Règims econòmics matrimonials: el règim de separació de béns
| Autor | Adolfo Lucas Esteve |
| Cargo del Autor | Profesor i Magistrado, Universitat Abat Oliva |
| Páginas | 285-312 |
Page 285
El matrimoni origina una comunitat de vida que afecta l’esfera personal i patrimonial dels cònjuges, entre si i amb terceres persones. El règim econòmic matrimonial afecta l’esfera patrimonial del matrimoni, i el podem definir com el conjunt de normes que ofereix l’ordenament jurídic per regular l’àmbit econòmic i patrimonial del matrimoni.
El règim econòmic matrimonial comprèn els següents aspectes: determina la titularitat dels béns, atribuint-los als patrimonis privatius dels cònjuges i, en el seu cas i si es constitueix, a un patrimoni comú titularitat d’ambdós esposos; regula la forma d’administració i disposició dels béns; estableix la diferencia entre despeses familiars i privatives, especifi-cant la responsabilitat dels diferents patrimonis conjugals; regula les causes d’extinció del règim econòmic i la liquidació i adjudicació dels béns. En resum, tot règim econòmic ha de regular quatre aspectes fonamentals: a) l’actiu, és a dir, quins béns l’integren, b) l’administració i disposició de l’actiu, c) el passiu i la responsabilitat dels diferents patrimonis i d) l’extinció i dissolució del règim.
No obstant això, hi ha un aspecte fonamental en tot règim econòmic: la satisfacció de les despeses familiars (article 231-5 CCCat) i, connectat amb l’anterior, la legitimació per obligar els diferents patrimonis conjugals i la responsabilitat d’aquests patrimonis per satisfer les despeses familiars.
Les despeses familiars són aquelles despeses necessàries per al manteniment de la família, d’acord amb els usos i el nivell de vida familiar. Es poden considerar com la pedra angular de tot règim econòmic matrimonial i expliquen el funcionament de tot el sistema. Aquesta situació arriba a la màxima expressió en els règims econòmics que creen un patrimoni comú, ja que suposen la creació d’un patrimoni nou destinat al sosteniment de les necessitats familiars. Ara bé, aquesta situació no és exclusiva dels règims amb patrimoni comú, ja que la prioritat per atendre les necessitats familiars és constant en tots els règims, en regular situacions que no s’expliquen solament des d’un àmbit patrimonial, sinó que és necessari
Page 286
explicar-les des d’una perspectiva familiar. Per exemple: els límits per disposar de l’habitatge familiar (art. 231-9) o el fet que el cònjuge no contractant respongui dels deutes contrets per l’altre cònjuge que tinguin com a finalitat la satisfacció de les despeses familiars (art. 231-8).
Els règims del matrimoni responen a principis diferents, però en podem trobar unes característiques comunes:
y Necessitat. No pot existir matrimoni sense un règim econòmic, per tant, a manca d’elecció pels cònjuges, la llei imposa un règim legal supletori. La necessitat del règim econòmic matrimonial deriva de la seva funció principal: el sosteniment de la família. Així doncs, de la mateixa manera que en el dret successori no es pot concebre la mort d’una persona sense ordenar la seva successió, tampoc no es pot concebre un matrimoni sense règim econòmic. En conseqüència, en tots dos casos, la llei estableix un sistema supletori: el règim econòmic legal o el sistema de successió intestada, respectivament. y Variabilitat. Com a conseqüència de l’autonomia de la voluntat, els cònjuges poden canviar el règim existent, fins i tot durant el matrimoni (art. 231-19). Ara bé, el canvi de nacionalitat o de veïnatge civil no altera per ell mateix el règim vigent.
En aquest sentit, tot i que és habitual que els cònjuges tinguin un únic règim durant el matrimoni, és interessant plantejar els avantatges de la seva modificació per adequar el règim econòmic als diferents moments del matrimoni. Així, llopis GinEr posa l’exemple d’un matrimoni «en el que uno de los cónyuges no trabaja y que de momento no tenga patrimonio privativo. A este matrimonio le sería aconsejable un régimen de comunidad como el de gananciales. Posteriormente el citado cónyuge recibe una herencia que le aumenta considerablemente su patrimonio, y por esa época el otro cónyuge inicia actividades comerciales ciertamente arriesgadas. En ese caso, y en ese mismo matrimonio, sería aconsejable un cambio de régimen económico a un régimen de separación de bienes. En otro momento posterior, el cónyuge que trabaja se jubila y el matrimonio ha de vivir de los frutos del patrimonio privativo del otro, a lo mejor se debería aconsejar otro cambio de régimen económico y pactar un régimen de comunidad.»
y Oposabilitat. El règim econòmic vincula els cònjuges i es pot oposar a terceres persones quan es faci constar al Registre Civil i, si s’escau, als altres registres públics (art. 231-22). y Autonomia de la voluntat. La llibertat civil és un dels principis rectors del Codi civil de Catalunya (art. 111-6) i, en matèria de règims econòmics, aquesta llibertat comporta que els cònjuges puguin triar el règim més convenient i configurar-lo i modificar-lo a la seva voluntat, fins i tot durant el matrimoni. Ara bé, l’autonomia de la voluntat no és un principi absolut, sinó que ha de subjectar-se a uns límits, que són: el respecte a la legalitat (art. 231-19), els drets adquirits pels tercers (art. 231-24) i el principi d’igualtat dels cònjuges.
Els règims econòmics matrimonials són molt diversos. D’una banda, per les diferències entre els diferents països, regions i, fins i tot, comarques. Els règims econòmics tenen un entroncament directe amb les tradicions locals, ja que són matèries molt properes a la persona, que serveixen per configurar la forma de viure i de pensar de la zona a la qual es pertany. I
Page 287
d’altra, per la possibilitat dels cònjuges de pactar un règim diferent, bé acollint un dels règims previstos per l’ordenament jurídic o bé construint un règim propi i particular.
Els règims matrimonials es poden classificar seguint dos criteris: el seu origen (règims de caràcter legal o convencional) i la seva estructura (règim de comunitat, de separació o de participació).
Atenent a la font de creació del règim econòmic es pot distingir entre règim legal i règims convencionals. El règim legal és el règim previst pel legislador en defecte de pacte entre els esposos. En canvi, el règim convencional és el règim acordat per les parts per regir el seu propi patrimoni, desplaçant l’aplicació del règim legal. Segons l’article 231-19, l’instrument previst per pactar un nou règim econòmic són els capítols matrimonials.
El règim legal a Catalunya és el règim de separació de béns i, per tant, és el supletori en defecte de pacte (231-10.2). A la resta de l’Estat espanyol: als territoris de dret comú sense dret propi, el règim econòmic matrimonial legal és el de ganancials (art. 1.316 CCE). A l’Aragó el règim legal es regeix per les normes del consorci conjugal que estableix una comunitat parcial de béns (art. 11 de la Llei 2/2003, de 12 de febrer). A les Illes Balears és el règim de separació de béns (art. 3 i 67 Compilació de Dret Civil de les Illes Balears). A València és el règim de separació de béns (art. 44 de la Llei 10/2007). Al País Basc (aplicable en alguns territoris de Biscaia i Àlaba) és el règim de comunitat universal, sempre que el règim es dissolgui per mort d’un dels cònjuges; si la dissolució és per divorci o per separació, s’entendrà que el regim del matrimoni ha estat el de ganancials. (arts 94 i ss Fur civil de Bizcaia). A Navarra és el règim de comunitat o societat de conquestes (Ley 82 Fur Nou de Navarra).
La determinació del règim legal es farà segons les normes establertes a l’article 9.2 CCE que estableix que «se regirán por la ley personal común de los cónyuges al tiempo de contraerlo; en defecto de esta ley, por la ley personal o de la residencia habitual de cualquiera de ellos, elegida por ambos en documento auténtico otorgado antes de la celebración del matrimonio; a falta de esta elección, por la ley de la residencia habitual común inmediatamente posterior a la celebración, y, a falta de dicha residencia, por la del lugar de celebración del matrimonio».
Els règims convencionals impliquen una presa de decisió dels esposos que decideixen que el seu matrimoni no es regirà pel règim legal, sinó per un règim propi elegit per ells. Aquesta elecció pot consistir en: a) seleccionar el règim més adequat entre les regulacions del Codi civil català o en altres legislacions, ja que els cònjuges en exercici de la seva llibertat poden triar qualsevol regulació pel seu matrimoni; b) modificar la regulació legal oferta pel Codi (o per altres legislacions) en totes aquelles normes que no tinguin caràcter imperatiu, i c) establir una regulació pròpia i original d’un règim matrimonial, redactat per ells totalment. En aquest sentit, els cònjuges no tenen perquè limitar-se a fer una elecció de règim, ja que no estem en un sistema d’elecció d’un menú en què el client tria els plats d’una llista tancada, sinó que estem davant d’un sistema d’elecció a la carta o, millor, un sistema de cuina al gust del client, en què els...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba