Addenda I Règim fiscal transmissió de patrimonis

AutorAdolfo Lucas Esteve
Páginas307-310

Page 307

El règim de comunitat de béns sembla destinat a tenir un futur residual i una aplicació excepcional en la vida diària. Molts treballs inicien o clouen el seu estudi preveient la manca d'aplicació que tindrà aquest règim en el futur i segurament no els hi falta raó. Les raons en contra de l'atorgament del règim de comunitat de béns són nombroses: la pèrdua del costum d'atorgar capítols matrimonials, la crisi del matrimoni davant d'altres formes de convivència, els riscos que comporta el règim de comunitat de béns en cas d'una crisi matrimonial i l'arrelament del règim de separació de béns a Catalunya.

No obstant això, crec que existeix una raó fonamental per pactar el règim de comunitat de béns que pot tenir especial rellevància pràctica. Es tracta de la possibilitat, sempre ben rebuda, d'aconseguir un mateix resultat pagant menys diners. En aquest sentit, podem pensar alguns casos en els quals uns béns determinats estan a nom d'un dels esposos, però la parella prefereix que aquests béns estiguin a nom de tots dos. Veiem alguns exemples, bastant habituals en la pràctica:

- Una persona soltera compra un pis, posteriorment es casa (en règim de separació de béns) i el pis es destina a habitatge familiar. Passats els anys, el propietari de l'habitatge continua sent un dels cònjuges, però aquesta situació no satisfà el matrimoni que voldria que l'habitatge conjugal estigués a nom dels dos esposos.

- Uns pares deixen un solar al fill/a, aquest/a contrau matrimoni i els consorts construeixen una casa amb diners dels dos cònjuges. Amb el temps el matrimoni vol declarar l'edifici en escriptura pública, però com el solar és propietat d'un d'ells han d'escripturar l'edifici a nom del propietari/a del solar, deixant l'altre fora.

- Una persona compra un pis quan està solter i constitueix una hipoteca a Page 308 20 ó 30 anys. Posteriorment aquesta persona es casa i el cònjuge l'ajuda a pagar el préstec hipotecari, però el pis continua a nom de l'adquirent.

Aquests supòsits i, molts altres, són situacions absolutament normals en què els cònjuges voldrien que les propietats estiguessin a nom de tots dos esposos. La solució a aquests casos és una transmissió, que normalment s'articula com una donació o com una venda, en la qual el propietari dóna o ven la meitat del pis al seu consort. El problema és que aquesta solució comporta el pagament d'una importat suma de diners entre escriptura pública, impostos (Impost de donacions o de Transmissions Patrimonials, Impost Municipal sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana), inscripció en el Registre de la...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR