Administració i disposició dels béns
| Autor | Adolfo Lucas Esteve |
| Páginas | 155-207 |
Page 155
En aquest capítol ens ocuparem d'explicar els criteris i els requisits que regeixen les relacions jurídiques i econòmiques dels cònjuges amb els tercers, és a dir, la forma de realitzar actes jurídics vàlids i eficaços de contingut patrimonial amb persones alienes a la comunitat conjugal.
La finalitat primera del règim de comunitat de béns no és obtenir un benefici econòmic, sinó el sosteniment de la família, la satisfacció de les seves necessitats i oferir els mitjans necessaris que possibilitin el desenvolupament i el progrés dels seus membres. Aquesta premissa suposa que la gestió dels cònjuges s'ha d'exercitar en interès de la família, perquè "en definitiva, no ya la comunidad, sino el matrimonio, exige de una cierta diligencia, de una actitud positiva respecto a las cuestiones que la vida conyugal suscita en el día a día245." Aquesta subordinació als interessos familiars afecta en primer lloc i directament el patrimoni comú, però també els patrimonis privatius, ja que aquests aporten riquesa al patrimoni comú (fruits i beneficis) i, a més, també poden respondre pels deutes comuns.
L'actuació en interès i en benefici de la família suposa que un dels principis que regeix el règim de comunitat de béns és el de col-laboració entre els esposos. Aquesta col-laboració és el fruit de la igualtat del marit i de la muller en drets i deures i es plasma en la gestió conjunta dels béns i en el deure d'informació recíproca dels cònjuges quan actuen individualment. Així doncs, la igualtat dels cònjuges, la confiança mútua i l'actuació en benefici de la família són el supòsit normal de funcionament del règim. Malgrat tot, és possible que aquesta situació es deteriori i que ens trobem amb situacions perverses per a les quals no està previst el sistema però davant de les quals aquest sistema ha de reaccionar246. Page 156
La sanció prevista pel Codi de família per a l'atac als interessos familiars en la gestió del patrimoni és l'extinció de la comunitat (art. 73.2.b CF). Segurament, aquesta és la millor solució en un règim de comunitat en el qual els cònjuges perden la confiança mútua i es dediquen a actuar en benefici propi, burlant els interessos de la família i realitzant una administració perversa dels béns conjugals. Tanmateix, aquesta solució té efectes cap al futur, però no impedeix la validesa dels actes previs; ara bé, queden obertes les portes perquè el cònjuge perjudicat pugui exercitar les accions establertes amb caràcter general davant qualsevol perjudici patrimonial, tant per danys ocasionats com pels beneficis que han deixat de produir-se.
L'administració i disposició dels béns està regulada als articles 69 i 70 CF, que s'ocupen de la gestió i la disposició dels béns comuns, i a l'article 71, que regula el règim dels béns privatius. El Codi de família organitza aquests temes diferenciant, per una banda, entre béns comuns i béns privatius, i, per altra banda, entre actes d'administració i de disposició.
La distinció entre béns comuns i privatius es reflecteix en el seu sistema d'administració i de disposició, ja que responen a principis diferents:
- L'administració i disposició dels béns privatius està presidit pel principi de llibertat i d'independència dels cònjuges. El cònjuge titular actua al marge de l'interès familiar i pot realitzar tot sol qualsevol acte de gestió que no estigui limitat per la llei (per exemple, la limitació per disposar de l'habitatge familiar de l'article 9 CF).
- L'administració i disposició dels béns comuns està presidida pel principi d'igualtat entre els cònjuges i d'actuació en benefici de la família. Així, el Codi de família, pel que fa al principi d'igualtat, podia triar entre dues possibilitats: a) conferir als cònjuges l'administració i la disposició dels béns comuns de forma conjunta o mancomunada, b) conferir als cònjuges l'administració i la disposició dels béns comuns de forma individual o solidària.
El legislador català ha optat com a norma general per una gestió conjunta dels béns comuns247, que és congruent amb la cotitularitat dels Page 157 dos esposos i amb el principi de col-laboració dels esposos al servei del bé comú. Els béns comuns pertanyen als dos cònjuges, conseqüentment, tots dos han de consentir qualsevol acte que els afecti i "cap dels cònjuges no es pot atribuir la representació de l'altre si no li ha estat conferida..." (art. 3.3 CF). Això no obstant, la realitat dinàmica de la família i l'objectiu fonamental d'atenció als interessos familiars suposa que el principi de cotitularitat no sigui un principi absolut (a diferència de qualsevol altra institució jurídica) i el legislador, en determinats casos, permet una gestió individual dels béns comuns.
D'aquesta manera, davant la regla general que exigeix el consentiment dels dos esposos, també es permeten determinades actuacions individuals, per afavorir l'interès de la família. Per exemple: contraure obligacions i disposar de béns comuns en atenció al sosteniment de les despeses familiars (art. 69.2 CF); actuar tot sol per atendre les despeses familiars ordinàries (art. 3.2 CF); realitzar tot sol tot tipus d'actes, fins i tot de disposició, sobre béns mobles, en cas que exerceixi una professió, indústria o comerç (art. 69.3 CF), i demanar autorització judicial per realitzar actes de disposició dels béns comuns en interès de la família o si concorre una altra causa justa (art. 70 CF).
Aquesta doble via d'actuació té dos avantatges: per una banda, evita el col-lapse del règim conjugal, ja que l'exigència contínua i estricta del consentiment dels dos cònjuges per a qualsevol acte, per petit que sigui, suposaria la paràlisi del patrimoni comú248. I, per altra banda, evita els perjudicis que podria ocasionar l'actuació individual de qualsevol dels cònjuges per a tot tipus d'acte, fins i tot, per a aquells que tenen una gran transcendència per a la família. Així doncs, aquesta combinació permet un sistema més flexible i adaptat a les exigències de la família i del tràfic jurídic249.
El plantejament del Codi situa la norma de la cogestió com la regla general aplicable a tots els casos, sempre que no s'hagi legitimat de forma expressa, per llei o per pacte, a uns dels cònjuges per actuar individualment. Això suposa que l'actuació conjunta sempre és vàlida, encara que el mateix acte es pugui fer individualment. Page 158
Amb caràcter general, els actes de disposició afecten el contingut i la subsistència dels béns que integren el patrimoni i els actes d'administració fan referència a la conservació, funcionament i explotació d'aquest patrimoni. Per aquesta raó, els actes de disposició dels béns comuns tenen un règim jurídic més estricte que els actes d'administració, ja que comporten un major risc per a la integritat del patrimoni i poden perjudicar directament l'economia familiar. A més, juntament a aquesta distinció, el Codi de família, amb una terminologia poc precisa, introdueix el terme "gestió" com a títol de l'article 69 CF. Vegem-ho:
- Els actes d'administració tenen dues interpretacions possibles, atenent a la possibilitat o no de disposar dels fruits i dels rendiments obtinguts pel patrimoni. Personalment, considero que el Codi de família, quan utilitza el concepte "administració" inclou tant la conservació i explotació d'un patrimoni, com les alienacions a títol onerós dels fruits obtinguts de l'explotació. Així, l'acte d'administració es pot definir com aquell "acto jurídico que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba