LLEI 28/1991, de 13 de desembre, de les mutualitats de previsió social. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 1581, pàg. 2228, de 10.4.1992).

Objecte i àmbit de la Llei

-1 L'objecte d'aquesta Llei és la regulació de la previsió social i de les entitats que l'exerceixen, en l'àmbit de Catalunya.

-2 Als efectes d'aquesta Llei, s'entén que són de previsió social les activitats previsores, basades en la solidaritat entre persones, que es fan sense afany de lucre, segons una modalitat asseguradora de caràcter voluntari encaminada a protegir els socis, les persones que ells designin o llurs béns contra circumstàncies o fets de caràcter fortuït i previsible, mitjançant aportacions dels socis o d'entitats o persones protectores o bé en règim de concert.

Entitats i formes d'actuació

-1 Les mutualitats de previsió social són entitats privades, no integrades en el sistema de seguretat social obligatòria, que, sense afany de lucre i amb caràcter independent o complementari de la seguretat social, es dediquen a la previsió social i a les activitats de caire social que els són autoritzades.

-2 Les mutualitats poden actuar a quota fixa, a quota variable o en tots dos règims. Actuen a quota fixa quan tenen per objecte la cobertura comú als socis dels riscs assegurats mitjançant una quota fixa pagadora al començament del període de risc. Actuen a quota variable quan tenen per objecte la cobertura comú mitjançant el cobrament de derrames amb posterioritat als sinistres.

Requisits

-1 Per tal que les mutualitats o les germandats tinguin caràcter d'entitats de previsió social i puguin gaudir, si escau, dels avantatges fiscals regulats per llei, han de complir els requisits següents:

1. No tenir afany de lucre.

2. Atorgar prestacions o practicar operacions únicament de les previstes en aquesta Llei.

3. Tenir establerta la igualtat de drets i d'obligacions per a tots els socis, sens perjudici que les aportacions i les prestacions tinguin la relació que estableixin els estatuts segons les circumstàncies que concorrin en cadascun dels mutualistes.

4. Conferir als socis la condició d'assegurats o de subscriptors de l'assegurança o bé totes dues condicions.

5. No posar altres límits a l'ingrés a la mutualitat que els fixats per raons justificades en els estatuts aprovats per l'òrgan administratiu competent.

6. No permetre que la responsabilitat dels socis de la mutualitat per raó dels deutes socials superi la tercera part de la suma de les quotes que hagin satisfet en els darrers tres exercicis, independentment de la quota de l'exercici corrent.

7. No abonar remuneració de cap mena als administradors per llur gestió.

8. Fer directament la pròpia entitat la incorporació dels socis, sense mediació, i evitar que les despeses d'administració excedeixin el límit fixat per l'òrgan administratiu competent.

-2 Els requisits a què es refereix l'apartat 1 han de constar en els estatuts de cada mutualitat.

Assumpció de riscs

-1 Les mutualitats assumeixen directament i totalment els riscs garantits a llurs socis i només poden fer operacions de reassegurança o coassegurança, en qualsevol forma, amb llur federació.

-2 S'ha de regular per reglament l'activitat asseguradora de les federacions.

Riscs assegurables

-1 En la previsió de riscs sobre les persones, les mutualitats poden cobrir les contingències següents:

1. Mort, vellesa, accident i invalidesa per al treball, en forma de capital o de renda.

2. Viduïtat i orfenesa, en forma de capital o de renda.

3. Subsidis per matrimoni, per fills, per maternitat, per malaltia i per defunció.

4. Ajuts familiars motivats per fets o actes jurídics que impedeixin d'exercir temporalment la professió.

   -2 En la previsió de riscs sobre les coses, les mutualitats poden garantir els béns següents:

1. Habitatges protegits o qualificats com a d'interès social, si són habitats pel mateix mutualista i per la seva família o constitueixen annexos indispensables per a l'explotació agrícola o ramadera familiar o per a l'exercici professional.

2. Ramats, eines de conreu i maquinària agrícola, si són part de la unitat d'explotació familiar.

3. Collites de finques cultivades directament i personalment per l'agricultor, si no queden compreses en el Pla Anual d'Assegurances Agràries Combinades.

4. Embarcacions de menys de cinquanta tones de registre brut i arts de pesca, si són patrimoni familiar o instruments de treball propi.

5. Instruments de treball d'artesans, de petits industrials i de comerciants, si són persones físiques i no tenen ocupats més de cinc treballadors.

   -3 Les mutualitats poden fer també operacions d'assegurança de prestació de serveis, en qualsevol modalitat, com són l'assistència sanitària, l'enterrament i la defensa jurídica.

   -4 Les prestacions que atorguen les mutualitats especificades pels apartats 1, 2 i 3 han d'ésser regulades pels reglaments corresponents, que han d'ésser aprovats per l'òrgan administratiu competent i poden ésser incorporats als estatuts o redactats separadament d'aquests.

Límit de les prestacions econòmiques Les prestacions econòmiques que cada mutualitat garanteix a cada soci pels riscs, tant sobre les persones com sobre les coses, no poden ésser superiors als límits que en cada moment siguin fixats per l'òrgan administratiu competent, sens perjudici del que disposa la disposició transitòria tercera.

Objecte social, denominació i domicili

-1 L'objecte social de les mutualitats és la previsió social, tal com és definida per l'article 1. L'objecte social pot incloure, a més, el desenvolupament d'activitats connexes amb la previsió social o que hi siguin directament relacionades i el desenvolupament d'altres activitats de caire social degudament autoritzades per l'òrgan administratiu competent.

-2 Els estatuts poden determinar la destinació dels excedents lliures, a finalitats de tipus social, no directament relacionades amb la previsió social.

-3 En la denominació i en la documentació de les mutualitats regulades per aquesta Llei hi han de figurar les indicacions "mutualitat", o similar, i "de previsió social", que poden ésser substituïdes per la sigla "MPS".

-4 Els estatuts han de fixar el domicili social i l'àmbit d'actuació territorial de la mutualitat. La mutualitat no pot estendre aquest àmbit sense haver obtingut prèviament l'autorització de l'òrgan administratiu competent.

Capítol II Condicions per a accedir a l'activitat i desenvolupar-la

Constitució i inscripció

-1 Poden constituir mutualitats de previsió social tant les persones físiques com les jurídiques. El nombre mínim de socis per a la constitució d'una mutualitat és de cinquanta.

-2 L'acte constitutiu és l'acord de constitució de l'entitat i d'aprovació dels estatuts que l'han de regir, pres en assemblea dels seus promotors. Aquest acord ha d'ésser formalitzat en escriptura pública.

-3 L'assemblea constituent ha de nomenar la junta directiva, o bé una comissió gestora que representi els promotors, perquè sol·liciti la inscripció de la mutualitat.

-4 Els promotors han de sol·licitar la inscripció de la mutualitat a l'òrgan administratiu competent i lliurar-li una còpia autèntica de l'escriptura pública en què consti l'acord de constitució i d'aprovació dels estatuts i del reglament de les prestacions.

-5 La qualificació favorable de la documentació esmentada en l'apartat 4 implica la inscripció de la mutualitat en el Registre de les Mutualitats de Previsió Social Voluntària de Catalunya, mitjançant la qual la mutualitat adquireix personalitat jurídica. Només a partir de la inscripció dels estatuts i els reglaments i de l'autorització administrativa les mutualitats de previsió social poden iniciar llur activitat asseguradora.

Accés a l'activitat

-1 Per poder exercir la previsió social cal haver obtingut de l'òrgan administratiu competent l'autorització administrativa corresponent, mitjançant la qualificació favorable i la inscripció dels reglaments de les prestacions que presenti la mutualitat, els quals han d'haver estat aprovats en assemblea.

-2 Els reglaments s'han d'ajustar al que disposen aquesta Llei i la legislació vigent en matèria d'assegurances i han d'anar acompanyats de la documentació tècnica que es determini per reglament.

-3 La qualificació favorable, la inscripció dels estatuts i dels reglaments i l'autorització administrativa es poden fer en un sol acte.

Registre de les mutualitats

-1 L'òrgan administratiu competent porta el Registre de les Mutualitats de Previsió Social Voluntària de Catalunya, amb funcions de qualificació, inscripció i certificació dels actes referits a les mutualitats i a llurs agrupacions o federacions que d'acord amb aquesta Llei hagin d'ésser registrats.

-2 L'eficàcia del Registre de les Mutualitats de Previsió Social Voluntària de Catalunya, que té caràcter constitutiu, es basa en els principis de publicitat formal i de legalitat. El Registre té caràcter públic i no se'n pot invocar la ignorància.

-3 Es preceptiva la inscripció en el Registre de les Mutualitats de Previsió Social Voluntària de Catalunya dels actes següents:

1. La constitució, la fusió, l'escissió i la transformació de les entitats de previsió social.

2. Les modificacions dels estatuts i l'aprovació o la modificació dels reglaments de les prestacions.

3. Els nomenaments, els cessaments i les renovacions de les persones físiques o dels representants de les persones jurídiques que integren les juntes directives i els nomenaments i els cessaments dels qui, per qualsevol títol, porten la direcció efectiva de les entitats.

4. La dissolució i l'extinció d'entitats de previsió social.

5. Qualsevol altre que sigui determinat per la legislació vigent.

-4 S'han de regular per reglament les anotacions i les cancel·lacions registrals i el funcionament del Registre de les Mutualitats de Previsió Social Voluntària de Catalunya.

Contingut dels estatuts

-1 El contingut dels estatuts de les mutualitats s'ha d'ajustar al que disposen aquesta Llei, les disposicions complementàries i la legislació que els sigui aplicable amb caràcter subsidiari.

-2 Els estatuts de les mutualitats han d'incloure els requisits que estableix l'article 3 i, com a mínim, han d'indicar específicament:

1. La denominació, l'objecte social, la data d'inici de l'activitat i la durada d'aquesta.

2. El domicili social.

3. L'àmbit territorial, si no és el de tot el territori de Catalunya.

4. La indicació de la forma en què ha d'operar l'entitat, d'acord amb l'article 2.2.

5. Les bases generals de l'organització associativa, les normes de delegació de vot a l'assemblea general, el procediment per a prendre els acords, les competències i la composició dels òrgans de govern, el sistema d'elecció i de remoció dels càrrecs i de renovació i provisió de les vacants dels càrrecs, assegurant en tot cas que el funcionament i el control de l'entitat siguin democràtics.

6. Les normes sobre la quota d'entrada, el fons de maniobra i l'homogeneïtat qualitativa i quantitativa dels riscs, en el cas de les mutualitats que operen a quota variable.

7. Els drets i els deures dels socis i les condicions objectives d'admissió, d'exclusió i de baixa.

8. La responsabilitat dels qui exerceixen funcions directives.

9. El procediment de modificació dels estatuts.

10. El sistema pel qual els socis poden examinar les propostes econòmiques o els documents comptables relacionats a punts de l'ordre del dia de l'assemblea general.

11. La tipificació de faltes i sancions, el procediment sancionador i els recursos possibles.

12. La submissió del col·lectiu i de cadascun dels mutualistes a la jurisdicció dels tribunals del domicili social pel que fa a les relacions societàries.

    -3 Els estatuts de les mutualitats poden també:

1. Garantir la participació efectiva dels mutualistes en el govern de l'entitat, tenint en compte el tipus de col·lectiu, l'existència de persones protectores, si s'escau, la zona geogràfica, el sector econòmic i les altres circumstàncies pertinents, i regular les assemblees generals de compromissaris i la forma de designació d'aquests, respectant en tot cas la participació democràtica mitjançant el vot lliure, directe i secret.

2. Regular la constitució del fons mutual, que no pot ser inferior al límit mínim fixat per la normativa legal, i les normes de retorn de les quantitats aportades i de pagament d'interessos, d'acord amb l'article 15.

3. Fixar el límit fins al qual la junta directiva pot autoritzar els actes de disposició relatius a drets socials i financers o a avals aliens a l'activitat asseguradora amb càrrec al patrimoni mutual.

4. Establir causes complementàries de les que són establertes per llei per a la dissolució de l'entitat i dictar normes complementàries sobre la liquidació i sobre la destinació dels fons sobrants.

5. Regular la protecció dels drets dels socis en cas de dissolució.

6. Establir la possibilitat de destinar els excedents lliures a finalitats de tipus social, d'acord amb el que disposa l'article 7.2.

7. Establir qualsevol altre pacte legal que es consideri convenient.

   Capítol III Els socis

Socis

-1 Qualsevol persona pot pertànyer com a soci, associat o mutualista, que són denominacions equivalents, a una mutualitat regida per aquesta Llei, sense altres limitacions que les derivades dels límits dels riscs assegurats fixades pel reglament de la mutualitat o les condicions específiques que estableixin els estatuts.

-2 El nombre mínim de socis d'una mutualitat és en tot moment de cinquanta.

-3 Tenen la condició de soci les persones físiques o jurídiques afiliades a l'entitat que poden obtenir-ne alguna prestació per a ells, per a llurs drethavents o per a persones vinculades a ells per llaços familiars, de treball, de convivència o d'associació, de conformitat amb el que estableix aquesta Llei. També tenen la condició de socis, en el cas de riscs sobre les coses, els qui tenen un interès legítim en els béns sobre els quals recau el risc.

-4 Són persones protectores les persones físiques o jurídiques que, tot i no ésser subjectes de prestacions de la mutualitat, contribueixen a mantenir-la i desenvolupar-la. Les persones protectores poden tenir una participació en els òrgans de govern, d'acord amb el que estableixin els estatuts, però en cap cas no poden assolir un nombre de vots que els permeti de controlar els òrgans socials, en detriment de llur funcionament democràtic.

-5 La incorporació de socis a les mutualitats es fa directament per mitjà de serveis o representacions propis. Els socis poden participar en la captació de nous associats i en la gestió de cobrament de quotes, en el qual cas poden percebre la compensació econòmica adequada pels seus serveis, en la forma que estableixi la junta directiva de la mutualitat.

Drets i deures dels socis

-1 Els drets dels socis són:

1. Assistir a les assemblees generals, d'acord amb el que estableixin els estatuts, amb dret de veu i vot per a adoptar acords.

2. Elegir els òrgans de govern i ésser-ne elegits membres.

3. Rebre la informació necessària per a poder participar en les assemblees generals, especialment la relativa als aspectes comptables i financers que han d'ésser sotmesos a l'aprovació de l'assemblea general ordinària.

4. Donar-se de baixa voluntàriament, d'acord amb el que estableix l'article 15.

5. Percebre les prestacions que els pertoquin, en els termes i en les condicions que siguin establerts per reglament, i les derrames actives o de retorn que siguin acordades.

6. Qualsevol altre que els sigui reconegut per llei o pels estatuts.

   -2 Els deures dels socis són:

1. Complir els acords vàlidament contrets pels òrgans de govern.

2. Pagar les quotes aprovades i les derrames i les aportacions establertes, dins els límits fixats per llei o pels estatuts.

3. Qualsevol altre deure que els sigui imposat per la normativa aplicable o pels estatuts.

Prestacions Els socis tenen dret a rebre els serveis, les pensions, les indemnitzacions i els subsidis derivats de les prestacions garantides. Les prestacions no es poden alterar sense haver modificat els reglaments.

Baixes voluntàries

-1 El mutualista que es dóna de baixa de l'entitat voluntàriament té dret a percebre les derrames actives i el valor del rescat, si s'escau, i està obligat a pagar les derrames passives acordades degudament i no satisfetes. També té dret que, un cop aprovats els comptes de l'exercici en què es produeix la baixa, li siguin retornades les quantitats que hagi aportat al fons mutual, amb els interessos corresponents, que mai no poden ésser superiors a l'interès legal del diner, sempre que, en el cas que ho determinin els estatuts, les aportacions no s'hagin consumit en compliment de la funció específica del fons i la part del fons mutual a retornar pugui ésser substituïda pels excedents de l'exercici.

-2 Abans de retornar al mutualista les aportacions al fons mutual, d'acord amb l'apartat 1, cal haver-ne deduït les quantitats que degui a la mutualitat.

-3 La devolució a què es refereix l'apartat 1 no és procedent si les quantitats aportades al fons mutual han estat consumides en el compliment de la funció específica del fons. En qualsevol cas, cap altra liquidació amb càrrec al patrimoni social de la mutualitat no és procedent en favor del soci que es doni de baixa.

Drets i deures de les persones protectores Els estatuts han d'establir els drets i els deures de les persones protectores, respectant la normativa legal.

Capítol IV Relacions de la mutualitat amb els mutualistes

Quotes, derrames i aportacions

-1 Les mutualitats de previsió social no poden exigir a llurs socis més quotes, derrames i aportacions que les que resulten d'aplicar els estatuts i els reglaments.

-2 Si la primera quota o derrama, tant de prima fixa com variable, no ha estat pagada per causa atribuïble al mutualista, la mutualitat té dret a donar-lo de baixa de la prestació o a exigir el pagament de la quota no pagada en via executiva sobre la base del document d'inscripció. Si no s'estableix expressament el contrari, la mutualitat, en cas que es produeixi un sinistre i encara no hagi estat pagada la quota, queda deslliurada de les seves obligacions.

-3 En cas de manca de pagament de les quotes successives a la primera, la cobertura atorgada queda en suspens un mes després del dia del venciment. Si la mutualitat no reclama el pagament dins els sis mesos següents al venciment de la quota, s'entén que l'assegurança queda extingida. En qualsevol cas, la mutualitat, quan la cobertura queda en suspens, únicament pot exigir el pagament de la quota del període de risc en curs.

-4 Si la relació no ha quedat resolta o extingida segons el que estableixen els apartats 2 i 3, la cobertura torna a tenir efectes l'endemà del dia en què el soci hagi pagat la quota.

-5 La manca de pagament de les derrames passives o de les aportacions obligatòries és causa de baixa del soci, un cop transcorreguts seixanta dies des del requeriment per al pagament. No obstant això, la relació amb la mutualitat continua vigent fins al venciment següent del període de cobertura en curs, moment en el qual queda extingida, amb subsistència de la responsabilitat del soci pels seus deutes pendents.

-6 El que estableixen els apartats 2, 3, 4 i 5 ha de constar obligatòriament en els reglaments de l'entitat.

-7 Els resultats positius de cada exercici s'han de destinar, en primer lloc, si s'escau, a la devolució de les aportacions efectuades al fons mutual, i, en segon lloc, a provisions lliures o a derrames actives o de retorn, les quals han d'ésser individualitzades i fetes efectives en l'exercici següent; si queden excedents lliures, es poden destinar a les finalitats a què es refereix l'article 7.2.

-8 Els resultats negatius de cada exercici donen lloc a les derrames passives corresponents o bé es compensen amb càrrec a reserves lliures.

-9 Els socis no poden obtenir de la mutualitat cap quantitat ni benefici que comporti lucre o guany mercantil.

Abast i prescripció del dret a les prestacions pels riscs sobre les persones i les coses

-1 Les prestacions pels riscs sobre les persones i les coses a què té dret el mutualista són les que resulten de l'aplicació dels reglaments de la mutualitat en què és inscrit.

-2 Les prestacions pels riscs sobre les persones establertes en favor dels socis i de llurs familiars, drethavents i beneficiaris tenen caràcter personal i intransferible i, en conseqüència, no poden ésser objecte de cessió, ni en tot ni en part, ni servir de garantia per al compliment d'obligacions dels beneficiaris amb terceres persones.

-3 El dret a prestacions pels riscs sobre les persones i el dret a prestacions pels riscs sobre les coses prescriuen a favor de la mutualitat al cap de cinc anys i al cap de dos anys, respectivament, dels fets que els han originat.

Compatibilitat de les prestacions Les prestacions que atorguen les mutualitats de previsió social són fora del marc dels sistemes que constitueixen la seguretat social obligatòria i, consegüentment, la percepció d'aquestes prestacions reglamentàries és compatible amb les que poden correspondre als mutualistes com a beneficiaris de la seguretat social respecte a les situacions específicament protegides per aquesta o per altres entitats públiques i privades.

Capítol V Òrgans socials de les mutualitats

Òrgans de govern Les mutualitats de previsió social es regeixen pels òrgans de govern següents, amb aquestes denominacions o amb altres de similars:

1. L'assemblea general.

2. La junta directiva.

3. Qualsevol altre que determinin els estatuts.

Assemblea general

-1 L'assemblea general és l'òrgan sumpre d'expressió de la voluntat social en les matèries i en la forma que determinin els estatuts.

-2 Correspon en tot cas a l'assemblea general prendre els acords sobre les qüestions següents:

1. L'aprovació i la modificació dels estatuts i dels reglaments.

2. El canvi de domicili social, si és fora del municipi.

3. L'autorització que es tinguin assemblees generals mitjançant un sistema de compromissaris.

4. L'elecció, el nomenament i la revocació dels membres de la junta directiva.

5. L'examen i l'aprovació de la gestió de la junta directiva i de la memòria, el balanç i els estats de comptes de la mutualitat.

6. L'exercici de l'acció de responsabilitat contra els membres de la junta directiva.

7. Els pressupostos que li sotmeti la junta directiva.

8. Les noves aportacions al fons mutual i la regulació, si s'escau, del reintegrament de les aportacions i de l'acreditació d'interessos.

9. La fixació de les derrames anuals i de les quotes mensuals bestretes a compte de derrames.

10. La determinació de l'aplicació de resultats.

11. La fusió, l'escissió, la dissolució i la transformació de la mutualitat.

12. La federació i l'agrupació amb altres mutualitats.

13. Qualsevol qüestió extraordinària que se susciti per a la resolució de la qual no hagin estat facultats altres òrgans de l'entitat pels estatuts.

Convocatòria i presidència de l'assemblea general

-1 L'assemblea general és constituïda vàlidament, en primera convocatòria, quan hi assisteixen o hi són representats com a mínim la meitat més un dels socis assembleistes i, en segona convocatòria, sigui quin sigui el nombre d'assistents.

-2 L'assemblea general ha d'ésser convocada per la junta directiva amb una antelació mínima de quinze dies, per mitjà d'una comunicació escrita on figurin el lloc, la data, l'hora de la primera i de la segona convocatòria, entre les quals hi ha d'haver una hora de diferència, i l'ordre del dia, o bé per mitjà d'un anunci publicat en el domicili social de l'entitat, o bé pel mitjà que determinin els estatuts.

-3 La convocatòria de l'assemblea general no és necessària si es reuneixen tots els socis de la mutualitat i es constitueixen en junta universal, havent acceptat per unanimitat que la junta es tingui i havent-ne aprovat per unanimitat l'ordre del dia.

-4 L'assemblea general es reuneix en sessió ordinària i en sessió extraordinària.

-5 L'ordre del dia de l'assemblea general ordinària, que es reuneix una vegada l'any, dins el primer semestre, ha d'incloure, si més no, l'examen i l'aprovació de la gestió de la junta directiva i de la memòria, el balanç, els estats de comptes i l'aplicació de resultats.

-6 Si la junta directiva no convoca l'assemblea general ordinària en el termini legal, qualsevol soci pot instar-la a fer-ho. Si, després de quinze dies del requeriment, l'assemblea no ha estat convocada, l'òrgan administratiu competent pot ordenar-ne la convocatòria, a instàncies del soci.

-7 L'assemblea general es reuneix en sessió extraordinària sempre que la junta directiva ho creu convenient o si ho sol·liciten per escrit un mínim del cinc per cent dels socis o compromissaris membres de la mutualitat el darrer 31 de desembre, els quals han d'especificar l'ordre del dia en la sol·licitud de convocatòria. Si la junta directiva no convoca l'assemblea en el termini de dos mesos, els sol·licitants poden instar-ne la convocatòria a l'òrgan administratiu competent.

-8 L'assemblea general es reuneix en la localitat on radica el domicili social, si els estatuts no ho estableixen altrament. No obstant això, la junta directiva o el cinc per cent dels socis poden sol·licitar a l'òrgan administratiu competent que autoritzi la reunió de l'assemblea general en altres localitats, per raons d'organització. Aquest requisit no és necessari en el cas de la junta universal.

-9 L'assemblea general és presidida, d'acord amb el que determinin els estatuts, pel president de l'assemblea, que ha d'ésser assistit per un vice-president i un secretari. Si els estatuts no ho determinen expressament, l'assemblea ha d'ésser presidida pel president i el vice-president de la junta directiva o per les persones que n'exerceixin les funcions, o, si de cas hi manquen, per les persones que elegeixi l'assemblea entre els socis presents.

-10 Correspon al president de l'assemblea de dirigir les deliberacions, mantenir l'ordre en el transcurs d'aquestes i vetllar pel compliment de les formalitats exigides per llei.

-11 Actua de secretari de l'assemblea el secretari de la junta directiva o, si aquest no hi és present, la persona que n'exerceixi les funcions o la persona que l'assemblea elegeixi.

Acords de l'assemblea general

-1 L'assemblea general pren els acords per majoria simple dels vots emesos, presents i representats, excepte en els supòsits determinats per les lletres a, c, h i k de l'article 21.2 i en els altres supòsits que siguin fixats pels estatuts, en què és necessària la majoria de les dues terceres parts dels vots presents i representats. Els estatuts no poden exigir en cap cas una majoria superior a les dues terceres parts.

-2 Els estatuts poden determinar la forma en què s'ha d'exercir el dret de vot. La votació ha d'ésser secreta si ho demanen el vint per cent dels presents.

-3 Són nuls els acords sobre assumptes que no figurin en l'ordre del dia, excepte els relatius a:

1. La petició d'acció de responsabilitat, la destitució o la separació del càrrec dels membres de la junta directiva.

2. La convocatòria d'una nova assemblea general.

3. L'encàrrec de la censura de comptes a membres de la mutualitat o a persones alienes.

4. Qualsevol altre assumpte que, essent-hi presents la totalitat dels mutualistes, acordin per unanimitat de tractar-lo.

-4 Els acords vàlidament adoptats obliguen tots els mutualistes, inclosos els absents i els dissidents.

-5 Els socis poden delegar l'assistència personal per escrit, expressament per a cada assemblea. Cap soci no pot exercir més de tres delegacions. Les facultats delegades no poden ésser objecte d'una nova delegació.

-6 Les persones jurídiques que tenen la condició de soci exerceixen el vot per mitjà de llur representant.

-7 S'ha de redactar una acta de cada sessió de l'assemblea general, en la qual han de constar la data i el lloc de la reunió, el nombre d'assistents, entre presents i representats, els acords adoptats, el resultat de les votacions i les intervencions de les persones que ho sol·licitin. S'ha de confeccionar també una llista dels assistents a la sessió i incloure-la o adjuntar-la a l'acta.

-8 L'acta de l'assemblea ha d'ésser signada pels membres de la mesa i per tres mutualistes designats en la mateixa assemblea, entre els quals n'hi ha d'haver un dels que hagin dissentit dels acords adoptats, si s'escau, i ha d'ésser inscrita dins els quinze dies següents en el llibre corresponent. L'aprovació de l'acta de l'assemblea, si no ha estat feta en la mateixa assemblea, ha d'ésser inclosa, com a primer punt, en l'ordre del dia de l'assemblea immediata següent.

-9 El soci que ho desitgi pot sol·licitar la certificació de l'acta de l'assemblea, que li ha d'ésser lliurada pel secretari, amb el vist-i-plau del president, en el termini de deu dies.

-10 Els acords de l'assemblea poden ésser impugnats si són contraris a la llei o als estatuts o lesionen interessos de la mutualitat, en benefici d'un o més socis.

-11 Estan legitimats per a exercir les accions d'impuganció els socis que, d'acord amb l'acta, han votat en contra de l'acord impugnat, els socis absents i els socis que hagin estat il·legítimament privats d'emetre el vot.

-12 No és procedent la impugnació d'un acord social que hagi estat deixat sense efecte o hagi estat substituït vàlidament per un altre.

-13 L'acció d'impugnació caduca en el termini de tres mesos, a comptar de la data de l'acord. Les accions de nul·litat dels acords contraris a la llei no queden sotmeses a termini de caducitat i, un cop passat el termini ordinari d'impugnació, s'exerceixen pel procediment de judici declaratori ordinari.

Assemblees territorials

-1 Si l'àmbit d'actuació d'una mutualitat supera el d'una demarcació territorial supracomarcal vigent, o la mutualitat té un gran nombre d'associats, els estatuts poden determinar que l'assemblea general sigui precedida d'assemblees territorials de socis en cada una de les demarcacions esmentades, per a l'elecció dels delegats dels mutualistes en l'assemblea general, el nombre dels quals ha d'ésser indicat pels estatuts. La votació per a designar els delegats ha d'ésser secreta.

-2 En les assemblees territorials s'ha de donar a conèixer el text dels acords l'aprovació dels quals es vulgui proposar a l'assemblea general, en la qual els delegats tindran un nombre de vots igual al dels mutualistes que hagin participat, entre els presents i els representats, en l'assemblea territorial. Els delegats han d'exercir aquests vots en el mateix sentit que hagin estat emesos.

-3 Les assemblees territorials es poden constituir també mitjançant el sistema de compromissaris a què es refereix l'article 11.3.a)

La junta directiva

-1 La junta directiva, amb aquesta denominació o amb una altra de similar, és l'òrgan de representació, de govern i de gestió de la mutualitat.

-2 La junta directiva és integrada pel nombre de membres que determinin els estatuts, en cap cas inferior a quatre. Per reglament se'n pot determinar un nombre superior, proporcional al de socis. Els components de la junta directiva han d'ésser persones físiques sòcies o bé persones jurídiques associades a la mutualitat, les quals han de nomenar una persona física que les representi.

-3 Els membres de la junta directiva són elegits per l'assemblea general en votació secreta, en la qual pot ésser elegida la junta directiva en bloc o cada càrrec separadament. No obstant això, els estatuts poden determinar que el càrrec de secretari recaigui en la persona que compleixi unes condicions determinades.

-4 La junta directiva elegeix entre els seus membres els càrrecs de president i de secretari, com a mínim, llevat que els estatuts determinin que els càrrecs esmentats siguin elegits directament per l'assemblea general.

-5 El mandat dels membres de la junta directiva, que poden ésser reelegits, té una durada màxima de quatre anys. Si els estatuts determinen la renovació parcial de la junta, també cal que estableixin els torns de renovació; si no els estableixen, la renovació es fa per meitats, cada dos anys, i els primers membres a renovar es determinen per insaculació.

-6 Si el nomenament dels membres de la junta directiva s'ha fet per anys, el mandat acaba el dia en què es reuneix l'assemblea ordinària de l'any corresponent, o el dia en què fineix el termini perquè es reuneixi.

-7 Les funcions de la junta directiva són determinades pels estatuts i per l'assemblea general. Les facultats delegades no poden ésser objecte d'una nova delegació.

-8 L'exercici de les funcions dels membres de la junta directiva és gratuït i llur càrrec és incompatible amb el d'assalariat de l'entitat.

-9 La junta directiva, que ha d'ésser convocada pel president, o per la persona que n'exerceixi les funcions, es reuneix amb caràcter ordinari un cop cada dos mesos, com a mínim, i amb caràcter extraordinari tantes vegades com sigui necessari.

-10 La junta directiva pot formar totes les comissions consultives que cregui oportunes per al bon funcionament propi i de l'entitat.

-11 Els membres no assistents a una reunió de la junta directiva poden delegar la representació en un altre membre. Els acords presos per la junta directiva són vàlids si hi són presents o representats, en primera convocatòria, la meitat més un dels components i, en segona convocatòria, que s'ha de tenir com a mínim mitja hora després de l'hora fixada per a la primera, sigui quin sigui el nombre d'assistents.

-12 Els acords de la junta directiva són presos per majoria de vots. En cas d'empat, és diriment el vot del president.

-13 Les actes de les reunions de la junta directiva, que han d'ésser signades pel secretari i pel president, han de reflectir resumidament els debats, han de transcriure el text dels acords presos i han d'incloure la llista d'assistents.

-14 El president de la junta directiva, que ho és també de l'entitat, n'exerceix la representació legal, la qual pot delegar per a una activitat concreta i per temps determinat, havent-ne informat els altres components de la junta.

-15 Els estatuts han de regular el sistema de provisió de les vacants de la junta directiva que es produeixin entre assemblees. Els membres nomenats per la junta segons aquest sistema, que han d'ésser ratificats per la propera assemblea, cessen en el càrrec quan hauria finit el mandat del membre a qui substitueixen.

-16 El nomenament i el cessament dels membres de la junta directiva s'han d'inscriure en el Registre de Mutualitats de Previsió Social Voluntària de Catalunya, indicant-ne el càrrec.

Personal de direcció

-1 Els estatuts poden preveure l'existència de gerents o de directors, amb aquesta denominació o amb una altra de similar, perquè exerceixin facultats directives o administratives relatives a les funcions executives i de gestió de les mutualitats. El càrrec de gerent o de director pot ser remunerat.

-2 Els gerents o directors, que són nomenats o contractats per la junta directiva, han de complir les condicions idònies per al càrrec i no incórrer en cap prohibició o incompatibilitat legal. El nomenament i el cessament d'aquest personal de direcció, d'acord amb l'article 10.3.c, s'han d'inscriure en el Registre de Mutualitats de Previsió Social Voluntària de Catalunya, indicant-ne les facultats.

-3 El personal de direcció exerceix, sota el control immediat de la junta directiva, les facultats i els poders que aquesta li delega, que en cap cas no poden incloure:

1. La rendició de comptes i la presentació dels balanços, si bé, a requeriment de la junta directiva, pot assistir, amb veu i sense vot, a les assemblees generals.

2. Les competències expressament delegades a la junta directiva per l'assemblea general.

Comissió de control

-1 Les mutualitats de més de cinc-cents socis i les federacions han de tenir una comissió de control, integrada per un mínim de tres membres, que s'ha de reunir com a mínim un cop l'any. Els membres de la comissió, que no ho poden ésser de la junta directiva, són elegits per l'assemblea general per un termini màxim de quatre anys.

-2 Els estatuts han de regular el funcionament i les atribucions de la comissió de control, entre les quals hi ha d'haver com a mínim la verificació del funcionament financer de l'entitat. La comissió ha de consignar per escrit el resultat dels treballs i presentar-lo al president de la junta directiva i, després, a l'assemblea general.

Capítol VI Fusió, escissió, federació i agrupació de mutualitats i convenis de cooperació

Fusió de mutualitats

-1 Les mutualitats es poden fusionar per absorció amb altres de la mateixa naturalesa o mitjançant la creació d'una nova entitat, sempre que es compleixin les condicions següents:

1. Que hi hagi l'acord previ de les assemblees generals respectives, amb les exigències legals i estatutàries que escaiguin.

2. Que s'obtingui l'autorització administrativa corresponent.

-2 La fusió de mutualitats no pressuposa cap alteració de les obligacions adquirides prèviament per les mutualitats amb terceres persones.

-3 Els socis de les mutualitats fusionades que es donen de baixa voluntàriament gaudeixen dels drets que els corresponien en llur mutualitat d'origen.

-4 S'ha de regular per reglament el procediment de fusió de les mutualitats.

Escissió de mutualitats

-1 Les mutualitats es poden escindir en dues o més, d'igual naturalesa o segons els tipus de prestacions. Les parts escindides es poden fusionar amb altres mutualitats. Per tot el que fa al naixement d'aquestes noves entitats, són aplicables l'article 28 i, en general, tots els preceptes d'aquesta Llei.

-2 S'ha de regular per reglament el procediment d'escissió de les mutualitats.

Federacions i agrupacions de mutualitats

-1 Les mutualitats poden constituir voluntàriament federacions, com a entitats de previsió social amb personalitat jurídica pròpia, per a complir millor llurs finalitats.

-2 Les mutualitats es poden agrupar també entre si amb objectius específics o per modalitats de prestacions, amb la mateixa finalitat.

-3 Corresponen a les federacions, a més de les funcions específiques que els atribueixin els estatuts, les funcions següents:

1. Prestar serveis financers comuns.

2. Donar assessorament tècnic a les entitats federades.

3. Portar l'estadística relativa als diferents tipus d'assegurances que realitzin les mutualitats.

4. Fer estudis i publicacions.

5. Participar en les comissions de conciliació en representació de les mutualitats i actuar en l'administració d'arbitratges de dret privat.

6. Coassegurar i reassegurar, en els termes determinats per aquesta Llei.

7. Crear i sostenir un servei de refugi mutual per mantenir les prestacions en favor dels mutualistes d'entitats liquidades i extingides que s'hi vulguin acollir, mitjançant els reglaments específics que siguin aprovats degudament.

8. Col·laborar amb l'Administració pública.

-4 Una federació, per poder referir la seva denominació a un àmbit geogràfic determinat, ha d'acreditar que hi és majoritària, tant pel que fa al nombre d'entitats federades com pel que fa al nombre de mutualistes i beneficiaris pertanyents a les mutualitats federades.

-5 La federació que compleix, en l'àmbit de Catalunya, els requisits fixats per l'apartat 4 exerceix amb caràcter general la representació i la defensa dels interessos del mutualisme de previsió social català.

-6 Les federacions i les agrupacions de mutualitats, un cop autoritzades, han d'ésser inscrites en el Registre de Mutualitats de Previsió Social Voluntària de Catalunya.

-7 Les federacions de mutualitats, que adquireixen personalitat jurídica pròpia en el moment d'ésser inscrites en l'esmentat Registre, es regeixen, en tot allò que no regula llur normativa específica, per les mateixes normes que les mutualitats.

-8 Les agrupacions de mutualitats es regeixen per llurs estatuts i, supletòriament, en allò que els sigui aplicable, per aquesta Llei.

Convenis de cooperació

-1 Les mutualitats poden establir formes de cooperació amb institucions públiques i de la seguretat social, en la mesura que ho permetin les disposicions legals.

-2 Les mutualitats poden establir acords, també, amb les federacions catalanes, per cedir-los riscs assumits en règim de coassegurança i reassegurança.

Capítol VII Revocació, dissolució, liquidació i extinció de mutualitats i de federacions

Causes i efectes de la revocació

-1 Es procedent de revocar l'autorització administrativa concedida en favor d'una mutualitat:

1. A petició de l'entitat.

2. Si l'entitat deixa de complir algun dels requisits que estableix aquesta Llei per a la concessió de l'autorització.

3. Si un pla de sanejament a curt termini, un pla de rehabilitació o un pla de viabilitat autoritzats per l'autoritat competent no han aconseguit els objectius en els terminis assenyalats.

4. Per caducitat, si la mutualitat no ha iniciat l'activitat en el termini d'un any, a comptar de l'atorgament de l'autorització, o si es comprova manca d'activitat real per un període de dos anys, en el qual cas la caducitat afecta exclusivament les prestacions en què s'ha produït la inactivitat.

5. Com a sanció, conforme als preceptes sancionadors que estableix aquesta Llei.

6. Per dissolució de l'entitat.

-2 Si es produeixen les causes de revocació determinades per les lletres b i d de l'apartat 1, l'òrgan administratiu competent, abans d'acordar la revocació, pot concedir un termini de sis mesos, com a màxim, perquè l'entitat pugui esmenar les dites causes.

-3 La revocació de l'autorització pot afectar una sola prestació o totes les que atorga la mutualitat i pot afectar tot o part de l'àmbit territorial en què actua.

-4 La declaració de revocació, que ha d'ésser anotada en el Registre de Mutualitats de Previsió Social Voluntària de Catalunya, determina la suspensió immediata de l'afiliació de nous mutualistes a les prestacions revocades.

Causes i procediment de la dissolució

-1 Les mutualitats es dissolen en el cas que:

1. Es compleixi el termini fixat pels estatuts.

2. Hi hagi impossibilitat manifesta de complir la finalitat social.

3. La inactivitat dels òrgans socials en faci impossible el funcionament.

4. Hagin sofert pèrdues per més del cinquanta per cent del fons mutual i aquestes pèrdues no hagin estat regularitzades amb càrrec a recursos propis o afectant reserves patrimonials disponibles.

5. No assoleixin el mínim del fons de garantia o del marge de solvència.

6. No compleixin un pla de sanejament a curt termini, un pla de rehabilitació o un pla de viabilitat acordats per l'òrgan administratiu competent.

7. El nombre de socis s'hagi reduït per sota del mínim legal.

8. No facin les derrames passives que legalment o estatutàriament els correspon de fer.

9. Es fusionin en una entitat nova o siguin absorbides per una altra.

10. Hagi estat declarat un concurs universal de creditors.

11. Els sigui revocada l'autorització administrativa, si la revocació és ferma i afecta totes les prestacions que atorgava l'entitat.

12. Ho acordi l'assemblea general, amb els requisits legals i estatutaris que siguin establerts a aquest efecte.

13. Es doni qualsevol altra causa establerta per llei o pels estatuts.

-2 Si una entitat subjecta a aquesta Llei incorre en alguna de les causes de dissolució, ho ha de comunicar en el termini d'un mes a l'òrgan administratiu competent, el qual, si la causa és susceptible de remoció i l'entitat ho demana, ha de fixar un termini perquè pugui esmenar les dites causes, que no pot ésser de menys d'un mes ni de més de sis.

-3 Si l'entitat, en donar-se alguna de les causes de dissolució, no fa la comunicació a què es refereix l'apartat 2, l'òrgan administratiu competent pot convocar l'assemblea general, en el qual cas ha de designar-ne el president. Si l'assemblea no es constitueix o bé no acorda de dissoldre l'entitat ni esmena la causa de la dissolució, l'esmentat òrgan administratiu ha de dissoldre l'entitat d'ofici.

-4 Els acords de l'entitat i les resolucions administratives de dissolució han d'ésser inscrits en el Registre de Mutualitats de Previsió Social Voluntària de Catalunya.

-5 La resolució administrativa de dissolució implica la revocació de l'autorització, en el cas que no hagi estat adoptada anteriorment.

Liquidació i extinció

-1 Un cop acordada la dissolució d'una entitat, se n'ha d'obrir el període de liquidació, excepte en el supòsit de fusió o en qualsevol altre supòsit de cessió global d'actiu i de passiu.

-2 Durant el període de liquidació, la mutualitat, que ha d'afegir a la seva denominació les paraules "en liquidació", conserva la personalitat jurídica, però no pot admetre nous socis. Els riscs coberts conserven llur eficàcia fins al venciment i no poden ésser prorrogats.

-3 Per facilitar la liquidació, l'òrgan administratiu competent, bé d'ofici, bé a petició dels liquidadors, pot disposar la cessió dels compromisos en favor d'una altra mutualitat o pot acordar que les obligacions mutualistes vencin en una data determinada.

-4 La liquidació ha d'ésser intervinguda per l'òrgan de control corresponent, si ho estima convenient, per salvaguardar els interessos dels mutualistes o d'altres entitats.

-5 Durant el període de liquidació, si la dissolució s'ha produït per les causes determinades per les lletres d, e, f, g, h, i j de l'article 33.1, l'entitat pot acordar de reactivar-se i sol·licitar a l'òrgan administratiu competent la rehabilitació de l'autorització administrativa revocada conforme a l'article 32. La rehabilitació només es pot concedir si es compleixen totes les garanties i els requisits exigits per al funcionament normal i no en resulta perjudici de cap mena per als socis ni per als creditors, inclosos aquells els crèdits dels quals hagin estat cancel·lats durant el període de liquidació.

-6 Les persones que siguin membres de la junta directiva o que ocupin càrrecs directius de l'entitat en acordar-se'n la dissolució o els cinc anys anteriors tenen el deure de col·laborar amb els liquidadors en els actes de la liquidació que es relacionin amb operacions de l'època en què ells hagin intervingut i d'informar l'òrgan administratiu competent, a requeriment seu, en relació amb els fets succeïts durant l'exercici de llurs funcions.

-7 L'incompliment injustificat del requeriment a què es refereix l'apartat 6 pot ésser sancionat administrativament, d'acord amb els preceptes d'aquesta Llei.

-8 S'han de regular per reglament el nomenament, la revocació, la responsabilitat, la competència i les funcions dels liquidadors, respectant en tot cas les normes següents:

1. Si els liquidadors incompleixen les normes legals per a la prevenció dels drets dels mutualistes o dificulten la liquidació, l'òrgan administratiu competent ho ha de comunicar a l'entitat perquè siguin substituïts immediatament.

2. Si l'entitat no efectua el nomenament o la substitució dels liquidadors dins els quinze dies següents a la data procedent o que hagi assenyalat l'òrgan competent, l'esmentat òrgan queda facultat per a designar-los.

-9 Un cop finalitzades les operacions de liquidació, l'òrgan administratiu competent ha de declarar extingida l'entitat i inscriure'n l'extinció en el Registre de Mutualitats de Previsió Social Voluntària de Catalunya.

Publicitat de la dissolució, la liquidació i l'extinció de les mutualitats

-1 La mutualitat que hagi acordat de dissoldre's ho ha de fer públic mitjançant anuncis en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en un dels diaris de més circulació de la localitat on tingui el domicili. Si la dissolució té lloc per resolució administrativa, l'òrgan administratiu competent ho ha de fer públic en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i, per edicte, en el municipi del domicili social de l'entitat.

-2 Un cop iniciat el període de liquidació, els liquidadors han d'efectuar una crida als creditors no coneguts mitjançant anuncis, que han d'ésser aprovats per l'interventor, si s'escau, i han d'ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en dos diaris, com a mínim, dels de més circulació en l'àmbit d'actuació de l'entitat. Els anuncis han de donar a conèixer la situació de l'entitat i la manera de sol·licitar el reconeixement dels crèdits, amb l'advertiment que els creditors que no formulin cap reclamació en el termini d'un mes, a comptar de la publicació, no seran inclosos en la llista de creditors.

-3 Un cop concloses les operacions de liquidació, l'òrgan administratiu competent ha de publicar un anunci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i l'entitat n'ha de publicar un altre en un dels diaris de més circulació del seu últim domicili, en què es concedeixi un termini de dos mesos, a comptar de la publicació, perquè les persones que es considerin perjudicades es puguin oposar a l'extinció.

De la revocació, la dissolució, la liquidació i l'extinció de les federacions de mutualitats Les normes contingudes en aquest capítol VII regulen també la revocació, la dissolució, la liquidació i l'extinció de les federacions de mutualitats, de manera que els preceptes relatius a les mutualitats s'apliquen a les federacions i els preceptes relatius als mutualistes s'apliquen a les mutualitats que les integren.

Capítol VIII Protecció del mutualista i control administratiu

Preferència dels crèdits dels mutualistes i inembargabilitat de determinats béns de les mutualitats

-1 Els béns respecte als quals s'hagin adoptat les mesures previstes per l'article 51.1.e queden afectes especialment i exclusivament a garantir el dret del mutualista i, si s'escau, les despeses de liquidació de l'entitat, sens perjudici de les càrregues reals constituïdes abans de l'anotació respectiva registral en la qual es faci constar l'afecció.

-2 No es poden embargar els béns afectats en virtut de l'article 51.1.e, encara que l'entitat es trobi en període de liquidació. Nogensmenys, si no hi ha altres béns lliures amb els quals afrontar les obligacions d'una mutualitat envers llurs mutualistes, l'òrgan de control corresponent ha de determinar sobre quins béns es pot executar la resolució judicial, si aquesta no decreta la dissolució i la liquidació intervinguda de la mutualitat.

-3 En el cas que l'autoritat judicial declari el concurs de creditors de la mutualitat, l'òrgan de control ha de continuar la liquidació a l'únic efecte de distribuir entre els mutualistes l'import dels béns a què fa referència l'apartat 1, ha de cessar la seva intervenció respecte a la resta de la liquidació i ha de prestar a l'autoritat judicial l'assistència prevista per la Llei d'Enjudiciament Civil i per les altres disposicions aplicables, tot això sens perjudici del dret dels mutualistes en el procediment de concurs de creditors.

Protecció administrativa

-1 La Generalitat ha de protegir la llibertat dels mutualistes de decidir els riscs a cobrir i d'escollir la mutualitat a què volen pertànyer.

-2 Els mutualistes, les persones protegides i els beneficiaris poden comunicar a l'òrgan administratiu competent en matèria de mutualitats, als efectes de les sancions administratives i de l'adopció de les mesures pertinents, les actuacions que contravinguin a la llei o que afectin llurs drets. Aquestes actuacions, juntament amb l'incompliment reiterat de les prestacions ofertes als mutualistes, poden ésser sancionades administrativament conforme als preceptes d'aquesta Llei.

Conciliació i arbitratge

-1 Les divergències plantejades entre els mutualistes, les persones protegides i els beneficiaris, d'una banda, i les mutualitats, de l'altra, sobre la interpretació i el compliment dels drets i els deures, es resolen segons la legislació processal, llevat que les parts acordin expressament de sotmetre's a la conciliació o l'arbitratge regulats per aquest article o que ho estableixin així els estatuts de la mutualitat.

-2 En produir-se les divergències, les parts es poden sotmetre voluntàriament a la decisió de les comissions de conciliació o poden acordar que el conflicte sigui resolt mitjançant arbitratge de dret privat, de conformitat amb la Llei 36/1988, del 5 de desembre, d'Arbitratges.

-3 El funcionament, les competències, l'àmbit territorial i la composició de les comisions de conciliació s'han de determinar per reglament. La composició, en tot cas, ha d'ésser tripartida, amb representants de l'Administració, dels mutualistes i de la mutualitat.

-4 El procediment de conciliació mitjançant les comissions a què es refereix l'apartat 2 s'ha d'ajustar al principi de sumarietat i les parts tenen el dret d'ésser-hi escoltades i de presentar les proves que estimin oportunes. La resolució de la comissió, presa segons el seu lleial saber i entendre, és ferma i executiva.

-5 En allò que no regula l'apartat 4, el procediment de conciliació és regulat supletòriament per les normes vigents sobre arbitratge dictades a l'empara de la Llei 36/1988, del 5 de desembre, d'Arbitratges.

Control de l'Administració de la Generalitat

-1 L'exercici i la publicitat de l'activitat i la situació financera i l'estat de solvència de les mutualitats estan sotmesos al control de l'Administració de la Generalitat, per mitjà del departament competent. Les entitats han de portar els llibres de comptabilitat i facilitar la documentació i la informació que siguin necessàries per a l'exercici de l'esmentat control, en la forma que sigui determinada per la normativa corresponent.

-2 L'exercici de les facultats de control no fa responsable l'Administració de la Generalitat de les activitats i les operacions de les mutualitats, excepte en el cas que el dany produït sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics, d'acord amb l'ordenament jurídic vigent.

Capítol IX Règim econòmic i financer i patrimoni

Exercici econòmic

-1 L'exercici econòmic de les mutualitats coincideix amb l'any natural.

-2 S'ha d'establir per reglament l'obligació d'acreditar els comptes anuals.

Quotes de les mutualitats

-1 Les quotes de les mutualitats responen al règim de llibertat de competència i han de respectar els principis d'equitat i suficiència fundats en les regles de la tècnica asseguradora.

-2 Les modificacions de reglaments aprovats no necessiten autorització administrativa prèvia, però han d'estar a disposició de l'òrgan de control abans d'ésser utilitzades, amb l'antelació que s'estableixi per reglament. L'òrgan de control pot suspendre aquestes modificacions si no s'ajusten a la legislació vigent.

Recursos i patrimoni de les mutualitats

-1 Els ingressos de les mutualitats són constituïts pels recursos següents:

1. Les quotes dels socis i les derrames.

2. Els rendiments dels béns i els drets de l'entitat.

3. Les aportacions de les persones protectores i els ingressos per concerts.

4. Les subvencions o aportacions voluntàries.

5. Les donacions i els llegats que puguin rebre.

6. Qualsevol altre que no sigui prohibit per llei.

-2 Els ingressos de les mutualitats n'integren el patrimoni i queden afectes a llurs fins.

Aplicació de resultats Les mutualitats han d'aplicar els resultats de cada exercici d'acord amb el que estableixen els apartats 7 i 8 de l'article 17.

Provisions tècniques

-1 Les mutualitats tenen l'obligació de calcular i comptabilitzar, en la forma que sigui establerta per reglament, les provisions tècniques següents: matemàtiques, per a riscs en curs, per a sinistres pendents de declaració, de liquidació o de pagament, per a desviació de la sinistralitat i per a les quotes o les derrames pendents de cobrament.

-2 Les provisions tècniques han d'ésser invertides en els actius que siguin establerts per la normativa corresponent, d'acord amb els principis de congruència, de seguretat, de liquiditat i de rendibilitat. Igualment s'han d'establir la distribució, els límits i les condicions de les inversions i els criteris de valoració, a l'efecte de la cobertura de les provisions tècniques.

Marge de solvència i fons de garantia

-1 Les mutualitats han de disposar en cada exercici econòmic, com a marge de solvència, d'un patrimoni propi no compromès, deduïts els elements immaterials.

-2 La tercera part de la quantia mínima del marge de solvència, que ha d'ésser determinada per reglament, constitueix el fons de garantia.

Fons mutual i fons de maniobra

-1 Les mutualitats de previsió social han de constituir un fons mutual permanent, que no pot ésser inferior en cada cas al que prevegi la normativa legal vigent.

-2 Les mutualitats que operen a quota variable han de constituir amb llur patrimoni un fons de maniobra que els permeti de pagar els sinistres i les despeses sense haver d'esperar el cobrament de les derrames.

-3 La quantia i el procediment de constitució del fons de maniobra s'han de determinar per reglament.

Capítol X Competència i acció administrativa de la Generalitat

Competència de l'Administració de la Generalitat Correspon a l'Administració de la Generalitat, per mitjà de l'òrgan competent, concedir a les mutualitats de previsió social l'autorització administrativa perquè exerceixin les activitats a què es refereix l'article 1, efectuar-ne el control i exercir totes les altres funcions assenyalades en aquesta llei.

Foment del mutualisme La Generalitat ha d'adoptar mesures per a promoure i fomentar el mutualisme de previsió social.

Adopció de mesures cautelars El departament competent en matèria de mutualitats pot adoptar les mesures cautelars determinades per l'article 51 en el cas que les mutualitats o les federacions:

1. Tinguin pèrdues acumulades en quantia superior al vint-i-cinc per cent del fons mutual.

2. Tinguin un dèficit superior al cinc per cent en el càlcul de les provisions matemàtiques, per a riscs en curs o per a desviació de la sinistralitat o un dèficit superior al vint per cent en el càlcul de les provisions per a sinistres pendents de declaració, de liquidació o de pagament.

3. Tinguin un dèficit superior al deu per cent en la cobertura de les provisions tècniques.

4. Tinguin insuficientment dotats el marge de solvència, el fons de garantia o el fons de maniobra.

5. Tinguin dificultats de liquidesa que produeixin demora o incompliment dels pagaments.

6. Es trobin en situacions de fet, deduïdes de comprovacions efectuades per l'Administració, que posin en perill la solvència de l'entitat, la satisfacció dels interessos dels mutualistes o el compliment de les obligacions contretes.

7. Portin la comptabilitat o l'administració d'una manera insuficient o irregular que impedeixi de conèixer la situació patrimonial de l'entitat.

8. Incorrin en alguna de les causes de dissolució determinades per les lletres b, c i k de l'article 33.1.

Mesures cautelars

-1 Sens perjudici de la sanció que sigui procedent, l'òrgan competent pot adoptar les mesures cautelars següents:

1. Requerir la mutualitat a presentar, en el termini d'un mes, un pla de rehabilitació, aprovat per la junta directiva, en el qual es proposin les mesures financeres, administratives o d'altre ordre més escaients, es formuli una previsió de resultats i es fixin els terminis d'execució del pla, a fi de superar la situació que hagi donat lloc al requeriment. El pla no pot tenir una durada de més de tres anys i ha de concretar les actuacions que cal acomplir i llur periodificació. L'òrgan de control ha d'aprovar o denegar el pla en el termini d'un mes i, si s'escau, ha de fixar la periodicitat amb què la mutualitat haurà de donar compte del desenvolupament del pla.

2. Requerir la mutualitat a presentar, en el termini d'un mes, un pla de sanejament a curt termini, aprovat per la junta directiva, en el qual es concretin la forma, la quantia i la periodicitat de les aportacions de nous recursos per a superar la situació que hagi donat lloc al requeriment. El pla no pot tenir una durada de més d'un any i l'òrgan de control, en aprovar-lo, si s'escau, ha de fixar la periodicitat amb què la mutualitat haurà de donar compte del desenvolupament del pla.

3. Suspendre l'assumpció de nous riscs. La suspensió ha d'ésser alçada en el cas que l'Administració aprovi un pla de rehabilitació o de sanejament.

4. Establir la prohibició que la mutualitat, sense autorització de l'òrgan de control, pugui fer determinats pagaments o inversions, contreure nous deutes, cancel·lar els crèdits resultants de les liquidacions per baixa voluntària de mutualistes, distribuir les derrames actives i contractar nous riscs o admetre nous socis.

5. Establir la prohibició que la mutualitat pugui disposar de determinats béns, que han de quedar sota la responsabilitat d'un dipositari designat amb l'acord de l'òrgan de control. La prohibició, perquè tingui eficàcia davant tercers, pot ésser notificada als establiments dipositaris del diner en efectiu o dels valors mobiliaris o anotada en els registres públics corresponents, com a mesures complementàries. A aquest efecte, les resolucions del departament competent són inscriptibles en els esmentats registres.

6. Convocar els òrgans d'administració i govern de la mutualitat i designar la persona que hagi de presidir la reunió i donar compte de la situació.

7. Suspendre en llurs funcions a tots o algun dels administradors. L'acord de suspensió ha de designar la persona o les persones que han d'actuar com a administradors provisionals i ha indicar si aquestes persones han d'actuar de manera conjunta, ja sigui mancomunadament, ja sigui solidàriament. L'esmentat acord, que té caràcter immediatament executiu, ha d'ésser inscrit en els registres públics corresponents. Els administradors provisionals designats tenen el caràcter d'interventors respecte als actes o els acords de l'assemblea general de l'entitat, als quals, a aquest efecte, s'aplica el que disposa la lletra h. L'obligació de formular els comptes anuals de l'entitat i d'aprovar aquests comptes i la gestió social pot quedar en suspens, per un termini màxim d'un any, a comptar del moment en què s'inicia aquesta obligació, si l'òrgan de control, a sol·licitud del nou òrgan d'administració, estima raonablement que manquen dades o documents fiables per formular-los. Un cop l'òrgan de control hagi acordat el cessament de les mesures substitutòries, els administradors provisionals han de convocar immediatament l'assemblea general de l'entitat, en la qual ha d'ésser nomenat el nou òrgan d'administració. Fins que aquest òrgan no haurà pres possessió del càrrec, els administradors provisionals continuen exercint llurs funcions. Si ho aconsellen les circumstàncies, l'òrgan de control pot concedir un termini perquè la mutualitat interessada, reunida en assemblea general, formuli la proposta de designació de les persones que han de substituir els suspesos, les quals han d'ésser acceptades per l'òrgan de control. En aquest cas, l'acord de suspensió no és executiu ni ha d'ésser inscrit en els registres públics corresponents fins al moment en què siguin acceptats els substituts. En el cas que la mutualitat interessada no formuli la proposta de designació en el termini establert en el paràgraf anterior, l'òrgan de control ha de designar la persona o les persones que han d'actuar com a administradors provisionals. Aquest acord, de caràcter immediatament executiu, ha d'ésser objecte d'inscripció en els registres públics competents.

8. Intervenir l'entitat per comprovar i garantir el compliment correcte de les mesures cautelars, de les mesures sancionadores i de les ordres del departament competent, si en cas de no fer-ho poguesssin ser incomplertes o en pogués derivar un perjudici per als mutualistes. Els actes i els acords que adopti qualsevol òrgan de l'entitat a partir de la data de notificació de la resolució d'intervenció de l'Administració, si tenen relació amb les dites mesures i ordres, o bé amb la finalitat de la intervenció en general, no són vàlids ni es poden executar si no han estat aprovats expressament pels interventors, excepte en el cas de les accions o els recursos interposats per l'entitat contra l'acord d'intervenció. Els interventors estan facultats per a revocar els poders i les delegacions que hagin estat conferits, abans de l'acord d'intervenció, per l'òrgan competent de l'entitat, pels seus apoderats o pels seus delegats, en el qual cas han d'exigir la devolució dels documents d'apoderament i han d'inscriure la revocació en els registres públics corresponents. Contra els acords dels interventors es pot formular reclamació davant l'òrgan de control, reclamació que no té efectes suspensius.

9. Ordenar mesures correctores de les tendències desfavorables constatades en els darrers exercicis econòmics examinats.

-2 Per a adoptar les mesures cautelars, cal instruir el procediment administratiu corresponent, amb audiència prèvia de la mutualitat, llevat que aquest tràmit comprometi l'eficàcia de les mesures a adoptar o els interessos econòmics afectats, en el qual cas el termini de resolució dels recursos és de quinze dies.

-3 Les mesures acordades per l'òrgan administratiu competent en matèria de mutualitats cessen, per acord d'aquest òrgan, en desaparèixer les causes que hi hagin donat lloc.

-4 En cas d'incompliment de les mesures determinades per l'apartat 1 o d'inviabilitat o incompliment dels plans, o bé si no se n'ha exigit el compliment, en entendre l'Administració que la situació de l'entitat en feia impossible la recuperació, l'òrgan administratiu competent pot donar publicitat, per a informació general, a les mesures adoptades.

-5 En tots els casos en què, a l'empara d'aquesta Llei, l'òrgan administratiu competent designi administradors, liquidadors o interventors, es pot arribar a la compulsió directa per a prendre possessió de les oficines, els llibres i els documents corresponents o bé per a examinar-los.

Infraccions administratives

-1 Les mutualitats i les persones que hi ocupen càrrecs d'administració o de direcció, si infringeixen les normes reguladores del mutualisme, incorren en responsabilitat administrativa, sancionable d'acord amb el que disposen aquest article i l'article 53, sens perjudici de les responsabilitats que els puguin ésser exigides d'acord amb les disposicions de la resta de l'ordenament jurídic.

-2 També poden ésser objecte de sanció administrativa les infraccions dels estatuts de les mutualitats, si pertorben greument el funcionament de l'entitat o resulten perjudicials per als socis.

-3 Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

-4 Tenen la consideració d'infraccions molt greus les següents:

1. La transformació o l'agrupació transitòria de mutualitats sense disposar de l'autorització preceptiva.

2. El defecte en el càlcul o la insuficiència d'inversions per a la cobertura de les provisions tècniques en quantia superior al deu per cent.

3. La utilització, sense complir el que estableix l'article 42, de documentació contractual, de bases tècniques o de primes.

4. L'incompliment de les mesures cautelars adoptades pel departament competent d'acord amb l'article 51 i, concretament, l'incompliment dels plans de sanejament o de rehabilitació a què es refereixen les lletres a i b de l'apartat 1 del dit article 51.

5. El defecte en el marge de solvència en quantia superior al cinc per cent de l'import corresponent, el defecte en el fons de garantia i el defecte en la constitució del fons de maniobra.

6. L'incompliment de les obligacions estatutàries o reglamentàries i les pràctiques abusives que perjudiquin els drets dels mutualistes i els assegurats, llevat que aquests actes tinguin un caràcter merament ocasional o aïllat.

7. L'incompliment reiterat dels acords i les resolucions de l'òrgan de control.

8. Les fusions, les absorcions i les escissions de mutualitats, si són fetes sense l'autorització administrativa preceptiva.

9. El desenvolupament d'activitats alienes a l'objecte social de la mutualitat, si no tenen un caràcter merament ocasional o aïllat.

10. L'execució d'actes o operacions prohibits per les normes d'ordenació i disciplina amb rang de llei o l'incompliment dels requisits que s'hi estableixen, si aquests actes no tenen un caràcter merament ocasional o aïllat.

11. El fet de no portar la comptabilitat exigida legalment o de portar-la amb irregularitats essencials que impedeixin de conèixer la situació patrimonial o financera de l'entitat.

12. L'incompliment de l'obligació de sotmetre els comptes anuals a una auditoria de comptes, de conformitat amb la legislació vigent.

13. La negativa o la resistència a l'actuació inspectora, si l'entitat ha estat requerida prèviament, expressament i per escrit, a col·laborar-hi.

14. El fet de no remetre a l'òrgan administratiu competent les dades o els documents que li hagin d'ésser tramesos, i la manca de veracitat d'aquests documents i dades, si amb això es dificulta l'apreciació de la solvència de l'entitat. A aquest efecte, s'entén que hi ha manca de remissió si no es fa la tramesa dins el termini concedit per l'òrgan competent en recordar per escrit l'obligació o en reiterar el requeriment.

15. L'incompliment del deure de veracitat informativa deguda als mutualistes, a les persones que es relacionin amb la mutualitat o al públic en general, si, pel nombre d'afectats o per la importància de la informació, es pot estimar aquest incompliment com a especialment rellevant.

16. La realització d'actes fraudulents o la utilització de persones físiques o jurídiques interposades amb la finalitat d'aconseguir un resultat l'obtenció directa del qual implicaria la comissió d'una infracció, si més no, greu.

17. L'alteració dolosa del balanç, del compte de pèrdues i guanys, dels estats de cobertura de provisions tècniques o del marge de solvència.

18. La comissió d'una infracció greu, si en els cinc anys anteriors a aquesta ha estat imposada a l'entitat una sanció ferma per la mateixa classe d'infracció.

    -5 Tenen la consideració d'infraccions greus:

1. El defecte en el càlcul o la insuficiència d'inversions per a la cobertura de les provisions tècniques en quantia superior al cinc per cent i inferior al deu per cent.

2. L'aplicació incorrecta de la documentació contractual, en perjudici dels mutualistes o de la mutualitat.

3. El defecte en el marge de solvència en quantia igual o inferior al cinc per cent.

4. L'execució d'actes o operacions sense l'autorització administrativa preceptiva, si escau, o sense observar-ne les condicions bàsiques, llevat dels casos en què, d'acord amb la lletra h de l'apartat 4, s'incorri en la comissió d'una infracció molt greu.

5. L'absència de la comunicació preceptiva, si escau, en relació amb la composició dels òrgans de govern de la mutualitat i en els supòsits de fusions, d'absorcions i d'escissions de mutualitats.

6. El desenvolupament ocasional o aïllat d'activitats alienes a l'objecte social de la mutualitat.

7. L'execució ocasional o aïllada d'actes o operacions prohibits per les normes d'ordenació i disciplina amb rang de llei o l'incompliment dels requisits que s'hi estableixen.

8. L'incompliment de les normes vigents en matèria de límits de riscs o d'altres normes que imposin limitacions quantitatives, absolutes o relatives, al volum de determinades operacions actives o passives.

9. La dotació insuficient de les reserves obligatòries i de les previsions per a insolvències.

10. El fet de no remetre a l'òrgan administratiu competent les dades o els documents que li hagin d'ésser tramesos o que l'esmentat òrgan requereixi, en exercici de llurs funcions, i la manca de veracitat d'aquests documents i dades, llevat dels casos en què s'incorri en la comissió d'una infracció molt greu. A aquest efecte, s'entén que hi ha manca de remissió si no es fa la tramesa dins el termini concedit per l'òrgan competent en recordar per escrit l'obligació o en reiterar el requeriment.

11. El fet de no comunicar els administradors a l'assemblea general aquells fets o aquelles circumstàncies la comunicació dels quals hagi estat ordenada per l'òrgan administratiu competent.

12. L'incompliment del deure de veracitat informativa deguda als mutualistes, llevat dels casos en què, d'acord amb la lletra o de l'apartat 4, s'incorri en la comissió d'una infracció molt greu.

13. La realització d'actes fraudulents o la utilització de persones físiques o jurídiques interposades amb la finalitat d'aconseguir un resultat contrari a les normes d'ordenació i disciplina, llevat dels casos en què, d'acord amb la lletra p de l'apartat 4, s'incorri en la comissió d'una infracció molt greu.

14. L'incompliment de les normes vigents sobre la comunicació obligatòria de documentació comptable a l'òrgan administratiu competent.

15. La comissió d'una infracció lleu, si en els dos anys anteriors a aquesta ha estat imposada a l'entitat una sanció ferma per la mateixa classe d'infracció.

    -6 Tenen la consideració d'infraccions lleus:

1. El defecte en el càlcul o la insuficiència d'inversions per a la cobertura de les provisions tècniques en quantia inferior al cinc per cent.

2. L'incompliment de les obligacions o les prohibicions establertes pels estatuts de la mutualitat i, en general, la infracció de preceptes d'observança obligada per a les mutualitats compreses en les normes d'ordenació de l'assegurança privada, si no constitueix, d'acord amb el que disposen els apartats 4 i 5, una infracció greu o molt greu.

Sancions

-1 Les infraccions de l'article 52 comeses per les mutualitats o per les persones que hi exerceixen els càrrecs d'administració o direcció han d'ésser objecte d'una de les sancions que estableix aquest article.

-2 Per la comissió d'una infracció lleu, s'ha d'imposar a la mutualitat una de les sancions següents:

1. Una amonestació privada.

2. Una multa de fins a un milió de pessetes.

   -3 Per la comissió d'una infracció greu, s'ha d'imposar a la mutualitat una de les sancions següents:

1. Una amonestació pública.

2. Una multa de fins al zero coma cinc per cent dels recursos propis, o de fins a dos milions i mig de pessetes, si el dit percentatge és inferior a aquesta xifra.

   -4 Per la comissió d'una infracció molt greu, s'ha d'imposar a la mutualitat una de les sancions següents:

1. Una multa de fins a l'u per cent dels recursos propis, o de fins a cinc milions de pessetes, si el dit percentatge és inferior a aquesta xifra.

2. La revocació de l'autorització administrativa.

   -5 Per la comissió d'una infracció greu, sens perjudici de la sanció que correspongui d'imposar a la mutualitat, s'ha d'imposar a les persones que n'exerceixen els càrrecs d'administració o direcció i que siguin responsables de la infracció, d'acord amb el que disposa l'apartat 7, una de les sancions següents:

1. Una amonestació privada.

2. Una amonestació pública.

3. Una multa individual, per un import màxim de cinc milions de pessetes.

4. La suspensió temporal de l'exercici del càrrec, per un termini màxim d'un any, sanció que és acumulable a la que estableix la lletra c.

   -6 Per la comissió d'una infracció molt greu, sens perjudici de la sanció que correspongui d'imposar a la mutualitat, s'ha d'imposar a les persones que n'exerceixen els càrrecs d'administració o direcció i que siguin responsables de la infracció, d'acord amb el que disposa l'apartat 7, una de les sancions següents:

1. Una multa individual, per un import màxim de deu milions de pessetes, sanció que és acumulable a una de les que estableixen les lletres c i d.

2. La suspensió temporal de l'exercici del càrrec, per un termini màxim de tres anys.

3. La separació del càrrec, amb inhabilitació per a exercir un càrrec d'administració o direcció en la mateixa mutualitat, per un termini màxim de cinc anys.

4. La separació del càrrec, amb inhabilitació per a exercir un càrrec d'administració o direcció en qualsevol mutualitat, per un termini màxim de deu anys.

   -7 Les persones que exerceixen un càrrec d'administració o direcció en una mutualitat són responsables de les infraccions molt greus o greus de l'entitat, si són imputables a llur conducta dolosa o negligent. També en són responsables els administradors i els membres dels òrgans col·legiats d'administració, excepte en els casos següents:

1. En cas d'inassistència justificada dels membres dels òrgans col·legiats a les reunions corresponents, o en cas que hagin votat en contra o hagin salvat el vot en relació amb les decisions o els acords que hagin donat lloc a les infraccions.

2. Si les infraccions són exclusivament imputables a directors generals, a gerents, a òrgans assimilats o a altres persones que exerceixin funcions en l'entitat.

   -8 Les sancions a què es refereixen els apartats 2, 3 i 4 es determinen atenint-se als criteris següents:

1. La naturalesa i l'entitat de la infracció.

2. La gravetat del perill ocasionat o del perjudici causat.

3. Els guanys obtinguts, si s'escau, com a conseqüència dels actes o les omissions constitutius de la infracció.

4. La importància de la mutualitat.

5. Les conseqüències desfavorables dels fets per al sistema mutualista, financer i econòmic.

6. El fet que l'entitat hagi procedit a reparar la infracció per iniciativa pròpia.

7. La conducta antecedent de l'entitat en relació amb les normes d'ordenació i disciplina corresponents, atenent les sancions fermes que li hagin estat imposades els cinc anys darrers.

8. En cas d'insuficiència dels recursos propis, les dificultats objectives que puguin haver impedit a l'entitat d'assolir o de mantenir el nivell exigit per llei.

   -9 Per a la graduació de les sancions a què es refereixen els apartats 5 i 6 s'han de considerar, a més dels criteris fixats per l'apartat 8, les circumstàncies següents:

1. El grau de responsabilitat de l'interessat en els fets.

2. La conducta antecedent de l'interessat, en la mateixa o en altres mutualitats, en relació amb les normes d'ordenació i disciplina corresponents, atenent les sancions fermes que li hagin estat imposades els cinc anys darrers.

3. El grau de representació de l'interessat.

   -10 Les persones i les entitats que, tot i no disposar de l'autorització administrativa preceptiva, utilitzen denominacions pròpies de mutualitats o germandats de previsió social o porten a terme operacions pròpies d'aquestes entitats han d'ésser sancionades amb una multa de fins a cinc milions de pessetes. Si, un cop els n'ha estat requerit el cessament immediat, continuen utilitzant la denominació o fent les activitats, han d'ésser sancionades amb una multa de fins a deu milions de pessetes, que pot ésser reiterada en ocasió de requeriments posteriors.

Procediment i competència per a sancionar

-1 L'òrgan administratiu competent no pot imposar cap sanció si no ha instruït prèviament l'expedient corresponent, amb audiència dels interessats, conforme a la legislació de procediment aplicable.

-2 El departament competent ha d'executar les resolucions que dicti en els expedients sancionadors i pot prendre possessió de les oficines, els llibres i els documents per fer-ne lliurament als administradors, als liquidadors o als interventors designats a aquest efecte, sens perjudici de passar el tant de culpa, si escau, als tribunals de justícia i d'exercir les accions que siguin procedents.

Inspecció de les mutualitats

-1 Les mutualitats i les persones o els òrgans que n'exerceixen la representació o la direcció estan subjectes a la inspecció de l'òrgan de control, la qual pot estudiar, amb caràcter general o bé referida a qüestions determinades, llur situació legal, tècnica i econòmica i les condicions en què exerceixen llur activitat. També estan subjectes a aquesta inspecció les activitats que es puguin qualificar de mutualisme, per comprovar si són exercides amb l'autorització administrativa corresponent.

-2 Els inspectors designats tenen, en l'exercici de llur funció, la condició d'agents de l'autoritat pública i estan obligats a guardar secret professional, àdhuc una vegada finalitzat l'exercici de llur funció pública. Tenen lliure accés al domicili social de l'entitat objecte de la inspecció i a les dependències i oficines en les quals desenvolupi les activitats i poden examinar tota la documentació relativa a l'entitat o requerir que els sigui presentada. Les mutualitats estan obligades a donar-los les màximes facilitats en l'exercici de llur funció.

-3 S'ha d'aixecar una acta de cada inspecció, a la qual l'entitat o la persona inspeccionada pot formular al·legacions en el termini dels quinze dies hàbils següents a la notificació.

Competència i acció administrativa sobre les federacions i agrupacions de mutualitats Les disposicions d'aquest capítol X sobre les mutualitats s'apliquen també, si s'escau, a les federacions i les agrupacions de mutualitats.

Disposició addicional El caràcter voluntari de les entitats de previsió social al qual es refereix aquesta Llei, s'entén que és sens perjudici de les modalitats de previsió social complementària que es puguin establir amb caràcter obligatori per mitjà de la negociació col·lectiva o d'actes d'autonomia corporativa de grups professionals.

Disposicions transitòries Primera

-1 Les mutualitats de previsió social que estan subjectes a aquesta Llei s'hi han d'adaptar en el termini de dos anys, a comptar des de la data d'entrada en vigor de la Llei. Aquesta adaptació, si s'escau, ha d'ésser formalitzada en escriptura pública i ha d'ésser inscrita en el Registre de Mutualitats de Previsió Social Voluntària de Catalunya.

-2 Per a l'aprovació de les modificacions estatutàries necessàries per a adaptar les mutualitats a aquesta Llei és suficient el vot favorable de la majoria simple de l'assemblea.

-3 Les disposicions dels estatuts de les mutualitats que s'oposin al que estableix aquesta Llei queden sense efecte a partir de la data d'entrada en vigor de la Llei.

Segona Les mutualitats que en el moment de promulgar-se aquesta Llei es dediquin principalment a activitats alienes al mutualisme s'han d'acollir a un altre règim d'associacionisme sense afany de lucre, mantenint llur personalitat jurídica, sempre que, en el termini de dos anys, deixin de dedicar-se a la previsió social. En aquest cas de canvi de règim associatiu, l'entitat ha d'ésser donada de baixa del Registre de Mutualitats de Previsió Social Voluntària de Catalunya i ha d'ésser inscrita en el registre corresponent.

Tercera Els límits per a les prestacions econòmiques a què es refereix l'article 6 no s'apliquen a les prestacions pels riscs sobre les persones que les mutualitats, d'acord amb llurs reglaments, garanteixin legalment en el moment d'entrada en vigor d'aquesta Llei, les quals prestacions poden continuar essent garantides als socis, amb independència de llur data d'ingrés.

Disposició derogatòria Es deroguen les normes següents:

1. L'Ordre del 20 de juny de 1986 per la qual s'estableix el Règim Jurídic Aplicable a les Mutualitats de Previsió Social de Catalunya.

2. La Resolució del 15 de gener de 1987 per la qual s'emeten Instruccions relatives al Procediment a seguir per les Mutualitats de Previsió Social de Catalunya per a la seva Adequació al Règim Jurídic Vigent.

3. Els articles 6 i 7.a de l'Ordre del 27 de febrer de 1989, d'Organització i Estructuració del Registre de Mutualitats de Previsió Social Voluntària de Catalunya.

4. El Decret 102/89, del 17 d'abril, pel qual es regula el Funcionament dels Organs Socials de les Mutualitats de Previsió Social Voluntària de Catalunya.

5. El Decret 230/89, del 12 de setembre, pel qual es regulen les Situacions Transitòries de les Entitats de Previsió Social.

6. Qualsevol altra disposició de rang igual o inferior que s'oposi al que estableix aquesta Llei.

Disposició final El Consell Executiu, en l'àmbit de les seves competències, ha de desplegar per reglament, en el termini d'un any, a comptar des de la data de publicació, els preceptes d'aquesta Llei. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 13 de desembre de 1991

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

Ignasi Farreres i Bochaca Conseller de Treball