LLEI 20/2001, de 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2002

Els crèdits inicials i llur finançament

1. S’aprova el pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l’exercici del 2002, integrat pels estats de despeses i els estats d’ingressos de la Generalitat i dels ens següents que en depenen:

   1. Les entitats autònomes de caràcter administratiu.

   2. Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.

   3. El Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.

   4. L’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió.

   5. Les empreses a què fa referència l’article 4.2 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

2. En l’estat de despeses de la Generalitat es concedeixen els crèdits necessaris per al compliment de les seves obligacions, per un import de 14.842.032.297,52 euros. Els ingressos que hom estima que s’han de liquidar durant l’exercici sumen un import de 14.842.032.297,52 euros.

3. En l’estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter administratiu, els crèdits consignats per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 139.345.632,06 euros. Els drets que hom estima que han d’ésser liquidats per cada entitat autònoma de caràcter administratiu es detallen en els estats d’ingressos corresponents, per un import total de 139.345.632,06 euros.

4. En l’estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg, els crèdits consignats per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 62.455.314,88 euros. Els recursos estimats per a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg es detallen en l’estat d’ingressos corresponent, per un import total de 62.455.314,88 euros.

5. En l’estat de despeses del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, els crèdits consignats per a atendre llurs obligacions sumen un import total, un cop deduïdes les transferències internes del Servei Català de la Salut a l’Institut Català de la Salut, de 5.513.447.215,96 euros. Els drets econòmics que hom estima que aquests han de liquidar durant l’exercici sumen un import de 5.513.447.215,96 euros.

6. En l’estat de despeses de l’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es concedeixen les dotacions necessàries per a atendre el desenvolupament de les seves activitats, per un import total de 207.584.605,36 euros, i els recursos s’estimen en 207.584.605,36 euros.

7. Els estats de despeses i d’ingressos de les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió s’aproven amb el detall següent:

   1. Televisió de Catalunya, SA, per un import total de dotacions de 330.267.197,97 euros, i de recursos de 330.267.197,97 euros.

   2. Emissores de la Generalitat - Catalunya Ràdio, Servei de Radiodifusió de la Generalitat, SA, per un import total de dotacions de 28.313.992,76 euros, i de recursos de 28.313.992,76 euros.

   3. Principal d’Edicions, SA, per un import total de dotacions de 1.278.232,51 euros, i de recursos de 1.278.232,51 euros.

   4. CCRTV - Serveis Generals, SA, per un import total de dotacions de 6.868.238,19 euros, i de recursos de 6.868.238,19 euros.

   5. TVC Multimèdia, SL, per un import total de dotacions de 300.506,05 euros, i de recursos de 300.506,05 euros.

   6. CCRTV Interactiva, SA, per un import total de dotacions de 4.158.079,00 euros, i de recursos de 4.158.079,00 euros.

   7. TVC Netmedia Audiovisual, SL, per un import total de dotacions de 3.248.470,66 euros, i de recursos de 3.248.470,66 euros

8. Les dotacions i els recursos consolidats estimats de les entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat en què la Generalitat participa directament, totalment o majoritàriament són els següents:

   Entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat

   (euros)

   Dotacions

   Recursos

   Centre de Telecomunicacions

   i Tecnologies de la Informació

   de la Generalitat de Catalunya

   167.614.739,99

   167.614.739,99

   Institut Català de Finances

   378.710.070,00

   378.710.070,00

   Centre d’Alt Rendiment Esportiu

   7.762.840,00

   7.762.840,00

   Institut Català d’Indústries Culturals

   11.278.082,02

   11.278.082,02

   Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

   153.371.449,00

   153.371.449,00

   Institut Cartogràfic de Catalunya

   22.237.447,87

   22.237.447,87

   Ports de la Generalitat

   17.428.549,28

   17.428.549,28

   Institut Català del Sòl

   457.905.990,98

   457.905.990,98

   Institut de Recerca

   i Tecnologia Agroalimentàries

   17.580.806,08

   17.580.806,08

   Centre d’Iniciatives per a la Reinserció

   12.006.569,06

   12.006.569,06

   Centre d’Innovació

   i Desenvolupament Empresarial

   17.597.634,41

   17.597.634,41

   Laboratori General

   d’Assaigs i Investigacions

   15.956.871,37

   15.956.871,37

   Institut d’Investigació

   Aplicada de l’Automòbil

   11.305.037,68

   11.305.037,68

   Institut Català d’Energia

   4.913.508,36

   4.913.508,36

   Agència Catalana de l’Aigua

   447.344.100,00

   447.344.100,00

   Junta de Residus

   77.291.658,26

   77.291.658,26

   Centre de la Propietat Forestal

   4.958.403,95

   4.958.403,95

   Aigües Ter - Llobregat

   81.205.742,63

   81.205.742,63

   Agència de Gestió

   d’Ajuts Universitaris i de Recerca

   330.055,65

   330.055,65

   Institut de Diagnòstic per la Imatge

   21.867.130,85

   21.867.130,85

   Gestió de Serveis Sanitaris

   25.362.693,37

   25.362.693,37

   Institut d’Assistència Sanitària

   58.884.932,29

   58.884.932,29

   Gestió i Prestació de Serveis de Salut

   15.658.122,38

   15.658.122,38

   Agència d’Avaluació de Tecnologia Mèdica

   1.954.327,79

   1.954.327,79

   Institut Català d’Oncologia

   36.503.290,37

   36.503.290,37

   Serveis Sanitaris

   de Referència - C. de Transfusió

   i Banc de Teixits

   22.599.922,71

   22.599.922,71

   Parc Sanitari Pere Virgili

   21.639.154,57

   21.639.154,57

9. Les dotacions i els recursos estimats d’explotació i de capital de les empreses en què la Generalitat participa directament, totalment o majoritàriament són els que s’especifiquen en l’annex d’aquest article.

Beneficis fiscals

Els beneficis fiscals que afecten els tributs estatals el rendiment dels quals és cedit a la Generalitat s’estimen en 184.940.000 euros.

Vinculació de crèdits del pressupost

1. Els crèdits autoritzats en el pressupost del capítol 1 dels departaments i les entitats autònomes de la Generalitat tenen caràcter vinculant per article, llevat dels conceptes de l’article 15, "Incentius al rendiment i activitats extraordinàries", i del concepte 160, "Quotes de la Seguretat Social", en els quals és per concepte.

2. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses del Servei Català de la Salut, tenen caràcter vinculant per article, llevat dels següents casos:

   1. Vinculació per concepte 160, "Quotes socials".

   2. vinculació per partida 51.01.489.0001, "Farmàcia (receptes mèdiques)", i 51.03.226.0011, "Despeses derivades de la gestió de pagaments".

3. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l’Institut Català de la Salut, tenen caràcter vinculant per article, llevat del concepte 160, "Quotes socials", que té vinculació per concepte.

4. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, tenen caràcter vinculant per article, llevat dels conceptes 160, "Quotes socials", 471, "A empreses privades", i 487, "Prestacions socials", en què la vinculació és per concepte.

5. Independentment de la vinculació dels crèdits del pressupost de despeses, la classificació per conceptes i subconceptes i el compliment del principi d’eficiència s’ha d’utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l’execució del pressupost i en els expedients de modificacions pressupostàries dels departaments i de les entitats esmentades en aquest article.

   Capítol II

   Règim de les modificacions pressupostàries

Principis generals

1. Les modificacions dels crèdits pressupostaris s’han d’ajustar al que disposa aquesta Llei i al que estableix sobre aquesta matèria el Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, en els punts que no són modificats pels articles 5 i 6 d’aquesta Llei.

2. S’autoritza el conseller o consellera d’Economia i Finances per a dictar les normes necessàries per a la modificació i el seguiment, inclòs el seguiment del compliment del principi d’eficiència, dels crèdits del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, amb l’informe previ, segons que correspongui, del conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social o del conseller o consellera de Benestar Social.

Transferències de crèdit

1. Les transferències de crèdit no poden afectar, mitjançant minoracions, els crèdits que tenen la naturalesa d’ampliables, els crèdits nominatius, els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit concedits a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

2. Correspon al Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, d’autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l’apartat 1, les modificacions pressupostàries següents:

   1. Les transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i organismes autònoms.

   2. Les transferències que afectin els crèdits destinats a despeses de personal.

   3. L’habilitació de crèdits mitjançant la creació dels conceptes pressupostaris que siguin procedents, en el supòsit que en l’execució del pressupost es plantegin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides; amb aquesta finalitat, s’han d’efectuar les transferències de crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, la dotació dels nous conceptes.

   4. Les transferències, amb la sol·licitud prèvia del conseller o consellera de Benestar Social, entre els crèdits consignats a favor de la secció 50 i la resta de les aplicacions pressupostàries de la secció 21 destinades a actuacions socials, les quals transferències no poden minorar els crèdits compromesos ni els afectats per ingressos finalistes. En funció del desplegament de la Llei 4/1994, del 20 d’abril, d’administració institucional, de descentralització, de desconcentració i de coordinació del sistema català de serveis socials, es poden autoritzar transferències entre les aplicacions pressupostàries del capítol 1 de les seccions 50 i 21.

3. El conseller o consellera d’Economia i Finances pot autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l’apartat 1, transferències de crèdit entre els crèdits consignats en un mateix departament o organisme autònom, i entre els consignats entre un departament i els seus organismes autònoms, excepte les que afectin crèdits per a despeses de personal.

4. En les transferències de crèdit del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, correspon al conseller o consellera d’Economia i Finances d’autoritzar la creació de conceptes, en el cas que corresponguin a crèdits amb vinculació per article.

5. Els titulars dels departaments i els presidents, directors o càrrecs assimilats dels organismes autònoms poden autoritzar transferències, amb les limitacions establertes per l’article 42 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, entre els crèdits consignats en un mateix article del capítol 2 del pressupost, "Despeses de béns corrents i de serveis", excepte que comportin augment dels subconceptes del concepte 226, "Altres despeses diverses". Un cop la transferència ha estat autoritzada pels titulars dels departaments, s’ha de remetre l’expedient al Departament d’Economia i Finances perquè formalitzi comptablement la modificació pressupostària. Un cop la transferència de crèdit ha estat autoritzada pels presidents, directors o càrrecs equivalents dels organismes autònoms, ha d’ésser comunicada al Departament d’Economia i Finances.

6. Els interventors delegats en els diferents departaments i organismes autònoms han d’informar, prèviament a l’autorització de les propostes de transferències de crèdit, sobre els punts següents:

   1. El compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit.

   2. La suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén de minorar.

   3. Qualssevol altres que derivin de la legislació aplicable.

7. Si l’autorització de les transferències de crèdit és competència dels titulars dels departaments o dels presidents directors o càrrecs assimilats dels organismes autònoms i l’informe de la Intervenció Delegada és desfavorable a la proposta de modificació pressupostària, s’ha de remetre l’expedient al Departament d’Economia i Finances perquè el Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, adopti la resolució que consideri procedent.

Generació de crèdits

1. S’han de generar en l’estat de despeses els crèdits necessaris per a atendre les obligacions derivades dels serveis que traspassin a la Generalitat altres administracions durant l’exercici del 2002. El límit dels crèdits generats no pot ésser superior a l’import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.

2. Igualment han de generar crèdits en l’estat de despeses les transferències de fons efectives amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat destinades a les corporacions locals per a finançar els dèficits provocats per la prestació de serveis que no corresponen a competències municipals, i també les corresponents a les despeses de capitalitat de l’Ajuntament de Barcelona.

3. En les generacions i les ampliacions de crèdits finançades amb ingressos procedents d’altres administracions o d’entitats públiques de la Generalitat, es pot dictar una resolució que ampliï o generi el crèdit a la vista dels convenis o altres documentacions justificatives del reconeixement de l’obligació per l’administració que ha de trametre els fons, però no es poden ordenar pagaments fins que no s’hagi produït efectivament l’ingrés, llevat que les ampliacions o les generacions siguin necessàries per a atendre les despeses de personal traspassat o les subvencions de naturalesa periòdica que tinguin per finalitat prestacions de caràcter personal o social, o que siguin necessàries per a assegurar el funcionament dels serveis transferits o en conveni.

4. Els ingressos derivats d’acords que s’adoptin en l’àmbit de la sanitat són susceptibles de generar o ampliar crèdits en els estats de despeses de les seccions 15, 51 o 52.

5. Els crèdits generats sobre la base d’ingressos finalistes i que el darrer jorn de l’exercici pressupostari no estiguin vinculats al compliment d’obligacions ja reconegudes poden ésser objecte d’incorporació, per acord del conseller o consellera d’Economia i Finances, a exercicis posteriors, fins que s’acompleixin els programes de despesa que motivaren els ingressos esmentats.

6. Els ingressos derivats d’acords i convenis subscrits per la Comissió Central de Subministraments poden generar crèdits en l’estat de despeses de la secció 32.03, sempre que es destinin a l’adquisició d’equipaments per a millorar les condicions de treball del personal al servei de l’Administració de la Generalitat.

Crèdits ampliables

Es consideren crèdits ampliables fins a una suma igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents i, en tots els casos, donant-ne compte trimestralment al Parlament, els crèdits inclosos en els pressupostos de la Generalitat i en els dels ens públics aprovats per aquesta Llei que es detallen a continuació:

1. Amb aplicació a totes les seccions dels pressupostos de la Generalitat i de les entitats autònomes i els ens públics:

   1. Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, d’acord amb els preceptes en vigor, i també l’aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris públics de la Generalitat.

   2. Els triennis derivats dels còmputs de temps de servei realment prestat a l’Administració pels funcionaris.

   3. Els crèdits destinats a despeses de funcionament (capítol 2, "Despeses de béns corrents i de serveis") de serveis per als quals s’exigeixen taxes, exaccions parafiscals, cànons o preus. Aquests crèdits poden ésser ampliats per la diferència entre la recaptació inicialment prevista, entesa aquesta, si escau, com l’obtinguda el 2001, incrementada en un 2%, i l’efectivament ingressada.

   4. Els crèdits corresponents a serveis traspassats, si, per l’aplicació de la normativa vigent, cal reconèixer obligacions addicionals a les previstes inicialment, per l’import de les transferències de fons que per a compensar aquestes actuacions hagi de formalitzar l’administració corresponent.

   5. Els crèdits destinats a satisfer les obligacions econòmiques derivades del compliment de sentències judicials fermes que declarin responsabilitats pecuniàries de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb les lleis.

2. Amb aplicació a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg i a les entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat:

   1. Els crèdits la quantia dels quals es determina en funció de recursos finalistes efectivament obtinguts.

   2. Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions i menyscaptes en operacions de crèdits consignats en els pressupostos de les entitats, com a conseqüència d’operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats siguin insuficients per a atendre les obligacions produïdes per aquestes operacions, s’han d’ampliar els crèdits que per a aquestes entitats siguin consignats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat.

3. Els crèdits consignats en el pressupost de la Generalitat i en el del Servei Català de la Salut que es destinen al pagament d’interessos, a l’amortització de principal i a les despeses derivades del deute, considerat aquest en els termes de l’article 16 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. Si cal, s’han de generar els crèdits oportuns per a atendre les obligacions, i els pagaments s’han d’aplicar, independentment de quin sigui el venciment a què corresponen, als crèdits respectius de l’exercici econòmic del 2002. En el supòsit de la formalització de les operacions de modificació, refinançament i substitució que autoritza l’article 35.2 d’aquesta Llei, el Departament d’Economia i Finances ha d’instrumentar les modificacions pressupostàries que siguin necessàries en el capítol 9 de l’estat d’ingressos i en el capítol 9 de l’estat de despeses, corresponents a variació de passius financers.

4. Amb aplicació a la secció 30 (Classes passives):

   Primer. Els crèdits relatius a obligacions de classes passives.

   Segon. El crèdit 30.02.480.3000, "Indemnitzacions de les persones incloses en els supòsits previstos a la Llei 46/1977, de 15 d’octubre, de concessió d’amnistia".

5. Amb aplicació a les seccions que s’indiquen, i amb l’acord previ del Govern, els crèdits següents:

   1. En la secció 11 (Departament de Governació i Relacions Institucionals):

      Primer. El crèdit 11.03.462.1100, per a afrontar el compromís econòmic que comporten les disposicions transitòries primera i tercera de la Llei 1/1994, de 22 de febrer, de creació del municipi de Badia.

      Segon. El crèdit 11.02.226.0030, s’amplia en funció de la recaptació de les taxes derivades de la inscripció en les convocatòries per a la selecció de personal que ha d’accedir a la Generalitat convocades pel Departament de Governació i Relacions Institucionals.

      Tercer. El crèdit 11.01.460.1100, en funció del finançament propi del Consell General d’Aran.

      Quart. El crèdit 11.03.761.1101, per a afrontar les despeses extraordinàries derivades de danys catastròfics i situacions d’actuació urgent degudament aprovades pel Govern.

   2. En la secció 12 (Departament d’Economia i Finances): el crèdit 12.01.226.1200, fins a l’import necessari per a atendre el pagament dels interessos de demora resultants de la devolució d’ingressos tributaris i per a atendre el pagament de les retribucions del perit tercer en les taxacions pericials contradictòries, en els termes que determina la Llei general tributària de l’Estat.

   3. En la secció 15 (Departament de Sanitat i Seguretat Social), el crèdit 15.04.489.1500 destinat al pagament de vacunes.

   4. En la secció 16 (Departament de Política Territorial i Obres Públiques):

      Primer. El crèdit 16.03.226.1602, destinat al pagament de les despeses derivades de la realització de les proves de capacitació professional per a l’exercici de les activitats de transport, en funció dels ingressos que es produeixin en concepte de la taxa per la inscripció en les proves esmentades (Llei 15/1997, de 24 de desembre), en la part que excedeixin de la quantitat prevista en el pressupost.

      Segon. Els crèdits destinats a atendre les obligacions derivades del conveni amb l’Administració de l’Estat en matèria de patologies estructurals dels habitatges.

   5. En la secció 18 (Departament de Treball):

      Primer. Els crèdits destinats a atendre el cost de les accions que, dins els diferents objectius, siguin aprovades pel Fons social europeu.

      Segon. El crèdit de l’aplicació pressupostària 18.05.483.1801, per a les prestacions econòmiques de la renda mínima d’inserció (RMI).

      Tercer. El crèdit de l’aplicació pressupostària 18.03.471.1801, per a atendre el cost dels ajuts per a la reordenació i la reducció del temps de treball.

      Quart. Els crèdits destinats a atendre el cost del desenvolupament del Pla de prevenció de riscos laborals.

      Cinquè. Els crèdits de l’aplicació pressupostària 18.04.410.1801, per atendre el cost de la implantació i el desenvolupament del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

   6. En la secció 19 (Departament de Justícia):

      Primer. Els crèdits corresponents a les aplicacions pressupostàries 19.05.440.1917 i 19.05.440.1918, en funció del cost que es produeixi en els torns d’ofici d’advocats i procuradors, respectivament, determinat pels mòduls fixats per la Generalitat i pel nombre d’assumptes atesos.

      Segon. Els crèdits corresponents a les aplicacions pressupostàries 19.06.226.1904, 19.06.261.0003, 19.06.261.1900 i 19.06.261.1901, proporcionalment a l’augment net d’infants tutelats per imperatius legals i judicials, sempre que no superin els mòduls unitaris de cost de l’any 2001.

   7. En la secció 21 (Departament de Benestar Social), el crèdit 21.01.480.2102, "Programa d’ajuts a famílies".

   8. En la secció 23 (Departament d’Interior):

      Primer. El crèdit 23.06.226.2304, per a afrontar les despeses extraordinàries en el cas de situacions d’emergències degudament aprovades pel Govern.

      Segon. En el supòsit que l’Entitat Autònoma del Servei Català de Trànsit liquidi l’exercici pressupostari amb superàvit, un cop deduïdes totes les despeses d’explotació i les previstes en la Llei 14/1997, de 24 de desembre, de creació de l’Entitat Autònoma del Servei Català de Trànsit, aquest s’ha de destinar a finançar més despesa en matèria de trànsit.

   9. En la secció 32 (despeses diversos departaments), a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances:

      Primer. El crèdit 32.01.226.0004, si mitjançant una sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat i per les despeses jurídiques efectuades per la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb motiu de la gestió dels immobles.

      Segon. El crèdit 32.01.226.3210, corresponent als honoraris dels liquidadors de districte hipotecari en funció de la recaptació efectiva i al premi de cobrament de tributs.

      Tercer. El crèdit 32.01.226.3203, corresponent a les despeses derivades de la gestió de pagaments.

      Quart. El crèdit 32.01.460.3200, per un import igual al de les transferències de fons per a atendre les despeses generades pels serveis estatals que presta l’Ajuntament de Barcelona, consignats en els pressupostos generals de l’Estat.

      Cinquè. El crèdit 32.03.224.0001 "Primes d’assegurances", fins a l’import necessari per a cobrir les despeses derivades de les pòlisses d’assegurances que subscrigui la Generalitat.

      Sisè. El crèdit 32.03.226.3212 "Despeses per a diferències del canvi de pagaments en moneda estrangera".

      Setè. El crèdit 32.03.610.3200, fins a l’import dels censos que calgui constituir.

      Vuitè. El crèdit 32.05.480.3201, per a subvencionar les despeses dels partits polítics.

   10. En la secció 34 (Fons de millora de la prestació de serveis públics), el crèdit 34.01.123.3400 "Retribucions que podrien ésser reconegudes a favor del personal".

   11. En la secció 51 (Servei Català de la Salut), els crèdits de la partida 51.03.226.0011, "Despeses derivades de la gestió de pagaments".

6. En la secció 21 (Departament de Benestar Social), els crèdits que s’hagin d’ampliar a partir dels ingressos que es produeixin en la Tresoreria de la Generalitat provinents dels resultats de l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat com a conseqüència dels beneficis obtinguts de la recaptació total, un cop deduïts totes les despeses d’explotació, els premis i les altres despeses previstes per la Llei 5/1986, del 17 d’abril, de creació de l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, modificada per la Llei 32/1991, del 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1992. L’import dels crèdits ampliats per aquest concepte s’ha de destinar al finançament d’inversions i de programes d’atenció social.

7. En la secció 51 ( Servei Català de la Salut), el crèdit de la partida 51.01.489.0001, "Farmàcia (receptes mèdiques)". La instrumentació de les ampliacions es pot condicionar a les reserves de crèdit en altres partides del pressupost del Servei Català de la Salut.

8. En la secció 52, (Institut Català de la Salut), el crèdit de la partida 52.02.226.0004 "Jurídics i contenciosos", destinat al pagament de professionals que tenen encomanada la gestió de cobrament de l’assistència sanitària prestada a tercers, en la quantitat necessària per a atendre l’import dels honoraris meritats en funció de les quantitats ingressades en la partida 52.00.317.0020, "Prestació de serveis d’assistència sanitària", de l’estat d’ingressos de l’Institut Català de la Salut.

9. En l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, els crèdits consignats per a operacions corrents, i també els crèdits consignats en el capítol 6, "Inversions reals", en funció dels ingressos que, segons el que estableix l’article 7 de la Llei 5/1986, del 17 d’abril, de creació de la dita entitat, s’han de fixar mitjançant un decret del Govern.

10. A compte dels ingressos obtinguts sobre la base del que estableix l’apartat 1r de l’article 11, es poden generar o ampliar crèdits en les partides que corresponguin a la naturalesa econòmica de les despeses de la secció 18, en la quantia necessària per a atendre compromisos financers de programes transversals de desenvolupament de polítiques actives d’ocupació.

Retencions de saldos pressupostaris

En funció de l’execució de l’estat d’ingressos, el Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, ha d’acordar la retenció de saldos pressupostaris corresponents a crèdits no vinculats a ingressos afectats dels departaments i les entitats del sector públic.

Crèdits autoritzats a favor de les entitats del sector públic

1. L’import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències corrents a favor de les entitats autònomes i de les empreses públiques regulades per la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana, s’ha d’ajustar de manera que la liquidació de llurs pressupostos el 31 de desembre sigui equilibrada. Per a aconseguir aquest objectiu d’equilibri, també es poden aplicar les aportacions de capital a la compensació de pèrdues d’exercicis anteriors, amb l’acord previ del Govern.

2. A fi de determinar les despeses que s’han de tenir en compte en la liquidació dels pressupostos de les entitats autònomes i de les empreses públiques, s’hi ha d’incloure l’import de les obligacions reconegudes per a operacions corrents.

3. Si s’han lliurat fons en excés, s’han de minorar per l’import d’aquests els crèdits autoritzats a favor de les entitats autònomes i les empreses públiques en el pressupost per a l’exercici del 2003.

4. Les transferències corrents a favor de societats i qualsevol altre tipus d’entitats el capital de les quals pertanyi majoritàriament a la Generalitat, a les seves entitats autònomes o als ens de dret públic, tenen la naturalesa de subvenció d’explotació en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, exceptuant les dotacions per a amortitzacions, provisions i variacions d’existències, i tenen la naturalesa de lliuraments a compte de futures operacions de capital per a la resta, sens perjudici de les normes que pugui dictar el conseller o consellera d’Economia i Finances, a proposta de la Intervenció General. Per a aplicar els lliuraments a l’ampliació de capital de les societats cal, en tot cas, l’acord previ del Govern.

5. En el cas d’entitats que tinguin un contracte programa, aprovat pel Govern, que reguli aquest tractament, s’ha de seguir el que disposi el contracte programa.

TÍTOL II

Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública

Capítol I

Normes sobre gestió pressupostària

Construcció i adquisició d’immobles

El Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, pot autoritzar els departaments perquè adquireixin immobles per a substituir els que actualment ocupen en règim de lloguer o per a construir-hi nous edificis i, amb aquesta finalitat, pot acordar les modificacions pressupostàries que calguin.

Vinculació d’immobles

1. S’autoritza el Govern a vincular els béns immobles de la Generalitat, qualsevol que en sigui l’afectació, al pagament d’una prestació periòdica de les regulades en la legislació civil catalana sobre el dret de cens.

2. El Servei Català de la Salut, mitjançant una autorització del Govern, pot vincular els béns immobles que formin part del seu patrimoni propi, qualsevol que en sigui l’afectació, al pagament d’una prestació periòdica de les regulades per la legislació civil catalana sobre el dret de cens. El capital obtingut s’ha de destinar a finançar les operacions relacionades amb els serveis sanitaris.

Execució anticipada de projectes d’inversió

1. El Govern, a proposta conjunta del Departament d’Economia i Finances i del Departament d’Ensenyament o del Departament de Cultura, pot autoritzar que aquests estableixin convenis de col·laboració amb les entitats locals que permetin l’execució anticipada de projectes de construccions escolars, de biblioteques, de teatres o de centres poliesportius inclosos en els plans corresponents.

2. Les obres a què es refereix l’apartat 1 han d’ésser finançades i, si escau, adjudicades per les entitats locals. L’import d’aquestes obres ha d’ésser reintegrat en tot o en part per la Generalitat, d’acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel departament corresponent i d’acord amb els convenis signats amb cada entitat local.

3. El Govern, a proposta conjunta del Departament d’Economia i Finances i del Departament de Sanitat i Seguretat Social o del Departament de Benestar Social, pot autoritzar el Servei Català de la Salut o l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials a establir convenis de col·laboració amb entitats locals i altres entitats titulars de centres sanitaris que prestin serveis per compte del Servei Català de la Salut o de centres de serveis socials de la xarxa bàsica de serveis socials que permetin l’execució anticipada de projectes d’inversió en infraestructura sanitària o social.

4. Les inversions a què es refereix l’apartat 3 han d’ésser finançades i gestionades per les entitats esmentades sota la supervisió del Servei Català de la Salut o de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. Aquest ha de reintegrar, en tot o en part, l’import d’aquestes inversions a les entitats que les facin, d’acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel Servei Català de la Salut o per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i d’acord amb els convenis signats.

Finançament del Programa d’inversions de les universitats

1. El finançament del Programa d’inversions de les universitats catalanes es fa amb càrrec als crèdits per a despeses consignats per a aquesta finalitat en el pressupost de cada any de la Generalitat.

2. Les obligacions derivades de l’apartat 1 es poden complir mitjançant la inversió directa de l’Administració, o mitjançant transferències de capital a favor de les universitats o amb subvencions per import de la càrrega financera per interès i amortització de les operacions de crèdit que el Govern els autoritzi per a l’execució del Programa.

3. Excepcionalment, el Govern pot autoritzar les universitats a anticipar les inversions previstes en el Programa, mitjançant operacions de crèdit de les universitats. En aquest cas, les amortitzacions han d’ésser subvencionades pel pressupost de la Generalitat, que també pot afrontar, totalment o parcialment, el pagament dels interessos.

4. El Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, i amb l’informe previ del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, pot determinar la modificació, el refinançament i la substitució de les operacions d’endeutament de les universitats que siguin autoritzades pel Govern per a finançar inversions.

Identificació dels projectes d’inversió

1. Els projectes d’inversió inclosos en l’annex d’inversions reals s’identifiquen mitjançant el codi d’actuació que tenen assignat, amb la finalitat d’establir-ne el seguiment pressupostari.

2. Les modificacions dels programes d’inversió que impliquen l’inici de nous projectes requereixen l’assignació dels codis corresponents, d’acord amb el Departament d’Economia i Finances.

Manaments de pagaments a justificar

Els lliuraments de fons per manaments de pagaments a justificar poden tenir el caràcter de renovables, d’acord amb les normes següents:

1. La renovació s’efectua per l’import justificat, de manera que la quantitat lliurada romangui fixa al llarg de l’exercici.

2. Abans del lliurament de fons, s’ha d’efectuar la retenció del crèdit en els conceptes pressupostaris per als quals se sol·licita.

3. El règim de funcionament i els conceptes pressupostaris a càrrec dels quals es poden lliurar fons a justificar de caràcter renovable han d’ésser fixats per ordre del Departament d’Economia i Finances.

Liquidació dels pressupostos i control financer

1. Els organismes autònoms comercials, industrials i financers, les empreses públiques, estiguin constituïdes o no hi estiguin en forma de societat anònima, les universitats públiques finançades per la Generalitat i els patronats i els consorcis en els quals participa la Generalitat han de trametre a la Intervenció General de la Generalitat abans del 30 d’abril la liquidació del pressupost, els comptes anuals i la memòria de gestió de l’exercici anterior, i també han de trametre la mateixa documentació referida a les empreses en què participen. Sens perjudici del que estableix aquest apartat, la Sindicatura de Comptes ha de presentar anualment un informe de fiscalització al Parlament sobre les entitats esmentades quan llur pressupost anual superi els 150.250.000 euros.

2. El control de caràcter financer a què fa referència l’article 71 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, s’ha d’ajustar al pla anual que, per a cada exercici econòmic, ha d’aprovar el conseller o consellera d’Economia i Finances, a proposta de la Intervenció General. Les esmentades actuacions han de comprendre una auditoria financera i de regularitat a fi de comprovar que l’actuació de l’entitat s’ha ajustat a la legalitat vigent i a les directrius del Govern i del Departament d’Economia i Finances que hi siguin aplicables, i també que les transferències rebudes de la Generalitat s’han aplicat a les finalitats previstes; en cas contrari, poden proposar les mesures d’ajust i de compensació que siguin pertinents.

3. Les entitats enumerades en l’apartat 1 poden establir òrgans de control economicofinancer intern propis. Corresponen a la Intervenció General de la Generalitat les funcions de coordinació, inspecció, assessorament i impuls dels òrgans esmentats.

Comptabilitat dels organismes autònoms comercials, industrials i financers i de les entitats públiques

Els organismes autònoms comercials, industrials i financers, les entitats de dret públic que han d’ajustar llur activitat al dret privat i les entitats amb participació majoritària de la Generalitat, excepte les que estiguin constituïdes en forma de societat anònima, han d’ajustar llur comptabilitat al que disposen els corresponents plans parcials o especials que, de conformitat amb l’article 75.c del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, que aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovi la Intervenció General en desenvolupament del Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya.

Capítol II

Normes sobre despesa pública

Limitació de l’augment de la despesa

1. Durant l’exercici del 2002 el Govern és obligat a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no proposa alhora els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l’especificació pressupostària corresponent.

2. Durant l’exercici del 2002 el Govern és obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no es proposen alhora els recursos addicionals necessaris.

Compromisos de despesa d’exercicis anteriors

1. Les obligacions reconegudes fins el 31 de desembre de 2001 que corresponguin a compra de béns, serveis, prestacions, obres o despeses en general, degudament adquirits pels departaments de la Generalitat i els organismes autònoms, es poden aplicar als crèdits del pressupost vigent.

2. El Departament d’Economia i Finances, a proposta d’un altre departament, amb l’informe previ de l’interventor o interventora delegat respectiu, pot determinar els crèdits amb càrrec als quals s’imputa el pagament de les obligacions a què es refereix l’apartat 1, que han d’ésser els adequats a la naturalesa de la despesa segons l’estructura pressupostària.

3. Pel que fa referència al Servei Català de la Salut i a les entitats gestores de la Seguretat Social, el Departament d’Economia i Finances pot autoritzar, a proposta dels directors respectius i amb l’informe previ de l’interventor o interventora delegat corresponent, l’aplicació als crèdits del pressupost vigent de les obligacions derivades de compromisos de despesa de l’exercici anterior.

Recurrència de despeses en exercicis futurs

El Departament d’Economia i Finances ha d’emetre un informe preceptiu sobre qualsevol disposició normativa de caràcter general que impliqui recurrència de despeses en exercicis pressupostaris futurs, especialment pel que fa a les retribucions del personal dels diferents departaments i entitats.

Comptabilització de compromisos anuals

1. Durant el mes següent a l’aprovació del pressupost, els departaments han d’efectuar l’autorització de despeses per l’import de l’anualitat del 2002 dels compromisos plurianuals de despesa i per l’import dels contractes o els convenis d’abast anual relatius al funcionament dels serveis.

2. El Departament d’Economia i Finances, amb l’informe previ de l’interventor o interventora delegat corresponent, pot efectuar una reserva de crèdit de les quantitats a què fa referència l’apartat 1 fins que es materialitzi l’autorització de despesa corresponent.

TÍTOL III

Despeses de personal

Capítol I

Retribucions del personal

Àmbit d’aplicació de les normes sobre despeses de personal

Les disposicions incloses en aquest títol s’apliquen a tot el personal al servei de:

1. L’Administració de la Generalitat i les seves entitats autònomes de caràcter administratiu.

2. Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.

3. El Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.

4. L’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió.

5. Les empreses a què fa referència l’article 4.2 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que percebin aportacions de qualsevol naturalesa amb càrrec als pressupostos públics o amb càrrec als pressupostos dels ens o societats participades per la Generalitat destinades a cobrir el dèficit d’explotació, llevat de les que disposin d’un contracte programa, si així ho determina expressament el Govern, amb l’informe previ del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d’Economia i Finances.

6. Les altres entitats públiques amb participació majoritària de la Generalitat.

7. Les universitats públiques catalanes.

Retribucions del personal no laboral

1. Per a l’exercici del 2002, les retribucions íntegres del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral, incloent-hi els alts càrrecs, experimenten un augment del 2 % respecte a les fixades per a l’exercici del 2001.

2. El que estableix l’apartat 1 s’entén sens perjudici de l’adequació de les retribucions complementàries, si cal, per a assegurar que les assignades a cada lloc de treball mantenen la relació adequada amb el contingut d’especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l’informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d’Economia i Finances.

3. Les retribucions que tenen caràcter d’absorbibles, la indemnització per residència i les indemnitzacions per raó de serveis es regeixen per llur normativa específica i pel que disposa aquesta Llei, i no experimenten cap increment respecte a les fixades per a l’exercici del 2001.

Retribucions del personal funcionari

1. Les retribucions a percebre el 2002 pels funcionaris, d’acord amb el sistema retributiu establert pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, són les següents:

   1. El sou i els triennis, segons el grup en què es classifiquen els cossos i les escales, referents a dotze mensualitats:

      Grup

      Sou

      Triennis

      A

      12.094,68

      464,64

      B

      10.265,16

      371,76

      C

      7.651,92

      279,00

      D

      6.256,80

      186,36

      E

      5.712,00

      139,80

   2. Les pagues extraordinàries, que són dues l’any i s’acrediten els mesos de juny i desembre, per un import d’una mensualitat de sou i triennis. Si un funcionari o funcionària ha prestat una jornada de treball reduïda durant els sis mesos anteriors als mesos de juny o desembre, l’import de la paga extraordinària ha d’ésser objecte de la reducció corresponent.

   3. L’import del complement de destinació corresponent a cadascun dels nivells dels llocs de treball, que és el següent, referit a dotze mensualitats:

      Nivell

      Euros

      Nivell

      Euros

      30

      10.620,36

      15

      3.589,44

      29

      9.526,32

      14

      3.343,44

      28

      9.125,64

      13

      3.097,08

      27

      8.724,84

      12

      2.850,72

      26

      7.654,44

      11

      2.604,84

      25

      6.791,16

      10

      2.358,72

      24

      6.390,48

      9

      2.235,72

      23

      5.990,04

      8

      2.112,24

      22

      5.589,12

      7

      1.989,48

      21

      5.189,16

      6

      1.866,24

      20

      4.820,28

      5

      1.743,12

      19

      4.574,04

      4

      1.558,80

      18

      4.327,80

      3

      1.374,48

      17

      4.081,56

      2

      1.189,80

      16

      3.835,80

      1

      1.005,48

   4. L’import del complement específic, que s’incrementa d’un 2% respecte als aprovats per al 2001, sens perjudici del que estableix l’article 23.2.

   5. El complement de productivitat establert per l’article 103.1.c del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, que retribueix el rendiment especial, l’activitat i la dedicació extraordinàries, l’interès o la iniciativa amb què el funcionari o funcionària duu a terme el seu treball, d’acord amb els crèdits pressupostaris assignats per cada departament a aquest efecte, i que es regeix per les normes següents:

      Primera. L’apreciació de la productivitat, als efectes del pagament d’aquest complement, s’ha de fer mitjançant una valoració individualitzada per a cada funcionari o funcionària dels factors especificats per l’article 103.1.c del Decret legislatiu 1/1997. Els complements de productivitat han d’ésser de coneixement públic per als altres funcionaris del departament o de l’organisme interessat, i se n’ha de donar coneixement, així mateix, als representants sindicals.

      Segona. Les quantitats assignades a complement de productivitat durant un període de temps determinat no poden originar drets individuals respecte a les valoracions o les apreciacions corresponents a períodes successius.

      Tercera. Cada departament ha de donar compte al departament competent en matèria de funció pública i al Departament d’Economia i Finances de la quantia dels complements i dels criteris de distribució aplicats.

   6. Les gratificacions per serveis extraordinaris, que han d’ésser concedides per cada departament o organisme autònom dins els crèdits assignats a aquesta finalitat. Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional i tan sols poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, i en cap cas no en pot ésser fixa la quantia ni periòdic el guany.

   7. Els complements personals transitoris reconeguts d’acord amb la disposició transitòria segona del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, que són absorbits, durant l’any 2002, d’acord amb les normes següents:

      Primera. De l’increment de retribucions de caràcter general que estableix l’article 23.1, només se’n computa, a l’efecte de l’absorció, el 50% corresponent a les retribucions complementàries; de qualsevol altra millora retributiva, incloent-hi les derivades de canvis de llocs de treball i els increments de les retribucions no compresos en l’increment general establert per l’article 23.1, el complement personal transitori n’absorbeix el 100%.

      Segona. En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de les retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s’ha d’imputar qualsevol millora retributiva.

      Tercera. No es consideren, a l’efecte de l’absorció del complement personal transitori, els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris ni el complement de productivitat regulat per la lletra e d’aquest apartat.

2. El càlcul de les retribucions que s’hagin de liquidar normativament per dies s’ha d’efectuar tenint en compte el nombre de dies naturals del mes corresponent.

3. Els funcionaris interins inclosos en l’àmbit d’aplicació del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, perceben el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupen la vacant, excloent-ne els triennis, i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupen, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera.

4. El personal contractat administratiu comprès en la disposició transitòria tercera del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, fins que no conclogui el procés d’extinció regulat pel mateix Decret legislatiu, percep el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupa la plaça i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupa, excloent-ne els triennis i els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera.

5. El personal al qual no siguin aplicables les retribucions fixades en l’apartat 1 d’aquest article percep per a l’exercici del 2002 un increment del 2% sobre les retribucions del 2001.

6. Les retribucions bàsiques i complementàries del personal que, d’acord amb les directrius que el Govern estableix en aquesta matèria, sol·liciti reducció de la seva jornada de treball s’han de reduir en la mateixa proporció del temps de jornada.

Acreditació de retribucions

Al personal no laboral al servei de l’Administració de la Generalitat inclòs en l’àmbit d’aplicació del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, li són aplicables les normes en matèria retributiva següents:

1. Les retribucions bàsiques i complementàries que s’acreditin amb caràcter fix i periodicitat mensual s’han de fer efectives per mensualitats completes i d’acord amb la situació dels funcionaris referida al primer dia hàbil del mes que correspongui. Només s’han de liquidar per dies en els casos següents:

   1. En el mes de la presa de possessió de la primera destinació en un cos o escala, en el reingrés al servei actiu i en el d’incorporació per acabament de llicència sense dret a retribució.

   2. En el mes d’inici de llicències sense dret a retribució.

   3. En el mes de cessament en el servei actiu. No obstant això, quan el motiu del cessament sigui la mort, la jubilació o el retir del funcionari o funcionària inclòs en el règim de classes passives de l’Estat o qualsevol altre règim de pensions públiques que s’acrediten per mensualitats completes des del primer dia del mes següent del naixement del dret, la liquidació de les retribucions no s’ha d’efectuar pels dies de servei actiu, sinó que ha d’incloure el mes sencer en el qual s’ha produït el fet causant del cessament.

2. Les pagues extraordinàries s’han d’acreditar els mesos de juny i desembre i, d’acord amb la situació i els drets del funcionari o funcionària, els dies 1 de juny i 1 de desembre, excepte en els casos següents:

   1. Quan el temps de serveis prestats sigui inferior a la totalitat del període corresponent a una paga extraordinària, aquesta paga s’ha d’abonar proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats. Quan la jornada de treball durant els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny o desembre sigui de jornada reduïda, l’import de la paga extraordinària ha de tenir la corresponent reducció.

   2. Per als funcionaris en servei actiu amb llicència sense dret a retribució, la paga extraordinària s’ha d’acreditar els mesos de juny i desembre, però amb la quantia proporcional al temps de serveis prestats en el període corresponent a cadascuna de les pagues.

   3. En el cas de cessament en el servei actiu, la paga extraordinària s’ha d’acreditar el dia del cessament amb referència a la situació i els drets del funcionari o funcionària en aquella data, però proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats.

   4. Quan el cessament del servei actiu sigui per jubilació, per mort o per retir i es donin les circumstàncies especificades en el darrer punt de la lletra c de l’apartat 1, també s’ha de considerar, quant a la paga extraordinària, com a mes complet.

3. El període corresponent a cadascuna de les pagues extraordinàries comprèn els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny i desembre. Quan el temps de serveis efectivament prestats sigui inferior a sis mesos, els períodes, a l’efecte de liquidació, queden establerts de la manera següent:

   1. Paga extraordinària de juny: període des de l’1 de desembre fins al 31 de maig immediatament anterior.

   2. Paga extraordinària de desembre: període des de l’1 de juny fins al 30 de novembre immediatament anterior.

4. Els funcionaris de carrera que canviïn de lloc de treball dins el mateix cos o escala tenen dret, durant el termini de presa de possessió, a totes les retribucions de caràcter fix o mensual, les quals s’han de fer efectives per mensualitats completes d’acord amb la situació dels funcionaris referida al primer dia del mes que correspongui, seguint les directrius següents:

   1. Si el termini per a la presa de possessió acaba dins el mateix mes del cessament, la dependència en què cessa s’ha de fer càrrec de tota la mensualitat, i a partir del primer dia del mes següent s’ha de fer càrrec de retribuir-lo la dependència on hagi estat destinat, d’acord amb la situació i els drets que té el funcionari o funcionària el primer dia del mes que correspongui.

   2. Si el termini per a la presa de possessió comprèn dates de dos mesos diferents, la dependència en què cessa s’ha de fer càrrec de les retribucions fins al final del mes del cessament, i la dependència on va destinat el funcionari o funcionària s’ha de fer càrrec de les seves retribucions a partir del dia 1 del mes següent, independentment de si el funcionari o funcionària ha exhaurit o no el termini de presa de possessió, però d’acord amb la situació i els drets que té el funcionari o funcionària el primer dia del mes que correspongui.

Retribucions en determinats supòsits de reducció de jornada

Els funcionaris i el personal estatutari que, per raó de guarda legal, tinguin cura directa d’un fill de menys de sis anys o disminuït psíquic o físic que no desenvolupa cap activitat retribuïda i tinguin una reducció de la meitat o d’un terç de la jornada han de percebre les retribucions corresponents al 60% o al 80%, respectivament. Aquesta reducció de retribucions és aplicable exclusivament al supòsit esmentat i no es pot fer extensiva a cap altre tipus de reducció de jornada establert per la normativa de la funció pública.

Retribucions del personal laboral

1. Per a l’exercici del 2002, la massa salarial del personal laboral no pot experimentar un augment global superior al 2%, respecte a la corresponent per a l’exercici del 2001, en termes d’homogeneïtat per als dos períodes objecte de comparació.

2. Per a procedir a determinar o modificar les condicions retributives del personal laboral dels ens indicats en els apartats a, b, c, d i e de l’article 22, cal l’informe favorable conjunt del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d’Economia i Finances, d’acord amb els criteris següents:

   1. Es considera determinació o modificació de les condicions retributives la signatura de convenis col·lectius, les revisions, les adhesions o les extensions d’aquests, l’aplicació dels convenis col·lectius d’àmbit sectorial i dels pactes de millores que modifiquin les condicions del personal laboral i la fixació de retribucions mitjançant un contracte individual, si no són regulades mitjançant un conveni col·lectiu.

   2. A l’efecte de l’emissió de l’informe corresponent, els departaments, els organismes autònoms i les entitats han de trametre el projecte de pacte o millora del conveni, proposta individual o projecte de conveni, abans que sigui signat, acompanyat d’una memòria amb la valoració de tots els aspectes econòmics i de llur incidència en exercicis futurs.

   3. L’informe a què fa referència l’apartat b ha d’ésser elaborat pel departament competent en matèria de funció pública i pel Departament d’Economia i Finances en el termini de quinze dies de la recepció de la proposta o projecte.

3. Són nuls de ple dret els acords adoptats en matèria de retribucions del personal laboral amb omissió del tràmit d’informe o en contra d’un informe desfavorable, i també els pactes que impliquin creixements salarials per a exercicis successius contraris al que determinin les futures lleis de pressupostos.

4. No es poden autoritzar les despeses derivades de l’aplicació de les retribucions per al 2002 si no es compleixen els requisits establerts per aquest article.

Adequació d’acords, convenis o pactes

No es pot signar cap acord, conveni o pacte en contravenció al que estableix aquesta Llei. Els acords, els convenis o els pactes ja signats que impliquin creixements retributius s’han d’adequar al que estableix aquesta Llei, i esdevenen així inaplicables les clàusules que siguin contràries al que estableixen els articles 23, 24 i 27, que s’hi oposin o que hi resultin incompatibles.

Pensions

1. Amb efectes des de l’1 de gener de 2002, la quantia de les pensions reconegudes pel Decret del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, sobre el personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939, s’incrementen del 2% amb relació a les de l’exercici del 2001.

2. Les pensions atorgades a l’empara de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, en cessar, i a llurs familiars, es regeixen per llur normativa específica.

3. Els consellers de la Generalitat que deixin el càrrec durant l’any 2002 tenen dret a la pensió per un període màxim de divuit mesos. Tanmateix, deixen de percebre-la en el moment que obtenen una altra retribució amb càrrec a fons públics.

Capítol II

Altres disposicions en matèria de despeses de personal

Limitació de l’augment de despeses de personal

1. Durant l’exercici del 2002 no es poden tramitar expedients d’ampliació de plantilla ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d’unitats orgàniques si l’increment de la despesa pública que en deriva no es compensa mitjançant la reducció del mateix import d’altres conceptes pressupostaris dels capítols de despesa corrents. Si l’ampliació i la creació de plantilles o la reestructuració d’unitats orgàniques deriven de l’entrada en funcionament de noves inversions, l’increment de la despesa resultant ha d’ésser finançat mitjançant la minoració dels crèdits per a inversions del departament o l’entitat que ho proposi. En qualsevol cas, no es poden minorar crèdits que tinguin la naturalesa d’ampliables.

2. Els departaments i les entitats autònomes poden contractar temporalment personal laboral, d’acord amb la legislació vigent, per a executar obres i per a prestar serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en el pressupost i a càrrec d’aquest. La contractació del personal laboral s’ha de fer mitjançant els serveis d’ocupació, amb prioritat per als treballadors sense subsidi d’atur. Els departaments i les entitats autònomes han de comunicar trimestralment al departament competent en matèria de funció pública les contractacions que hi hagi hagut, i també llurs característiques. El departament competent en matèria de funció pública ha de donar compte de tota la informació referent a aquest personal a les centrals sindicals considerades més representatives.

Oferta pública d’ocupació

1. Per a l’exercici del 2002, l’oferta pública d’ocupació només pot incloure les places que el Govern, a proposta del departament competent en matèria de funció pública i amb l’informe previ del Departament d’Economia i Finances, consideri necessàries per al funcionament dels serveis públics essencials.

2. No obstant el que estableix l’apartat 1, el Govern pot aprovar una o diverses ofertes parcials d’ocupació pública de llocs de treball, dotats pressupostàriament i inclosos en les relacions de llocs de treball, que estiguin ocupats per interins o personal laboral temporal.

3. El que disposen els apartats 1 i 2 s’ha de subjectar, en qualsevol cas, als límits que puguin ésser aplicables al conjunt de les administracions públiques en virtut de les disposicions estatals de caràcter bàsic en la matèria.

Relacions de llocs de treball

Corresponen al Govern, a proposta conjunta del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d’Economia i Finances, sens perjudici de les facultats de delegació fixades pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre:

1. L’assignació dels nivells dels complements de destinació i dels complements específics corresponents a nous llocs de treball de les relacions de llocs de treball.

2. Les modificacions produïdes per la variació del nombre de llocs i les modificacions del grup, del complement de destinació i del complement específic dels llocs de treball inclosos en les relacions inicials.

Integració en el treball

1. Per a complir els principis d’integració en el treball establerts per la Llei de l’Estat 13/1982, del 7 d’abril, d’integració social de minusvàlids, i pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, i amb la finalitat que el 2% de la plantilla orgànica de l’Administració de la Generalitat sigui cobert per persones amb disminució, es reserva el 5% de les places previstes en l’oferta pública d’ocupació.

2. Les empreses públiques de la Generalitat han de reservar el 5%, com a mínim, de les noves contractacions previstes per a l’exercici pressupostari del 2002 perquè siguin cobertes per persones amb disminució.

TÍTOL IV

Operacions financeres

Avals

1. La Generalitat pot prestar avals durant l’exercici del 2002 per a les operacions de crèdit interior o exterior que concertin les entitats o les empreses que s’indiquen i fins als imports que s’assenyalen:

   1. Gestió d’Infraestructures, SA, fins a 58.298.174,12 euros.

   2. Regs de Catalunya, SA, fins a 26.745.039,00 euros.

   3. Fundació Privada Teatre Lliure i Consorci de l’Auditori i l’Orquestra de Barcelona, fins a 3.606.072,63 euros per a inversions.

   4. Consorci del Gran Teatre del Liceu, fins a 6.286.586,61 euros per a inversions.

   5. Consorci del Museu Nacional d’Art de Catalunya, fins a 3.185.364,15 euros, per a inversions.

2. Els avals a què fa referència l’apartat 1 han d’ésser autoritzats pel Govern, a proposta conjunta del conseller o consellera d’Economia i Finances i del conseller o consellera del departament interessat per raó de la matèria, i han d’ésser signats pel conseller o consellera d’Economia i Finances o per l’autoritat en qui delegui expressament.

3. El Govern pot determinar en cada cas el caràcter solidari o no solidari dels avals autoritzats.

4. S’autoritza l’Institut Català de Finances perquè pugui prestar durant l’exercici del 2002 les garanties següents, tant en forma de primer aval com en forma de segon aval, sobre les operacions de crèdit concertades per empreses o entitats:

   1. En els termes que estableix la Llei de creació, fins a un import que, com a màxim, és el que autoritza la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2001, això és, fins a un import total de 152.000.000 euros.

   2. Per a l’exercici del 2002, el límit a què fa referència l’article 11.4 de la Llei 2/1985, de 14 de gener, és del 3% de la quantitat global autoritzada (4.560.000 euros). Excepcionalment, el Govern pot acordar d’augmentar aquest límit.

   3. Per a les operacions de crèdit destinades al finançament d’inversions i de despeses de reestructuració que concertin les entitats que, dins l’àmbit d’actuació del Servei Català de la Salut, tenen com a objectiu la gestió de serveis sanitaris, fins a un import total de 100.000.000 d’euros.

   4. Per a finançar inversions en matèria d’assistència social i serveis socials fins a un import total de 27.100.000 euros. S’inclouen en el dit límit altres operacions de risc efectuades per l’Institut Català de Finances a favor d’entitats de serveis socials.

5. S’autoritza l’Institut Català del Crèdit Agrari, en els termes que estableix la Llei 4/1984, de 24 de febrer, de creació de l’Institut, perquè atorgui avals fins a un import màxim de 2.404.048,42 euros. Igualment s’autoritza l’Institut Català del Crèdit Agrari perquè dins de l’exercici del 2002 pugui prestar avals per a garantir la part de les obres de recs de nova implantació o de millora dels recs existents a càrrec dels regants, fins a un import total de 30.050.605,22 euros.

6. Els instituts a què es refereixen els apartats 4 i 5 han de tenir necessàriament en compte, en els avals que puguin prestar, que en cap cas no s’han de fer càrrec dels interessos corrents de les operacions ni dels interessos de demora produïts per l’incompliment d’obligacions dels avalats.

7. En relació amb l’apartat 4, i pel que fa a les operacions de l’àmbit sanitari, el Govern, si escau, a proposta conjunta dels departaments d’Economia i Finances i de Sanitat i Seguretat Social, pot autoritzar el Servei Català de la Salut per a adoptar mesures amb la finalitat de garantir el compliment de les obligacions que derivin d’aquestes operacions de crèdit.

8. El Departament d’Economia i Finances ha d’inspeccionar les inversions finançades amb crèdits avalats per la Generalitat per a comprovar-ne l’aplicació i la rendibilitat i ha d’instrumentar, si escau, les mesures correctores que siguin pertinents.

9. S’autoritza el Govern per a concedir l’aval de la Generalitat a les operacions de crèdit formalitzades per les entitats de dret públic subjectes al dret privat i per la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, a l’empara de l’autorització continguda en l’article 35.

10. El conseller o consellera d’Economia i Finances ha de trametre trimestralment a la Comissió d’Economia, Finances i Pressupostos del Parlament una memòria explicativa sobre la concessió d’avals i préstecs per l’Institut Català de Finances i l’Institut Català del Crèdit Agrari, que ha d’incloure les característiques i el volum de les operacions realitzades, la incidència sectorial i territorial d’aquestes i els resultats de la gestió duta a terme pels instituts esmentats.

11. La Generalitat pot prestar el seu aval fins a una quantia màxima el 2002 de 500 milions d’euros, amb l’objecte de garantir valors de renda fixa emesos per fons de titulització d’actius, constituïts conforme a les disposicions vigents, a l’empara dels convenis que, en cas de considerar-se oportú, subscriguin el Departament d’Economia i Finances i les societats gestores de fons de titulització d’actius inscrites en la Comissió Nacional del Mercat de Valors, amb l’objecte de millorar el finançament de l’activitat productiva empresarial de les petites i mitjanes empreses, per a projectes localitzats dins o fora de Catalunya, i de les corporacions locals catalanes.

Operacions d’endeutament

1. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, emeti o contregui deute públic o faci ús de l’endeutament amb terminis de reemborsament superiors a l’any en qualsevol modalitat, tant en operacions a l’interior com a l’exterior, fins a un import màxim de 660.392.100,00 euros; addicionalment, l’endeutament autoritzat el 2001 i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any es pot instrumentar el 2002. El Govern ha de fixar les característiques de l’endeutament i la forma de representació del deute públic dins el marc establert en els acords de política fiscal i financera.

2. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, modifiqui, refinanci i substitueixi les operacions d’endeutament de la Generalitat i de les seves entitats o empreses públiques, instrumentades en qualsevol de les modalitats que s’enumeren en l’article 16 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, i existents abans o concertades a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, amb novació del contracte o sense, per a obtenir un cost menor de la càrrega financera o prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat, dotar de més liquiditat les emissions en circulació o possibilitar l’emissió de nous tipus d’actius més adequats a les condicions actuals dels mercats financers. No obstant això, l’endeutament en qualsevol modalitat concertat per la Generalitat i els ens i entitats que en depenen també es pot refinançar, amb novació del contracte o sense, a fi d’obtenir una millor estructura del deute en circulació.

3. En el cas de refinançament o substitució d’operacions d’endeutament amb un termini de reemborsament igual o inferior a un any, definides pels apartats 5 i 6, l’import màxim que es pot refinançar o substituir no pot ésser superior al deute viu existent en aquesta modalitat el 31 de desembre de 2001.

4. En el cas de modificació, refinançament o substitució d’operacions de les entitats o les empreses públiques, amb aval de la Generalitat o sense, s’autoritza el Govern perquè atorgui l’aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament o la substitució que es produeixin.

5. El límit d’endeutament viu per operacions d’endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any, referit, en conseqüència, tant a les disposades el 2001 com a les disposades el 2002, es manté en la quantitat resultant d’aplicar el percentatge establert per l’article 32.5 de la Llei 12/1994, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1995, incrementat del 3,5% sobre l’estat de despeses del pressupost.

6. Addicionalment al límit assenyalat per l’apartat anterior, i sense ultrapassar a fi d’exercici la xifra resultant d’aplicar l’article 33.6 de la Llei 20/1998, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1999 incrementada del 6% del pressupost del Servei Català de la Salut per al 2002, es poden concertar operacions d’endeutament amb un termini de reemborsament igual o inferior a un any relacionades amb el finançament del dit organisme.

7. S’autoritza l’Institut Català de Finances perquè, sense ultrapassar el límit màxim d’endeutament viu de 910.000.000 euros, concerti durant el 2002 operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l’Institut.

8. S’autoritza l’Institut Català del Crèdit Agrari perquè, sense ultrapassar el límit màxim d’endeutament viu de 75.125.000 euros, concerti durant el 2002 operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l’Institut.

9. S’autoritza l’Institut Català del Sòl perquè concerti durant el 2002 les operacions d’endeutament següents:

   1. Subscriure préstecs qualificats per a les actuacions de sòl residencial amb destinació preferent a habitatges de protecció oficial i habitatges a preu taxat programades per l’Institut Català del Sòl, fins a un import nominal de 18.030.363 d’euros.

   2. Préstecs hipotecaris, fins a un import màxim de 42.070.847 d’euros, per a finançar les obres de construcció que promogui. Aquest import correspon al total d’operacions a executar l’any 2002 per aquest concepte, del qual l’import a executar l’any 2002 és de 16.466.126 d’euros.

   3. Línia de crèdit per un import de 2.404.048 d’euros, per tal d’atendre necessitats transitòries derivades d’una operació destinada a finançar parcialment el Pla d’habitatge, la qual consisteix en la cessió de crèdits de garantia hipotecària generats per l’alienació d’habitatges de promoció pública.

   4. Operacions d’endeutament de qualsevol modalitat, per a afrontar l’adquisició i la urbanització de sòl, fins a un import màxim de 30.050.605 d’euros.

10. S’autoritza l’Institut Cartogràfic de Catalunya perquè pugui concertar operacions d’endeutament a llarg termini, en qualsevol modalitat, per un import nominal de 1.202.024,21 euros, destinades a inversions reals.

11. S’autoritza el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, perquè concerti durant l’any 2002 les operacions d’endeutament següents:

    1. Operacions d’endeutament a llarg termini, en qualsevol modalitat, per un import màxim de 9.478.000 euros destinades al finançament de les inversions corresponents a l’execució de la segona fase del projecte d’informatització i xarxa de comunicacions mòbils de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra.

    2. Operacions d’endeutament a llarg termini, en qualsevol modalitat, per un import màxim de 31.650.000 euros destinades al finançament de les inversions corresponents a l’execució de la segona fase del Projecte Administració Oberta de Catalunya.

12. S’amplia a l’exercici del 2002 l’autorització d’endeutament feta per l’apartat 10 de l’article 35 de la Llei 14/2000, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2001, a favor del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, per la quantitat no formalitzada el 31 de desembre de 2001.

13. S’autoritza l’Agència Catalana de l’Aigua a concertar noves operacions d’endeutament a llarg termini en qualsevol modalitat, per un import màxim de 127.573.300 euros, destinades a operacions de capital.

14. S’amplia a l’exercici del 2002 l’autorització d’endeutament feta per l’apartat 12 de l’article 33 de la Llei 14/2000, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2001, a favor de l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil, per la quantitat no formalitzada el 31 de desembre de 2001.

15. S’autoritza l’Institut d’Assistència Sanitària perquè concerti durant l’any 2002 operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 16.095.200 euros, destinades a operacions de capital.

16. S’autoritza l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques, SA perquè concerti durant l’any 2002 operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 450.800 euros, destinades a operacions de capital.

17. S’autoritza Gestió i Prestació de Serveis de Salut perquè concerti durant l’any 2002 operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 7.212.200 euros, destinades a operacions de capital.

18. S’autoritza la Junta de Residus perquè concerti durant l’any 2002 operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, per un import de 7.813.157,36 euros, destinades a operacions de capital.

19. S’autoritza el Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques, SA (CIMALSA) perquè concerti operacions d’endeutament per un import màxim de 60.000.000 d’euros. Addicionalment, l’endeutament autoritzat d’acord amb la Llei 14/2000, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2001, i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any 2001, es pot instrumentar el 2002.

20. S’autoritza Ports de la Generalitat perquè concerti operacions d’endeutament per un import màxim de 6.010.121,04 euros.

21. S’autoritza l’empresa pública Turisme Juvenil de Catalunya, SA perquè concerti durant l’any 2002 operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, per un import màxim de 4.808.096,84 euros, destinats a operacions de capital.

22. S’autoritza l’empresa Administració, Promoció i Gestió, SA (Adigsa) perquè concerti durant l’any 2002 operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, per finançar parcialment les obres de rehabilitació previstes en el parc d’habitatges de titularitat de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb els compromisos adquirits en el Pla director d’obres, fins a un import màxim de 11.719.736,03 euros. Els ingressos procedents del patrimoni transferit a la Generalitat de Catalunya en virtut del Reial decret 1009/1985, de 5 de juny i 238/1985, de 23 de juliol, resten afectats al finançament de l’endeutament autoritzat.

23. S’autoritza l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries a executar durant l’any 2002 operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, per un import màxim de 1.202.024,21 euros, destinades a finançar operacions de capital.

24. S’autoritza el Servei Català de Trànsit, perquè concerti durant l’any 2002 operacions d’endeutament a curt termini, en qualsevol modalitat, per un import màxim de 5.400.000 euros, destinades a atendre les necessitats transitòries de tresoreria que es produeixin per l’ampliació dels mitjans personals, materials i pressupostaris traspassats per l’Estat a la Generalitat de Catalunya.

25. S’autoritza a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió perquè concerti durant l’any 2002 operacions d’endeutament en qualsevol modalitat per un import de 89.409.230,03 euros, destinades a operacions de capital.

26. S’autoritza a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, a subrogar-se en els préstecs a llarg termini, avalats per la Generalitat, formalitzats per les seves empreses filials Televisió de Catalunya, SA i Catalunya Ràdio, SRG, SA com a prestatàries. Els dits avals s’estenen a garantir, en els mateixos termes, el compliment de les obligacions de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, un cop subrogada.

27. Durant el mes següent a l’aprovació del pressupost, els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han de trametre al Departament d’Economia i Finances els projectes d’inversió previstos en llurs pressupostos respectius que es proposin finançar amb el producte de les operacions d’endeutament autoritzades per aquest article, i també el programa d’execució d’aquells.

28. Els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han d’informar el Departament d’Economia i Finances de les disposicions que efectuïn de les operacions d’endeutament formalitzades, i també de l’aplicació d’aquestes.

29. Les característiques de les operacions d’endeutament assenyalades per aquest article han d’ésser fixades pel Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, llevat de les característiques de les operacions a què fan referència els apartats 5 i 6, que poden ésser determinades per aquest mateix conseller o consellera.

30. S’autoritza el Govern perquè acordi la transformació dels títols representatius del deute públic actualment en circulació en anotacions en compte, sempre que es respecti la resta de les característiques de l’emissió corresponent.

31. El Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, pot establir les actuacions que s’han de dur a terme en el curs de l’exercici del 2002 encaminades a cobrir el tipus d’interès i de tipus de canvi de les operacions d’endeutament existents abans o concertades a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, mitjançant la utilització dels diferents instruments financers de cobertura de risc existents als mercats. La contractació de les operacions concretes, dins el marc esmentat, correspon al conseller o consellera d’Economia i Finances, el qual pot delegar aquesta facultat en la Direcció General de Política Financera.

32. Les operacions d’endeutament autoritzades per aquesta Llei a favor de les entitats públiques que, segons el Sistema Europeu de Comptes 95, són integrades en el sector de les administracions públiques, únicament poden formalitzar-se en el supòsit que l’augment d’endeutament viu del conjunt de l’esmentat sector no superi el previst en aquests pressupostos.

    Als efectes d’assegurar el compliment d’aquest precepte, a l’inici de l’exercici del 2002 el Departament d’Economia i Finances ha d’instrumentar els ajustos necessaris i ha d’autoritzar, si escau, les formalitzacions de les operacions d’endeutament oportunes i, conseqüentment, la disposició dels crèdits reservats a aquests efectes en l’estat de despeses.

Informació del Govern al Parlament en matèria d’endeutament

El Govern ha de trametre al Parlament, amb periodicitat trimestral i dins els mesos següents, la informació sobre l’evolució de l’endeutament, classificada en:

1. Crèdits i préstecs bancaris a llarg termini.

2. Emissions de deute a llarg termini.

3. Crèdits i préstecs a curt termini.

4. Emissions de deute a curt termini.

Tramesa d’informació al Departament d’Economia i Finances

1. Els organismes autònoms, les entitats públiques i les societats mercantils amb participació majoritària de la Generalitat han de trametre mensualment al Departament d’Economia i Finances un estat de llur situació financera, d’acord amb l’estructura que aquest determini.

2. Correspon al Departament d’Economia i Finances de vetllar per la coordinació de la gestió de tresoreria dels organismes autònoms i les empreses de la Generalitat.

TÍTOL V

Normes tributàries

Desplegament de l’article 59.3 de la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya

Als efectes del càlcul del gravamen al qual són sotmeses les empreses afectades per un pla especial de protecció civil, establert per l’article 59.3 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, i tenint en compte que el cost dels respectius plans especials de protecció civil és superior als límits fixats per l’apartat 2 del mateix article 59, s’estableix que la quota del gravamen per a les empreses de l’apartat 3 per a l’exercici del 2002, d’acord amb llur volum anual de facturació, s’ha d’ajustar a l’escala següent:

Facturació (Euros)

Quota (Euros)

Fins a 3.005.060,52 euros

6.010,12

Facturació de més de

3.005.060,52 euros

i fins a 12.020.242,08 euros

15.025,30

Facturació de més de

12.020.242,08 euros

i fins a 30.050.605,21 euros

30.050,61

Facturació de més de

30.050.605,21 euros

60.101,20

Cànon de l’aigua

Durant l’any 2002 els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació del cànon de l’aigua, a l’efecte de la determinació del tipus de gravamen específic d’una manera individualitzada, són els següents:

Concepte

Any 2002

(euros/m3)

Tipus de gravamen

aplicable a usos domèstics

0,2775

Euros/m3

Tipus de gravamen general

0,0879

Euros/m3

Tipus específic d’usos industrials

0,2906

Euros/m3

Matèries en suspensió (MES)

0,2661

Euros/m3

Matèries inhibidores (MI)

5,3223

Euros/m3

Matèries oxidables (MO)

0,5322

Euros/m3

Sals solubles (SOL)

4,2579

Euros/m3

Increment de temperatura (IT)

només aplicable quan se superin els 3ºC

0,0564

Euros/ºC DM3

Nitrogen (N)

0,3407

Euros/m3

Fòsfor (P)

0,6814

Euros/m3

Aquests valors no inclouen l’impost sobre el valor afegit.

Actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa

1. Els tipus de quantia fixa de les taxes vigents de la Generalitat de Catalunya s’eleven, per a l’any 2002, fins a la quantitat que resulti de l’aplicació del coeficient 1,02 a la quantia exigida l’any 2001. Són tipus de quantia fixa els que no es determinen per un percentatge sobre la base.

2. Als efectes de l’increment esmentat i la conversió dels imports en la unitat de compte euro, cal seguir les següents regles:

   1. L’increment s’ha d’aplicar a l’import en pessetes vigent l’any 2001.

   2. Un cop efectuat l’increment, s’ha de convertir l’import resultant a la unitat monetària euro, segons el tipus de conversió de 166,386 pessetes per euro, arrodonint per excés o per defecte el cèntim més proper, conformement estableix l’article 11 de la Llei 46/1998, de 17 de desembre, sobre introducció de l’euro. En el cas que es tracti de taxes recaptades mitjançant efectes timbrats, l’import resultant de l’aplicació de l’increment i la posterior conversió a la unitat monetària euro s’arrodoneix, a l’alça o a la baixa, a la xifra múltiple de 25 cèntims d’euro més propera.

3. Resten exceptuades de l’augment fixat per l’apartat 1 les tarifes següents:

   1. La taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar.

   2. La taxa regulada pel capítol IV del títol VII de la Llei 15/1997, de 24 de desembre.

   TÍTOL VI

   Participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat i de la Generalitat

Participació en els ingressos

1. El Fons de cooperació local de Catalunya és integrat per les quantitats i els conceptes següents:

   1. La participació que correspon als ens locals de Catalunya en els ingressos de l’Estat.

   2. La participació en els ingressos de la Generalitat per un import de 51.803.463,27 euros, dels quals 25.023.292,43 euros consignats en la partida 11.03.461.1101, "Fons de cooperació local de Catalunya, consells comarcals", s’han de distribuir entre les comarques, i 26.780.170,84 euros, consignats en la partida 11.03.463.1100, "Fons de cooperació local de Catalunya, ajuntaments", s’han de distribuir entre els municipis de Catalunya.

2. Les participacions en els ingressos de l’Estat s’han de distribuir d’acord amb el que estableixen l’article 48.2 de l’Estatut d’autonomia i la normativa que hi sigui aplicable.

3. Els crèdits consignats en la secció 33 (Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l’Estat) s’han d’ajustar, quant a llur quantia definitiva, al resultat de la distribució que se’n faci d’acord amb els criteris continguts en la normativa que hi sigui aplicable. La gestió pressupostària d’aquests crèdits ha d’ésser efectuada per la Direcció General de Pressupostos i Tresor.

4. D’acord amb el que disposa la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran, s’estableix un percentatge de participació en els ingressos de la Generalitat a favor de la Vall d’Aran del 1,86% de l’aplicació pressupostària 11.03.461.1101 del Departament de Governació i Relacions Institucionals. El 98,14% restant de la dita aplicació pressupostària s’ha de distribuir entre la resta de les comarques d’acord amb els criteris següents:

   1. Atenent el nombre d’habitants de la comarca:

      En funció de la població, agrupada per intervals, 495.359,55 euros per a les comarques amb població superior a 75.000 habitants o una densitat de població superior a 100 habitants/km2 i 401.643,57 euros en els altres casos.

      En funció de la població comarcal, 2.458.740,31 euros.

      En funció de la població comarcal ponderada per la inversa de la renda comarcal, 2.458.740,31 euros.

   2. Atenent el principi de solidaritat interterritorial, 1.338.828,09 euros distribuïts en proporció directa a la superfície de cada comarca, i 548.920,04 euros distribuïts en funció del nombre de municipis de cada comarca, ponderant amb el factor 2 els municipis fins a 500 habitants, amb el factor 1,5 els compresos entre els 501 i els 2.000 habitants, i amb el factor 1 la resta.

5. L’aplicació 11.03.463.1100, del pressupost del Departament de Governació i Relacions Institucionals, en concepte de participació dels municipis en els ingressos de la Generalitat, s’ha de distribuir:

   Al municipi de Barcelona, la quantitat de 3.347.067,66 euros.

   A la resta de municipis de Catalunya, la quantitat de 23.433.103,18 euros. D’aquesta quantitat, 6.317.041,50 euros a repartir, com a quantitat fixa, en parts iguals entre tots els municipis. La resta de la dotació es reparteix de la manera següent:

   1. Atenent la població com a indicador de despesa: 15.404.361,43 euros, distribuïts en proporció directa al nombre d’habitants del municipi.

   2. Atenent la major despesa associada al fet de tenir més d’un nucli, 1.369.317,24 euros, distribuïts entre els municipis de menys de 50.000 habitants amb nuclis de població diferenciats fora de l’entitat capital de municipi, i de la manera següent:

      684.658,62 euros en proporció al nombre de nuclis de població habitats, llevat dels existents a l’entitat capital de municipi.

      684.658,62 euros en proporció a la població en nuclis de fora de l’entitat capital de municipi, amb un màxim de 1.000 habitants per nucli.

   3. Atenent la major despesa associada a la capitalitat comarcal, una quantitat fixa de 3.349,07 euros per a cada capital, i 208.420,21 euros distribuïts en proporció a la població comarcal fora de la capital. Terrassa i Sabadell es distribueixen la quantitat corresponent en funció de la població respectiva.

6. Les dades de població i l’estructura de nuclis són les corresponents al padró del 1999.

   Disposicions addicionals

   Primera

   Parlament de Catalunya

1. La Comissió de Govern Interior del Parlament ha d’incorporar els romanents de crèdit de la secció 01 del pressupost per al 2001 als mateixos capítols del pressupost per al 2002.

2. Les dotacions pressupostàries de la secció 01 s’han de lliurar en ferm i periòdicament a nom del Parlament, a mesura que aquest les demani.

3. La Comissió de Govern Interior del Parlament pot acordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció 01 sense limitacions, la qual cosa ha de fer avinent al Departament d’Economia i Finances.

   Segona

   Consell Consultiu

   Les dotacions de la secció 02 s’han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom del Consell Consultiu, el president o presidenta del qual és qui ordena els pagaments propis d’aquest organisme.

   Tercera

   Sindicatura de Comptes de Catalunya

1. El Ple de la Sindicatura de Comptes ha d’incorporar els romanents de crèdit de la secció 03 del pressupost per al 2001 als mateixos capítols del pressupost per al 2002.

2. Les dotacions pressupostàries de la secció 03 s’han de lliurar en ferm, i per quartes parts, a nom de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, el síndic major de la qual és l’ordenador dels pagaments propis d’aquest organisme.

3. La Comissió de Govern de la Sindicatura de Comptes pot acordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció 03 amb les limitacions establertes per l’article 5.1, la qual cosa ha de fer avinent al Departament d’Economia i Finances.

   Quarta

   Consell de l’Audiovisual de Catalunya

1. El Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha d’incorporar els romanents de crèdit de la secció 05 del pressupost per al 2002.

2. Les dotacions pressupostàries de la secció 05 s’han de lliurar en ferm, i per quartes parts, a nom del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el president del qual és l’ordenador dels pagaments propis d’aquest organisme.

3. El Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya pot acordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció amb les limitacions establertes per l’article 5.1, la qual cosa ha de fer avinent al Departament d’Economia i Finances.

   Cinquena

   Pressupostos de les diputacions provincials

   Al pressupost de la Generalitat s’uneixen els pressupostos de les diputacions provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona corresponents a l’exercici del 2001.

   Sisena

   Interès de demora

1. Fins al 31 de desembre de 2002, l’interès legal del diner és el fixat per la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2002.

2. Fins al 31 de desembre de 2002, l’interès de demora aplicable a les quantitats degudes a les finances de la Generalitat és del 5,50%.

   Setena

   Romanents de crèdit

1. El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca pot lliurar a l’Institut Català del Crèdit Agrari els romanents de crèdit de la partida 10.01.731.01, "Ajuts per a millorar les condicions econòmiques de les línies de foment", existents el 31 de desembre de 2001. L’Institut Català del Crèdit Agrari ha de destinar aquestes quantitats a cobrir el major cost derivat de garantir els seus préstecs amb societats de garantia i assegurances quan ho estimi convenient per raó de les característiques de determinades operacions actives, i també a minorar el cost de les garanties acordades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca dels préstecs atorgats per l’Institut Català del Crèdit Agrari.

2. S’autoritza el Departament d’Economia i Finances perquè incorpori a l’aplicació corresponent de l’exercici del 2002 els romanents dels crèdits no utilitzats de la partida "Dotació fons d’acció social", del pressupost del Departament de Governació i Relacions Institucionals, per tal de donar compliment a les finalitats establertes en els acords sindicals, i també als projectes interdepartamentals en matèria de personal.

3. S’autoritza el Departament d’Economia i Finances perquè incorpori a l’aplicació corresponent de l’exercici del 2002 els romanents dels crèdits existents el 31 de desembre del 2001 de la partida "Dotació fons d’acció social",? del pressupost del Servei Català de la Salut corresponent al seu personal laboral, per tal de donar compliment a les finalitats establertes en el seu conveni col·lectiu.

4. No es poden incorporar els romanents de crèdits pressupostaris del Capítol I, "Remuneracions del personal", en el pressupostos de despeses per a l’any 2002, i s’han d’aplicar als crèdits del pressupost vigent, en el moment d’expedició dels manaments de pagament, les obligacions que resultin de la liquidació d’endarreriments a favor del personal.

   Vuitena

   No-liquidació o anul·lació i baixa de liquidacions

   S’autoritza el conseller o consellera d’Economia i Finances perquè pugui disposar la no-liquidació o, si escau, l’anul·lació i la baixa en la comptabilitat, de totes les liquidacions de les quals resulten deutes inferiors a la quantia que es fixa com a insuficient per a cobrir el cost que l’exacció i la recaptació d’aquests comporten.

   Novena

   Informació sobre l’evolució del dèficit i de les desviacions pressupostàries

   Trimestralment, i conjuntament amb la tramesa de l’estat d’execució del pressupost a què es refereix l’article 79 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, s’ha d’enviar al Parlament informació sobre l’evolució del dèficit de la Generalitat i els seus organismes autònoms, amb l’anàlisi, si escau, de les desviacions que hi hagués en relació amb les previsions d’aquest pressupost.

   Desena

   Gestió tributària

1. Els honoraris dels liquidadors de districte hipotecari meritats com a conseqüència de llur intervenció en la gestió, la liquidació i la recaptació dels tributs cedits, i les quantitats convingudes en concepte de premi de cobrança per la recaptació d’ingressos públics de la Generalitat, i també la quantitat corresponent a la confecció dels efectes timbrats de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, s’han de fer efectius per minoració de la quantia total de la recaptació dels tributs corresponents.

2. Es faculta el conseller o consellera d’Economia i Finances perquè, mitjançant una ordre, determini i reguli els períodes i els procediments de liquidació dels honoraris o de les quantitats a què fa referència l’apartat 1.

   Onzena

   Tributació del joc

1. Per tal de destinar les quantitats obtingudes del joc a compensar despeses sanitàries, s’autoritza el Govern perquè acordi la cessió a tercers dels ingressos presents o futurs que derivin de la tributació del joc i que hagi de percebre la Generalitat de Catalunya, qualsevol que en sigui la modalitat, fins i tot per a incorporar-los a un fons de titulació d’actius.

2. En el cas de supressió o modificació del règim jurídic d’un tribut o més d’un els rendiments dels quals se cedeixen, incloent-hi, pel que fa als de titularitat estatal, la modificació dels termes de la cessió o la supressió d’aquesta i la modificació del règim jurídic substantiu, fiscal o administratiu del joc, s’han d’adaptar, en el cas que es produeixin perjudicis al fons o als fons, les mesures necessàries, en especial les de caire pressupostari, per a compensar-los, en un pagament o més d’un, de tots els perjudicis produïts, amb la finalitat de restablir-los a la situació inicial, fins i tot, si escau, amb l’abonament a aquests dels interessos de demora corresponents.

3. S’autoritza el Govern a adoptar les mesures reglamentàries per al desenvolupament d’aquesta disposició i, especialment en relació amb l’exclusió de la fiscalització prèvia de les transferències dels ingressos al fons, a adoptar qualsevol tipus de compromís de pluriennalitat de la despesa que sigui necessari i la fixació del contingut dels contractes de cessió.

   Dotzena

   Despeses d’aval

   Els deutes derivats de les indemnitzacions per despeses d’aval i els interessos que en derivin es poden fer efectius per la via de la minoració d’ingressos en els termes que el Departament d’Economia i Finances determini.

   Tretzena

   Alienació de béns immobles de la Generalitat

1. Es faculta el Govern perquè, durant l’any 2002, pugui aprovar els expedients d’alienació de béns immobles de la Generalitat o de les seves entitats autònomes de valor pericial superior a 6.010.121,04 euros la utilització dels quals no es consideri necessària. Així mateix, el Govern pot aprovar l’alienació directa de béns immobles, qualsevol que en sigui el valor, que temporalment hagin de continuar utilitzant per a la prestació de serveis. El corresponent acord d’alienació d’aquests immobles pot autoritzar la formalització de contractes d’arrendament o l’arrendament financer d’aquests.

2. Dels expedients d’alienació de béns immobles de valor superior a 12.020.242,09 euros, se n’ha de donar compte al Parlament.

   Catorzena

   Adequació i reforma en immobles destinats a ús administratiu

   Els projectes d’adequació per a la primera ocupació d’immobles destinats a ús administratiu adscrits a serveis dels departaments de la Generalitat i els seus organismes autònoms, i també els d’obres de reforma dels ja ocupats, amb un pressupost de licitació superior a 300.506,05 euros, han de comptar, per a llur execució, amb un informe favorable previ de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, tant en els aspectes qualitatius com en els quantitatius, que té caràcter de vinculant i que ha d’ésser emès en el termini d’un mes a comptar de la data de la sol·licitud.

   Quinzena

   Cessió de domini al Servei Català de la Salut

1. S’autoritza el Govern a cedir al Servei Català de la Salut el domini dels béns immobles on hi ha edificats centres de prestació de serveis sanitaris de la seva titularitat, als efectes d’unificar-ne i racionalitzar-ne la gestió i amb la tramitació prèvia establerta per la legislació patrimonial de la Generalitat. Les cessions de domini resten condicionades al manteniment de la finalitat de prestació del servei sanitari.

2. Es faculta el Departament d’Economia i Finances perquè, mitjançant la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat, dugui a terme els actes i formalitzi els documents necessaris per a fer efectives les cessions a què es refereix l’apartat 1.

   Setzena

   Cooperació al desenvolupament

   El Govern ha de destinar un import total de 21.936.941,81 euros a la cooperació al desenvolupament, que es desglossa de la manera següent:

   1. 11.419.229,98 euros són consignats en la partida pressupostària 11.05.480.1101, "Ajuts al Tercer Món".

   2. 10.517.711,83 euros corresponen a accions a fer en els àmbits de la solidaritat internacional i de la cooperació al desenvolupament, ja sigui directament des de diversos departaments i organismes autònoms de la Generalitat, o bé mitjançant el suport a entitats que actuen en aquest àmbit. S’autoritza el Govern perquè habiliti les partides pressupostàries necessàries, tot compensant l’import d’aquestes dotacions amb la minoració d’altres crèdits pressupostaris, per a les actuacions que no tenen cabuda en les partides pressupostàries previstes pels diferents departaments.

   Dissetena

   Pla director d’inversions locals

1. Durant l’exercici pressupostari del 2002, el Departament de Governació i Relacions Institucionals ha de redactar un informe sobre totes les partides d’aquest pressupost destinades a entitats locals, indicant en cada cas la finalitat, els criteris i els procediments d’assignació o de distribució als ens locals destinataris d’aquestes partides i l’òrgan responsable de fer-ne la gestió.

2. Mitjançant la Comissió de Cooperació Local de Catalunya s’instrumenta la participació dels ens locals en la formulació dels programes de subvencions destinats a llurs inversions finançades amb càrrec a aquest pressupost. Les bases reguladores d’aquests programes han d’incorporar l’emissió d’informe de la Comissió com a tràmit previ a la resolució corresponent.

3. El Departament de Governació i Relacions Institucionals ha de mantenir una base de dades amb la informació necessària sobre la destinació i els beneficiaris dels recursos econòmics que les diferents administracions destinen a col·laborar amb els ens locals, mitjançant qualsevol tècnica de cooperació econòmica.

4. L’informe al qual fa referència l’apartat 1 i la base de dades que determina l’apartat 3 són actuacions orientades a l’elaboració del Pla director d’inversions locals de Catalunya.

   Divuitena

   Modificacions dels concerts educatius

   S’autoritza el Departament d’Ensenyament, amb els informes previs favorables del Departament d’Economia i Finances i el Departament de Governació i Relacions Institucionals, a aprovar les modificacions dels concerts educatius necessàries per a aplicar l’Acord sobre reestructuració de centres docents privats concertats i l’analogia retributiva del professorat, signat amb les organitzacions patronals i sindicals representatives dels sectors de l’ensenyament privat i de l’educació especial.

   Dinovena

   Convenis amb les administracions locals per al finançament de centres docents

   S’autoritza el conseller o consellera d’Ensenyament, amb l’informe previ vinculant del Departament d’Economia i Finances, a subscriure convenis d’abast plurianual amb les administracions locals per a col·laborar en el sosteniment del funcionament ordinari de centres docents de titularitat d’aquestes administracions que imparteixin ensenyaments dels regulats per la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu. Els esmentats convenis es regeixen per les clàusules que hi són incloses, les quals n’han de determinar també el règim de seguiment i control.

   Vintena

   Supressió de barreres arquitectòniques als centres d’ensenyament infantil, de primària i de secundària

   El Govern ha d’incrementar progressivament els recursos destinats a la supressió de barreres arquitectòniques, en especial en els centres d’ensenyament infantil, de primària i de secundària per una quantia que, com a mínim serà igual a l’excés ingressat sobre la prevista en el pressupost.

   Vint-i-unena

   Fons de garantia per a les indústries culturals

   S’autoritza el Govern a ampliar la destinació del Fons de garantia per a activitats de producció cinematogràfica, constituït en virtut de la disposició addicional dotzena de la Llei 12/1994, de 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1995, i ampliat en anys successius. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, l’esmentat Fons pot ésser destinat a l’establiment, en col·laboració amb entitats financeres, d’una línia especial, o diverses, de crèdit per a inversions empresarials en l’àmbit de la cultura.

   Vint-i-dosena

   Convenis de l’Institut Català de la Salut

   S’autoritza a l’Institut Català de la Salut i a l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, a l’intercanvi de prestacions vinculades a l’àmbit sanitari i al de serveis socials, mitjançant l’establiment de convenis amb la resta de proveïdors del Servei Català de la Salut i de l’ICASS en el marc de les regions sanitàries creades per la Llei 15/1990 de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya i del Decret Legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, pel qual s’aprova la refosa de les lleis 12/1983, de 14 de juliol, 26/1985, de 27 de desembre, 4/1994, de 20 d’abril, matèria d’assistència i serveis socials.

   Vint-i-tresena

   Afectació d’ingressos en matèria de serveis sanitaris

   Els ingressos per la prestació de serveis sanitaris a què fa referència l’article 7.1 del Decret 167/1992, de 20 de juliol, de traspàs de serveis, mitjans i recursos de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona a l’Administració de la Generalitat en matèria sanitària, han d’ésser considerats com a ingressos propis de les empreses públiques adscrites al Servei Català de la Salut que gestionen els serveis traspassats en virtut del damunt dit Decret . En el cas que aquests serveis traspassats siguin gestionats pel Servei Català de la Salut, els ingressos han d’ésser considerats com a ingressos propis del Servei Català de la Salut.

   Vint-i-quatrena

   Generació de crèdits per ingressos procedents de l’alienació de béns adquirits mitjançant l’expropiació forçosa

   D’acord amb l’article 44 del Decret legislatiu 9/94, del 13 de juliol, del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, els ingressos derivats dels expedients d’alienació i de cessió d’ús a títol onerós de béns adquirits mitjançant expropiació forçosa generen crèdits en els capítols d’operacions de capital del pressupost del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, per una quantia igual a l’excés ingressat sobre la prevista en el pressupost. Aquests ingressos queden afectats a l’adquisició de terrenys necessaris per a l’execució d’infraestructures d’aquest Departament.

   Vint-i-cinquena

   Obres d’edificació

1. Es faculta l’Institut Català del Sòl per a concertar operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, fins a un import màxim de 48.080.968,40 euros, a fi de promoure la construcció d’edificis, locals o instal·lacions per a fer-ne l’explotació posterior com a béns destinats a la prestació de serveis públics, o per finançar obres d’edificació que l’institut promogui per compte del Govern.

2. Addicionalment, l’endeutament autoritzat d’acord amb la disposició addicional trenta-dosena de la Llei 14/2000, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2001, i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any, es pot instrumentar el 2002, per a les finalitats especificades per l’apartat primer d’aquesta disposició.

3. El Govern ha d’autoritzar la disposició d’aquest endeutament amb l’informe previ del Departament d’Economia i Finances.

   Vint-i-sisena

   Cessió de béns al patrimoni propi de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

1. Queden incorporats al patrimoni propi de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya:

   1. Els béns mobles i immobles que són de titularitat de la Generalitat i són afectes a l’explotació ferroviària.

   2. Els béns mobles i immobles afectes a l’explotació de les línies que a Catalunya depenien abans de FEVE i són explotats per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

   3. Resten fora de l’àmbit d’aquest precepte els béns que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei no es trobin afectes a l’explotació ferroviària.

2. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha d’elaborar l’inventari de tots els béns a què fa referència l’apartat 1.

   Vint-i-setena

   Pagament a la bestreta de les pensions per cessament en l’activitat agrària

   S’autoritza el Govern a pagar a la bestreta tot l’import de les pensions de cessament anticipat de l’activitat agrària, a l’efecte de pal·liar el retard del cofinançament procedent d’altres administracions públiques. Aquest pagament s’ha d’efectuar entre els dies 1 i 15 de cada mes.

   Vint-i-vuitena

   Afectació d’ingressos procedents de llicències i permisos en zones vedades de caça i pesca

   Els ingressos procedents de la recaptació de taxes per l’expedició de llicències i permisos en zones vedades de caça i pesca s’afecten a la conservació d’aquests recursos i són objecte de generació de crèdits en les partides corresponents del Departament de Medi Ambient i del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, per una quantia igual a l’excés ingressat sobre la prevista en el pressupost.

   Vint-i-novena

   Aplicació del Programa de desenvolupament rural i de l’instrument financer d’orientació de la pesca

   En l’àmbit del fons FEOGA - Garantia i de l’instrument financer d’orientació de la pesca, i per a les línies d’ajut que s’hagin d’executar en l’exercici del 2003, es poden tramitar anticipadament les convocatòries d’ajut de les mesures incloses en els programes, si bé la resolució de concessió s’ha de produir en el moment en què es disposi del crèdit adequat i suficient.

   Trentena

   Pla de riscos laborals

   Les actuacions que derivin de l’aplicació de la Llei de l’Estat 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, han de comportar les corresponents transferències de crèdits a les partides pressupostàries específiques previstes a aquest efecte.

   Trenta-unena

   Ajuts a les petites i les mitjanes empreses que contractin treballadors segons uns requisits determinats

   El Govern, a proposta del conseller o consellera de Treball, ha d’instrumentar les actuacions necessàries per a promoure ajuts a les petites i mitjanes empreses de Catalunya que contractin treballadors que compleixin els requisits següents: persones demandants de primer lloc de treball, persones aturades que faci més d’un any que siguin inscrites al Servei Català de Col·locació, persones més grans de quaranta anys, persones menors de vint-i-cinc anys i persones discapacitades.

   Trenta-dosena

   Règim d’autonomia econòmica dels centres penitenciaris

1. Es faculta el Govern per a establir que els centres penitenciaris de Catalunya tinguin règim d’autonomia econòmica.

2. El règim d’autonomia econòmica a què es refereix l’apartat 1 té per objecte gestionar tots els ingressos obtinguts com a resultat dels economats, i també les transferències de la Generalitat, de les altres administracions públiques o d’altres entitats.

3. L’òrgan responsable de la gestió en règim d’autonomia econòmica de cada centre penitenciari ha de presentar anualment al Departament de Justícia la justificació dels ingressos i el compte de gestió econòmica, els quals resten a disposició de la Intervenció General, de la Sindicatura de Comptes de Catalunya i, si escau, del Tribunal de Comptes.

4. Per decret del Govern s’han de determinar els centres penitenciaris que s’acullen al que estableixen aquesta disposició i la normativa que n’ha de regir la gestió.

   Trenta-tresena

   Afectació d’ingressos procedents dels cànons anuals abonats per les entitats concessionàries del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme

   Els ingressos procedents dels cànons anuals abonats per les entitats concessionàries del Servei d’Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) i del camp de la inspecció i el control reglamentari en l’àmbit de la seguretat, la qualitat i la normativa industrials s’afecten a la realització de programes d’investigació i promoció de la seguretat vial, programes d’investigació, anàlisi, foment i promoció de la seguretat industrial i la qualitat, la defensa dels consumidors i usuaris i el foment del sistema arbitral de consum, i també a l’activitat de supervisió, inspecció i control del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme. Els ingressos afectats són objecte de generació de crèdits en el pressupost de despesa de la secció 20 (Departament d’Indústria, Comerç i Turisme), per una quantia igual a l’excés ingressat sobre la prevista en el pressupost.

   Trenta-quatrena

   Programa de gestió dels residus municipals

   El Govern, dins les previsions pressupostàries per al 2002, ha de promoure la reducció de la producció de residus, la recollida separada de matèria orgànica i de fraccions reciclables i de les plantes de tractament ecològic de la matèria orgànica, en el Programa de gestió dels residus municipals, de conformitat amb la Llei 6/1993 i amb la col·laboració dels ens locals.

   Trenta-cinquena

   Afectació d’ingressos procedents de l’avaluació de programes de restauració

   Els ingressos procedents de la recaptació de les taxes per l’elaboració d’informes tècnics per a avaluar programes de restauració i per la inspecció d’obres s’afecten a la gestió i la restauració de les àrees afectades per activitats mineres i extractives i són objecte de generació de crèdits en les partides corresponents del Departament de Medi Ambient, per una quantia igual a l’excés ingressat sobre la prevista en el pressupost.

   Trenta-sisena

   Pressupostos de les universitats catalanes

   Prèviament a l’aprovació dels pressupostos de les universitats, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació ha d’elaborar la proposta de la despesa del personal funcionari docent i no docent, i la del personal contractat de les universitats que es financi amb càrrec al pressupost de la Generalitat, i l’ha d’elevar al Govern, amb l’informe previ del Departament d’Economia i Finances, perquè l’autoritzi.

   Trenta-setena

   Pla de recerca de la Generalitat 2001-2004

   En el marc del Pla de recerca de la Generalitat 2001-2004, i amb l’autorització prèvia del Govern, es poden efectuar despeses d’abast plurianual per als programes de beques, ajuts i subvencions que s’hi incloguin.

   Trenta-vuitena

   Increment dels ajuts a les empreses que incorporin nous elements tecnològics

   El Govern, a proposta del conseller o consellera d’Indústria, Comerç i Turisme, ha d’instrumentar les actuacions necessàries per a les petites i les mitjanes empreses que accedeixin a incorporar nous elements tecnològics. Aquests ajuts han d’incloure totes les actuacions que facin les empreses en aquest sentit.

   Trenta-novena

   Finançament de la Fira de Barcelona

   Durant l’exercici 2002, l’Institut Català de Finances, amb càrrec als seus fons, ha de participar, directament o indirectament, en el finançament de la Fira de Barcelona amb un import de 13.522.772,00 euros.

   En el supòsit de futures ampliacions de capital de la Fira de Barcelona, la Generalitat ha d’ajustar la seva participació a l’acord a què arribin les diferents administracions implicades.

   Quarantena

   Traspàs a Aigües Ter - Llobregat

1. Es traspassen a Aigües Ter - Llobregat ens de dret públic sotmesos a l’ordenament jurídic privat, els béns immobles i les instal·lacions, els drets reals constituïts a favor d’aquests, les autoritzacions, els permisos i les llicències atorgats a benefici seu i qualssevol altres actius, drets i obligacions que en derivin, i afectes a la prestació del servei públic d’abastament d’aigua en alta de competència de la Generalitat.

2. S’autoritza els respectius titulars dominicals del béns, drets i obligacions a què fa referència l’apartat 1 perquè, mitjançant els seus representants legals, duguin a terme els actes necessaris per a fer-ne el traspàs, mitjançant la formalització d’una acta de lliurament a l’ens Aigües Ter - Llobregat, la qual ha d’incorporar una relació detallada dels béns, els drets i les obligacions objecte de traspàs, i també la valoració econòmica corresponent.

   Quaranta-unena

   Supressió de barreres arquitectòniques

   Els departaments de la Generalitat han de destinar per a l’any 2002, un mínim del 2% de llurs partides pressupostàries d’inversió directa en els edificis d’ús públic de titularitat de la Generalitat o en els edificis el dret d’ús dels quals, per qualsevol títol, correspon a la Generalitat, a suprimir-ne les barreres arquitectòniques.

   Quaranta-dosena

   Foment de les inversions a les comarques en recessió econòmica i demogràfica

   El Govern, a proposta del conseller o consellera d’Indústria, Comerç i Turisme, ha d’instrumentar les actuacions necessàries per a fomentar les inversions i la promoció industrial i turística a les comarques en recessió econòmica i demogràfica, en especial les que tinguin una mitjana de renda i de producte interior brut (PIB) per sota de la mitjana de Catalunya i especialment, els incloses en la Llei 2/1983, de 9 de març, d’Alta Muntanya.

   Quaranta-tresena

   Adscripció a Administració, Promoció i Gestió, SA (Adigsa) de determinats habitatges de promoció pública

   S’autoritza el Govern de la Generalitat per a adscriure a Administració, Promoció i Gestió, SA (Adigsa) els habitatges de promoció pública que va ésser transferits per l’Administració general de l’Estat a la Generalitat de Catalunya mitjançant el Reial decret 2626/1982, d’1 d’octubre, i el Reial decret 1009/1985, de 5 de juny, que actualment es troben sota el control i la dependència de l’Institut Català del Sòl.

   Quaranta-quatrena

   Adaptació a l’euro de les quanties de les taxes

   Durant el primer trimestre de 2002 cada un dels departaments de la Generalitat de Catalunya ha de publicar l’import en euros de cadascuna de llurs taxes, solament al efectes informatius.

   Quaranta-cinquena

   Foment de les infraestructures culturals d’abast local

   En el marc de la política de foment que correspon a la Generalitat, el Govern pot impulsar, d’acord amb les determinacions dels articles 2.a), 3.1) i de la disposició addicional única del Decret legislatiu 1/1994, de 6 d’abril, pel qual s’aprova la refosa de la Llei 15/1985, d’1 de juliol, la Llei 6/1989, de 25 de maig, i la Llei 13/1993, de 26 de novembre, de caixes d’estalvis de Catalunya, l’obertura de línies de crèdit per a portar a terme actuacions en l’àmbit de les infraestructures culturals d’abast local, en concret, en matèria de dotacions bibliotecàries, per un import de fins a 90.097.665,87 euros i amb tipus d’interès preferent, sempre que els sol·licitants compleixin, a judici dels òrgans competents de la Generalitat, els requisits que s’estableixin.

   Quaranta-sisena

   Foment de les infraestructures socials

   En el marc de la política de foment que li correspon a la Generalitat, el Govern pot impulsar, d’acord amb les determinacions dels articles 3 i 4 del Decret legislatiu 1/1994, de 6 d’abril, pel qual s’aprova la refosa de la Llei 15/1985, d’1 de juliol, la Llei 6/1989, de 25 de maig, i la Llei 13/1993, de 26 de novembre, de caixes d’estalvis de Catalunya, l’obertura de línies de crèdit bonificades a favor de terceres persones per a portar a terme actuacions en l’àmbit de les infraestructures socials necessàries per a l’acolliment residencial de persones grans, menors d’edat i incapacitats, per un import de fins a 150.162.776,45 euros, sempre que els sol·licitants compleixin, a judici dels òrgans competents de la Generalitat, els requisits que s’estableixin.

   Quaranta-setena

   Condicions de treball del personal

   El Govern ha d’ adoptar, en funció del millor finançament, les mesures adequades per al compliment del que estableix el punt 5 de l’Acord general sobre condicions de treball del personal, aprovat per acord de Govern de 24 de juliol de 2000. Si escau, aquestes mesures han de tenir efectes des del dia 1 de gener del 2002.

   Quaranta-vuitena

   Canal principal de Segarra - Garrigues

   S’autoritza el Govern per a crear l’empresa pública Reg Sistema Segarra - Garrigues, SA, que ha de tenir per objecte construir les sèquies i els canals secundaris de distribució de l’aigua procedent del canal principal de Segarra - Garrigues, i fer-ne l’explotació.

   Quaranta-novena

   Ciutat judicial de Barcelona

   S’autoritza el Govern per constituir una empresa sota qualsevulla de les formes establertes per la Llei 4/1985, de 29 de març, amb la finalitat de projectar, construir, conservar i explotar i promocionar, directament o per terceres persones, la futura ciutat judicial de Barcelona, incloent-hi els serveis que s’hi puguin instal·lar o desenvolupar.

   Cinquantena

   Fons per al control de les incapacitats temporals

   Per tal de coadjuvar a garantir l’assoliment dels objectius fixats en l’Acord de finançament autonòmic en relació amb el fons dotat per al control de les incapacitats temporals, es faculta els departaments d’Economia i Finances i de Sanitat i Seguretat Social a establir els convenis de col·laboració que escaiguin amb els agents socials que tenen implantació i més representativitat a Catalunya.

   Cinquanta-unena

   Model retributiu dels professionals del sector sanitari

   El Govern ha d’adoptar, en relació amb els diferents col·lectius professionals que presten els seus serveis en el sistema sanitari català, un model de retribucions estretament lligat al desenvolupament de la carrera professional. L’adopció d’aquest nou model retributiu s’ha de fer mitjançant un procediment de negociació obert i transparent amb tots els agents i els sectors implicats, amb l’objectiu d’assolir una millora substancial del règim de dedicació d’aquests professionals i n’ha de promoure el desenvolupament mitjançant l’obtenció d’incentius a l’activitat, la formació i la qualitat, aspectes aquests considerats bàsics per a reconèixer la seva dedicació professional.

   Així mateix, ha d’adoptar les mesures necessàries per a incrementar els recursos dels concerts sanitaris per tal d’homogeneïtzar progressivament les retribucions laborals dels professionals del sector concertat de xarxa sanitària d’utilització pública i la xarxa d’atenció primària, a la resta de personal de la sanitat pública, durant el 2002, en compliment de la Resolució 915/VI del Parlament de Catalunya.

   Cinquanta-dosena

   Pla d’excel·lència turística de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)

   El Govern ha de promoure, durant l’any 2002, la signatura d’un conveni amb l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, per al Pla d’excel·lència turística d’aquest municipi.

   Cinquanta-tresena

   Adaptació de les petites i mitjanes empreses i les microempreses a les noves tecnologies

   La Generalitat, per mitjà de les seves institucions de crèdit, ha de potenciar els instruments de finançament destinats a les petites i mitjanes empreses i les microempreses, a fi de facilitar que s’adaptin a les noves tecnologies.

   Cinquanta-quatrena

   Unitat experimental de conreus llenyosos a la Terra Alta

   El Govern, per mitjà del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, ha de promoure la creació d’una Unitat Experimental de conreus llenyosos a la Terra Alta, la direcció de la qual ha de correspondre a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i a l’Institut Català de la Vinya i del Vi (Incavi).

   Cinquanta-cinquena

   Ruta minera de l’Alt Berguedà i Museu del Transport

   El Govern, durant l’any 2002, ha de desenvolupar la ruta minera de l’Alt Berguedà i el Museu del Transport, amb càrrec a les disponibilitats pressupostàries i per un import màxim de 1.502.530,26 euros.

   Cinquanta-sisena

   Finançament del serveis de mediació familiar

   El Govern ha de destinar un mínim de 150.253 euros per a la signatura de convenis amb els col·legis professionals que hagin establert els seus serveis de mediació familiar, a fi de contribuir al finançament de les despeses que l’organització d’aquests serveis els representi.

   Cinquanta-setena

   Fons per a habitatges amb finalitats socials

   El Departament de Benestar Social i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques han de coordinar la constitució d’un fons per a habitatges amb finalitats socials, als efectes de facilitar la residència a col·lectius d’alta vulnerabilitat. En la constitució i gestió d’aquest fons han de col·laborar entitats socials sense ànim de lucre especialitzades en aquesta matèria.

   Cinquanta-vuitena

   Tramitació anticipada de convocatòries de subvencions del Departament de Benestar Social

   El Departament de Benestar Social pot tramitar anticipadament, amb caràcter excepcional, les convocatòries de subvencions amb l’estricta i concreta finalitat de garantir la continuïtat en la prestació dels programes d’atenció directa als usuaris per part de les entitats de serveis socials destinatàries de les subvencions de manteniment. La resolució de la concessió de la subvenció només es pot produir quan es disposi del crèdit adequat i suficient.

   Cinquanta-novena

   Actuacions en matèria de transport i comunicacions a les Terres de l’Ebre

   El Govern, durant el 2002, ha de proporcionar el finançament per un import màxim de 4.056.831 euros, i ha d’iniciar les actuacions següents a les comarques de les Terres de l’Ebre:

   Reforçament de la carretera T-233 entre Tivissa i Benissanet

   Estudi de la millora de les comunicacions entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja

   Estació d’autobusos a Sant Carles de la Ràpita

   Dotació de marquesines a les parades de transport públic interurbà a les quatre comarques

   Instal·lacions de serveis als embarcadors de l’Ebre

   Sistema de monitoratge de la dinàmica del delta de l’Ebre

   Seixantena

   Actuacions en matèria de Benestar Social a les Terres de l’Ebre

   El Govern, durant l’any 2002, ha de fer les actuacions següents a les comarques de les Terres de l’Ebre:

1. Obrir una oficina de Benestar Social a Móra d’Ebre.

2. Iniciar els tràmits per a la remodelació i adequació de la Casa de Mar, de Sant Carles de la Ràpita.

   Seixanta-unena

   Condicionament de l’Eix de l’Ebre

   El Govern, durant el 2002, ha de proporcionar el finançament per un pressupost d’adjudicació d’un mínim de 13.222.266,30 euros i ha d’iniciar el condicionament de l’Eix de l’Ebre, tram Garcia - Vinebre - Ascó.

   Seixanta-dosena

   Promoció de l’activitat econòmica a les Terres de l’Ebre

   El Govern ha de fer les actuacions necessàries a les comarques de les Terres de l’Ebre a fi de:

   1. Potenciar el centre d’aqüicultura de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) a Sant Carles de la Ràpita a fi de convertir-lo en un centre de primer nivell a la Mediterrània.

   2. Fomentar la creació de centres de teletreball a les comarques de l’Ebre, a fi d’incentivar l’activitat emprenadora local, la generació d’activitat econòmica i la cohesió social.

   3. Impulsar les infraestructures de telecomunicacions amb col·laboració d’empreses privades i les administracions públiques d’aquestes comarques.

   4. Impulsar l’observatori de l’Ebre i elaborar un pla, en col·laboració amb el seu Patronat, per millorar les infrastructures i l’equipament científic.

   5. Estudiar i, si escau, negociar, amb els titulars dels centres i amb la Universitat, la integració dels centres adscrits a la Universitat Rovira i Virgili que tenen seu a Tortosa o, altrament, establir altres formes de col·laboració que en garanteixin la viabilitat.

      Seixanta-tresena

      Xarxa de carreteres de les Terres de l’Ebre

      El Govern ha de garantir unes dotacions mínimes de 30.050.600 euros en el conjunt de les partides destinades a la millora i manteniment de la xarxa de carreteres de les terres de l’Ebre.

      Seixanta-quatrena. Actuacions a la Terra Alta

      El Govern, durant el 2002, ha de proporcionar el finançament per un import màxim de 3.005.060,52 euros, i ha d’iniciar les actuacions següents a la comarca de la Terra Alta:

      Rehabilitació edifici cooperativa modernista al Pinell de Brai

      Arranjament carretera T-330 Arnes - Prat de Comte (2a fase)

      Condicionament carretera T-334, TV-3531 i TV-3301 a Bot - Horta de Sant Joan (1a fase)

      Seixanta-cinquena

      Actuacions a la Ribera d’Ebre

      El Govern, durant el 2002, ha de proporcionar el finançament per un import màxim de 4.207.084,73 euros i ha d’iniciar les actuacions següents a la comarca de la Ribera de l’Ebre:

      Rehabilitació de l’església a Ginestar

      Reforç del ferm carretera Vinebre - La Palma d’Ebre

      Pas soterrat Eix de l’Ebre a Ascó

      Revestiment cunetes de la T-324 Móra d’Ebre a Miravet

      Residència i centre de serveis 3a edat a Móra la Nova

      Encreuament Eix de l’Ebre amb la carretera C-44 a Móra la Nova - Tivissa (1a fase)

      Escola de Música a Móra d’Ebre

      Seixanta-sisena

      Actuacions al Baix Ebre

      El Govern, durant el 2002, ha de proporcionar el finançament per un import màxim de 4.207.084,73 euros, i ha d’iniciar les actuacions següents a la comarca del Baix Ebre:

      Adequació de les antigues escoles de la Immaculada per a destinar-les a equipaments socioculturals a Jesús (Tortosa) (1a fase)

      Adquisició sòl industrial a la partida de Sant Bernabé a l’EMD de Jesús (Tortosa)

      Accessos a Jesús i Aldover des de l’Eix de l’Ebre

      Canalització aigües residuals de Reguers (Tortosa)

      Passeig fluvial de Tivenys

      Construcció de dos CEIP (Camp-redó i Ferreries) a Tortosa (1a fase)

      Carril bici entre l’estació i Deltebre

      Seixanta-setena

      Actuacions al Montsià

      El Govern, durant el 2002, ha de proporcionarà el finançament per un import màxim de 3.005.060,52 euros, i ha d’iniciar les actuacions següents a la comarca del Montsià:

      Remodelació IES R. Berenguer d’Amposta

      Carretera Amposta - Freginals (1a fase)

      Realització d’un casal multiusus als Muntells (Sant Jaume)

      Accés a la Platjola pel Riet dels Muntells (Sant Jaume)

      Circumval·lació de la Sénia (1a fase)

      Eixamplament i millora de la carretera Tortosa - Santa Bàrbara - Ulldecona (T-331) en el tram de la Creu del Coll (km. 9,5 a 11,5)

      Seixanta-vuitena

      Adjudicació de la línia 9 del metro

      El Govern, durant el 2002, ha d’instrumentar l’adjudicació de la resta del projecte executiu de la línia 9 del Metro.

      Seixanta-novena

      Palau Firal de Congressos de Tarragona

      El Govern ha de participar, durant el 2002, a fi de donar garantia financera fins a 1.803.036,31 euros, per a l’adequació dels diferents parcs i serveis del Palau Firal de Congressos de Tarragona.

      Setantena

      Teatre Romà de Tarragona

      El Govern ha d’impulsar les actuacions administratives necessàries per tal de poder materialitzar la intervenció en el jaciment arqueològic del Teatre Romà de Tarragona.

      Setanta-unena

      Remodelació de la Seu Vella de Lleida (Segrià)

      El Govern, durant el 2002, ha d’acordar les actuacions necessàries per a la remodelació de la Seu Vella de Lleida, per un import màxim de 901.518,16 euros.

      Setanta-dosena

      Restauració de les muralles de la Seu Vella de Lleida (Segrià)

      El Govern ha de destinar un mínim de 1.202.000 euros a les obres de restauració de las muralles de la Seu Vella de Lleida.

      Setanta-tresena. Rehabilitació del barri de Collblanc - la Torrassa, de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)

      El Govern ha de destinar un mínim de 3.005.000 euros a la rehabilitació del barri de Collblanc - la Torrassa, de l’Hospitalet de Llobregat, i també un mínim de 1.202.000 euros per a la rehabilitació de façanes i ascensors de l’esmentat barri.

      Setanta-quatrena

      Edificis judicials a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès)

      En el marc de la programació del Departament de Justícia i en funció de l’aportació de terrenys que fa l’Ajuntament, durant el 2002 s’han d’executar les actuacions necessàries per a la construcció dels nous edificis judicials a Santa Coloma de Gramenet.

      Setanta-cinquena

      Aportacions a la Universitat Oberta de Catalunya

      El Govern ha de garantir una aportació mínima de 15.025.300 euros a la Universitat Oberta de Catalunya

      Setanta-sisena

      Estudi de viabilitat del desdoblament de l’Eix Transversal

      El Govern, durant el 2002, i amb càrrec a les disponibilitats pressupostàries, ha d’encarregar l’estudi de viabilitat del desdoblament de l’Eix Transversal.

      Setanta-setena

      Aportació a la Universitat de Vic

      El Govern, durant el 2002, i per mitjà del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, ha de prendre les mesures necessàries per tal de contribuir a la viabilitat de la Universitat de Vic, amb una aportació mínima de 2.400.000 euros.

      Setanta-vuitena

      Promoció de l’ensenyament d’una tercera llengua

      El Govern ha de destinar els recursos necessaris per a avançar en l’ensenyament d’una tercera llengua.

      Setanta-novena

      Ajuts als alumnes d’escoles de música d’iniciativa privada

      El Govern ha de destinar un import mínim de 300.506 euros a la xarxa d’escoles de música d’iniciativa privada per a ajuts als alumnes amb situació social més desafavorida.

      Vuitantena

      Aportació a l’Institut Ramon Llull

      El Govern ha de garantir una quantitat mínima de 300.500 euros a l’Institut Ramon Llull per als convenis de la difusió de la cultura de Catalunya.

      Vuitanta-unena

      Constitució del Consell Econòmic i Social de Catalunya

      El Govern ha de constituir el Consell Econòmic i Social de Catalunya i l’ha de dotar amb una quantitat mínima de 1.500.000 euros.

      Vuitanta-dosena

      Política integral per a col·lectius amb especials dificultats d’inserció

      El Govern ha d’ incrementar fins a un mínim de 45.076.000 euros la política integral per a col·lectius amb especials dificultats d’inserció.

      Vuitanta-tresena

      Pla de salut i seguretat en el treball

      El Govern ha d’elaborar un pla de salut i seguretat en el treball amb caràcter plurianual i l’ha de dotar amb un mínim de 601.000 euros per a l’any 2002.

      Vuitanta-quatrena

      Pla d’innovació de Catalunya 2001-2004

      El Govern ha de garantir un fons mínim de 33.000.000 euros per al Pla d’innovació de Catalunya 2001-2004, en la seva implantació per a l’any 2002, amb l’objectiu de promocionar les tecnologies de la informació i comunicació entre les empreses, de manera especialment entre les petites i mitjanes empreses, fomentar la creació d’empreses de base tecnològica, promocionar la subcontractació de tecnologia mitjançant la consolidació d’un autèntic mercat tecnològic a Catalunya i fomentar el manufacturing i la logística avançada com a fonts d’innovació de processos.

      Vuitanta-cinquena

      Millora de la qualitat del sector turístic

      El Govern ha de garantir una quantitat mínima de 90.151.800 euro en crèdits a fi de millorar la qualitat del sector del turisme a Catalunya.

      Vuitanta-sisena

      Ajuts a dones emprenedores per a noves activitats empresarials

      El Govern ha de destinar una quantitat mínima de 180.300 euros a la Fundació internacional de la dóna emprenedora i ha de garantir una quantitat mínima de 12.020.200 euros, destinats a crèdits per a dones emprenedores que iniciïn noves activitats empresarials.

      Vuitanta-setena

      Programa de nous filons d’ocupació

      El Govern, dins les polítiques de foment de nous jaciments d’ocupació, ha d’incrementar les dotacions, fins un import mínim de 2.500.000 euros, per al Programa de nous filons d’ocupació.

      Vuitanta-vuitena

      Renovació del material dels bombers voluntaris de Catalunya

      El Govern ha d’incrementar en 72.250 euros les partides adreçades a renovar el material emprat pels bombers voluntaris de Catalunya.

      Vuitanta-novena

      Programes d’atenció domiciliària programada

      El Govern ha de destinar fins a 30.050.600 euros per estendre a tot el territori de Catalunya els programes d’atenció domiciliària programada amb equips de suport, especialment els adreçats a persones amb malalties cròniques, immobilitzades i a la gent gran, amb l’objectiu de prestar una atenció sanitària integral a les persones grans que ho requereixin de manera coordinada amb els hospitals i els serveis socials.

      Norantena

      Serveis de teleassistència i ajut a domicili

      El Govern ha de destinar una quantitat mínima de 6.010.120 euros al foment de serveis de teleassistència i ajut a domicili.

      Noranta-unena

      Programa per a les persones amb discapacitats físiques provocades per malalties neuromusculars

      El Govern ha de destinar un mínim de 3.005.000 euros a fi d’executar el programa especial destinat a les persones amb discapacitats físiques provocades per malalties neuromusculars que depenen totalment d’una tercera persona.

      Noranta-dosena

      Transport especial per a discapacitats

      El Govern ha de dotar amb un mínim de 3.005.000 euros el fons destinat al foment del finançament del transport especial per a discapacitats.

      Noranta-tresena

      Suport especialitzat en psicooncologia

      El Govern ha de garantir un mínim de 3.005.000 euros per a executar el desplegament del suport especialitzat en psicooncologia als centres de referència oncològica de Catalunya.

      Noranta-quatrena

      Finançament de places geriàtriques privades

      El Govern ha d’ incrementar en un mínim de 3.005.000 euros els recursos destinats a finançar les places geriàtriques privades a fi d’anivellar la seva despesa real.

      Noranta-cinquena

      Pla integral contra la violència domèstica

      El Govern ha de garantir, un cop aprovat el Pla integral per lluitar contra la violència domèstica, un mínim de 2.000.000 euros per a la seva posta en marxa.

      Noranta-sisena

      Promoció de les emissions en aranès

      El Govern ha de destinar una quantitat mínima de 300.500 euros a les ràdios que facin emissions en aranès.

      Noranta-setena

      Promoció de les activitats de les entitats juvenils

      El Govern ha d’incrementar en 1.502.500 euros les partides destinades a la promoció d’activitats per part de les entitats juvenils.

      Noranta-vuitena

      Oficina de gestió i control pressupostari

      El Govern ha de crear, en un termini màxim de tres mesos, una oficina de gestió i control pressupostari.

      Noranta-novena

      Nou pla d’endeutament per al següent quinquenni

      El Govern ha d’aprovar, en el marc de les normatives de la Unió Europea, un nou Pla d’endeutament per al quinquenni següent.

      Centena

      Instruments per garantir als armadors el pagament de les aturades biològiques

      El Govern ha d’establir i regular els instruments necessaris per a garantir als armadors el pagament de les aturades biològiques dins el mateix exercici pressupostari en què es fan.

      Cent unena

      Exempció de les taxes portuàries per a les confraries de pescadors

      El Govern ha de declarar exemptes de les taxes portuàries les confraries de pescadors.

      Cent dosena

      Renovació del material i ampliació dels efectius del parc de bombers de Vic (Osona)

      El Govern, al llarg de l’any 2002, ha de renovar el material del parc de bombers de Vic i ampliar-ne els efectius.

      Cent tresena

      Línia d’ajuts per a les empreses adjudicatàries dels lots de transport sanitari públic

      El Govern ha d’establir una línia d’ajuts perquè les empreses adjudicatàries dels lots de transport sanitari públic es puguin acreditar amb els controls de qualitat segons les normes ISO.

      Cent quatrena

      Millora de les instal·lacions elèctriques dels habitatges

      El Govern ha d’elaborar i presentar un pla d’actuació que inclogui propostes per a emprendre de forma integral la millora de l’estat de les instal·lacions elèctriques dels habitatges.

      Cent cinquena

      Modernització dels regadius del canal d’Urgell

      El Govern ha d’elaborar, dins de l’any 2002, un projecte de modernització dels regadius del canal d’Urgell.

      Cent sisena

      Nous centres integrals de mercaderies

      El Govern ha d’elaborar, dins l’any 2002, un pla de nous centres integrals de mercaderies.

      Cent setena

      Finalització del Pla de xoc de construccions escolars

      El Govern ha de finalitzar l’execució del Pla de xoc de construccions escolars dins els dos exercicis vinents, l’objectiu del qual és substituir totes les construccions prefabricades, amb un increment pressupostari de 60.101.000 euros.

      Cent vuitena

      Obres al tram les Oluges - Cervera, de l’Eix Transversal, i finalització dels estudis per al desdoblament d’aquesta carretera

      El Govern ha d’iniciar dins el primer trimestre de l’any 2002, les obres del tram Les Oluges - Cervera, de l’Eix Transversal, i ha d’acabar abans de final del 2002, els estudis per al projecte de desdoblament de l’Eix Transversal.

      Cent novena

      Adjudicació de la resta del projecte executiu de la línia 9 del metro

      El Govern ha d’instrumentar dins l’any 2002, l’adjudicació de la resta del projecte executiu de la línia 9 del metro, de Barcelona.

      Cent desena

      Actuacions mitjançant l’Agència Catalana de l’Aigua

      El Govern dins l’any 2002, mitjançant l’Agència Catalana de l’Aigua, ha de redactar els projectes de les actuacions següents:

   1. La neteja del llit de la riera de Foix al pas per Pontons (Alt Penedès) i el cobriment de la riera Rafamans, a Corbera (Terra Alta).

   2. L’arranjament del dipòsit d’aigua municipal a Vilada (Berguedà); la segona fase del col·lector interceptor d’aigües pluvials a Sitges (Garraf); l’ampliació de la depuradora de Sant Pau, a Cerdanyola (Vallès Occidental).

   3. La portada d’aigua d’abastament a Almacelles (Segrià) i l’execució de l’obra corresponent.

   4. L’establiment de propostes per a millorar:

      Primer. Les connexions de xarxa d’aigua en alta a Torregrossa (Pla d’Urgell) i la canalització de les rieres que passen pel nucli urbà de Solivella (Conca de Barberà).

      Segon. La construcció d’un nou dipòsit d’aigua a Vilallonga del Camp (Tarragonès).

   5. L’adopció de les mesures necessàries per a garantir l’abastament en alta a Sitges (Garraf).

      Cent onzena

      Projectes encomanats a GISA

1. El Govern dins l’any 2002, ha d’encomanar a GISA, la redacció dels projectes de les actuacions següents:

   1. L’Institut d’Ensenyament Secundari de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).

   2. El col·legi públic Can Besora, a Mollet del Vallès (Vallès Occidental).

   3. L’Institut d’Ensenyament Secundari Fontajau, a Girona.

   4. La nova escola de primària a Can Borrell a Blanes (Selva).

   5. El nou centre d’ensenyament infantil i primari a Ripollet (Vallès Occidental)

   6. L’institut d’ensenyament secundari de Cubelles (Garraf)

   7. El gimnàs del Centre d’Ensenyament Infantil i Primari Sales i Ferré d’Ulldecona (Montsià).

   8. Els nous jutjats a Igualada (Anoia).

   9. La construcció de l’edifici dels jutjats a Cerdanyola (Vallès Occidental).

2. El Govern, dins l’any 2002, ha d’executar les obres següents:

   1. La segona fase del Centre d’Ensenyament Infantil i Primari Josep M. Soler, a Montbrió del Camp (Baix Camp).

   2. La rehabilitació del parc de bombers de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).

   3. L’edifici polivalent de bombers a Àger (Noguera).

      Cent dotzena

      Reurbanització de les rieres a Canet de Mar (Maresme)

      El Govern, dins l’any 2002, ha d’impulsar l’aprovació del projecte de reurbanització de les rieres de Canet de Mar.

      Cent tretzena

      Estructura i funcionament del Servei d’Autoempresa

      El Govern ha de revisar l’estructura i el funcionament del Servei d’Autoempresa, del Departament de Treball, amb la finalitat de convertir-lo en un instrument eficaç per al foment de noves activitats empresarials i d’ajut de nous emprenedors.

      Cent catorzena

      Compensacions econòmiques als usuaris afectats per talls de subministrament elèctric

      El Govern ha de garantir l’efectivitat del sistema de compensacions econòmiques als usuaris afectats per talls de subministrament de les companyies elèctriques, des de l’entrada en vigor del Decret 329/2001, del 4 de desembre, pel qual s’aprova el reglament del subministrament elèctric.

      Cent quinzena

      Finançament de les petites i mitjanes empreses i de les microempreses

      El Govern, per mitjà de les seves institucions de crèdit, ha de potenciar els instruments de finançament destinats a les petites i mitjanes empreses i a les microempreses, per tal de facilitar-los l’adequació a les noves tecnologies.

      Cent setzena

      Campanya d’ús segur a Internet

      Dins les previsions pressupostàries del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, s’ha de crear i dotar un programa específic per a la realització de la campanya d’ús segur d’Internet, destinada especialment a la protecció dels drets dels menors.

      Cent dissetena

      Sancions en matèria d’incompliment de les condicions del medi ambient en les activitats extractives

      Els ingressos procedents de les sancions en matèria d’incompliment de les condicions de protecció del medi ambient en les activitats extractives.

      Cent divuitena

      Pla de pesca per al litoral

      El Govern ha d’elaborar, juntament amb les taules sectorials, un pla de pesca per al litoral de Catalunya en el qual es tinguin en compte les aturades biològiques d’una manera concreta i detallada.

      Cent dinovena

      Pla de rehabilitació mediambiental del runam procedent de l’extracció minera

      Dins les previsions pressupostàries per al 2002, el Govern ha de destinar els recursos necessaris per a la realització d’un pla de rehabilitació mediambiental del runam procedent de l’extracció minera a Catalunya.

      Cent vintena

      Inversions als parcs naturals

      Dins les previsions pressupostàries per al 2002, el Govern ha d’augmentar la partida pressupostària "Inversions en Parcs Naturals", per tal de incrementar la inversió en els parcs naturals d’Aiguamolls de l’Empordà, Cap de Creus, Cadí - Moixeró, de l’espai natural del Massís de les Gavarres, i també l’espai natural gestionat pel Consorci de l’Alta Garrotxa, inclosos en el pla d’espai d’interès natural.

      Cent vint-i-unena

      Plans especials i de gestió dels plans d’espai i d’interès natural (PEIN)

      Dins les previsions pressupostàries i mitjançant les modificacions de crèdit oportunes, s’han de redactar els plans especials i de gestió dels PEIN que encara no en disposin.

      Cent vint-i-dosena

      Places de primer cicle d’educació infantil a Barcelona

      El Govern ha d’incrementar les dotacions pressupostàries pertinents per tal d’aconseguir que, en la revisió del conveni signat amb l’Ajuntament de Barcelona, s’incrementin les noves places de primer cicle d’educació infantil de la ciutat de Barcelona fins a arribar al mínim de 3.000.

      Cent vint-i-tresena

      Places d’escola bressol

      En el curs escolar 2002-2003 el Govern ha d’incrementar, d’un mínim de 120,20 euros per plaça i any les subvencions destinades al manteniment de places d’escola bressol.

      Cent vint-i-quatrena

      Casa d’acolliment per a dones maltractades al Baix Llobregat

      D’acord amb la Resolució 483/01 del Parlament de Catalunya, el Govern ha de destinar dins l’any 2002 i dins les previsions pressupostàries corresponents, els recursos necessaris per a la posada en marxa d’una casa d’acollida per a dones maltractades al Baix Llobregat.

      Cent vint-i-cinquena

      Programes de prevenció del càncer de mama

      El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha de preveure els recursos necessaris, dins les previsions pressupostàries, per tal d’incrementar els programes de prevenció del càncer de mama, especialment pel que fa al crivellatge de la població de risc més alt, de manera que es doni cobertura a totes les dones en edat de risc a tot Catalunya.

      Cent vint-i-sisena

      Pla d’inclusió social de Catalunya i Pla integral interdepartamental d’immigració

      El Govern ha de destinar dins l’any 2002 i dins de les previsions pressupostàries corresponents, els recursos necessaris per a aplicar el Pla d’inclusió social de Catalunya i el Pla interdepartamental d’immigració, en coordinació amb els ens locals.

      Cent vint-i-setena

      Complex residencial per a gent gran a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)

      Dins les previsions pressupostàries per al 2002, el Govern ha de destinar les partides pressupostàries necessàries per a la construcció del complex residencial per a gent gran Colònia Espona, a Sant Joan de les Abadesses.

      Cent vint-i-vuitena

      Finalització del procés de reforma de l’atenció primària

      El Govern ha de finalitzar, dins l’any 2002, el procés de reforma de l’atenció primària, que ha d’incloure:

   1. El grau de compliment dels objectius assolits en la posada en funcionament dels nous equips d’atenció primària.

   2. El nivell d’implantació de la reforma l’any 2002.

   3. El grau de cobertura de la població de Catalunya.

   4. El compliment de la cartera de serveis.

   5. La qualitat de l’assistència dels serveis de l’atenció primària reformada.

      Cent vint-i-novena

      Associacionisme de la gent gran

      El Govern ha de fomentar i impulsar l’associacionisme de la gent gran elaborant una programació específica de caràcter plurianual, especialment en l’àmbit cultural, en l’esportiu i en el del lleure.

      Cent trentena

      IV Pla d’actuació social

      El Govern ha d’elaborar i presentar un programa de finançament que permeti la implantació d’un sistema de detecció de demandes i d’increment de la oferta, a fi de millorar la cobertura i la qualitat del IV Pla d’actuació social.

      Cent trenta-unena

      Habitatges tutelats

      El Govern ha d’incrementar el nombre d’habitatges tutelats per a gent gran, atenent les necessitats de la demanda territorial, fins al mínim de 500 places més, dins l’any 2002, respecte als plans establerts inicialment pel Govern per a l’exercici actual.

      Cent trenta-dosena

      Oferta pública de places de centres de dia per a gent gran

      El Govern ha de garantir l’oferta pública de places de centres de dia per a gent gran, amb finançament públic, en les comarques que actualment en manquen totalment.

      Cent trenta-tresena

      Places de centres de dia per a gent gran

      El Govern ha d’augmentar de 700 places més, com a mínim, en centres de dia per a la gent gran de les que tenia previstes inicialment en els plans per a l’actual exercici.

      Cent trenta-quatrena

      Programa "Salut a casa"

      El Govern ha d’estendre el programa "Salut a casa" a les ciutats de Tarragona, Lleida (Segrià), Girona i Tortosa (Baix Ebre) i als municipis de més de 20.000 habitants per tal de poder prestar l’atenció sanitària integral a domicili a totes les persones grans que ho requereixin.

      Cent trenta-cinquena

      Compensacions per als advocats i procuradors en les actuacions d’assistència jurídica gratuïta

      El Govern ha d’incrementar les partides pressupostàries pertinents per tal de millorar progressivament les compensacions que els advocats i els procuradors perceben per les actuacions d’assistència jurídica gratuïta, amb l’objectiu d’arribar al 80% de la despesa total.

      Cent trenta-sisena

      Projecte de llei de l’habitatge

      El Govern ha de presentar al Parlament, dins l’any 2002, un projecte de llei de l’habitatge.

      Cent trenta-setena

      Llars residència per a persones discapacitades

      El Govern ha de promoure, dins del servei residencial del Baix Llobregat, llars residència per a persones amb discapacitats.

      Cent trenta-vuitena

      Finançament dels serveis en l’àmbit de l’atenció i protecció dels menors desemparats i en situació de risc social

      El Govern ha de revisar els criteris i els mòduls actualment vigents de finançament comuns per a tots els serveis prestats en l’àmbit de l’atenció i la protecció dels menors desemparats i en situació de risc social, independentment de llur titularitat.

      Cent trenta-novena

      Cobriment del cent per cent de la despesa real en l’àmbit de l’atenció i la protecció dels menors desemparats i en situació de risc social

      El Govern ha d’adoptar, en el marc de la revisió dels criteris i els mòduls vigents de finançament, les mesures necessàries perquè la subvenció que l’Administració atorga per finançar la prestació del servei arribi de manera progressiva a cobrir el cent per cent de la despesa real, en l’àmbit de l’atenció i la protecció dels menors desemparats i en situació de risc social.

      Cent quarantena

      Programa especial per a l’atenció integral de les persones afectades per la malaltia de la fatiga crònica

      El Govern ha d’elaborar un programa especial per a l’atenció integral de les persones afectades per la malaltia de la fatiga crònica.

      Cent quaranta-unena

      Pla de xoc per a la reducció de les llistes d’espera per al tractament de reproducció humana assistida

      El Govern ha d’elaborar un pla de xoc per a reduir les llistes d’espera del tractament de reproducció humana assistida.

      Cent quaranta-dosena

      Reforçament del Pla de salut mental

      El Govern ha d’incrementar del 15%, com a mínim, els recursos destinats a la salut mental, per tal de reforçar el Pla de salut mental actual, establint recursos assistencials alternatius a l’hospitalització, especialment en centres de dia, reduir les llistes d’espera i desplegar els serveis d’urgències psiquiàtriques a tot el territori. Així mateix ha de promoure acords de col·laboració amb les associacions d’autoajuda a famílies amb malalts psiquiàtrics.

      Cent quaranta-tresena

      Programa "Viure en família"

      El Govern ha de garantir l’aplicació efectiva del programa "Viure en família" a tot el territori de Catalunya, per tal de donar resposta integral a les necessitats de les persones grans i fer possible l’atenció social en llur entorn afectiu. Aquest programa s’ha d’estendre així mateix a les persones amb discapacitats amb un alt grau de dependència per tal d’aconseguir el màxim nivell d’autonomia personal i d’integració social.

      Cent quaranta-quatrena

      Programa de voluntariat adreçat a persones grans i jubilades

      El Govern ha de dissenyar, mitjançant l’Institut Català del Voluntariat (Incavol), un programa concret de voluntariat adreçat a les persones grans i jubilades, que permeti incrementar la confiança, l’autoestima i el sentit d’utilitat d’aquests col·lectius, mitjançant la contribució d’aquests voluntaris en activitats de caràcter social i cultural de la comunitat.

      Cent quaranta-cinquena

      Reducció de les llistes d’espera per a les intervencions quirúrgiques

      El Govern ha d’adaptar les recomanacions de la Comissió de Llistes d’Espera amb la finalitat de reduir-les, pel que fa a intervencions quirúrgiques, en totes les regions sanitàries, per a les intervencions que tinguin un temps de resolució superior a sis mesos, especialment pel que fa a les intervencions de cataractes, pròtesis de genoll i pròtesis de maluc, anivellant el temps de resolució al temps de garantia.

      Cent quaranta-sisena

      Pla plurianual d’inversions per a la reforma i remodelació de l’Institut Català de la salut

      El Govern ha de dotar amb 18.030.400 euros, com a mínim, un pla plurianual d’inversions per a la reforma i la remodelació de l’Institut Català de la Salut amb els equips tecnològics adequats, i ha de programar els recursos necessaris per tal d’executar-lo dins aquest pressupost i els següents.

      Cent quaranta-setena

      Nous programes de formació de voluntariat

      El Govern ha d’impulsar nous programes de formació del voluntariat, i ha d’adoptar mesures de foment de les accions del voluntariat a Catalunya i de promoció de la incorporació de voluntaris a les entitats pertinents.

      Cent quaranta-vuitena

      Fons específic de pensions per ruptura matrimonial, de les unions estables de parella i d’aliments

      El Govern, un cop acabats els treballs de la Comissió de Treball per a l’Estudi Previ a la Constitució d’un fons de garantia de pensions per ruptura matrimonial, de les unions estables de parella i d’aliments, ha de crear, en l’exercici 2002, un fons específic de pensions per ruptura matrimonial, de les unions estables de parella i d’aliments i l’ha de dotar amb la quantia que resulti de les conclusions de l’estudi efectuat per la dita Comissió.

      Cent quaranta-novena

      Pla de millora de la seguretat en les àrees hospitalàries destinades a l’atenció dels interns procedents dels centres penitenciaris

      El Govern, mitjançant els departaments de Sanitat i Seguretat Social, d’Interior i de Justícia, ha de posar en marxa un pla per a millorar la seguretat a les àrees hospitalàries destinades a l’atenció dels interns procedents dels centres penitenciaris.

      Cent cinquantena

      Límit de renda per a l’obtenció d’ajuts a famílies nombroses

      El Govern ha d’incrementar de 6.010,12 euros addicionals per cada fill a partir del tercer, el límit de renda de 36.060,73 euros fixat per a l’obtenció d’ajuts a famílies nombroses amb infants de 0 a 6 anys.

      Cent cinquanta-unena

      Fons per a habitatges amb finalitats socials

      El Departament de Benestar Social ha de coordinar amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques la constitució d’un fons per a habitatges amb finalitats socials, per a facilitar la residència a col·lectius d’alta vulnerabilitat. En la constitució i la gestió d’aquest fons hi han de col·laborar entitats socials sense ànim de lucre especialitzades en aquesta matèria.

      Cent cinquanta-dosena

      Model assistencial per a la gent gran

      El Govern ha de millorar el model assistencial a la gent gran establint un mòdul sanitari per al 40% de les places de residència assistida que té perfil sociosanitari i no és inclòs en aquest concepte

      Cent cinquanta-tresena

      Programa "Vida als anys"

      El Govern ha d’estendre a 500 famílies l’aplicació del programa "Vida als anys", amb una millora de la prestació sociosanitària i més presència de la medicina geriàtrica en la fase aguda de malaltia de les persones grans.

      Cent cinquanta-quatrena

      Pla director d’instal·lacions esportives

      El Govern, a través del Consell Català de l’Esport, en el marc del Pla director d’Instal·lacions Esportives, fet públic l’any 2000, i dins de les previsions pressupostàries per al 2002, ha de dotar les partides necessàries amb la finalitat de promoure el projecte i la construcció d’una piscina a les localitats de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), Tossa de Mar (Selva), Sort (Pallars Sobirà) i Pallejà (Baix Llobregat). L’import d’aquestes dotacions s’ha d’adequar als criteris i als preus establerts per la normativa aplicable.

      Cent cinquanta-cinquena

      Contracte programa amb la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

      El Govern ha d’establir un contracte programa amb la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió en el qual s’han de definir de manera específica els continguts d’interès públic i els objectius a assolir, propis de la missió de servei públic de l’entitat, i la dotació pressupostària que correspongui en funció d’aquests continguts i objectius.

      Cent cinquanta-sisena

      Formació de professorat de llengua catalana especialitzat en la immigració extracomunitària i per a la intermediació escolar

      En les previsions pressupostàries per al 2002, el Govern ha de fer les consignacions necessàries dins les partides corresponents per formar professorat, propi i originari, de llengua catalana especialitzat en la immigració extracomunitària i per a la intermediació escolar.

      Cent cinquanta-vuitena

      Oficines de treball de la Generalitat (OTG)

      El Govern ha de dotar amb els recursos necessaris les OTG perquè puguin prestar, de manera més eficaç i especialitzada, un servei específic adreçat a garantir la inserció en el mercat de treball dels joves, les dones i les persones més grans de quaranta-cinc anys. Aquests recursos s’han de destinar, principalment, a potenciar un coneixement més profund de les capacitats i de les necessitats laborals dels col·lectius esmentats, millorar els itineraris i els procediments d’obtenció d’informació de les OTG i efectuar la valoració idònia del resultat del servei prestat.

      Disposicions finals

      Primera

      Pròrroga de disposicions

1. Es prorroga per a l’exercici del 2002 el contingut de la disposició addicional dissetena de la Llei 9/1990, del 16 de maig, de pressupost de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1990, relativa a la percepció de les pensions determinades per al personal eventual, el contractat i l’interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939.

2. Es prorroga per a l’exercici del 2002 el contingut de la disposició addicional cent vint-i-novena de la Llei 3/2000, de 19 de maig, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2000.

   Segona

   Adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives

   S’autoritza el Departament d’Economia i Finances perquè faci, en les seccions del pressupost de despeses de la Generalitat i de les seves entitats autònomes, les adaptacions tècniques que calguin, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les transferències de crèdits corresponents. Aquestes operacions no poden donar lloc en cap cas a un increment de crèdit dins el pressupost.

   Tercera

   Entrada en vigor

   Aquesta Llei entra en vigor l’1 de gener de 2002.

   Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

   Palau de la Generalitat, 28 de desembre de 2001

   Jordi Pujol

   President de la Generalitat de Catalunya

   Francesc Homs i Ferret

   Conseller d’Economia i Finances

   Annex

   a l’article 1.10 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2002

   Pressupost d’explotació

   Pressupost de capital

   Empreses

   Recursos

   Dotacions

   Recursos

   Dotacions

   Turisme Juvenil de Catalunya, SA

   10.135.843,56

   10.135.843,56

   601.012,10

   601.012,10

   Agència de Patrocini i Mecenatge, SA

   799.249,93

   799.249,93

   60.125,25

   60.125,25

   Serveis Públics Electrònics, SA

   3.962.472,79

   3.962.472,79

   0,00

   0,00

   Teatre Nacional de Catalunya, SA

   11.425.247,39

   11.425.247,39

   2.229.755,00

   2.229.755,00

   Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents, SA

   1.253.378,00

   1.253.378,00

   961.619,00

   961.619,00

   Túnels i Accessos de Barcelona, SAC

   21.061.388,47

   21.061.388,47

   8.612.975,23

   8.612.975,23

   Gestió d’Infraestructures, SA

   42.268.271,00

   42.268.271,00

   726.777.400,00

   726.777.400,00

   Equacat, SA

   1.132.970,00

   1.132.970,00

   327.100,00

   327.100,00

   Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques, SA

   4.261.036,00

   4.261.036,00

   55.503.083,00

   55.503.083,00

   Túnel del Cadí, SAC

   15.403.630,26

   15.403.630,26

   4.694.367,14

   4.694.367,14

   Administració, Promoció i Gestió, SA

   42.198.417,39

   42.198.417,39

   312.526,30

   312.526,30

   Promotora d’Exportacions Catalanes, SA

   1.220.054,57

   1.220.054,57

   0,00

   0,00

   Regs de Catalunya, SA

   8.823.061,00

   8.823.061,00

   117.421.057,00

   117.421.057,00

   Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA

   901.518,16

   901.518,16

   3.005.060,52

   3.005.060,52

   Eficiència Energètica, SA

   329.115,43

   329.115,43

   601.012,10

   601.012,10

   Sanejament Energia, SA

   176.891,66

   176.891,66

   0,00

   0,00

   Centre per a l’Empresa i per al Medi Ambient, SA

   2.566.922,70

   2.566.922,70

   28.848,58

   28.848,58

   Forestal Catalana, SA

   18.631.375,23

   18.631.375,23

   4.543.651,51

   4.543.651,51

   Energètica d’Instal·lacions Sanitàries, SA

   637.072,83

   637.072,83

   0,00

   0,00

   Sistema d’Emergències Mèdiques, SA

   38.901.719,61

   38.901.719,61

   631.062,71

   631.062,71

   (Vegeu annexos al document PDF)