STSJ Cataluña 4105/2013, 10 de Junio de 2013
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2013:6053 |
| Número de Recurso | 1611/2013 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 4105/2013 |
| Fecha de Resolución | 10 de Junio de 2013 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RM
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA
Barcelona, 10 de juny de 2013
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 4105/2013
En el recurs de suplicació interposat per Sanatorio Villablanca, S.A. a la sentència del Jutjat Social 1 Reus de data 23 de gener de 2013 dictada en el procediment núm. 653/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Almudena, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
ANTECEDENTS DE FET
En data 10 de juliol de 2012 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de gener de 2013, que contenia la decisió següent:
"Que ESTIMANDO la demanda interpuesta por Dª Almudena contra la empresa SANATORI VILLABLANCA, S.A., DEBO DECLARAR Y DECLARO improcedente el despido producido condenando a la empresa demandada a que en el plazo de cinco días, contados a partir de la notificación de esta Sentencia, opte por readmitir a la parte accionante en su puesto de trabajo con abono de los salarios de tramitación desde la fecha del despido hasta la notificación de sentencia, o le abone una indemnización de 50.569'08 euros (desde 1.6.1995 hasta el 11.2.2012), y de 603'81 euros (desde el 12.2.2012 hasta el 30.5.2012). Total
51.172'89 euros.
Se advierte a la empresa que en el supuesto de no optar por la readmisión o la indemnización se entiende que opta por la primera."
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents: "
El demandante, Dª Almudena provista de DNI nº NUM000, ha venido prestando servicios para la empresa demandada SANATORI VILLABLANCA, S.A., desde el día 1.6.1995, con categoría de cuidadora y salario de 2.012'70 euros mensuales con prorrata de pagas extras.
(hecho no controvertido).
El demandante estuvo de baja por enfermedad común desde el 9.12.2011 hasta el
9.12.2011, desde el 18.12.2011 hasta el 20.12.2011, y desde el 6.1.2012 hasta el 18.1.2012.
(documentos nº 2 y 3 del ramo de la parte actora y documento nº 2 del ramo de la empresa demandada).
Que en fecha 15.5.2012 la empresa notifica al trabajador carta de despido por causas objetivas con efectos de la misma fecha por aquellas ausencias por enfermedad de conformidad con el art 52.d) ET en la redacción dada por el RD Ley 3/2012 de 10 de febrero, poniendo a su disposición la indemnización de 22.810'60 euros mediante cheque nominativo, indicándole en la carta que en caso de no aceptarlo se haría el ingreso por transferencia bancaria.
La indemnización ha sido abonada a la actora.
Carta de despido que se da por reproducida a efectos de incorporarla al presente relato fáctico.
(documento nº1 de la parte actora y documento nº1 y 2 de la empresa demandada).
El actor no ostenta ni ha ostentado nunca cargo alguno de representación legal o sindical del personal de la empresa.
(hecho no controvertido).
El trabajador presentó demanda de conciliación el 20.6.2012, celebrándose el preceptivo acto de conciliación el día 6 de julio siguiente con el resultado de finaliza sin avenencia.
(documento adjunto con la demanda)."
En data 6 de febrer de 2013 es va dictar interlocutòria d'aclaració de la sentència anterior, la part dispositiva de la qual diu:
"Dispongo aclarar el fallo de la Sentencia dictada en fecha 23-1-2013 debiendo añadir que en caso de optar por el pago de la indemnización de 51.172,89 euros debe restarse la cantidad de 22.810,60 euros que se abonaron en concepto de indemnización por despido objetivo."
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Enfront la Sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora, en la qual sol.licitava es declarés improcedent el seu acomiadament, fonamentat en la manca d'assistència al treball per causes justificades, s'interposa per la demandada Recurs de Suplicació que s'estructura en dos motius, el primer dedicat a revisar els fets declarats provats i el segon a la denuncia de la infracció de normes jurídiques. L'esmentat recurs ha estat impugnat per la part actora.
La sentència d'instància estimà la demanda de la treballadora basant-se en que l'empresa no havia acreditat un dels requisits que establia la norma vigent en el moment dels fets, per poder utilitzar aquesta causa d'acomiadament objectiu, concretament no havia acreditat que existís un 2,5% d'absentisme total de la plantilla, informació que ni tan sols constava en la carta d'acomiadament. El citat requisit s'havia de complir, atès que les absències van tenir lloc des del 9 de desembre de 2011 fins el 18 de gener de 2.012 i en aquell moment encara no era d'aplicació el R.D.Llei 5/2012, de 10 de febrer, que va suprimir el citat requisit.
En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, la recurrent sol.licita la modificació del fet provat segon, en el sentit de que s'hi afegeixi el redactat següent: "... "según el calendario laboral de la actora, las ausencias han sido a lo largo de 15 días laborales de un total de 38 jornadas de trabajo, lo que representa el 39,4% de su jornada". Fonamenta la pretensió en els documents que es troben als folis 62 i 63 aportats per l'actora, que coincideixen amb els folis 158 i 159 aportats per la demandada.
Aquesta Sala ha posat de relleu, en multitud d'ocasions, les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutge s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 3 de Junio de 2014
...por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 10 de junio de 2013, en el recurso de suplicación número 1611/13 , interpuesto por SANATORIO VILLABLANCA, S.A., frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social nº 1 de los de Reus de fecha 23 de enero ......