STSJ Cataluña 11568, 10 de Noviembre de 2005
| Ponente | FRANCISCO BOSCH SALAS |
| ECLI | ES:TSJCAT:2005:11568 |
| Número de Recurso | 4510/2004 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Número de Resolución | 11568 |
| Fecha de Resolución | 10 de Noviembre de 2005 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA CATALUNYA SALA SOCIAL NIG :
esb ILMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN ILMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG ILMO. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS En Barcelona a 10 de noviembre de 2005 La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por el/as Ilmo/as. Sr/as.
citados al margen, EN NOMBRE DEL REY ha dictado la siguiente S E N T E N C I A núm. 8602/2005 En el recurso de suplicación interpuesto por -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social)
frente a la Sentencia del Juzgado Social 33 Barcelona de fecha 17 de febrero de 2004 dictada en el procedimiento Demandas nº 766/2003 y siendo recurridos Amelia y -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social). Ha actuado como Ponente el Ilmo. Sr. FRANCISCO BOSCH SALAS.
Con fecha 07.10.04 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Seguridad Social en general, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 17.02.04 que contenía el siguiente Fallo:
"Estimar la demanda presentada per Amelia i declarar el seu dret a percebre la pensió de viduïtat amb una prorrata de convivència del 100 %, i per tant, el dret a percebre la pensió de vidu en un percentatge del 48% sobre una base reguladora de 1.131 euros al mes, amb efectes de 20.6.03, i condemnar a l'INSTITUT DE LA SEGURETAT SOCIAL a abonar l'esmentada prestació des d'aquella data d'efectes i en raó d 'aquell percentatge."
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
-
- L'actora sol·licità la pensió de viduïtat el 14.7.03 per causa de la defunció del seu marit, produïda en data 19.6.03.
-
- Per resolució de 18.7.03 li fou aprovada en un percentatge del 48% d'una base reguladora de 1.131 euros, sobre la que s 'aplica una prorrata de convivència del 71,97%, corresponent al període comprès entre la data del matrimoni, 7.12.67 i la data de la sentència de separació conjugal, 7.7.93 (el percentatge és proporcional al període de convivència imputat, 9.335 dies, respecte al període total entre el matrimoni i la mort del causant, 12.969 dies).
-
- Interposada per l'actora reclamació prèvia, fou desestimada per resolució de 16.8.03.
-
-. Malgrat la sentència de separació conjugal (no existeix sentència de divorci), el cert és que l'actor no abandonà mai el domicili conjugal fins l'agost del 2002. Ans el contrari, en raó de la seva condició d'alcohòlic i de la impossibilitat de valdre's per si mateix, va seguir convivint amb l'actora i els fills comuns, al domicili conjugal del carrer DIRECCION001 núm. NUM003 , NUM004 , de Barcelona, on l'actora presta serveis com a portera. L'actora, a més, el va assistir, acompanyar i recolzar en tot moment en el tractament derivat de la seva alcoholèmia. L'actor va seguir aportant la seva retribució com a funcionari a la família i, per tant, la sentència de separació no es complí ni s'executà fins el 2.12.02.
-
- Això no obstant, els darrers mesos previs a la mort, i atesa la dificultat que comportava la convivència familiar per l'empitjorament del comportament del causant, anà a dormir a un pis del carrer DIRECCION000 núm. NUM000 , NUM001 NUM002 de Barcelona. Tot i així, seguia menjant al domicili conjugal. L'actora va arribar a instar en data 2.12.02 l'execució de la sentència de separació de 7.7.93 , reclamant la pensió assignada corresponent als mesos d'agost, setembre, octubre i novembre de l'any 2002, demanant l'embargament del sou que percebia com a funcionari del Ministeri d 'Administracions Públiques.
-
- El desembre del 2002, per mitjà de l'actora, el causant fou ingressat a l'Unitat d'alcohologia del Hospital Clínic de Barcelona l' actora l'acompanyà durant l'ingrés i li buscà una residència perquè pogués ser atès els mesos previs a la seva mort, quan ja patia una atrofia cerebral i no podia tenir cura de si mateix.
Tant a l'informe assistencial del ingrés com al certificat de defunció hi consta el domicili conjugal (folis 24, 30 i 42).
Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandada INSS, que formalizó dentro de plazo, y que Amelia como una de las partes contrarias, a la que se dio traslado lo impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.
-
- La sentencia de instancia declaró el derecho de la viuda demandante al percibo de todo el porcentaje de la prestación de viudedad, dado que nunca se produjo la separación de los cónyuges a pesar de la sentencia de separación que existía. Conforme al incombatido relato de hechos, se produjo sentencia de separación el 7/7/1993 , y el esposo no abandonó el domicilio conyugal hasta el 8/2002 en que hubo de ser ingresado en un Hospital y a continuación en una residencia, dado su estado de deterioro. La mujer lo acompañó, asistió y apoyó en todo momento en el tratamiento derivado de su alcoholemia, y el causante siguió aportando su contribución al sostenimiento de la familia, como funcionario. En 12/2002 la esposa solicitó la ejecución de la sentencia de separación, pidiendo el abono de las mensualidades de agosto a noviembre del 2002, y en 12/2002 el causante fue ingresado en la unidad de alcoholemia del Hospital Clínico de Barcelona y a continuación en una residencia, que fue buscada por la actora, hasta que falleció.
-
- Dirige la Entidad Gestora recurrente el único de los motivos de recurso , a denunciar al amparo del art. 191 c) LPL la infracción del art.174.2 LGSS en relación a los arts. 83, 84, y 87 del Código Civil .
La norma que el recurso cita como infringida es el art. 174.2 LGSS , según el que "en los supuestos de separación o...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba