Treballar a la modernitat industrial
| Autor | Josep Maria Blanch i Ribas |
| Cargo del Autor | Doctor en Psicologia i Diplomat en Ciències Socials |
| Páginas | 14-107 |
Les ciències del treball i les relacions laborals remeten a una activitat fonamentalment econòmica, que comporta una determinada forma d'interactuar amb les coses, amb les persones i amb la societat. Parlem d'aquesta experiència com d'una cosa tan natural, concreta, normal i corrent, que no dubtem en cap moment que els nostres interlocutors tenen idees tan precises i clares com les nostres sobre el que tractem. El mateix ens sol ocórrer quan conversem sobre l'amor, la felicitat, el dolor, la vida o la mort. Tanmateix, si algú ens demana que li expliquem, en poques paraules, en què consisteix l'activitat laboral, ens podem trobar amb la mateixa dificultat que Agustí d'Hipona a propòsit del temps. I si, en lloc d'això, ens pregunten per què i per a què -actualment i a gairebé tot el móntantes persones ens creiem amb el dret a treballar i amb el deure de fer-ho, la dificultat de trobar una resposta raonada i raonable ens posarà, potser, encara més en evidència.
En aquest mòdul estudiarem sistemàticament alguns fenòmens, processos i representacions que constitueixen la matèria primera de l'experiència social del treball i de les mateixes relacions laborals.
En la primera part enfocarem el treball com a fenomen socioeconòmic i historicocultural. Sintetitzarem el seu concepte en clau contemporània i assenyalarem les modalitats més significatives d'aquest tipus d'activitat humana, analitzant les seves condicions i significats, les seves dimensions bàsiques, les seves divisions principals i l'evolució de les seves formes d'organització .
Posteriorment centrarem l'atenció en un dels trets més excellents de l'anomenada civilització del treball: la institució de l'activitat laboral com a eix, no solament de l'economia, sinó també de la vida social, política, cultural, urbana, moral, jurídica i, fins i tot, psicològica. Tractarem esquemàticament de la relació del treball amb la qualitat de vida i, més concretament, de l'associació entre ocupació i benestar, d'una banda, i entre desocupació i malestar, de l'altra. Per a això, resumirem l'evidència empírica acumulada per la investigació cientificosocial sobre determinats efectes econòmics, sociopolítics i psicosocials de l'experiència laboral, de les variables que els modulen i dels marcs teòrics que els fan comprensibles. D'entre aquests últims, destacarem els tres següents:
1. El construccionisme, que ens facilita la comprensió del procés per mitjà del qual la nostra civilització ha arribat a observar, percebre, consensuar i constituir la desocupació com la capsa de Pandora, de la qual emanen tots els mals socials, i l'ocupació com la gran panacea, mare de totes les solucions socials.
2. El funcionalisme, que ens aporta certes claus per a la lectura de les dades empíriques sobre els efectes latents de l'experiència laboral.
3. L'ecologisme, que ens descobreix, en les condicions físiques, tècniques i, sobretot, socials, contractuals, salarials i organitzacionals de l'entorn de treball, laPage 15 font principal dels més diversos efectes que, al seu torn, influeixen en la qualitat de la vida laboral, en l'eficàcia i eficiència de les organitzacions i, com no, en les mateixes relacions laborals.
Generals
1. Familiaritzar amb l'estudi interdisciplinari i multiparadigmàtic del món del treball i de les experiències i relacions que implica.
2. Explorar la dimensió latent de l'experiència laboral, sovint eclipsada per les seves manifestacions tecnoeconòmiques.
3. Aprofundir en el caràcter sociohistòric i cultural de fenòmens i processos laborals que, sovint, apareixen davant el sentit comú com a realitats naturals.
Específics
Capacitar-vos per a la realització de les operacions següents:
1. Utilitzar adequadament el vocabulari bàsic desenvolupat en el text i resumit en el glossari.
2. Estructurar els components principals del concepte de treball.
3. Distingir l'ocupació d'altres formes de treball.
4. Desenvolupar un esquema taxonòmic dels principals àmbits i indicadors de les condicions de treball.
5. Visualitzar les grans línies de l'evolució cultural del significat de l'activitat laboral.
6. Identificar les dimensions i divisions bàsiques del treball.
7. Conèixer diverses maneres d'organització del treball.
8. Valorar les complexes interaccions de variables organitzacionals i psicosocials en la dinàmica laboral.
9. Extreure implicacions teoricopràctiques de l'adopció del treball com a centre de la vida personal, social i cultural.
10. Determinar, des d'una òptica interdisciplinària i multidisciplinària, funcions i disfuncions respectives de l'ocupació i de la desocupació.Page 16
11. Descriure i aplicar els paradigmes i models teòrics rellevants següents per a la comprensió dels efectes sociopolítics i psicosocials de la situació sociolaboral: el paradigma construccionista; els models teòrics funcionalistes de l'anomia, de la deprivació i de l'agència; i també els ecològics dels recursos vitamínics i de l'estrès psicosocial.
Al llarg de la història i de les cultures, el treball figura com un referent clau en la vida de les persones i dels pobles.
Hesíode, per exemple, descriu la vida del seu temps i lloc a Els treballs i els dies; dos millennis abans que Cervantes fes el mateix amb Los trabajos de Persiles y Segismunda. A les portes de l'edat mitjana, sant Benet organitza les regles de la vida monàstica entorn del binomi ora et labora, molt abans que, en plena modernitat industrial, Freud proposés, com a palliatiu del malestar humà, una equilibrada combinació d'"estimar i treballar"*. En l'esplendor de l'Imperi Romà, sant Pau decreta que "qui no vulgui treballar, que no mengi", gairebé dos mil anys abans que, en el moment de més apogeu del segle XX, un roquer mediterrani cantés allò de "qui no treballa no fa l'amor"; en una època en què més d'un analfabet anònim ha llegat a la posteritat allò d'"el meu pare treballa; la meva mare no", i en què el nazisme ha insultat la humanitat en rotular, al pòrtic d'accés al camp d'extermini d'Auschwitz, allò que "el treball allibera"**.
Mentrestant, continuem parlant amb Durkheim, de divisió del treball; amb Weber, d'ètica del treball; amb Marx, de la misèria d'un treball alienat i de la utopia d'un treball humanitzador; amb Battaglia, d'allèrgia al treball i, tanmateix, amb Machlowitz, de "treballholisme"***; amb la Constitució espanyola i moltes d'altres, de dret al treball i de deure de treballar; amb l'economia, de mercat de treball; amb Gorz, de la invenció del treball per la modernitat; amb Rifkin, del final del treball -a causa de l'impacte de l'actual generació de tecnologies de la informació i de la comunicació- amb Sennet, de la corrosió del caràcter com a conseqüència del treball en el nou capitalisme; amb Castells, de la transformació del treball i de l'ocupació en la societat xarxa; i, amb les manifestacions sindicals d'un recent 1 de Maig, que sense treball no hi ha futur.
Cal afegir el caràcter polifacètic del mateix treball a aquesta pluralitat de contextos d'ús, que Peiró i Prieto caracteritzen en els termes següents:
- "Nos referimos al trabajo como una actividad o una tarea (estoy trabajando duro), como una situación ocupacional (he encontrado un trabajo), como un ambiente o contexto físico (trabajo al aire libre, puesto de trabajo), como una técnica o método de producción (trabajo artesanal, trabajo a destajo), como un significado subjetivo (tengo derecho a trabajar), como una actitud o creencia (es bueno trabajar), como un resultado (he hecho un buen trabajo), como un valor (el trabajo es lo más importante en mi vida), como estructuración temporal (es hora de trabajar),Page 17 como símbolo social y cultural (posee un buen trabajo, los japoneses son trabajadores), como coste o esfuerzo (ha supuesto mucho trabajo), como intercambio social y económico (lo ha recibido a cambio de su trabajo, vive de su trabajo), como ética (el trabajo redime), etc.".
J.M. Peiró i F. Prieto (1996). Tratado de psicología del trabajo (vol. I, pàg. 16). Madrid: Síntesis.
Aquesta aparença de fenomen quasiuniversal, omnipresent i etern, que ho envaeix tot i que ho travessa tot, confereix al treball la connotació de fenomen tan natural com la mateixa vida humana, al qual cada cultura li dóna només el toc característic. La qüestió que se'ns planteja sobre això és la de si treballar significa el mateix per a tothom en no importa quin context. En altres termes:
Les múltiples varietats dialectals parlades a l'Índia contemporània disposen d'un ampli repertori lexical per a significar la rica gamma de facetes i matisos del que, a Occident, solem anomenar amor. En anglès, per exemple, per a referir-se a tot això, n'hi sol haver prou amb una sola paraula. Els idiomes emprats per pobles esquimals solen tenir una extensa sèrie de termes per a significar les múltiples facetes del que nosaltres simplement anomenem neu. Estem els uns i els altres parlant del mateix? Serveix un únic significant per a significar una multiplicitat de significats? Caben tots aquests en el camp semàntic d'aquell?
Les varietats idiomàtiques i dialectals que conflueixen en el que a Occident solem denominar llengua xinesa no empren el gènere gramatical tal com l'apliquem a les llengües d'origen europeu. Com traduïm al xinès la ideologia patriarcal i androcèntrica que tan bé es vehicula per mitjà del nostre llenguatge? Com traduïm al nostre idioma la seva...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba