LLEI 32/1991, de 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 1992.

Els crèdits inicials i llur finançament

-1 S'aprova el Pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l'exercici del 1992, integrat pels estats de despeses i els estats d'ingressos de la Generalitat i dels següents ens que en depenen:

1. Les entitats autònomes de caràcter administratiu.

2. Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.

3. El Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

4. L'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió.

5. Les empreses a què fa referència l'article 42 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya.

   -2 En l'estat de despeses de la Generalitat de Catalunya es concedeixen els crèdits necessaris per al compliment de les seves obligacions, per un import de 1.308.858.612.104 pessetes. Els ingressos que hom estima que s'han de liquidar durant l'exercici importen 1.308.858.612.104 pessetes.

   -3 Els beneficis fiscals que afecten els tributs estatals el rendiment dels quals és cedit a la Generalitat de Catalunya s'estimen en 8.738.000.000 de pessetes.

   -4 En l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter administratiu, els crèdits concedits per atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 60.227.863.396 pessetes. Els drets que hom estima que han d'ésser liquidats per cada entitat autònoma de caràcter administratiu es detallen en els estats d'ingressos corresponents, per un import total de 60.227.863.396 pessetes.

   -5 En l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg, els crèdits concedits per atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 60.886.814.688 pessetes. Els recursos estimats per a les entitats autònomes de caràcter comercial industrial, financer o anàleg es detallen en l'estat d'ingressos corresponent, per un import total de 60.886.814.688 pessetes.

   -6 En l'estat de despeses del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, els crèdits concedits per atendre llurs obligacions sumen un import total, deduïdes les transferències internes del Servei Català de la Salut a l'Institut Català de la Salut, de 474.553.455.000 pessetes. Els drets econòmics que hom estima que aquests han de liquidar durant l'exercici importen 474.553.455.000 pessetes. Els crèdits consignats en els estats de despeses i els drets econòmics detallats en els estats d'ingressos inclouen els crèdits i els drets econòmics corresponents als serveis traspassats de la Seguretat Social, per un import total equilibrat entre tots dos estats de 437.131.399.000 pessetes.

   -7 En l'estat de despeses de l'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es concedeixen les dotacions necessàries per a atendre el desenvolupament de les seves activitats, per un import total de 16.002.000.000 pessetes, i els recursos s'estimen en 16.002.000.000 pessetes.

   -8 Els estats de despeses i d'ingressos de les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió s'aproven amb el detall següent:

1. Televisió de Catalunya, SA, per un import total de dotacions de 34.114.000.000 pessetes, i de recursos de 34.114.000.000 pessetes.

2. Emissores de la Generalitat-Catalunya Ràdio, Servei de Radiodifusió de la Generalitat, SA, per un import total de dotacions de 2.332.450.000 pessetes, i de recursos de 2.332.450.000 pessetes.

   -9 Les dotacions i els recursos estimats corresponents a les empreses de la Generalitat són els que s'especifiquen a continuació:

   EMPRESES DE LA GENERALITAT Dotacions Recursos -----------------------------------------------------------

   Ferrocarrils de la Generali- tat de Catalunya ............ 18.113.162.000 18.113.162.000

   Institut de Recerca i Tecno- logia Agroalimentàries ...... 1.612.734.050 1.612.734.050

   Laboratori General d'Assaigs i Investigacions ............ 2.000.000.000 2.000.000.000

   Centre d'Iniciatives per a la Reinserció .................. 470.000.000 470.000.000

   Institut d'Investigació Apli- cada de l'Automòbil ......... 3.816.723.000 3.816.723.000

   Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarials 2.114.500.000 2.114.500.000

   Centre d'Alt Rendiment Espor- tiu ......................... 1.176.230.000 1.176.230.000

   Institut Català d'Energia ... 691.000.000 691.000.000

   Ens d'Abastament d'Aigua .... 6.828.475.000 6.828.475.000

   Centre de Ressonància Magnè- tica de la Ciutat Sanitària de la Vall d'Hebron ......... 294.760.000 294.760.000

   Centre Informàtic de la Generalitat de Catalunya, SA 2.958.209.000 2.958.209.000

   Túnels i Accessos de Barce- lona, SAC ................... 10.093.700.000 10.093.700.000

   Administració, Promoció i Gestió, SA .................. 6.979.210.000 6.979.210.000

   Centre Divulgador de la Informàtica, SA ............. 359.000.000 359.000.000

   Promotora d'Exportacions Catalanes, SA ............... 63.585.000 63.585.000

   Agrícola Experimental, SA ... 14.100.000 14.100.000

   Forestal Catalana, SA ....... 1.367.000.000 1.367.000.000

   Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents, SA .......... 542.490.000 542.490.000

   Gestió d'Infrastructures, SA 15.928.000.000 15.928.000.000

   Regs de Catalunya, SA ....... 3.254.800.000 3.254.800.000

   Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, SA .............. 65.000.000 65.000.000

Vinculació de crèdits del pressupost de les entitats sanitàries i assistencials 1.

1. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses del Servei Català de la Salut, secció 51, tenen caràcter vinculant a nivell d'article, llevat el concepte 160, del capítol 1, "Quotes de la Seguretat Social", i el concepte 489, del capítol 4, "Farmàcia", en què la vinculació és a nivell de concepte.

2. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l'Institut Català de la Salut, secció 32, tenen caràcter vinculant a nivell d'article, llevat el concepte 160, del capítol 1, "Quotes de la Seguretat Social", en què la vinculació és a nivell de concepte.

3. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, seccions 41 i 42, tenen caràcter vinculant a nivell d'article, llevat el concepte 160, del capítol 1, "Quotes de la Seguretat Social", el concepte 262, del capítol 2, "Concerts sòcio-sanitaris", i el concepte 487, del capítol 4, "Prestacions socials", en què la vinculació és a nivell de concepte.

-2 Independentment del nivell de vinculació dels crèdits del pressupost de despeses, la classificació de les esmentades entitats per conceptes, i subconceptes, si escau, s'ha d'utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l'execució del pressupost.

Modificacions pressupostàries Les modificacions dels crèdits pressupostaris s'han d'ajustar al que disposa aquesta Llei i al que estableix sobre aquesta matèria la Llei de Finances Públiques de Catalunya, en aquells punts que no són modificats per aquesta Llei.

Transferències de crèdit

-1 Les transferències de crèdits no poden afectar, mitjançant minoracions, els crèdits que tenen la naturalesa d'ampliables, els crèdits nominatius, els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit concedits a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

-2 Correspon al Govern, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, d'autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'apartat 1, les modificacions pressupostàries següents:

1. Les transferències de crèdit entre els consignats en els diversos departaments i organismes autònoms.

2. L'habilitació de crèdits mitjançant la creació dels conceptes pressupostaris que siguin procedents, en el supòsit que en l'execució del Pressupost es plantegin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides; amb aquesta finalitat, s'han d'efectuar les transferències de crèdit oportunes per a compensar, per un import igual, la dotació dels nous conceptes.

   -3 El Govern, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, amb la sol·licitud prèvia del Conseller de Benestar Social, pot autoritzar transferències entre els crèdits consignats a favor de la secció 41 i la resta de les aplicacions pressupostàries de la secció 20, destinades a actuacions socials. Aquestes transferències no poden minorar els crèdits compromesos ni els afectats per ingressos finalistes, ni poden ampliar els destinats a retribucions del personal.

   -4 El Conseller d'Economia i Finances pot autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'apartat 1, transferències de crèdit entre els consignats en un mateix departament o organisme autònom, i també les transferències que afectin els crèdits destinats a despeses de personal que incideixen en un departament o un organisme autònom o en diversos.

   -5 Els titulars dels departaments i els presidents dels organismes autònoms poden autoritzar transferències, amb les limitacions establertes a l'article 42 de la Llei de Finances Públiques, entre els crèdits consignats en un mateix article del capítol 2 del Pressupost, "Despeses de béns corrents i de serveis", i del capítol 4, "Transferències corrents", tret dels destinats a subvencions nominatives. Un cop la transferència ha estat autoritzada, el departament o l'organisme autònom ha de remetre l'expedient al Departament d'Economia i Finances perquè formalitzi comptablement la modificació pressupostària.

   -6 Els interventors delegats en els diferents departaments i organismes autònoms han d'informar, prèviament a l'autorització, de les propostes de transferències de crèdit, sobre els punts següents:

1. Compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit.

2. Suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén de minorar.

3. Qualssevol altres que derivin de la legislació aplicable.

   -7 Si l'autorització de les transferències és competència dels titulars dels departaments o dels presidents dels organismes autònoms i l'informe de la Intervenció Delegada és desfavorable a la proposta de modificació pressupostària, s'ha de remetre l'expedient al Departament d'Economia i Finances perquè el Govern, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, adopti la resolució que consideri procedent.

Generació de crèdits

-1 S'han de generar en l'estat de despeses els crèdits necessaris per a atendre les obligacions derivades dels serveis que traspassin a la Generalitat altres administracions durant l'exercici del 1992. La quantia dels crèdits generats no pot ésser superior a l'import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.

-2 Igualment han de generar crèdits en l'estat de despeses les transferències de fons efectives amb càrrec als als Pressupostos Generals de l'Estat destinades a les corporacions locals per a finançar els dèficits provocats per la prestació de serveis que no corresponen a competències municipals, i també les corresponents a les despeses de capitalitat de l'Ajuntament de Barcelona.

-3 Els reintegraments motivats per la incapacitat laboral transitòria del personal que presta els seus serveis al Servei Català de la Salut, secció 51, a l'Institut Català de la Salut, secció 32, i a l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, secció 42, poden generar crèdit en el concepte 131 "personal laboral temporal" i en el subconcepte 160.01 "Seguretat Social" de tal forma que mantinguin l'adequada distribució per atendre les cotitzacions reglamentàries vigents.

-4 S'han de generar en l'estat de despeses del Servei Català de la Salut, secció 51, i de l'Institut Català de la Salut, secció 32, els crèdits necessaris per recollir les repercussions que tinguin en aquests les ampliacions dels crèdits de les transferències internes assignades en l'estat de despeses dels pressupostos del Departament de Sanitat i Seguretat Social i del Servei Català de la Salut, respectivament. La quantia dels crèdits generats no pot ésser superior a l'import de les ampliacions efectuades en les esmentades transferències internes.

Crèdits ampliables Es consideren crèdits ampliables fins a una suma igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals oportunes i, en tots els casos, donant-ne compte trimestralment al Parlament, els crèdits inclosos en el Pressupost de la Generalitat i en els dels ens públics aprovats per aquesta Llei, els quals es detallen a continuació:

-1 Amb aplicació a totes les seccions del Pressupost de la Generalitat i de les entitats autònomes i els ens públics:

1. Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb els preceptes en vigor, i també l'aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris públics de la Generalitat.

2. Els triennis derivats dels còmputs de temps de servei realment prestat a l'Administració pels funcionaris.

3. Els crèdits destinats al pagament del personal laboral, si requereixen un increment a conseqüència d'augments salarials disposats durant l'exercici o en exercicis anteriors, per modificacions del salari mínim interprofessional, o si és imposat amb caràcter general o per decisió judicial ferma.

4. Els crèdits destinats a l'assistència mèdico-farmacèutica corresponents als funcionaris adscrits en virtut del Reial Decret 1942/1979.

5. Els crèdits destinats a despeses de funcionament (capítol 2, "Despeses de béns corrents i de serveis") de serveis per als quals s'exigeixen taxes, exaccions parafiscals, cànons o preus; aquests crèdits poden ésser ampliats per la diferència entre la recaptació inicialment prevista entenent aquesta, si escau, com l'obtinguda el 1991, incrementada d'un 10% i l'efectivament ingressada.

6. Els crèdits corresponents a serveis traspassats, si, per aplicació de normes estatals, cal reconèixer obligacions addicionals a les previstes inicialment, per l'import de les transferències de fons que per compensar aquestes actuacions hagi de formalitzar l'Administració Central de l'Estat.

   -2 Amb aplicació a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg:

1. Els crèdits la quantia dels quals es determina en funció de recursos finalistes efectivament obtinguts.

2. Els crèdits que són necessaris, en els pressupostos de les entitats, com a conseqüència d'operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats siguin insuficients per a atendre les obligacions produïdes per aquestes operacions s'han d'ampliar els crèdits que per a aquestes entitats siguin consignats en les seccions corresponents del Pressupost de la Generalitat.

   -3 Amb aplicació a les seccions que s'indiquen:

1. En la secció 05 (Departament d'Economia i Finances), el crèdit corresponent a l'aplicació 05.01.226.04, si mitjançant sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat de Catalunya; el crèdit corresponent als honoraris dels liquidadors de districte hipotecari (aplicació 05.01.226.09), en funció de la recaptació efectiva; el crèdit consignat a l'aplicació 05.01.226.11 fins a l'import necessari per a atendre el pagament dels interessos de demora resultants de la devolució d'ingressos tributaris i per a atendre el pagament de les retribucions del perit tercer en les taxacions pericials contradictòries, en els termes que determina la Llei General Tributària; el crèdit corresponent a l'aplicació 05.01.460.01, per un import igual al de les transferències de fons per a atendre les despeses generades pels serveis estatals que presta l'Ajuntament de Barcelona, consignats en els Pressupostos Generals de l'Estat; el crèdit destinat a atendre les necessitats derivades del possible desenvolupament de l'article 15 de la Llei 1/1985, del 14 de gener (aplicació 05.02.480.01).

2. En la secció 06 (Departament d'Ensenyament), el crèdit corresponent a l'aplicació 06.04.480.01, en funció dels ajustaments dels percentatges de participació establerts en la Resolució del Ministeri d'Educació i Ciència de l'11 d'abril de 1986.

3. En la secció 09 (Departament de Política Territorial i Obres Públiques) i en la secció 20 (Departament de Benestar Social), els crèdits destinats a atendre les obligacions derivades de les patologies dels habitatges en funció del conveni amb l'Administració Central de l'Estat.

4. En la secció 10 (Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca), el crèdit corresponent a l'aplicació 10.02.771.01, en funció de les necessitats provinents de l'aplicació del Reglament de l'Estat sobre epizoòties, i concretament per a atendre els costos del sacrifici de bestiar i completar, en la mateixa quantia tramesa per a aquest concepte, els recursos que transfereix el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació; l'aplicació 10.03.771.01, en funció de les necessitats provinents de l'aplicació del Reglament de la Comunitat Econòmica Europea número 2328/1991, de 15 de juliol, quant als ajuts reemborsables pel FEOGA Orientació; les aplicacions 10.03.760.02, 10.03.770.02 i 10.03.780.02 corresponents a la mateixa finalitat aplicada segons la naturalesa jurídica del perceptor, en funció de les necessitats derivades de l'execució de les mesures adreçades al desenvolupament rural incloses en programes d'actuació en zones de muntanya i desfavorides; el crèdit corresponent a l'aplicació 10.03.771.02, segons les necessitats provinents en matèria de modernització de l'empresa agrària, i el crèdit corresponent a l'aplicació 10.05.771.01, segons les necessitats provinents en matèria de modernització i reestructuració de la flota pesquera.

5. En la secció 11 (Departament de Treball), el crèdit corresponent a l'aplicació 11.04.470.01, pel cost de les accions que, dins els diferents objectius, siguin aprovades pel Fons Social Europeu.

6. En la secció 11 (Departament de Treball), en la secció 20 (Departament de Benestar Social) i en la secció 41 (Institut Català d'Assistència i Serveis Socials), les aplicacions pressupostàries corresponents a la renda mínima d'inserció.

7. En la secció 12 (Departament de Justícia), el crèdit corresponent a l'aplicació 12.03.228.02 proporcionalment a l'augment dels reclusos que es produeixi des de l'1 de gener de 1992.

8. En la secció 13 (Departament d'Indústria i Energia), els crèdits destinats a subvencions de les empreses acollides a la ZUR del cinturó industrial de Barcelona, en funció de les necessitats provinents de l'aplicació de la Llei de l'Estat 27/1984, del 26 de juliol, de Reconversió i Reindustrialització, i concretament de les previsions de l'article 5.1 del Reial Decret 914/1985, del 8 de maig, i del Decret de la Generalitat 145/1987, del 9 d'abril, i dins els límits que en aquest s'estableixen, ampliable fins al límit de 1.600 milions de pessetes.

9. En la secció 16 (Classes Passives), els crèdits relatius a obligacions de classes passives.

10. En la secció 17 (Deute Públic), els crèdits que es destinen al pagament d'interessos, a l'amortització de principal i a les despeses derivades del deute, considerant aquest en els termes de l'article 16 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya. Si cal, s'han de generar els crèdits oportuns per a atendre les obligacions, i els pagaments s'han d'aplicar, sigui quin sigui el venciment a què corresponen, als crèdits respectius de l'exercici econòmic del 1992.

11. En la secció 20 (Departament de Benestar Social), servei 01 (Gabinet del Conseller i Secretaria General), els crèdits destinats a transferències corrents i transferències de capital a famílies i institucions sense finalitat de lucre en funció dels ingressos de la Tresoreria de la Generalitat provinents de la recaptació obtinguda per la venda, feta pels disminuïts, dels jocs gestionats per l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes; els crèdits destinats a atendre les despeses de manteniment dels centres d'acolliment d'infants de la Direcció General d'Atenció a la Infància.

12. En la secció 21 (Despeses diversos departaments), el crèdit corresponent a l'aplicació 21.02.123.01, en funció de les obligacions que derivin de la Disposició Addicional Onzena d'aquesta Llei i de la resta de normativa vigent; el crèdit destinat al pagament de les obligacions derivades de menyscaptes en operacions de crèdit avalades per la Generalitat de Catalunya (aplicació 21.04.770.01) i el crèdit corresponent al servei 05 de la secció 21, "Despeses electorals", en funció de la quantificació d'aquestes, un cop hagi finalitzat el procés electoral, l'òrgan gestor del qual és el Departament de Governació.

13. En la secció 51 (Servei Català de la Salut), els crèdits destinats al pagament de productes farmacèutics procedents de receptes mèdiques.

14. Els crèdits compresos en el pressupost del Servei Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, seccions 51 i 42, respectivament, poden ésser ampliats amb l'informe favorable previ del Departament d'Economia i Finances, en el cas que les assignacions de crèdit i les transferències monetàries formalitzades per la Seguretat Social, corresponents a la participació en el Pressupost de l'INSALUD i de l'INSERSO, superin l'avaluació que es fa en el pressupost d'ingressos de les esmentades seccions 51 i 42.

15. En els organismes autònoms Institut Català del Crèdit Agrari i Institut Català de Finances, les aplicacions pressupostàries corresponents al pagament d'interessos i d'amortització de les operacions de crèdits que l'article 39 autoritza que siguin formalitzades per l'Institut Català del Crèdit Agrari i l'Institut Català de Finances, i a les obligacions derivades de menyscaptes en operacions de crèdit avalades per aquests instituts.

16. Els crèdits consignats per a operacions corrents, i també els crèdits consignats en el capítol 6, "Inversions reals", de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, en funció dels ingressos que, segons el que estableix la Disposició Addicional Quinzena d'aquesta Llei, que modifica l'article 7 de la Llei 5/1986, de 17 d'abril, s'han de fixar mitjançant decret del Govern.

17. A la Junta de Sanejament, els crèdits modulats en funció dels ingressos de dret públic específics recaptats, segons el que disposa la Llei 19/1991.

    -4 En els pressupostos de les entitats gestores de la Seguretat Social, els crèdits que tenen la naturalesa d'ampliables, d'acord amb la legislació estatal.

Crèdits autoritzats a favor de les entitats autònomes

-1 L'import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències corrents a favor de les entitats autònomes i de les empreses públiques regulades per la Llei 4/1985, del 29 de març, s'ha d'ajustar de manera que la liquidació de llurs pressupostos el 31 de desembre sigui equilibrada.

-2 A fi de determinar les despeses que s'han de tenir en compte en la liquidació, s'hi ha d'incloure l'import de les obligacions reconegudes per a operacions corrents.

-3 Si s'han lliurat fons en excés, s'han de minorar per l'import d'aquests els crèdits autoritzats a favor de les entitats abans esmentades en el Pressupost de l'exercici del 1993.

-4 Les transferències corrents a favor de societats el capital de les quals pertany íntegrament a la Generalitat, a les seves entitats autònomes o als ens de dret públic tenen la naturalesa de subvenció d'explotació, en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, i de lliurament a compte de futures operacions de capital per a la resta. Per a l'aplicació dels lliuraments a l'ampliació de capital de les societats cal, en tot cas, l'acord previ del Govern.

Capítol II Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública

Contractació directa d'inversions

-1 El Govern pot autoritzar, a proposta dels departaments interessats, la contractació directa de tots els projectes d'obres que s'iniciïn durant l'exercici del 1992, amb càrrec als pressupostos dels departaments respectius i de llurs entitats autònomes, sempre que llur pressupost d'execució sigui inferior a 75 milions de pessetes.

-2 Les condicions tècniques, financeres i administratives de l'obra a executar han d'ésser anunciades prèviament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici del compliment de les normes de contractació que s'hi hagin d'aplicar.

Contractes menors Els contractes d'obres, de subministraments, d'assistència tècnica i de treballs específics i concrets no habituals l'import dels quals no excedeixi el milió de pessetes tenen la consideració de contractes menors i es poden tramitar mitjançant factura conformada, amb proposta raonada i certificat d'existència de crèdit previs.

Expedients simplificats

-1 Els contractes d'obres, de subministraments, d'assistència tècnica i de treballs específics i concrets no habituals d'import superior a 1 milió de pessetes i fins a 3 milions de pessetes poden tramitar-se mitjançant un expedient simplificat sumari, en què s'han d'incloure com a mínim els documents següents: Una memòria valorada on han de figurar les condicions d'execució. L'informe de l'oficina de supervisió de projectes, si es tracta d'obres. El certificat d'existència de crèdit. L'informe de l'Assessoria Jurídica sobre les condicions d'execució del contracte. La fiscalització prèvia de la Intervenció Delegada. La consulta a tres empreses. La resolució d'adjudicació, que ha d'ésser acceptada pel contractista. La factura conformada.

-2 Dins els límits expressats en l'apartat 1 es pot fer en el pagament una retenció de part del preu si és convenient determinar un període de garantia o si l'establiment d'aquest període és preceptiu.

-3 En cap cas no es pot fraccionar la contractació amb l'objecte de disminuir la quantia del contracte als efectes d'eludir-ne la tramitació per mitjà d'expedient ordinari.

Obres de reparacions menors Els contractes d'obres de reparacions menors de quantia superior a 3 milions de pessetes i inferior a 10 milions de pessetes s'han de tramitar mitjançant expedient ordinari, però la documentació exigible en els projectes d'obres es pot limitar a la presentació de la memòria i el pressupost corresponents.

Supervisió de projectes Els Departaments de l'Administració de la Generalitat que, per l'escàs volum o l'escassa importància de les obres que han de dur a terme, no disposin d'oficina o secció de supervisió de projectes, poden encomanar directament a l'oficina o secció del Departament que per raó de l'especialitat de les seves comeses resulti més idònia a la naturalesa de les obres l'exercici de les funcions de supervisió establertes en la legislació sobre contractes.

Cofinançament

-1 En els contractes que es financiïn amb aportacions de diferent procedència, fins i tot privada, s'ha d'acreditar degudament en l'expedient de contractació la plena disponibilitat de totes aquestes aportacions, mitjançant els documents vinculants oportuns.

-2 També s'ha de detallar l'ordre d'abonament de les diferents aportacions i, per als contractes d'obra, el sistema per atendre les despeses més grans sobre el pressupost d'adjudicació.

-3 L'òrgan de contractació ha de vetllar, respecte als altres cofinançadors, perquè l'adjudicatari percebi íntegrament el preu del contracte i les seves revisions.

Estudis i dictàmens

-1 Per disposar de fons amb càrrec a les aplicacions pressupostàries respectives per a la contractació d'estudis i dictàmens, cal l'aprovació del Govern, a proposta del Conseller respectiu, si la quantia d'aquest supera els 3 milions de pessetes.

-2 L'Administració de la Generalitat ha d'encarregar la realització dels estudis i els dictàmens als departaments o instituts de les universitats públiques de Catalunya, si el caràcter del tema ho aconsella.

Activitats docents Les disposicions sobre preparació, adjudicació i formalització dels contractes de treballs específics i concrets no habituals regulats pel Decret 90/1985, d'1 d'abril, no són aplicables quan el treball a efectuar consisteixi en activitats docents en centres del sector públic desenvolupades en forma de cursos de formació o perfeccionament del personal al servei de l'Administració, seminaris, col·loquis, simposis, taules rodones, conferències, col·laboracions o qualsevol altre de tipus similar. Es suficient, per a acreditar l'existència d'aquests contractes, la designació o el nomenament per l'autoritat competent.

Subvencions

-1 Les ajudes i les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que no tenen assignació nominativa i que afecten un col·lectiu de beneficiaris potencials, general o indeterminat, s'han de concedir d'acord amb criteris de publicitat, concurrència i objectivitat.

-2 Els Departaments n'han d'establir, en el cas que no existeixin, i prèviament a l'adopció dels acords de concessió, les bases reguladores, que s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i han de contenir, com a mínim, els termes següents:

1. Definició de l'objecte de la subvenció.

2. Requisits que han de complir els beneficiaris per a obtenir la subvenció o l'ajut i forma d'acreditar-los.

3. Termini i forma de justificació per part del beneficiari del compliment de la finalitat per a la qual es va concedir la subvenció i de l'aplicació dels fons percebuts.

4. En el supòsit que es consideri la possibilitat d'efectuar bestretes de pagament sobre la subvenció concedida, la forma i quantia de garanties que, si escau, han d'aportar els beneficiaris.

5. Forma de concedir la subvenció.

6. Obligació del beneficiari de facilitar tota la informació requerida pels òrgans de control de l'Administració.

-3 Excepcionalment, poden ésser concedides directament, per ordre del Conseller corresponent, les subvencions innominades o genèriques en què no és possible de promoure la concurrència pública per l'especificitat de les característiques que ha de complir l'entitat, l'empresa o la persona destinatària de la subvenció. L'ordre ha de contenir el que s'estableix a les lletres a), c), d) i f) de l'apartat 2. Si l'import de la subvenció és superior a 50 milions de pessetes, és necessari l'acord del Govern d'autoritzar la concessió de la subvenció.

-4 Els Departaments han de publicar trimestralment en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya les subvencions concedides en cada període a l'empara del que disposa l'apartat 3, amb expressió del crèdit pressupostari al qual s'haguessin imputat, l'entitat beneficiària, la quantitat concedida i les finalitats de la subvenció.

-5 Si l'import de la subvenció és superior a 1.000.000 de pessetes, cal, perquè sigui concedida, la declaració expressa del destinatari de no tenir contret cap deute per cap concepte amb la Generalitat de Catalunya.

-6 Un cop s'ha procedit a la concessió dels ajuts i de les subvencions i s'han fet les reserves de crèdits corresponents, l'òrgan competent de cada departament pot formalitzar els documents comptables de reconeixement d'obligacions. No obstant això, excepte en el supòsit que la concessió reculli la possibilitat d'efectuar bestretes de pagament sobre la subvenció concedida, el pagament no pot ésser ordenat fins que els perceptors no han justificat el compliment de les condicions que han donat lloc a la concessió dels ajuts o de les subvencions; si els perceptors no ho justifiquen en els termes de la concessió, el departament ha de procedir a anul·lar el reconeixement de les obligacions.

-7 Les subvencions que concedeixin els departaments amb caràcter compensatori de les càrregues per operacions financeres formalitzades pels perceptors, poden ésser lliurades, per llur import total el 1992, a l'Institut Català de Finances o a l'Institut Català del Crèdit Agrari, segons quina en sigui la matèria, perquè procedeixin bé al pagament periodificat d'aquestes subvencions en els exercicis corresponents, bé a l'amortització parcial del capital pendent de les operacions amb subvenció associada.

-8 La inspecció i el control del compliment de l'adjudicatari pel que fa a la destinació dels ajuts i les subvencions atorgades han d'ésser duts a terme pels òrgans competents, de conformitat amb allò que preveu l'article 75 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya.

Construcció i adquisició d'immobles

-1 El Govern, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, pot autoritzar els departaments perquè adquireixin immobles per substituir els que actualment ocupen en règim de lloguer o per construir-hi nous edificis. Amb aquesta finalitat, pot acordar les modificacions pressupostàries que calguin.

-2 Si el pagament de l'adquisició abans esmentada s'efectua en terminis superiors a un any, se n'ha de donar compte al Parlament.

Execució anticipada de projectes d'inversió

-1 El Govern, a proposta conjunta dels Departaments d'Economia i Finances i d'Ensenyament o de Cultura o de la Secretaria General de l'Esport, pot autoritzar que aquests estableixin convenis de col·laboració amb les entitats locals que permetin l'execució anticipada de projectes de construccions escolars, de biblioteques o de centres polisportius inclosos en els plans fixats pels departaments mencionats.

-2 Aquestes obres anticipades han d'ésser finançades i, si escau, adjudicades per les entitats locals. Els imports d'aquestes obres han d'ésser reintegrats per la Generalitat, d'acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel Departament i d'acord amb els convenis signats amb cada entitat local.

Compromisos de despesa d'exercicis anteriors

-1 Les obligacions derivades de compromisos de despesa degudament adquirits en exercicis anteriors s'apliquen als crèdits del pressupost vigent.

-2 El Departament d'Economia i Finances, a proposta dels departaments, amb informe previ de l'interventor delegat respectiu, pot determinar els crèdits amb càrrec als quals s'imputa el pagament d'aquestes obligacions, que han d'ésser els adequats a la naturalesa de la despesa segons l'estructura pressupostària.

Identificació de projectes d'inversió

-1 Els projectes d'inversió inclosos a l'Annex d'Inversions Reals que acompanya els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, de les seves Entitats Autònomes, del Servei Català de la Salut i de les Entitats Gestores de la Seguretat Social s'identifiquen mitjançant el codi de projecte que tenen assignat en l'esmentat Annex, amb la finalitat d'establir-ne el seguiment pressupostari.

-2 Les modificacions dels programes d'inversió que impliquen l'inici de nous projectes requereixen l'assignació dels codis corresponents, d'acord amb el Departament d'Economia i Finances.

Manaments de pagaments a justificar Els lliuraments de fons per manaments de pagaments a justificar poden tenir el caràcter de renovables, d'acord amb les normes següents:

-1 La renovació s'efectua per l'import justificat, de manera que la quantitat lliurada romangui fixa al llarg de l'exercici.

-2 Abans del lliurament de fons, s'ha d'efectuar la retenció del crèdit en els conceptes pressupostaris per als quals se sol·licita, pel mateix import que el lliurat.

-3 El règim de funcionament i els conceptes pressupostaris a càrrec dels quals es poden lliurar fons a justificar de caràcter renovable han d'ésser fixats per ordre del Departament d'Economia i Finances.

Recurrència de despeses en exercicis futurs El Departament d'Economia i Finances ha d'emetre informe preceptiu sobre qualsevol disposició normativa de caràcter general que impliqui recurrència de despeses en exercicis pressupostaris futurs, especialment pel que fa a plantilles i a retribucions del personal dels diferents departaments i entitats.

Limitació de l'augment de la despesa

-1 Durant l'exercici del 1992 el Govern és obligat a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no proposa alhora els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l'especificació pressupostària corresponent.

-2 Durant l'exercici del 1992 el Govern és obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no es proposen alhora els recursos addicionals necessaris.

Liquidació dels pressupostos i control financer

-1 Els organismes autònoms comercials, industrials i financers, les empreses públiques, estiguin constituïdes o no hi estiguin en forma de societat anònima, i els consorcis en els quals participa la Generalitat, han de trametre a la Intervenció General de la Generalitat, abans del dia 30 d'abril, la liquidació del pressupost, els comptes anuals i la memòria de gestió de l'exercici anterior.

-2 El control de caràcter financer a què fa referència l'article 75 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya s'ha d'ajustar al pla anual que per a cada exercici econòmic ha d'aprovar el Conseller d'Economia i Finances, a proposta de la Intervenció General.

Participació en ingressos

-1 El Fons de Cooperació Local de Catalunya és integrat per les participacions que corresponen als ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat per a l'exercici del 1992 i per la partida 04.03.461.03 del Departament de Governació d'un import de 2.761.272.150 pessetes, en concepte de participació en els ingressos de la Generalitat.

-2 Les participacions en ingressos de l'Estat han de distribuir-se d'acord amb el que estableix l'article 48.2 de l'Estatut d'Autonomia i la normativa que sigui aplicable.

-3 L'aplicació pressupostària 04.03.461.03 del Departament de Governació, d'un import de 2.761.272.150 pessetes, s'ha de distribuir entre els consells comarcals d'acord amb el que s'ha d'establir per reglament, tenint en compte el nombre d'habitants de la comarca, les competències i els serveis assumits i el principi de solidaritat solidaritat interterritorial.

-4 Els crèdits consignats a la secció 19 (Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat) s'han d'ajustar, quant a llur quantia definitiva, al resultat de la distribució que es faci d'acord amb els criteris continguts en la normativa que els sigui aplicable. La gestió pressupostària d'aquests crèdits ha d'ésser efectuada per la Direcció General de Pressupostos i Tresor.

Finançament del Pla Quadriennal d'Inversions de les Universitats

-1 El finançament del Pla Quadriennal d'Inversions de les Universitats Catalanes es fa amb càrrec als crèdits per a despeses consignats per a aquesta finalitat en el Pressupost de cada any de la Generalitat de Catalunya.

-2 Les obligacions derivades del paràgraf anterior es poden complir mitjançant transferències de capital a favor de les universitats per a atendre les despeses d'inversió incloses en el Pla, o bé mitjançant subvencions per l'import de la càrrega financera per interès i amortització de les operacions de crèdit que el Govern els autoritzi per a l'execució d'aquest.

Capítol III Despeses de personal

Retribucions del personal no laboral

-1 Amb efectes des del primer de gener del 1992, l'increment del conjunt de les retribucions íntegres del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral, respecte a les vigents el 1991 és del 5%, sens perjudici del resultat individual de la seva aplicació, i es regeix per les normes següents:

1. Les retribucions íntegres dels alts càrrecs han d'ésser les que resulten d'incrementar el 5% les retribucions vigents el 1991.

2. Les retribucions bàsiques del personal funcionari, i també les complementàries de caràcter fix i periòdic assignades als llocs de treball, han d'experimentar un increment del 5% respecte al 1991. Les retribucions bàsiques i el complement de destinació corresponent a cada nivell retributiu s'han d'acreditar en les quanties establertes en la legislació general aplicable a totes les administracions públiques.

3. Les retribucions íntegres del personal eventual, i del personal contractat administratiu a què es refereix la Disposició Transitòria Tercera de la Llei 17/1985, fins que no conclogui el procés d'extinció previst en l'esmentada Llei, han d'experimentar un increment del 5% respecte a les establertes en 1991.

-2 Les retribucions resultants de les normes contingudes en l'apartat 1 d'aquest article poden ésser adequades, si cal, per assegurar que la retribució total del personal a què fa referència l'esmentat apartat tingui una relació adequada amb el contingut d'especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb informe favorable previ del Conseller d'Economia i Finances.

-3 Les retribucions que tenen el caràcter d'absorbibles i la indemnització per residència resten excloses de l'augment del 5% i es regeixen per llur normativa específica.

-4 Les indemnitzacions per raó de servei es regeixen per llur normativa específica.

-5 Si el sou percebut el 1991 és inferior a la quantia establerta amb caràcter general, s'ha d'aplicar un increment del 5% sobre el percebut durant el dit exercici, amb les exclusions determinades per l'apartat 3.

-6 El que disposa aquest article s'ha d'aplicar al personal al servei de l'Administració de la Generalitat i al personal dels ens enumerats a l'article 1.1 d'aquesta Llei.

Retribucions del personal laboral Amb efectes des del primer de gener de 1992, la massa salarial del personal laboral al servei de l'Administració de la Generalitat i dels ens enumerats a l'article 1.1 no pot experimentar un increment global superior al 5%, comprenent en aquest percentatge l'increment de tots els conceptes. La distribució i l'aplicació individuals s'ha de produir mitjançant la negociació col·lectiva.

Complement personal transitori

-1 Els complements personals transitoris reconeguts d'acord amb la Disposició Transitòria Segona de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, són absorbits per qualsevol millora retributiva produïda durant l'any 1992, d'acord amb les normes següents:

1. De l'increment de retribucions de caràcter general que s'estableix en aquesta Llei, només se'n computa el 50% que correspon a les retribucions complementàries, als efectes de l'absorció.

2. Es computa, als efectes de l'absorció, el 100% de l'import de qualsevol altra millora retributiva produïda durant l'any 1992, incloses les derivades del canvi del lloc de treball.

-2 En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s'imputa qualsevol millora retributiva.

-3 No es consideren, a efectes de l'absorció del complement personal transitori, els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris, l'ajut familiar ni la productivitat prevista en l'article 30 d'aquesta Llei.

Complement de productivitat El complement de productivitat establert en l'article 67.3.c) de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, retribueix el rendiment especial, l'activitat i la dedicació extraordinàries, l'interès o la iniciativa amb què s'acompleixen les tasques inherents al lloc de treball, d'acord amb els crèdits pressupostaris assignats per cada departament a aquest efecte, i es regeix per les normes següents:

1. L'apreciació de la productivitat s'ha de fer en funció de circumstàncies objectives relacionades directament amb el lloc de treball i amb la consecució dels resultats objectius assignats a aquell lloc de treball. Els complements de productivitat s'han de fer públics en els centres de treball.

2. Les quantitats assignades a complement de productivitat durant un període de temps determinat no poden originar drets individuals respecte a les valoracions o les apreciacions corresponents a períodes successius.

3. Cada departament ha de donar compte als Departaments de Governació i d'Economia i Finances de la quantia dels complements, i especificar els criteris de distribució aplicats.

Gratificacions per serveis extraordinaris

-1 Les gratificacions per serveis extraordinaris han d'ésser concedides per cada departament o organisme autònom dintre dels crèdits assignats a aquesta finalitat.

- 2 Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional i tan sols poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, i en cap cas no en pot ésser fixa la quantia ni periòdic el guany.

Catàlegs de llocs de treball Correspon al Govern, a proposta conjunta dels Departaments de Governació i d'Economia i Finances:

1. L'assignació inicial del complement de destinació i del complement específic compresos en els catàlegs inicials dels organismes no catalogats.

2. L'assignació dels nivells dels complements de destinació i dels complements específics corresponents a nous llocs de treball no compresos en els catàlegs inicials ja aprovats.

3. Les modificacions en els catàlegs de llocs de treball produïdes per la variació del nombre de llocs que consten en els catàlegs inicials, i les modificacions del complement de destinació i del complement específic dels llocs de treball inclosos en els dits catàlegs inicials.

4. Qualsevol altra modificació que afecti les relacions o els catàlegs de llocs de treball.

Pensions

-1 Amb efectes des del primer de gener de 1992, la quantia de les pensions reconegudes pels Decrets del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, s'incrementen del 5% en relació amb les de l'exercici del 1991.

-2 Les pensions atorgades a l'empara del Decret de 25 de febrer de 1980, i de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, es regeixen per llur normativa específica.

-3 Els consellers de la Generalitat que deixin el càrrec durant l'any 1992 tenen dret a la pensió per un període màxim de divuit mesos; tanmateix, deixen de percebre-la en el moment que obtenen una altra retribució amb càrrec a fons públics.

Oferta pública d'ocupació L'aprovació de l'oferta pública d'ocupació requereix l'informe favorable del Departament d'Economia i Finances quant a l'existència de crèdit.

Integració en el treball

-1 Per complir els principis d'integració en el treball establerts per la Llei de l'Estat 13/1982, de 7 d'abril, d'Integració Social de Minusvàlids, i per la Llei 17/1985, de 23 de juliol, de Funció Pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i amb la finalitat que el 2% de la plantilla orgànica de l'Administració de la Generalitat sigui coberta per persones amb disminució, es reserva un 3% de les places previstes en l'oferta pública d'ocupació.

-2 Les empreses públiques de la Generalitat de Catalunya han de reservar el 3%, com a mínim, de les noves contractacions previstes durant l'exercici pressupostari del 1992, per proveir-les amb persones amb disminució.

Limitació de l'augment de despeses de personal

-1 Durant l'exercici del 1992 no es poden tramitar expedients d'ampliació de plantilles ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d'unitats orgàniques, si l'increment de la despesa pública que en deriva no es compensa mitjançant la reducció d'altres conceptes pressupostaris dels capítols de despeses corrents pel mateix import. Si l'ampliació i la creació de plantilles o la reestructuració d'unitats orgàniques deriven de l'entrada en funcionament de noves inversions, l'increment de la despesa resultant ha d'ésser finançat amb la minoració dels crèdits per a operacions corrents o dels crèdits per a inversions del departament o de l'entitat que ho proposa. En qualsevol cas, no es poden minorar crèdits que tinguin la naturalesa d'ampliables.

-2 Els departaments i les entitats autònomes poden contractar temporalment personal laboral, d'acord amb la legislació vigent, per executar obres i per prestar serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en el Pressupost i a càrrec d'aquest. La contractació del personal laboral s'ha de fer mitjançant les oficines d'ocupació, amb prioritat per als treballadors sense subsidi d'atur. Els departaments i les entitats autònomes han de comunicar trimestralment al Departament de Governació les contractacions que hi hagi hagut, i també llurs característiques. El Departament de Governació ha de donar compte de tota la informació referent a aquest personal a les centrals sindicals considerades més representatives.

Prohibició d'ingressos atípics Els empleats públics compresos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei, amb l'excepció dels que són sotmesos al règim d'aranzel, no poden percebre cap participació dels tributs, les comissions i els altres ingressos de qualsevol naturalesa que corresponen a l'Administració o a qualsevol poder públic com a contraprestació a qualsevol servei o jurisdicció, ni poden percebre cap participació de les multes imposades, ni cap premi en relació amb aquestes, encara que siguin atribuïdes per norma; han de percebre únicament les remuneracions del règim retributiu corresponent, sens perjudici del que resulta de l'aplicació del sistema d'incompatibilitats.

Capítol IV Operacions financeres

Avals

-1 La Generalitat pot prestar avals durant l'exercici del 1992 per a les operacions de crèdit interior o exterior que concertin les entitats o les empreses que s'indiquen i fins als imports que s'assenyalen:

1. Túnels i Accessos de Barcelona, SAC: fins a 2.470.000.000 de pessetes.

2. Consorci Concessionari d'Aigües per a Ajuntaments i Indústries de Tarragona: fins a 1.000.000.000 de pessetes.

3. Túnel del Cadí, CESA: fins a 2715.000.000 de pessetes.

4. Consorci del Gran Teatre del Liceu: fins a 1.703.000.000 de pessetes.

5. Gestió d'Infrastructures, SA: fins a 5900.000.000 de pessetes.

6. Autopistes de Terrassa i Manresa, SA: fins a 5.567.000.000 de pessetes.

7. Consorci del Circuit de Catalunya: fins a 1.200.000.000 de pessetes.

   -2 Els avals a què fa referència l'apartat 1 han d'ésser autoritzats pel Govern, a proposta, conjuntament, del Conseller d'Economia i Finances i del conseller del departament interessat per raó de la matèria, i han d'ésser signats pel Conseller d'Economia i Finances o per l'autoritat en qui delegui expressament.

   -3 El Govern pot determinar en cada cas el caràcter solidari o no solidari dels avals autoritzats.

   -4 S'autoritza l'Institut Català de Finances perquè pugui prestar durant l'exercici del 1992 les garanties següents, tant en forma de primer aval com en forma de segon aval, sobre les operacions de crèdit concertades per empreses o entitats:

1. En els termes que estableix la Llei de creació, fins a un import total de 7.000.000.000 de pessetes. Per a l'exercici del 1992, el límit a què fa referència l'article 11.4 de la Llei 2/1985, de 14 de gener, és el 3,5% de la quantitat global autoritzada. Excepcionalment, el Govern pot acordar l'augment d'aquest límit.

2. Per a les operacions de crèdit destinades al finançament d'inversions que concertin les entitats acollides al Pla de Reordenació Hospitalària de Catalunya, i de les entitats que dintre de l'àmbit de l'actuació del Servei Català de la Salut tinguin com a objectiu la millora de la gestió de les infrastructures de serveis sanitaris, fins a un import total de 6.500.000.000 de pessetes.

3. Per a finançar inversions en matèria d'assistència social, fins a un import total de 1.000.000.000 de pressetes.

   -5 S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari, en els termes que estableix la Llei de creació, perquè avali operacions de crèdit fins a un import màxim de 400.000.000 de pessetes.

   -6 Els Instituts esmentats als apartats 4 i 5 d'aquest article han de tenir necessàriament en compte, en els avals que puguin prestar, que en cap cas no s'han de fer càrrec dels interessos de demora produïts per l'incompliment d'obligacions dels avalats.

   -7 El Departament d'Economia i Finances ha d'inspeccionar les inversions finançades amb crèdits avalats per la Generalitat per comprovar-ne l'aplicació i la rendibilitat i ha d'instrumentar, si escau, les mesures correctores que siguin pertinents.

   -8 S'autoritza el Govern per concedir l'aval de la Generalitat a les operacions de crèdit formalitzades pels organismes i entitats públics a l'empara de l'autorització continguda a l'article 39 d'aquesta Llei.

Operacions d'endeutament

-1 S'autoritza el Govern perquè, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, emeti o contragui deute públic o faci ús de l'endeutament en qualsevol altra modalitat, tant en operacions a l'interior com a l'exterior fins a un import màxim de 82.488.000.000 de pessetes. El Govern ha de fixar les característiques de l'endeutament i la forma de representació del deute públic.

-2 S'autoritza el Govern perquè, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, modifiqui, refinanciï i substitueixi les operacions d'endeutament de la Generalitat de Catalunya i de les seves entitats o empreses públiques existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, amb novació del contracte o sense, per obtenir un cost menor de la càrrega financera o prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat.

-3 En el cas de modificació, refinançament o substitució d'operacions de les entitats o empreses públiques amb l'aval de la Generalitat de Catalunya, s'autoritza el Govern perquè atorgui novament l'aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament o la substitució que es produeixin.

-4 El límit d'endeutament viu per operacions de crèdit destinades a atendre les necessitats transitòries de tresoreria, en qualsevol de les formes en les quals es documenti, és com a màxim el 7% de l'estat de despeses del Pressupost per al 1992.

-5 Addicionalment al límit assenyalat en el paràgraf anterior, poden concertar-se, per un import màxim de 30.000 milions de pessetes, operacions de crèdit per a atendre les necessitats transitòries de tresoreria produïdes pels retards en els lliuraments de fons corresponents a la participació a favor de la Generalitat de Catalunya en les desviacions pressupostàries dels serveis no transferits de l'INSALUD. No obstant això, aquest límit pot ésser sobrepassat basant-se en l'evolució efectiva de les desviacions pressupostàries dels esmentats serveis no transferits de l'INSALUD.

-6 S'autoritza l'Institut Català de Finances perquè, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu d'11.000.000.000 de pessetes, concerti durant el 1992 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l'Institut.

-7 S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari perquè, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 7.000.000.000 de pessetes, concerti durant el 1992 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l'Institut.

-8 S'autoritza l'Institut Català del Sòl perquè concerti durant el 1992 operacions d'endeutament mitjançant la concertació de préstecs amb garantia hipotecària, fins a un import màxim de 1.800.000.000 pessetes, destinades a finançar obres de construcció que promogui.

-9 S'autoritza l'Institut Català del Sòl perquè concerti durant el 1992 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 3.000.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-10 S'autoritza la Junta de Residus perquè concerti durant el 1992 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 3.500.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-11 S'autoritza la Junta de Sanejament perquè concerti durant el 1992 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 9.593.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-12 S'autoritza l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil perquè concerti durant el 1992 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 2.680.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-13 S'autoritza el Laboratori General d'Assaigs i Investigacions perquè concerti durant el 1992 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 820.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-14 S'autoritza l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries perquè concerti durant el 1992 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 70.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-15 S'autoritza la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió perquè concerti durant el 1992 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 5.975.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-16 S'amplia a l'exercici de 1992 l'autorització d'endeutament continguda en els apartats 12 i 13 de l'article 29 de la Llei de Pressupostos del 1991 a favor de l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil i del Laboratori General d'Assaigs i Investigacions per la quantia no formalitzada el 31 de desembre de 1991.

-17 Durant el primer mes de l'exercici pressupostari els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han de remetre al Departament d'Economia i Finances els projectes d'inversió previstos en llurs pressupostos respectius que proposin finançar amb el producte de les operacions d'endeutament autoritzades per aquest article, i també pel programa d'execució d'aquells.

-18 Les característiques de les operacions d'endeutament assenyalades als apartats anteriors han d'ésser fixades pel Govern, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, llevat de les característiques de les operacions a què fan referència els apartats 4 i 5, que poden ésser determinades pel Conseller d'Economia i Finances.

-19 Els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han d'informar el Departament d'Economia i Finances de les disposicions que efectuïn de les operacions d'endeutament formalitzades, i també de l'aplicació d'aquestes.

-20 S'autoritza el Govern per a acordar la transformació dels títols representatius del deute púbic actualment en circulació en anotacions en compte respectant la resta de les característiques de la respectiva emissió.

Tramesa d'informació al Departament d'Economia i Finances

-1 Els organismes autònoms, les entitats públiques i les societats mercantils amb participació majoritària de la Generalitat han de remetre mensualment al Departament d'Economia i Finances un estat de llur situació financera, d'acord amb l'estructura que aquest determini.

-2 Correspon al Departament d'Economia i Finances de vetlar per la coordinació de la gestió de la tresoreria dels organismes autònoms i les empreses de la Generalitat.

Capítol V Actuacions tributàries

Increment de tarifa de sanejament i cànon de sanejament Durant l'any 1992 els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació, als efectes de la determinació dels tipus de l'increment de tarifa i el cànon de sanejament dins de cada pla zonal de sanejament, són els que consten en l'annex.

Cànon d'infrastructura hidràulica

-1 En els supòsits d'utilització de l'aigua per a usos industrials, de conformitat amb l'article 11.4 de la Llei 5/1990, de 9 de març, d'Infrastructures Hidràuliques de Catalunya, la base imposable del cànon d'infrastructura hidràulica s'ha d'afectar dels coeficients següents, en funció del volum d'aigua utilitzada, de la seva procedència i del tipus d'ús.

Volum d'aigua Coeficient

-----------------------------------------------------------

Volum d'aigua procedent d'entitats subministradores Fins a 500.000 m3/any .............................. 0,75 de 500.001 a 5.000.000 m3/any ...................... 0,15 de 5.000.001 a 10.000.000 m3/any ................... 0,015 Més de 10.000.000 m3/any ........................... 0,0015

Volum d'aigua procedent de captacions pròpies Fins a 50.000 m3/any ............................... 0,75 de 50.001 a 500.000 m3/any ......................... 0,4 de 500.001 a 5.000.000 m3/any ...................... 0,1 de 5.000.001 a 10.000.000 m3/any ................... 0,01 Més de 10.000.000 m3/any ........................... 0,001

Ús de l'aigua Ús per generació d'energia hidroelèctrica .......... 0

-2 En els supòsits d'utilització o consum d'aigua que procedeixi alhora de captacions pròpies i del proveïment efectuat per entitats subministradores amb un volum acumulat dins de l'exercici superior a 500.000 m3, la quota del cànon no pot excedir l'import resultant d'aplicar el tipus de gravamen al volum acumulat que constitueix la base imposable afectat dels coeficients establerts per l'aigua procedent d'entitats subministradores.

-3 El tipus de gravamen corresponent als usos domèstics de l'aigua s'ha d'afectar dels següents coeficients de concentració demogràfica.

Municipis Coeficient

---------------------------------------- Fins a 400 habitants ................ 0 De més de 400 habitants ............. 1

-4 Durant l'exercici del 1992, el tipus de gravamen bàsic establert per l'article 12.1 de la Llei 5/1990 queda afectat d'un coeficient multiplicador de 0,85.

Disposicions addicionals Primera La Comissió de Govern Interior del Parlament ha d'incorporar els romanents de crèdit de la secció 01 del Pressupost per al 1991 als mateixos capítols del Pressupost per al 1992.

Segona Les dotacions pressupostàries de la secció 01 s'han de lliurar en ferm i periòdicament a nom del Parlament, a mesura que aquest les demanarà.

Tercera La Comissió de Govern Interior del Parlament pot acordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció 01 sense limitacions, la qual cosa ha de fer avinent al Departament d'Economia i Finances.

Quarta Les dotacions de la secció 15 s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom del Consell Consultiu, el President del qual és l'ordenador dels pagaments propis d'aquest organisme.

Cinquena Les dotacions de la secció 18 s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, el Síndic Major de la qual és l'ordenador dels pagaments propis d'aquest organisme.

Sisena Al Pressupost de la Generalitat s'uneixen els pressupostos de les Diputacions Provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, corresponents a l'exercici del 1991.

Setena

-1 Fins al 31 de desembre de 1992 l'interès de demora resta establert en el 10%.

-2 Durant aquest període, l'interès de demora aplicable a les quantitats degudes a les Finances de la Generalitat és del 12%.

-3 En el supòsit que els tipus d'interès de la demora que estableixi la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per al 1992 difereixin dels establerts pels apartats 1 i 2, s'autoritza el Conseller d'Economia i Finances perquè procedeixi a l'ajust exacte d'aquest tipus d'interès.

Vuitena El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pot lliurar a l'Institut Català del Crèdit Agrari els romanents de crèdit de la partida 10.01.731.01, "Ajuts per a millorar les condicions econòmiques de les línies de foment", existents el 31 de desembre de 1991. L'Institut Català del Crèdit Agrari ha de destinar preferentment aquestes quantitats a cobrir el major cost derivat de garantir els seus préstecs amb societats de garantia i assegurances quan s'estimi convenient per raó de les característiques de determinades operacions actives.

Novena Resten exceptuades de les limitacions quantitatives establertes pel paràgraf tercer de l'article 38 de la Llei 10/1982, de Finances Públiques de Catalunya, les adquisicions d'immobles derivades del compliment de la Llei 14/1983, Reguladora del Procés d'Integració a la Xarxa de Centres Docents Públics de Diverses Escoles Privades.

Desena Es prorroga per a l'exercici del 1992 el contingut de la Disposició Addicional Dissetena de la Llei 9/1990, del 16 de maig, de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, relativa a la percepció de les pensions determinades per al personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939.

Onzena S'autoritza el Conseller d'Economia i Finances perquè efectuï les transferències que calguin entre els crèdits consignats a l'aplicació 21.02.123.01 de la Secció 21 i els corresponents a retribucions de personal dels diferents departaments i organismes per a atendre les diferències produïdes entre la inflació real i els increments de caràcter general incorporats en les retribucions detallades en els Pressupostos de la Generalitat per al 1991, i de l'increment addicional resultant de la compensació acordada per les desviacions de l'IPC d'anys anteriors, i també les noves obligacions que es puguin contraure d'acord amb la normativa aplicable. En el supòsit que el crèdit anteriorment esmentat fos insuficient per a atendre les obligacions derivades d'aquesta disposició, s'ha de procedir a ampliar-lo fins a l'import d'aquestes.

Dotzena S'autoritza al CIDEM la participació en la Societat Catalana de Capital a Risc, SA, quatre anys més a comptar del venciment del període màxim legal de participació establert en el segon paràgraf de l'article 4 de la Llei 5/1985 de creació del CIDEM.

Tretzena

-1 Se cedeix a l'Ajuntament de Palau de Plegamans el domini de la finca coneguda com "el Castell", d'una superfície de 8.240 m2, que consta inscrita al Registre de la Propietat de Sabadell, al tom 2.718, llibre 106, foli núm. 208, finca 5.236, amb la condició que sigui destinada a centre d'activitats culturals. En cas de no destinar-se a l'ús indicat o si deixés d'ésser-ho, aquest bé ha de revertir a la Generalitat de Catalunya. Es prohibeix l'alienació d'aquest bé a tercers.

-2 Se cedeix a l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer el domini de la finca denominada "Casa Parroquial" on hi ha emplaçat un centre docent de nivell E.G.B., que consta inscrita en el Registre de la Propietat de Vic, al tom 1.674, llibre 16, foli 55, finca registral núm. 604, amb la condició que continuï destinada a ús docent. En cas que deixés de destinar-se a aquest ús, aquest bé ha de revertir a la Generalitat de Catalunya. Es prohibeix l'alienació d'aquest bé a tercers.

-3 S'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè realitzi els actes i formalitzi els documents necessaris per tal que les cessions determinades en els apartats 1 i 2 esdevinguin efectives.

Catorzena

-1 Els contractes d'arrendament dels locals que siguin necessaris per a la instal·lació de les seccions sindicals que s'ubiquin fora dels edificis dels Departaments de la Generalitat de Catalunya s'han de tramitar i formalitzar, a proposta del Departament de Governació, d'acord amb la normativa patrimonial vigent.

-2 La resta d'actuacions conduents al condicionament dels dits locals i necessàries per a llur funcionament normal han d'ésser portades a terme pel Departament de Governació.

Quinzena Es modifiquen els articles 7, 8 i 9 de la Llei 5/1986, de 17 d'abril, de creació de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat que queden redactats de la manera següent: "Article 7 "El Govern de la Generalitat fixa les comissions que han de percebre les persones o entitats col·laboradores en la distribució i l'operació dels elements materials del joc". "Article 8 "

-1 Els mitjans econòmics de l'Entitat Autònoma consisteixen en: "

1. La dotació inicial. "

2. La part d'ingressos obtinguts de la gestió dels jocs en els termes que s'estableixen en l'article 9. "

3. Les transferències i les subvencions que li siguin reconegudes en els Pressupostos de la Generalitat. "

4. Totes les subvencions o les donacions fetes per persones públiques o privades. "

5. Qualsevol altre recurs procedent del seu patrimoni o les rendes d'aquest. "

   -2 En tot cas, els esmentats mitjans econòmics de l'Entitat Autònoma han de cobrir la totalitat de les despeses determinades en l'article 9.1. "

   -3 L'Entitat Autònoma no pot prestar avals". "Article 9 "

   -1 Als efectes del que determina l'apartat 2 de l'article 8 constitueix ingrés de l'Entitat Autònoma, a més dels altres mitjans econòmics de que estigui dotada, la part de la recaptació obtinguda per la gestió dels diversos jocs que sigui necessària per a atendre les despeses pròpies del funcionament de l'Entitat, les seves inversions, la dotació per amortitzacions i, si escau, el fons de maniobra. "

   -2 L'ingrés públic a ingressar en la Tresoreria de la Generalitat es determina deduint de la recaptació total i altres ingressos de l'Entitat Autònoma, les comissions a què es refereix l'article 7, els premis i el fons de reserva i garantia que s'estableixin, i també l'ingrés de l'Entitat Autònoma previst en l'apartat anterior. Així mateix, s'han d'ingressar en la Tresoreria de la Generalitat les quantitats corresponents als premis no reclamats, en la forma que s'estableixi per reglament. Per reglament s'han d'establir el procediment i els terminis dels ingressos a la Tresoreria. "

   -3 L'ingrés públic de la Generalitat provinent de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes resta afectat íntegrament al pressupost de despeses del Departament de Benestar Social, concretament al finançament d'inversions, programes i actuacions d'atenció a la vellesa, als disminuïts i al funcionament de centres d'atenció a la infància. En el supòsit que els ingressos efectivament obtinguts en l'exercici siguin superiors als inicialment previstos en l'estat d'ingressos del Pressupost, el Govern ha d'acordar l'ampliació dels crèdits consignats per a atendre les accions anteriorment esmentades".

   Setzena L'article 7 de la Llei 21/1984, de 24 d'octubre, d'Impost sobre el Joc de la Plena o Bingo, resta redactat de la manera següent: "Article 7. Tipus de gravamen. "El tipus de gravamen és del 20% sobre la base imposable definida per l'article 6. No obstant això, els cartons de valor facial fins a 200 pessetes s'han de gravar en una quota fixa de 25 pessetes; els de valor facial superior a 200 pessetes i fins a 300 pessetes, amb una quota fixa de 37,5 pessetes; els de valor facial superior a 300 pessetes i fins a 400 pessetes, amb una quota fixa de 50 pessetes".

   Dissetena

   -1 Fins al 31 de juliol de 1992 poden fer-se, amb referència exclusivament a les taxes regulades en el Decret Legislatiu 1/1989, de 23 de juny, declaracions complementàries i ingressos per qualsevol concepte acreditat amb anterioritat al 30 de juny de 1991, amb l'exclusió de les sancions i els interessos de demora que es poguessin exigir.

   -2 La presentació de les declaracions a què es refereix l'apartat 1 no interromp els terminis de prescripció a què es refereixen les lletres a), b) i c) de l'article 64 de la Llei General Tributària.

   -3 Els ingressos efectuats de conformitat amb el que s'estableix en l'apartat 1, poden fraccionar-se sense garantia en quatre pagaments iguals anuals, el primer dels quals s'ha d'ingressar en el moment de la presentació de la declaració de liquidació complementària o extemporània i els tres restants abans del dia 20 de desembre de cada un dels tres anys naturals següents, sense necessitat de notificació prèvia de l'Administració.

   -4 La falta de pagament d'un termini en el moment del seu venciment determina la seva exigibilitat per via de constrenyiment, tenint en compte allò que disposa el Reglament general de recaptació quant al procediment que cal seguir en el cas de falta de pagament d'un termini en els fraccionaments concedits en període voluntari.

   -5 Les quotes ajornades acrediten interessos de demora que han d'autoliquidar-se per l'obligat tributari en ingressar cadascun dels terminis.

   Divuitena S'autoritza el Conseller d'Economia i Finances perquè pugui disposar la no-liquidació o, si escau, l'anul·lació i la baixa en la comptabilitat de totes les liquidacions de les quals resulten deutes inferiors a la quantia que es fixa com a insuficient per a cobrir el cost que l'exacció i la recaptació d'aquestes comporten.

   Dinovena Les subvencions a partits polítics previstes en l'aplicació 480.01 del servei 05 de la secció 21, corresponents a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1992, s'han d'ajustar a les regles següents:

1. Dos milions de pessetes per escó obtingut.

2. Setanta-cinc pessetes per vot aconseguit per cada candidatura que hagi obtingut com a mínim un escó.

3. Vint pessetes per cada elector d'una circumscripció electoral, sempre que la candidatura obtingui escó en aquesta circumscripció i aconsegueixi formar grup parlamentari.

   Vintena

   -1 El personal de l'estructura i organització central del Servei Català de la Salut i els càrrecs de direcció i comandament superior de les regions i dels sectors sanitaris es regeix per les normes de dret laboral que els siguin aplicables. Les condicions de treball del personal laboral s'han de determinar mitjançant negociació col·lectiva entre el Servei Català de la Salut i la representació dels treballadors que d'acord amb la normativa aplicable es constitueixi.

   -2 La contractació dels òrgans de direcció i comandament superior dels serveis i les unitats esmentats en l'apartat 1 s'ha d'efectuar d'acord amb el règim laboral especial d'alta direcció.

   -3 El Consell de Direcció, com a òrgan superior de govern del Servei Català de la Salut, a proposta del seu Director, ha d'aprovar la reglamentació interna del dit ens i les disposicions necessàries per al desenvolupament i l'execució del que es disposa en aquesta disposició.

   -4 Correspon al Departament de Sanitat i Seguretat Social, amb informe previ del Departament d'Economia i Finances, d'aprovar la plantilla de personal laboral del Servei Català de la Salut, i també les seves modificacions.

   Vint-i-unena

   -1 El personal funcionari i estatutari del Departament de Sanitat i Seguretat Social i de l'Institut Català de la Salut que per resolució del Secretari General del Departament resulti adscrit al Servei Català de la Salut pot optar per integrar-se en les plantilles de personal laboral d'aquesta entitat de dret públic, durant un termini no superior als cinc anys a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei i d'acord amb les previsions pressupostàries, amb reconeixement, en tot cas, de l'antiguitat que li correspongui, restant en els seus cossos o categories d'origen en la situació d'excedència voluntària establerta en l'article 71.3 de la Llei 17/1985, de 23 de juliol, de la Funció Pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, amb assignació prèvia, si escau, del grau personal que es determini.

   -2 El personal funcionari i estatutari a què es refereix l'apartat 1 que no opti per la integració a les plantilles laborals del Servei Català de la Salut en el moment en què els sigui oferta, ha de reincorporar-se al seu lloc d'origen o a una plaça en el Departament de Sanitat i Seguretat Social o l'Institut Català de la Salut, en el cas que s'hagués produït l'amortització del lloc de treball que li corresponia.

   -3 Durant el període transitori fixat en l'apartat 1, mentre no s'efectuï l'opció d'integració, el personal funcionari i estatutari adscrit al Servei Català de la Salut continua amb el règim jurídic que li és propi i les seves retribucions són amb càrrec al Pressupost del Departament de Sanitat i Seguretat Social o l'Institut Català de la Salut, segons el cas.

   Vint-i-dosena

   -1 S'atribueix al Director General de l'Institut Català de la Salut la competència per a la conclusió de contractes d'adquisició de béns immobles que l'esmentat Institut necessiti per al compliment de les seves finalitats, amb informe previ de la Direcció General de Patrimoni del Departament d'Economia i Finances.

   -2 A més del que es determina en l'apartat anterior, cal l'autorització del Conseller de Sanitat i Seguretat Social quan es tracta de contractes de quantia superior a 100.000.000 de pessetes en adquisicions.

   Vint-i-tresena

   -1 L'article 12.1 de la Llei 5/1990, de 9 de març, d'Infrastructures Hidràuliques de Catalunya, queda redactat com segueix: "El tipus de gravamen aplicable és de 19,12 pessetes/m3. En els supòsits d'utilització de l'aigua per a usos domèstics, el tipus s'ha d'afectar dels coeficients indicats a continuació, que són revisables d'acord amb el que disposa l'apartat 2: "

1. Si la base imposable no supera el volum mínim fixat per l'article 11.2, el tipus de gravamen aplicable s'ha d'afectar d'un coeficient del 0,70. "

2. Si la base imposable és superior al volum mínim fixat per l'article 11.2, el tipus de gravamen s'ha d'afectar d'un coeficient del 0,70, que s'ha d'aplicar sobre aquell volum, i d'un coeficient de l'1,33, que s'ha d'aplicar sobre la resta fins el volum total d'aigua consumit".

   -2 L'article 11.4 de la Llei 5/1990, del 9 de març, d'Infrastructures Hidràuliques de Catalunya, queda redactat com segueix: "En els supòsits d'utilització de l'aigua per a usos industrials, la base imposable s'ha d'afectar d'un o de diversos coeficients correctors per categories de subjectes passius i atenent el volum i procedència de l'aigua utilitzada. La Llei de Pressupostos de la Generalitat pot establir i modificar anualment aquestes taules de coeficients".

   Vint-i-quatrena

   -1 S'afegeix un apartat 5 a l'article 11 de la Llei 5/1990, del 9 de març d'Infrastructures Hidràuliques de Catalunya amb la redacció següent: "

   -5 Als efectes de càlcul de la base imposable del cànon i d'aplicació de les determinacions del apartats precedents, s'ha de considerar separadament per a cada subjecte passiu l'aigua consumida o utilitzada per cadascun dels abonaments, contractes o comptadors establerts amb les entitats subministradores i, en el cas de proveïment efectuat per mitjans propis o concessionals, cadascun dels punts de presa o captació o dels comptadors existents".

   -2 S'afegeix un nou apartat 4 a l'article 16 de la Llei 5/1990, del 9 de març, d'Infrastructures Hidràuliques de Catalunya, amb la redacció següent: "

   -4 En el supòsit que el volum total anual d'aigua utilitzada o consumida, computant a aquests efectes la suma dels proveïments de tota procedència, sigui superior a 500.000 metres cúbics, la liquidació a què es refereix l'apartat primer es pot substituir, a petició del subjecte passiu, per una autoliquidació, que s'ha d'efectuar d'acord amb el procediment i els terminis que es fixin per reglament".

   Vint-i-cinquena El Consell Executiu ha d'adaptar els catàlegs de llocs de treball del Pressupost de la Generalitat de Catalunya per a 1992 al compliment del Pla d'Igualtat elaborat per l'Institut Català de la Dona en el sentit de preveure que el llenguatge utilitzat per a designar cada lloc de treball es faci sense discriminació per raó de sexe.

   Vint-i-sisena L'aplicació 06.05.611.01 (Centres d'Ensenyament Primari, Secundari i altres), de la Secció 06 (Departament d'Ensenyament), ha d'ésser parcialment aplicada a l'adaptació a la reforma dels centres públics i, en particular, els d'ensenyament primari, a fi que puguin acollir en les condicions apropiades els alumnes de tres anys.

   Vint-i-setena Atesos el creixement del parc de vehicles del país, i l'escurçament dels períodes d'inspecció tècnica que està implicant l'aplicació de la normativa de la CEE en aquesta matèria, el Consell Executiu ha de presentar a la Comissió d'Indústria, Energia, Comerç i Turisme del Parlament de Catalunya, perquè l'aprovi, un Pla d'Emplaçament d'Estacions d'Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) a portar a terme en un període de dos anys, que ampliï la xarxa d'estacions actuals.

   Vint-i-vuitena El Departament competent en matèria de formació d'adults ha d'establir els mecanismes necessaris per a l'adequació dels curricula conduents a l'obtenció de títols previstos en el sistema educatiu vigent a les característiques pròpies de les persones adultes.

   Disposicions transitòries Primera El Departament d'Economia i Finances ha d'instrumentar les transferències que siguin necessàries entre el crèdit consignat en l'aplicació 21.02.123.01 i els consignats en les diferents seccions pressupostàries per a retribucions del personal, amb la finalitat de fer efectiu l'increment d'aquestes contingut a aquesta Llei.

   Segona A l'entrada en vigor de les Lleis que creen les Universitats de Lleida, Girona i Rovira i Virgili, s'ha de procedir a ajustar els crèdits consignats a favor de les Universitats de les quals actualment depenen els centres assignats a aquestes. Per a aquesta finalitat, el Conseller d'Economia i Finances, a proposta del Conseller d'Ensenyament, ha d'acordar les transferències de crèdits i les habilitacions de les noves aplicacions pressupostàries que siguin necessàries.

   Disposicions finals Primera S'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè faci, en les seccions del Pressupost de despeses de la Generalitat i de les seves entitats autònomes, les adaptacions tècniques que calguin, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les transferències de crèdits corresponents. Aquestes operacions no poden donar lloc en cap cas a un increment de crèdit dins el Pressupost.

   Segona Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

   Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

   Palau de la Generalitat, 24 de desembre de 1991

   Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

   Macià Alavedra i Moner Conseller d'Economia i Finances

   Annex a l'article 41

   Zona A Usos domèstics: 28,71 ptes./m3 Usos industrials: 35,89 ptes./m3 Matèries en suspensió (MES): 32,87 ptes./kg Matèries oxidables (MO): 65,74 ptes./kg Matèries inhibidores (MI): 657,40 ptes./kequitox Sals solubles (SOL): 525,92 ptes./Sm3/cm

   Zona 11 Usos domèstics: 26,60 ptes./m3 Usos industrials: 33,25 ptes./m3 Matèries en suspensió (MES): 32,87 ptes./kg Matèries oxidables (MO): 65,74 ptes./kg Matèries inhibidores (MI): 657,40 ptes./kequitox Sals solubles (SOL): 525,92 ptes./Sm3/cm

   Zona 12 Usos domèstics: 27,35 ptes./m3 Usos industrials: 34,19 ptes./m3 Matèries en suspensió (MES): 32,87 ptes./kg Matèries oxidables (MO): 65,74 ptes./kg Matèries inhibidores (MI): 657,40 ptes./kequitox Sals solubles (SOL): 525,92 ptes./Sm3/cm

   Zona 13 Usos domèstics: 23,18 ptes./m3 Usos industrials: 28,98 ptes./m3 Matèries en suspensió (MES): 32,87 ptes./kg Matèries oxidables (MO): 65,74 ptes./kg Matèries inhibidores (MI): 657,40 ptes./kequitox Sals solubles (SOL): 525,92 ptes./Sm3/cm Increment de temperatura (IT): 0,007 ptes./m3/ºC

   Zona 14 Usos domèstics: 27,25 ptes./m3 Usos industrials: 34,06 ptes./m3 Matèries en suspensió (MES): 32,87 ptes./kg Matèries oxidables (MO): 65,74 ptes./kg Matèries inhibidores (MI): 657,40 ptes./kequitox Sals solubles (SOL): 525,92 ptes./Sm3/cm

   (Vegeu annexos a les pàgs. 6726-6979)