STSJ Cataluña , 26 de Abril de 2005
| Ponente | JORDI AGUSTI JULIA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2005:5240 |
| Número de Recurso | 6784/2004 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Fecha de Resolución | 26 de Abril de 2005 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA CATALUNYA SALA SOCIAL NIG :
AD ILMA. SRA. Mª DEL CARMEN FIGUERAS CUADRA ILMO. SR. JORDI AGUSTÍ JULIÀ
ILMO. SR. LUÍS JOSÉ ESCUDERO ALONSO En Barcelona a 26 de abril de 2005 La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los/as Ilmos/as.
Sres/as. citados al margen, EN NOMBRE DEL REY ha dictado la siguiente S E N T E N C I A núm. 3655/2005 En el recurso de suplicación interpuesto por Simmar, S.L. frente a la Sentencia del Juzgado Social 2 Mataró de fecha 16 de abril de 2004 dictada en el procedimiento Demandas nº 59/2004 y siendo recurrido Germán y otros. Ha actuado como Ponente el Ilmo. Sr. JORDI AGUSTÍ JULIÀ.
Con fecha 30 de enero de 2004 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Conflicto colectivo, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 16 de abril de 2004 que contenía el siguiente Fallo:
"Estimar la demanda presentada per Germán , Arturo , Jose Ignacio i Franco en qualitat de comité d'empresa de la demandada, contra SIMMAR, S.L. en matèria de conflicte col.lectiu i declaro el dret dels treballadors afectats pel mateix, a percebre el "plus per feina tóxica" en la quantia del 20% del salari base i condemno a l'empresa demandada a estar i passar per aquesta declaració."
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
"1r.- Els demandants accionen en la seva condició de representants legals dels treballadors i constitueixen la majoria del Comité d'Empresa de l'empresa demandada SIMMAR, S.L., dedicada a l'activitat del ram d'empreses de captació elevació, conducció, tractament, depuració i distribució d'aigües.
Els treballadors de l'empresa demandada presten els seus serveis a les Estacions Depuradores d'aigües residuals (EDAR) en el sistema de sanejament del Maresme. Els afectats pel conflicte col.lectiu plantejat son els treballadors dels grups professionals 1, 2 i 3 de làrea funcional tècnica, en número aproximat de 45. (no controvertit)
2n.- La demandada explota les EDAR de Mataró, Arenys de Mar, Canyamars, Orrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar i Teià. Les EDAR s'encarreguen de la depuració d'aigües residuals, tant doméstiques com industrials, procedents dels municips de la seva àrea geogràfica. El procès de depuració de la Planta de Mataró consta, pel que fa a la línia d'aigua, d'un pretractament inicial (filtres, desensorrador, desengreixador) i d'un tractament biològic en doble etapa, conformat per un primer reactor (una bassa d'homogenneització) seguit d'uns decantadors primaris, i per un segon reactor amb decantadors secundaris.
Pel que fa a la línia de fang, els fangs generats als decantadors primaris i secundaris de la Planta passen per un espessidor, abans d'anar a les centrífugues de la sala de deshidratació, sense cap procés de digestió intermedi. Un cop deshidratat, el fang es transportat a la tramuja de càrrega de camions. La Planta genera 17.000 t de fang a l'any (1.400 al mes), la qual cosa comporta un ritme de càrrega de 2 a 3 camions de fang al dia. (foli núm. 325 i 611)
3r.- Les relacions entre les parts estan regulades pel Conveni col.lectiu de Captació, elevació, conducció, tractament, distribució i depuració d'aigua de la provincia de Barcelona (DOGC núm.
3809-28.01.03). L' article 38 de l'esmentat Conveni estableix el següent: "Plus per feina tòxica. Els treballadors que duguin a terme feines que comportin l'exposició a productes tòxics, i que s'hagin evaluat com a riscos que no siguin eliminables mitjançant les mesures de prevenció establerts en la planificació de l'activitat preventiva de l'empresa, han de percebre aquest plus, la quantia del qual es del 20 % del salari base i que té la mateixa consideració legal que l'anterior. En el cas que l'exposició al risc sigui ocasional, es percebrà proporcionalmente al temps d'exposició al risc. El que ara es preveu es considera sens perjudici de les mesures de protecció general i individual que s'han de disposar per evitat accidents o malalties professionals".
4t.- El Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, va el.laborar un informe I.C.B/2899.2002, de data 10.02.03, sobre la denúncia interposada contra l'empresa respecte als riscs laborals existents en les estacions depuradores d'agües residuals. Aquest informe anava precedit d'un altre informe I.C.B 2093.2002, relatiu a l'EDAR de Mataró, el.laborat en el marc d'una campanya de supervisió i control de riscs laborals i de la gestió de la prevenció de les EDAR i plantes de tractament de fangs en la província de Barcelona.
Dins de l'esmentada campanya està prevista "en un futur pròxim" la visita a la resta d'EDAR gestionades per l'empresa demandada SIMMAR, S.L. (folis 312 a 314).
5é.- L'informe I.C.B. B/2899.2002 de 10.02.03, en l'apartat 4. CONCLUSIONS diu: "A continuació es presenten els principals riscs higiènics als que poden estar exposats, de forma genèrica, els treballadors d'una estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) típica, com les gestionades per l'empresa SIMMAR, S.L.: Es considera probable el risc d'exposició per inhalació a gasos generats pel fang produït en el procés de depuració, particularment àcid sulfhídric (sulfur d'hidrogen), al llarg de la línia de fangs, fins al moment de la seva sortida de l'EDAR. -Es considera probable el risc de patir algun accident, per intoxicació (inhalació d'àcid sulfídric, per exemple) o asfixia (a causa de baixos nivell d'oxígen), en el transcurs de tasques efectuades en espais confinats de l'EDAR, o en la xarxa externa de col.lectors i d'estacions de bombament depenents de l'EDAR. -Es considera probable el risc d'exposició a agents biològics patògens, per contacte directe o bé a través d'esquitxades o aerosol, tant d'aigua residual com de fang i, fons i tot, d'aigua depurada. Aquest risc existeix igualment per contacte directe amb totes aquelles instal.lacions, materials i eines que entrin en contacte, de forma esporàdica o habitual, amb qualsevol d'aquestes substàncies". (folis núm. 318)
6è.- L'empresa SIMMAR, S.L. ha realitzat la evaluació de riscos d'agents químics en concret l'exposició a àcid sulfídric i el risc d'asfixia en espais confinats i de riscos biòlogics per contaminació d'agents patògens i ha establert diverses mesures preventives de tipus individual i col.lectiu orientades a la seva eliminació, que consten a l'informe que aporta amb les mesures i la seva data d'implantació des de 1..998 a abril de 2004. (folis 613 a 617)"
Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandada, que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria, a la que se dio traslado impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.
Frente a la sentencia de instancia, estimatoria de la demanda formulada en materia de Conflicto Colectivo, se interpone por la empresa demandada, Recurso de Suplicación, el cual tiene por objeto : a) reponer los autos al estado en que se encontraban en el momento de haberse infringido normas o garantías del procedimiento que hayan producido indefensión; b) revisar los hechos declarados probados en la sentencia recurrida; y, c) examinar las infracciones de normas sustantivas o de la jurisprudencia cometidas en la misma; recurso que ha sido impugnado por la parte demandante.
Mediante el primero de los motivos de recurso, correctamente amparado en el apartado a) del artículo 191 de la Ley de Procedimiento Laboral , la parte recurrente denuncia la infracción del artículo 97.2 de la propia Ley procesal laboral , alegando en síntesis, insuficiencia de hechos probados, ya que los declarados probados en la sentencia de instancia son insuficientes al omitirse los que realmente son trascendentes -afirma la recurrente- para resolver la cuestión debatida.
Dada la fundamentación del motivo, conviene señalar, con carácter previo, que el número 2 del ya citado artículo 97 de la Ley de Procedimiento Laboral , establece, que en la sentencia, el Magistrado, apreciando los elementos de convicción, declarará expresamente los hechos que estime probados, y esta obligación ha sido interpretada en numerosas ocasiones por la jurisprudencia (Sentencias de la Sala de lo Social del Tribunal Supremo de 7 de noviembre de l.986, 6 de marzo de l.987, 10 de abril de 1990 y 20 de marzo y 6 de mayo de l.99l , entre otras muchas), en el sentido, de que el Juzgador de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 19 de Julio de 2006
...de instancia estimó la demanda y contra esta decisión interpuso la demandada recurso de suplicación. La sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, de 26 de abril de 2005, dictada para su resolución, tras rechazar la nulidad y la revisión de los hechos probados solicitadas, des......