STSJ Cataluña 1024/2013, 11 de Febrero de 2013
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 1024/2013 |
| Fecha | 11 Febrero 2013 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2011 - 8021342
CR
ILMO. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
ILMO. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
ILMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
En Barcelona a 11 de febrero de 2013
La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los/as Ilmos/as. Sres/ as. citados al margen,
EN NOMBRE DEL REY
ha dictado la siguiente
S E N T E N C I A núm. 1024/2013
En el recurso de suplicación interpuesto por Instituto Nacional de la Seguridad Social frente a la Sentencia del Juzgado Social 15 Barcelona de fecha 17 de noviembre de 2011 dictada en el procedimiento Demandas nº 438/2011 y siendo recurrido/a Carlos Miguel . Ha actuado como Ponente el Ilmo. Sr. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO.
Con fecha 10 de mayo de 2011 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Invalidez general, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 17 de noviembre de 2011 que contenía el siguiente Fallo:
"Estimo la demanda formalitzada per Carlos Miguel contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), per la qual cosa deixo sense efecte la resolució de l'Entitat Gestora de data 31-07-1991 en la que, dexant sense efecte la resolució de 4-03-1983 que declarava al treballador en situació d'invalidesa permanent en gradu d'absoluta però amb efectes des del 27-01-211, amb dret de l'actor a percebre una pensió vitalícia equivalent al 100% de la base reguladora inicial de 226,73. # amb les revaliritzacions i millores que corresponguin, condemnant a l'INSS al pagament de la pensió indicada, amb expressa revocació de la resolució impugnada. "
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes: "
L'actor, Carlos Miguel, nascut el dia NUM000 -1954 i amb DNI NUM001, va ser declarat en situació d'incapacitat permanent en grau d'absoluta per a tota professió mitjançant la resolució de l'INSS de data 4 de març de 1983, al determinar-se que patia una psicosi esquizofrènica sense possibilitat raonable de recuperació i amb dret a rebre una pensió mensual de 37.725.- pessetes. Con a conseqüència del trastorn de la personalitat que patia i havent abandonat totalment el tractament psiquiàtric que rebia, en data 18-02-1987 va demanar, de forma impulsiva, la baixa de l'expedient d'invalidesa per tal de treballar com autònom del comerç al detall de fruites i verdures. Si be aquesta sol.licitud i una posterior de data 17-07-1989 va ser inicialment denegada per l'INSS perquè el sol.licitant no s'hi va presentar al reconeixement mèdic, finalment el 31-07-1991 va obtenir l'aprovació de la revisió de grau, declarant que l'interessat ja no es trobava afectat en cap grau d'incapacitat permanent, deixant de percebre la pensió per aquest concepte des d'aquell moment. En data 30-03-1994 va instar voluntàriament i davant l'Entitat Gestora la rehabilitació de l'invalidesa permanent que li va ser denegada perquè, de nou, no s'hi va presentar al preceptiu reconeixement mèdic.
En data 14-10-2010, novament va iniciar un expedient administratiu per rehabilitar la pensió d'invalidesa en grau d'incapacitat absoluta, otorgada en 4 de març de 1983.
Mitjançant la Resolució de la Direcció Provincial de l'INSS de data 16-02-2011, es va desestimar la pretensió de l'actor al.legant que, malgrat les lesions que patia podien objectivament ser qualificades com incapacitants amb caràcter definitiu, no procedía fer aquesta declaració degut a que l'actor no acreditava un període mínim de cotització de quinze anys, dels quals al menys tres hauran d'estar compresos dins del deu anys anteriors al fet causant.
Contra aquesta resolució va ser interposada reclamació administrativa prèvia el 23-03-2011 que també va ser desestimada.
L'actor, Carlos Miguel, presenta les següents patologies i limitacions: Insuficiència renal crónica terminal en hemodiàlisi i un trastorn de la personalitat degut a una esquizofrènia paranoide crònica. El seu grau de discapacitat actual es del 79%, que afegits als factors social complementaris que l'envolten arriba fins el 89%, segons el varem vigent de valoració de discapacitats (Reial Deecret 1971/1999, de 23 de desembre). La seva simptomatologia fonamental es d'un estat d'abúllia i incapacitat per a poder realitzar qualsevol tasca laboral per mínima que sigui aquesta.
La base reguladora de la prestació d'invalidesa permanent sol.licitada és de 226,73.-# mensuals i la data d'efectes es fixa en el dia 27-01-2011, data de l'informe mèdic emès per l'ICAM. "
Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandada, que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria, la parte actora, a la que se dió traslado impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.
Recurre en suplicación el INSS, contra la sentencia de instancia que estima la demanda y reconoce el derecho del actor a seguir percibiendo la prestación de incapacidad permanente absoluta que le fue reconocida en el año 1983, declarando expresamente que deja sin efecto la resolución administrativa de 31 de julio de 1991, y rehabilitando el derecho a la percepción económica con efectos de 27 de enero de 2011, fecha del último dictamen del ICAM.
Al amparo del párrafo b) del art. 193 de la LRJS se formulan los dos primeros motivos del recurso que interesan la revisión del relato de hechos probados.
El primero de ellos impugna la cuantía de la base reguladora fijada en la sentencia, planteando en realidad una cuestión jurídica, que no de hecho, sobre las consecuencias derivadas de la especial, singular y excepcional situación del actor, que habrá de resolverse al conocer del motivo tercero del recurso en el que se plantea esta misma cuestión por la vía del párrafo c) del art. 193 de la LRJS .
El motivo segundo...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba