LLEI 20/1998, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1999.

SecciónDisposicions Generals
Rango de LeyLlei

LLEI

20/1998, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1999.

El President de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

Els pressupostos per al 1999 estan basats en el reforç dels serveis constitutius de la despesa social en un context de progressiva reducció del dèficit no financer. L'evolució previsible dels ingressos fa possible, amb un dèficit no financer inferior al del 1998, que s'augmenti la despesa social i, en general, l'ensenyament, la sanitat i l'assistència social, de manera compatible amb el desenvolupament de les polítiques de prevenció i seguretat i l'increment de les operacions de capital.

La Llei es divideix en sis títols, dedicats, respectivament, a l'aprovació del pressupost i al règim de les modificacions pressupostàries, a les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública, a les despeses de personal, a les operacions financeres, a les normes tributàries i a la participació dels ens locals en ingressos de l'Estat i de la Generalitat. Amb les disposicions addicionals es completa el marc jurídic pressupostari, i les disposicions finals contenen les normes relatives a la pròrroga de disposicions i a l'entrada en vigor de la Llei.

En relació amb anys anteriors, cal destacar, des del punt de vista dels continguts de la Llei, la desaparició del text pressupostari de determinades normes que, amb una clara vocació de permanència, s'havien anat reiterant en l'articulat i que han de trobar un enquadrament més adequat en la Llei de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro, en la mesura que en permet l'encaix estable dins el conjunt de l'ordenament jurídic català sense necessitat d'haver de reiterar-les cada any. En concret, i dins d'aquest paquet de mesures que han estat traslladades de la Llei de pressupostos anual a la comunament denominada Llei d'"acompanyament", destaquen les relatives als contractes administratius o al règim de concessió, seguiment i control de les subvencions i, molt particularment, les normes sobre els impostos, que constitueixen l'expressió de l'exercici de la capacitat normativa en els tributs cedits, derivada de la modificació de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, duta a terme per la Llei orgànica 3/1996, del 27 de desembre, i de les lleis 14/1996, del 30 de desembre, de cessió de tributs de l'Estat a les comunitats autònomes i de mesures fiscals complementàries, i 31/1997, del 4 d'agost, de modificació del règim de cessió de tributs de l'Estat a la Generalitat de Catalunya i de fixació de l'abast i les condicions d'aquesta cessió.

En altres àmbits, cal destacar, d'una banda, l'increment de les retribucions del personal al servei de l'Administració de la Generalitat i del sector públic vinculat o dependent en un 1,8%, d'acord amb les disposicions de la normativa pressupostària estatal en aquesta matèria i, d'altra banda, l'ampliació de la possibilitat d'utilitzar, en relació amb altres entitats, el control financer de caràcter permanent, que en la Llei de pressupostos per al 1998 es va introduir només per als hospitals i altres centres sanitaris dependents de l'Institut Català de la Salut, en substitució de la fiscalització prèvia de les despeses del capítol 2 del pressupost.

TíTOL I

Aprovació del pressupost i règim de les modificacions pressupostàries

Capítol I

Aprovació del pressupost

Article 1

Els crèdits inicials i llur finançament

  1. S'aprova el pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l'exercici del 1999, integrat pels estats de despeses i els estats d'ingressos de la Generalitat i dels ens següents que en depenen:

    a) Les entitats autònomes de caràcter administratiu.

    b) Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.

    c) El Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

    d) L'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió.

    e) Les empreses a què fa referència l'article 4.2 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

  2. En l'estat de despeses de la Generalitat es concedeixen els crèdits necessaris per al compliment de les seves obligacions, per un import de 1.911.437.110.992 pessetes. Els ingressos que hom estima que s'han de liquidar durant l'exercici sumen un import de 1.911.437.110.992 pessetes.

  3. Els beneficis fiscals que afecten els tributs estatals el rendiment dels quals és cedit a la Generalitat s'estimen en 17.557.000.000 de pessetes.

  4. En l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter administratiu, els crèdits consignats per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 22.973.453.150 pessetes. Els drets que hom estima que han d'ésser liquidats per cada entitat autònoma de caràcter administratiu es detallen en els estats d'ingressos corresponents, per un import total de 22.973.453.150 pessetes.

  5. En l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg, els crèdits concedits per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 81.731.236.985 pessetes. Els recursos estimats per a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg es detallen en l'estat d'ingressos corresponent, per un import total de 81.731.236.985 pessetes.

  6. En l'estat de despeses del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, els crèdits concedits per a atendre llurs obligacions sumen un import total, deduïdes les transferències internes del Servei Català de la Salut a l'Institut Català de la Salut, de 743.605.885.393 pessetes. Els drets econòmics que hom estima que aquests han de liquidar durant l'exercici sumen un import de 743.605.885.393 pessetes. Els crèdits consignats en els estats d'ingressos inclouen els crèdits i els drets econòmics corresponents als serveis traspassats de la Seguretat Social (Insalud, Inserso i ISM), per un import total equilibrat entre tots dos estats de 674.128.311.000 pessetes.

  7. En l'estat de despeses de l'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es concedeixen les dotacions necessàries per a atendre el desenvolupament de les seves activitats, per un import total de 19.550.712.000 pessetes, i els recursos s'estimen en 19.550.712.000 pessetes.

  8. Els estats de despeses i d'ingressos de les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió s'aproven amb el detall següent:

    a) Televisió de Catalunya, SA, per un import total de dotacions de 38.497.958.000 pessetes, i de recursos de 38.497.958.000 pessetes.

    b) Emissores de la Generalitat - Catalunya Ràdio, Servei de Radiodifusió de la Generalitat, SA, per un import total de dotacions de 3.781.837.000 pessetes, i de recursos de 3.781.837.000 pessetes.

    c) Principal d'Edicions, SA, per un import total de dotacions de 84.692.000 pessetes, i de recursos de 84.692.000 pessetes.

    d) Principal de Serveis, SA, per un import total de dotacions de 718.203.000 pessetes, i de recursos de 718.203.000 pessetes.

  9. Les dotacions i els recursos consolidats estimats de les entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat en què la Generalitat participa directament, totalment o majoritàriament són els següents:

    Entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat

    (Pessetes) Dotacions Recursos Centre de Telecomunicacions

    de la Generalitat de Catalunya

    12.823.878.000 12.823.878.000 Centre d'Alt Rendiment Esportiu

    1.172.499.858 1.172.499.858 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

    19.603.747.000 19.603.747.000 Aigües Ter-Llobregat

    9.020.618.592 9.020.618.592 Institut Cartogràfic de Catalunya

    2.385.289.768 2.385.289.768 Ports de la Generalitat

    1.412.000.000 1.412.000.000 Institut de Recerca i Tecnologia

    Agroalimentàries

    2.495.753.000 2.495.753.000 Centre d'Iniciatives per a la Reinserció

    1.310.182.000 1.310.182.000 Centre d'Informació i Desenvolupament

    Empresarial

    2.066.823.000 2.066.823.000 Laboratori General d'Assaigs

    i Investigacions

    1.838.000.000 1.838.000.000 Institut d'Investigació Aplicada

    de l'Automòbil

    4.494.954.400 4.494.954.400 Institut Català d'Energia

    887.856.900 887.856.900 Junta de Sanejament

    38.485.000.000 38.485.000.000 Junta de Residus

    7.313.001.000 7.313.001.000 Institut de Diagnòstic per la Imatge

    2.280.411.012 2.280.411.012 Gestió de Serveis Sanitaris

    2.844.195.000 2.844.195.000 Institut d'Assistència Sanitària

    5.534.930.750 5.534.930.750 Gestió i Prestació de Serveis de Salut

    529.773.992 529.773.992 Agència d'Avaluació de Tecnologia Mèdica

    205.594.462 205.594.462 Institut Català d'Oncologia

    3.267.924.184 3.267.924.184 Serveis Sanitaris de Referència -

    1. de Transfusió i Banc de Teixits

    1.932.679.210 1.932.679.210 10. Les dotacions i els recursos estimats d'explotació i de capital de les empreses en què la Generalitat participa directament, totalment o majoritàriament són els que s'especifiquen en l'annex d'aquest article.

Article 2

Foment de les inversions en les comarques en recessió econòmica i demogràfica

El Govern, durant l'any 1999, ha de fomentar les inversions i la promoció industrial i turística en les comarques en recessió econòmica i demogràfica, en especial les que tinguin una mitjana de renda i de producte interior brut (PIB) per sota de la mitjana de Catalunya.

Article 3

Vinculació de crèdits del pressupost

  1. Els crèdits autoritzats en el pressupost del capítol 1 dels departaments i les entitats autònomes de la Generalitat tenen caràcter vinculant per article, llevat dels conceptes de l'article 15, "Incentius al rendiment i activitats extraordinàries", i del concepte 160, "Quotes de la Seguretat Social", en els quals és per concepte.

  2. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses del Servei Català de la Salut, secció 51, tenen caràcter vinculant per article, llevat del concepte 160, del capítol 1, "Quotes de la Seguretat Social", i el concepte 489, del capítol 4, "Farmàcia", en què la vinculació és per concepte.

  3. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l'Institut Català de la Salut, secció 32, tenen caràcter vinculant per article, llevat del concepte 160, del capítol 1, "Quotes de la Seguretat Social", en què la vinculació és per concepte.

  4. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, seccions 41 i 42, tenen caràcter vinculant per article, llevat del concepte 160, del capítol 1, "Quotes de la Seguretat Social", i els conceptes 471 i 487, del capítol 4, "Transferències corrents", en què la vinculació és per concepte.

  5. Independentment de la vinculació dels crèdits del pressupost de despeses, la classificació per conceptes i subconceptes s'ha d'utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l'execució del pressupost i en els expedients de modificacions pressupostàries dels departaments i de les entitats esmentades en aquest article.

Capítol II

Règim de les modificacions pressupostàries

Article 4

Principis generals

  1. Les modificacions dels crèdits pressupostaris s'han d'ajustar al que disposa aquesta Llei i al que estableix sobre aquesta matèria el Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, en els punts que no són modificats pels articles 5 i 6 d'aquesta Llei.

  2. S'autoritza el conseller o consellera d'Economia i Finances per a dictar les normes necessàries per a la modificació i el seguiment, inclòs el seguiment del compliment del principi d'eficiència, dels crèdits del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, amb l'informe previ, segons que correspongui, del conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social o del conseller o consellera de Benestar Social.

Article 5

Transferències de crèdit

  1. Les transferències de crèdit no poden afectar, mitjançant minoracions, els crèdits que tenen la naturalesa d'ampliables, els crèdits nominatius, els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit concedits a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

  2. Correspon al Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, d'autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'apartat 1, les modificacions pressupostàries següents:

    a) Les transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i organismes autònoms.

    b) Les transferències que afectin els crèdits destinats a despeses de personal.

    c) L'habilitació de crèdits mitjançant la creació dels conceptes pressupostaris que siguin procedents, en el supòsit que en l'execució del pressupost es plantegin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides; amb aquesta finalitat, s'han d'efectuar les transferències de crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, la dotació dels nous conceptes.

    d) Les transferències, amb la sol·licitud prèvia del conseller o consellera de Benestar Social, entre els crèdits consignats a favor de la secció 41 i la resta de les aplicacions pressupostàries de la secció 20, destinades a actuacions socials, les quals transferències no poden minorar els crèdits compromesos ni els afectats per ingressos finalistes. En funció del desplegament de la Llei 4/1994, del 20 d'abril, d'administració institucional, de descentralització, de desconcentració i de coordinació del sistema català de serveis socials, es poden autoritzar transferències entre les aplicacions pressupostàries del capítol 1 de les seccions 41 i 20.

  3. El conseller o consellera d'Economia i Finances pot autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'apartat 1, transferències de crèdit entre els crèdits consignats en un mateix departament o organisme autònom, i entre els consignats entre un departament i els seus organismes autònoms, excepte les que afectin crèdits per a despeses de personal.

  4. En les transferències de crèdit del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, correspon al conseller o consellera d'Economia i Finances d'autoritzar la creació de conceptes, en el cas que corresponguin a crèdits amb vinculació per article.

  5. Els titulars dels departaments i els presidents dels organismes autònoms poden autoritzar transferències, amb les limitacions establertes per l'article 42 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, entre els crèdits consignats en un mateix article del capítol 2 del pressupost, "Despeses de béns corrents i de serveis", excepte que comportin augment dels subconceptes del concepte 226, "Despeses diverses". Un cop la transferència ha estat autoritzada, el departament o l'organisme autònom han de remetre l'expedient al Departament d'Economia i Finances perquè formalitzi comptablement la modificació pressupostària.

  6. Els interventors delegats en els diferents departaments i organismes autònoms han d'informar, prèviament a l'autorització de les propostes de transferències de crèdit, sobre els punts següents:

    a) Compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit.

    b) Suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén de minorar.

    c) Qualssevol altres que derivin de la legislació aplicable.

  7. Si l'autorització de les transferències de crèdit és competència dels titulars dels departaments o dels presidents dels organismes autònoms i l'informe de la Intervenció Delegada és desfavorable a la proposta de modificació pressupostària, s'ha de remetre l'expedient al Departament d'Economia i Finances perquè el Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, adopti la resolució que consideri procedent.

Article 6

Generació de crèdits

  1. S'han de generar en l'estat de despeses els crèdits necessaris per a atendre les obligacions derivades dels serveis que traspassin a la Generalitat altres administracions durant l'exercici del 1999. El límit dels crèdits generats no pot ésser superior a l'import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.

  2. Igualment han de generar crèdits en l'estat de despeses les transferències de fons efectives amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat destinades a les corporacions locals per a finançar els dèficits provocats per la prestació de serveis que no corresponen a competències municipals, i també les corresponents a les despeses de capitalitat de l'Ajuntament de Barcelona.

  3. En les generacions i les ampliacions de crèdits finançades amb ingressos procedents d'altres administracions o d'entitats públiques de la Generalitat, es pot dictar resolució ampliant o generant el crèdit a la vista dels convenis o altres documentacions justificatives del reconeixement de l'obligació per l'administració que ha de trametre els fons, però no es poden ordenar pagaments fins que no s'hagi produït efectivament l'ingrés, llevat que les ampliacions o les generacions siguin necessàries per a atendre les despeses de personal traspassat o les subvencions de naturalesa periòdica que tinguin per finalitat prestacions de caràcter personal o social, o que siguin necessàries per a assegurar el funcionament dels serveis transferits o en conveni.

  4. Els ingressos derivats d'acords que s'adoptin en l'àmbit de la sanitat són susceptibles de generar o ampliar crèdits en els estats de despeses de les seccions 08, 51 o 32.

  5. Els crèdits generats sobre la base d'ingressos finalistes i que el darrer jorn de l'exercici pressupostari no estiguin vinculats al compliment d'obligacions ja reconegudes poden ésser objecte d'incorporació, per acord del conseller o consellera d'Economia i Finances, a exercicis posteriors, fins que s'acompleixin els programes de despesa que motivaren els ingressos esmentats.

Article 7

Crèdits ampliables

Es consideren crèdits ampliables fins a una suma igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals oportunes i, en tots els casos, donant-ne compte trimestralment al Parlament, els crèdits inclosos en el pressupost de la Generalitat i en els dels ens públics aprovats per aquesta Llei que es detallen a continuació:

  1. Amb aplicació a totes les seccions dels pressupostos de la Generalitat i de les entitats autònomes i els ens públics:

    a) Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb els preceptes en vigor, i també l'aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris públics de la Generalitat.

    b) Els triennis derivats dels còmputs de temps de servei realment prestat a l'Administració pels funcionaris.

    c) Els crèdits destinats a despeses de funcionament (capítol 2, "Despeses de béns corrents i de serveis") de serveis per als quals s'exigeixen taxes, exaccions parafiscals, cànons o preus. Aquests crèdits poden ésser ampliats per la diferència entre la recaptació inicialment prevista entesa aquesta, si escau, com l'obtinguda el 1998, incrementada d'un 1,8% i l'efectivament ingressada.

    d) Els crèdits corresponents a serveis traspassats, si, per aplicació de la normativa vigent, cal reconèixer obligacions addicionals a les previstes inicialment, per l'import de les transferències de fons que per compensar aquestes actuacions hagi de formalitzar l'Administració corresponent.

  2. Amb aplicació a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg:

    a) Els crèdits la quantia dels quals es determina en funció de recursos finalistes efectivament obtinguts.

    b) Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions i menyscaptes en operacions de crèdits consignats en els pressupostos de les entitats, com a conseqüència d'operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats siguin insuficients per a atendre les obligacions produïdes per aquestes operacions, s'han d'ampliar els crèdits que per a aquestes entitats siguin consignats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat.

  3. Els crèdits consignats en el pressupost de la Generalitat i en el del Servei Català de la Salut que es destinen al pagament d'interessos, a l'amortització de principal i a les despeses derivades del deute, considerat aquest en els termes de l'article 16 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. Si cal, s'han de generar els crèdits oportuns per a atendre les obligacions, i els pagaments s'han d'aplicar, independentment de quin sigui el venciment a què corresponen, als crèdits respectius de l'exercici econòmic del 1999. En el supòsit de la formalització de les operacions de modificació, refinançament i substitució que autoritza l'article 33.2 d'aquesta Llei, el Departament d'Economia i Finances ha d'instrumentar les modificacions pressupostàries que siguin necessàries en el capítol 9 de l'estat d'ingressos i en el capítol 9 de l'estat de despeses, corresponents a variació de passius financers.

  4. Els crèdits relatius a obligacions de classes passives.

  5. Amb aplicació a les seccions que s'indiquen, i amb l'acord previ del Govern, els crèdits següents:

    a) En la secció 02 (Departament de la Presidència), el crèdit 02.09.226.30 s'amplia en funció de la recaptació de les taxes derivades de la inscripció en les convocatòries per a la selecció de personal que ha d'accedir a la Generalitat, convocades pel departament competent en matèria de funció pública.

    b) En la secció 04 (Departament de Governació):

    Primer. El crèdit 04.03.462.01, per a afrontar el compromís econòmic que comporten les disposicions transitòries primera i tercera de la Llei 1/1994, del 22 del febrer, de creació del municipi de Badia.

    Segon. Els crèdits 04.03.462.03 i 04.03.767.01, destinats al refinançament del deute municipal, en funció del pla d'actuació que acordin les administracions públiques.

    Tercer. El crèdit 04.06.226.10, per tal d'afrontar les despeses extraordinàries produïdes en cas de situacions d'emergències degudament aprovades pel Govern.

    Quart. Els ingressos que es produeixin en la Tresoreria de la Generalitat provinents dels resultats de l'Entitat Autònoma del Servei Català de Trànsit de la Generalitat de Catalunya com a conseqüència de la recaptació total, un cop deduïdes totes les despeses d'explotació i les altres despeses previstes en la Llei 14/1997, de 24 de desembre, de creació de l'Entitat Autònoma del Servei Català de Trànsit de la Generalitat, s'han de destinar a ampliar el crèdit en l'estat de despeses per al finançament d'inversions i de programes de la Direcció General de Seguretat Ciutadana.

    c) En la secció 05 (Departament d'Economia i Finances) el crèdit 05.01.226.11, fins a l'import necessari per a atendre el pagament dels interessos de demora resultants de la devolució d'ingressos tributaris i per a atendre el pagament de les retribucions del perit tercer en les taxacions pericials contradictòries, en els termes que determina la Llei general tributària de l'Estat.

    d) En la secció 06 (Departament d'Ensenyament):

    Primer. El crèdit 06.04.480.01, en funció dels mòduls econòmics dels concerts educatius aprovats per la Llei de pressupostos de l'Estat per al 1999.

    Segon. El crèdit 06.05.462.01, en funció de la matriculació del curs 1999-2000, en aplicació de la Llei orgànica d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE).

    e) En la secció 07 (Departament de Cultura):

    Primer. El crèdit 07.05.601.01, en el cas que per resolució judicial s'acordi un preu just superior al fixat inicialment pel jurat en l'expropiació del Teatre Romà de Tarragona.

    Segon. Els crèdits per a operacions de capital consignats en el servei 07.05, en funció dels recursos procedents del patrocini, en especial les actuacions corresponents al patrimoni romànic de Boí i a la rehabilitació de la Seu Vella de Lleida.

    f) En la secció 09 (Departament de Política Territorial i Obres Públiques):

    Primer. El crèdit 09.03.226.09, destinat al pagament de les despeses derivades de la realització de les proves de capacitació professional per a l'exercici de les activitats de transport, en funció dels ingressos que es produeixin en concepte de la taxa per a la inscripció a les proves esmentades (Llei 17/1997, de 24 de desembre).

    Segon. Els crèdits destinats a atendre les obligacions derivades del conveni amb l'Administració de l'Estat en matèria de patologies estructurals dels habitatges.

    g) En la secció 11 (Departament de Treball):

    Primer. Els crèdits destinats a atendre el cost de les accions que, dins els diferents objectius, siguin aprovades pel Fons social europeu.

    Segon. El crèdit 11.07.481.01, per a les prestacions econòmiques de la renda mínima d'inserció (RMI).

    Tercer. El crèdit de la partida 11.03.471.01, per a atendre el cost dels ajuts per a la reordenació i la reducció del temps de treball.

    Quart. El crèdit de la partida 11.03.440.01, per a atendre el cost del funcionament del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

    h) En la secció 12 (Departament de Justícia):

    Primer. El crèdit corresponent a l'aplicació pressupostària 12.03.228.02, en funció de les quanties que efectivament s'hagin de satisfer als ajuntaments en concepte de despeses dels dipòsits municipals de detinguts.

    Segon. El crèdit corresponent a l'aplicació pressupostària 12.05.228.01, en funció de la major despesa en comunicacions derivada de la supressió de franquícies postals i telegràfiques de les oficines judicials, fins a l'import traspassat, per aquest concepte, per l'Administració de l'Estat i de les despeses produïdes com a conseqüència de la posada en funcionament de nous òrgans judicials.

    Tercer. Els crèdits corresponents a les aplicacions pressupostàries 12.05.440.15 i 12.05.440.16, en funció del cost que es produeixi en els torns d'ofici d'advocats i procuradors, respectivament, determinat pels mòduls fixats per la Generalitat de Catalunya i pel nombre d'assumptes atesos.

    Quart. Els crèdits corresponents a les aplicacions pressupostàries 12.06.226.09, 12.06.261.03, 12.06.261.07 i 12.06.261.08, proporcionalment a l'augment net d'infants tutelats per imperatius legals i judicials, sempre que no superin els mòduls unitaris de cost de l'any 1998.

    i) En la secció 21 (Despeses diversos departaments):

    Primer. El crèdit 21.01.226.04, si mitjançant sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat i per les despeses jurídiques efectuades per la Direcció General del Patrimoni amb motiu de la gestió dels immobles.

    Segon. El crèdit 21.01.226.07, corresponent als honoraris dels liquidadors de districte hipotecari en funció de la recaptació efectiva i al premi de cobrament de tributs.

    Tercer. El crèdit 21.01.460.01, per un import igual al de les transferències de fons per a atendre les despeses generades pels serveis estatals que presta l'Ajuntament de Barcelona, consignats en els pressupostos generals de l'Estat.

    Quart. El crèdit 21.01.226.12, corresponent a les despeses derivades de la gestió de pagaments.

    Cinquè. El crèdit 21.03.610.01, fins a l'import dels censos que calgui constituir.

    Sisè. El crèdit 21.04.770.01, destinat al pagament de les obligacions derivades de menyscaptes en operacions de crèdit avalades per la Generalitat.

    Setè. Els crèdits 21.05.226.07 i 21.05.480.01, corresponents a les despeses electorals, en funció de la quantificació d'aquestes.

    Vuitè. El crèdit 21.08.460.01, en funció del finançament propi del Consell General d'Aran.

    j) En la secció 51 (Servei Català de la Salut): els crèdits de la partida 51.03.226.11, corresponent a les despeses derivades de la gestió de pagaments.

  6. En la secció 20 (Departament de Benestar Social), els crèdits que s'hagin d'ampliar a partir dels ingressos que es produeixin en la Tresoreria de la Generalitat provinents dels resultats de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat com a conseqüència dels beneficis obtinguts de la recaptació total, un cop deduïdes totes les despeses d'explotació, els premis i les altres despeses previstes en la Llei 5/1986, del 17 d'abril, de creació de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, modificada per la Llei 32/1991, del 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1992. L'import dels crèdits ampliats per aquest concepte s'ha de destinar al finançament d'inversions i de programes d'atenció social.

  7. En la secció 32 (Institut Català de la Salut), el crèdit 32.02.226.04, destinat al pagament de professionals que tenen encomanada la gestió de cobrament de l'assistència sanitària prestada a tercers, en la quantia necessària per a atendre l'import dels honoraris meritats en funció de les quantitats ingressades en el concepte 317.20, "Prestació dels serveis d'assistència sanitària", de l'estat d'ingressos de l'Institut Català de la Salut. En la mateixa secció 32, el crèdit, amb caràcter vinculant, de la partida 32.03.226.04, si mitjançant sentència judicial ferma o transacció es declaren responsabilitats pecuniàries que s'hagin d'imputar a l'Institut Català de la Salut.

  8. En la secció 51 (Servei Català de la Salut), els crèdits de l'aplicació 51.01.489.01, destinats al pagament de productes farmacèutics procedents de receptes mèdiques. La instrumentació de l'ampliació pot condicionar-se a la realització de reserves de crèdit en altres partides del pressupost del Servei Català de la Salut. En la mateixa secció 51 (Servei Català de la Salut), els crèdits, amb caràcter vinculant, de la partida 51.03.226.04, si mitjançant sentència judicial ferma o transacció es declaren responsabilitats pecuniàries que s'hagin d'imputar al Servei Català de la Salut.

  9. En l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, els crèdits consignats per a operacions corrents, i també els crèdits consignats en el capítol 6, "Inversions reals", en funció dels ingressos que, segons el que estableix l'article 7 de la Llei 5/1986, del 17 d'abril, de creació de la dita entitat, s'han de fixar mitjançant decret del Govern.

Article 8

Retencions de saldos pressupostaris

En funció de l'execució de l'estat d'ingressos, el Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, ha d'acordar la retenció de saldos pressupostaris corresponents a crèdits no vinculats a ingressos afectats dels departaments i les entitats del sector públic. L'import d'aquestes retencions no pot ésser superior a les ampliacions de crèdit autoritzades, d'acord amb l'article 7 d'aquesta Llei.

Article 9

Crèdits autoritzats a favor de les entitats autònomes

  1. L'import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències corrents a favor de les entitats autònomes i de les empreses públiques regulades per la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana, s'ha d'ajustar de manera que la liquidació de llurs pressupostos el 31 de desembre sigui equilibrada. Per a aconseguir aquest objectiu d'equilibri també poden aplicar-se les aportacions de capital a la compensació de pèrdues d'exercicis anteriors, amb l'acord previ del Govern.

  2. A fi de determinar les despeses que s'han de tenir en compte en la liquidació dels pressupostos de les entitats autònomes i de les empreses públiques, s'hi ha d'incloure l'import de les obligacions reconegudes per a operacions corrents.

  3. Si s'han lliurat fons en excés, s'han de minorar per l'import d'aquests els crèdits autoritzats a favor de les entitats autònomes i les empreses públiques en el pressupost per a l'exercici del 2000.

  4. Les transferències corrents a favor de societats i qualsevol altre tipus d'entitats el capital de les quals pertanyi majoritàriament a la Generalitat de Catalunya, a les seves entitats autònomes o als ens de dret públic, tenen la naturalesa de subvenció d'explotació en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, exceptuant les dotacions per a amortitzacions, provisions i variacions d'existències, i tenen la naturalesa de lliuraments a compte de futures operacions de capital per a la resta, sens perjudici de les normes que pugui dictar el conseller o consellera d'Economia i Finances, a proposta de la Intervenció General. Per a aplicar els lliuraments a l'ampliació de capital de les societats cal, en tot cas, l'acord previ del Govern.

  5. En el cas d'entitats que tinguin un contracte programa aprovat pel Govern, que reguli aquest tractament, s'ha de seguir el que disposi el contracte programa.

TíTOL II

Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública

Capítol I

Normes sobre gestió pressupostària

Article 10

Construcció i adquisició d'immobles

  1. El Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, pot autoritzar els departaments perquè adquireixin immobles per a substituir els que actualment ocupen en règim de lloguer o per a construir-hi nous edificis i, amb aquesta finalitat, pot acordar les modificacions pressupostàries que calguin.

  2. S'autoritza el Govern perquè, amb la finalitat d'instal·lar-hi o agrupar-hi dependències de la Generalitat o per al compliment d'altres finalitats d'interès públic, i amb càrrec als crèdits dels departaments afectats, pugui adquirir béns immobles i vincular-los al pagament d'una prestació periòdica en qualsevol de les modalitats regulades pel dret de cens en la legislació civil catalana, i pugui assumir, si cal, els compromisos previs que, sense comportar obligacions pecuniàries amb venciment anterior a l'adquisició definitiva dels drets, siguin adequats a aquesta finalitat, i, així mateix, se l'autoritza perquè formalitzi documentalment les prestacions corresponents en qualsevol de les formes admeses en dret.

  3. El Govern, amb referència als mateixos béns i per al compliment de les mateixes finalitats establertes per l'apartat 2, pot autoritzar la formalització de contractes d'arrendament financer immobiliari.

  4. S'ha de donar compte al Parlament de les adquisicions a què es refereixen els apartats 1, 2 i 3 i de les modalitats de finançament emprades en cada cas.

Article 11

Vinculació d'immobles

S'autoritza el Govern a vincular els béns immobles de la Generalitat, qualsevol que en sigui l'afectació, al pagament d'una prestació periòdica de les regulades en la legislació civil catalana sobre el dret de cens. El capital obtingut s'ha de destinar a finançar les operacions de capital pressupostades en aquesta Llei.

Article 12

Execució anticipada de projectes d'inversió

  1. El Govern, a proposta conjunta del Departament d'Economia i Finances i del Departament d'Ensenyament o del Departament de Cultura, pot autoritzar que aquests estableixin convenis de col·laboració amb les entitats locals que permetin l'execució anticipada de projectes de construccions escolars, de biblioteques, de teatres o de centres poliesportius inclosos en els plans corresponents.

  2. Les obres a què es refereix l'apartat 1 han d'ésser finançades i, si escau, adjudicades per les entitats locals. L'import d'aquestes obres ha d'ésser reintegrat en tot o en part per la Generalitat, d'acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel departament corresponent i d'acord amb els convenis signats amb cada entitat local.

  3. El Govern, a proposta conjunta del Departament d'Economia i Finances i del Departament de Sanitat i Seguretat Social o del Departament de Benestar Social, pot autoritzar que el Servei Català de la Salut o l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials estableixin convenis de col·laboració amb entitats locals i altres entitats titulars de centres sanitaris que prestin serveis per compte del Servei Català de la Salut o de centres de serveis socials de la Xarxa Bàsica de Serveis Socials que permetin l'execució anticipada de projectes d'inversió en infraestructura sanitària o social.

  4. Les inversions a què es refereix l'apartat 3 han d'ésser finançades i gestionades per les entitats esmentades sota la supervisió del Servei Català de la Salut o de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials. Aquest ha de reintegrar, en tot o en part, l'import d'aquestes inversions a les entitats que les facin, d'acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel Servei Català de la Salut o per l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i d'acord amb els convenis signats.

Article 13

Finançament del Programa d'inversions de les universitats

  1. El finançament del Programa d'inversions de les universitats catalanes es fa amb càrrec als crèdits per a despeses consignats per a aquesta finalitat en el pressupost de cada any de la Generalitat.

  2. Les obligacions derivades de l'apartat 1 es poden complir mitjançant la inversió directa de l'Administració, mitjançant transferències de capital a favor de les universitats o mitjançant subvencions per import de la càrrega financera per interès i amortització de les operacions de crèdit que el Govern els autoritzi per a l'execució del Programa.

  3. Excepcionalment, el Govern pot autoritzar les universitats a anticipar les inversions previstes en el Programa, mitjançant operacions de crèdit de les universitats. En aquest cas, les amortitzacions han d'ésser subvencionades pel pressupost de la Generalitat, que també pot afrontar, totalment o parcialment, els interessos.

  4. El Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances i, amb l'informe previ del Comissionat per a Universitats i Recerca, pot determinar la modificació, el refinançament i la substitució de les operacions d'endeutament de les universitats autoritzades pel Govern per a finançar inversions.

Article 14

Identificació dels projectes d'inversió

  1. Els projectes d'inversió inclosos en l'annex d'inversions reals s'identifiquen mitjançant el codi de projecte que tenen assignat, amb la finalitat d'establir-ne el seguiment pressupostari.

  2. Les modificacions dels programes d'inversió que impliquen l'inici de nous projectes requereixen l'assignació dels codis corresponents, d'acord amb el Departament d'Economia i Finances.

Article 15

Manaments de pagaments a justificar

Els lliuraments de fons per manaments de pagaments a justificar poden tenir el caràcter de renovables, d'acord amb les normes següents:

a) La renovació s'efectua per l'import justificat, de manera que la quantitat lliurada romangui fixa al llarg de l'exercici.

b) Abans del lliurament de fons, s'ha d'efectuar la retenció del crèdit en els conceptes pressupostaris per als quals se sol·licita, pel mateix import que el lliurat.

c) El règim de funcionament i els conceptes pressupostaris a càrrec dels quals es poden lliurar fons a justificar de caràcter renovable han d'ésser fixats per ordre del Departament d'Economia i Finances.

Article 16

Liquidació dels pressupostos i control financer

  1. Els organismes autònoms comercials, industrials i financers, les empreses públiques, estiguin constituïdes o no hi estiguin en forma de societat anònima, les universitats públiques finançades per la Generalitat i els patronats i els consorcis en els quals participa la Generalitat han de trametre a la Intervenció General de la Generalitat, abans del dia 30 d'abril de 1999, la liquidació del pressupost, els comptes anuals i la memòria de gestió de l'exercici anterior, i també han de trametre la mateixa documentació referida a les empreses en què participen. Sens perjudici del que estableix aquest apartat, la Sindicatura de Comptes ha de presentar anualment un informe de fiscalització al Parlament sobre les entitats esmentades quan llur pressupost anual superi els 25.000.000.000 de pessetes.

  2. El control de caràcter financer a què fa referència l'article 71 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, s'ha d'ajustar al pla anual que, per a cada exercici econòmic, ha d'aprovar el conseller o consellera d'Economia i Finances, a proposta de la Intervenció General. Les esmentades actuacions han de comprendre una auditoria financera i de regularitat a fi de comprovar que l'actuació de l'entitat s'ha ajustat a la legalitat vigent i a les directrius del Govern i del Departament d'Economia i Finances que hi siguin aplicables, i també que les transferències rebudes de la Generalitat s'han aplicat a les finalitats previstes; en cas contrari, poden proposar les mesures d'ajust i de compensació que siguin pertinents.

  3. Les entitats enumerades en l'apartat 1 poden establir òrgans de control economicofinancer intern propis. Corresponen a la Intervenció General de la Generalitat les funcions de coordinació, inspecció, assessorament i impuls dels esmentats òrgans.

Article 17

Comptabilitat dels organismes autònoms comercials, industrials i financers i de les entitats públiques

Els organismes autònoms comercials, industrials i financers, les entitats de dret públic que han d'ajustar llur activitat al dret privat i les entitats amb participació majoritària de la Generalitat, excepte les que estiguin constituïdes en forma de societat anònima, han d'ajustar llur comptabilitat al que disposen els corresponents plans parcials o especials que, de conformitat amb l'article 75.c del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, que aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovi la Intervenció General en desenvolupament del Pla general de comptabilitat pública, aprovat per l'Ordre del conseller d'Economia i Finances del 28 d'agost de 1996.

Capítol II

Normes sobre despesa pública

Article 18

Limitació de l'augment de la despesa

  1. Durant l'exercici del 1999 el Govern és obligat a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no proposa alhora els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l'especificació pressupostària corresponent.

  2. Durant l'exercici del 1999 el Govern és obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no es proposen alhora els recursos addicionals necessaris.

Article 19

Compromisos de despesa d'exercicis anteriors

  1. Les obligacions derivades de compromisos de despesa degudament adquirits per contractes de tracte successiu, relatius a compra de béns corrents i de serveis, en l'últim trimestre del 1998, pels departaments de la Generalitat i els organismes autònoms, es poden aplicar als crèdits del pressupost vigent.

  2. El Departament d'Economia i Finances, a proposta d'un altre departament, amb l'informe previ de l'interventor o interventora delegat respectiu, pot determinar els crèdits amb càrrec als quals s'imputa el pagament de les obligacions a què es refereix l'apartat 1, que han d'ésser els adequats a la naturalesa de la despesa segons l'estructura pressupostària.

  3. Pel que fa referència al Servei Català de la Salut i a les entitats gestores de la Seguretat Social, el Departament d'Economia i Finances pot autoritzar, a proposta dels directors respectius i amb l'informe previ de l'interventor o interventora delegat corresponent, l'aplicació als crèdits del pressupost vigent de les obligacions derivades de compromisos de despesa de l'exercici anterior.

Article 20

Recurrència de despeses en exercicis futurs

El Departament d'Economia i Finances ha d'emetre informe preceptiu sobre qualsevol disposició normativa de caràcter general que impliqui recurrència de despeses en exercicis pressupostaris futurs, especialment pel que fa a plantilles i a retribucions del personal dels diferents departaments i entitats.

Article 21

Comptabilització de compromisos anuals

  1. Durant el primer mes de l'exercici els departaments han d'efectuar l'autorització de despeses per l'import de l'anualitat de 1999, dels compromisos plurianuals de despesa, i per l'import dels contractes o els convenis d'abast anual relatius al funcionament dels serveis.

  2. El Departament d'Economia i Finances, amb l'informe previ de l'interventor o interventora delegat corresponent, pot efectuar reserva de crèdit de les quantitats a què fa referència l'apartat 1 fins que es materialitzi l'autorització de despesa corresponent.

TíTOL III

Despeses de personal

Capítol I

Retribucions del personal

Article 22

Àmbit d'aplicació de les normes sobre despeses de personal

Les disposicions incloses en aquest títol s'apliquen a tot el personal al servei de:

a) L'Administració de la Generalitat i les seves entitats autònomes de caràcter administratiu.

b) Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.

c) El Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

d) L'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió.

e) Les empreses a què fa referència l'article 4.2 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que percebin aportacions de qualsevol naturalesa amb càrrec als pressupostos públics o amb càrrec als pressupostos dels ens o societats participades per la Generalitat destinades a cobrir el dèficit d'explotació, llevat de les que disposin d'un contracte programa, si així ho determina expressament el Govern, amb l'informe previ dels departaments de la Presidència i d'Economia i Finances.

f) Les altres entitats públiques amb participació majoritària de la Generalitat.

g) Les universitats públiques catalanes.

Article 23

Retribucions del personal no laboral

  1. Per a l'exercici del 1999, les retribucions íntegres del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral, incloent-hi els alts càrrecs, experimenten un augment de l'1,8% respecte a les fixades per a l'exercici del 1998.

  2. El que estableix l'apartat 1 s'entén sens perjudici de l'adequació de les retribucions complementàries, si cal, per a assegurar que les assignades a cada lloc de treball mantenen la relació adequada amb el contingut d'especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l'informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances.

  3. Les retribucions que tenen caràcter d'absorbibles, la indemnització per residència i les indemnitzacions per raó de serveis es regeixen per llur normativa específica i pel que disposa aquesta Llei, i no experimenten cap increment respecte a les fixades per a l'exercici del 1998.

Article 24

Retribucions del personal funcionari

  1. Les retribucions a percebre el 1999 pels funcionaris, d'acord amb el sistema retributiu establert pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, són les següents:

    a) El sou i els triennis, segons el grup en què es classifiquen els cossos i les escales, referents a dotze mensualitats:

    Grup Sou Triennis A 1.896.300 72.828 B 1.609.440 58.260 C 1.199.724 43.728 D 980.988 29.208 E 895.560 21.900 b) Les pagues extraordinàries, que són dues l'any i s'acrediten els mesos de juny i desembre, per un import d'una mensualitat de sou i triennis. Si un funcionari ha prestat una jornada de treball reduïda durant els sis mesos anteriors als mesos de juny o desembre, l'import de la paga extraordinària ha d'ésser objecte de la reducció proporcional corresponent.

    c) L'import del complement de destinació corresponent a cadascun dels nivells dels llocs de treball, que és el següent, referit a dotze mensualitats:

    Nivell Pessetes Nivell Pessetes 30 1.665.132 15 562.764 29 1.493.604 14 524.184 28 1.430.784 13 485.568 27 1.367.952 12 446.952 26 1.200.108 11 408.396 25 1.064.760 10 369.792 24 1.001.940 9 350.520 23 939.144 8 331.164 22 876.300 7 311.916 21 813.588 6 292.596 20 755.760 5 273.288 19 717.132 4 244.380 18 678.540 3 215.472 17 639.924 2 186.528 16 601.380 1 157.644 d) L'import del complement específic, que s'incrementa d'un 1,8% respecte als aprovats per al 1998, sens perjudici del que estableix l'article 23.2.

    e) El complement de productivitat establert per l'article 103.1.c del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, que retribueix el rendiment especial, l'activitat i la dedicació extraordinàries, l'interès o la iniciativa amb què s'acompleixen les tasques inherents al lloc de treball, d'acord amb els crèdits pressupostaris assignats per cada departament a aquest efecte, i que es regeix per les normes següents:

    Primera. L'apreciació de la productivitat, als efectes del pagament d'aquest complement, s'ha de fer mitjançant una valoració individualitzada per a cada funcionari o funcionària dels factors especificats per l'article 103.1.c del Decret legislatiu 1/1997. Els complements de productivitat han d'ésser de coneixement públic per als altres funcionaris del departament o de l'organisme interessat, i se n'ha de donar coneixement, així mateix, als representants sindicals.

    Segona. Les quantitats assignades a complement de productivitat durant un període de temps determinat no poden originar drets individuals respecte a les valoracions o les apreciacions corresponents a períodes successius.

    Tercera. Cada departament ha de donar compte al departament competent en matèria de funció pública i al Departament d'Economia i Finances de la quantia dels complements i dels criteris de distribució aplicats.

    f) Les gratificacions per serveis extraordinaris, que han d'ésser concedides per cada departament o organisme autònom dins els crèdits assignats a aquesta finalitat. Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional i tan sols poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, i en cap cas no en pot ésser fixa la quantia ni periòdic el guany.

    g) Els complements personals transitoris reconeguts d'acord amb la disposició transitòria segona del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, que són absorbits, durant l'any 1999, d'acord amb les normes següents:

    Primera. De l'increment de retribucions de caràcter general que estableix l'article 23.1, només se'n computa, a l'efecte de l'absorció, el 50% corresponent a les retribucions complementàries; de qualsevol altra millora retributiva, incloent-hi les derivades de canvis de llocs de treball i els increments de les retribucions no compresos en l'increment general establert per l'article 23.1, el complement personal transitori n'absorbeix el 100%.

    Segona. En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de les retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s'ha d'imputar qualsevol millora retributiva.

    Tercera. No es consideren, a l'efecte de l'absorció del complement personal transitori, els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris ni el complement de productivitat regulat en la lletra e d'aquest apartat.

  2. El càlcul de les retribucions que s'hagin de liquidar normativament per dies s'ha d'efectuar tenint en compte el nombre de dies naturals del mes corresponent.

  3. Els funcionaris interins inclosos en l'àmbit d'aplicació del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, perceben el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupen la vacant, excloent-ne els triennis, i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupen, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera.

  4. El personal contractat administratiu comprès en la disposició transitòria tercera del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, fins que no conclogui el procés d'extinció regulat pel mateix Decret legislatiu, percep el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupa la plaça i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupa, excloent-ne els triennis i els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera.

  5. El personal al qual no siguin aplicables les retribucions fixades en l'apartat 1 d'aquest article percep per a l'exercici de 1999 un increment de l'1,8% sobre les retribucions de 1998.

  6. Les retribucions bàsiques i complementàries del personal que, d'acord amb les directrius que el Govern estableix en aquesta matèria, sol·liciti reducció de la seva jornada de treball s'han de reduir en la mateixa proporció del temps de jornada.

Article 25

Retribucions del personal laboral

  1. Per a l'exercici del 1999, la massa salarial del personal laboral no pot experimentar un augment global superior a l'1,8%, respecte a la corresponent per a l'exercici del 1998, en termes d'homogeneïtat per als dos períodes objecte de comparació.

  2. Per a procedir a determinar o modificar les condicions retributives del personal laboral dels ens indicats en els apartats a, b, c, d i e de l'article 22 cal l'informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances, d'acord amb els criteris següents:

    a) Es consideren determinació o modificació de les condicions retributives la signatura de convenis col·lectius, les revisions, les adhesions o les extensions d'aquests, l'aplicació dels convenis col·lectius d'àmbit sectorial i dels pactes de millores que modifiquin les condicions del personal laboral i la fixació de retribucions mitjançant contracte individual, si no són regulades mitjançant conveni col·lectiu.

    b) A l'efecte de l'emissió de l'informe corresponent, els departaments, els organismes autònoms i les entitats han de trametre el projecte de pacte o millora del conveni, proposta individual o projecte de conveni, abans que sigui signat, acompanyat d'una memòria amb la valoració de tots els aspectes econòmics i de llur incidència en exercicis futurs.

    c) L'informe a què fa referència l'apartat b ha d'ésser elaborat pel departament competent en matèria de funció pública i pel Departament d'Economia i Finances en el termini de quinze dies des de la recepció de la proposta o projecte.

  3. Són nuls de ple dret els acords adoptats en matèria de retribucions del personal laboral amb omissió del tràmit d'informe o en contra d'un informe desfavorable, i també els pactes que impliquin creixements salarials per a exercicis successius contraris al que determinin les futures lleis de pressupostos.

  4. No es poden autoritzar les despeses derivades de l'aplicació de les retribucions per al 1999 si no es compleixen els requisits establerts per aquest article.

Article 26

Adequació d'acords, convenis o pactes

No es pot signar cap acord, conveni o pacte en contravenció del que estableix aquesta Llei. Els acords, els convenis o els pactes ja signats que impliquin creixements retributius s'han d'adequar al que estableix aquesta Llei, i esdevenen així inaplicables les clàusules que siguin contràries al que estableixen els articles 23, 24 i 25 d'aquesta Llei, que s'hi oposin o que hi resultin incompatibles.

Article 27

Pensions

  1. Amb efectes des de l'1 de gener de 1999, la quantia de les pensions reconegudes pel Decret del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, sobre el personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939, s'incrementen l'1,8% en relació amb les de l'exercici del 1998.

  2. Les pensions atorgades a l'empara del Decret del 25 de febrer de 1980 i de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, en cessar, i als seus familiars, es regeixen per llur normativa específica.

  3. Els consellers de la Generalitat que deixin el càrrec durant l'any 1999 tenen dret a la pensió per un període màxim de divuit mesos. Tanmateix, deixen de percebre-la en el moment que obtenen una altra retribució amb càrrec a fons públics.

Capítol II

Altres disposicions en matèria de despeses de personal

Article 28

Limitació de l'augment de despeses de personal

  1. Durant l'exercici del 1999 no es poden tramitar expedients d'ampliació de plantilles ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d'unitats orgàniques si l'increment de la despesa pública que en deriva no es compensa mitjançant la reducció pel mateix import d'altres conceptes pressupostaris dels capítols de despeses corrents. Si l'ampliació i la creació de plantilles o la reestructuració d'unitats orgàniques deriven de l'entrada en funcionament de noves inversions, l'increment de la despesa resultant ha d'ésser finançat mitjançant la minoració dels crèdits per a inversions del departament o l'entitat que ho proposi. En qualsevol cas, no es poden minorar crèdits que tinguin la naturalesa d'ampliables.

  2. Els departaments i les entitats autònomes poden contractar temporalment personal laboral, d'acord amb la legislació vigent, per a executar obres i per a prestar serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en el pressupost i a càrrec d'aquest. La contractació del personal laboral s'ha de fer mitjançant els serveis d'ocupació, amb prioritat per als treballadors sense subsidi d'atur. Els departaments i les entitats autònomes han de comunicar trimestralment al departament competent en matèria de funció pública les contractacions que hi hagi hagut, i també llurs característiques. El departament competent en matèria de funció pública ha de donar compte de tota la informació referent a aquest personal a les centrals sindicals considerades més representatives.

Article 29

Oferta pública d'ocupació

  1. Per a l'exercici del 1999, l'oferta pública d'ocupació només pot incloure les places que el Govern, a proposta del departament competent en matèria de funció pública i amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, consideri necessàries per al funcionament dels serveis públics essencials.

  2. No obstant el que estableix l'apartat 1, el Govern pot aprovar una o diverses ofertes parcials d'ocupació pública de llocs de treball, dotats pressupostàriament i inclosos en les relacions de llocs de treball, que estiguin ocupats per interins o personal laboral temporal.

  3. El que disposen els apartats 1 i 2 s'ha de subjectar, en qualsevol cas, als límits que puguin ésser aplicables al conjunt de les administracions públiques en virtut de les disposicions estatals de caràcter bàsic en la matèria.

Article 30

Relacions de llocs de treball

Correspon al Govern, a proposta conjunta del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances, sens perjudici de les facultats de delegació fixades pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre:

a) L'assignació dels nivells dels complements de destinació i dels complements específics corresponents a nous llocs de treball de les relacions de llocs de treball.

b) Les modificacions produïdes per la variació del nombre de llocs i les modificacions del grup, del complement de destinació i del complement específic dels llocs de treball inclosos en les relacions inicials.

Article 31

Integració en el treball

  1. Per a complir els principis d'integració en el treball establerts per la Llei de l'Estat 13/1982, del 7 d'abril, d'integració social de minusvàlids, i pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, i amb la finalitat que el 2% de la plantilla orgànica de l'Administració de la Generalitat sigui cobert per persones amb disminució, es reserva un 3% de les places previstes en l'oferta pública d'ocupació.

  2. Les empreses públiques de la Generalitat han de reservar el 3%, com a mínim, de les noves contractacions previstes per a l'exercici pressupostari del 1999 perquè siguin cobertes per persones amb disminució.

TíTOL IV

Operacions financeres

Article 32

Avals

  1. La Generalitat pot prestar avals durant l'exercici del 1999 per a les operacions de crèdit interior o exterior que concertin les entitats o les empreses que s'indiquen i fins als imports que s'assenyalen:

    a) Gestió d'Infraestructures, SA: fins a 21.000.000.000 de pessetes.

    b) Regs de Catalunya, SA: fins a 300.000.000 de pessetes.

    c) Teatre Nacional de Catalunya, SA: fins a 850.000.000 de pessetes.

    d) Corporació Catalana de Ràdio i Televisió: fins a 1.113.000.000 de pessetes.

    e) Televisió de Catalunya, SA: fins a 6.464.000.000 de pessetes.

    f) Catalunya Ràdio, SRG, SA: fins a 2.352.000.000 de pessetes.

    g) Consorci de l'Auditori i l'Orquestra per a inversions: fins a 377.500.000 pessetes.

    h) Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya per a inversions: fins a 900.000.000 de pessetes.

    i) Autopista Terrassa-Manresa, SA: fins a 7.500.000.000 de pessetes.

    j) Fundació Privada Teatre Lliure per a inversions: fins a 700.000.000 de pessetes.

    k) Consorci d'Aigües de Tarragona: fins a 1.600.000.000 de pessetes.

  2. Els avals a què fa referència l'apartat 1 han d'ésser autoritzats pel Govern, a proposta conjunta del conseller o consellera d'Economia i Finances i del conseller o consellera del departament interessat per raó de la matèria, i han d'ésser signats pel conseller o consellera d'Economia i Finances o per l'autoritat en qui delegui expressament.

  3. El Govern pot determinar en cada cas el caràcter solidari o no solidari dels avals autoritzats.

  4. S'autoritza l'Institut Català de Finances perquè pugui prestar durant l'exercici de 1999 les garanties següents, tant en forma de primer aval com en forma de segon aval, sobre les operacions de crèdit concertades per empreses o entitats:

    a) En els termes que estableix la Llei de creació, fins a un import acumulat que com a màxim serà el que autoritza la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 1998. Això és, fins a un import total de 25.250.000.000 de pessetes.

    b) Per a l'exercici del 1999, el límit a què fa referència l'article 11.4 de la Llei 2/1985, de 14 de gener, és del 2,3% de la quantitat global autoritzada (580.750.000 pessetes). Excepcionalment, el Govern pot acordar d'augmentar aquest límit.

    c) Per a les operacions de crèdit destinades al finançament d'inversions i de despeses de reestructuració que concertin les entitats que, dins l'àmbit d'actuació del Servei Català de la Salut, tenen com a objectiu la gestió de serveis sanitaris, fins a un import total de 16.000.000.000 de pessetes.

    d) Per a finançar inversions en matèria d'assistència social fins a un import total de 2.650.000.000 de pessetes.

    e) Per a operacions de crèdit que concerti l'Hospital General de Catalunya, sempre que es mantingui el risc màxim a què es refereix l'article 31.4.d, de la Llei 14/1996, de 29 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 1996.

  5. S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari, en els termes que estableix la Llei 4/1984, del 24 de febrer, de creació de l'Institut, perquè avali operacions de crèdit fins a un import màxim de 400.000.000 de pessetes.

  6. Els instituts a què es refereixen els apartats 4 i 5 han de tenir necessàriament en compte, en els avals que puguin prestar, que en cap cas no s'han de fer càrrec dels interessos de demora produïts per l'incompliment d'obligacions dels avalats.

  7. En relació amb l'apartat 4, i pel que fa a les operacions de l'àmbit sanitari, el Govern, si escau, a proposta conjunta dels departaments d'Economia i de Sanitat i Seguretat Social, pot autoritzar el Servei Català de la Salut per a adoptar mesures amb la finalitat de garantir el compliment de les obligacions que derivin d'aquestes operacions de crèdit.

  8. El Departament d'Economia i Finances ha d'inspeccionar les inversions finançades amb crèdits avalats per la Generalitat per a comprovar-ne l'aplicació i la rendibilitat i ha d'instrumentar, si escau, les mesures correctores que siguin pertinents.

  9. S'autoritza el Govern per a concedir l'aval de la Generalitat a les operacions de crèdit formalitzades per les entitats de dret públic subjectes al dret privat i per la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, a l'empara de l'autorització continguda en l'article 33.

  10. El conseller o consellera d'Economia i Finances ha de trametre trimestralment a la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost del Parlament una memòria explicativa sobre la concessió d'avals i préstecs per l'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari, que ha d'incloure les característiques i el volum de les operacions realitzades, la incidència sectorial i territorial d'aquestes i els resultats de la gestió realitzada pels esmentats instituts.

Article 33

Operacions d'endeutament

  1. S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, emeti o contregui deute públic o faci ús de l'endeutament amb terminis de reemborsament superiors a l'any en qualsevol modalitat, tant en operacions a l'interior com a l'exterior, fins a un import màxim de 82.292.000.000 de pessetes; addicionalment, l'endeutament autoritzat el 1998 i no formalitzat el 31 de desembre d'aquest any es pot instrumentar el 1999. El Govern ha de fixar les característiques de l'endeutament i la forma de representació del deute públic.

  2. S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, modifiqui, refinanci i substitueixi les operacions d'endeutament de la Generalitat i de les seves entitats o empreses públiques, instrumentades en qualsevol de les modalitats que s'enumeren en l'article 16 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, i existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, amb novació del contracte o sense, per a obtenir un cost menor de la càrrega financera o prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat, dotar de major liquiditat les emissions en circulació o possibilitar l'emissió de nous tipus d'actius més adequats a les condicions actuals dels mercats financers. No obstant això, l'endeutament de la Generalitat, en qualsevol modalitat, també es pot refinançar, amb novació del contracte o sense, a fi d'obtenir una millor estructura del deute en circulació.

  3. En el cas de refinançament o substitució d'operacions d'endeutament amb un termini de reemborsament igual o inferior a un any, l'import màxim que es pot refinançar o substituir no pot ésser superior al deute viu existent en aquesta modalitat el 31 de desembre de 1998.

  4. En el cas de modificació, refinançament o substitució d'operacions de les entitats o les empreses públiques amb l'aval de la Generalitat, s'autoritza el Govern perquè atorgui novament l'aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament o la substitució que es produeixin.

  5. El límit d'endeutament viu per operacions d'endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any, referit en conseqüència tant a les disposades el 1998 com a les disposades el 1999, es manté en la quantitat resultant d'aplicar el percentatge establert per l'article 32.5 de la Llei 12/1994, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1995, incrementat del 3,5% sobre l'estat de despeses del pressupost.

  6. Addicionalment al límit assenyalat per l'apartat 5, i sense ultrapassar a fi d'exercici la xifra de tancament del precedent incrementada en un 6% del pressupost del Servei Català de la Salut pel 1999, es poden concertar operacions d'endeutament amb un termini de reemborsament igual o inferior a un any relacionades amb el lliurament de fons a la Generalitat de Catalunya procedents del finançament de l'assistència sanitària de la Seguretat Social.

  7. S'autoritza l'Institut Català de Finances perquè, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 83.600.000.000 pessetes, concerti durant el 1999 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l'Institut.

  8. S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari perquè, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament acumulat viu de 9.000.000.000 de pessetes, concerti durant el 1999 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l'Institut.

  9. S'autoritza l'Institut Català del Sòl perquè concerti durant el 1999 les operacions d'endeutament següents:

    a) Subscriure préstecs qualificats per a les actuacions de sòl residencial amb destinació preferent a habitatges de protecció oficial i habitatges a preu taxat programades per l'Institut Català del Sòl fins a un import nominal de 3.000.000.000 de pessetes. L'any 1999 es pot disposar d'un import nominal de 1.209.000.000 de pessetes, que corresponen a les disposicions pendents d'exercicis anteriors i també les pròpies de l'exercici 1999. Addicionalment, l'endeutament autoritzat per al 1998 i no formalitzat el 31 de desembre d'aquest any es pot instrumentar el 1999.

    b) Préstecs hipotecaris, fins a un import màxim de 15.000.000.000 de pessetes, per a finançar les obres de construcció que promogui. Aquest import correspon al total d'operacions a realitzar l'any 1999 per aquest concepte, del qual l'import a executar l'any 1999 és de 5.279.000.000 de pessetes.

    c) Línia de crèdit per un import de 400.000.000 de pessetes, per tal d'atendre necessitats transitòries derivades d'una operació destinada a finançar parcialment el pla d'habitatge, la qual consisteix en la cessió de crèdits de garantia hipotecària generats per l'alienació d'habitatges de promoció pública.

    d) Operacions d'endeutament de qualsevol modalitat, per refinançar parcialment l'endeutament formalitzat en anteriors exercicis per a afrontar l'adquisició i la urbanització de sòl, fins a un import màxim de 3.000.000.000 de pessetes.

  10. S'autoritza el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya perquè concerti durant l'any 1999 operacions d'endeutament a llarg termini, en qualsevol modalitat, per un import màxim de 2.400.000.000 de pessetes.

  11. S'autoritza la Junta de Sanejament perquè concerti durant el 1999 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, per un import de 7.525.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

  12. S'autoritza l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil a fer operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, per un import de 1.461.000.000 de pessetes, destinades a finançar operacions de capital i financeres d'aquest Institut.

  13. S'autoritza l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries perquè concerti durant el 1999 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, per un import de 100.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

  14. S'autoritza la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió perquè concerti durant l'any 1999 operacions d'endeutament, a llarg termini, per un import màxim de 14.193.000.000 de pessetes.

  15. S'autoritza l'Institut d'Assistència Sanitària perquè concerti durant l'any 1999 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 1.032.000.000 de pessetes destinades a operacions de capital.

  16. S'autoritza el Sistema d'Emergències Mèdiques, SA perquè concerti durant l'any 1999 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 125.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

  17. S'autoritza Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a concertar una operació de crèdit per a finançar inversions pròpies, fins a un import de 2.000.000.000 de pessetes, sense aval de la Generalitat de Catalunya en la qual pot subrogar-s'hi altri, amb l'autorització prèvia del Govern.

  18. Durant el mes següent a l'aprovació del pressupost, els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han de trametre al Departament d'Economia i Finances els projectes d'inversió previstos en llurs pressupostos respectius que es proposin finançar amb el producte de les operacions d'endeutament autoritzades per aquest article, i també el programa d'execució d'aquells.

  19. Els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han d'informar el Departament d'Economia i Finances de les disposicions que efectuïn de les operacions d'endeutament formalitzades, i també de l'aplicació d'aquestes.

  20. Les característiques de les operacions d'endeutament assenyalades per aquest article han d'ésser fixades pel Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, llevat de les característiques de les operacions a què fan referència els apartats 5 i 6, que poden ésser determinades per aquest mateix conseller o consellera.

  21. S'autoritza el Govern perquè acordi la transformació dels títols representatius del deute públic actualment en circulació en anotacions en compte, sempre que es respecti la resta de les característiques de l'emissió respectiva.

  22. El Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, pot establir les actuacions que s'han de dur a terme en el curs de l'exercici del 1999 encaminades a cobrir el risc de tipus d'interès i de tipus de canvi de les operacions d'endeutament existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, mitjançant la utilització dels diferents instruments financers de cobertura de risc existents als mercats. La contractació de les operacions concretes, dins el marc esmentat, correspon al conseller o consellera d'Economia i Finances, el qual pot delegar aquesta facultat en la Direcció General de Política Financera.

  23. S'autoritza el Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques, SA (CIMALSA) a fer operacions d'endeutament per un import màxim de 1.500.000.000 de pessetes.

Article 34

Informació del Govern al Parlament en matèria d'endeutament

El Govern ha de trametre al Parlament, amb periodicitat trimestral i dins els dos primers mesos del trimestre següent, la informació sobre l'evolució de l'endeutament, classificada en:

a) Crèdits i préstecs bancaris a llarg termini.

b) Emissions de deute a llarg termini.

c) Crèdits i préstecs a curt termini.

d) Emissions de deute a curt termini.

Article 35

Tramesa d'informació al Departament d'Economia i Finances

  1. Els organismes autònoms, les entitats públiques i les societats mercantils amb participació majoritària de la Generalitat han de trametre mensualment al Departament d'Economia i Finances un estat de llur situació financera, d'acord amb l'estructura que aquest determini.

  2. Correspon al Departament d'Economia i Finances de vetllar per la coordinació de la gestió de tresoreria dels organismes autònoms i les empreses de la Generalitat.

TíTOL V

Normes tributàries

Article 36

Desplegament de l'article 59.3 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya

Als efectes del càlcul del gravamen al qual estan sotmeses les empreses afectades per un pla especial de protecció civil, establert per l'article 59.3 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, i tenint en compte que el cost dels respectius plans especials de protecció civil és superior als límits fixats per l'apartat 2 del mateix article 59, s'estableix que la quota del gravamen per a les empreses de l'apartat 3 per a l'exercici 1999, d'acord amb el seu volum anual de facturació, s'ha d'ajustar a l'escala següent:

Quota Pessetes Facturació fins a 500.000.000 pessetes 1.000.000 Facturació de més de 500.000.000 pessetes i fins a 2.500.000 2.000.000.000 pessetes Facturació de més de 2.000.000.000 pessetes i fins a 5.000.000 5.000.000.000 pessetes Facturació de més de 5.000.000.000 pessetes 10.000.000 Article 37

Increment de tarifa de sanejament i cànon de sanejament

Durant l'any 1999, els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació, als efectes de determinació dels tipus d'increment de la tarifa de sanejament i el cànon de sanejament dins de cada pla zonal de sanejament, són els següents:

Zona A

Usos domèstics: 34,56 pta/m 3

Usos industrials: 43,41 pta/m 3

Matèries en suspensió (MES): 39,75 pta/kg

Matèries oxidables (MO): 79,52 pta/kg

Matèries inhibidores (MI): 795,19 pta/k-equitox

Sals solubles (SOL): 636,16 pta/Sm 3 /cm

Increment de temperatura (IT): 0,008420 pta/m 3 /ºc

Nitrogen orgànic i amoniacal (NK): 50,90 pta/kg

Fòsfor total (Pt): 101,80 pta/kg

Zona B

Usos domèstics: 31,35 pta/m 3

Usos industrials: 39,37 pta/m 3

Matèries en suspensió (MES): 39,75 pta/kg

Matèries oxidables (MO): 79,52 pta/kg

Matèries inhibidores (MI): 795,19 pta/k-equitox

Sals solubles (SOL): 636,16 pta/Sm 3 /cm

Increment de temperatura (IT): 0,008420 pta/m 3 /ºc

Nitrogen orgànic i amoniacal (NK): 50,90 pta/kg

Fòsfor total (Pt): 101,80 pta/kg

Aquests valors no inclouen l'impost sobre el valor afegit.

Article 38

Cànon d'infraestructura hidràulica

  1. En els supòsits d'utilització de l'aigua per a usos industrials, de conformitat amb l'article 11.4 de la Llei 5/1990, del 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya, la base imposable del cànon d'infraestructura hidràulica s'ha d'afectar dels coeficients següents, en funció del volum d'aigua utilitzada, de la seva procedència i del tipus d'ús:

    Volum d'aigua Coeficient Volum d'aigua procedent d'entitats subministradores

    Fins a 500.000 m3/any 0,75 De 500.001 a 5.000.000 m3/any 0,15 De 5.000.001 a 10.000.000 m3/any 0,015 Més de 10.000.000 m3/any 0,0015 Volum d'aigua procedent de captacions pròpies

    Fins a 50.000 m3/any 0,75 De 50.001 a 500.000 m3/any 0,4 De 500.001 a 5.000.000 m3/any 0,1 De 5.000.001 a 10.000.000 m3/any 0,01 Més de 10.000.000 m3/any 0,001 Ús de l'aigua

    Ús per generació d'energia hidroelèctrica 0 2. En els supòsits d'utilització o de consum d'aigua que procedeixi alhora de captacions pròpies i del proveïment efectuat per entitats subministradores amb un volum acumulat dins l'exercici superior a 500.000 metres cúbics, la quota del cànon no pot excedir l'import resultant d'aplicar el tipus de gravamen al volum acumulat que constitueix la base imposable afectat dels coeficients establerts per a l'aigua procedent d'entitats subministradores.

  2. Els tipus de gravamen aplicables per al cànon d'infraestructura hidràulica són:

    a) Per a usos industrials, 17,52 pta/m 3

    b) Per a usos domèstics, 16,54 pta/m 3

  3. El tipus de gravamen corresponent als usos domèstics de l'aigua per a tot el territori de Catalunya s'ha d'afectar dels següents coeficients de concentració demogràfica:

    Municipis Coeficient De fins a 400 habitants 0 De més de 400 habitants 1 5. Amb l'autorització prèvia del Govern de la Generalitat, la Junta d'Aigües pot, en nom de la Generalitat, cedir a terceres persones, totalment o parcialment, els drets de crèdit, presents o futurs, que puguin resultar de l'aplicació del cànon d'infraestructura hidràulica, o el producte d'aquests drets. En atenció al seu caràcter periòdic, no requereixen intervenció prèvia les transferències dels imports resultants de l'abonament dels crèdits cedits als cessionaris d'aquests. La Junta d'Aigües ha de destinar necessàriament les quantitats que percebi per aquestes cessions a la finalitat establerta per l'apartat 2 de l'article 7 de la Llei 5/1990, del 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya. Així mateix, la Junta d'Aigües pot assumir els compromisos plurianuals de despesa que resultin adequats dins les corresponents operacions de cessió.

  4. En el cas que, com a conseqüència de la desaparició del cànon d'infraestructura hidràulica o de la modificació del seu règim jurídic, es reduïssin les quantitats a percebre pels cessionaris del dret, la Generalitat ha d'adoptar, en els termes que a aquest efecte s'han de concretar en l'autorització a què fa referència l'apartat 5, les mesures necessàries per a garantir el restabliment dels cessionaris en la situació inicial, incloent-hi, si escau, l'abonament a aquests dels interessos de demora corresponent.

    TíTOL VI

    Participació dels ens locals en ingressos de l'Estat i de la Generalitat

Article 39

Participació en ingressos

  1. El Fons de cooperació local de Catalunya és integrat pels conceptes següents:

    a) La participació que correspon als ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat.

    b) La participació en els ingressos de la Generalitat per un import de 8.042.804.000 pessetes, de les quals 3.885.292.000 pessetes consignades en la partida 04.03.461.03, "Fons de cooperació local de Catalunya, consells comarcals", s'han de distribuir entre les comarques, i 4.157.512.000 pessetes, consignades en la partida 04.03.463.01, "Fons de cooperació local de Catalunya, ajuntaments", que s'han de distribuir entre els municipis de Catalunya.

  2. Les participacions en ingressos de l'Estat s'han de distribuir d'acord amb el que estableixen l'article 48.2 de l'Estatut d'autonomia i la normativa que hi sigui aplicable.

  3. Els crèdits consignats en la secció 19 (Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat) s'han d'ajustar, quant a llur quantia definitiva, al resultat de la distribució que se'n faci d'acord amb els criteris continguts en la normativa que hi sigui aplicable. La gestió pressupostària d'aquests crèdits ha d'ésser efectuada per la Direcció General de Pressupostos i Tresor.

  4. D'acord amb el que disposa la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran, s'estableix un percentatge de participació en els ingressos de la Generalitat a favor de la Vall d'Aran d'un 1,86% de l'aplicació pressupostària 04.03.461.03 del Departament de Governació. El 98,14% restant de la dita aplicació pressupostària s'ha de distribuir entre la resta de les comarques d'acord amb els criteris següents:

    a) Atenent el nombre d'habitants de la comarca:

    a.1) En funció de la població, agrupada per intervals:

    76.913.000 pessetes per a les comarques amb població superior a 75.000 habitants o una densitat de població superior a 100 habitants/km 2 .

    62.362.000 pessetes en els altres casos.

    a.2) En funció de la població comarcal: 381.761.285 pessetes.

    a.3) En funció de la població comarcal ponderada per la inversa de la renda comarcal: 381.761.285 pessetes.

    b) Atenent el principi de solidaritat interterritorial: 207.876.000 pessetes, distribuïdes en proporció directa a la superfície de cada comarca, i 85.229.000 pessetes, distribuïdes en funció del nombre de municipis de cada comarca, ponderant amb el factor 2 els municipis fins a 500 habitants, amb el factor 1,5 els compresos entre els 501 i els 2.000 habitants i amb el factor 1 la resta.

  5. L'aplicació 04.03.463.01 del pressupost del Departament de Governació, en concepte de participació dels municipis en els ingressos de la Generalitat, s'ha de distribuir:

    a) Al municipi de Barcelona, la quantitat de 519.689.000 pessetes.

    b) A la resta de municipis de Catalunya, la quantitat de 3.637.823.000 pessetes, d'acord amb l'aplicació dels criteris següents:

    b.1) 980.395.920 pessetes a repartir, com a quantitat fixa, en parts iguals entre tots els municipis.

    b.2) La resta de la dotació es reparteix de la manera següent:

    Primer. Atenent la major despesa associada al fet de la plurinuclearitat, 212.610.000 pessetes, distribuïdes entre els municipis de menys de 50.000 habitants amb nuclis de població diferenciats fora de l'entitat capital de municipi, i de la manera següent:

    106.305.000 pessetes en proporció al nombre de nuclis de població habitats, llevat dels existents a l'entitat capital de municipi.

    106.305.000 pessetes en proporció a la població en nuclis fora de l'entitat capital de municipi, amb un màxim de 1.000 habitants per nucli.

    Segon. Atenent la major despesa associada a la capitalitat comarcal, una quantitat fixa de 520.000 pessetes per a cada capital, i 32.360.440 pessetes, distribuïdes en proporció a la població comarcal fora de la capital. Terrassa i Sabadell es distribueixen la quantitat corresponent en funció de la seva població.

  6. Les dades de població i l'estructura de nuclis són les corresponents al padró del 1996.

    Disposicions addicionals

    Primera

    Parlament de Catalunya

  7. La Comissió de Govern Interior del Parlament ha d'incorporar els romanents de crèdit de la secció 01 del pressupost per al 1998 als mateixos capítols del pressupost per al 1999.

  8. Les dotacions pressupostàries de la secció 01 s'han de lliurar en ferm i periòdicament a nom del Parlament, a mesura que aquest les demani.

  9. La Comissió de Govern Interior del Parlament pot acordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció 01 sense limitacions, la qual cosa ha de fer avinent al Departament d'Economia i Finances.

    Segona

    Consell Consultiu

    Les dotacions de la secció 15 s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom del Consell Consultiu, el president o presidenta del qual és qui ordena els pagaments propis d'aquest organisme.

    Tercera

    Sindicatura de Comptes de Catalunya

  10. El Ple de la Sindicatura de Comptes ha d'incorporar els romanents de crèdit de la secció 18 del pressupost per al 1998 als mateixos capítols del pressupost per al 1999.

  11. Les dotacions pressupostàries de la secció 18 s'han de lliurar en ferm, i per quartes parts, a nom de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, el síndic major de la qual és l'ordenador dels pagaments propis d'aquest organisme.

  12. La Comissió de Govern de la Sindicatura de Comptes pot acordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció 18 amb les limitacions establertes per l'article 5.1, la qual cosa ha de fer avinent al Departament d'Economia i Finances.

    Quarta

    Pressupostos de les diputacions provincials

    Al pressupost de la Generalitat s'uneixen els pressupostos de les diputacions provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona corresponents a l'exercici del 1998.

    Cinquena

    Interès de demora

  13. Fins al 31 de desembre de 1999, l'interès legal del diner és el fixat per la Llei de pressupostos generals de l'Estat per al 1999.

  14. Fins al 31 de desembre de 1999, l'interès de demora aplicable a les quantitats degudes a les finances de la Generalitat és del 6,25%.

  15. En el supòsit que el tipus d'interès de la demora que estableixi la Llei de pressupostos generals de l'Estat per al 1999 difereixi de l'establert per l'apartat 2, s'autoritza el conseller o consellera d'Economia i Finances perquè procedeixi a l'ajust exacte d'aquest tipus d'interès.

    Sisena

    Romanents de crèdit

  16. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pot lliurar a l'Institut Català del Crèdit Agrari els romanents de crèdit de la partida 10.01.731.01, "Ajuts per a millorar les condicions econòmiques de les línies de foment", existents el 31 de desembre de 1998. L'Institut Català del Crèdit Agrari ha de destinar aquestes quantitats a cobrir el major cost derivat de garantir els seus préstecs amb societats de garantia i assegurances quan ho estimi convenient per raó de les característiques de determinades operacions actives i també a minorar el cost de les garanties acordades pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca dels préstecs atorgats per l'Institut Català del Crèdit Agrari.

  17. S'autoritza el Govern de la Generalitat perquè els romanents dels crèdits no utilitzats de les partides "Dotació ajuts menjar" i "Dotació fons d'acció social", del servei pressupostari competent en matèria de funció pública, s'incorporin a l'aplicació corresponent de l'exercici del 1999, per tal de donar compliment a les finalitats establertes en els acords sindicals, i també als projectes interdepartamentals en matèria de personal.

  18. S'autoritza el Govern a incorporar a l'exercici de 1999 els romanents de crèdit de l'exercici de 1998, corresponents a la Direcció General d'Universitats, per a afrontar despeses d'inversió.

    Setena

    No-liquidació o anul·lació i baixa de liquidacions

    S'autoritza el conseller o consellera d'Economia i Finances perquè pugui disposar la no-liquidació o, si escau, l'anul·lació i la baixa en la comptabilitat de totes les liquidacions de les quals resulten deutes inferiors a la quantia que es fixa com a insuficient per a cobrir el cost que l'exacció i la recaptació d'aquests comporten.

    Vuitena

    Sistema d'intercanvi electrònic de documents

  19. S'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè pugui establir la utilització d'un sistema d'intercanvi electrònic de documents amb els proveïdors de la Generalitat. Aquest sistema ha de permetre la substitució de documents impresos en paper per documents enregistrats en suport electrònic i la substitució dels sistemes d'autorització i control instrumentats mitjançant segells i diligències per autoritzacions i controls establerts per les mateixes aplicacions informàtiques, i també, o en substitució dels controls, validacions d'accés restringit o signatura electrònica.

  20. A l'efecte del que estableix l'apartat 1, el Departament d'Economia i Finances ha de determinar els casos en els quals el nou sistema és aplicable, i també els nous procediments administratius que la introducció d'aquestes tècniques permeti de modernitzar.

    Novena

    Informació sobre l'evolució del dèficit i de les desviacions pressupostàries

    Trimestralment, i conjuntament amb la tramesa de l'estat d'execució del pressupost a què es refereix l'article 79 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, s'ha d'enviar al Parlament informació sobre l'evolució del dèficit de la Generalitat i els seus organismes autònoms, amb l'anàlisi, si escau, de les desviacions que hi hagués en relació amb les previsions d'aquest pressupost.

    Desena

    Gestió tributària

  21. Els honoraris dels liquidadors de districte hipotecari meritats com a conseqüència de la seva intervenció en la gestió, la liquidació i la recaptació dels tributs cedits, i les quantitats convingudes en concepte de premi de cobrança per la recaptació d'ingressos públics de la Generalitat s'han de fer efectius per minoració de la quantia total de la recaptació dels tributs corresponents.

  22. Es faculta el conseller o consellera d'Economia i Finances perquè, mitjançant una ordre, determini i reguli els períodes i els procediments de liquidació dels honoraris o de les quantitats a què fa referència l'apartat 1.

    Onzena

    Tributació del joc

  23. Per tal de destinar les quantitats obtingudes del joc a compensar despeses sanitàries, s'autoritza el Govern per a acordar la cessió a tercers, qualsevol que sigui la seva modalitat, fins i tot per a la seva incorporació a un fons de titulació d'actius, dels ingressos presents o futurs que derivin de la tributació del joc i que hagi de percebre la Generalitat de Catalunya.

  24. En el cas de supressió o modificació del règim jurídic d'un o més tributs els rendiments dels quals se cedeixen, incloent-hi, pel que fa als de titularitat estatal, la modificació dels termes de la cessió o la supressió d'aquesta, i la modificació del règim jurídic substantiu, fiscal o administratiu del joc, s'han d'adaptar, en el cas que es produeixin perjudicis al fons o als fons, les mesures necessàries, i en especial les de caire pressupostari, per compensar-los, en un o més pagaments, de la totalitat dels perjudicis produïts, amb la finalitat de restablir-los a la situació inicial, fins i tot, si escau, amb l'abonament a aquests dels interessos de demora corresponents.

  25. S'autoritza el Govern a adoptar les mesures reglamentàries per al desenvolupament d'aquesta disposició i, en especial en relació amb l'exclusió de la fiscalització prèvia de les transferències dels ingressos al fons, a adoptar qualsevol tipus de compromís de pluriennalitat de la despesa que sigui necessari i la fixació del contingut dels contractes de cessió.

    Dotzena

    Despeses d'aval

    Els deutes derivats de les indemnitzacions per despeses d'aval, i els interessos que en derivin, es poden fer efectius per la via de la minoració d'ingressos en els termes que el Departament d'Economia i Finances determini.

    Tretzena

    Control financer permanent

  26. En els hospitals i altres centres sanitaris dependents de l'Institut Català de la Salut, la fiscalització prèvia de les despeses del capítol 2 del pressupost pot ésser substituïda pel control financer permanent a càrrec de la Intervenció General. La substitució s'ha de portar a terme de la forma que determini el Departament d'Economia i Finances. A aquests efectes, s'autoritza el conseller o consellera d'Economia i Finances perquè, a proposta de l'interventor o interventora general, desplegui aquest precepte i determini els centres a què s'ha d'aplicar i estableixi el procediment i la normativa reguladora necessaris.

  27. També es pot establir el control financer en la modalitat de permanent en les entitats sotmeses a control financer, d'acord amb l'article 71 del Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. Les entitats en les quals s'ha d'establir i les instruccions corresponents per a fer-lo efectiu s'han d'aprovar per resolució del conseller o consellera d'Economia i Finances a proposta de l'interventor o interventora general.

    Catorzena

    Alienació de béns immobles de la Generalitat

  28. Es faculta el Govern perquè, durant l'any 1999, pugui aprovar els expedients d'alienació de béns immobles de la Generalitat o de les seves entitats autònomes de valor pericial superior a 1.000.000.000 de pessetes la utilització dels quals no es consideri necessària. Així mateix, el Govern pot aprovar l'alienació directa de béns immobles qualsevol que en sigui el valor, que temporalment hagin de continuar utilitzant per a la prestació de serveis. El corresponent acord d'alienació d'aquests immobles pot autoritzar la formalització de contractes d'arrendament o arrendament financer d'aquests.

  29. Dels expedients d'alienació de béns immobles de valor superior a 2.000.000.000 de pessetes, se n'ha de donar compte al Parlament.

    Quinzena

    Adquisició o arrendament de locals o immobles i drets reals pel sistema de contractació directa

  30. Els organismes, les entitats autònomes o les empreses públiques de la Generalitat de Catalunya i les empreses en què la Generalitat participa majoritàriament que han d'adquirir per mitjà de qualsevol títol locals, immobles o drets reals o n'han de disposar com a arrendataris, ocupants o usuaris, pel sistema de contractació directa, han de trametre a la Direcció General del Patrimoni, prèviament a la formalització del contracte corresponent, una còpia íntegra de l'expedient de contractació per a l'emissió de l'informe favorable, que té el caràcter de vinculant. Els dits organismes, entitats o empreses han de procedir de la mateixa manera en qualsevol contracte o document de modificació o de substitució, total o parcial, o de resolució dels esmentats abans. Un cop signat, han de trametre a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat una còpia o una fotocòpia degudament compulsada del contracte o del document. Aquest informe no cal respecte a les adquisicions de béns per a empreses públiques amb la finalitat de retornar-les al tràfic jurídic privat, d'acord amb les funcions que tenen atribuïdes.

  31. El que estableix aquesta disposició s'aplica a totes les entitats, les empreses o les societats a què es refereix l'article 1.a i b de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, al Servei Català de la Salut, i, en general, a totes les entitats en les quals la participació directa o indirecta o la representació de la Generalitat de Catalunya és majoritària.

    Setzena

    Adequació i reforma en immobles destinats a ús administratiu

    Els projectes d'adequació per a la primera ocupació d'immobles destinats a ús administratiu i adscrits a serveis dels departaments de la Generalitat i els seus organismes autònoms, i també els d'obres de reforma dels ja ocupats, amb un pressupost de licitació superior a 50.000.000 de pessetes, han de comptar, per a llur execució, amb un informe favorable previ de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat, tant en els aspectes qualitatius com quantitatius, que té caràcter de vinculant i que ha d'ésser emès en el termini d'un mes a comptar de la data de la seva sol·licitud.

    Dissetena

    Contractes d'assegurances

  32. Tots els nous contractes d'assegurances duts a terme pels organismes autònoms de la Generalitat de Catalunya, per les empreses i les societats a què es refereix l'article 1.a i b de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, per la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, pel Servei Català de la Salut i per les entitats gestores de la Seguretat Social, inclòs l'Institut Català de la Salut, i, en general per les entitats en les quals la participació directa o indirecta o la representació de la Generalitat de Catalunya sigui majoritària han d'ésser objecte d'un informe favorable previ de la Direcció General del Patrimoni. Aquest informe, que té caràcter vinculant, ha d'ésser emès en el termini d'un mes.

  33. Per a l'emissió de l'informe a què fa referència l'apartat 1, que té per objecte el plec de prescripcions tècniques i, en especial, el pressupost de licitació, s'ha de trametre a la Direcció General del Patrimoni tot l'expedient, incloent-hi, si escau, els plecs de clàusules administratives particulars i els plecs de prescripcions tècniques, i també una còpia del contracte d'assegurances subscrit.

  34. Si es mantenen les mateixes condicions tècniques i econòmiques per a la renovació de contractes d'assegurances que ja tenen l'informe previ, aquest només s'ha de comunicar a la Direcció General del Patrimoni. En el cas que es modifiqui o variï alguna de les condicions del contracte d'assegurances, s'ha de sol·licitar el corresponent informe previ a l'esmentada Direcció General.

    Divuitena

    Cessions de domini en matèria de temps lliure

  35. S'autoritza el Govern a cedir, als ajuntaments on són situats, el domini dels béns immobles transferits a la Generalitat de Catalunya pel Reial decret 2688/80, del 4 de desembre, sobre transferències de serveis de l'Estat en matèria de l'Institut Social del Temps Lliure, quan la Generalitat de Catalunya o les seves entitats autònomes no considerin que calgui utilitzar-los, amb la tramitació prèvia establerta per la legislació patrimonial de la Generalitat de Catalunya. Les cessions de domini resten condicionades al compliment pel cessionari de l'obligació de destinar l'immoble a finalitats d'utilitat pública o d'interès social. L'incompliment d'aquesta condició comporta la resolució de la cessió, i els béns han de revertir en la Generalitat de Catalunya, la qual té dret a rebre, un cop feta la taxació pericial, el valor dels danys i el detriment experimentat per aquests.

  36. Es faculta el Departament d'Economia i Finances perquè, mitjançant la Direcció General del Patrimoni, faci els actes i formalitzi els documents necessaris per a fer efectives les cessions a què es refereix l'apartat 1.

    Dinovena

    Cessió de domini d'un terreny a l'Ajuntament de la Riba

  37. Es desafecta del domini públic de la Generalitat de Catalunya i es cedeix a l'Ajuntament de la Riba (Alt Camp) el domini del terreny d'acampada situat dins la major finca coneguda com Els Masets, al terme municipal de la Riba, inscrita al Registre de la Propietat de Valls, al tom 920, llibre 20, foli 112, finca 131. La superfície a cedir és, aproximadament, de 8.400 metres quadrats i, en cap cas, no pot ésser superior a 9.000 metres quadrats. El Departament de Cultura ha de determinar la superfície exacta del terreny i els seus límits, prèviament a la formalització de la cessió. La cessió s'efectua amb la condició que el terreny cedit sigui destinat a zona d'esbarjo i acampada i refugi de muntanya. Si el bé cedit no es destina a l'ús previst o deixa d'ésser destinat a finalitats d'utilitat pública o interès social, la cessió s'ha de considerar resolta i el bé ha de revertir a la Generalitat de Catalunya, la qual té dret a rebre, un cop feta la taxació pericial, el valor dels danys i del detriment experimentat per aquest.

  38. Es faculta el Departament d'Economia i Finances a formalitzar, mitjançant la Direcció General del Patrimoni, els documents necessaris, inclòs el de segregació, perquè la cessió a què es refereix l'apartat 1 esdevingui efectiva.

    Vintena

    Cessió de domini de diferents immobles al Consell General d'Aran

  39. Atès el Decret 292/1997, d'11 de novembre, de transferència de competències i serveis de la Generalitat de Catalunya al Consell General d'Aran en matèria de joventut, es desafecta del domini públic de la Generalitat de Catalunya i es cedeix al Consell General d'Aran el domini de la finca situada a Salardú, inscrita al Registre de la Propietat de Vielha, al tom 39, llibre 2, foli 151, finca 142, on hi ha instal·lada part de l'alberg Era Garona. Així mateix, es desafecta del domini públic de la Generalitat de Catalunya i es cedeix al Consell General d'Aran el domini de la finca situada a Les, coneguda com a habitatge del director de l'alberg Matacabós, inscrita al Registre de la Propietat de Vielha, al tom 445, llibre 29, foli 156, finca 1779.

  40. Es faculta el Departament d'Economia i Finances a formalitzar, mitjançant la Direcció General del Patrimoni, els documents necessaris perquè les cessions a què es refereix l'apartat 1 esdevinguin efectives.

    Vint-i-unena

    Modificacions dels concerts educatius

    S'autoritza el Departament d'Ensenyament a aprovar les modificacions dels concerts educatius necessàries per a aplicar els acords de centres en crisi i l'acord per a la implantació del nou sistema educatiu, signat amb les organitzacions patronals i sindicals representatives dels sectors de l'ensenyament privat i de l'educació especial.

    Vint-i-dosena

    Pressupostos de les universitats catalanes

    Prèviament a l'aprovació dels pressupostos de les universitats, el Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament de la Presidència ha d'elaborar la proposta de la despesa del personal funcionari docent i no docent, i la del personal contractat de les universitats que es financi amb càrrec al pressupost de la Generalitat, i l'ha d'elevar al Govern, amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, perquè l'autoritzi.

    Vint-i-tresena

    Convenis amb les administracions locals per al finançament de centres docents

    S'autoritza el conseller o consellera d'Ensenyament, amb l'informe previ vinculant del Departament d'Economia i Finances, a subscriure convenis d'abast plurianual amb les administracions locals per col·laborar en el sosteniment del funcionament ordinari de centres docents de titularitat d'aquestes administracions que imparteixin ensenyaments dels regulats per la Llei orgànica 1/1990, del 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu, o dels regulats per la Llei de l'Estat 14/1970, del 4 d'agost, general d'educació i finançament de la reforma educativa. Els esmentats convenis es regeixen per les clàusules que hi són incloses, les quals han de determinar-ne també el règim de seguiment i control.

    Vint-i-quatrena

    Fons de garantia per a l'establiment d'una línia especial de crèdit per a activitats de producció cinematogràfica

    S'autoritza el Govern per a ampliar, en funció de les disponibilitats pressupostàries i dels ingressos addicionals, en un màxim de 200.000.000 de pessetes, el fons de garantia constituït en entitats de crèdit en virtut de l'autorització continguda en la disposició addicional dotzena de la Llei 12/1994, de 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1995, i ampliat en virtut de les disposicions addicionals contingudes en les lleis de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per als exercicis 1996, 1997 i 1998.

    Vint-i-cinquena

    Afectació d'ingressos procedents de sancions en matèria de cinematografia

    Els ingressos procedents de les sancions en matèria de cinematografia s'afecten al foment de la cinematografia. Els ingressos afectats són objecte de generació de crèdits en les partides corresponents de la secció 07 (Departament de Cultura).

    Vint-i-sisena

    Cooperació al desenvolupament

    El Govern de la Generalitat ha de destinar un import total de 1.430.000.000 de pessetes a la cooperació al desenvolupament, que es desglossa de la manera següent:

    a) 630.000.000 de pessetes són consignats en la partida pressupostària 02.06.480.03.

    b) 1.000.000.000 de pessetes corresponen a accions a fer en els àmbits de la solidaritat internacional i de la cooperació al desenvolupament, ja sigui directament des de diversos departaments i organismes autònoms de la Generalitat de Catalunya, o bé mitjançant el suport a entitats que actuen en aquests àmbits; s'entén que hi és inclòs l'ajut als damnificats per les inundacions d'Amèrica Central. S'autoritza el Govern perquè habiliti les partides pressupostàries necessàries, tot compensant l'import d'aquestes dotacions amb la minoració d'altres crèdits pressupostaris, per a les actuacions que no tenen cabuda en les partides pressupostàries previstes pels diferents departaments.

    Vint-i-setena

    Pla director d'inversions locals

  41. Durant aquest exercici pressupostari, el Departament de Governació ha de redactar un informe sobre totes les partides d'aquest pressupost destinades a entitats locals, indicant en cada cas la finalitat, els criteris i els procediments d'assignació o de distribució als ens locals destinataris d'aquestes partides i l'òrgan responsable de llur gestió.

  42. L'informe a què fa referència l'apartat 1, juntament amb els altres elements d'informació que calguin, ha de servir de base per a l'elaboració del Pla director d'inversions locals.

    Vint-i-vuitena

    Programa de gestió dels residus municipals

    El Govern, dins les previsions pressupostàries per al 1999, ha de promoure la reducció de la producció de residus, la recollida separada de matèria orgànica i de fraccions reciclables i les plantes de tractament ecològic de la matèria orgànica, en el Programa de gestió dels residus municipals, de conformitat amb la Llei 6/1993 i amb la col·laboració dels ens locals.

    Vint-i-novena

    Generació de crèdits per a ingressos procedents de l'alienació de béns adquirits mitjançant expropiació forçosa

    D'acord amb l'article 44 del Decret legislatiu 9/94, del 13 de juliol, del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, els ingressos derivats dels expedients d'alienació i de cessió d'ús a títol onerós de béns adquirits mitjançant expropiació forçosa generen crèdits en els capítols d'operacions de capital del pressupost del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Aquests ingressos queden afectats a l'adquisició de terrenys necessaris per a l'execució d'infraestructures d'aquest Departament.

    Trentena

    Pla de recerca de la Generalitat de Catalunya 1997-2000

    En el marc del Pla de recerca de la Generalitat de Catalunya 1997-2000, i amb l'autorització prèvia del Govern de la Generalitat, es poden efectuar despeses d'abast plurianual per als programes de beques, ajuts i subvencions que s'hi incloguin.

    Trenta-unena

    Afectació d'ingressos procedents de sancions en matèria d'activitats extractives

    Els ingressos procedents de les sancions en matèria d'incompliment de les condicions de protecció del medi ambient en les activitats extractives s'afecten a la restauració de les activitats extractives finalitzades o abandonades. Els ingressos afectats són objecte de generació de crèdits en el pressupost de despesa de la secció 22 (Departament de Medi Ambient).

    Trenta-dosena

    Reequilibrament de Catalunya i atenció envers les comarques deprimides

    El Govern ha de vetllar perquè la gestió pressupostària garanteixi el compliment dels objectius del Pla territorial general pel que fa al reequilibrament de Catalunya i també l'atenció específica i coordinada dels diferents departaments envers les comarques deprimides.

    Trenta-tresena

    Règim d'autonomia econòmica de l'Escola de Sobrestants d'Obres Públiques

  43. Es faculta el Govern per a establir que l'Escola de Sobrestants d'Obres Públiques dependent del Departament de Política Territorial i Obres Públiques tingui règim d'autonomia econòmica.

  44. El règim d'autonomia econòmica a què es refereix l'apartat 1 té per objecte gestionar tots els ingressos obtinguts com a resultat de la gestió de l'Escola, i també les transferències de la Generalitat, de les altres administracions públiques o d'altres entitats.

  45. L'òrgan responsable de la gestió en règim d'autonomia econòmica de l'Escola ha de presentar anualment al Departament de Política Territorial i Obres Públiques la justificació dels ingressos i el compte de gestió econòmica, els quals queden a disposició de la Intervenció General, de la Sindicatura de Comptes i, si escau, del Tribunal de Comptes.

  46. Per decret del Govern s'ha de determinar la normativa que ha de regir la gestió de l'Escola de Sobrestants.

    Trenta-quatrena

    Finançament d'inversions per al foment de l'ocupació

  47. L'Institut Català de Finances pot incrementar la seva capacitat d'endeutament en un import màxim de 25.000.000.000 de pessetes, que s'ha d'aplicar a les actuacions incloses en el Pacte per a l'ocupació de Catalunya.

  48. L'Institut Català del Crèdit Agrari pot incrementar la seva capacitat d'endeutament en un import màxim de 2.500.000.000 de pessetes, que s'ha d'aplicar a les actuacions incloses en el Pacte per a l'ocupació de Catalunya.

  49. El Govern ha de potenciar el servei del Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarial (Cidem) dedicat a la mediació i a la recerca d'inversions privades a favor de les petites i mitjanes empreses.

    Trenta-cinquena

    Pagament a la bestreta de les pensions per cessament en l'activitat agrària

    S'autoritza el Govern de la Generalitat a pagar a la bestreta tot l'import de les pensions de cessament anticipat de l'activitat agrària, als efectes de pal·liar el retard del cofinançament procedent del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i del Fons europeu d'orientació de garantia agrícola (FEOGA-Garantia). Aquest pagament s'ha d'efectuar entre els dies 1 i 15 de cada mes.

    Trenta-sisena

    Règim d'autonomia econòmica del Centre de Mecanització Agrària

    Es faculta el Govern per a establir que el Centre de Mecanització Agrària, dependent del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, tingui règim d'autonomia econòmica, amb l'objecte de gestionar els ingressos obtinguts com a resultat de les seves pròpies activitats i també les transferències de la Generalitat, de les altres administracions públiques o d'altres entitats. Per decret del Govern, s'ha de determinar la normativa que ha de regir la gestió.

    Trenta-setena

    Afectació d'ingressos procedents de llicències de caça i pesca

    Els ingressos procedents de la recaptació de les taxes per a l'expedició de les llicències de caça i pesca s'afecten a la conservació d'aquests recursos i són objecte de generació de crèdits en les partides corresponents del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

    Trenta-vuitena

    Programa d'ajut a les famílies

    Dins les previsions pressupostàries, el Govern ha d'instrumentar un programa interdepartamental de suport a les unitats familiars.

    Trenta-novena

    Participació del Cidem en la Societat Catalana d'Iniciatives, SA

    S'autoritza el Cidem a participar en la Societat Catalana d'Iniciatives, SA quatre anys més a comptar del venciment de l'última pròrroga atorgada mitjançant la disposició addicional dotzena de la Llei de pressupostos de 1992. Aquesta nova pròrroga situa la finalització del termini de participació el dia 13 de març del 2000.

    Quarantena

    Gestió de les subvencions per adquisició d'habitatges de protecció oficial

  50. L'Institut Català del Sòl gestiona i abona directament les subvencions reconegudes pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques per mitjà dels Serveis Territorials d'Actuacions Concertades, Arquitectura i Habitatge als adquirents d'habitatges de protecció oficial i de preu taxat a l'empara del Decret 65/1996, de 23 de gener.

  51. S'autoritza l'Institut Català del Sòl perquè contracti durant l'any 1999 operacions d'endeutament amb l'Institut Català de Finances, per un import màxim de 7.500.000.000 de pessetes destinades a finançar els pagaments indicats en l'apartat 1.

  52. El Govern ha d'incloure en els pressupostos anuals les partides pressupostàries suficients per a transferir a l'Institut Català del Sòl l'import de les amortitzacions i els interessos meritats anualment per aquest endeutament.

    Quaranta-unena

    Finançament de la informatització de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra i de l'Administració de justícia

  53. S'autoritza el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya a subrogar-se en la posició jurídica del Centre Informàtic de la Generalitat de Catalunya, SA, en relació amb el crèdit sindicat que va concertar per un import de 4.175.000.000 de pessetes, destinat al finançament de les inversions corresponents a l'execució de la primera fase del projecte d'informatització de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra.

  54. S'autoritza el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya perquè durant l'any 1999 pugui contractar operacions d'endeutament per un import màxim de 1.864.000.000 de pessetes destinades al finançament de les inversions corresponents a l'execució de la segona fase del projecte d'informatització de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra.

  55. S'autoritza el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya perquè durant l'any 1999 pugui contractar operacions d'endeutament per un import màxim de 3.629.900.000 de pessetes destinades al finançament de l'execució del programa d'informatització de l'Administració de justícia.

    Quaranta-dosena

    Foment de l'ocupació

    El Govern de la Generalitat ha de fer les gestions oportunes a fi d'aconseguir, d'acord amb la normativa aplicable, que en el curs del primer semestre de l'exercici de 1999 es generin crèdits procedents del Fons social europeu i d'altres fons estatals en una quantitat suficient que, sumada a les partides que ja consten en el pressupost, permetin afrontar tots els compromisos establerts pel Pacte per a l'ocupació a Catalunya corresponents a l'any 1999.

    Quaranta-tresena

    No-aplicació de l'article 21.1 de la Llei 10/1997

    Per a l'exercici pressupostari de 1999, i en relació amb el període de càlcul corresponent a l'exercici pressupostari del 1998, no és aplicable el que determina la darrera frase de l'apartat 1 de l'article 21 de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció.

    Quaranta-quatrena

    Dotació del nou parc de bombers de l'Ametlla de Mar

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Governació, ha de consignar les dotacions necessàries per al nou parc de bombers de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), fins a un import màxim de 50.000.000 de pessetes.

    Quaranta-cinquena

    Construcció d'un institut d'ensenyament secundari a Sant Andreu de Llavaneres

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant Gestió d'Infraestructures, SA, ha d'iniciar les actuacions necessàries per a la construcció d'un institut d'ensenyament secundari al municipi de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), fins a un import màxim de 15.000.000 de pessetes.

    Quaranta-sisena

    Condicionament de la zona d'acampada del Campament dels Almogàvers, de la Riba

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Cultura, ha de destinar l'import de 8.000.000 de pessetes al condicionament de la zona d'acampada coneguda com el Campament dels Almogàvers, al municipi de la Riba (Alt Camp).

    Quaranta-setena

    Finançament de les obres del consultori mèdic de Sant Quintí de Mediona

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Sanitat i Seguretat Social, ha de finançar les obres del consultori mèdic del municipi de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), fins a un màxim de 19.000.000 de pessetes.

    Quaranta-vuitena

    Millora de la carretera d'Arbeca a Vilanova de Bellpuig

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha de fer les actuacions necessàries per a la millora de la carretera d'Arbeca (Garrigues) a Vilanova de Bellpuig (Pla d'Urgell), fins a un import màxim de 270.000.000 de pessetes.

    Quaranta-novena

    Execució de la primera fase de la construcció dels laterals de l'autopista A-19 a Badalona

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha d'executar la primera fase de la construcció dels laterals de l'autopista A-19 al seu pas per Badalona (Barcelonès), fins a un import màxim de 300.000.000 de pessetes.

    Cinquantena

    Construcció del port de Deltebre

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern ha de destinar, mitjançant el departament competent en la matèria, 70.000.000 de pessetes a la construcció del port de Deltebre (Baix Ebre).

    Cinquanta-unena

    Construcció del Centre Multimodal de Transports

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha de promoure la construcció del Centre Multimodal de Transports als termes municipals de Vilamalla i Figueres (Alt Empordà), fins a un import màxim de 4.000.000 de pessetes.

    Cinquanta-dosena

    Execució de la primera fase del desdoblament de la carretera C-260 entre Figueres i Roses

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha d'executar la primera fase del desdoblament de la carretera C-260 entre Figueres i Roses (Alt Empordà), fins a un import màxim de 895.000.000 de pessetes.

    Cinquanta-tresena

    Millores de la carretera C-250, a l'entrada de Girona

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha de fer millores a l'entrada a la ciutat de Girona, mitjançant un nou accés o un desdoblament traçat en el tram principal de la carretera C-250, al carrer de Sant Feliu, a la zona del cementiri, fins a un import màxim de 25.000.000 de pessetes.

    Cinquanta-quatrena

    Construcció de la ronda sud, a Igualada

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha de fer la construcció de l'anomenada ronda sud, al municipi d'Igualada (Anoia), fins a un import màxim de 40.000.000 de pessetes.

    Cinquanta-cinquena

    Execució de la tercera fase de la carretera LV-9224, a Lleida

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha d'executar la tercera fase de la carretera LV-9224 al municipi de Lleida (Segrià), fins a un import màxim de 100.000.000 de pessetes.

    Cinquanta-sisena

    Execució de la quarta fase de la carretera LV-9224, a Lleida

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha d'executar la quarta fase de la carretera LV-9224, la connexió amb la C-148, al municipi de Lleida (Segrià), fins a un import màxim de 10.000.000 de pessetes.

    Cinquanta-setena

    Rehabilitació del barri de l'estació de Sallent, a Manresa

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha de fer la rehabilitació del barri de l'estació de Sallent, al municipi de Manresa (Bages), fins a un import màxim de 10.000.000 de pessetes.

    Cinquanta-vuitena

    Construcció de la variant de la carretera T-204, a Montferri

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha d'executar la construcció de la variant de la carretera T-204, d'1,6 quilòmetres, al municipi de Montferri (Alt Camp), fins a un import màxim de 10.000.000 de pessetes.

    Cinquanta-novena

    Construcció del pont del riu Besòs, a Sant Adrià de Besòs

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha de fer les obres de construcció del pont sobre el riu Besòs, a l'avinguda Eduard Maristany amb el carrer Llull, a Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), fins a un import màxim de 300.000.000 de pessetes.

    Seixantena

    Instal·lació d'un semàfor a la carretera C-244, a Sant Quintí de Mediona

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha de fer la instal·lació del semàfor regulador del trànsit a la carretera C-244, l'antiga, al municipi de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), fins a un import màxim de 4.000.000 de pessetes.

    Seixanta-unena

    Millora del polígon industrial de Sant Vicenç de Castellet

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant Gestió d'Infraestructures, SA, ha de fer les actuacions necessàries per a la millora del polígon industrial de Sant Vicenç de Castellet (Bages), fins a un import màxim de 83.000.000 de pessetes.

    Seixanta-dosena

    Execució del projecte de canalització del barranc dels Caputxins a Tortosa

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha d'executar el projecte de canalització del barranc dels Caputxins al carrer Barcelona, al municipi de Tortosa (Baix Ebre), fins a un import màxim de 100.000.000 de pessetes.

    Seixanta-tresena

    Contractació d'una planta potabilitzadora d'aigua a Gimenells i el Pla de la Font

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern ha de promoure la contractació d'una planta potabilitzadora d'aigua al municipi de Gimenells i el Pla de la Font (Segrià), fins a un import màxim de 37.000.000 de pessetes.

    Seixanta-quatrena

    Construcció d'un palau de justícia a Gavà

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Justícia, ha d'iniciar les obres per a la construcció del palau de justícia de Gavà (Baix Llobregat), fins a un import màxim de 465.000.000 de pessetes.

    Seixanta-cinquena

    Millora urbanística del Centre Penitenciari Ponent

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern ha de promoure les actuacions necessàries per a la millora urbanística de la perifèria i de la infermeria del Centre Penitenciari Ponent, al municipi de Lleida (Segrià), fins a un import màxim de 23.000.000 de pessetes.

    Seixanta-sisena

    Elaboració d'estudis per a instal·lar una escola d'hoteleria i turisme a l'Alt Penedès

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, ha de promoure l'elaboració dels estudis per a instal·lar una escola d'hoteleria i turisme a l'Alt Penedès, fins a un import màxim de 4.000.000 de pessetes.

    Seixanta-setena

    Construcció d'una residència per a la gent gran a Sant Martí de Riucorb

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Benestar Social, ha d'iniciar, mitjançant conveni amb l'ajuntament de Sant Martí de Riucorb (Urgell), una residència per a la gent gran, per un import inicial de 10.000.000 de pessetes.

    Seixanta-vuitena

    Estudi sobre la xarxa d'autopistes i autovies

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern ha de fer les actuacions necessàries per a iniciar un estudi sobre:

    a) La xarxa d'autopistes i autovies del conjunt de l'Estat, inclosa Catalunya, que tingui en compte el preu dels peatges en cadascun dels trams i el flux de circulació d'aquestes, i les carreteres que es consideren alternatives.

    b) El repartiment territorial de les autovies i les autopistes dins els estats de la Unió Europea, les fórmules de finançament d'aquestes i els costos relatius del peatge.

    c) Les experiències prèvies de plans de rescat a Europa i la viabilitat d'aquests a Catalunya.

    Seixanta-novena

    Indumentària de bombers contra incendis amb productes químics

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Governació, ha de consignar les dotacions necessàries per a indumentària de bombers contra incendis amb productes químics.

    Setantena

    Material per a la prevenció d'accidents dels bombers

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Governació, ha de consignar les dotacions per a material per a la prevenció d'accidents dels bombers.

    Setanta-unena

    Adquisició de mobiliari i material per als parcs de bombers

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Governació, ha de consignar les dotacions necessàries per a adquirir mobiliari i material per als parcs de bombers.

    Setanta-dosena

    Conservació i reparació dels vehicles dels parcs de bombers

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Governació, ha de consignar les dotacions necessàries per a conservar i reparar els vehicles dels parcs de bombers.

    Setanta-tresena

    Conservació de la maquinària dels parcs de bombers

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Governació, ha de consignar les dotacions necessàries per a conservar la maquinària dels parcs de bombers.

    Setanta-quatrena

    Renovació dels vehicles dels parcs de bombers

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Governació, ha de consignar les dotacions necessàries per a renovar els vehicles dels parcs de bombers.

    Setanta-cinquena

    Formació dels bombers

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Governació, ha de consignar les dotacions necessàries per a formar els bombers.

    Setanta-sisena

    Prioritat per a les empreses de menys de sis treballadors en les operacions de préstec

    Dins el Pla per a l'ocupació, el Govern, mitjançant l'Institut Català de Finances, ha de donar prioritat, en les operacions de préstec, a les empreses de menys de sis treballadors.

    Setanta-setena

    Pla de riscos laborals

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern ha de prioritzar i desenvolupar el Pla de riscos laborals, aprovat pel Consell Català de Seguretat i Salut.

    Setanta-vuitena

    Cobriment de la Gran Via de Barcelona

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant Gestió d'Infraestructures, SA, ha de redactar el projecte tècnic per al cobriment de la Gran Via, el tram de la plaça de les Glòries a la Pau, a Barcelona.

    Setanta-novena

    Escola taller de turisme a Deltebre

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern ha de fer les actuacions necessàries conduents a posar en marxa una escola taller de turisme, al municipi de Deltebre (Baix Ebre).

    Vuitantena

    Aportació a les activitats dels programes de formació

    El Govern ha d'ampliar en un mínim de 3.000 milions de pessetes l'aportació a les activitats dels programes de formació d'acord amb el Pla nacional de formació i inserció professional, sempre que aquest import sigui superior a l'efectivament liquidat el 1998.

    Vuitanta-unena

    Escola taller per a rehabilitar l'antiga estació de Xerta

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern ha de fer les actuacions necessàries conduents a posar en marxa una escola taller amb la finalitat de rehabilitar l'antiga estació de Renfe del municipi de Xerta (Baix Ebre).

    Vuitanta-dosena

    Millores dels polígons industrials

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant l'Institut Català del Sòl, ha de fer millores dels polígons industrials de Catalunya.

    Vuitanta-tresena

    Projecte del Parc Natural de les Muntanyes de Prades

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern ha d'elaborar, per mitjà del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, el projecte del Parc Natural de les Muntanyes de Prades.

    Vuitanta-quatrena

    Elaboració d'un pla de pesca

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern ha d'elaborar un pla de pesca que reculli mesures de preservació del fons marí i dels recursos pesquers i estableixi les mesures necessàries per a avançar en l'ordenació del sector, amb l'objectiu d'assegurar una explotació sostenible dels recursos pesquers, tal com recull la Resolució 679/V, del Parlament, sobre l'orientació política general del Consell Executiu.

    Vuitanta-cinquena

    Programa integral d'atenció a la gent gran

    El Govern ha de presentar al Parlament un programa integral d'atenció a la gent gran, que integri els recursos dependents dels departaments de Sanitat i Seguretat Social i de Benestar Social.

    Vuitanta-sisena

    Pla d'energies renovables

    El Govern, dins les previsions pressupostàries per al 1999, ha de promoure un pla d'energies renovables, amb la finalitat de disminuir l'actual dependència que tenim a Catalunya de l'energia produïda per les centrals nuclears.

    Vuitanta-setena

    Millora del Centre d'Atenció Primària de Gavà

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Sanitat i Seguretat Social, ha de fer les actuacions necessàries per a millorar el Centre d'Atenció Primària del municipi de Gavà (Baix Llobregat).

    Vuitanta-vuitena

    Construcció d'un centre d'atenció primària a Viladecans

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Sanitat i Seguretat Social, ha de fer les actuacions necessàries per a construir un centre d'atenció primària al municipi de Viladecans (Baix Llobregat).

    Vuitanta-novena

    Construcció d'una planta depuradora d'aigües residuals a Almatret

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Medi Ambient, ha de fer les actuacions necessàries per a construir una planta depuradora d'aigües residuals al municipi d'Almatret (Segrià).

    Norantena

    Construcció d'una planta depuradora d'aigües residuals a Corbins

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Medi Ambient, ha de fer les actuacions necessàries per a construir una planta depuradora d'aigües residuals al municipi de Corbins (Segrià).

    Noranta-unena

    Construcció d'aules d'educació infantil al CEIP Maria Garcia Cabanas, a l'Aldea

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament d'Ensenyament, ha de fer les actuacions necessàries per a construir aules d'educació infantil al Centre d'Educació Infantil i Primària (CEIP) Maria Garcia Cabanas, al municipi de l'Aldea (Baix Ebre).

    Noranta-dosena

    Reforç del ferm de la carretera C-245, de Castelldefels a Sant Boi de Llobregat

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha de fer el reforç del ferm de la carretera C-245, des de Castelldefels a Sant Boi de Llobregat.

    Noranta-tresena

    Reforç del ferm de les carreteres GI-610, C-252 i GI-603

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha de fer el reforç del ferm de les carreteres GI-610, C-252 i GI-603, entre la N-II i Roses, a Capmany, a Sant Climent Sescebes, a Espolla i altres.

    Noranta-quatrena

    Construcció d'un pas elevat a la carretera C-249

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha de construir el pas elevat al camí Girona-Fornells, a la carretera C-249.

    Noranta-cinquena

    Millora de la carretera T-313, de Cambrils a Montbrió del Camp

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha de fer la millora de la carretera T-313, de Cambrils a Montbrió del Camp.

    Noranta-sisena

    Obres de millora de l'accés al port comercial de Palamós

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha de fer les obres de millora de l'accés al port comercial de Palamós (Baix Empordà), que són cofinançades entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Ports de la Generalitat i l'Ajuntament de Palamós.

    Noranta-setena

    Construcció d'un nou hospital geriàtric a Sant Feliu de Guíxols

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Benestar Social, ha de fer les actuacions necessàries per a construir un nou hospital geriàtric al municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

    Noranta-vuitena

    Obres en l'accés a Sabadell de l'autopista A-18

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha de redactar el projecte i iniciar les obres per al desdoblament d'entrada i sortida de l'autopista A-18 a Sabadell (Vallès Occidental).

    Noranta-novena

    Reparació del camí de Bellmunt a Montfar

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha de promoure l'ajut al Consell Comarcal de la Segarra per a reparar la xarxa veïnal i rural, al camí de Bellmunt a Montfar (Segarra).

    Centena

    Ampliació del Centre de Dia Laia González, de l'Hospitalet de Llobregat

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Benestar Social, ha d'iniciar les obres de l'ampliació de la residència geriàtrica i centre de dia Laia González, de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

    Cent unena

    Obres del casal Progrés, de l'Hospitalet de Llobregat

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Benestar Social, ha d'iniciar les obres del casal Progrés, de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

    Cent dosena

    Construcció d'habitatges tutelats a l'Hospitalet de Llobregat

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern ha de prioritzar, mitjançant Administració i Gestió, SA, la construcció d'habitatges tutelats dins la població de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

    Cent tresena

    Construcció d'un centre de dia per a la gent gran a la Barceloneta

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Benestar Social, ha de fer les actuacions necessàries per a construir un centre de dia per a la gent gran al barri de la Barceloneta, a Barcelona.

    Cent quatrena

    Obres d'urbanització per a construir pisos tutelats a Manresa

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Benestar Social, ha d'iniciar, en conveni amb l'Ajuntament de Manresa, les obres d'urbanització per a construir pisos tutelats a Manresa (Bages).

    Cent cinquena

    Construcció d'una residència de disminuïts a Manresa

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Benestar Social, ha d'iniciar, en conveni amb l'Ajuntament de Manresa, les obres per a construir una residència de disminuïts a Manresa (Bages).

    Cent sisena

    Construcció d'un pavelló poliesportiu al Vendrell

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Cultura, ha d'iniciar els tràmits per a construir un pavelló poliesportiu al Vendrell (Baix Penedès).

    Cent setena

    Remodelació de l'edifici de l'antic jutjat de Mataró

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, en conveni previ amb l'Ajuntament de Mataró, ha de promoure l'estudi de la remodelació de l'edifici de l'antic jutjat de Mataró (Maresme).

    Cent vuitena

    Construcció d'una piscina i d'equipaments a Aldover

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Cultura, ha d'iniciar el projecte per a la futura construcció d'una piscina i d'equipaments a Aldover (Baix Ebre).

    Cent novena

    Construcció d'un centre de dia al Poble-sec, a Barcelona

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Benestar Social, ha de promoure la construcció d'un centre de dia al barri del Poble-sec, de Barcelona, que s'ha d'incloure en el futur conveni de l'Ajuntament de Barcelona.

    Cent desena

    Reutilització de l'antic Hospital Ferrer i Sallés, a Sant Sadurní d'Anoia

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern ha d'iniciar les obres per a reutilitzar l'antic Hospital Ferrer i Sallés, al municipi de Sant Sadurní d'Anoia, com a residència assistida de gent gran.

    Cent onzena

    Manteniment dels serveis de caràcter social que presten els objectors de consciència

    El Govern ha d'elaborar al llarg de l'any 1999 un programa d'actuació destinat a assegurar el manteniment dels serveis de caràcter social que actualment presten els objectors de consciència.

    Cent dotzena

    Emplaçament del CAP Besòs, a Barcelona

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Servei Català de la Salut, ha de finançar les obres per a l'emplaçament del Centre d'Atenció Primària (CAP) Besòs, a la ciutat de Barcelona, i de l'equipament corresponent durant el bienni 1999-2000.

    Cent tretzena

    Construcció d'un CAP a Esparreguera

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Servei Català de la Salut, ha de promoure la construcció d'un centre d'atenció primària (CAP) al municipi d'Esparreguera (Baix Llobregat) i de l'equipament corresponent, durant el període 1999-2000.

    Cent catorzena

    Finançament per a la remodelació de l'Hospital de Sant Antoni Abat, de Vilanova i la Geltrú

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Sanitat i Seguretat Social, ha de promoure la signatura d'un conveni per a coadjuvar al finançament de la remodelació de l'Hospital de Sant Antoni Abat, de Vilanova i la Geltrú (Garraf).

    Cent quinzena

    Finançament de les obres del metro lleuger del Baix Llobregat

    El Govern ha de promoure les actuacions necessàries per a cercar el finançament públic i privat per a desenvolupar el projecte i iniciar les obres del metro lleuger del Baix Llobregat.

    Cent setzena

    Desenvolupament de la xarxa de distribució del canal Segarra-Garrigues

    En el període 1999-2001, el Pla economicofinancer de Regsa ha de fixar un mínim de 1.000 milions de pessetes per a desenvolupar la xarxa de distribució del canal Segarra-Garrigues.

    Cent dissetena

    Creació d'un consorci per a l'aeròdrom d'Alfés

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha d'impulsar la creació d'un consorci per a fer diverses actuacions a l'aeròdrom d'Alfés (Segrià).

    Cent divuitena

    Adequació de la travessera d'Ascó

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha de promoure les actuacions necessàries per a adequar la travessera d'Ascó (Ribera d'Ebre).

    Cent dinovena

    Desdoblament de la carretera C-1411

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant Gestió d'Infraestructures, SA, ha d'elaborar els projectes necessaris per al desdoblament de la carretera C-1411.

    Cent vintena

    Construcció d'una variant a Cardedeu

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha de promoure la redacció del projecte per a la construcció d'una carretera variant a Cardedeu (Vallès Oriental).

    Cent vint-i-unena

    Construcció de la variant sud a Lleida

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha de fer la construcció de la variant sud a Lleida (Segrià).

    Cent vint-i-dosena

    Desenvolupament de les àrees de rehabilitació integral de Lleida

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha de promoure el desenvolupament de les àrees de rehabilitació integral a Lleida (Segrià).

    Cent vint-i-tresena

    Obres del túnel de Montan de Tost, a Ribera d'Urgellet

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha de fer les obres del túnel de Montan de Tost, a la carretera C-1313, al municipi de Ribera d'Urgellet (Alt Urgell).

    Cent vint-i-quatrena

    Millora de la carretera de Solsona a Bassella

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant Gestió d'Infraestructures, SA, ha de fer les actuacions necessàries per a millorar la carretera de Solsona a Bassella (Alt Urgell).

    Cent vint-i-cinquena

    Reforma de Can Queralt, de Sant Andreu de Llavaneres

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern ha de promoure el projecte per a la reforma de Can Queralt, per a fer-hi activitats socioculturals, de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme).

    Cent vint-i-sisena

    Millora de la carretera C-246, a Vilanova i la Geltrú

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant Gestió d'Infraestructures, SA, ha de fer les actuacions necessàries per a millorar la carretera C-246 a Vilanova i la Geltrú.

    Cent vint-i-setena

    Fusió de les direccions generals de Medi Natural i de Patrimoni Natural

    El Govern ha de fer les modificacions pressupostàries necessàries per a fusionar en una única direcció general els serveis pressupostaris de Medi Natural i de Patrimoni Natural i adscriure la nova unitat orgànica al departament competent en la matèria.

    Cent vint-i-vuitena

    Tractament del mosquit al Baix Ebre i a Montsià

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre, ha de continuar fent les actuacions necessàries per al tractament del mosquit a la zona del Baix Ebre i el Montsià.

    Cent vint-i-novena

    Construcció d'una planta depuradora a Torregrossa

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Medi Ambient, ha de promoure la construcció d'una planta depuradora al municipi de Torregrossa (Pla d'Urgell), que s'ha d'executar en el període 1999-2000, amb un pressupost màxim de 380 milions de pessetes.

    Cent trentena

    Construcció dels nous jutjats a Igualada

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Justícia, ha de promoure la construcció dels nous jutjats al municipi d'Igualada (Anoia), en el bienni 1999-2000, amb la cessió prèvia dels terrenys per l'Ajuntament.

    Cent trenta-unena

    Adequació de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament d'Ensenyament, ha de consignar les dotacions necessàries per a adequar a les necessitats reals l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona.

    Cent trenta-dosena

    Construcció d'un col·lector al Poal

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha d'iniciar la construcció d'un col·lector des del Poal fins a la xarxa de la població de Castelldefels (Baix Llobregat).

    Cent trenta-tresena

    Funcionament dels parcs naturals

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern ha de destinar els recursos econòmics suficients per a garantir el funcionament dels parcs naturals de Catalunya d'acord amb criteris de superfície i extensió, segons la Resolució 679/V, del Parlament, sobre l'orientació política general del Consell Executiu.

    Cent trenta-quatrena

    Aplicació del Programa de residus domèstics

    El Govern ha d'establir, a proposta de la Junta de Residus, les actuacions concretes que deriven del Programa de residus domèstics, amb la prioritat de la minimització i la valorització, que estableix el Programa, i dins les previsions pressupostàries.

    Cent trenta-cinquena

    Aplicació del Programa de residus industrials especials

    El Govern ha d'establir, a proposta de la Junta de Residus, les actuacions concretes que deriven del Programa de residus industrials especials, amb la prioritat de la minimització i la valorització, que estableix el Programa, i dins les previsions pressupostàries.

    Cent trenta-sisena

    Pla de foment de la sostenibilitat a escala local

    El Govern ha de destinar, l'any 1999, dins les previsions pressupostàries del Departament de Medi Ambient, els recursos necessaris per a executar un pla de foment de la sostenibilitat a escala local, que afavoreixi la cooperació amb els ens locals que s'adhereixen a la Carta d'Aalborg i facin els processos per a elaborar les agendes 21 locals.

    Cent trenta-setena

    Incorporació del tractament biològic a les EDAR

    El Govern, per mitjà de la Junta de Sanejament, ha d'impulsar decididament la incorporació del tractament biològic a les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) de Catalunya, per a obtenir energia quan les condicions tècniques ho facin possible i en derivi un estalvi.

    Cent trenta-vuitena

    Col·locació de pantalles acústiques a l'Eix Transversal

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern ha de prosseguir la col·locació de pantalles acústiques a l'Eix Transversal.

    Cent trenta-novena

    Inici del tercer carril de l'autopista A-16 entre Sant Boi de Llobregat i Castelldefels

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha de redactar i aprovar el projecte per a iniciar el tercer carril de l'autopista A-16 entre Sant Boi de Llobregat i Castelldefels.

    Cent quarantena

    Conveni de col·laboració amb la Universitat de Vic

    El Govern, mitjançant el Comissionat d'Universitats, ha d'establir un conveni de col·laboració amb la Universitat de Vic per a diferents estudis de recerca.

    Cent quaranta-unena

    L'educació i la formació professional als centres penitenciaris

    El Govern, dins les previsions pressupostàries de la partida 12.03.228.02 (Departament de Justícia), ha de prioritzar les actuacions relatives a l'educació i la formació professional en els centres penitenciaris, per a possibilitar la rehabilitació i la reinserció social de les internes i els interns.

    Cent quaranta-dosena

    Aplicació de les conclusions del Llibre blanc sobre la justícia

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern ha d'incloure les dotacions necessàries per a aplicar les conclusions del Llibre blanc sobre la justícia a Catalunya, donant prioritat a la reforma de les oficines judicials.

    Cent quaranta-tresena

    Condicionament de l'edifici destinat a les entitats juvenils, a Berga

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Cultura, ha d'iniciar el condicionament de l'edifici destinat a les entitats juvenils, a Berga.

    Cent quaranta-quatrena

    Remodelació i rehabilitació del Casal de Joves, al Pla de la Font

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Cultura, ha d'iniciar la remodelació i la rehabilitació del Casal de Joves, al Pla de la Font (Segrià).

    Cent quaranta-cinquena

    Inici de les obres del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Cultura, ha de promoure les actuacions necessàries per a l'inici de les obres del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida (Segrià).

    Cent quaranta-sisena

    Manteniment i restauració de la Seu Vella de Lleida

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Cultura, ha de promoure les actuacions necessàries per a mantenir i restaurar la Seu Vella de Lleida (Segrià).

    Cent quaranta-setena

    Finalització de les obres del castell de Cubelles

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament de Cultura, ha de finalitzar les obres i equipar l'espai cultural cívic i d'esbarjo del castell de Cubelles (Garraf).

    Cent quaranta-vuitena

    Millora de les dotacions d'equipaments escolars de les aules de tecnologia i dels laboratoris

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern ha de promoure les actuacions necessàries per a millorar les dotacions d'equipaments escolars pel que fa a aules de tecnologia i laboratoris.

    Cent quaranta-novena

    Millora de les dotacions d'equipaments escolars d'ús professional

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern ha de promoure les actuacions necessàries per a millorar les dotacions d'equipaments escolars d'ús professional.

    Cent cinquantena

    Finalització de la segona fase del CEIP Josep M. Soler, de Montbrió del Camp

    Dins les previsions pressupostàries per al 1999, el Govern, mitjançant el Departament d'Ensenyament, ha de promoure, dins el bienni 1999-2000, la finalització de la segona fase del Centre d'Educació Infantil i Primària (CEIP) Josep M. Soler, de Montbrió del Camp (Baix Camp).

    Disposicions finals

    Primera

    Pròrroga de disposicions

    Es prorroga per a l'exercici del 1999 el contingut de la disposició addicional dissetena de la Llei 9/1990, del 16 de maig, de pressupost de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1990, relativa a la percepció de les pensions determinades per al personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939.

    Segona

    Adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives

    S'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè faci, en les seccions del pressupost de despeses de la Generalitat i de les seves entitats autònomes, les adaptacions tècniques que calguin, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les transferències de crèdits corresponents. Aquestes operacions no poden donar lloc en cap cas a un increment de crèdit dins el pressupost.

    Tercera

    Entrada en vigor

    Aquesta Llei entra en vigor el dia 1 de gener de 1999.

    Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

    Palau de la Generalitat, 29 de desembre de 1998

    Jordi Pujol

    President de la Generalitat de Catalunya

    Artur Mas i Gavarró

    Conseller d'Economia i Finances

    Annex

    a l'article 1.10 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1999

    Pressupost Pressupostos d'explotació de capital Empreses Recursos Dotacions Recursos Dotacions Catalana de Telecomunicacions. Societat

    Operadora de Xarxes, SA 4.615.156.000 4.615.156. 2.661.000.000 2.661.000.00 000 0 Agència de Patrocini i 95.000.000 95.000.000 40.000.000 40.000.000 Mecenatge, SA Teatre Nacional de 1.959.580.176 1.959.580. 45.000.000 45.000.000 Catalunya, SA 176 Turisme Juvenil de 1.386.000.000 1.386.000. 168.001.000 168.001.000 Catalunya, SA 000 Ferrocarrils de Muntanya 223.582.000 223.582.00 149.695.000 149.695.000 de Grans Pendents, SA 0 Túnels i Accessos de 3.037.111.000 3.037.111. 1.503.249.000 1.503.249.00 Barcelona, SAC 000 0 Gestió 4.800.531.000 4.800.531. 76.502.127.79 76.502.127.7 d'Infraestructures, SA 000 0 90 Regs de Catalunya, SA 575.000.000 575.000.00 7.726.876.000 7.726.876.00 0 0 Equacat, SA 163.900.000 163.900.00 35.800.000 35.800.000 0 Centre Integral de 1.738.062.600 1.738.062. 1.500.000.000 1.500.000.00 Mercaderies i Activitats 600 0 Logístiques, SA Túnel del Cadí, CESA 2.548.095.000 2.548.095. 268.014.000 268.014.000 000 Forestal Catalana, SA 1.232.000.000 1.232.000. 335.700.000 335.700.000 000 Promotora d'Exportacions 120.709.959 120.709.95 -- -- Catalanes, SA 9 Empresa de Prom.i 500.000.000 500.000.00 616.500.000 616.500.000 Localitz. Ind.de 0 Catalunya, SA Eficiència Energètica, SA 52.796.400 52.796.400 153.000.000 153.000.000 Administració, Promoció i 6.553.222.000 6.553.222. 65.396.978 65.396.978 Gestió, SA 000 Centre dIniciatives per a 291.150.000 291.150.00 4.800.000 4.800.000 la Producció Neta, SA 0 Energètica 13.788.035 13.788.035 60.000.000 60.000.000 d'Instal·lacions Sanitàries, SA Sistema d'Emergències 1.408.085.542 1.408.085. 125.000.000 125.000.000 Mèdiques, SA 542 (Vegeu annex al document PDF)

    (98.362.042)

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR