Llei d'Organització, Procediment i Règim Jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya (Llei 13/1989, de 14 de desembre)
Publicado en | DOGC |
Ámbito Territorial | Normativa de Cataluña |
Rango | Ley |
Aquesta Llei, reguladora de l'organització, el procediment i el règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya té com a objectiu millorar al màxim la prestació dels serveis al ciutadà mitjançant una Administració àgil i eficaç, la gestió de la qual sigui un reflex dels principis constitucionals d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació que han d'inspirar i presidir l'actuació dels seus òrgans i agents.
Les normes generals sobre el procediment administratiu abasten l'especial organització de l'Administració catalana i la regulació del seu règim jurídic i sistema de responsabilitat. Els redactors estatutaris foren conscients de la necessitat d'aquestes adaptacions i les inclogueren bé entre les matèries amb competència exclusiva (procediment administratiu, art. 9.3), bé entre les matèries sobre les quals es pot procedir al desenvolupament legislatiu i a l'execució en el marc de la legislació bàsica estatal (règim jurídic i sistema de responsabilitat, article 10.1.1).
La Llei té, considerada en ella mateixa, un caràcter innovador, tant per la inexistència a Catalunya de cap precedent legislatiu que reguli el mateix objecte material com pel seguit de normes tècniques administratives que s'hi recullen, extretes en alguns casos del dret comparat i adaptades al nostre entorn administratiu.
Cal destacar aquí, per la seva novetat, la possibilitat de verificar l'eficàcia de les normes que regula l'article 67, i el tractament del silenci administratiu positiu que fan els articles 81 i següents.
Aquestes innovacions no signifiquen, però, una ruptura, ja que recullen el millor de les normes administratives actuals, i incorporen, en aquest sentit, els instituts jurídics que han demostrat a bastament validesa durant llur ja llarga aplicació.
La Llei té, també, una tendència unificadora perquè incorpora disposicions que hi havia disperses en diverses normes de la Generalitat; amb això facilita la tasca dels operadors jurídics i garanteix als administrats el principi de seguretat jurídica, mitjançant la seva positivització concreta i unificada.
Així mateix, la Llei no cau en la casuística de voler-ho regular tot des de l'inici fins a la fi, i si la importància d'un òrgan determinat ho exigeix, com en el cas de la Comissió Jurídica Assessora, la Llei remet a la normativa específica d'aquest òrgan.
Un cop aprovada, aquesta Llei ha d'esdevenir una peça clau en l'estructuració de l'Administració de la Generalitat, fonamentada en la competència exclusiva d'autoorganització reconeguda al nostre Estatut, manifestació indispensable d'una veritable autonomia política.
Aquesta Llei té per objecte establir el règim jurídic de l'Administració pública de la Generalitat i s'aplica a l'organització d'aquesta i dels seus organismes autònoms.
Aquest article ha estat derogat en els aspectes relatius al règim jurídic de l'Administració de la Generalitat
L'Administració de la Generalitat, constituïda per òrgans jeràrquicament ordenats, té personalitat jurídica única, serveix amb objectivitat els interessos generals de Catalunya i actua amb submissió plena a la llei i al dret.
L'organització i l'actuació de l'Administració de la Generalitat s'ha d'articular de manera que es garanteixin l'eficàcia i la diligència màximes en el compliment de les seves funcions i en la prestació dels seus serveis, principis bàsics aplicables a les prescripcions d'aquesta Llei.
Aquest article ha estat derogat en els aspectes relatius al règim jurídic de l'Administració de la Generalitat
L'Administració de la Generalitat exerceix la potestat d'autoorganització mitjançant els òrgans i dins els límits establerts per la Constitució, per l'Estatut de Catalunya i per la resta de l'ordenament jurídic.
-1 Els òrgans superiors de l'Administració de la Generalitat són el president o presidenta de la Generalitat, el Govern, el conseller primer o consellera primera del Govern, el vicepresident o vicepresidenta del Govern i els consellers.
-2 Els òrgans superiors de l'Administració de la Generalitat es regeixen per aquesta Llei, per les disposicions contingudes en la Llei 3/1982, del 23 de març, del Parlament, del President i del Consell Executiu de la Generalitat, i per les altres disposicions que específicament els regulin.
-3 Són alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat els Secretaris Generals i els Directors Generals.
Als efectes d'aquesta Llei, els òrgans administratius es classifiquen en centrals i territorials o perifèrics i en consultius i actius.
Són òrgans centrals de la Generalitat aquells la competència dels quals s'estén a tot el territori de Catalunya.
-1 La direcció de cada Departament correspon al Conseller.
-2 A cada departament hi ha una secretaria general i les direccions generals imprescindibles que exigeixen els serveis especialitzats que s'integren dins d'aquell. Al Departament de Presidència hi pot haver, a més, una secretaria general adjunta.
El Govern, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries, pot crear, en el si d'un departament, secretaries sectorials, amb rang orgànic de secretaria general, si l'especificitat o la complexitat tècnica o organitzativa d'un determinat àmbit material ho requereix, a les quals s'han d'atribuir les funcions que siguin determinades per reglament, àdhuc les que per llei s'hagin atribuït específicament a una direcció general. Aquests càrrecs estan subjectes a la direcció superior del titular del departament i depenen del secretari general en totes les funcions d'aquest que no els hagin estat atribuïdes.
-3 La creació, la modificació, la supressió, l'agrupació, la divisió i el canvi de denominació de la secretaria general adjunta, de les secretaries sectorials i de les direccions generals s'acorden per decret del Govern.
-4 En els Departaments que, pel seu volum de gestió o per la seva complexitat calgui, hi pot haver una Direcció de Serveis, amb categoria de Direcció General.
Sens perjudici de les facultats que li pertoquen com a membre del Govern, cada Conseller, com a cap del seu Departament, té les atribucions següents:
-
Representar el Departament corresponent.
-
Dirigir, organitzar i establir les prioritats del Departament i dels organismes autònoms i les empreses públiques que hi són adscrits.
-
Proposar al Govern els avantprojectes de llei o els projectes de decret, dins l'àmbit de les competències del Departament.
-
Exercir la potestat reglamentària en l'àmbit i amb els límits que li són propis.
-
Proposar el nomenament i la separació d'alts càrrecs del Departament, i nomenar-ne i separar-ne els altres càrrecs, i també exercir la potestat disciplinària, en el marc establert per l'ordenament vigent.
-
Resoldre els conflictes d'atribucions entre les autoritats i els òrgans del Departament.
-
Suscitar conflictes d'atribucions amb altres Departaments.
-
Resoldre, en última instància, els recursos i les reclamacions administratives que no pertoquin a organismes i autoritats inferiors al Departament.
-
Presentar l'avantprojecte de pressupost del Departament.
-
Autoritzar les despeses pròpies del Departament, dins l'import dels crèdits autoritzats i d'acord amb les normes per a l'execució del pressupost.
-
Signar, en nom de la Generalitat, els contractes relatius a assumptes propis del Departament, en els termes establerts per la legislació vigent.
-
Exercir les altres facultats que li atribueix la legislació vigent o que li deleguin el President de la Generalitat o el Govern.
El Secretari General, com a segona autoritat del Departament després del Conseller, té les facultats següents:
-
Representar el Departament per delegació del Conseller i exercir, sota la direcció del titular del Departament, les funcions que aquest li delegui.
-
Assumir la inspecció dels centres, les dependències i els organismes adscrits al Departament, sens perjudici de les atribucions pròpies dels Directors Generals, i dirigir i organitzar els serveis generals del Departament.
-
Vetllar per l'organització, la simplificació i la racionalització administratives i assegurar el suport tècnic i jurídic general del Departament.
-
Ésser l'òrgan de comunicació amb altres administracions i entitats que tinguin relació amb el Departament i amb els altres Departaments, organismes i entitats que en depenen, sens perjudici de les atribucions que a aquest respecte tenen els Directors Generals.
-
Coordinar l'actuació del Departament en relació amb les transferències de funcions i serveis.
-
Ésser el cap superior de tot el personal del Departament i resoldre els assumptes que afecten aquest personal, llevat que pertoquin al Conseller; contractar el personal laboral i nomenar els funcionaris interins del Departament.
-
Coordinar, sota la direcció del Conseller, els programes i les actuacions de les diferents Direccions Generals i dels organismes adscrits al Departament.
-
Tramitar les disposicions generals i, si s'escau, elaborar-les i fer-ne l'estudi i l'informe.
-
Elaborar, conjuntament amb els Directors Generals, l'avantprojecte de pressupost del Departament per sotmetre'l al Conseller, tramitar el dels organismes i les entitats adscrits al Departament, i dirigir i controlar la gestió del pressupost del Departament.
-
Supervisar l'adquisició de subministraments, béns i serveis, i també els expedients de contractació de qualsevol tipus; autoritzar les despeses dins els límits que s'estableixin per reglament i fer informe de les propostes de les despeses que excedeixin aquests límits.
-
Elaborar els programes de necessitats del Departament i exercir les altres funcions que la legislació vigent li atribueixi.
-
Proposar les reformes encaminades a millorar i perfeccionar els serveis dels diferents centres del Departament i preparar els mètodes de treball, tenint en consideració els costos i el rendiment.
El Director General, en l'àmbit de la seva Direcció General, té les facultats següents:
-
Dirigir i gestionar els serveis i proposar o resoldre els assumptes del Departament que li pertoquen per raó de la matèria.
-
Exercir el comandament, i vigilar, organitzar i inspeccionar les dependències al seu càrrec.
-
Proposar al Conseller o al Secretari General les resolucions sobre les matèries pròpies de la Direcció General.
-
Elaborar i elevar anualment al Conseller un informe sobre l'eficàcia, el cost i el rendiment dels serveis al seu càrrec.
-
Exercir les altres facultats que li atribueixin les lleis i les disposicions vigents.
El Director de Serveis, en els Departaments en què s'hagi creat, exerceix, sota la direcció del Secretari General, les funcions d'administració, règim interior i gestió dels serveis generals del Departament. La creació, la modificació, la supressió i el canvi de denominació dels Directors de Serveis s'acordarà per decret del Govern.
Els Secretaris Generals i els Directors Generals poden dictar circulars i instruccions per dirigir l'activitat de llurs subordinats en relació amb l'organització interna dels Departaments. Aquestes circulars i instruccions es poden publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, però en cap cas no constitueixen una manifestació de l'exercici de la potestat reglamentària.
L'Administració territorial de la Generalitat s'estructura en Delegacions Territorials del Govern, d'acord amb la delimitació que s'estableixi legalment.
-1 En l'àmbit de cada Delegació Territorial del Govern hi pot haver un Delegat per a cadascun dels Departaments.
-2 Els Delegats de cada Departament tenen el nivell orgànic que determini la relació de llocs de treball.
Són òrgans consultius de l'Administració de la Generalitat els que tenen assignades expressament funcions d'informe, consulta, assessorament o proposta.
Amb caràcter interdepartamental o dins d'un Departament es poden crear consells assessors. La composició i les funcions d'aquests consells s'han de determinar en les normes de creació respectives i llurs informes tenen caràcter no vinculant, llevat de disposició en sentit contrari.
La Comissió Jurídica Assessora és l'alt òrgan consultiu del Govern. Exerceix les seves funcions en els termes assenyalats per la seva normativa específica.
-1 Als efectes d'aquesta Llei, llevat dels òrgans superiors i dels alts càrrecs, són òrgans actius de l'Administració de la Generalitat les Subdireccions Generals, els Serveis, les Seccions i els Negociats. Qualsevol òrgan actiu s'ha d'assimilar a algun dels anteriors.
-2 La direcció dels òrgans actius ha d'ésser exercida per funcionaris de carrera, d'acord amb els criteris establerts per la Llei 17/1985, de la Funció Pública de la Generalitat.
-1 Corresponen al Govern la creació, la modificació, els canvis d'adscripció o la supressió d'òrgans actius amb nivell igual o superior al de Secció.
-2 Corresponen al Conseller, dins el seu Departament, la creació, la modificació, els canvis d'adscripció o la supressió d'òrgans actius inferiors al de Secció.
-1 La creació o la modificació d'un òrgan de qualsevol tipus que comporti un increment de la despesa pública exigeix la tramitació d'un expedient administratiu en el qual s'ha de fer constar en quin Departament s'integra, l'estudi econòmic del cost de funcionament i del rendiment o la utilitat dels seus serveis, i l'increment màxim de la despesa anual corrent i de la inversió anual o, si escau, plurianual prevista, sens perjudici del que disposa la Llei 10/1982, de Finances Públiques de Catalunya.
-2 No es poden crear nous òrgans que comportin duplicació d'altres d'existents si, al mateix temps, no se suprimeix o es restringeix la competència d'aquests.
-3 Els Departaments han de formular anualment una guia actualitzada de la seva organització, de les seves competències i dels tipus de procediments administratius en què actuen.
-1 Els titulars dels òrgans unipersonals inferiors a Conseller són suplerts en cas de vacant, absència o malaltia per qui designi expressament el Conseller.
-2 Els titulars dels òrgans inferiors a Director General són suplerts en cas de vacant, absència o malaltia pel titular de l'òrgan immediatament inferior i, si n'hi ha diversos, pel més antic, llevat que el superior al substituït faci designació expressa a favor d'un altre titular.
-1 L'Administració de la Generalitat constitueix un sistema integrat d'agents i està informada pel principi de coordinació de tots els seus òrgans.
-2 Cada òrgan ha d'ajustar els seus mitjans no solament als fins propis, sinó també als de l'Administració de la Generalitat com a conjunt, sense impedir ni dificultar als altres el compliment de les competències que tenen assignades.
La coordinació de l'Administració de la Generalitat es pot instrumentar, entre altres, amb les tècniques de planificació per Departaments, la creació de comissions interdepartamentals i l'emissió d'orientacions o criteris d'actuació.
La planificació departamental s'ha d'establir amb la finalitat de fixar els objectius comuns als quals s'ajusten els centres directius o les delegacions territorials.
El Govern i, dins de la seva competència, cada Conseller poden emetre orientacions o criteris adreçats als òrgans de l'Administració de la Generalitat per assolir més coherència en els objectius respectius o una harmonització de llurs actuacions, sense que això impliqui l'exercici de la potestat reglamentària.
El Govern pot crear òrgans temporals amb objectius ocasionals de coordinació per a obtenir, a termini fix, els resultats previstos.
-1 El Govern pot crear comissions interdepartamentals amb la finalitat d'examinar i coordinar assumptes d'àmbit concret i específic que afectin diversos Departaments.
-2 La norma de creació d'una comissió interdepartamental n'ha de fixar la composició, la presidència, les funcions, la durada i les normes de funcionament.
-1 Els conflictes d'atribucions positius o negatius entre òrgans o organismes autònoms dependents de diferents departaments són resolts pel president o presidenta de la Generalitat i han de constar en l'acta de la corresponent sessió del Govern. Si hi ha un conseller o consellera primer del Govern, els dits conflictes són resolts a proposta d'aquest.
-2 Els conflictes entre òrgans d'un mateix Departament són resolts pel superior jeràrquic comú.
-1 Sens perjudici del que estableix l'article 52.1, els conflictes d'atribucions entre òrgans o organismes dependents de diferents departaments poden ésser resolts mitjançant l'arbitratge administratiu d'una comissió nomenada a aquest efecte pel president o presidenta de la Generalitat. Si hi ha un conseller o consellera primer del Govern, la comissió és nomenada a proposta d'aquest.
-2 La comissió d'arbitratge ha d'estar formada per un representant de cadascun dels Departaments afectats i per un president, que té vot de qualitat. El President ha de tenir categoria igual o superior a la dels titulars dels òrgans que intervenen en el conflicte.
-3 Els acords de les comissions d'arbitratge han d'ésser adoptats dins el termini de dos mesos, comptats de la data de la constitució d'aquests.
-1 L'Administració de la Generalitat ha d'actuar d'acord amb els principis de descentralització, desconcentració i coordinació, que informen les prescripcions d'aquesta Llei.
-2
-1 El Govern pot acordar la constitució de consorcis entre la Generalitat i altres administracions públiques per a finalitats d'interès comú o amb entitats privades sense ànim de lucre que tinguin finalitats d'interès públic concurrents amb les de l'Administració.
-2
-3
-4
-1 L'activitat de l'Administració de la Generalitat ha d'ésser objecte de programació anual o plurianual.
-2 Cada Departament ha d'elaborar els programes d'acció administrativa per als períodes fixats pel Govern.
-3 El contingut dels programes d'acció administrativa s'ha de determinar per reglament. Aquests programes han d'incloure, com a mínim, una definició d'objectius i les actuacions necessàries per a aconseguir-los.
-1 Els Departaments han d'incloure en llur programació previsions sobre la racionalització i la simplificació administratives de llur activitat. Aquestes previsions han d'expressar l'abast que tenen i han de justificar els costos que impliquen.
-2 L'Administració ha d'establir les garanties necessàries respecte a l'esfera privada dels administrats i el control i el tractament de les dades obtingudes per qualsevol mitjà.
-1 L'actuació inversora de la Generalitat ha d'ésser objecte de programació anual o plurianual.
-2 La coordinació de les diferents actuacions inversores de l'Administració de la Generalitat pot correspondre a un òrgan especialitzat que ha d'assistir el Govern en les tasques de programació i de seguiment de les inversions públiques tal com es determini per reglament.
-1 L'actuació administrativa de la Generalitat és sotmesa periòdicament a auditories o a inspeccions internes per a comprovar-ne el nivell d'eficàcia en relació amb les previsions dels Departaments i amb les exigències del principi de bona administració.
-2 Les auditories o les inspeccions internes poden versar sobre el conjunt o una part de l'activitat de qualsevol òrgan de la manera i amb la periodicitat que es determini per reglament.
-3 És preceptiva la realització d'una auditoria o inspecció interna d'un òrgan de l'Administració quan ho sol·licita el Síndic de Greuges i, com a mínim, un cop cada dos anys.
-4 El contingut de les auditories i les resolucions de les inspeccions s'ha de fer públic.
Cada Departament ha d'elaborar anualment una memòria de la seva activitat, referida al conjunt dels òrgans que l'integren.
Resten derogades les disposicions de qualsevol rang que s'oposen al que estableix aquesta Llei.
Es faculta el Govern perquè dicti les disposicions necessàries per al desplegament d'aquesta Llei.