LLEI 10/2003, de 13 de juny, sobre mutualitats de previsió social.

¿mbit d'aplicaciÛ

Constitueix l'‡mbit d'aplicaciÛ d'aquesta Llei la regulaciÛ de l'activitat del mutualisme no integrat en la Seguretat Social que duen a terme les mutualitats de previsiÛ social que tenen el domicili social a Catalunya o que hi duen a terme l'activitat principal.

Concepte de mutualisme no integrat en la Seguretat Social

1. †S'entÈn per mutualisme l'activitat asseguradora que, sense afany de lucre, les mutualitats de previsiÛ social exerceixen com a activitat principal, amb car‡cter voluntari i complementari de la Seguretat Social i amb finalitat de protecciÛ m˙tua; que tÈ per objecte la protecciÛ dels socis, les persones que aquests designin benefici‡ries de les prestacions o llurs bÈns, i que s'organitza democr‡ticament per criteris de representativitat del soci o sÚcia.

2. †Les mutualitats de previsiÛ social, a mÈs de l'activitat establerta per l'apartat 1, poden dur a terme altres activitats i prestacions accessÚries de car‡cter social i de serveis.

Mutualitats de previsiÛ social

1. †Les mutualitats de previsiÛ social adopten la denominaciÛ que lliurement estableixen llurs estatuts, que ha d'incloure necess‡riament l'expressiÛ "mutualitat de previsiÛ social. Poden utilitzar les sigles MPS desprÈs de la denominaciÛ. No es poden adoptar denominacions iguals o semblants a altres de ja existents que puguin induir a confusiÛ.

2. †Sens perjudici del que disposa l'article 7, les mutualitats es classifiquen en funciÛ de llur forma d'actuaciÛ en:

   a)†Mutualitats de quota fixa: la cobertura comuna dels riscs assegurats es fa mitjanÁant el pagament d'una quota fixa al comenÁament de cada perÌode de risc, sens perjudici que es pugui establir, estatut‡riament, el pagament d'una prima a prorrata, a inici de perÌode, per previsiÛ de sinistralitat.

   b)†Mutualitats de quota variable: la cobertura comuna es fa mitjanÁant el pagament d'una prima a prorrata entre els associats ˙nicament amb posterioritat al sinistre. En aquest cas, la responsabilitat dels socis Ès mancomunada, proporcional a l'import dels respectius capitals assegurats en la mateixa entitat i limitada a aquest import.

3. †La classificaciÛ que estableix l'apartat 2 no exclou la possibilitat que una mutualitat pugui operar amb els dos sistemes.

Requisits

Les mutualitats de previsiÛ social, per a constituir-se v‡lidament, han de complir, sens perjudici dels altres requisits que la normativa aplicable estableixi, els requisits seg¸ents:

a)†No tenir afany de lucre.

b)†Assumir directament i totalment els riscs garantits a llurs associats, sens perjudici de les operacions de reasseguranÁa o coasseguranÁa que duguin a terme en qualsevol forma, d'acord amb la normativa que en cada cas els sigui aplicable.

c)†Dotar llurs fons amb les quotes dels associats, les aportacions de persones o entitats protectores, els rendiments de les inversions i qualsevol altre recurs legÌtim.

d)†ReconËixer la igualtat de drets i d'obligacions de tots els socis mutualistes, sens perjudici que les aportacions i les prestacions tinguin la relaciÛ que els estatuts estableixin segons les circumst‡ncies que concorrin en cadascun dels mutualistes.

e)†Conferir als socis la condiciÛ d'assegurats o de subscriptors de l'asseguranÁa o ambdues condicions.

f)†No imposar altres lÌmits per a l'ingrÈs a la mutualitat que els fixats per raons legalment justificades en els estatuts.

g)†Fixar que el rËgim de derrama passiva derivada de la responsabilitat dels socis pels deutes socials de la mutualitat no pugui superar la tercera part de la suma de les quotes satisfetes en els darrers tres exercicis, independentment de la quota de l'exercici corrent.

h)†Determinar que l'estructura, la composiciÛ i l'elecciÛ dels Úrgans de govern siguin representatives del col∑lectiu social.

Riscs assegurables

Les mutualitats de previsiÛ social, en exercici de llur actuaciÛ complement‡ria o alternativa a la Seguretat Social, poden cobrir les contingËncies que els estatuts determinin d'acord amb la normativa que els Ès aplicable.

CapÌtol II

Condicions per a la constituciÛ

ConstituciÛ

1. †Poden constituir lliurement mutualitats de previsiÛ social un mÌnim de cinquanta persones fÌsiques o de tres persones jurÌdiques, p˙bliques o privades.

2. †En el cas que les persones constituents siguin persones jurÌdiques, han d'acreditar, perquË la constituciÛ sigui v‡lida, que representen en conjunt un mÌnim de cinquanta persones fÌsiques assegurades o relacionades amb les constituents per vincles de car‡cter social, laboral, professional o de qualsevol altre tipus.

3. †En tots els casos, les mutualitats constituÔdes per persones jurÌdiques han d'acreditar, en el termini d'un any des que es constitueixen, que tenen un mÌnim de cinquanta persones fÌsiques en qualitat de socis. La no-acreditaciÛ d'aquesta circumst‡ncia Ès causa de dissoluciÛ de la mutualitat.

Tipus de mutualitats de previsiÛ social

1. †A mÈs de les mutualitats de previsiÛ social de caire general es reconeixen els tipus de mutualitats seg¸ents:

   a)†Mutualitats de professionals, complement‡ries del sistema de seguretat social obligatÚria o alternatives a aquest sistema d'acord amb la normativa aplicable, formades per persones fÌsiques vinculades a col∑legis professionals.

   b)†Mutualitats de car‡cter empresarial, associatiu o cooperatiu, en les quals els treballadors o els associats poden Èsser socis o assegurats, llevat del cas en quË aquestes actuÔn com a instrument d'exterioritzaciÛ de compromisos per pensions, en quË els treballadors han de tenir la condiciÛ d'associats si aixÌ ho determina la normativa aplicable.

   c)†Mutualitats de car‡cter escolar, que tenen per objecte atorgar prestacions relacionades amb la docËncia o l'educaciÛ.

   d)†Mutualitats de petita dimensiÛ, que tenen un ‡mbit d'actuaciÛ local o comarcal, amb un nombre de socis inferior a mil i uns ingressos per quotes que no superen els seixanta mil euros.

2. †Dins de les mutualitats fundades per persones jurÌdiques, d'acord amb l'article 6, hi pot haver entitats de base mutualista, formades exclusivament per mutualitats de previsiÛ social, amb un mÌnim de tres socis.

Procediment de constituciÛ

1. †Els acords de constituciÛ de les mutualitats de previsiÛ social i d'aprovaciÛ de llurs estatuts, que en ambdÛs casos s'han d'elevar a escriptura p˙blica, els ha d'adoptar l'assemblea convocada pels promotors.

2. †L'assemblea constituent ha de nomenar la junta directiva, o bÈ una comissiÛ gestora que representi els promotors, la qual ha de sol∑licitar la inscripciÛ de la mutualitat de previsiÛ social i dur a terme les actuacions necess‡ries per a l'accÈs efectiu a l'activitat.

3. †La junta directiva, havent acreditat la inscripciÛ de l'entitat en el Registre Mercantil, ha de sol∑licitar la inscripciÛ de la mutualitat en el Registre de Mutualitats de PrevisiÛ Social, al qual ha de lliurar una cÚpia autËntica de l'escriptura p˙blica en quË constin els acords de constituciÛ i d'aprovaciÛ dels estatuts i els rams o les prestacions en quË vol operar la mutualitat. Aquesta documentaciÛ s'ha d'acompanyar d'un programa d'activitats ajustat a la normativa vigent.

4. †La qualificaciÛ favorable de la documentaciÛ establerta per l'apartat 3 comporta la inscripciÛ d'ofici de l'entitat en el Registre de Mutualitats de PrevisiÛ Social i l'atorgament de l'autoritzaciÛ administrativa corresponent per als rams o les prestacions en quË vol operar faculta la mutualitat de previsiÛ social per a iniciar l'activitat asseguradora.

5. †Les modificacions del programa d'activitats requereixen la comunicaciÛ corresponent de la m˙tua a l'Úrgan de supervisiÛ.

TÕTOL II

Estructura i composiciÛ de les mutualitats

CapÌtol I

RËgim intern

Estatuts

1. †Els estatuts de les mutualitats de previsiÛ social constitueixen el rËgim jurÌdic que en regula l'activitat i el funcionament.

2. †El contingut dels estatuts de la mutualitat no ha d'Èsser contrari a la normativa que en regula l'activitat i, a mÈs dels requisits establerts per l'article 4, ha d'incloure:

a)†La denominaciÛ, l'objecte social, la data d'inici de l'activitat i la durada.

b)†L'‡mbit territorial d'actuaciÛ.

c)†El domicili social.

d)†La indicaciÛ de la forma d'actuaciÛ, d'acord amb l'article 3.

e)†Les prestacions i els rams en quË opera.

f)†Les bases generals de l'organitzaciÛ associativa, les normes de delegaciÛ de vot, el procediment per a prendre els acords, les competËncies i la composiciÛ dels Úrgans de govern, el sistema d'elecciÛ i remociÛ dels c‡rrecs i de renovaciÛ i provisiÛ de les vacants, assegurant en tot cas que el funcionament i el control de l'entitat siguin democr‡tics.

g)†Les normes sobre la quota d'entrada, el fons de maniobra i l'homogeneÔtat qualitativa i quantitativa dels riscs, en el cas de les mutualitats que operen a quota variable.

h)†Els drets i els deures dels socis i les condicions objectives d'admissiÛ, d'exclusiÛ i de baixa; la participaciÛ efectiva dels mutualistes en el govern de l'entitat, i la protecciÛ dels drets dels socis en cas de dissoluciÛ.

i)†La responsabilitat dels qui exerceixen funcions directives i el rËgim de conflicte d'interessos. S'han d'establir per reglament les situacions en quË es pot donar conflicte d'interessos.

j)†El procediment de modificaciÛ dels estatuts.

k)†El procediment pel qual els socis poden examinar, amb l'antelaciÛ suficient, les propostes econÚmiques o els documents comptables a quË es refereixen els punts de l'ordre del dia de l'assemblea general.

l)†Els mecanismes de constituciÛ i modificaciÛ del fons mutual, i les normes de retorn de les quantitats aportades i de pagament d'interessos.

m)†La previsiÛ que les despeses d'administraciÛ no excedeixin el lÌmit establert.

n)†La submissiÛ del col∑lectiu i de cadascun dels mutualistes a la jurisdicciÛ dels tribunals del domicili social pel que fa a les relacions societ‡ries, sens perjudici de la possibilitat de sotmetre els conflictes entre els mutualistes i la mutualitat, siguin de car‡cter societari o assegurador, als mecanismes establerts pels articles 39 i 40.

o)†Les causes de dissoluciÛ de la mutualitat, d'acord amb el que estableix la llei, i el procediment de liquidaciÛ.

p)†Qualsevol altre pacte que no sigui contrari a l'ordenament jurÌdic.

Socis

1. †Pot tenir la condiciÛ de soci o sÚcia qualsevol persona fÌsica o jurÌdica, sense altres limitacions que les derivades de la llei o dels estatuts. Pot haver-hi dues categories de socis:

   a)†Socis mutualistes: persones fÌsiques o jurÌdiques afiliades a l'entitat que en poden obtenir alguna prestaciÛ per a ells, per a llurs drethavents o per a persones vinculades a ells per llaÁos familiars, de treball, de convivËncia o d'associaciÛ, de conformitat amb el que estableix aquesta Llei, o, en el cas de riscs sobre les coses, els qui tenen un dret o interËs legÌtim respecte als bÈns sobre els quals recau el risc.

   b)†Socis protectors: persones fÌsiques o jurÌdiques que, tot i no ser necess‡riament subjectes de prestacions de la mutualitat, contribueixen a mantenir-la i desenvolupar-la.

2. †Els estatuts han de regular el rËgim dels socis protectors i poden establir que participin en el fons mutual i en els Úrgans socials, d'acord amb el que s'estableixi per reglament.

Drets i obligacions dels socis

1. †Els socis mutualistes tenen els drets seg¸ents:

   a)†Assistir a les assemblees generals, d'acord amb els estatuts, amb dret de veu i de vot per a adoptar acords. Tots els socis mutualistes tenen els mateixos drets polÌtics, econÚmics i d'informaciÛ. Cada soci o sÚcia tÈ un vot, llevat dels supÚsits de delegaciÛ de vot establerts per l'article 16.5.

   b)†Elegir els Úrgans de govern, incloent-hi, si escau, l'assemblea de compromissaris, i ser-ne elegits membres.

   c)†Disposar de la informaciÛ necess‡ria per a participar en les assemblees generals, especialment la relativa als estats comptables i financers que ha d'aprovar l'assemblea general ordin‡ria.

   d)†Donar-se de baixa, respectant, si escau, el termini de preavÌs que fixin els estatuts, que no ha d'Èsser inferior a dos mesos.

   e)†Percebre les prestacions garantides, els serveis per activitats complement‡ries de l'entitat que els pertoquin i les derrames actives o de retorn que s'acordin dins l'exercici de l'activitat o com a conseq¸Ëncia de llur baixa volunt‡ria, d'acord amb els termes i les condicions que s'estableixin.

   f)†Qualsevol altre que la Llei o els estatuts els reconeguin.

2. †Els socis mutualistes tenen les obligacions seg¸ents:

   a)†Complir els acords v‡lidament adoptats pels Úrgans de govern.

   b)†Fer efectives les quotes, les derrames i les aportacions establertes, dins els lÌmits fixats per la llei o pels estatuts.

   c)†Qualsevol altra que resulti de la normativa aplicable o dels estatuts.

3. †Els socis protectors tenen els drets i les obligacions establerts pels estatuts socials. Se'ls poden reemborsar llurs aportacions al fons mutual si aixÌ ho estableixen els estatuts i sempre que aixÚ no comporti que l'entitat deixi de complir el que estableix l'article 33 o quedi en una situaciÛ de net patrimonial negatiu.

Relacions entre els socis i l'entitat en l'exercici de l'activitat

1. †Les prestacions a quË el mutualista o la mutualista tÈ dret sÛn les que resulten d'aplicar els estatuts de l'entitat, els reglaments o les condicions generals i particulars dels productes subscrits. No es poden exigir als socis mÈs quotes, derrames i aportacions que les que resulten d'aplicar els estatuts, els reglaments o les condicions generals i particulars.

2. †Les prestacions pels riscs sobre les persones establertes en favor dels socis i de llurs familiars, drethavents i beneficiaris tenen car‡cter personal i intransferible, i, per tant, no es poden cedir ni garantir a favor de tercers. Tot aixÚ s'entÈn sens perjudici del que les normes de car‡cter processal o procedimental referides a procediments d'execuciÛ disposen.

3. †Si la primera quota o derrama, tant de prima fixa com de prima variable, no ha estat pagada per causa atribuÔble al soci o sÚcia, l'entitat, notificant-li prËviament i en la deguda forma l'advertiment corresponent, tÈ dret a donar-lo de baixa de la prestaciÛ o a exigir-li el pagament de la quota o derrama no pagada en via executiva prenent com a base el document d'inscripciÛ. Mentre perduri aquesta situaciÛ, l'entitat resta deslliurada de les seves obligacions vers el soci o sÚcia.

4. †En cas de manca de pagament de les quotes seg¸ents a la primera, la cobertura atorgada resta en suspens al cap d'un mes del dia del venciment. Si la mutualitat no reclama el pagament de la quota dins els sis mesos seg¸ents al venciment d'aquesta, s'entÈn que l'asseguranÁa resta extingida. En tot cas, la mutualitat, quan la cobertura resta en suspens, ˙nicament pot exigir el pagament de la quota del perÌode de risc en curs.

5. †Si la relaciÛ no s'ha resolt ni s'ha extingit, la cobertura torna a tenir efectes l'endem‡ del dia en quË el soci o sÚcia hagi satisfet les quotes impagades.

6. †Sens perjudici del dret de la mutualitat a reclamar el pagament dels deutes pendents, el transcurs de seixanta dies des del requeriment de pagament constitueix causa de baixa del soci o sÚcia.

7. †Els estatuts han de regular la suspensiÛ dels drets associatius en cas de manca de pagament de les quotes o les derrames o d'incompliment de les altres obligacions dels mutualistes.

8. †El mutualista o la mutualista que es dÛna de baixa de l'entitat volunt‡riament tÈ dret a percebre les derrames actives i el valor del rescat, si escau, i est‡ obligat a pagar les derrames passives acordades degudament i no satisfetes. TambÈ tÈ dret que, un cop aprovats els comptes de l'exercici en quË es produeix la baixa, li siguin retornades les quantitats que hagi aportat al fons mutual, amb els interessos corresponents, que mai no poden Èsser superiors a l'interËs legal del diner.

9. †La devoluciÛ a quË es refereix l'apartat 8 s'ha de fer un cop deduÔdes les quantitats que el mutualista o la mutualista degui a la mutualitat. Aquesta devoluciÛ nomÈs es pot fer si les aportacions no han estat consumides en el compliment de la funciÛ especÌfica del fons i la part del fons mutual a retornar pot Èsser substituÔda pels excedents de l'exercici. Cap altra liquidaciÛ amb c‡rrec al patrimoni social de la mutualitat no Ès procedent en favor del soci o sÚcia que es dÛna de baixa.

CapÌtol II

Dels Úrgans socials

“rgans socials

Sens perjudici del que estableixin els estatuts, les mutualitats de previsiÛ social sÛn integrades, com a mÌnim, pels Úrgans seg¸ents:

a)†L'assemblea.

b)†La junta directiva.

c)†La comissiÛ de control, en els casos establerts per aquesta Llei.

L'assemblea general

1. †L'assemblea general Ès l'Úrgan suprem de l'expressiÛ de la voluntat social en les matËries i en la forma que els estatuts determinin.

2. †Correspon a l'assemblea general, de manera indelegable, prendre els acords sobre les q¸estions seg¸ents:

a)†L'aprovaciÛ i la modificaciÛ dels estatuts i de la normativa de rËgim intern que els desenvolupi.

b)†El canvi de domicili social, si comporta canvi de municipi.

c)†L'elecciÛ, el nomenament i la revocaciÛ dels membres de la junta directiva, i l'elecciÛ i el nomenament dels membres de la comissiÛ de control.

d)†L'examen i l'aprovaciÛ de la gestiÛ de la junta directiva i de la memÚria, el balanÁ i els estats de comptes de la mutualitat.

e)†L'exercici de l'acciÛ de responsabilitat contra els membres de la junta directiva.

f)†L'aprovaciÛ dels pressupostos que li presenta la junta directiva.

g)†Les aportacions dels socis al fons mutual i la regulaciÛ, si escau, del reintegrament de les aportacions i de l'acreditaciÛ d'interessos.

h)†La fixaciÛ de les derrames.

i)†La determinaciÛ de l'aplicaciÛ de resultats.

j)†La fusiÛ, l'escissiÛ, la dissoluciÛ i la transformaciÛ de la mutualitat.

k)†La federaciÛ i l'agrupaciÛ amb altres mutualitats.

l)†El nomenament d'auditors.

m)†L'aprovaciÛ de les condicions en quË la mutualitat pot recÛrrer al finanÁament subordinat, entre les quals, les condicions de les quotes participatives.

ConvocatÚria i funcionament de l'assemblea general

1. †L'assemblea general resta v‡lidament constituÔda en primera convocatÚria quan hi assisteixin o hi siguin representats com a mÌnim la meitat mÈs un dels socis assembleistes i, en segona convocatÚria, sigui quin sigui el nombre d'assistents.

2. †L'assemblea general ha d'Èsser convocada per la junta directiva amb una antelaciÛ mÌnima de quinze dies, per mitj‡ d'una comunicaciÛ escrita que ha de contenir el lloc, la data, les hores de la primera i de la segona convocatÚries, entre les quals hi ha d'haver una hora de diferËncia, i l'ordre del dia. Aquesta comunicaciÛ s'ha de fer d'acord amb els estatuts i, com a mÌnim, per dos dels mitjans seg¸ents:

   a)†Per notificaciÛ tramesa a tots els mutualistes.

   b)†Per anunci publicat al domicili social.

   c)†Per anunci publicat en un dels diaris de mÈs circulaciÛ en l'‡mbit territorial de la mutualitat o en la localitat on aquesta tÈ el domicili social.

3. †En el cas de l'assemblea de compromissaris, sens perjudici de l'obligaciÛ d'utilitzar algun altre mitj‡, la convocatÚria s'ha de fer necess‡riament per comunicaciÛ tramesa a tots els compromissaris.

4. †La convocatÚria de l'assemblea general no Ès necess‡ria si es reuneixen tots els socis de la mutualitat i es constitueixen en junta universal, havent acceptat per unanimitat que la junta es dugui a terme i havent-ne aprovat per unanimitat l'ordre del dia.

5. †L'assemblea general es reuneix en sessiÛ ordin‡ria i en sessiÛ extraordin‡ria.

6. †L'ordre del dia de l'assemblea general ordin‡ria, que es reuneix una vegada l'any, dins el primer semestre, ha d'incloure, si mÈs no, l'examen i l'aprovaciÛ de la gestiÛ de la junta directiva i de la memÚria, el balanÁ, els estats de comptes i l'aplicaciÛ de resultats.

7. †Si la junta directiva no convoca l'assemblea general ordin‡ria en el termini legal, qualsevol soci o sÚcia pot instar-la a fer-ho. Si, desprÈs de quinze dies del requeriment, l'assemblea no ha estat convocada, l'Úrgan administratiu competent en pot ordenar la convocatÚria, a inst‡ncies del soci o sÚcia.

8. †L'assemblea general es reuneix en sessiÛ extraordin‡ria sempre que la junta directiva ho creu convenient o quan ho sol∑licita per escrit un mÌnim del 10% dels socis de la mutualitat que ja tinguessin aquesta condiciÛ el 31 de desembre anterior. Els estatuts poden reduir aquest mÌnim al 5% en les mutualitats que tinguin mÈs de cinc mil socis. Quan la mutualitat hagi optat per constituir una assemblea de compromissaris, l'escrit de convocatÚria ha d'Èsser signat per la meitat mÈs un del nombre de socis damunt dit. La sol∑licitud ha d'especificar els punts a incloure en l'ordre del dia de la convocatÚria. AixÌ mateix, els socis o els compromissaris que representin la majoria damunt dita tenen dret a sol∑licitar la inclusiÛ d'algun punt en l'ordre del dia. Si la junta directiva no convoca l'assemblea en el termini de dos mesos, els sol∑licitants poden instar l'Úrgan administratiu competent a convocar-la.

9. †L'assemblea general es reuneix a la localitat on radica el domicili social, si els estatuts no ho estableixen altrament. No obstant aixÚ, la junta directiva o el 10% dels socis poden sol∑licitar a l'Úrgan administratiu competent que autoritzi la reuniÛ de l'assemblea general en altres localitats, per raons d'organitzaciÛ. Aquest requisit no Ès necessari en el cas de la junta universal.

10. †L'assemblea general Ès presidida pel president o presidenta de la junta directiva, assistit pel secretari o secret‡ria d'aquesta, o, en ambdÛs casos, per les persones que n'exerceixen les funcions. Si no hi sÛn o no n'hi ha, ocupen els dits c‡rrecs les persones que l'assemblea elegeixi entre els socis presents.

11. †Correspon al president o presidenta de l'assemblea de dirigir les deliberacions, mantenir-hi l'ordre i vetllar pel compliment de les formalitats exigides per llei.

Acords de l'assemblea general

1. †L'assemblea general pren els acords per majoria simple dels vots emesos, presents i representats, excepte en els supÚsits determinats per les lletres a, g i j de l'article 14 i per l'article 23.4, i en els altres supÚsits fixats pels estatuts, en quË cal una majoria de les dues terceres parts dels vots presents i representats. Els estatuts no poden exigir en cap cas una majoria superior a les dues terceres parts.

2. †Els estatuts poden determinar la forma en quË s'ha d'exercir el dret de vot. La votaciÛ ha d'Èsser secreta si ho demanen el 10% dels presents.

3. †SÛn nuls els acords sobre assumptes que no figurin en l'ordre del dia, excepte els relatius a:

   a)†La peticiÛ d'acciÛ de responsabilitat i la destituciÛ o la separaciÛ del c‡rrec dels membres de la junta directiva.

   b)†La convocatÚria d'una nova assemblea general.

   c)†El nomenament d'auditors.

   d)†Qualsevol altre assumpte que, essent presents tots els mutualistes o compromissaris, acordin per unanimitat de tractar.

4. †Els acords v‡lidament adoptats obliguen tots els mutualistes, incloent-hi els absents i els dissidents.

5. †Els socis que vulguin delegar l'assistËncia personal ho han de fer per escrit i expressament per a cada assemblea. Cap soci o sÚcia no pot exercir mÈs de deu delegacions. Les facultats delegades no poden Èsser objecte d'una nova delegaciÛ.

6. †Les persones jurÌdiques que tenen la condiciÛ de soci o sÚcia exerceixen el vot per mitj‡ de llur representant.

7. †S'ha de redactar una acta de cada sessiÛ de l'assemblea general, en la qual han de constar la data i el lloc de la reuniÛ; el nombre d'assistents, entre presents i representats; els acords adoptats; el resultat de les votacions, i les intervencions de les persones que ho sol∑licitin. S'ha de confeccionar tambÈ una llista dels assistents a la sessiÛ i incloure-la o adjuntar-la a l'acta.

8. †L'acta ha d'Èsser signada pel president o presidenta i el secretari o secret‡ria de l'assemblea i per tres mutualistes designats per la mateixa assemblea, entre els quals n'hi ha d'haver un dels que hagin dissentit dels acords adoptats, si escau. Ha d'Èsser inscrita dins els quinze dies seg¸ents en el llibre corresponent i ha d'Èsser aprovada, en el mateix perÌode, per la mateixa assemblea o, si no se n'hi tÈ cap, pels mateixos signants de l'acta.

9. †Els socis poden sol∑licitar, una vegada aprovada, la certificaciÛ de l'acta de l'assemblea, que el secretari o secret‡ria, amb el vistiplau del president o presidenta, els ha de lliurar en el termini de deu dies.

10. †Els acords de l'assemblea poden Èsser impugnats si sÛn contraris a la llei o als estatuts o si lesionen interessos de la mutualitat en benefici d'un o mÈs socis.

11. †Estan legitimats per a exercir les accions d'impugnaciÛ els socis que, d'acord amb l'acta, han votat en contra de l'acord impugnat, els socis absents i els socis que hagin estat il∑legÌtimament privats d'emetre el vot.

12. †No Ès procedent la impugnaciÛ d'un acord social que hagi estat deixat sense efecte o hagi estat substituÔt v‡lidament per un altre.

13. †L'acciÛ d'impugnaciÛ caduca en el termini de tres mesos a comptar de la data de l'acord o, si escau, de la notificaciÛ. Les accions de nul∑litat dels acords contraris a la llei no estan sotmeses a termini de caducitat.

L'assemblea de compromissaris

1. †L'assemblea general pot Èsser substituÔda per una assemblea de compromissaris quan el nombre de socis de l'entitat supera el nombre fixat pel reglament, si aixÌ ho estableixen els estatuts, els quals han de determinar els requisits per a Èsser nomenat compromissari o compromiss‡ria, encara que, en tots els casos, s'ha d'Èsser major d'edat i tenir almenys un any d'antiguitat com a soci o sÚcia. Els membres de la junta directiva tenen la condiciÛ de compromissaris.

2. †Els estatuts han de determinar el procediment de designaciÛ dels compromissaris. La designaciÛ s'ha de fer per sorteig davant de fedatari o fedat‡ria p˙blic entre els socis amb dret de vot. El sorteig es pot fer per qualsevol mitj‡, incloent-hi els inform‡tics. AixÌ mateix, els estatuts poden establir que el nombre total de compromissaris de l'entitat es distribueixi territorialment en funciÛ de la implantaciÛ de la mutualitat.

3. †El mandat dels compromissaris ha de tenir una durada mÌnima de dos anys i m‡xima de quatre, comptadors a partir de la data en quË sÛn designats. AixÚ no obstant, els compromissaris cessants poden Èsser designats de nou si aixÌ resulta del sorteig corresponent.

4. †Els compromissaris han de complir el mandat en representaciÛ de l'entitat sense possibilitat de renunciar a la designaciÛ.

5. †…s aplicable a l'assemblea de compromissaris, en tot allÚ que no contradigui les seves caracterÌstiques, el que aquesta Llei disposa per a l'assemblea general.

6. †Cap compromissari no pot exercir mÈs de tres delegacions d'assistËncia i vot a l'assemblea de compromissaris.

Assemblees territorials

1. †Si l'‡mbit d'actuaciÛ d'una mutualitat supera el d'una demarcaciÛ territorial supracomarcal vigent o si la mutualitat tÈ un gran nombre d'associats i no hi ha assemblea de compromissaris, els estatuts poden determinar que l'assemblea general sigui precedida d'una assemblea territorial de socis en cada una de les demarcacions esmentades per a elegir delegats dels mutualistes a l'assemblea general, el nombre dels quals ha d'Èsser fixat pels estatuts. La votaciÛ per a designar els delegats ha d'Èsser secreta.

2. †En les assemblees territorials s'ha de donar a conËixer el text dels acords l'aprovaciÛ dels quals es vol proposar a l'assemblea general, en la qual els delegats tenen un nombre de vots igual al dels mutualistes que hagin participat, entre els presents i els representats, en l'assemblea territorial. Els delegats han d'exercir aquests vots en el mateix sentit que hagin estat emesos.

3. †Les assemblees territorials es poden constituir tambÈ mitjanÁant el sistema de compromissaris a quË es refereix l'article 17.

La junta directiva

1. †La junta directiva, amb aquesta denominaciÛ o amb una altra de semblant, Ès l'Úrgan col∑legiat de representaciÛ, de govern i de gestiÛ de la mutualitat.

2. †La junta directiva Ès integrada pel nombre de membres que els estatuts determinin, en cap cas inferior a cinc. Els components de la junta directiva han d'Èsser persones fÌsiques sÚcies o bÈ persones jurÌdiques associades a la mutualitat, les quals han de nomenar una persona fÌsica que les representi.

3. †La retribuciÛ dels administradors per llur gestiÛ forma part de les despeses d'administraciÛ i no pot excedir els lÌmits fixats per reglament.

4. †Els treballadors de la mutualitat, llurs representants o les persones vinculades professionalment amb l'entitat no poden tenir majoria en la junta directiva ni cap d'ells no pot ocupar en cap cas la presidËncia, la vicepresidËncia o la secretaria. Els estatuts han d'establir les disposicions necess‡ries per a prevenir possibles situacions de conflicte d'interessos.

5. †Els membres de la junta directiva han d'Èsser persones de reconeguda honorabilitat, amb les condicions necess‡ries de qualificaciÛ o experiËncia professional, i no han de incÛrrer en cap prohibiciÛ o incompatibilitat legal, d'acord amb el que estableixen les normes que despleguen aquesta Llei. Els estatuts han d'establir l'edat m‡xima per a Èsser elegit membre de la junta directiva i el perÌode m‡xim de permanËncia en la dita junta.

6. †Els membres de la junta directiva sÛn elegits per l'assemblea en votaciÛ secreta. Els estatuts han d'establir el rËgim de distribuciÛ de c‡rrecs de la junta directiva.

7. †La junta directiva elegeix entre els seus membres els c‡rrecs de president o presidenta i de secretari o secret‡ria, com a mÌnim, llevat que els estatuts determinin que els dits c‡rrecs siguin elegits directament per l'assemblea. Els estatuts poden establir tambÈ que el c‡rrec de secretari o secret‡ria sigui exercit per una persona que compleixi unes condicions determinades o a per un professional o una professional extern a la junta, amb veu perÚ sense vot.

8. †El mandat dels membres de la junta directiva, que poden Èsser reelegits, tÈ una durada m‡xima de quatre anys. Si els estatuts determinen la renovaciÛ parcial de la junta, tambÈ han d'establir els torns de renovaciÛ; si no els estableixen, la renovaciÛ es fa per meitats i per excÈs cada dos anys, i els primers membres a renovar es determinen per insaculaciÛ.

9. †El mandat dels membres de la junta directiva acaba el dia en quË es reuneix l'assemblea ordin‡ria de l'any corresponent o el dia en quË fineix el termini perquË es reuneixi.

10. †Les funcions de la junta directiva sÛn determinades pels estatuts i per l'assemblea. Les facultats delegades per l'assemblea no poden Èsser objecte d'una nova delegaciÛ.

11. †La junta directiva, que ha d'Èsser convocada pel president o presidenta o per la persona que n'exerceixi les funcions, es reuneix amb car‡cter ordinari un cop cada tres mesos, com a mÌnim, i amb car‡cter extraordinari tantes vegades com calgui.

12. †Els estatuts han de regular el rËgim de convocatÚria, funcionament i const‡ncia dels acords de la junta directiva.

13. †Els membres que no assisteixin a una reuniÛ de la junta directiva poden delegar la representaciÛ en un altre membre. Els acords presos per la junta directiva, tant en primera com en segona convocatÚria, sÛn v‡lids si hi sÛn presents la meitat mÈs un dels components. La segona convocatÚria s'ha de tenir com a mÌnim mitja hora desprÈs de l'hora fixada per a la primera.

14. †Els acords de la junta directiva sÛn presos per majoria de vots. En cas d'empat, el vot del president o presidenta dirimeix.

15. †Les actes de les reunions de la junta directiva, que han d'Èsser signades pel secretari o secret‡ria i el president o presidenta, han de reflectir resumidament els debats, han de transcriure el text dels acords presos amb el resultat de les votacions i han d'incloure la llista d'assistents.

16. †El president o presidenta de la junta directiva, que ho Ès tambÈ de l'entitat, n'exerceix la representaciÛ legal.

17. †Els estatuts han de regular el sistema de provisiÛ de les vacants de la junta directiva que es produeixin entre assemblees. Els membres nomenats per la junta segons aquest sistema han d'Èsser ratificats per l'assemblea seg¸ent i cessen en el c‡rrec quan hauria finit el mandat del membre a qui substitueixen.

18. †Correspon a la junta directiva de tractar les q¸estions que la legislaciÛ o els estatuts no atribueixen expressament a un altre Úrgan.

El director o directora

1. †Els estatuts de les mutualitats que tinguin mÈs de cinc mil socis o persones protegides, que recaptin mÈs d'un miliÛ d'euros per quotes o que destinin mÈs d'un miliÛ d'euros a provisions tËcniques i, en tots els casos, les mutualitats constituÔdes per persones jurÌdiques han d'establir l'existËncia d'un director o directora, amb aquesta denominaciÛ o amb una altra de semblant, que exerceixi les facultats directives i administratives que la junta directiva li delegui.

2. †El director o directora, que Ès nomenat i contractat per la junta directiva, ha d'Èsser una persona de reconeguda honorabilitat, amb les condicions necess‡ries de qualificaciÛ o experiËncia professional, i no ha de incÛrrer en cap prohibiciÛ o incompatibilitat legal, d'acord amb el que les normes que despleguen aquesta Llei estableixen. El nomenament i el cessament del director o directora s'han d'inscriure en el Registre de Mutualitats de PrevisiÛ Social, indicant-ne les facultats.

3. †El director o directora pot assistir amb veu perÚ sense vot a les reunions de la junta directiva, si aixÌ ho estableixen els estatuts de la mutualitat, sense que calgui que sigui elegit per l'assemblea general, llevat que es tractin assumptes que l'afectin personalment, amb les limitacions establertes per l'article 19.

4. †El director o directora exerceix, sota el control de la junta directiva, les facultats i els poders que aquesta li delega, que en cap cas no poden incloure:

a)†La rendiciÛ de comptes i la presentaciÛ dels balanÁos.

b)†Les competËncies expressament delegades a la junta directiva per l'assemblea general.

c)†L'aprovaciÛ i la modificaciÛ de reglaments de prestacions.

d)†L'acceptaciÛ de socis protectors i de les aportacions que facin a la mutualitat.

e)†Les decisions referides a la compra i la venda d'actius patrimonials de la mutualitat en quË estiguin invertides les provisions tËcniques, el marge de solvËncia o el fons de garantia, quan es tracti de bÈns immobles o en els casos que s'estableixi per reglament atenent criteris com el percentatge que els actius en q¸estiÛ representen sobre el total del concepte corresponent.

ComissiÛ de control

1. †Les mutualitats que tinguin mÈs de cinc mil socis o persones protegides, que recaptin mÈs d'un miliÛ d'euros per quotes o que destinin mÈs d'un miliÛ d'euros a provisions tËcniques i, en tots els casos, les mutualitats constituÔdes per persones jurÌdiques i les federacions han de tenir una comissiÛ de control, integrada per un mÌnim de tres membres, que s'ha de reunir com a mÌnim un cop l'any. Els membres d'aquesta comissiÛ, que no poden Èsser membres de la junta directiva ni han d'estar lligats a l'entitat per contractes laborals o de manera que es pugui donar qualsevol altra situaciÛ de conflicte d'interessos, sÛn elegits per l'assemblea general per un termini de quatre anys i, per a dur a terme llur activitat, poden Èsser assessorats per professionals.

2. †Els estatuts han de regular el funcionament, l'organitzaciÛ i les funcions de la comissiÛ de control.

3. †Les funcions principals de la comissiÛ de control sÛn les seg¸ents:

a)†La verificaciÛ del funcionament econÚmic i financer de l'entitat.

b)†El seguiment de la gestiÛ econÚmica i financera de l'entitat.

c)†L'emissiÛ d'informes d'ordre intern sobre els aspectes relatius a la gestiÛ econÚmica i financera.

d)†L'enc‡rrec a experts independents i externs a l'entitat, excepcionalment, d'estudis i informes de viabilitat econÚmica i financera.

e)†La sol∑licitud d'informaciÛ als auditors de comptes de la mutualitat.

f)†Les altres que estableixin els estatuts.

TÕTOL III

¿mbit i capacitat d'actuaciÛ

CapÌtol I

PrevisiÛ social

ExtensiÛ de les prestacions

1. †Les mutualitats de previsiÛ social poden actuar en qualsevol dels ‡mbits asseguradors que els estatuts estableixen, sense cap altra limitaciÛ que les que les normes generals d'assegurances estableixen.

2. †Els lÌmits de les prestacions aplicables a les mutualitats de previsiÛ social fixats per la normativa vigent es poden actualitzar d'acord amb els criteris establerts per la dita normativa.

Prestacions i rams

1. †Les mutualitats poden operar per prestacions i tambÈ per rams, d'acord amb la normativa b‡sica aplicable i segons que determinin els estatuts i s'estableixi en el programa d'activitats corresponent, el qual s'ha de sotmetre a autoritzaciÛ administrativa. Quan l'activitat prevegi prestacions d'assistËncia sanit‡ria, s'han de complir les disposicions establertes per la normativa sanit‡ria.

2. †Les mutualitats poden optar per consignar en reglaments de prestacions o en pÚlisses les normes reguladores de les cobertures atorgades, subjectant-se a les normes generals d'assegurances. Aquests reglaments i pÚlisses i les bases tËcniques corresponents no necessiten autoritzaciÛ administrativa prËvia llevat que comportin una modificaciÛ del programa d'activitats, perÚ han d'estar a disposiciÛ de l'Úrgan administratiu competent al domicili social de la mutualitat, en la forma que s'estableixi per reglament. El dit Úrgan en pot ordenar la modificaciÛ i en pot suspendre totalment o parcialment l'aplicaciÛ en el cas que no s'ajustin a la normativa vigent.

3. †Els reglaments de prestacions i llurs modificacions tenen efic‡cia en els mutualistes que hagin subscrit la cobertura corresponent. Les condicions dels dits reglaments i llurs modificacions resten acceptades des del moment que s'aproven.

4. †Per raons de solvËncia justificades tËcnicament d'acord amb el que s'estableixi per reglament, es poden adoptar modificacions de prestacions que impliquin una reducciÛ dels drets econÚmics dels socis, assegurats o beneficiaris, que han d'Èsser aprovades per l'assemblea, en l'ordre del dia de la qual han de constar expressament.

Activitat complement‡ria de car‡cter mutualista, assegurador i social

1. †Les mutualitats de previsiÛ social poden dur a terme, si han obtingut prËviament l'autoritzaciÛ administrativa corresponent, activitats de car‡cter social complement‡ries de l'activitat asseguradora.

2. †La realitzaciÛ d'activitats socials complement‡ries ha d'Èsser establerta pels estatuts i pot Èsser regulada per un reglament especÌfic. Aquestes activitats han de tenir una dotaciÛ prÚpia i independent, a c‡rrec del patrimoni no compromËs a l'activitat asseguradora.

3. †Les activitats a quË es refereix l'apartat 2 han de tenir comptabilitat separada i s'han d'ajustar a la normativa aplicable sobre comptabilitat i, si es duen a terme per mitj‡ d'empreses participades, a la normativa aplicable sobre consolidaciÛ.

4. †Les mutualitats de previsiÛ social poden establir convenis per a la distribuciÛ de productes amb altres entitats asseguradores o amb mitjancers d'assegurances, d'acord amb la normativa aplicable. Els convenis de distribuciÛ entre mutualitats poden regular la condiciÛ de soci o sÚcia i la d'assegurat o assegurada dins llur ‡mbit d'aplicaciÛ i poden establir que els socis de l'entitat d'origen nomÈs ho siguin d'aquesta.

5. †Les mutualitats de previsiÛ social poden establir formes de cooperaciÛ amb institucions p˙bliques i de la Seguretat Social i amb institucions privades, d'acord amb la normativa vigent.

CoasseguranÁa i reasseguranÁa

Les mutualitats de previsiÛ social poden dur a terme operacions de coasseguranÁa i reasseguranÁa d'acord amb el que disposi la normativa vigent.

CapÌtol II

FederaciÛ, agrupaciÛ, fusiÛ i altres formes de col∑laboraciÛ

Federacions

1. †Les mutualitats poden constituir volunt‡riament federacions, que tenen personalitat jurÌdica prÚpia, amb l'objecte de representar aquelles i millorar-ne les funcions. Aquestes federacions s'han de regir pel que estableixin llurs estatuts, que han d'Èsser inscrits en els registres corresponents d'acord amb el que disposa aquesta Llei, i poden, aixÌ mateix, constituir agrupacions per al compliment d'objectius especÌfics o per modalitats de prestacions amb la mateixa finalitat.

2. †Corresponen a les federacions, a mÈs de les que llurs estatuts els atribueixen, les funcions seg¸ents:

   a)†Prestar serveis financers comuns.

   b)†Assessorar tËcnicament les entitats federades.

   c)†Elaborar estudis i publicacions sobre el mutualisme de previsiÛ social.

   d)†Elaborar estudis i treballs estadÌstics.

   e)†Participar en les comissions de conciliaciÛ en representaciÛ de les mutualitats i actuar, mitjanÁant l'organitzaciÛ d'un tribunal, en l'administraciÛ d'arbitratges de dret privat.

   f)†Col∑laborar amb l'AdministraciÛ p˙blica en els ‡mbits propis del mutualisme.

3. †Una federaciÛ, per a poder referir la seva denominaciÛ a un ‡mbit geogr‡fic determinat, ha d'acreditar que hi Ès majorit‡ria, tant pel que fa al nombre d'entitats federades com pel que fa al nombre de mutualistes i beneficiaris de les mutualitats federades.

4. †Les federacions i les agrupacions, un cop autoritzades, han d'Èsser inscrites en el Registre de Mutualitats de PrevisiÛ Social de Catalunya per a adquirir personalitat jurÌdica.

5. †Les federacions i les agrupacions es regeixen, en tot allÚ que llur normativa especÌfica no regula, sempre que no sigui incompatible amb llur naturalesa, per les mateixes normes que les mutualitats.

6. †La federaciÛ que compleix en l'‡mbit de Catalunya els requisits fixats per l'apartat 3 exerceix amb car‡cter general la representaciÛ i la defensa dels interessos del mutualisme de previsiÛ social catal‡.

FusiÛ, escissiÛ, transformaciÛ i participaciÛ en altres entitats asseguradores

1. †Les mutualitats de previsiÛ social es poden fusionar amb altres mutualitats per absorciÛ o mitjanÁant la creaciÛ d'una nova entitat, sempre que es compleixin les condicions seg¸ents:

   a)†Que hi hagi l'acord previ de les assemblees generals respectives, amb les exigËncies legals i estatut‡ries que escaiguin.

   b)†Que s'obtingui l'autoritzaciÛ administrativa corresponent.

2. †Les mutualitats es poden escindir i transformar en altres entitats asseguradores, sempre que compleixin els requisits establerts per l'apartat 1 i els que siguin exigibles per a constituir l'entitat que resulti de l'escissiÛ o de la transformaciÛ.

3. †Els socis de les mutualitats tenen dret, en cas de fusiÛ, escissiÛ o transformaciÛ, a causar baixa de la mutualitat i que se'ls reemborsi la part de la quota no consumida, a mÈs dels altres drets que els corresponguin en cas de baixa volunt‡ria.

4. †Les mutualitats de previsiÛ social poden adquirir participacions i la totalitat o part dels actius i els passius de societats anÚnimes asseguradores.

5. †S'han de regular per reglament els procediments de fusiÛ .especialment abreujat per a les entitats de petita dimensiÛ., escissiÛ i transformaciÛ de les mutualitats.

   CapÌtol III

   RevocaciÛ, dissoluciÛ i liquidaciÛ

RevocaciÛ

1. †Per la revocaciÛ de l'autoritzaciÛ atorgada, la mutualitat de previsiÛ social perd l'habilitaciÛ per a exercir l'activitat de manera total o parcial per sectors o rams, sens perjudici de mantenir garantides les prestacions que hagi atorgat fins que siguin liquidades.

2. †La revocaciÛ l'acorda l'AdministraciÛ competent d'ofici o a inst‡ncia de part, en virtut de les causes que la normativa b‡sica aplicable a les mutualitats de previsiÛ social determini expressament.

3. †…s competent per a la revocaciÛ total o parcial de l'autoritzaciÛ l'Úrgan que l'ha concedida o el que ho sigui en el moment de produir-se la causa de revocaciÛ.

DissoluciÛ

1. †La revocaciÛ total de l'autoritzaciÛ o la concurrËncia d'alguna de les causes de dissoluciÛ establertes per la normativa b‡sica comporta la dissoluciÛ de la mutualitat.

2. †L'existËncia de causa de dissoluciÛ ha d'Èsser comunicada en el termini d'un mes a l'Úrgan administratiu competent, el qual, si la causa Ès susceptible de remociÛ i l'entitat ho demana, ha de fixar un termini, que no pot Èsser inferior a un mes ni superior a sis mesos, perquË la mutualitat pugui remoure la dita causa.

3. †Si l'entitat, en donar-se alguna de les causes de dissoluciÛ, no fa la comunicaciÛ a quË es refereix l'apartat 2, l'Úrgan administratiu competent pot convocar l'assemblea general perquË hi sigui presentat un pla de viabilitat o, en cas contrari, per dissoldre d'ofici l'entitat.

4. †Els acords de l'entitat i les resolucions administratives de dissoluciÛ han d'Èsser inscrits en el Registre de Mutualitats de PrevisiÛ Social.

LiquidaciÛ i extinciÛ

1. †Acordada la dissoluciÛ de l'entitat, s'ha de liquidar, excepte en els casos de fusiÛ o altres formes de cessiÛ d'actius i passius, d'acord amb els termes i les condicions generals establerts expressament amb aquesta finalitat.

2. †Durant el perÌode de liquidaciÛ l'entitat conserva la personalitat jurÌdica, a l'˙nic efecte de preservar l'efic‡cia dels riscs coberts sense prÚrroga fins al venciment.

3. †Per a facilitar la liquidaciÛ, l'Úrgan administratiu competent, sia d'ofici sia a peticiÛ dels liquidadors, pot disposar que es cedeixin els compromisos a favor d'una altra mutualitat o pot acordar el venciment de les obligacions dels mutualistes en una data determinada.

4. †La liquidaciÛ pot comportar, eventualment, la intervenciÛ de la mutualitat, d'acord amb les seves normes reguladores, per salvaguardar els interessos propis o de tercers.

5. †Sens perjudici del que disposa l'apartat 4, l'Úrgan de supervisiÛ pot nomenar liquidadors si la mutualitat no en nomena, encomanant, si escau, aquestes funcions a les federacions que siguin habilitades per a complir-les per llurs estatuts. AixÌ mateix, pot establir convenis amb els organismes estatals o autonÚmics que compleixen funcions liquidadores. Tot aixÚ s'entÈn sens perjudici del que estableix la disposiciÛ addicional segona.

6. †Un cop finalitzades les operacions de liquidaciÛ, s'ha de declarar extingida l'entitat i l'extinciÛ s'ha d'inscriure en els registres corresponents i s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en un diari que es difongui en l'‡mbit territorial d'actuaciÛ de l'entitat.

CapÌtol IV

RËgim econÚmic i solvËncia de les mutualitats de previsiÛ social

Exercici econÚmic

1. †L'exercici econÚmic de les mutualitats coincideix amb l'any natural.

2. †Les mutualitats de previsiÛ social han de retre comptes a l'autoritat de supervisiÛ, d'acord amb el que s'estableixi per reglament.

3. †Els resultats de cada exercici s'han d'aplicar d'acord amb les normes comptables que els regeixin, i en concret:

a)†Una vegada cobertes les garanties financeres establertes per l'article 33, els resultats positius de cada exercici es poden destinar, en primer lloc, a retribuir els finanÁaments subordinats que hi hagi; en segon lloc, si escau, a la devoluciÛ de les aportacions efectuades al fons mutual quan el mutualista o la mutualista es doni de baixa o quan ho acordi l'assemblea, les quals han d'Èsser substituÔdes amb excedents de l'exercici, i, en darrer lloc, al que determinin els estatuts.

b)†Els resultats negatius de cada exercici donen lloc a les derrames passives corresponents o bÈ s'han de compensar a c‡rrec de les reserves lliures.

Quotes, recursos i patrimoni

1. †L'import de les quotes es fixa prenent com a base criteris de lliure competËncia perÚ respectant els principis d'equitat i suficiËncia i fonamentant-se en les regles de la tËcnica asseguradora.

2. †Els ingressos de les mutualitats s'integren a llur patrimoni i es destinen a llurs finalitats. SÛn constituÔts pels recursos seg¸ents:

a)†Les quotes dels socis i les derrames.

b)†Els rendiments dels bÈns i els drets de l'entitat.

c)†Les aportacions de les persones protectores i els ingressos per concerts.

d)†Les subvencions o aportacions volunt‡ries.

e)†Les donacions i els llegats.

f)†Qualsevol altre que no sigui contrari a la normativa que els sigui aplicable.

Provisions tËcniques, marge de solvËncia, fons de garantia i fons de maniobra

1. †Les mutualitats de previsiÛ social han de calcular i comptabilitzar les provisions tËcniques que tinguin obligaciÛ de constituir, les quals han d'Èsser invertides en els actius i amb els lÌmits establerts per la normativa vigent, d'acord amb els principis de congruËncia, seguretat, liquiditat i rendibilitat.

2. †Les mutualitats de previsiÛ social han de disposar sempre, com a marge de solvËncia, d'un patrimoni no compromËs, un cop deduÔts els elements immaterials. La tercera part de la seva quantia mÌnima ha de constituir el fons de garantia. El desplegament reglamentari que es dugui a terme en aquesta matËria, en el marc de la normativa b‡sica, ha d'incloure la regulaciÛ dels finanÁaments subordinats, entre els quals, les quotes participatives. Als efectes d'aquesta Llei cal entendre per quotes participatives les aportacions diner‡ries sense drets polÌtics, la retribuciÛ de les quals resta supeditada a l'obtenciÛ de resultats positius. S'han d'establir per reglament les limitacions a la subscripciÛ de les dites quotes per una mateixa empresa o per un grup d'empreses per tal d'evitar el control indirecte de l'entitat.

3. †En la reglamentaciÛ de les quotes participatives s'ha de regular un dret preferent d'adquisiciÛ, en el termini que s'estableixi, d'una tercera part de les quotes pels mutualistes de l'entitat i d'una altra tercera part per les administracions p˙bliques catalanes. La part de quotes participatives reservades als mutualistes i a les administracions que aquests no hagin subscrit en el termini corresponent pot Èsser subscrita pels inversors privats.

4. †En la reglamentaciÛ de les quotes participatives cap persona, natural o jurÌdica, o grup econÚmic pot posseir, directament o indirectament, quotes participatives per un import superior al 5% de les quotes totals vigents, llevat de les administracions p˙bliques catalanes.

5. †Les mutualitats de previsiÛ social han de constituir un fons mutual permanent, que no ha d'Èsser inferior al que per a cada cas estableix la normativa legal vigent.

6. †Les mutualitats que operen a quota variable han de constituir amb llur patrimoni un fons de maniobra, que els ha de permetre de pagar els sinistres i les despeses sense haver d'esperar el cobrament de les derrames.

7. †L'actuari o actu‡ria d'assegurances ha d'emetre un informe certificat sobre l'adequaciÛ de les provisions tËcniques, el marge de solvËncia, el fons de garantia i el fons de maniobra.

Comptabilitat

La comptabilitat de les mutualitats de previsiÛ social s'ha d'ajustar a les normes establertes pel Pla de comptabilitat de les entitats asseguradores i les altres normes aplicables.

TÕTOL IV

Tutela administrativa

CapÌtol I

Objecte, ‡mbit i funcions

Objecte i ‡mbit d'activitat administrativa

1. †L'activitat de l'AdministraciÛ en l'‡mbit assegurador tÈ com a objecte la supervisiÛ i l'exigËncia del compliment de les normes que regulen el sector, especialment les que regulen la solvËncia necess‡ria de les entitats asseguradores amb la finalitat de mantenir els drets dels assegurats.

2. †L'‡mbit d'actuaciÛ de l'AdministraciÛ inclou totes les activitats de car‡cter assegurador, principal o complementari, i les de prestaciÛ social subjectes a les competËncies exclusives i d'execuciÛ de la Generalitat, d'acord amb aquesta Llei.

3. †Correspon a l'Úrgan competent del Departament d'Economia i Finances l'exercici de les funcions i les potestats en quË es concretin, d'acord amb aquesta Llei, les normes que la despleguen i les altres que sÛn aplicables a l'activitat administrativa en l'‡mbit assegurador.

Funcions

1. †Les funcions de l'AdministraciÛ respecte a les mutualitats de previsiÛ social sÛn:

   a)†Autoritzar l'exercici de l'activitat.

   b)†Inscriure-les en el registre corresponent.

   c)†Autoritzar els estatuts i les modificacions estatut‡ries.

   d)†Seguir-ne la situaciÛ econÚmica i financera.

   e)†Adoptar mesures cautelars.

   f)†Exercir la inspecciÛ i la potestat sancionadora.

   g)†Aquelles altres que les normes que els sÛn aplicables estableixen.

2. †Per a complir les funcions a quË es refereix l'apartat 1, l'AdministraciÛ pot sol∑licitar aquelles informacions que permetin fer el seguiment de l'activitat i regular-ne el contingut i l'abast.

3. †Necessiten autoritzaciÛ administrativa prËvia, a mÈs de les actuacions per a les quals aquesta Llei o altres lleis d'aplicaciÛ general ho estableixen, les actuacions seg¸ents:

   a)†Modificacions estatut‡ries.

   b)†ActuaciÛ per rams o prestacions.

   c)†Inici de les activitats asseguradora, complement‡ria i de car‡cter social.

   d)†Operacions de fusiÛ, cessiÛ o transformaciÛ.

   e)†DissoluciÛ.

Registre

1. †El Registre de Mutualitats de PrevisiÛ Social tÈ car‡cter administratiu i p˙blic, i es basa en els principis de publicitat i de legalitat. S'hi han d'inscriure, amb la qualificaciÛ prËvia dels documents corresponents, els actes als quals es refereix l'apartat 3.

2. †La inscripciÛ en el Registre de Mutualitats de PrevisiÛ Social tÈ car‡cter constitutiu per a l'accÈs a l'activitat i es produeix una vegada acreditada la preceptiva inscripciÛ en el Registre Mercantil.

3. †…s preceptiva la inscripciÛ en el Registre de Mutualitats de PrevisiÛ Social dels actes seg¸ents:

   a)†La constituciÛ, l'agrupaciÛ, la fusiÛ, l'escissiÛ i la transformaciÛ de les mutualitats de previsiÛ social.

   b)†Els estatuts i llur modificaciÛ.

   c)†Els nomenaments, els cessaments i les renovacions de les persones fÌsiques o jurÌdiques que integren les juntes directives i els nomenaments i els cessaments dels qui, per qualsevol tÌtol, exerceixen la direcciÛ efectiva de les entitats.

   d)†La dissoluciÛ i l'extinciÛ d'entitats de previsiÛ social.

   e)†Qualsevol altre que sigui determinat per la legislaciÛ vigent.

4. †Els comptes anuals de les mutualitats i les auditories corresponents s'han de dipositar a les dependËncies de l'Úrgan de control i han d'estar a disposiciÛ dels socis i de qualsevol persona que acrediti un interËs legÌtim, sens perjudici del que la legislaciÛ mercantil i, en concret, la referent al Registre Mercantil disposen.

5. †Les persones que acreditin un interËs legÌtim tenen dret a accedir al Registre de Mutualitats de PrevisiÛ Social i a obtenir les certificacions corresponents, d'acord amb la legislaciÛ aplicable a la Generalitat en matËria de rËgim jurÌdic de l'AdministraciÛ i procediment administratiu, sens perjudici de les limitacions que s'estableixin per a garantir el deure de secret professional o els drets legalment protegits.

InspecciÛ

1. †SÛn objecte de la inspecciÛ l'activitat de les mutualitats de previsiÛ social i l'actuaciÛ de les persones o els Úrgans que n'exerceixen la representaciÛ o la direcciÛ.

2. †La InspecciÛ Financera, en l'exercici de les funcions que li sÛn prÚpies, pot estudiar, comprovar o investigar, amb car‡cter general o respecte a q¸estions determinades, la situaciÛ legal, tËcnica i econÚmica de les mutualitats de previsiÛ social i les condicions en quË duen a terme llur activitat, sens perjudici que les activitats que es puguin qualificar d'asseguradores estiguin igualment subjectes a la inspecciÛ perquË es pugui comprovar si sÛn exercides amb l'autoritzaciÛ administrativa corresponent.

3. †Els inspectors designats tenen, en l'exercici de llur funciÛ, la condiciÛ d'agents de l'autoritat p˙blica i estan obligats a guardar secret professional, fins i tot una vegada finit l'exercici de llur funciÛ.

4. †Per a exercir correctament les seves funcions, els inspectors poden examinar la documentaciÛ relativa a les operacions de l'entitat i requerir que els en sigui presentada o lliurada cÚpia per a incorporar-la a l'acta d'inspecciÛ. Les mutualitats els han de donar les m‡ximes facilitats per a l'exercici de llur funciÛ. Si la persona o l'entitat inspeccionada tÈ motius fundats per a fer-ho, es pot oposar al lliurament de la cÚpia de la documentaciÛ adduint per escrit els seus motius, que s'han d'incorporar a l'acta.

5. †Els inspectors designats tenen accÈs al domicili social de la mutualitat i a les dependËncies i les oficines en les quals du a terme les seves activitats. En cas que la mutualitat s'hi oposi, per a accedir al domicili social necessiten l'autoritzaciÛ judicial pertinent i per a accedir a les altres dependËncies, l'autoritzaciÛ de l'Úrgan administratiu competent.

6. †Els inspectors poden actuar amb el suport d'altres treballadors de l'AdministraciÛ o de les altres persones amb la preparaciÛ tËcnica suficient que designi l'Úrgan competent, els quals estan sotmesos al mateix deure de confidencialitat i de secret professional.

7. †Les actes d'inspecciÛ han d'incloure, si escau:

   a)†Els fets constatats per l'inspector o inspectora actuant que siguin rellevants per a la qualificaciÛ jurÌdica de la conducta o l'activitat inspeccionada.

   b)†La situaciÛ legal i economicofinancera derivada de la inspecciÛ.

   c)†Les causes que poden determinar la revocaciÛ de l'autoritzaciÛ, la dissoluciÛ administrativa, l'adopciÛ de mesures de control especial i la imposiciÛ de sancions administratives.

   d)†La proposta de revocaciÛ de l'autoritzaciÛ, de dissoluciÛ administrativa de l'entitat asseguradora o l'adopciÛ de mesures de control especial.

8. †Formen part de l'acta d'inspecciÛ, amb car‡cter general, els annexos i les diligËncies esteses per l'inspector o inspectora actuant durant l'activitat comprovadora.

9. †Les actes d'inspecciÛ tenen la naturalesa de documents p˙blics i constitueixen prova dels fets que l'inspector o inspectora actuant hi consigna, tret que s'acrediti altrament.

10. †El procediment administratiu d'inspecciÛ ha de seguir els tr‡mits seg¸ents:

    a)†S'inicia per resoluciÛ de l'Úrgan administratiu competent, la qual ha de determinar els aspectes que han d'Èsser objecte d'inspecciÛ.

    b)†S'aixeca acta de cada inspecciÛ, sens perjudici de la possibilitat d'aixecar actes provisionals, d'acord amb el que s'estableixi per reglament. L'acta ha d'Èsser notificada a l'entitat o la persona inspeccionada, que disposa de quinze dies per a formular-hi al∑legacions i proposar les proves que estimi pertinents en defensa del seu dret. Si es proposa una prova i l'Úrgan administratiu competent l'admet, s'ha de practicar en un termini no inferior a deu dies ni superior a trenta.

    c)†Vistes les actuacions, l'Úrgan administratiu competent ha de dictar la resoluciÛ que correspongui conforme a dret.

    CapÌtol II

    Mecanismes de protecciÛ dels assegurats

ResoluciÛ de conflictes

1. †Els conflictes que sorgeixin entre prenedors, assegurats, beneficiaris, tercers perjudicats o drethavents de qualsevol d'ells i la mutualitat s'han de resoldre davant els jutges i tribunals competents.

2. †Els conflictes a quË es refereix l'apartat 1 es poden sotmetre a conciliaciÛ i arbitratge federatiu o de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya, d'acord amb els articles 9 i 26, sens perjudici d'acudir a altres procediments arbitrals establerts per la normativa vigent.

Defensor o defensora del mutualista

1. †Les mutualitats de previsiÛ social, individualment o agrupades en funciÛ del tipus d'assegurances que ofereixen, la proximitat geogr‡fica, el volum de quotes o altres criteris, han d'optar entre tenir un servei d'atenciÛ al client o clienta encarregat de resoldre les queixes i les reclamacions o designar un defensor o defensora del mutualista entre entitats o experts independents de reconegut prestigi, a qui sotmetin volunt‡riament les reclamacions de les persones a quË es refereix l'article 39.1. La designaciÛ d'un defensor o defensora del mutualista Ès obligatÚria per a les entitats que tenen mÈs de deu mil socis.

2. †La decisiÛ del defensor o defensora del mutualista favorable al reclamant o la reclamant vincula l'entitat asseguradora, sens perjudici de la possibilitat d'interposar recurs per la via judicial o de recÛrrer a altres mecanismes de soluciÛ de conflictes.

3. †Les entitats asseguradores han de comunicar a l'Úrgan de control la designaciÛ del defensor o defensora del mutualista.

4. †S'ha d'establir per reglament l'existËncia d'un servei de reclamacions adscrit a l'Úrgan de control de les mutualitats, encarregat d'atendre les reclamacions que presentin les persones a quË es refereix l'article 39.1. En tots els casos, per a adreÁar-se a aquest servei cal acreditar que s'ha formulat la reclamaciÛ corresponent per escrit davant el servei d'atenciÛ al client o clienta o el defensor o defensora del mutualista establerts per l'apartat 1.

CapÌtol II

RËgim d'intervenciÛ i rËgim sancionador

Mesures de control especial

1. †En l'exercici de les funcions que li sÛn prÚpies, l'AdministraciÛ competent pot adoptar, sobre les mutualitats de previsiÛ social, d'acord amb la normativa b‡sica aplicable, una vegada acreditada la situaciÛ de fet i instruÔt el procediment aplicable, les mesures de control especial establertes per la dita normativa que consideri adequades, tenint en compte les particularitats a quË es refereixen els apartats 2 i 3.

2. †Una vegada acordat per l'Úrgan de control el cessament de la mesura de substituciÛ provisional dels Úrgans d'administraciÛ de l'entitat, els administradors provisionals han de convocar immediatament l'assemblea general de la mutualitat, en l'ordre del dia de la qual s'ha d'incloure necess‡riament l'aprovaciÛ de la gestiÛ dels administradors provisionals i el nomenament de la junta directiva que ells mateixos proposin, d'acord amb l'article 19, fins a la presa de possessiÛ de la qual els administradors provisionals han de continuar complint llurs funcions.

3. †Els acords de la junta directiva nomenada d'acord amb l'apartat 2 que s'adoptin dins el perÌode d'un any a comptar de la presa de possessiÛ s'han de notificar en el termini de cinc dies a l'Úrgan de control, el qual els pot anul∑lar si sÛn contraris al que estableixen els plans de sanejament o rehabilitaciÛ a quË l'entitat estigui sotmesa o si n'impedeixen l'acompliment. L'Úrgan de control ha de notificar, en el termini de quinze dies, la resoluciÛ, la qual ha d'indicar si l'acord s'ajusta als dits plans i, si escau, ha de proposar l'adopciÛ de les mesures que estimi pertinents per tal de deixar-lo sense efecte o de modificar-lo. Tanmateix, en els casos en quË, per raons d'urgËncia degudament acreditada, calgui executar l'acord, els terminis esmentats mÈs amunt es redueixen a dos i cinc dies, respectivament. La junta directiva, un cop rebuda la notificaciÛ de la resoluciÛ de l'Úrgan administratiu de control, ha d'adoptar, de manera immediata, les mesures pertinents per a modificar o deixar sense efecte l'acord. L'incompliment d'aquesta obligaciÛ pot comportar l'adopciÛ de les mesures de control especial establertes per la normativa a quË es refereix l'apartat 1.

RËgim sancionador

1. †No es pot imposar cap sanciÛ si no s'ha instruÔt prËviament, d'acord amb la normativa aplicable, l'expedient corresponent i s'ha donat audiËncia a les persones interessades.

2. †L'execuciÛ de les resolucions dictades en els expedients sancionadors correspon a l'Úrgan competent per raÛ de la matËria, el qual, si escau, pot prendre possessiÛ de les oficines, els llibres i els documents i lliurar-los als administradors, als liquidadors o als interventors designats a aquest efecte, sens perjudici de passar el tant de culpa, si escau, als tribunals de justÌcia o al Ministeri Fiscal perquË puguin exercir les accions que siguin procedents.

RËgim de les infraccions i de les sancions administratives

El rËgim de les infraccions i de les sancions administratives, llur tipificaciÛ i llur determinaciÛ sÛn els que estableix la normativa b‡sica aplicable a les mutualitats de previsiÛ social.

Disposicions addicionals

Primera

1. †La FederaciÛ de Mutualitats de Catalunya, d'acord amb el que estableix l'article 26, exerceix amb car‡cter general la representaciÛ i la defensa dels interessos del mutualisme de previsiÛ social catal‡.

2. †A mÈs de les funcions establertes per l'article 26.2, correspon a la FederaciÛ de Mutualitats de Catalunya reassegurar els riscs que les mutualitats de previsiÛ social assumeixin i sostenir un servei de refugi de les mutualitats per a mantenir les prestacions als mutualistes d'entitats liquidades i extingides que s'hi vulguin acollir, d'acord amb els reglaments especÌfics corresponents.

   Segona

   Les mutualitats que no acreditin que s'han adaptat als requeriments imposats per la normativa vigent, que no hagin complert les obligacions de tramesa de la informaciÛ estadisticocomptable corresponent a l'exercici 2001 a l'Úrgan de control, que es dediquin a activitats alienes al mutualisme o que deixin de dur a terme activitats de previsiÛ social s'han d'adaptar, d'acord amb el que es determini per reglament, a un altre rËgim jurÌdic associatiu, mantenint llur personalitat jurÌdica i llur car‡cter d'entitats sense afany de lucre.

   Tercera

1. †Les garanties financeres i les obligacions de tramesa d'informaciÛ a l'autoritat de supervisiÛ que han de complir les entitats sotmeses a aquesta Llei s'han de determinar per reglament.

2. †En el marc de la legislaciÛ mercantil, el desplegament reglamentari a quË es refereix l'apartat 1 pot establir les excepcions pertinents o pot disposar que l'Úrgan de control les estableixi, per tal de facilitar el compliment de la normativa vigent a les mutualitats de petita dimensiÛ, definides per l'article 7.1.d, que ho sol∑licitin, sempre que no hagin estat sotmeses a mesures cautelars en els tres exercicis anteriors i que llurs estatuts estableixin la possibilitat de dur a terme derrames de quotes o la reducciÛ de prestacions, o que tinguin socis protectors que puguin assumir, si cal, els compromisos de l'entitat amb els seus assegurats.

   Quarta

   El Govern, en el termini de sis mesos, a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, ha d'aprovar el corresponent reglament de desenvolupament. Mentre aquest no s'aprovi, les mutualitats que tinguin mÈs de cinc mil socis poden tenir l'assemblea de compromissaris establerta per l'article 17. Els estatuts han de fixar el nombre de compromissaris entre 100 i 250.

   Cinquena

1. †En la llei tribut‡ria corresponent, s'han d'establir els requisits i les condicions perquË les quotes satisfetes pel contribuent o la contribuent a mutualitats de previsiÛ social i m˙tues d'assegurances en concepte d'assegurances de vida i no-vida, incloent-hi la dependËncia, en les quals el beneficiari o benefici‡ria siguin ell mateix o els altres membres de la seva unitat familiar, gaudeixin de la deducciÛ que escaigui de la quota Ìntegra de l'impost sobre la renda de les persones fÌsiques, en la part corresponent a la Generalitat. La dita llei pot fer extensiva la deducciÛ a les quotes satisfetes a societats anÚnimes pels mateixos conceptes.

2. †Es reconeix el dret a deduir de la quota Ìntegra de l'impost sobre la renda de les persones fÌsiques, en la part corresponent a la Generalitat, les quantitats abonades pel contribuent o la contribuent en virtut de les assegurances contractades amb mutualitats de previsiÛ social per a treballadors per compte d'altri o socis treballadors de cooperatives, incloent-hi les contribucions del promotor o promotora que els hagin estat imputades en concepte de rendiment del treball, quan s'efectuÔn d'acord amb el que estableix la disposiciÛ addicional primera de la Llei de l'Estat 8/1987, del 8 de juny, de regulaciÛ dels plans i fons de pensions, incloent-hi la prestaciÛ per desocupaciÛ dels dits socis treballadors. La deducciÛ de la quota Ìntegra ha d'Èsser determinada per llei en el moment en quË s'aprovi la llei de pressupostos de la Generalitat de l'any corresponent. TambÈ gaudeixen d'aquesta deducciÛ les quantitats abonades per socis d'entitats mercantils que duguin a terme llur activitat laboral en la mateixa societat, sempre que, per aquesta activitat, cotitzin en qualsevol dels rËgims de la Seguretat Social, fins al lÌmit m‡xim establert per a les contribucions empresarials. Aquestes contribucions no sÛn qualificades com a aportacions empresarials, excepte a efectes del cÚmput de lÌmits.

   Sisena

   Les referËncies fetes als actuaris en les normes en vigor s'entenen fetes als professionals que tenen l'habilitaciÛ necess‡ria per a exercir l'activitat actuarial d'acord amb la normativa vigent.

   Disposicions transitÚries

   Primera

1. †Les mutualitats de previsiÛ social subjectes a aquesta Llei han d'adaptar els estatuts i la composiciÛ dels Úrgans de govern a les prescripcions d'aquesta mateixa Llei en el termini d'un any, a comptar de la data en quË entra en vigor, sens perjudici de la validesa del sorteig que es pugui haver dut a terme a l'empara del que estableix la disposiciÛ transitÚria segona de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives. Aquesta adaptaciÛ, si escau, ha d'Èsser formalitzada en escriptura p˙blica i ha d'Èsser inscrita en el Registre de Mutualitats de PrevisiÛ Social.

2. †Per a aprovar les modificacions estatut‡ries necess‡ries per a adaptar les mutualitats a aquesta Llei Ès suficient el vot favorable de la majoria simple de l'assemblea.

3. †Les disposicions dels estatuts de les mutualitats que s'oposin al que estableix aquesta Llei resten sense efecte a partir de la data en quË entri en vigor.

   Segona

   En els casos de les entitats que no s'hagin adaptat al que la normativa en vigor estableix i que es trobin immerses en processos de dissoluciÛ, l'inici del perÌode de dissoluciÛ s'ha d'anunciar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en un diari del mateix abast territorial que el de l'activitat de l'entitat.

   DisposiciÛ derogatÚria

   Resta derogada la Llei 28/1991, del 13 de desembre, de les mutualitats de previsiÛ social, i les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que estableix aquesta Llei.

   Disposicions finals

   Primera

   El Govern, en el moment de presentar el primer projecte de llei de pressupostos posterior a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, ha de presentar tambÈ un projecte de llei que inclogui les mesures fiscals necess‡ries per a incentivar el desenvolupament de la figura del soci o sÚcia protector.

   Segona

1. †La Generalitat assumeix totes les competËncies establertes pels articles 9.21 i 10.4 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya en matËria asseguradora, en particular les relatives a m˙tues d'assegurances, plans i fons de pensions, societats gestores de plans i fons de pensions, i qualsevol altra persona o entitat, present o futura, que dugui a terme activitat asseguradora, d'acord amb les definicions legals que escaiguin.

2. †La Generalitat tÈ competËncia sobre les persones o les entitats amb domicili a Catalunya que duen a terme activitat asseguradora, pel que fa als aspectes organitzatius, mentre que pel que fa a l'activitat s'ha d'atenir al que estableix la normativa estatal.

   Tercera

1. †El Govern pot actualitzar per decret les quantitats diner‡ries establertes per aquesta Llei en funciÛ de la variaciÛ anual de l'Ìndex de preus al consum.

2. †Les lleis de pressupostos de la Generalitat poden modificar les quantitats diner‡ries establertes per aquesta Llei.

   Quarta

   Aquesta Llei entra en vigor l'endem‡ d'haver-se publicat Ìntegrament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

   Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicaciÛ aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

   Palau de la Generalitat, 13 de juny de 2003

   Jordi Pujol

   President de la Generalitat de Catalunya

   Francesc Homs i Ferret

   Conseller d'Economia i Finances

   †