Teoria clàssica de les relacions laborals
| Autor | Antonio Martín Artiles |
| Cargo del Autor | Doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona |
| Páginas | 114-167 |
Aquest mòdul ens ofereix una visió de la teoria i conceptes sociològics aplicats a l'estudi de les relacions laborals. La teoria sociològica de les relacions laborals es nodreix dels corrents generals d'aquesta disciplina, com són el funcionalisme, l'estructural-funcionalisme, el marxisme i l'interaccionisme. A partir d'aquestes teories generals s'ha desenvolupat el que podem denominar teories d'abast mitjà aplicades al camp específic de les relacions laborals. Avui existeix un corpus de teoria clàssica de les relacions laborals en el qual podem identificar dues línies o eixos centrals, que travessa i resumeix el debat sostingut al llarg del segle XX.
[ NO INCLUYE GRAFICO ]
1) La primera línia tracta d'explicar la qüestió de l'ordre, les relacions de conflicte i consens en les relacions laborals. El debat sobre aquestes qüestions han ocupat un lloc central durant el procés d'industrialització i desenvolupament del capitalisme. De fet, la mateixa sociologia neix per a donar resposta científica al fet històric de la industrialització i la modernització. Els primers sociòlegs van tractar de donar respostes generals i globals de la societat (Comte, Spencer, Marx, Durkheim, Weber i altres autors), van intentar de buscar les causes de les lleis que presideixen l'ordre lògic del progrés de la humanitat, i també de buscar el nou ordre socioeconòmic del capitalisme. Aquest nou ordre ha estat associat als problemes de la desigualtat, de la cohesió social i del reconeixement del conflicte d'interès i del conflicte polític.
2) La segona línia està marcada pel debat teòric sobre les relacions entre institucions socials, cohesió social i mercat laboral. Aquesta línia tracta de discutir el paper que tenen l'economia i el mercat al si de la societat. Des de la sociologia de les relacions laborals s'ha generat una crítica a la idea del mercat com a principi autoregulador, idea sostinguda per l'economia clàssica. Al contrari, des de l'observació empírica, la sociologia posa en relleu l'existència d'institucions reguladores en les relacions de treball, com poden ser els costums, hàbits, normes, lleis consuetudinàries o, fins i tot, l'acció dels grups infor-Page 115mals i formals, l'acció dels sindicats i altres formes de representació col·lectiva dels treballadors. Aquestes institucions limiten la racionalitat del mercat i la seva lògica disciplinària. Per contra, la sociologia ha prestat atenció al paper de les institucions i dels sindicats com a impulsors de noves formes de cohesió social, de la democràcia econòmica i dels drets de ciutadania per a corregir les desigualtats socials generades pel mercat.
Les teories específiques sobre les relacions laborals s'han construït mitjançant un diàleg amb altres especialitats de la mateixa sociologia, com és el cas de la sociologia industrial i de l'empresa, la sociologia econòmica i la sociologia del treball. Aquestes diferents denominacions es deuen a dues qüestions. La primera raó rau en enfocaments diferents com a punt de partida. I la segona, en les diferents cultures, tradicions acadèmiques i diferents línies d'investigació. En aquest sentit, podem indicar que en l'àmbit anglosaxó aquesta matèria s'identifica amb la sociologia de les relacions industrials, mentre que en l'àmbit francès se sol distingir entre sociologia de les professions i sociologia del treball. I en el cas alemany també se sol distingir més clarament la sociologia de les relacions industrials i la sociologia del treball. Però en qualsevol cas es tracten de diferents matèries i enfocaments que comparteixen problemes comuns i marcs teòrics d'abast mitjà. Així mateix, aquestes matèries tenen connexions amb altres disciplines com és el cas de la psicologia social, el dret del treball, l'economia i, fins i tot, l'antropologia.
El concepte de relacions laborals
El terme relacions laborals s'utilitza habitualment per a designar les pràctiques i les regles que estructuren les relacions entre els assalariats, els empresaris i l'estat a diferents nivells: dins una empresa, una branca d'activitat, un territori determinat o l'economia en general. Aquestes relacions poden ser individuals o col·lectives, de manera que els actors poden estar directament implicats o bé es poden relacionar per mitjà dels seus representants (com poden ser els grups, els sindicats d'assalariats, les organitzacions empresarials o bé les institucions de l'estat). Així mateix, aquestes relacions poden ser informals i formals (acords, convenis col·lectius, reglaments, lleis, etc.). Aquesta definició àmplia de les relacions laborals permet de delimitar un camp d'investigació científica al si del qual els especialistes poden optar per certs temes d'investigació, com poden ser l'estudi del moviment sindical, de les associacions empresarials, els conflictes laborals, la negociació col·lectiva i d'altres.
Les relacions laborals s'han desenvolupat junt amb el procés d'industrialització als països occidentals a partir de la segona meitat del segle XVIII. El terme relacions laborals té com a antecedent l'expressió anglosaxona Industrial Relations que apareix cap al final del segle XIX, com ja hem dit. El terme apareix per primer cop el 1885 i es consagra com a expressió cap al 1924, amb la creació d'un de-Page 116partament de relacions industrials al ministeri de Treball britànic. Dotze anys més tard, també als Estats Units, es va crear una "comissió de relacions industrials" per encàrrec del president William Howard Taft per a analitzar les causes d'un conflicte derivat d'un accident mortal, i també per a proposar els mitjans per a remeiar-lo.
En altres paraules, l'acció col·lectiva organitzada, el reconeixement públic dels sindicats i la creació de cossos de mediació en el conflicte han estat fonamentals per al desenvolupament d'aquesta disciplina. A Anglaterra i als Estats Units, el desenvolupament dels sindicats i l'agitació social generada al començament del segle XX van propiciar un interès polític i acadèmic per la investigació, moltes vegades afavorida pels empresaris, pels governs i els instituts d'estudis especialitzats en qüestions laborals. Per tant, les relacions laborals no solament esdevenen un objecte d'estudi, sinó també una disciplina universitària reconeguda, cosa que contribueix a la generació de publicacions especialitzades i a la creació d'associacions professionals, com l'Industrial Relations Research Association (IRRA), fundada el 1948 (Lallement, 1996).
A l'Europa Continental, les relacions laborals no han gaudit del mateix estatut que en l'àrea anglosaxona. Aquest objecte d'estudi ha estat compartit i fragmentat entre diferents disciplines, com la sociologia, l'economia, la psicologia social, el dret i la ciència política. I per això els enfocaments i les perspectives, i també la seva organització acadèmica, han estat diferents. Encara que amb un diàleg cada vegada més important entre les diferents disciplines.
Estructura del mòdul
El mòdul consta de tres parts. Primer farem un breu recorregut històric pel trànsit des del "capitalisme salvatge" fins al procés d'institucionalització de les relacions laborals que ens permetrà de veure els orígens de les relacions laborals i el procés de reconeixement dels actors socials, els drets de representació i negociació col·lectiva. Desprès ens dedicarem a l'emergència d'una teoria específica de les relacions laborals en els anys vint. I per acabar, ens fixarem en la consolidació de les teories de les relacions laborals després de la Segona Guerra Mundial.
Els objectius d'aquest mòdul són els següents:
1. Proporcionar una visió general del desenvolupament de la teoria sociològica clàssica sobre les relacions laborals.
2. Proporcionar al lector una definició sobre què són les relacions laborals.Page 117
3. Mostrar les relacions entre institucions socials i mercat laboral; particularment, tractarem de mostrar de quina manera les institucions socials intervenen en les relacions de treball.
4. Proporcionar una visió sobre les relacions de conflicte i pacte, la funció de les normes i el paper dels actors socials, com són els representants dels...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba