Extinció, liquidació i partició
| Autor | Adolfo Lucas Esteve |
| Páginas | 261-306 |
Page 261
El règim de comunitat de béns té una duració limitada que finalitza amb la seva extinció, que es pot produir pel compliment d'una causa legal o per voluntat dels cònjuges. La parella deixa de regir-se per les regles del règim de comunitat de béns i, per tant, canvien les normes d'adquisició, gestió, disposició i responsabilitat vigents fins aquell moment, bé perquè continua el matrimoni però s'ha adoptat un nou règim econòmic, bé perquè s'ha dissolt el matrimoni.
El règim de comunitat existeix mentre subsisteixi la finalitat per a la qual ha estat creat. En cas que aquesta finalitat desaparegui o quedi compromesa s'extingeix el règim de comunitat i el patrimoni comú s'ha de dissoldre. Es tracta d'una altra prova que el patrimoni comú està destinat a satisfer l'interès de la família, ja que quan aquesta finalitat no es pot complir, es posa en perill o deixa de tenir sentit, el patrimoni comú es converteix en un element residual a l'espera de liquidació.
Ara bé, la desaparició del patrimoni comú no es produeix ipso facto. Un cop extingit el règim de comunitat, el patrimoni comú es paralitza i perd la seva raó de ser, però no desapareix automàticament, sinó que s'inicia el procés liquidatori, que culmina amb l'adjudicació dels béns comuns als esposos o als seus hereus. Aquest procés ha de passar per diferents fases: inventari (determinació dels béns comuns), liquidació (pagament i cobrament dels deutes pendents), divisió i adjudicació. Això no obstant, el patrimoni comú pot subsistir en algunes circumstàncies. Per exemple, si els esposos pacten un nou règim econòmic amb patrimoni comú, ja que l'economia jurídica permetria mantenir els béns en comunitat i així evitar els processos de dissolució i posterior constitució del patrimoni comú.
El procés liquidatori implica que els béns comuns es "privatitzen", és a dir, que es converteixen en privatius, per tant, és el procés invers al de la Page 262 comunicació dels béns privatius. Amb l'entrada en vigor del règim de comunitat, s'aporten una sèrie de béns per contribuir al manteniment de la família i, amb l'extinció del règim de comunitat, el patrimoni comú perd la raó de la seva existència i s'inicia el procés de "privatització" dels béns comuns. La parella o els seus hereus esdevindran propietaris privatius d'uns béns determinats o d'una quota indivisa sobre els mateixos, que es caracteritza per la possibilitat d'alienació de la quota sense el consentiment dels altres copropietaris.
El valor dels béns aportats al matrimoni difícilment coincidirà amb el valor dels béns obtinguts per l'extinció del règim. Tanmateix, la diferència de valor entre el patrimoni inicial i el patrimoni final no dóna dret a reintegraments entre els patrimonis, ja que no es tracta ni d'una transmissió ni d'un enriquiment sense causa que generi dret de reembossament, sinó que es tracta d'una conseqüència d'aquest negoci aleatori convingut pels cònjuges.
El procés d'extinció i adjudicació està regulat en el Codi de família als articles 73 a 75 CF. És una regulació parca i segurament insuficient per la problemàtica que presenta aquesta matèria. Per tant, ens trobem amb la necessitat de buscar una altra regulació similar que ens permeti omplir les llacunes existents i que, en aquest cas, ens portarà a la regulació de la partició de la herència.
L'extinció del règim de comunitat de béns suposa l'acabament del règim jurídic existent i l'inici del procés de liquidació i distribució del patrimoni comú entre els esposos. En aquest moment, finalitza l'aplicació de les normes pròpies del règim de comunitat de béns. Per aquesta raó, hem de saber si l'adquisició d'un bé o la realització d'una despesa es van produir abans o després de l'extinció del règim. I, en aquest sentit, hem d'acudir al moment en què es produeix el fet generador del dret o del deute, no al moment en què es rep el bé o el dret ni al moment en què és exigible l'obligació.
L'extinció del règim econòmic del matrimoni es produeix per acord dels esposos o pel compliment de les causes previstes legalment. Amb caràcter general, es preveu l'extinció del règim per dos tipus de causes: per la desaparició del vincle conjugal o per resoldre aquelles situacions en les quals no és possible la col-laboració dels cònjuges en interès de la família (art. 73 CF):
-
- Extinció automàtica. Agrupa aquelles causes que, en tot cas, impliquen l'extinció del règim de comunitat de béns: la dissolució del matrimoni, la Page 263 declaració de nul-litat o la separació judicial. En aquests casos, el règim no pot subsistir, perquè no pot haver règim matrimonial sense matrimoni o sense convivència conjugal declarada judicialment. L'extinció es produeix de forma automàtica, per tant, no ha de ser declarada pels Tribunals i, malgrat que pot existir una Sentència judicial, aquesta es refereix a la dissolució, la nul-litat o la separació del matrimoni, no a la dissolució del règim econòmic.
-
- Extinció prèvia sentència judicial. Agrupa aquelles causes que per sí soles no suposen l'extinció del règim, però que permeten a un dels cònjuges iniciar un procediment judicial per instar la seva extinció. En aquest cas, el Tribunal declara l'extinció "anticipada" del règim de comunitat, si concorren les causes establertes al Codi de família: separació de fet per un període de temps superior a dos anys o gestió patrimonial irregular que comprometi greument els interessos de la família.
A més, també podem afegir la causa de dissolució establerta en l'article 71.2 CF. Segons aquest precepte, el cònjuge no deutor pot exigir la dissolució de la comunitat quan s'hagi demanat l'embargament dels béns comuns per satisfer un deute privatiu.
L'enumeració de les causes d'extinció del règim de comunitat de béns presenta algunes incongruències, sobretot si les comparem amb les causes d'extinció del règim de participació en els guanys, amb les quals té un origen comú429. En aquest sentit, en el règim del comunitat de béns es troben a faltar alguns supòsits que sí estan regulats en el règim de participació i que semblen configurar millor aquesta institució. Per exemple:
- No es fa cap referència al pacte en capítols matrimonials com a causa d'extinció del règim (en el règim de participació es regula a l'art. 51.c CF).
- No s'entén la diferència en el període de separació de fet per demanar l'extinció del règim: un any en el règim de participació (art. 52.a CF) i dos anys en el règim de comunitat (art. 73.2.a CF).
- Tindria molt sentit haver reproduït la causa prevista en l'article 52.d CF per al règim de participació, és a dir, l'entrada del cònjuge en una situació que comprometi greument els interessos de qui sol-licita l'extinció. En aquest sentit, considero que si en el règim de participació poden existir situacions que comprometin els interessos d'un cònjuge (declaració de Page 264 fallida o concurs, declaració d'incapacitat o declaració d'absència), en el règim de comunitat de béns, aquestes situacions també poden existir i tenen conseqüències encara més greus.
- I finalment, tenint en compte que l'article 6 CF estableix l'obligació dels cònjuges d'informar-se adequadament de la gestió patrimonial que duguin a terme en atenció al manteniment de les despeses familiars, també es podria haver inclòs com a causa d'extinció l'incompliment greu i reiterat del deure d'informar adequadament l'altre cònjuge.
Al meu entendre, aquestes diferències amb el règim de participació són difícilment explicables, especialment si pensem que les causes d'extinció en el règim de comunitat de béns haurien de ser més estrictes que en el règim de participació, ja que el bon funcionament de la comunitat exigeix una gran estabilitat i col-laboració entre els esposos.
Finalment, entre la relació de causes no enumerades, cal destacar que la inexistència, pèrdua o desaparició del patrimoni comú no és causa d'extinció del règim de comunitat de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba