SAP Tarragona 189/2006, 12 de Junio de 2006
| Ponente | JOAN PERARNAU MOYA |
| ECLI | ES:APT:2006:641 |
| Número de Recurso | 1770/2005 |
| Procedimiento | Apelación faltas |
| Número de Resolución | 189/2006 |
| Fecha de Resolución | 12 de Junio de 2006 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA
SECC. 2ª
Apel·lació 1770/05
Faltes 154/05 del Jutjat d'Instrucció 2 de El Vendrell
S E N T È N C I A
Tarragona, 12 de juny de 2006.
L'Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA, Magistrat titular d'aquesta Audiència, ha vist les presents
actuacions núm. 1770/05, resultants d'un RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per Daniela contra la Sentència de data 20 de maig de 2005 del Jutjat d'Instrucció núm. 2
de El Vendrell en Procediment de Faltes núm. 154/05.
ANTECEDENTS DE FET
En la Sentència apel·lada consta la Decisió següent: "ABSOLC Guillermo de la falta de la que estava acusat, imposant les costes d'ofici."
El lletrat de Daniela va interposar RECURS D'APEL·LACIÓ en data 8 de juny de 2005.
El lletrat de Guillermo el va impugnar en data 8-8-2005.
El Ministeri Fiscal es va adherir en data 25-8-2005.
ÚNIC. S'accepten els de la sentència apel·lada.
FONAMENTS JURÍDICS
Al·lega l'apel·lant error en la valoració de la prova per no haver considerats provats el fets de la denúncia, i condemnat a Guillermo com autor d'una falta de coaccions per haver canviat el pany de la porta del domicili quan va marxar del mateix la recurrent.
L'art. 741 LECr disposa que "El Tribunal, apreciando, según su conciencia las pruebas practicadas en el juicio, las razones expuestas por la acusación y la defensa y lo manifestado por los mismos procesados, dictará sentencia dentro del término fijado en esta ley".
Respecte a la prova, aquesta Audiència ve dient reiteradament que "Las alegaciones efectuadas aconsejan partir de la reiterada doctrina jurisprudencial que otorga prevalencia a la valoración probatoria efectuada por el juzgador de instancia, pues es éste, por las ventajas que le ofrece la inmediación, quien se encuentra en la mejor condición y situación para valorar las pruebas practicadas en su presencia; debiendo prevalecer su criterio a no ser que sea manifiestamente erróneo, exista desviación en la aplicación del Derecho o se hayan practicado nuevas pruebas en la segunda instancia que desvirtúen el resultado de las ya practicadas, siempre que tal proceso valorativo del Juez a quo se motive o razone adecuadamente en la sentencia (SSTC de 17-12-1985, 23-6-1986, 13-5-1987, y 2-7-1990, entre otras). Por ello, según tiene declarado, en reiterada jurisprudencia, nuestro Tribunal Supremo, en atención al principio de inmediación que informa el sistema oral en materia penal, ha de respetarse en lo posible la apreciación que de la prueba en conjunto haya realizado el Juez de instancia, por ser el que aprovecha al máximo en la valoración de los hechos las ventajas de tal inmediación" (AP Tarragona, S 14-09-2001, rec. 46/2001 ).
Igualment s'ha de senyalar les limitacions que tenim en segona instància per a poder condemnar als que hagin estats absolts en primera, limitacions que han quedat reflectides en SSTC 50/2004 de 30-3-2004 (BOE 23-4-2004), 40/2004 de 22-3-2004 (BOE 23-4-2004), 28/2004 de 4-3-2004 (BOE 6-4-2004), 10/2004 de 9-2-2004 (BOE 10-3-2004), 68/2003 de 09-04-2003 (BOE 13-05-2003); 197/2002, 198/2002 y 200/2002, de 28 de octubre; 212/2002, de 11 de novembre; 230/2002, de 9 de desembre; 170/2002, de 30-09-2002 (BOE 24-10-2002) y 167/2002, de 18-09-2002 (BOE 09-10-2002 ), que prohibeixen en apel·lació condemnar a un absolt en primera instància fent una diferent valoració de les declaracions de les parts o dels testimonis si en apel·lació no s'ha escoltat als mateixos. Cas diferent seria que es volgués en apel·lació una diferent valoració jurídica de fets no qüestionats, o l'apreciació de proves objectives.
Així disposen que "El Pleno de este Tribunal en la STC 167/2002, de 18 de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba