Vigència i aplicació del reglament del personal al servei de les entitats locals

L'àmbit d'aplicació del Reglament, segons el seu article 1.1, s'estén a les entitats locals de Catalunya, als organismes que en depenen i als ens locals de base associativa i de naturalesa pública, és adir, als consorcis que, de conformitat amb l'article 312.3 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, determinin en els seus propis estatuts el caràcter local. D'aquí resulta, conseqüentment, la inconveniència d'utilitzar figures previstes en el RPSÈL per part d'altres tipus de consorcis, els quals ajusten el seu règim jurídic al de la funció pública d'altres administracions, amb independència que, en aquells, hi participin ens locals.⁵

L'article 2 del Reglament no amaga la seva voluntat d'estructurar un esquemaPage 375 d'«inrerpretació del sistema de fonts pel que fa referència a la funció pública local», norma interpretativa, doncs, que és criticable de conformitat amb la jurisprudència constitucional,⁶ però també d'una utilitat evident per tal d'actuar com a directriu per a un operador que sovint es desconeixedor de les regles bàsiques d'interpretació d'un model de distribució de competències tant complex com és el que fa referència al règim jurídic dels funcionaris locals.

En tot cas, aquest precepte ara ha d'ésser esmenat, ja que s'hi han d'introduir les lleis estatals que, a més de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la funció pública (LMRFP), modificada per la Llei 23/1988, de 28 de juliol, contenen preceptes bàsics, tenint en compte també les normes reglamentàries que han estat considerades com a bàsiques pel legislador estatal.⁷

A més, s'ha de posar en relleu que la malfiança del Reglament envers el caràcter bàsic del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, que conté el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local (TRRL), s'ha de considerar superada per la STC 385/1993, de 23 de desembre, que després de refusar la determinació del caràcter bàsic d'un precepte per la seva naturalesa, ha realitzat una anàlisi singularitzada dels continguts d'aquest text considerant-los ajustats a la Constitució.⁸

Això esvaeix els dubtes interpretatius que s'hi puguin tenir, i ens obliga a considerar l'ordre de prelació de fonts establert pel TRRL, la qual ordre no és uniforme sinó que es configura per blocs concrets i determinats de matèries (selecció, promoció, provisió de llocs de treball, situacions administratives, règim disciplinari, drets i deures, jornada i horaris). Amb això també ens hem de plantejar la utilitat de construir i mantenir un esquema interpretatiu uniforme per a totes les matèries que integren el concepte de règim jurídic de la funció pública local en un reglament autonòmic.

En tot cas, si no es vol renunciar a una norma interpretativa en l'àmbit d'aquest Reglament, el més adequat, al meu parer, podria ser un esquema com el que segueix:

Page 376

1. La normativa bàsica estatal en matèria de règim local.

2. La normativa bàsica estatal en matèria de funció pública.

3. La normativa autonòmica en matèria de règim local.

4. La normativa autonòmica en matèria de funció pública, en els termes que estableixi la legislació sobre règim local.

5. Les normes que despleguin la legislació sobre règim local en matèria de funció pública.

J) Les ordenances i la normativa de cada entitat i també els acords i pactes de condicions de treball negociats entre els representants dels ens locals i les organitzacions sindicals representatives de conformitat amb la Llei.

Dintre d'aquest apartat ens hem de referir a la classificació del personal que manté una relació de serveis amb els ens locals, als seus trets definidors i a la forma d'adquisició i pèrdua d'aquella condició.

La norma bàsica en aquesta matèria és l'article 89 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local (LBRL), on s'estableix que el personal al servei de les entitats locals estarà integrat per funcionaris de carrera, contractats en règim de dret laboral i personal eventual que ocupi llocs de confiança o d'assessorament especial.

La LMRFP no conté una regulació sobre aquesta matèria, salvada l'excepció de la figura del funcionari d'ocupació eventual prevista a l'article 20.2, amb la qual cosa la definició del que puguin ser els tipus funcionarials i la seva caracterització s'ha de cercar als articles 3, 4 i 5.2 del Decret 315/1964, de 7 de febrer, pel qual s'aprova la Llei articulada de funcionaris civils de l'Estat (LFCE).

La Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya (LMRLC), preveu, en l'article 290.1, que el personal al servei de les corporacions locals és format pels funcionaris de carrera, pel personal interí, pel personal laboral i pel personal eventual, sense introduir cap definició de cadascuna d'aquestes figures. A més, s'ha de tenir en compte que aquesta Llei, en l'arcicle 307, preveu que el règim estatutari dels funcionaris locals pel que fa a l'adquisició i a la pèrdua de la condició de funcionari ha d'ésser idèntic als dels funcionaris de l'Administració de la Generalitat.

D'altra banda, el RPSEL classifica el personal local en els tipus previstos en la LMRLC, però a més caracteritza cadascuna de les figures i estableix les seves condicions de cessament i nomenament, és a dir, les condicions d'adquisició i pèrdua de la relació d'ocupació.

Pel que fa a la figura del personal interí, la innovació s'ha produït de la mà de la Llei 9/1994, de 29 de juny, de reforma de la legislació relativa a la funció pública de la Generalitat de Catalunya {LRFPGC), que, en l'article 6.2, admet el nomenament de personal interí per a la realització de programes temporals, transmutant la figura d'una relació d'ocupació pública subjecta a condició, en una relació d'ocupació pública subjecta a temps. A més, segons l'article 63 de la mateixa norma, el personal interí perd ara la seva condició quan s'acorda de revocar-ne el nomenament, configurant-se a l'efecte, d'acord amb l'article 60 d'aquesta Llei, la revocació del nomenament interí com una sanció que es pot imposar com a conseqüència d'un procediment disciplina-Page 377ri. Certament que l'impacte d'aquesta modificació pot ser materialment escàs en l'àmbit local, ja que l'article 7 del RPSEL havia admès el cessament de l'interí per transcurs del període per al qual va ser nomenat, però, en tot, cas s'ha de produir ara l'adaptació d'aquell a la normativa autonòmica, tant pel que fa a les condicions del nomenament, com pel que Fa a la nova causa de cessament del personal interí.⁹

En allò que fa referència a la figura del personal eventual s'ha de fer esment de la determinació continguda en l'article 4,4 de la Llei 9/1994, que entenem trasíladable al règim local, on s'adverteix que el cessament d'aquest personal no genera, en cap cas, indemnització, precepte que no deixa de tenir utilitat davant dels freqüents conflictes que aquesta qüestió ha plantejat en l'àmbit local.^{10 11}

L'article 19 RPSEL regula la figura del personal laboral de caràcter no permanent, que es vincularà a l'entitat local per una relació contractual laboral temporal. Aquí val a dir que el Reglament s'ha anticipat en el temps i ha produït la regulació d'un nou supòsit d'interinitat laboral per a les administracions públiques que, ara, lògicament, s'ha de adaptar al règim jurídic previst per l'article 4 del Reial decret 2546/1994, de 29 de desembre, pel qual es desplega l'article 15 de l'Estatut dels treballadors en matèria de contractació; article que ha donat caràcter legal al supòsit de contracte d'interinitat impròpia, que fa referència a la cobertura de vacant fins a la seva vàlida provisió per contractació indefinida mitjançant el procés selectiu corresponent.¹²

Una altra qüestió que ha d'ésser objecte d'un tractament acurat és el sistema de selecció del personal interí i del personal laboral de caràcter no permanent.

En l'article 98.1 RPSEL es permet el nomenament de personal interí sense observar el tràmit de convocatòria pública quan es tracti de la provisió de llocs de treball per als quals existeixi màxima urgència. La qual cosa és contradictòria amb la disposicióPage 378 addicional primera del Reial decret 896/1991, de 7 de juny, pel qual s'estableixen les regles bàsiques i els programes mínims als quals s'haurà d'ajustar el procediment de selecció dels funcionaris de l'Administració local, quan estableix que el procés de selecció dels funcionaris interins es portarà a terme prèvia convocatòria pública i amb respecte, en tot cas, dels principis de mèrit i capacitat,¹³ i la disposició final declara que aquella s'haurà de considerar com a norma bàsica, cosa que fa entrar l'article del Reglament precitat en contradicció amb una disposició bàsica estatal.

Semblantment, els articles 20.2 i 22 RPSEL, referits al personal laboral temporal, permeten substituir, el primer, la convocatòria pública per una relació de personal que s'hi interessi de l'oficina de l'INEM, mentre que, el segon, permet la contractació directa en casos de màxima urgència de personal laboral per a treballs concrets. Sobre aquesta qüestió el Reial decret 896/1991 no estableix cap regulació, ja que l'única existent es refereix al personal laboral fix. Aquí s'ha de fer referència a l'article 298 de la LMRLC, que permet la selecció del personal laboral no permanent en el casos de màxima urgència, sense necessitat de convocatòria, mitjançant la constitució d'una borsa de personal per prestar aquests serveis, a través d'un concurs anual, on s'ha d'establir l'ordre de preferència per proveir les vacants que es produeixin durant l'any. Aquesta és, doncs, la previsió legal que el Reglament ha desbordat clarament, amb una infracció de la jerarquia normativa, que queda ara confirmada i integrada amb la previsió establerta per l'article 24.2 de la Llei 9/1994, de 29 de juny.¹⁴

La qüestió de més importància que planteja aquest apartat és la de la classificació dels llocs que han d'ésser ocupats per funcionaris o personal laboral, essent conscients que l'atribució concreta de règims jurídics als diferents llocs de treball de l'Administració s'ajusta avui a lògiques no coincidents en la legislació estatal, l'autonòmica i la local.

Així, l'article 15.1c LMRFP estableix que, amb caràcter general, els llocs de treball de l'Administració de l'Estat, dels seus organismes i entitats, seran desenvolupats perPage 379 funcionaris públics. S'exceptuen d'aquesta regla, amb la possibilitat que els llocs de treball puguin desenvolupar-se per personal laboral: a) els llocs de naturalesa no permanent i els de caràcter periòdic i discontinu; b) els llocs que hagin de desenvolupar activitats pròpies d'oficis, així com els de vigilància, custòdia, port i d'altres anàlegs; c) els llocs de treball de caràcter instrumental corresponents a les àrees de manteniment i conservació d'edificis, equips i instal·lacions, arts gràfiques, enquestes, protecció civil i comunicació social, així com els llocs de les àrees d'expressió artística i els vinculats directament al seu desenvolupament, serveis socials i protecció de menors; d) els llocs corresponents a àrees d'activitats que requereixin uns coneixements específics o tècnics especialitzats quan no hi hagi cap cos o escala de funcionaris amb preparació específica necessària per al seu desenvolupament, i e) els llocs de treball a l'estranger amb funcions administratives de tràmit i col·laboració i auxiliars que comportin maneig de màquines, arxius i similars.

Per la seva banda, l'article 11 de Ja Llei 9/1994 conté la mateixa estructura amb alguna variació. Així, s'ha eliminat de l'apartat b la referència als llocs de vigilància, custòdia, port i anàlegs, de la mateixa manera que se subordinen els supòsits de l'apartat c a la inexistència de cos o escala de funcionaris amb les funcions adequades i s'inclou, entre els llocs que són susceptibles de cobrir-se per personal laboral, els llocs docents que, per raó de llur especificitat, no puguin ésser ocupats pels funcionaris dels cossos i escales docents.

En canvi, l'article 92.2 LBRL ha reservat exclusivament al personal subjecte a l'estatut funcionarial les funcions que impliquin exercici d'autoritat, les de fe pública i assessorament legal preceptiu, les de control i fiscalització interna de la gestió econo-micofinancera i pressupostària, les de comptabilitat i tresoreria i, en general, aquelles que es reservin als funcionaris per a la major garantia de l'objectivitat, imparcialitat i independència en l'exercici de la funció. Aquest enunciat s'ha traslladat a l'article 33 del Reglament, i no podia ser d'una altra manera, atesa l'existència d'un precepte bàsic estatal. ,

S'ha d'aclarir que l'article 15.1 íLMRFP no té, de conformitat amb l'article 1.3 del mateix text legal, naturalesa bàsica. Això, però, no és una dificultat, tal com ens aclareix la STS de 29 de novembre de 1994 (Ar. 685), per afirmar l'existència d'un principi general en l'elaboració dels catàlegs i les relacions de llocs de treball, conforme al qual tot el personal de les administracions públiques ha de tenir la condició de funcionari, reservant-se únicament per a llocs molt concrets la possibilitat que els seus ocupants no tinguin aquesta condició; principi que, tal com ha explicitat la Interlocutòria del TSJC de 26 de novembre de 1993,¹⁵ s'ha de deduir de la interpretació que de l'article 103-3 CE ha fet el Tribunal Constitucional en la Sentència 99/1987, d'l 1 de juny.

Sembla, doncs, que el més prudent seria modificar el RPSEL en la línia definida per la Llei 9/1994. En aquesta reforma es podria afegir al procediment previst en l'article 72 de la Llei, per tal de facilitar la integració del personal laboral que acompleix funcions que han d'ésser dutes a terme pels funcionaris públics en places pròpies d'un cos o escala de funcionaris.

En un altre ordre de consideracions, pel que fa al contingut de la relació de llocs de treball, s'ha de tenir present que l'article 90.2 LBRL i el 129.2 TRRL atribueixen al Ministeri per a les Administracions Públiques l'establiment d'unes normes de confor-Page 380mitat amb les quals s'hauran de confeccionar en les entitats locals les relacions de llocs de treball. Aquestes normes no han estat desenvolupades fins al moment, per la qual cosa, aJ meu judici, sembla una opció lògica la utilització de la normativa autonòmica sobre elaboració de les relacions de llocs de treball a fi de superar aquella dificultat.¹⁶

A partir d'aquí, la comparació entre l'article 30 RPSEL, que conté allò que s'ha d'indicar en la relació per a cada lloc de treball, i l'article 11 de la Llei 9/1994, que n'assenyala el contingut, és relativament senzilla i s'ha de limitar a destacar que aquesta última demana el grup, la categoria professional i el règim jurídic aplicable per als llocs de treball de caràcter laboral, i els requisits que han de acomplir els funcionaris d'altres administracions per poder accedir als llocs de treball mitjançant la corresponent convocatòria de provisió.

Tot això, sens perjudici de fer avinent que, tant la normativa autonòmica com la local, desconeixen en aquest aspecte precís la previsió feta per l'article 1.3 de la Llei 17/1993, de 23 de desembre, sobre l'accès a determinats sectors de la funció pública dels nacionals dels altres estats membres de la Comunitat Europea, on s'estableix que s'han d'assenyalar els llocs de treball que han de quedar reservats als funcionaris amb nacionalitat espanyola per implicar l'exercici de potestats públiques o la responsabilitat en la salvaguarda dels interessos de l'Estat o de les administracions públiques, determinació concreta que se ha de portar sobre cada lloc de treball en el si de les corresponents relacions.¹⁷

També s'ha d'esmentar la referència feta a la competència estatal en l'article 35.2 del RPSEL, sobre la creació, classificació i supressió de tlocs de treball reservats a funcionaris amb habilitació de caràcter nacional, referència que avui s'ha de considerar superada per la nova redacció de l'article 159.1 TRRL, conforme a la redacció produïda per la Llei 42/1994, de 30 de desembre, que atribueix la competència per a l'execució en matèria de creació, supressió i classificació de llocs de treball reservats a funcionaris de l'Administració local amb habilitació de caràcter nacional a les comunitats autònomes.¹⁸

Page 381

D'igual manera, caldria modificar la citació feta en l'article 36 RPSEL del Reial decret 1174/1987, de 18 de setembre, per la del Reial decret 1732/1994, de 30 de desembre, sobre provisió de llocs de treball reservats a funcionaris de l'Administració local amb habilitació de caràcter nacional, i ampliar les competències de la Generalitat, previstes en l'article 53 RPSEL, amb les atribuïdes per la legislació estatal reformadora del règim local, en matèria d'ordenació i publicació de convocatòries, establiment dels mèrits de determinació autonòmica, fixació d'exigències sobre el coneixement de la llengua, i nomenaments provisionals en llocs vacants, acumulacions i permutes dels funcionaris amb habilitació nacional.

El sistema de fonts relatiu a l'oferta pública i a la posterior selecció del personal al servei de les entitats locals és descrit amb precisió a l'article 91 LBRL i als articles 133 i 134.2 TRRL, on s'estableix que seran aplicables les normes contingudes en la legislació bàsica estatal, les del mateix text refós, i les que dicti l'Estat de conformitat amb les autoritzacions contingudes en els' articles 98.1 i 100.2 LBRL.181 en tot allò no previst per aquestes, serà aplicable la reglamentació que per a l'ingrés en la funció pública estableixi cada comunitat autònoma, í, supletòriament, el Reglament general d'ingrés del personal al servei de l'Administració de l'Estat.

A la vista d'aquesta prelació, la modificació de la legislació bàsica en la matèria sens dubte haurà de tenir una forta repercussió envers a la totalitat del sistema, modificació que s'ha produït mitjançant la Llei 22/1993, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de reforma del règim jurídic de la funció pública i de la protecció per desocupació.

Aquesta norma ha modificat l'article 18 LMRFP introduint la planificació de recursos humans en les nostres administracions públiques i subordinant X oferta pública d'ocupació a les seves previsions. Això fa que les necessitats de personal es puguin atendre ara mitjançant els mecanismes de selecció externa, de promoció interna o de provisió de llocs de treball, amb la qual cosa l'oferta pública d'ocupació no és el resultat automàtic de les places vacants i dotades pressupostàriament, sinó el resultat últim dels processos de planificació de personal i de l'assignació més adequada dels efectius existents.

A partir d'aquest pressupòsit perden sentit les previsions temporals i els compromisos anuals sobre publicació de l'oferta pública i convocatòria de les proves selectives per a la cobertura de les places que s'hi contenen, ja que, en definitiva, la composició de l'oferta pública i l'acompliment de les seves previsions ha de ser un resultat dels processos de planificació i gestió interna dels recursos humans existents.

Sembla que es produeix ara una aparent contradicció enrre l'article 128.1 TRRL i la legislació bàsica estatal, que, tal com es preveu en aquell precepte,¹⁹ s'hauria de resoldre en benefici d'aquesta última, però una lectura més acurada d'ambdues dispo-Page 382sicions ens portaria a la conclusió que, en tot cas, l'única col·lisió es trobaria en l'obligació d'aprovar anualment una oferta pública; obligació que, al meu parer, depèn ara de l'existència de necessitats de recursos humans amb assignació pressupostària que no puguin ser cobertes amb els efectius de personal existents. En canvi, penso que no ha perdut vigència el termini d'un mes per a l'aprovació i publicació de l'oferta pública des de l'aprovació del pressupost que es preveu en l'esmentat art. 128.1 TRRL, sempre en la mesura que es consideri convenient la cobertura de determinades vacants durant l'exercici pressupostari,²⁰ però ni l'oferta pública s'ha de produir anualment, ni ha d'incorporar totes les places vacants dotades pressupostàriament. Tot i que l'esmentat termini s'ha de relativitzar, de conformitat amb el que es preveu a la legislació autonòmica, i més concretament en l'article 14 de la Llei 9/1994, on es diu que, excepcionalment, per tai de garantir el funcionament adequat dels serveis, es podrà autoritzar l'aprovació successiva d'ofertes parcials d'ocupació pública dins el mateix exercici pressupostari.

Encara hem de retenir una última qüestió: l'article 18 de l'antiga LMRFP fixava la data de I'l d'octubre de cada any per a la conclusió dels processos selectius per a les places compromeses en l'oferta pública d'ocupació. Aquest termini no ha estat objecte de consideració ni per la legislació bàsica estatal ni per la legislació autonòmica adaptada a la reforma sobre funció pública,²¹ amb la qual cosa, al meu parer, s'ha d'acudir supletòriament al Reial decret 364/1995, de 10 de març, pel qual s'aprova el Reglament general d'ingrès del personal al servei de l'Administració general de l'Estat i de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris civils de l'Administració de l'Estat, que ha desplaçat l'establiment de la duració màxima del procés de celebració dels exercicis a cadascuna de les convocatòries, de conformitat amb la previsió del seu article 16 j i L

Amb aquestes dades podem concloure el següent:

1. L'oferta pública d'ocupació és un instrument subordinat als sistemes de planificació de recursos humans.

2. L'aprovació d'una oferta pública depèn del fet que les necessitats de recursos humans amb assignació pressupostària no puguin ser cobertes amb els efectius de personal existents i s'hagi de recórrer a la selecció externa.

3. No existeix, per tant, l'obligació d'elaborar i aprovar anualment una oferta pública d'ocupació, ni l'obligació que aquesta hagi de contenir necessàriament totes les places dotades pressupostàriament i que es trobin vacants.

4. En cas que s'elabori una oferta púbfica d'ocupació, s'haurà d'aprovar i publicar dintre del termini d'un mes des de l'aprovació del pressupost.

   Page 383

5. Excepcionalment, es poden aprovar, per a la cobertura de necessitats urgents de personal, ofertes parcials d'ocupació, és a dir, no globals, i per tant per a àmbits administratius específics.

6. El termini màxim per a la duració de les proves i, per tant, la previsió sobre la seva conclusió, s'haurà de contenir en cadascuna de les convocatòries.

   Lògicament, el que hem exposat planteja el desplaçament dels articles 56, 57 i 58 RPSEL, tot això sense deixar d'observar que tant el text reglamentari, com la Llei que desplega, no conté cap mena de precepte sobre els sistemes de planificació de recursos humans i els nous plans d'ocupació, sense que això vulgui dir que les corporacions locals no puguin aplicar i desenvolupar-los ja que la disposició addicional vint-i-una LMRPP, afegida per la Llei 22/1993, de 29 de desembre, ha autoritzat les corporacions locals a adoptar plans d'ocupació, amb el model que n'ofereix l'article 18 de la norma bàsica i, també, altres sistemes de racionalització de recursos humans, mitjançant programes adaptats a les seves especificitats.

   Una altra qüestió és la previsió establerta per l'article 128.2 TRRL sobre la impossibilitat de nomenar personal amb caràcter no permanent per a places vacants que no hagin estat incloses en l'oferta pública d'ocupació. Sobre això he d'afirmar que aquest precepte sembla que conserva tota la vigència, en tractar-se d'una norma pròpia del règim local, sense correspondència amb la normativa bàsica estatal sobre funció pública; però també s'ha de considerar que, en el seu significat literal, aquesta norma ha deixat de tenir sentit, perquè, en el moment en què una plaça vacant dotada pressu-postàriament no s'ha d'incorporar obligatòriament a l'oferta pública d'ocupació i pot ser coberta indistintament pels sistemes de selecció externa o interna, sembla el més adequat a la lògica i finalitat de la normativa bàsica en aquesta matèria el que es preveu a l'article 5 de la Llei 9/1994, quan considera que el lloc de treball ocupat transitòriament per personal de caràcter no permanent que es consideri necessari per al funcionament normal dels serveis ha d'ésser indòs en la següent oferta d'ocupació pública o convocatòria de provisió que es faci, llevat que el lloc de treball estigui reservat a un funcionari de carrera o a un contractat laboral fix, criteri que al meu entendre ha de substituir el que preveu l'article 59 RPSEL.

   Pel que fa als sistemes de selecció del personal al servei de les entitats locals, s'ha d'esmentar la prioritat atorgada al sistema d'oposició de l'article 2 del Reial decret 896/1991, amb el qual no és compatible el tractament equiparable dels diferents sistemes selectius que conté l'article 63. la RPSEL. També, la previsió establerta per l'article 65 RPSEL, sobre la utilització del sistema de concurs per adquirir la condició de funcionari quan es tracta de llocs de treball corresponents a places singulars que pertanyen als grups A i B, o per proveir llocs de treball dels funcionaris del grup E i dels funcionaris dels cossos o escales d'administració especial, s'ha de contenir en els límits del precepte bàsic estatal que l'ha configurat com una excepció per a determinades places o funcions per desenvolupar; aspecte aquest que, segons el meu parer, queda suficientment reflectit en l'apartat segon de l'article 65 RPSEL, que fa referència expressa als llocs singulars que pertanyen als grups A i B que, per raons de les característiques i la tecnificació, han ser proveïts de persones de mèrits rellevants i condicions excepcionals, però no en el supòsit d'utilització del sistema de concurs per proveir llocs de treball dels funcionaris del grup E i dels funcionaris dels cossos o escales d'administració especial, supòsit que s'indueix, dels articles \69.2di 171.2Page 384 TRRL, on s'estableix que l'ingrés en l'esmentat grup i escales es farà per oposició, concurs o concurs-oposició lliure, segons acordi la corporació respectiva, interpretació que, segons el meu parer, no es pot mantenir després de l'aprovació del Reial decret 896/1991,²² tot i que l'article 297.2 i 3 LMRLC ho prevegi expressament.

   Una qüesció menor, però sens dubte amb una aka càrrega potencial, és l'afegitó que, en la definició del concurs com a sistema de selecció, s'ha realitzat en ei Reglament 364/1995, de 10 de març, precepte que no he trobat contingut en cap altra norma estatal o autonòmica, per la qual cosa, i d'acord amb el principi de supletorie-tat, podria aplicar-se al règim local. Sobre això, cal tenir en compte que la normativa autonòmica, en aquest cas l'article 42 de la Llei 17/1985, de 23 de juliol, de la funció pública de la Generalitat de Catalunya (LFPGC), defineix, en l'article 42, el concurs com la valoració dels mèrits, d'acord amb el barem inclòs en la convocatòria corresponent, la qual ha d'ésser pública i lliure, definició continguda exactament en l'article 297.1 LMRLC; semblantment, l'article 65 RPSEL, entén que la selecció per concurs consisteix a valorar, d'acord amb el barem inclòs a la convocatòria, determinades condicions que s'adiuen amb les característiques de la plaça que es cobreix, mentre que el precepte contingut en l'article 4 del Reial decret 364/1995 estableix que el concurs consisteix en la comprovació i la qualificació dels mèrits; així, doncs, el concurs és ara una tècnica dual consistent en la valoració dels mèrits, però, també, en la seva comprovació. La diferència es pot subratllar amb més força si ens fixem en l'article 27 de la Llei 9/1994, que es refereix a la provisió de llocs de treball, quan disposa que en els concursos, amb la finalitat d'avaluar els coneixements, les habilitats, la idoneïtat i la capacitat d'adaptació al nou lloc dels candidats, es pot exigir, a més, l'elaboració de memòries, la realització d'entrevistes i tests professionals o la valoració d'informes d'avaluació o d'altres sistemes similars.

   L'article 70 RPSEL fa referència a les bases de la convocatòria. Com ja hem dit abans, les esmentades bases han de contenir ara les previsions assenyalades en el Reial decret 364/1995, de 10 de març, sobre la duració màxima del procés de celebració dels exercicis, i també del rermini màxim per al començament i el centre o òrgan responsable del període de pràctiques o curs selectiu, perquè aquests preceptes cobreixen el buit que produeix l'eliminació d'una diposició bàsica estatal, amb la qual cosa, si entenem que l'esmentada derogació ha acabat desplaçant els preceptes autonòmics que s'hi ajustaven, hem de mantenir, també, l'activació de la supletorietat dels preceptes citats, com a mínim fins que la normativa autonòmica finalitzi l'adaptació a la reforma produïda en la legislació bàsica estatal.

   En canvi, hem de refusar la possibilitat oberta pel Reial decret 364/1994, en l'arti-cfe 22.3, on s'ha admès que els tribunals o les comissions de selecció puguin proposar un nombre d'aprovats superior al de les places convocades quan el procés selectiu comprengui, a més de les proves, un curs selectiu, possibilitat que segons el meu criteri no admet la norma bàsica esratal, que, en el seu article 18.5 LMRFP, continua mante-Page 385nint un precepte en aquest sentit, sens dubte incompatible amb la posició del Reglament estatal que, en aquest supòsit, ha afectat la jerarquia normativa.²³

   L'article 71 RPSEL ha enunciat els requisits dels aspirants que han de participar en un procés selectiu, entre els quals encara hi ha el de la nacionalitat espanyola, desconeixent el que es preveu a la Llei 17/1993, de 23 de desembre, sobre l'accés a determinats sectors de la funció pública dels nacionals dels altres Estats membres de la Comunitat Europea, l'acompliment de la qual exigiria a les corporacions locals una determinació de les escales, subescales, categories i places a les quals, d'acord amb els criteris de l'article 1 de la norma bàsica, poden accedir els nacionals dels altres Estats membres de la Comunitat Europea i els ciutadans dels Estats als quals, en virtut dels tractats internacionals subscrits per la Unió Europea i ratificats per Espanya, els sigui aplicable la lliure circulació de treballadors, en els termes en què aquesta es troba definida en el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea.

   L'article 72 RPSEL, que troba el seu fonament en l'article 299 LMRLC, relatiu a la composició dels tribunals, no sembla contradictori amb el Decret 896/1991, sempre que es garanteixi en l'esmentada composició el compliment del principi d'especialitat.²⁴ Així mateix, s'ha de tenir present que l'article 25 de la Llei 9/1994 preveu que, en tots els òrgans encarregats de la selecció, ha d'haver-hi un representant de l'òrgan competent en matèria de normalització lingüística, en qualitat d'assesor, amb veu però sense vot.

   L'article 74 RPSEL inicia les referències al procediment administratiu de selecció amb les figures de l'abstenció i la recusació, que s'han d'ajustar ara al que es preveu en els articles 28 i 29 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJAP i PAC). Així mateix, s'ha de tenir en compte que, contra les resolucions i els actes dels òrgans de selecció i els seus actes de tràmit que impedeixen continuar el procediment o produeixin indefensió, es podrà interposar recurs ordinari, de conformitat amb l'article 114 LRJAP i PAC, davant l'autoritat que n'hagi nomenat el president. Les resolucions dels tribunals i òrgans de selecció també vincularan l'Administració, sense perjudici que aquesta, si escau, pugui procedir a la seva revisió, d'acord amb el que estableixen els articles 102 i següents de la LRJAP i PAC. En aquesta línia convé també substituir el termini establert en l'article 78 RPSEL per esmenar les llistes d'admesos i exclosos per un de deu dies hàbils, i eliminar a l'efecte la referència a l'antiga Llei procedimen-tal.²⁵

   En l'article 82 RPSEL, s'estableix la possible superació d'un curs selectiu de formació o un període de pràctiques. Aquí s'ha de tenir en compte la regulació més detallada que sobre l'esmentat període ha introduït l'article 26 de la Llei 9/1994, iPage 386 també els preceptes del Reial decret 364/1995 sobre aquest període í el curs de formació continguts en l'article 24, preceptes que, per cert, han eliminat la possibilitat d'in-tegrar-se en una segona edició del curs de pràctiques en el supòsit de no superar el primer.

   Pel que fa al procediment de selecció del personal laboral, l'article 88.1 b RPSEL estableix una regulació relativa a la promoció interna o per cobrir les vacants del personal laboral que no sigui de nou ingrés, que és difícilment admissible en una norma reglamentària d'aquestes característiques i naturalesa. Sembla molt més adient la referència que el Reial decret 364/1995, en el seu article 28, fa als corresponents convenis col·lectius o a la normativa específica; el canvi normatiu, doncs, seria desitjable en una matèria on l'excés és un defecte d'inici.

   L'article 91 RPSEL preveu que el sistema normal de selecció del personal laboral és el concurs, tot i que les normes bàsiques estatals estableixen sobre això que el personal laboral serà seleccionat respectant el principi d'igualtat d'oportunitats i mitjançant els sistemes de concurs, oposició o concurs-oposició lliure en els quals es garanteixin en tot cas els principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat. Sobre això s'ha de recordar la consolidada jurisprudència dels nostres tribunals²⁶ que ha indicat la inexistència d'un principi de llibertat d'elecció de sistema selectiu, perquè el caràcter preferent de l'oposició ha d'operar també en l'àmbit local i en el si dels procediments de selecció del personal laboral, ja que, a través d'aquella, es pretén extremar en allò que sigui possible les garanties d'un procediment selectiu respectuós amb els principis d'igualtat i mèrit. En aquest sentit s'ha de mencionar el canvi qualitatiu que en l'Administració de l'Estat ha comportat el títol II del Reial decret 364/1995, que preveu la selecció del personal laboral fix de nou ingrés pels sistemes selectius d'oposició, concurs-oposició i concurs, sense determinar una opció, i també la remissió de la regulació de les convocatòries d'aquest personal a la normativa establerta per a la selecció dels funcionaris públics.

   Així mateix s'ha de tenir en compte que l'article 93 RPSEL preveu que, fins que no es formalitzin els contractes laborals els aspirants no tindran dret a cap percepció econòmica. Aquest precepte s'ha de matisar amb el de l'article 33 del Reial decret 364/1995, on s'estableix que els aspirants no tindran dret a cap percepció econòmica fins que no es formalitzin els contractes i s'incorporin als llocs de treball.

   Una última observació sobre l'absència en el RPSEL de previsions sobre l'assignació inicial de lloc de treball als funcionaris de nou ingrés. Aquí, l'article 32 de la Llei 9/1994 preveu que els funcionaris de nou ingrés ocupin amb caràcter general els llocs corresponents als nivells inferiors assignats al cos o escala a la qual pertanyen, i es deixa per a una futura regulació el procediment que cal seguir per a l'assignació de la primera destinació, mentre que l'article 26 del Reial decret 364/1995 fa un previsió expressa, directament i transitòriament aplicable fins que no s'estableixi una regulació autonòmica més completa, establint-se que l'adjudicació de llocs de treball als funcionaris de nou ingrés s'efectuarà d'acord amb les peticions dels interessats entre els llocs que se'ls ha ofert, segons l'ordre obtingut en el procés selectiu, sempre que compleixin els requisits objectius determinats per a cada lloc en les relacions de llocs de treball.

   En tot això cal tenir en compte que, d'acord amb la normativa bàsica estatal, en aquest cas l'article 22.1 LMRFP, els funcionaris que accedeixin a altres cossos i escalesPage 387 pel sistema de promoció interna tindran preferència per cobrir els llocs de treball vacants oferts sobre els aspirants que no procedeixin d'aquest torn. No obstant això, els funcionaris que ocupin de manera definitiva un lloc classificat en les relacions de llocs de treball com a propi del grup de procedència i de contingut substancialment coincident amb el lloc al qual han estat promoguts poden optar per romandre en el mateix Hoc.²⁷

En la matèria «promoció interna» el nostre punt de parada es fonamenta en el fet que el sistema de fonts aplicable és el mateix que ja hem exposat per a la selecció del personal al servei de les entitats locals. Aquesta opció s'ha de justificar en què l'esmentat sistema es planteja a l'article 134.2 TRRL, darrera del primer paràgraf, que precisament fa referència a la promoció interna i als percentatges de reserva de les places convocades en cada procés de selecció.

A partir d'aquí s'ha d'esmentar que l'article 99 RPSEL conté un concepte limitat d'allò que s'ha d'entendre com a promoció interna, precepte que s'ha de complementar amb les previsions de l'article 57 de la Llei 9/1994, que comprèn l'ascens des d'un cos o escala d'un grup a d'altres del grup immediatament superior, però també l'accés a un altre cos o una altra escala dins del mateix grup, amb la qual cosa és congruent amb l'article 22.2 LMRFP, redactat d'acord amb la Llei 23/1988, de 28 de juliol, tot i que aquest últim precepte no té el caràcter de norma bàsica.

Pel que fa a l'apartat 2 d'aquest article 99 RPSEL, ara s'ha de tenir en compte que, de conformitat amb l'article 60 de la Llei 42/1994, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d'ordre social, la promoció interna es pot portar a terme mitjançant proves independents de les d'ingrés, quan per conveniència de la planificació genera] dels recursos humans així s'autoritzi, amb la qual cosa ha deixat de tenir sentit referir-se a un torn diferenciat dintre de la convocatòria ordinària de selecció, ja que pot ser objecte de diferenciació la mateixa convocatòria.

Una altra qüestió que se'ns planteja és la determinació del nombre de places que es poden reservar per a la promoció interna en cada convocatòria. Aquesta determinació, segons l'article 99.1, és lliure,²⁸ d'acord amb la supressió produïda per la Llei 23/1988, de 28 de juny, del límit del 50% establert per a la reserva de vacants per a la promoció interna contingut en la primera redacció de la Ley 30/1984, de 2 d'agost, encara que es continua mantenint, a l'article 134.1 TRRL, el percentatge general de reserva del 50% de les places convocades per a tots els cossos i escales, i en el 169.2a TRRL, l'específic del 25% per a l'accés a la subescala tècnica d'administració general. El pro-Page 388blema que ara es pot plantejar rau en fins a quin punt són aplicables al personal dels ens locals els límits establerts per l'article 35 de la Llei 9/1994, on s'estableix que, a l'efecte de la promoció interna, les vacants no poden excedir el 65% de les places incloses a f'oferta, i s'ha de garantir un mínim d'un 20% de vacants en els casos en què hi hagi un cos o escala de grup inferior de la mateixa àrea o especialitat. Segons el meu parer, i de conformitat amb la prelació de fonts establerta a l'article 134.2 TRRL, l'esmentat sistema és avui aplicable al personal del ens locals, en el benentès que els percentatges de reserva remeten, l'un, al límit màxim que es pot reservar de totes les places incloses en una oferta pública d'ocupació, que lògicament no exclou convocatòries independents de promoció interna amb totes les places que s'hi reservin, sempre que es respecti el límit general sobre el total de places convocades en la mateixa oferta; en canvi, penso que l'altre límit es refereix al mínim garantit per a la promoció interna a cadascuna de les convocatòries per a la cobertura de places d'un determinat cos o escala.

Per finalitzar aquesta matèria, cal mencionar que l'article 100 RPSEL, on s'estableix la condició de tenir una antiguitat mínima de dos anys a l'escala o subescda a la qual es pertany, pot ser ara completat amb l'article 76 del Reial decret 364/1995, que remet l'esmentat límit al dia de la finalircació del termini per a la presentació de sol·licituds de participació; i assenyalar que l'article 36 de la Llei 9/1994 condiciona ei precepte del 102 RPSEL, en establir que si el nombre d'aspirants que superen els processos selectius és inferior al de places convocades en alguns dels torns, el nombre resultant de vacants es pot incorporar del torn de promoció interna al torn lliure i a l'inrevés, sempre que les bases de la convocatòria ho disposin.

Pel que fa a la mobilitat, els articles 106 i 107 RPSEL, de desplegament dels articles 302 i 308 LMRLC, originen un problema de congruència amb els articles 17 i 45 de la Llei 9/1994, en regular els dos preceptes la situació dels funcionaris que voluntàriament, mitjançant els sistemes de provisió de llocs o per transferència, passen a ocupar amb caràcter permanent llocs de treball adients als propis del seu cos o escala en altres administracions. Segons els articles 106 i 107 RPSEL, la designació o transferència dels esmentats funcionaris determina simultàniament l'accés a la funció pública de la nova Administració a la qual passen a prestar serveis i l'adscripció a un lloc concret; en l'Administració d'origen, el funcionari queda en situació d'excedència voluntària, i s'integra en el cos o escala del mateix grup de la nova Administració pública que sigui equivalent, amb respecte dels drets econòmics inherents al grau personal que té reconegut. En canvi, de conformitat amb els articles 17 i 45 de la Llei 9/1994, els funcionaris que accedeixen a llocs de treballs d'altres administracions mitjançant convocatòries de provisió, a diferència dels que hi accedeixen per mitjà d'un procés de transferència, no s'integren a la funció pública de l'Administració corresponent, sinó que simplement passen a ocupar amb caràcter permanent llocs de treball adients, restant en els dos supòsits, de provisió i transferència, en la seva Administració d'origen en la situació de serveis en altres administracions públiques; en aquesta situació, els funcionaris conserven la condició de funcionaris de l'Administració de procedència, però sense reserva de plaça i destinació, i se'ls aplica el règim estatutari vigent en l'Administració pública en què prestin serveis. En tot cas aquesta contradicció s'ha de resoldre a favor de la legislació de funció pública autonòmica, ja que la disposició derogatòria de la Llei esmentada deroga explícitament l'article 302.3 i el 308.3 LMRLC.

-------------------------

[1] Es pot veure, sobre aquesta qüestió, el treball de Fernando Sainz Moreno, «La tècnica normativa: el seu significat dins el context autonòmic», a Tècnica normativa. El procediment intern d'elaboració de les normes, Comitè Assessor per a l'estudi de l'Organització de l'Administració, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1991, pàg. 32 i seg.

[2] Sobre l'adequació de les normes i el compliment dels postulats de l'Estar social de dret, es pot veure el treball de M. Jesús Montoro Chiner, Adecuaciòn alordenamiento y factibilidad: presuputsws dt calidad de las normas. Centro de Estudiós Constitucionales, Madrid, 1989.

[3] Al tancament d'aquest treball es té notícia de la tramitació pel Ministeri per a les Administracions Públiques (MAP) d'un projecte de Reial decret pel qual s'adeqüen els nivells de complement de destinació delí funcionaris de l'Administració local, que vol modificar cl Reial decret 861/1986, de 26 d'abril, per tal d'establir uns intervals de nivells dels llocs de treball més propers ais dels funcionaris civils de l'Administració de t'Estat, regulats en l'article 71 del Reial decret 364/1995, de 10 de març, distingint a aquests efectes entre corporacions locals amb població superior a 20.000 habitants, corporacions amb població entre 5.001 i 20.000 habitants i corporacions amb població inferior a 5-000 habitants.

[4] Indicació de la qual es fa esment sense voler prejudicar la conveniència i oportunitat de regular en el RPSEL, amb la intensitat i penetració que es va produir, el règim j urídic del personal laboral al servei de les administracions locals, oblidant sobre aquesta qüestió que la Generalitat de Catalunya manca de comperències normatives en matèria laboral, posició defensada amb contundència argumenta] per part de la central sindical CC.OO. i la seva defensa jurídica amb motiu dels conflictes jurídics produïts per l'aprovació del Reglament.

[5] Un exemple típic d'aquesta situació seria el consotci del Museu Nacional d'Art de Catalunya, perquè, en els seus estatuts, aprovats per Decrer 51/1991, de 4 de març, es definia la naturalesa jurídica del Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya com un consorci de dret públic constituït per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. En l'article 2 s'establia que aquest Patronat es regiria per aquells estatuts, pels reglaments de règim interior que es poguessin aprovar i per la Llei de museus i, en els aspectes que aquestes normes no prevegin, per la legislació administrativa de la Generalitat de Catalunya. Amb això s'ha configurat aquest consorci com un consorci autonòmic, que en matèria de personal s'ha de regir pel règim jurídic aplicable al personal de l'Administració pública de la Generalitat de Catalunya. El problema es planteja quan, de conformitat amb l'article 191 del RPSEL, els funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona s'adscriuen al Consorci, però mantenint alhora la situació de servei actiu a l'Administració d'origen i el seu règim local (cosa que seria possible sempre que l'esmentat consorci hagués estat un consorci local, dependent, com a ens instrumental, d'una associació d'ens locals i subjecte, per tant, a aquell règim i no al règim jurídic autonòmic).

[6] STC 214/1989, de 21 de maig, per la qual es va declarar la inconstitucionalitat de l'article 5 de la Llei de bases de règim local.

[7] S'han de considerar normes amb continguts bàsics, pel que fa a l'article 149.1.18 CE, les successives reformes de la LMRFP, com ara la Llei 22/1993, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de reforma del règim jurídic de la funció pública i de la protecció per desocupació; la Llei 42/1994, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d'ordre social, i la Llei 4/1995, de 23 de març, de regulació del permís parental i per maternitat. Però també s'ha de considerar norma bàsica un seguit de preceptes de la Llei articulada de 1964 de funcionaris civils de l'Estat, aprovada pel Decret 315/1964, de 7 de febrer, que, en funció del seu paper integrador en el marc de l'estatut dels funcionaris públics, la jurisprudència ha considerat com a bàsics. A més, s'ha de considerar com a norma bàsica una parc de la Llei 9/1987, de 12 de maig, d'òrgans de representació, determinació de les condicions de treball i participació del personal al servei de les administracions públiques, modificada per la Llei 7/1990, de 19 de juliol, de negociació col·lectiva i participació en la determinació de les condicions de treball dels empleats públics, i modificada per la Llei orgànica 18/1994, de 30 de juliol, que conté la normativa d'eleccions a òrgans de representació del personal al servei de les administracions públiques. Tot això, sense perdre de vista la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques; la Llei i 7/1993, de 23 de desembre, sobre l'accés a determinats sectors de la funció pública dels nacionals dels altres estats membres de la Comunitat Europea, i la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals. En el marc reglamentari, s'ha de esmentar pel seu contingut bàsic, el Reial decret 861/1986, de 25 d'abril, sobre nou règim retributiu dels funcionaris de l'Administració local, i el Reial decret 896/1991, de 7 de j uliol, pel qual s'estableixen les regles bàsiques ï els programes mínims als quals s'ha d'ajustar el procediment de selecció dels funcionaris de l'Administració local.

[8] Un comentari d'aquesta Sentència es pot trobar a Tomàs Font Uovet (dir.), Anuari del Govern Local 1995, Diputació de Barcelona-Marcial Pons, Madrid, 1995, pàg. 264 i seg.

[9] Convé plantejar-se l'admissibilitat de la transformació de la figura de l'interí en una figura a temps determinar, tanc pel que fa a la funció pública autonòmica com pel que fa a la local, ja que, al meu entendre, la LFCE, a la qual es pot atribuir per inducció naturalesa bàsica en aquest aspecte, no preveu aquesta possibilitat, en establir en l'article 5.2 que són funcionaris interins els qui, per raó de necessitat o d'urgència, ocupen places de plantilla fins que aquestes no puguin ser cobertes per funcionaris de carrera. Sembla, doncs, que és el compliment d'una condició, o sí es vol la inexistència de la condició que va donar lloc al seu nomenament (la manca de necessitat o d'urgència, la provisió de la plaça per funcionari de carrera o la renúncia de l'interessat), el que ha de determinar la pèrdua de la condició d'interí. També sembla discutible la configuració d'una nova sanció, la revocació del nomenament interí, diferenciada de la separació de servei. En primer lloc, perquè trenca el principi d'equiparació d'obligacions i drets entre els interins i els funcionaris de carrera, llevat del dret a la permanència, i, en segon lloc, perquè l'esmentada sanció és desconeguda en la legislació estatal, és a dir, en l'article 91 de la LFCE, regulador de les sancions que es poden imposar als funcionaris públics, que, també, per inferència i en el sentit material que s'han de donar a les normes contingudes en la legislació preconstitucional, sens dubte, té caràcter bàsic, i en l'article 148 TRRL, norma bàsica en aquesta matèria pel que fa a la funció pública local, tal com s'ha afirmat per interlocutòria del TSJC de 26 de novembre de 1993.

[10] Es poden veure, a tall d'exemple, la STSJ de Catalunya, de 10 de març de 1993, la STSJ d'Extremadura de 17 de desembre de 1993 i la STSJ de Castella-La Manxa, de 17 de gener de 1990.

[11] Altra qüestió és la mala comprensió que de la figura del personal directiu conté el RPSEL. Aquesta figura adopta un perfil dual a l'article 313 de la LMRLC. D'una banda, la Llei fa referència a una Figura gerència I quan la complexitat dels serveis d'un ens local ho requereixi; de l'altra, es pot admetre la interpretació realitzada pel Reglament del personal directiu per una àrea o servei complex.

[12] No sense plantejar una forta polèmica en el si de la doctrina laboral, centrada, precisament, en la possibilitat d'obrir un nou supòsit de contractació laboral temporal mitjançant una norma reglamentària, tal com es pot comprovar en el treball de José Manuel López Gómez, El règimen jurídica del personal laboral de las administraciones públicas, Civitas, Madrid 1995, pàg. 309 i seg.

[13] A més, el precepte del RPSEL pot ser considerat una contradicció ens els seus propis termes, ja que, el pressupòsit de la urgència és necessari per a qualsevol nomenament de funcionari interí.

[14] El Reial decret 364/1995, de 10 de març, pel qual s'aprova el Reglament general d'ingrès del personal al servei de l'Administració general de l'Estat i de la provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris civils de l'Administració de l'Estat, estableix en l'article 35 que els contractes del personal laboral no permanent s'hauran de celebrar de conformitat amb els principis de mèrit i capacitat, com no podria ser d'una altra manera, ja que no hi ha en la nostra legislació un precepte jurídic que afirmi que la contractació laboral temporal de les administracions públiques sigue lliure i no hagi de respectar el principis d'igualtat i mèrit, cot i que és perfectament comprensible que, de conformitat amb el principi d'eficàcia proclamat per l'article 103.1 CE, els procediments de selecció del personal de caràcter no permanent no hagin de tenir els mateixos requisits i formalitats que els processos de selecció per a la contractació del personal permanent. Sobre això, es pot complir amb els principis d'igualtat i de mèrit mitjançant el procediment de concurs únic i borsa de treball o llistes d'espera, obtingudes, també, per mitjà d'altres processos de selecció de personal. En aquest sentit sembla que de la legislació autonòmica actualment vigent es desprèn que el procediment que caldria utilitzar i que acreditaria suficientment el principi d'igualtat i mèrit seria et d'un concurs únic anual, amb convocatòria pública, per tal d'integrar una borsa de treball de la qual es nodririen Ics contractacions de caràcter no permanent que calgués realitzar en el transcurs d'aquella anualitat.

[15] On s'ha plantejat la qüestió d'incostitucionalitat de l'article 92.2 LBRL.

[16] Normativa autonòmica que en alguna comunitat ha previst expressament aquesta possibilitat. Així, per exemple, l'article 33 del Decret legislatiu d'Extremadura 1/1990, de 2(5 de juliol, del text refós de la Llei de funció pública, estableix que: «Les corporacions locals classificaran els seus llocs de treball i confeccionaran les relacions corresponents de conformitat amb l'establert en la legislació estatal que els sigui d'aplicació i, en allò no previst per aquella, conforme als principis establerts en aquesta Llei». Semblantment, la Llei 5/1994, de 24 d'octubre, de modificació parcial i urgent del text tefós de la Llei de la funció pública valenciana, en el seu article 13, disposa que: «les corporacions locals i les universitats classificaran els seus llocs de treball i aprovaran les seves relacions conforme a l'establert en aquesta Llei i en la seva pròpia normativa». Aquesta norma ha estat recentment modificada pel Decret legislatiu de 24 d'octubre de 1995, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de la funció pública valenciana, i es disposa, en l'article 14.3, que cadascuna de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana confeccionarà les seves relacions de llocs de rreball de conformitat amb les normes i principis assenyalats per aquell text legal. La nostta legislació autonòmica de funció pública no conté un precepte similar, però s'ha de tenir en compte que la disposició final segona de la Llei 9/1994, de 29 de juny, compromet el Govern de la Generalitat a aprovar en el termini màxim de dos anys a comptar des de l'entrada en vigor de la Llei, un projecte de llei sobre la funció pública de les administracions catalanes que comprengui l'harmonircació, la refosa i, si escau, la regulació del règim jurídic del personal de la Generalitat, dels consells comarcals i de les corporacions locals.

[17] L'article 2.3 del Reial decret 800/1995, de 19 de maig, pel qual es regula l'accés a determinats sectors de la funció pública dels nacionals dels altres estats membres de la Unió Europea, assenyala que: «En les relacions de llocs de rreball s'especificaran els llocs en els quals, en tot cas, sigui exigible la nacionalitat espanyola».

[18] És a dir, avui, el Reia] decret 896/1991, de 7 de juliol, pel qual s'estableixen les regles bàsiques i els programes mínims als quals s'ha d'ajustar el procediment de selecció dels funcionaris de l'Administració local.

[19] De conformitat amb aquell, l'aprovació i publicació de l'oferta pública anual s'ajustarà al que es disposa en la legislació bàsica de l'Estat sobre funció pública.

[20] Convé tenir en compte que l'anterior redacció de l'article 18 LRFP no preveia un termini per .i l'aprovació i publicació de l'oferta pública. Aquest precepte es limitava a establir l'existència d'una oferta anual d'ocupació que, un cop aprovada, obligaria els òrgans competents, dintre del primer trimestre de cada any, a la convocatòria de les places vacants compromeses en aquesta. Desapareguda aquesta previsió amb la reforma de 1993, el Reial decret 364/1995, pel qual s'aprova el Reglament general d'ingrés, provisió de llocs de treball i promoció professional, en el seu article 8 preveu que l'oferta d'ocupació serà aprovada, si escau, en el primer trimestre de cada any, tot i que s'excepciona aquest precepte quan existeixin necessitats urgents d'incorporació del personal, supòsit en el qual el Govern podrà aprovar ofertes d'ocupació per a àmbits específics. Així, doncs, el termini d'un mes és un precepte propi del règim local, que al meu entendre s'ha de mantenir amb les salvetats exposades més amunt.

[21] L'article 15 de la Llei 9/1994, ha eliminat de l'article 32.1 de la Llei 17/1985, de 23 de juliol, de la Funció pública de l'Administració de la Generalitat la referència a aquest termini.

[22] Tal com es poc veure a la STS de 18 d'abril de 1995 (Ar. 5265). Convé tenir en compte que la legislació autonòmica sobre funció pública ha limitat sempre la utilització del sistema de concurs a places especials dels grups A i B. A més l'article 23 de la nova Llei 9/1994 demana ara que aquesres places especials, per poder ésser proveïdes per concurs de mèrits, han de figurar especificades en un annex del pressupost i també en la relació de llocs de treballs.

[23] Sobre això es pot veure la STS de 9 de juny de 1995 (Ar. 4961).

[24] El que no està expressament previst en l'article 72 RPSEL, tot i que es pot entendre inclòs en les condicions d'idoneïtat que l'apartat 2 demanda als membres dels òrgans de selecció, en canvi, sembla que principi d'especialitat està expresament previst en l'article A.e del Reial decret 896/1991, que té el caràcter de precepte bàsic. Cal tenir en compte l'especial incidència que el principi d'especialitat té en la nova Llei 9/1994, on, en el seu article 25, s'estableix l'obligació de garantir la presència en els tribunals o òrgans tècnics de selecció de funcionaris amb «coneixements especialitzats sobre el contingut dels llocs de treball que se seleccionen», precepte clau a la llum del que es diposa en l'article 66 del mateix text legal.

[25] En aquest sentit es poden consultat els articles 14, 15.5 i 20.1 del Reial decret 364/1995, que avui es l'única norma reglamentària de selecció adaptada a ia LRJAP i PAC.

[26] STS de 18 d'abril de 1995 (Ar. 5265).

[27] Cal tenir present que aquesta norma prevista al paràgraf 5è de l'article 22.1 LMRFP no té caràcter bàsic, però aquesta és present, també, a l'article 35 de la Llei 9/1994 i a l'article 78 del Reial decret 364/1995, aplicables per aquest ordre d'acord amb la jerarquia de fonts prevista pel TRRL per a la selecció.

[28] Un altra qüestió que ens podríem plantejar és fins a quin punt l'esmentat article del Reglament ha respectat la jerarquia normativa, ja que l'article 303 LMRL preveu que es pot reservar per a aquesta promoció fins a un cinquanta per cent de les vacants de cada convocatòria. Ara bé, aquest precepte, segons el meu parer, remet a la seva concordança amb el que es disposa a la normativa bàsica estatal, concordança que en aquest moment s'ha de trobar en la línia proposada pel desplegament reglamentari.