STSJ Cataluña 5149/2017, 8 de Septiembre de 2017
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 08 Septiembre 2017 |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala social |
| Número de resolución | 5149/2017 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2014 - 8033645
JCCS
Recurs de Suplicació: 3657/2017
IL LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL
IL LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA
IL LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 8 de setembre de 2017
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 5149/2017
En el recurs de suplicació interposat per Estibaliz a la sentència del Jutjat del Social nº 4 dels de Barcelona de data 31 de gener de 2017 dictada en el procediment núm. 705/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Fundació Vallparadis-Mutua Terrassa i Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent Il lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
ANTECEDENTS DE FET
En data 18 de juliol de 2014 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament disciplinari, la qual l'actor al lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 31 de gener de 2017, que contenia la decisió següent:
Desestimo la demanda presentada per la Sra. Estibaliz contra l'empleadora Fundació Vallparadís-Mutua de Terrassa i el Fondo de Garantía Salarial, i confirmo l'extinció del contracte de treball amb data de 9 de juliol de 2014.
Absolc el Fondo de Garantia Salarial de les pretensions dirigides contra ell
.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
Primer. La Estibaliz, les dades personals de la qual consten a l'encapçalament de la demanda origen d'aquestes actuacions, prestava serveis per la Fundació Vallparadís-Mutua de Terrassa com gerocultora des del 13-3-2007 i per una retribució diària de 48, 17€, inclosa la part proporcional de les pagues extraordinàries (fet conforme).
Segon. El 9-7-2014 l'empleadora demandada entregà a la treballadora comunicació de sanció disciplinaria en què se li feia avinent la voluntat empresarial d'acomiadar-la per motius disciplinaris. La carta d'acomiadament, què per raons d'economia processal donem aquí per íntegrament reproduïda, atribuïa a la treballadora els següents fets: "El proppassat dia 30 de juny els familiars d'una resident van denunciar davant de la Direcció del centre Residència Poblenou, què havien pogut constatar que les nits del 25-26 de juny i de 26-27 de juny vostè va insultar greument la resident de la cinquena planta Sra. Sacramento ., referint-se a ella com a "filla de puta" i dient-li tu hija es una puta". En tenir coneixement d'aquests fets i donada la seva gravetat, la mateixa nit del dia 30 de juny, la Directora de la Residència es va desplaçar al centre en torn de nit per poder parlar amb vostè i conèixer la seva versió. Vostè mateixa va reconèixer davant la Directora i de la Coordinadora d'Infermeria que, efectivament i en les dades indicades, va proferir a la resident els insults abans esmentats. En data 3 de juliol, la Cap de Recursos Humans de la Divisió Sociosanitària, en presència de la Directora del centre i de la
representant dels treballadors, li va comunicar l'obertura de l'expedient disciplinari, i en el mateix acte vostè va reconèixer els fets denunciats, i l'objecte del referit escrit. Presentat plec de descàrrec en data 4 de juliol, refereix vostè no recordar els fets abans acceptats i reconeguts, i al lega que si els insults s'haguessin proferits hauria estat de manera quasi automàtica o involuntària i que actualment aquest tipus d'expressions han perdut bona part del seu contingut injuriós o insultant. Un cop valorats els fets descrits i el plec de descàrrec per vostè presentat, la Direcció d'aquesta entitat entén que se subsumeixen en la següent" (foli 6).
Tercer. El de 3-7-2014 l'empleadora comunicà a la Sra. Estibaliz la decisió d'instruir un expedient disciplinari, tot fent-li avinent que se li atribuïa haver proferit insults a una usuària de la residència les nits del 25-26 i 26-27 de juny de 2014. El 4-7-2014 la Sra. Estibaliz presentà escrit d'al legacions negant els fets, i que en tot cas, no existí voluntat d'injuriar la usuària (foli 116 a 118).
Quart. El 7-7-2014 la família de la usuària Sra. Sacramento ., malalta d'Alzheimer, posà en coneixement del Servei d'Inspecció i Registre del Departament de Benestar Social i Família que una de les treballadores del torn de nit havia insultat l'havia insultada
greument. (foli 119).
Cinquè. L'empleadora tingué coneixement dels fets a partir de la informació que li oferí un familiar d'un altre usuari què, sense coneixement de l'empresa, havia instal lat un sistema d'enregistrament a l'habitació del familiar per conèixer el tracte que rebia per part dels treballadors de la residència. Aquest familiar deixava el mecanisme d'enregistrament funcionant les vint-i-quatre hores (testifical Sra. Celestina, directora de la residència).
Sisè. El dia 30-6-2014 la directora de la residència i la coordinadora es reuniren amb la Sra. Estibaliz, en presència de dos altres treballadores del torn de nit - Sra. Lucía i Sra. Tania -, en què posaren en coneixement de la treballadora els fets denunciats pels familiars de la Sra. Sacramento . La Sra. Estibaliz reconegué que havia proferit els insults. (testifical Sra. Tania ).
Setè. La Sra. Lucía causà baixa voluntària de l'empresa per raons personals l'1-7-2014, amb efectes del mateix dia (foli 123).
Vuitè. La treballadora no és ni ha estat representant legal dels treballadors.
Novè. És d'aplicació el VI convenio colectivo marco estatal de servicios de atenció a las personas dependientes y desarrollo de la promoción de la autonomia personal (BOE 18-5-2012).
Desè. Presentada la papereta de conciliació obligatòria davant dels Serveis Territorials del Departament d'Empresa i Ocupació a Barcelona, el 5 d'agost de 2014 es celebrà l'acte de conciliació què finalitzà sense avinença
.
Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i consta la presentació d'escrit d'impugnació del recurs per Fundació Vallparadis-Mutua Terrassa.
Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
1. Pretensió de la part recorrent i motivació
Per la via de la lletra a) de l'article 193 LRJS denuncia la part actora la infracció d'allò previs als articles 18 i
24 CE en relació amb els articles 6.1 i 8 del Conveni europeu per a la protecció de drets humans i les llibertats fonamentals, els articles 90.2 i 97 LRJS i 11.1 LOPJ . La tesi del recurs, succintament narrada per la sala, passa per la consideració que l'enregistrament de veu aportat com a prova per la demandada és contrari al seu dret a la privacitat, atès que fou obtinguda en forma il legal i invocant la teoria de "l'arbre dels fruïts enverinats". Val a dir que el dit enregistrament s'obtingué pels familiars d'una de les residents -que havien instal lat sense cap mena de notificació a tercers un sistema en l'habitació de la seva familiar-, la qual cosa fou posada en coneixement de l'empresa per part d'una tercera persona. En forma poc clara la sentència del primer grau dubta de la validesa de la prova -per bé que sembla acceptar-la-, tot i que tot seguit posa de manifest que és aquest un aspecte processal irrellevant, atès que la demandada ha acreditat que l'actora efectuà les manifestacions imputades a través de la prova testifical.
-
El dret a la intimitat en la doctrina constitucional
Conforme a constant doctrina constitucional, l' article 18.1 CE no només defineix un dret fonamental, sinó que, per la seva imbricació amb el precedent article 10.1, constitueix un dels nuclis essencials de la conformació del concepte de la dignitat dels ciutadans. D'ell es deriva el dret de qualsevol a imposar enfront de tercers, públics i privats, l'obligació d'abstenció de tota intromissió il legítima en la seva esfera íntima, personal i familiar, així com la interdicció de qualsevol ús extern de la informació que no respecti aquesta privadesa ( SSTC 73/1982, 110/1984, 89/1987, 231/1988, 197/1991, 57/1994, de 18 de febrero, 143/1994, 207/1996, 134/1999, 144/1999, 98/2000, 115/2000, 156/2001, 83/2002, 127/2003, 196/2006, de 3 de julio, etc.). Com s'afirma a la STC 196/2004, de 15 de novembre : " se vulnerará el derecho a la intimidad personal cuando la penetración en el ámbito propio y reservado del sujeto no sea acorde con la Ley, no sea eficazmente consentida o, aún autorizada, subvierta los términos y el alcance para el que se otorgó el consentimiento, quebrando la conexión entre la información personal que se recaba y el objetivo tolerado para el que fue recogida " (en sentit similar: SSTC 57/1994, de 28 de febrer, 204/2000, de 24 de juliol, 218/2002, de 25 de novembre, 85/2003, de 8 de maig, 196/2004, de 15 de novembre, 206/2007, de 24 de setembre, 171/2013, de 7 d'octubre, etc.).
No obstant això, aquest dret fonamental no és absolut -com cap altre- podent cedir davant altres drets i béns constitucionalment protegits, la qual cosa obliga a ponderar en cada cas les regles compositives d'aquesta col lisió de drets, conforme a un criteri de proporcionalitat que respecti els continguts essencials dels mateixos ( SSTC 57/1994, de 28 de febrer i 143/1994, de 9 de maig ). En aquesta una lògica també aplicada pel TEDH en variats pronunciaments en els quals s'arriba a la conclusió que poden concórrer limitacions en el dret a la intimitat individual i familiar consagrada en l' article 8 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Civils, si concorren raons de seguretat de l'Estat ( STEDH 26.03.1987, assumpte Leander) o infraccions penals ( SSTEDH 26.02.1993, assumptes Funke, y Z. contra Finlàndia), encara que aquestes excepcions han d'estar...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba