Ordenació jurídica de les relacions laborals - Passat i present de la relació individual de treball
| Autor | Espuny Tomás/Gala Durán |
| Cargo del Autor | Doctora en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona/Doctora en Dret |
| Páginas | 168-215 |
La finalitat d'aquest mòdul és l'anàlisi jurídica de les línies generals que caracteritzen la relació individual de treball, és a dir, aquella articulada per mitjà d'un contracte de treball, i que consisteix en l'intercanvi continuat d'una prestació de serveis i una remuneració.
Aquesta relació té com a protagonistes el treballador i l'empresari, en la qual conflueixen diverses fonts reguladores, com ara la mateixa Constitució, la llei, reglaments, conveni col·lectiu i contracte de treball i que, a la fi, constitueix la base per a l'exercici de diversos drets i deures per part del treballador i de l'empresari.
D'altra banda, l'anàlisi d'aquesta relació individual la tractarem tant des d'una perspectiva històrica com de regulació vigent, ja que això ens garanteix, sens dubte, una visió més completa de l'esmentada institució i dels problemes que planteja tant en l'àmbit legal com jurisprudencial.
D'aquesta manera, la incorporació d'una introducció històrica a cada un dels apartats d'aquest mòdul reafirma la necessitat de l'estudi dels antecedents normatius per a la correcta interpretació de les normes de l'ordenament jurídic vigent. El coneixement de la formació dels preceptes actualment en vigor resulta de gran utilitat en una especialitat jurídica tan sensible als canvis de valoració social i a la situació del mercat laboral com és el dret del treball.
L'ordenament laboral d'èpoques passades permet d'observar el desenvolupa ment de diferents doctrines i la seva repercussió en l'organització de la societat. Iniciarem l'exposició en l'aparició i desenvolupament d'una primera legislació de treball dirigida a regular les relacions entre patrons i obrers després de la Revolució Industrial i a millorar les condicions de vida de la classe treballadora. Les primeres iniciatives de regular el treball industrial sorgeixen a partir del fenomen econòmic del maquinisme i la subsegüent concentració industrial.
I, al costat d'això, l'anàlisi de la regulació vigent s'iniciarà amb l'estudi de les característiques del treball objecte del dret del treball i del seu sistema de fonts per a estudiar d'una manera detinguda, posteriorment, la institució del contracte de treball tant des de la perspectiva dels subjectes que el subscriuen, com del seu contingut, modalitats i vicissituds -de divers grau- a les quals es pot enfrontar.
L'estructura i el contingut del mòdul permeten que el desenvolupament de la tasca docent es pugui fer per temes que es puguin tractar d'una manera no excessivament superficial ni precipitada.
"El dret del treball és un dret nou que s'està formant en els avatars sense fi ni compte de l'època present", justificava Eduardo Aunós en l'exposició de mo-Page 169tius del Codi de treball. Un dret nou que ha estat un àmbit de renovació i d'enriquiment d'altres branques del dret. A aquest dret nou li devem l'aportació de noves idees i nous dogmes jurídics: la protecció del contractant dèbil, l'autonomia col·lectiva, la representació professional, la cobertura obligatòria de necessitats socials, etc.
Com hem assenyalat en la introducció, només analitzarem una de les institucions nuclears d'aquest nou dret: el contracte de treball. Més concretament, quan finalitzeu aquest mòdul, hauríeu d'identificar els elements següents:
* L'ordenament jurídic del treball en l'antic règim.
* Les conseqüències de la Revolució Industrial. Conceptes de qüestió social i de reforma social.
* L'arrendament de serveis dels codis civils vuitcentistes i el contracte de treball; a més, els hauríeu de saber distingir.
* La delimitació del concepte "contracte de treball" en un marc jurídic i social especialment canviant, com és l'actual; també l'hauríeu de diferenciar de figures més o menys afins.
* Les notes que caracteritzen en l'actualitat el treball objecte del dret del treball, que en els últims temps han estat sotmeses a alguns canvis.
* Els subjectes protagonistes del contracte de treball i els drets i deures que poden exercir cada un d'aquests.
* Les diferents modalitats contractuals actualment existents.
* Les principals vicissituds a les quals es pot enfrontar el contracte de treball, i també les causes que, en l'actualitat, poden donar lloc a la seva suspensió o extinció; també les haureu de saber diferenciar.
En aquest primer apartat abordarem els precedents històrics del dret del treball, el seu objecte actual (treball voluntari, personal, per comte d'altri i remunerat) i el sistema de fonts.
A partir de la Revolució Industrial es comencen a regular les relacions laborals sorgides d'aquesta i que impliquen el pas d'una economia agrària i artesana a una nova economia en la qual es va imposar la mecanització.Page 170
"La Revolución Industrial es uno de los grandes episodios de la historia humana; implicó un cambio de modos de vida generalizado e intenso y fue en tal sentido una auténtica revolución, una convulsión profunda, no sólo industrial sino también social e intelectual aunque sus traumatismos no fueran instantáneos, sino largamente preparados y prolongados en el tiempo, generando en suma una nueva civilización o una nueva cultura"
Manuel Alonso Olea (1994). Introducción al Derecho del Trabajo (5a. ed., revisada, renovada i ampliada, pàg. 267). Civitas.
L'anomenada primera Revolució Industrial es caracteritzava per l'ús de l'energia de vapor, la maquinària, les factories i el ferrocarril. Va començar a la Gran Bretanya el 1780 i es va estendre per tot el continent. La Revolució Francesa i l'era de Napoleó van significar un fre a la industrialització, que es va anar recuperant gradualment entre el 1815 i el 1850.
"La fàbrica era alguna cosa més...que una gran unitat de treball. Era un sistema de producció basat en la definició concreta de les funcions i responsabilitats dels diferents participants en l'esmentat procés. D'una banda, estava l'empresari que no solament contractava els treballadors i venia el producte acabat, sinó que aportava el capital i l'equipament i en supervisava l'ús. De l'altra, el treballador que ja no posseïa ni subministrava els mitjans de producció i que es va convertir en un mer operari (hand). La paraula anglesa hand -mà- simbolitza molt bé la transformació de productor en simple treballador. El nexe que els unia era la relació econòmica -salari- i la relació funcional de supervisió i disciplina".
D.S. Landes (1969). The unbund Prometheus: technological change and industrial development in Western Europe from 1750 to the present. Cambridge.
Els Països Baixos van romandre al marge de la primera Revolució Industrial aproximadament fins al 1870, moment en el qual l'economia holandesa va créixer arrossegada per l'apogeu industrial de la regió alemanya del Ruhr. El nord d'Itàlia (1896-1915) i Dinamarca (1901-1940) van trigar més. La seva arrencada es va produir durant l'anomenada segona Revolució Industrial, que es va caracteritzar per l'apogeu de l'electricitat, la gasolina, el motor d'explosió i l'automòbil, i la química (sintètica).
El triomf històric de la burgesia com a grup social davant les classes de l'antic règim significava la incorporació del liberalisme i d'un nou sistema de producció concorde als interessos de la nova classe social que descansava en la propietat privada dels mitjans de producció.
Les relacions laborals derivades de la gran indústria no existien a l'antic règim. Els contractes agraris de diferents tipus regulaven les relacions laborals agràries dins les relacions senyorials. Les ordenances gremials normalitzaven les relacions laborals artesanals o mercantils molt diferents entre uns oficis i els altres. Algunes ordenances municipals integraven també la regulació de les relacions laborals.
Les característiques de l'ordenament jurídic del treball en l'antic règim són les següents: a) heteronomia; b) diversitat d'òrgans creadors de normes relativesPage 171 al treball per compte d'altri i a les seves necessitats; i c) manca d'uns principis jurídics específics en matèria laboral.
| Gremis | Prestació de serveis en el marc d'una corporació professional | Mestre examen Oficial examen Aprenent |
| Execució del treball d'acord amb les normes de producció de les ordenances gremials | Limiten la iniciativa empresarial i l'autonomia de la voluntat | |
| Són treballadors lliures | Precedeixen la Revolució Industrial |
"La máquina y sobre todo, la organización fabril llevaron a la racionalización del trabajo en cuanto tarea, y con ello a la división del mismo proceso...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba