès a la Vall d'Aran.

D'acord amb l'Ordre de 2 de juliol de 1986 (vid. la Crònica del número 9), i per segona vegada (vid. la del número 11, pàg. 283), el director general de Política Lingüística ha fet pública la Resolució de 3 d'abril de 1991 (dogc núm. 1.438, de 3 de maig), per la qual es publiquen acords sobre llenguatge administratiu.

A més, cal esmentar la Resolució de 8 de gener de 1992 (dogc núm. 1.542, del 17), per la qual es convoca un concurs públic per atorgar ajuts per a treballs sobre terminologia catalana per a l'any 1992, i la resolució de 9 de gener de 1992 del mateix dogc, per la qual es convoca concurs públic per a l'adjudicació de beques de formació i perfeccionament al Centre de Terminologia Catalana -termcat-.

Page 269

Pel que fa a aquest àmbit, cal esmentar el Decret 268/1991, de 28 d'octubre (dogc núm. 1.532, de 20 de desembre), de desplegament de l'estructura orgànica i del funcionament de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. L'article 9 preveu l'existència, dintre del Servei de Programes d'Actuació Cartogràfica, de la Secció d'Edició Cartogràfica, que té com a funcions «la coordinació i l'organització de l'estudi, la preparació, la revisió i l'edició de les publicacions bibliogràfiques, els aties, les publicacions periòdiques, textos d'impresos i d'altres documents en general; treballs de toponímia per a la formació de la base de dades de toponímia de Catalunya i per a la selecció, situació i revisió de la toponímia dels documents cartogràfics. (...)». L'Ordre de 18 de novembre de 1991 (dogc núm. 1.537, de 3 de gener de 1992) desplega l'estructura orgànica de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i preveu, en l'article 14, que depenguin de la Secció d'Edició Cartogràfica el Negociat de Publicacions Bibliogràfiques i el Negociat de Toponímia. Les funcions que ha de desenvolupar el primer són «la preparació de les publicacions bibliogràfiques i de textos en general: anàlisi, redacció (preparació de la informació, correcció lingüística, tècnica i d'estil) (...)». Al Negociat de Toponímia li correspon la «formació d'una base de dades toponímica necessària per als diferents tipus de documents cartogràfics de l'Institut. Aquesta funció implica l'organització i la coordinació dels treballs de camp per recollir els topònims i els treballs de revisió per fixar-ne la forma i la situació correctes, com també el disseny i l'organització de la base de dades més adient. Selecció i situació de la toponímia que forma part dels documents cartogràfics. Revisió de la toponímia de tots els documents cartogràfics i bibliogràfics».

D'altra banda cal esmentar la Resolució de 29 d'octubre de 1991 (dogc núm. 1.516, d'11 de novembre; boe núm. 40, de 15 de febrer de 1992), per la qual es dóna conformitat al canvi de nom del municipi dels Hostalets de Balenyà, que ara serà Balenyà.

Pel que fa a aquest període, cal esmentar les disposicions següents que completen la regulació de les unitats de normalització dels departaments de la Generalitat:

Ordre de 13 de juny de 1991 (dogc núm. 1.464, de 8 de juliol), per

Page 270

la qual es crea el Negociat de Normalització Lingüística, dependent de la Secció de Normalització Lingüística, Documentació i Publicacions de la Secretaria General del Departament de Benestar Social, i li són assignades les funcions corresponents. Aquesta secció va assumir les tasques de normalització lingüística d'acord amb el Decret 115/1991, referenciat a la pàg. 205 del número anterior.

Decret 137/1991, de 17 de juny (dogc núm. 1.465, de 10 de juliol), de reestructuració de la Secretaria General del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. «Article 9.1. A la Subdirecció General de Coordinació Administrativa li corresponen les funcions següents: (...) e) El desenvolupament dels programes del Departament en matèria lingüística.» Dins l'article 11 es regulen les funcions del Servei de Formació i Suport Idiomàtic, encapçalades per la de «a) vetllar pel compliment de la Llei de normalització lingüística en l'àmbit del Departament d'acord amb les directrius de la Direcció General de Política Lingüística». La plaça de cap d'aquest Servei està prevista en la resolució de 20 de novembre de 1991 (dogc núm. 1.523, del 27), per la qual es publica el nou catàleg de llocs de sots-director/a general, cap de servei, cap de secció i assimilats de la Secretaria General del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Decret 209/1991, d'l d'octubre (dogc núm. 1.508, del 21). Estableix les delegacions territorials de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona del Departament de Medi Ambient. Article 9: «9.1. Correspon a la Secció de Gestió Administrativa: (...) b) El suport a les activitats administratives i de serveis generals del Servei Territorial, com també el desenvolupament de les actuacions en matèria de normalització lingüística. (...).»

Ordre de 16 d'octubre de 1991 (dogc núm. 1.512, del 30). Desplegament del Decret 132/1991, de 31 de maig (referenciat en el número anterior, pàg. 305), de reestructuració de la Secretaria General del Departament de Governació. Es crea un Negociat dins la Secció de Normalització Lingüística i Documentació destinat a les funcions no lingüístiques de la Secció. La plaça de cap d'aquesta Secció està prevista en la Resolució de 18 de novembre de 1991 (dogc núm. 1.523, del 27), per la qual es publica el nou catàleg de llocs de treball del Gabinet del Conseller i de la Secretaria General del Departament de Governació.

Resolució de 26 de novembre de 1991 (dogc núm. 1.534, del 29) d'actualització el catàleg de llocs de treball del Departament d'Economia i Finances. Preveu com a alta la plaça de cap de la Secció de Normalització

Page 271

Lingüística, la qual unitat va ser creada pel Decret 246/1990 referenciat en el número anterior, pàg. 304.

Resolució de 13 de març de 1992 (dogc núm. 1.573, del 25), per la qual es fa públic el catàleg de llocs de treball de sots-director/a general, cap de servei, cap de secció i assimilats i llocs base del Gabinet del conseller, de la Secretaria General i de la Direcció General de Qualitat Ambiental, del Departament de Medi Ambient. Hi trobem una plaça de cap de Secció de Suport Idiomàtic, que cal cobrir amb un titulat/da superior de planificació lingüística.

A més d'aquestes disposicions, trobem les següents:

Decret 171/1991, de 16 de juliol (dogc núm. 1.485, de 23 d'agost). Estableix un model unificat de fulls de reclamació. «Article 3.1. El full de reclamació (...) contindrà les indicacions impreses en català, castellà, francès, anglès, alemany i italià. - 3.2. A la Vall d'Aran els fulls de reclamacions han d'estar impresos també en aranès.»

Resolució d'l d'agost de 1991 (dogc núm. 1.478, del 9). Concessió de subvencions per a l'edició en català de documents, llibres i revistes periòdiques en el camp de les ciències de la salut.

Edicte de 8 d'octubre de 1991 (dogc núm. 1.508, del 21), pel qual es dóna publicitat a l'Ordre de 26 de febrer de 1991 d'adjudicació de la contractació del servei de traducció del castellà al català de diversos convenis col·lectius de sector d'àmbit provincial de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

Ordre de 29 d'octubre de 1991 (dogc núm. 1.522, de 25 de novembre) . Preus de subscripció, microfilms, microfitxes, servei de recerca i fotocòpia de textos, publicació d'anuncis i altres serveis del dogc. Es refereix a les edicions catalana i castellana del DOGC.

Resolució de 31 d'octubre de 1991 (dogc núm. 1.516, d'11 de novembre). Concessió de subvencions per a l'edició en català en programes i conclusions de congressos, simposis i jornades científiques en el camp de les ciències de la salut.

Ordre de 20 de febrer de 1992 (dogc núm. 1.565, de 6 de març). Convocatòries de subvencions per al finançament d'actuacions de disseny i funcionament de centres i itineraris de natura. Entre els criteris de selecció establerts a l'article 5, s'hi preveu «El benefici que pot comportar en el procés de normalització lingüística a Catalunya».

Page 272

Ordre de 21 de febrer de 1992 (dogc núm. 1.565, de 6 de març). Convocatòria de subvencions per al finançament d'actuacions per a la sensibilització envers sistemes de gestió agro-pecuària no lesius per al medi ambient. Hi consta el mateix criteri que en l'anterior.

Ordre de 26 de febrer de 1992 (dogc núm. 1.567, d'11 de març). Convocatòria de subvencions per al finançament d'actuacions en matèria de sensibilització i educació ambiental. Hi consta el mateix criteri que en les anteriors.

Ordre de 27 de febrer de 1992 (dogc núm. 1.567, d'11 de març). Convocatòria de subvencions per al finançament d'actuacions de formació d'educadors ambientals i de promoció de voluntaris ambientals. Hi consta el mateix criteri que en les anteriors.

Ordre de 27 de gener de 1992 (dogc núm. 1.551, de 5 de febrer). Convocatòria dels V Premis a la investigació sobre comunicació de mas-ses. «Annex 3, Els estudis es poden redactar indistintament en català o en castellà (...). - 6. "El Centre d'Investigació de la Comunicació de la Generalitat" els podrà publicar íntegrament, resumits o en part, en qualsevol idioma (...)». No veiem per quin motiu aquests premis modifiquen el criteri d'altres, en els quals es preveu que els treballs s'hagin de presentar en català.

Ordre de 3 de març de 1992 (dogc núm. 1.572, del 23). Convocatòria d'ajuts econòmics destinats a ens locals per al finançament d'actuacions de sensibilització per a la neteja de platges i aigües marines. Hi consta el mateix criteri que en les anteriors semblants vistes més amunt.

Resolució de 28 d'abril de 1992 (dogc núm. 1.595, de 18 de maig). Aprova les bases del premi Joventut corresponent a l'any 1992 per a obres sobre la joventut. «Base 2. Els treballs han de ser originals, inèdits, escrits en català (...).»

Ordre de 15 de maig de 1992 (dogc núm. 1.602, de 3 de juny). Bases per a l'atorgament de subvencions per a la normaJització lingüística als diferents sectors industrials.