Llei de Finances Públiques de Catalunya (Llei 10/1982, de 12 de juliol)
| Publicado en | DOGC |
| Ámbito Territorial | Normativa de Cataluña |
| Rango | Ley |
D'acord amb la Disposició Transitòria segona de l'Estatut d'Autonomia, mentre el nostre Parlament no legisli sobre les matèries de la seva competència continuaran en vigor les actuals lleis de l'Estat que siguin d'aplicació. En matèria de pressupostos es destaca la Llei General Pressupostària de l'Estat, de 4 de gener de 1977, que regula àmpliament el seu comportament financer. Per la seva banda, la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes disposa que l'activitat financera de les Comunitats serà coordinada amb la de la Hisenda de l'Estat i també que els pressupostos de les Comunitats seran elaborats amb criteris homogenis de manera que sigui possible la seva consolidació amb els Pressupostos de L'Estat.
D'altra banda, l'Estatut de Catalunya conté disposicions diferencials, i, atesa la seva procedència legal, calia regular la matèria objecte d'aquesta Llei per a l'àmbit específic de Catalunya, si bé respectant la legislació vigent complementària.
La present Llei de Finances Públiques de Catalunya té com a punt de partida l'article 49 de l'Estatut, que estableix el pressupost únic amb inclusió de les entitats autònomes i les empreses públiques. La Llei pretén complir l'Estatut sense restar agilitat a l'activitat econòmica dels organismes industrials, comercials i financers. També dóna compliment a la Disposició Addicional quarta de l'Estatut ordenant la unió als pressupostos de les diputacions provincials catalanes i confirmant la tutela financera sobre els ens locals que l'article 48 de l'Estatut reconeix a la Generalitat. S'hi preveu el funcionament d'una Sindicatura de Comptes de Catalunya com a òrgan de fiscalització externa mentre el seu desenvolupament i la seva organització no siguin regulats per una Llei específica basada en l'article 42 de l'Estatut. També s'hi preveu el desenvolupament d'una llei de patrimoni de la Generalitat, així com d'una jurisdicció econòmico-administrativa catalana, a part de la regulació general o específica de les exaccions de la Generalitat.
La Llei de Finances Públiques de Catalunya busca la seva aplicabilitat i eficàcia al voltant de dos grans principis: respecte i adaptació a les peculiaritats i necessitats econòmiques i financeres de l'Administració Pública catalana, i possible manteniment de relacions d'eficàcia amb les institucions correlatives de l'Estat.
La Llei comença tractant, en el Capítol I, dels principis en què s'hauran de basar les finances públiques, que són: unitat de caixa, pressupost anual, comptabilitat, control i responsabilitat.
El règim jurídic de la Hisenda de la Generalitat, com a titular de drets, queda regulat en el Capítol II (els ingressos), enumerant llurs elements constitutius (art. 44 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya), manifestant com a principi general la no-afectació dels ingressos i establint les prerrogatives de què gaudiran els drets de la Hisenda.
L'endeutament, en les seves diferents modalitats, és contemplat en el Capítol III, es regula d'acord amb el que disposa l'article 51 de l'Estatut pel que fa referència a les emissions de deute públic i té en compte la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes, quant al recurs al crèdit.
El Capítol IV fa esment de les obligacions econòmiques de la Generalitat, i assenyala en el seu règim jurídic l'adequació del compliment de les resolucions judicials, que determinin obligacions, al principi de responsabilitat de L'Administració pública, atès el que disposa l'article 106.2 de la Constitució.
S'assigna el Capítol V al Pressupost de la Generalitat, configurant d'acord amb el principi de la seva universalitat, motiu pel qual inclou el conjunt dels seus ingressos i despeses, així com els de les entitats autònomes i empreses públiques.
La gestió pressupostària es fonamenta en el caràcter limitatiu dels crèdits consignats en l'estat de despeses del Pressupost amb les execucions contemplades en l'article 35.3 d'aquesta Llei. Es destaquen, entre aquestes, els crèdits pressupostaris relatius als serveis transferits per l'Administració de L'Estat, als quals s'atorga el caràcter d'ampliables sobre la base de les transferències que financiïn el cost dels serveis a Catalunya.
El Capítol VI es refereix a la Tresoreria, constituïda per tots els recursos financers, tant de la Generalitat com de les seves entitats autònomes i empreses públiques.
El servei al principi d'unitat de caixa constitueix una de les seves funcions bàsiques.
La funció interventora i la concreció del principi de comptabilitat es regulen en el Capítol VII, que comprèn tots els actes, documents i expedients dels quals derivin drets i obligacions de caire econòmic.
El control financer de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial o financer, i de les empreses públiques i de les vinculades a la Generalitat, es farà mitjançant el procediment d'auditoria, flexibilitzant el critreri d'intervenció prèvia o crítica establert per la Llei amb motiu de la qualificació mercantil de les seves operacions i mantenint tota l'agilitat necessària per a aquest tipus d'organismes.
D'altra banda, s'articula el contingut del compte general, així com la seva remissió a la Sindicatura de Comptes.
Finalment, el Capítol VIII regula les responsabilitats en què poden incórrer les autoritats i els funcionaris en accions o omissions que perjudiquin econòmicament la Hisenda de la Generalitat.
Les finances de la Generalitat de Catalunya són regulades per aquesta Llei i per les altres lleis que la despleguin. Les normes de la Llei de Pressupost constituiran l'execució de llurs preceptes, per a cada exercici pressupostari.
-1 Integra la Hisenda de la Generalitat el conjunt dels ingressos i de les obligacions econòmico-financeres que li corresponguin.
-2 L'administració financera de la Generalitat está sotmesa al règim de pressupost anual i d'unitat de caixa, ha d'ésser intervinguda seguint les normes d'aquesta Llei i haurà de retre comptes a la Sindicatura de Comptes de Catalunya i al Tribunal de Comptes de l'Estat, d'acord amb les disposicions que regulin les funcions d'aquests organismes.
-3 Tots aquells que maneguin els cabals públics seran responsables davant la Generalitat, en els termes legals dels perjudicis que li pugin ocasionar.
-1 Correspon a l'administració financera de la Generalitat el compliment de les obligacions econòmiques dels seus òrgans, entitats autònomes i empreses públiques mitjançant la gestió i aplicació dels seus recursos a aquelles finalitats i a l'ordenació d'allò que, en matèria de política econòmica i financera, sigui de la competència de la Generalitat.
-2 Correspondran, així mateix, a l'administració financera les funcions atribuïdes a la Generalitat en matèria de tutela financera sobre les corporacions locals de Catalunya i d'ordenació i control de les institucions financeres i de crèdit que operin en el territori català.
-3 Els Tribunals econòmico-administratius de la Generalitat resoldran les reclamacions que es presentin respecte als tributs i exaccions pròpies i aquelles altres que la llei determini.
-1 Les entitats autònomes de la Generalitat poden ésser de tipus administratiu o de tipus comercial, industrial o financer.
-2 Són empreses de la Generalitat, als efectes d'aquesta Llei, les societats mercantils amb participació majoritària de la Generalitat o de les seves entitats autònomes i aquelles entitats de dret públic sotmeses a la Generalitat, amb personalitat jurídica pròpia, que hagin d'ajustar llur activitat a l'ordenament jurídic privat.
-3 Són empreses vinculades, als efectes d'aquesta Llei, les societats civils o mercantils que són gestores de serveis públics de què és titular la Generalitat o les que hi han subscrit convenis, i en les quals aquesta té la facultat de designar tots o una part dels òrgans de direcció o hi participa directament o indirectament, com a mínim, en un 5% del capital social.
Seran matèria de llei del Parlament de Catalunya les qüestions financeres següents:
-
El pressupost de la Generalitat i de les seves entitats autònomes i les seves modificacions a través de la concessió de crèdits extraordinaris i suplements de crèdit.
-
L'establiment, la modificació i la supressió dels tributs i recàrrecs.
-
L'emissió i la regulació del deute públic de la Generalitat i les seves entitats autònomes, la concertació d'operacions de crèdit i la prestació d'avals.
-
La creació de les societats a les quals es refereix l'apartat 2 de l'article anterior i els actes d'adquisició o pèrdua de la posició majoritària de la Generalitat o de les seves entitats autònomes.
-
Les grans operacions de caràcter econòmic i financer.
-
El règim general i especial en matèria financera de les entitats autònomes de la Generalitat.
-
El règim de patrimoni i de la contractació de la Generalitat.
-
Les altres matèries que, segons la llei, s'havien de regular d'aquesta manera.
La Generalitat gaudirà, tant en allò que fa referència a les seves prerrogatives com als seus beneficis fiscals, del mateix tractament que la llei estableix per a l'Estat.
Les seves entitats autònomes gaudiran de les prerrogatives i els beneficis fiscals que les lleis estableixin.
La Hisenda de la Generalitat és constituïda pels ingressos següents:
-1 El rendiment dels impostos establerts per la Generalitat.
-2 El rendiment dels tributs que li cedeix l'Estat.
-3 Un percentatge de participació en la recaptació total de l'Estat pels impostos directes i indirectes, àdhuc els monopolis fiscals.
-4 El rendiment de les taxes de la Generalitat, ja siguin de creació pròpia o bé a conseqüència de la transferència de serveis de l'Estat.
-5 Les contribucions especials que estableixi la Generalitat en l'exercici de les seves competències.
-6 Els recàrrecs sobre impostos estatals.
-7 Quan s'escaigui, els ingressos procedents del Fons de Compensació Interterritorial.
-8 Les altres assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat.
-9 L'emissió de deute i el recurs al crèdit.
-10 Els rendiments del patrimoni de la Generalitat.
-11 Els ingressos de dret privat.
-12 Les multes i les sancions que imposi en l'àmbit de les seves competències.
-13 Els rendiments dels preus públics.
Els ingressos de la Generalitat i de les entitats autònomes i empreses públiques que en depenen són destinats a satisfer el conjunt de les seves obligacions respectives, llevat que per llei s'estableixi l'afectació d'alguns recursos a finalitats determinades.
L'administració dels ingressos de la Hisenda de la Generalitat correspon al Conseller d'Economia i Finances i la de les entitats autònomes a llurs presidents o directors, llevat que no tinguessin personalitat jurídica pròpia, en el qual cas l'administració correspondria també al Conseller d'Economia i Finances.
-1 Les persones o entitats que tinguin a llur càrrec l'administració dels ingressos de la Generalitat dependran del Conseller d'Economia i Finances o de la corresponent entitat autònoma, pel que fa a la gestió, el lliurament o l'aplicació i al retiment dels comptes respectius.
-2 Estaran obligats a la prestació de fiança els funcionaris, les entitats o els particulars que menin o custodiïn fons o valors de naturalesa pública, en la quantia i la forma que les disposicions reglamentàries determinin.
-3 Els rendiments i els interessos atribuïbles al patrimoni i als cabals de la Generalitat, o de les entitats autònomes, per qualsevol concepte, seran íntegrament reflectits en un compte específic del pressupost respectiu. Es prohibeix l'adscripció o la distribució dels ròssecs del compte específic, d'acord amb el que estableix l'article 8 d'aquesta Llei.
-1 La gestió, incloent-hi totes les fases del procediment, dels tributs propis de la Generalitat i dels impostos cedits, i, si s'escau, dels impostos de l'Estat recaptats a Catalunya i dels recàrrecs sobre impostos estatals, s'ajustarà a les disposicions de l'Estatut d'Autonomia, a les lleis del Parlament de Catalunya, als reglaments que aprovi el Consell Executiu i a les normes de desplegament que sigui autoritzat a dictar el Conseller d'Economia i Finances, sens perjudici d'aplicació de les diposicions de l'Estat en tots els casos en què sigui procedent. En el cas dels tributs cedits es tindrà en compte el que disposi la llei de cessió.
-2 Correspon al Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, d'organitzar els seus serveis de gestió, recaptació, liquidació i inspecció tributàries en allò que pertoqui a la Generalitat.
-1 No podran ésser alienats, gravats ni arrendats els drets de la Hisenda de la Generalitat, llevat en els supòsits regulats per les lleis.
Tampoc no es concediran exempcions, condonacions, rebaixes no moratòries en el pagament dels ingressos, llevat en els casos i en la forma que determinin les lleis.
-2 Tan sols per decret acordat pel Consell Executiu es podrà transigir i sotmetre a arbitratge en les conteses que sorgeixin sobre els drets de la Hisenda de la Generalitat.
-1 Per efectuar la recaptació dels tributs i dels altres ingressos de dret públic, l'administració financera de la Generalitat gaudirà de les prerrogatives legalment establertes i actuarà d'acord amb els procediments administratius corresponents.
-2 Les certificacions de descobert acreditatives de deutes tributaris, lliurades pels funcionaris competents segons els Reglaments, seran títols suficients per a iniciar la via de constrenyiment i tindran la mateixa força executiva que la sentència judicial per a procedir contra els béns i els drets dels deutors.
-3 Els deutes de la Generalitat no podran ésser exigits pel procediment de constrenyiment.
-1 Les quantitats degudes a la Hisenda de la Generalitat pels conceptes contemplats en aquest capítol produiran interessos de demora des de l'endemà de llur venciment.
-2 L'interès de demora es determinarà aplicant el tipus bàsic del Banc d'Espanya vigent el dia en què venci el termini assenyalat en el paràgraf anterior, incrementat d'un 25%, llevat que la Llei de Pressupost n'estableixi un de diferent.
Si el pagament de les obligacions de la Generalitat no fos efectiu en el termini dels tres mesos següents a llur reconeixement o a la notificació de la resolució judicial, el creditor tindrà dret al cobrament d'interessos al tipus bàsic establert pel Banc d'Espanya vigent el dia de llur reconeixement, llevat que la Llei de Pressupost n'estableixi un de diferent, des que reclami per escrit el compliment de l'obligació fins a la data del pagament.
-1 Si les lleis reguladores dels diferents recursos financers no ho disposen altrament, els drets de la Generalitat al reconeixement i la liquidació dels crèdits a favor seu prescriuran quan compleixin cinc anys des de la data en què pogué exercitar-los. No podrà tampoc exigir-ne el cobrament passats cinc anys des del reconeixement o liquidació.
-2 Quedarà sense efecte la prescripció en curs i haurà de començar a comptar de nou si el deutor reconegués el deute o l'Administració de la Generalitat li n'exigís per escrit el pagament.
L'endeutament de la Generalitat adoptarà, segons escaigui, una de les modalitats següents:
-
Operacions de crèdit en forma de préstecs concertats amb persones físiques o jurídiques.
-
Emissió d'emprèstits en forma de deute públic.
-
Emissió de deute de la Tresoreria.
-1 Les operacions de crèdit que la Generalitat concerti amb persones físiques o jurídiques per un termini de reemborsament igual o inferior a un any tindran per objecte atendre necessitats transitòries de tresoreria. Si aquestes operacions de crèdit excedeixen el 5 per cent de l'Estat de Despeses del Pressupost de la Generalitat de l'any corrent, caldrà donar-ne compte al Parlament.
-2 La Llei de Pressupost autoritzarà el límit màxim d'aquestes operacions i en fixarà les característiques, però podrà delegar aquesta darrera potestat al Consell Executiu, el qual l'exercirà a proposta del Conseller d'Economia i Finances.
-1 Les operacions de crèdit que la Generalitat concerti amb persones físiques o jurídiques per un termini de reemborsament superior a un any hauran de complir els requisits següents:
-
L'import total del préstec serà destinat exclusivament a finançar despeses d'inversió.
-
La quantia de les anualitats, incloent-hi els interessos i les amortitzacions, no ultrapassarà el 25% dels ingressos corrents de la Hisenda de la Generalitat previstos en el pressupost de cada any.
-2 Les característiques del préstec seran fixades en la Llei del Pressupost o en les de suplement de crèdit o de crèdit extraordinari malgrat la seva possible delegació en el Consell Executiu.
-1 La creació i, si s'escau, la conversió del deute públic de la Generalitat, així com de qualsevol altra apel·lació al crèdit públic, seran aprovades per llei del Parlament de Catalunya i autoritzades per l'Estat. El Parlament fixarà l'import, les característiques i la destinació a despeses d'inversió de l'emprèstit. Nogensmenys, si el Parlament no el determinés, el tipus d'interès serà establert pel Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances.
-2 Tanmateix, el Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, podrà acordar la conversió de deute Públic de la Generalitat per tal d'aconseguir-ne exclusivament una millor administració i sempre que no s'alteri cap condició essencial de les emissions ni es perjudiquin els drets econòmics dels tenidors.
-3 L'emissió de deute de la Tresoreria, amb termini de reemborsament igual o inferior a un any, es regirà per les normes de l'article 17 d'aquesta Llei.
La concertació d'operacions de crèdit, quan els creditors siguin persones o entitats residents a l'estranger, necessitarà l'autorització de l'Estat.
-1 Les entitats autònomes de la Generalitat podran fer ús de l'endeutament en qualsevol modalitat.
-2 La Llei de Pressupost de la Generalitat, o, si s'escau, de Suplement de Crèdit Extraordinari, fixarà l'import de l'endeutament, així com les seves característiques i destinació, però podrà delegar aquestes darreres potestats en el Consell Executiu, que l'exercirà a proposta del Conseller d'Economia i Finances i previ informe del Conseller a qui pertoqui per raó de l'adscripció administrativa de l'entitat autònoma. L'ús fet de la delegació serà comunicat al Parlament.
El producte de l'endeutament de tota mena s'ingressarà en la Tresoreria de la Generalitat i s'aplicarà sense cap excepció a l'estat d'ingressos del pressupost de la Generalitat o de l'empresa pública, entitat autònoma o ens públic corresponents. Nogensmenys, les operacions que vencin abans d'un any i que tinguin per finalitat cobrir necessitats transitòries de Tresoreria es comptabilitzaran en la comptabilitat de la Tresoreria. En tot cas, els interessos i les despeses de formalització que generin s'aplicaran al pressupost.
-1 Les obligacions econòmiques de la Generalitat i de les entitats autònomes neixen de la Llei, dels negocis jurídics i dels actes i fets que, segons el dret, els generin.
-2 El pagament de les obligacions econòmiques de la Generalitat només serà exigible quan resulti de l'execució del pressupost, de sentència judicial ferma o d'operacions de tresoreria.
-3 Quan les obligacions econòmiques derivin de prestacions o de serveis a la Generalitat, llur pagament no es podrà realitzar mentre el creditor no haurà complert les obligacions correlatives.
Les resolucions judicials que estableixin obligacions a càrrec de la Generalitat o de les entitas autònomes de Catalunya es compliran puntualment. Si manqués en el pressupost el crèdit corresponent, se sol·licitaria del Parlament un suplement de crèdit o un crèdit extraordinari, dintre dels tres mesos següents a la notificació de la resolució.
Si el pagament de les obligacions de la Generalitat no fos efectiu en el termini dels tres mesos següents a llur reconeixement o a la notificació de la resolució judicial, el creditor tindrà dret al cobrament d'interessos al tipus bàsic establert pel Banc d'Espanya vigent el dia de llur reconeixement, llevat que la Llei de Pressupost n'estableixi un de diferent, des que reclami per escrit el compliment de l'obligació fins a la data del pagament.
-1 El dret al reconeixement o liquidació de les obligacions i al pagament de les obligacions ja reconegudes o liquidades presciurà al cap de cinc anys des del naixement de les obligacions o de llur reconeixement o liquidació, respectivament.
-2 L'exigència dels creditors legítims o llurs havent-drets mitjançant la presentació de documents justificatius de llur dret produirà el nou inici del termini de la prescripció.
-3 Les obligacions que prescriguin seran donades de baixa en els comptes respectius, prèvia tramitació de l'expedient que correspongui.
-1 El Pressupost de la Generalitat de Catalunya constitueix l'expressió quantificada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, podran reconèixer la Generalitat i les entitats autònomes i dels drets que podran liquidar-se durant l'exercici corresponent.
-2 El Pressupost de la Generalitat de Catalunya haurà d'aprovar-se equilibrat entre l'estat d'ingressos i l'estat de despeses.
L'exercici pressupostari coincidirà amb l'any natural i hi seran imputats:
-
Els drets liquidats durant aquell any mateix, encara que procedeixin d'exercicis anteriors.
-
Les obligacions que siguin reconegudes fins al 31 de gener de l'any següent, corresponents a qualsevol mena de despeses efectuades abans d'acabar l'exercici pressupostari amb càrrec als crèdits respectius.
-1 El Pressupost de la Generalitat inclourà la totalitat de les seves despeses i ingressos, així com els de les entitats autònomes i empreses públiques.
-2 Concretament, el Pressupost contindrà:
-
Els estats de despeses de la Generalitat i les seves entitats autònomes de caràcter administratiu, amb la deguda especificació dels crèdits necessaris per a atendre el compliment de les obligacions.
-
Els estats d'ingressos de la Generalitat i de llurs entitats autònomes de caràcter administratiu, que comprendran les estimacions dels diverssos drets econòmics a reconèixer i liquidar durant l'exercici.
-
Els estats de recursos i dotacions amb les corresponents estimacions i avaluació de necessitats per a l'exercici, tant d'explotació com de capital, de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial financer o anàleg i de les empreses públiques.
-1 El Pressupost de la Generalitat s'ajustarà, quant a estructura, a la normativa que amb caràcter general disposi per al sector públic de l'Estat, i n'assumirà l'adequació el Conseller d'Economia i Finances.
-2 L'estat de despeses reunirà la classificació orgànica, funcional i econòmica i per programes. S'hi inclourà la classificació territorial per àmbits comarcals i supracomarcals, quan escaigui, de les despeses d'inversió.
-3 Correspondrà al Conseller d'Economia i Finances el desplegament de l'estructura pressupostària de les entitats autònomes i de les empreses públiques, prèvia proposta dels Departaments als quals estiguin adscrites.
El procediment d'elaboració del Pressupost de la Generalitat s'ajustarà a les normes següents:
-1 Els organismes superiors de la Generalitat i els seus Departaments trametran al Conseller d'Economia i Finances, abans de l'1 de maig de cada any, llurs avantprojectes dels estats de despeses, degudament ajustats a les lleis que siguin d'aplicació i a les directrius aprovades pel Consell Executiu a proposta de l'esmentat Conseller. Així mateix, lliuraran els avantprojectes dels estats d'ingressos i de despeses, i, quan s'escaigui, de recursos i dotacions de les entitats autònomes i empreses públiques formant un sol avantprojecte per a cadascun, que comprengui totes les seves activitats.
-2 L'estat d'ingressos del Pressupost serà elaborat pel Departament d'Economia i Finances.
-3 El Departament d'Economia i Finances, tenint en compte els esmentats avantprojectes de despeses i l'estimació dels ingressos, formularà el Projecte de Llei del Pressupost i el sotmetrà a l'acord del Consell Executiu.
-4 S'adjuntarà al Projecte de Llei de Pressupost la documentació següent:
-
El compte consolidat dels projectes relatius a la Generalitat i a les seves entitats autònomes, distingint separadament les operacions corrents i les de capital, tenint en compte la distribució sectorial i territorial de les despeses d'inversió.
-
Una memòria explicativa.
-
Una memòria sobre els aspectes pressupostaris de la funció pública, la seva adequació a la plantilla orgànica vigent, el detall de les plantilles de totes les seccions i organismes autònoms i la seva política de contractació.
-
Una memòria explicativa dels criteris aplicats en les subvencions corrents i de capital.
-
La liquidació del pressupost de l'any anterior i un estat d'execució del vigent.
-
Una memòria justificativa assenyalant l'oportunitat dels arrendaments o de les compres d'immobles incloses en el pressupost.
-
Un informe econòmic i financer.
-
El pressupost classificat per programes, en tots els Departaments.
El Projecte de Llei del Pressupost de la Generalitat i la documentació annexa es remetran al Parlament de Catalunya abans del 10 d'octubre de cada any, per al seu examen, esmena i aprovació.
Posat que l'1 de gener, per qualsevol motiu, no resultés aprovat el Pressupost, es considerarà prorrogat automàticament el de l'any anterior en els seus crèdits inicials fins a l'aprovació i publicació dels nous en el Diari Oficial de la Generalitat. La pròrroga no afectarà els crèdits per a despeses corresponents a serveis o programes que finalitzin durant l'exercici del Pressupost prorrogat.
-1 Els ingressos liquidats i les obligacions reconegudes s'aplicaran al Pressupost per llur import íntegre.
-2 Per als efectes d'aquest article, s'entendrà per import íntegre el que resulti després d'aplicar els beneficis tributaris procedents, que serà objecte de comptabilització independent.
-3 A més, l'import dels beneficis fiscals que afectin els tributs de la Generalitat s'articularà i detallarà de manera que sigui possible de consignar-lo en el Pressupost de la Generalitat.
-1 Els crèdits per a despeses es destinaran a la finalitat exclusiva que en motiva la dotació.
-2 Els crèdits consignats als estats de despesa del pressupost tenen un abast limitatiu i, en conseqüència, no es podran adquirir compromisos en quantia superior a llurs imports.
-3 No obstant el que disposa l'apartat anterior, seran ampliables els crèdits que amb aquest caràcter especifiqui la Llei del Pressupost i, en tot cas, els crèdits concernents a les despeses de classes passives i els derivats de transferències de cabals afectats a serveis traspassats per l'Administració de l'Estat, a l'entrada en vigor de l'acord valorat de traspàs aprovat pel Consell de Ministres.
El caràcter ampliable d'un crèdit permetrà d'augmentar el seu import, previ compliment dels requisits que es determinaran per reglament, en funció de la recaptació efectiva dels drets afectats o del reconeixement d'obligacions específiques de l'exercici respectiu fet conformement a disposicions amb rang de llei.
-4 Les disposicions normatives amb rang inferior al de llei i els actes administratius que vulnerin el que estableixen els apartats anteriors seran nuls de ple dret, sens perjudici de les responsabilitats que corresponguin.
-1 L'autorització de despeses amb un abast plurianual se subordinarà als crèdits que per a cada exercici consigni el Pressupost de la Generalitat.
-2 Aquestes despeses es podran efectuar solament si llur execució s'inicia durant l'exercici en què s'autoritzin i, a més a més, si tenen com a objecte finançar alguna de les atencions següents:
-
Inversions reals i transferències de capital.
-
Contractes de subministrament, d'assistència tècnica i científica i d'arrendament d'equips i serveis, sempre que el termini d'un any no resulti avantatjós per a la Generalitat.
-
Arrendament de béns immobles a utilitzar per la Generalitat o pels organismes, institucions o empreses que en depenguin.
-
Càrregues derivades de l'endeutament.
-3 El nombre d'exercicis als quals es podran aplicar les despeses esmentades als paràgrafs lletres a) i b) de l'apartat anterior no serà superior a quatre. Així mateix, la part de despesa corresponent als exercicis futurs i l'ampliació, quan s'escaigui, del nombre d'anualitats serà determinada pel Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances.
-4 Els compromisos esmentats en el paràgraf segon d'aquest article seran objecte de comptabilització independent.
-1 Els crèdits per a despeses que en el darrer jorn de l'ampliació de l'exercici pressupostari a què es refereix l'aparat b) de l'article 28 no estiguin vinculats al compliment d'obligacions ja reconegudes restaran anul·lats de ple dret.
-2 Nogensmenys, per acord del Conseller d'Economia i Finances podran incorporar-se a l'estat de despeses del pressupost de l'exercici següent immediat:
-
Els crèdits extraordinaris i suplements de crèdit, així com les transferències de crèdit atorgades o autoritzades en el darrer trimestre de l'exercici pressupostari.
-
Els crèdits que garanteixin compromisos de despeses contrets abans del darrer mes de l'exercici pressupostari i que, per motius justificats, no s'hagi pogut realitzar durant l'exercici.
-
Els crèdits per a operacions de capital.
-
Els crèdits autoritzats en funció de l'efectiva recaptació dels drets afectats.
-
Els que s'enumeren a l'article 4 d'aquesta Llei.
-3 Els romanents incorporats segons el que preveu l'apartat anterior només podran ésser aplicats dins de l'exercici pressupostari en el qual s'acordi la incorporació, i en els supòsits de les lletres a) i b) per les mateixes despeses que van motivar, en cada cas la concessió, l'autorització i el compromís.
-1 A càrrec dels crèdits consignats al Pressupost tan sols es podran contreure obligacions derivades de despeses que s'efectuïn durant l'any natural de l'exercici pressupostari.
-
Nogensmenys, s'aplicaran als crèdits del Pressupost vigent, en el moment d'expedició de llurs manaments de pagament, les obligacions següents:
-
Les que resultin de la liquidació d'endarreriments a favor del personal al servei de la Generalitat o les entitats autònomes.
-
Les derivades de compromisos de despeses degudament contrets en exercicis anteriors que per causes justificades no s'hagin pogut reconèixer.
-3 No obstant això, amb autorització prèvia del Departament d'Economia i Finances, també podrà ésser diferit el pagament del preu de compra de béns immobles adquirits directament, l'import del qual sigui superior a 200 milions de pessetes, sense que en cap cas el desemborsament inicial a la signatura de l'escriptura pugui ésser inferior al 25% del preu, i es podrà distribuir lliurement la resta fins a tres anualitats successives.
-1 Quan s'hagi d'efectuar a càrrec del Pressupost de la Generalitat alguna despesa que no pugui ajornar-se fins a l'exercici següent, i per a la qual no hi hagi el crèdit adient o bé el consignat sigui insuficient i no ampliable, el Conseller d'Economia i Finances, previs els informes de la Direcció General de Pressupostos i Tresor, sotmetrà al Consell Executiu l'acord de trametre al Parlament el corresponent projecte de llei de concessió d'un crèdit extraordinari en el primer supòsit o d'un suplement de crèdit en el segon, i s'hi inclourà, necessàriament, la proposta de recursos concrets que els han de finançar.
-2 Quan la necessitat de crèdit extraordinari o suplementari es produís en les entitats autònomes de la Generalitat i no signifiqués un augment en els crèdits d'aquesta, la concessió de l'un i de l'altre correspondrà, previ informe del Departament on siguin adscrits justificant la necessitat i especificant el mitjà de finançament de major despesa, al Conseller d'Economia i Finances, si llur import no ultrapassa el 5 per cent dels crèdits consignats per l'entitat autònoma què faci referència, i al Consell Executiu quan, excedint l'esmentat percentatge, no signifiqui el 15 per cent. Els esmentats percentatges s'aplicaran de forma acumulada en cada exercici pressupostari.
-3 El Consell Executiu, en la forma que es determinarà per reglament, donarà compte cada trimestre al Parlament dels crèdits extraordinaris i dels suplements de crèdit a què es referix l'apartat anterior, documentalment i amb el mateix detall, com a mínim, que el pressupost respectiu.
-1 El Consell Executiu, només en els supòsits que s'indiquen i a proposta del Conseller d'Economia i Finances, podrà acordar bestretes de tresoreria per tal de satisfer pagaments inajornables, amb el límit màxim en cada exercici del 2 per cent dels crèdits consignats pel pressupost de què es tracti:
-
Quan un cop iniciada la tramitació d'expedients de concessió de crèdit s'hagi emès informe favorable del Departament d'Economia i Finances.
-
Quan la promulgació d'una nova llei o la notificació de resolucions judicials generin obligacions el compliment de les quals exigirà la concessió de crèdit extraordinari o de suplement de crèdit.
-2 Si el Parlament de Catalunya no aprovava la llei de concessió de crèdit extraordinari o de suplement de crèdit, l'import de la bestreta de tresoreria seria cancel·lat a càrrec dels crèdits corresponents del respectiu Departament o òrgan de la Generalitat, o entitat autònoma, la reducció dels quals ocasioni menys trasbals al servei públic.
El Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, podrà acordar, en els supòsits de crèdits per a operacions de capital, transferències de crèdits globals als específics de la mateixa naturalesa econòmica. Els estats de despesa del pressupost indicaran els crèdits globals als quals podrà ésser aplicada la norma.
A proposta dels respectius Departaments, el Conseller d'Economia i Finances podrà acordar transferències de crèdit amb les limitacions següents:
-
No afectaran els crèdits per a despeses de personal ni els ampliables, ni els extraordinaris concedits durant l'exercici.
-
No reduiran crèdits per a despeses destinades a subvencions nominatives, ni els que hauran estat augmentats amb suplements o transferències.
-
No augmentaran crèdits que mitjançant altres transferències hauran estat reduïts.
-
No afectaran més d'un programa.
-
No podran fer-se a càrrec d'operacions de capital per tal de finançar les operacions corrents, llevat del supòsit dels crèdits per a dotar el funcionament de noves inversions.
-
No podran fer-se a càrrec de crèdits incorporats, procedents d'exercicis anteriors.
Els Consellers dels diferents Departaments i els pressupostos de les entitats autònomes de la Generalitat podran redistribuir els crèdits entre les diferents partides d'un mateix concepte pressupostari, notificant-ho al Conseller d'Economia i Finances, al qual en correspondrà l'aprovació quan es tracti de conceptes de personal.
Podran generar crèdits dins l'estat de despeses del Pressupost de la Generalitat els ingressos derivats de les operacions següents:
-
Aportacions de persones físiques o jurídiques, per a finançar, juntament amb la Generalitat o les seves entitats autònomes, despeses que per llur naturalesa siguin compreses dintre dels objectius o finalitats de les entitats esmentades.
-
Alienació de béns de la Generalitat o de les entitats autònomes.
-
Prestació de serveis.
-
Reemborsament de préstecs.
-
Crèdits de l'exterior per a inversions públiques.
Els ingressos obtinguts per reintegrament de pagaments realitzats de manera indeguda a càrrec de crèdits pressupostaris podran originar la reposició d'aquests últims en les condicions que estableixin.
-1 L'"autorització" de la despesa és l'acte pel qual s'acorda la realització d'una despesa a càrrec d'un crèdit pressupostari determinat sense sobrepassar-ne l'import pendent d'aplicació calculada de manera certa o aproximada per excés, reservant a tal fi la totalitat o una part del crèdit pressupostari disponible.
-2 La "disposició" és l'acte pel qual s'acorda o concerta, segons els casos, després dels tràmits legals que siguin procedents, la realització concreta d'obres, la prestació de serveis o el subministrament. Amb la "disposició" queda formalitzada la reserva del crèdit per un import i condicions exactament determinats.
-3 S'entén per "obligacions" l'operació de contreure en comptes els crèdits exigibles contra la Generalitat perquè hagi estat acreditada satisfactòriament la prestació objecte de la "disposició".
-4 S'entén per "pagament ordenat" l'operació per la qual l'ordenador expedeix, en relació amb una obligació concreta, el manament del pagament contra la tresoreria de la Generalitat.
-1 Correspon als òrgans superiors de la Generalitat i als Consellers dels Departaments, dintre dels límits de l'article 35, autoritzar les despeses pròpies dels serveis al seu càrrec, llevat dels casos reservats per la llei a la competència del Consell Executiu, així com efectuar la disposició i la liquidació del crèdit exigible tot interessant del Conseller d'Economia i Finances l'ordenació dels pagaments corresponents.
-2 Amb la mateixa reserva legal, corresponen als presidents o directors de les entitats autònomes l'autorització, la disposició, la liquidació i l'ordenació dels pagaments relatius a les entitats i empreses esmentades.
-3 Les facultats a què fan referència els números anteriors podran delegar-se en els termes que s'estableixin per reglament.
-1 Els pagaments s'ordenaran mitjançant els respectius manaments, que l'ordenador lliurarà a favor dels creditors de la Generalitat.
-2 Correspon al Conseller d'Economia i Finances l'ordenació dels pagaments, que podrà delegar de forma expressa amb caràcter general o singular.
-3 Nogensmenys, amb l'objecte de facilitar el servei, es crearan les ordenacions de pagaments secundàries que es considerin necessàries i llurs titulars seran nomenats pel Conseller d'Economia i Finances.
-4 Els serveis de les ordenacions de pagaments s'acomodaran al reglament que s'aprovi a proposta del Conseller d'Economia i Finances.
L'expedició dels manaments de pagament a càrrec del pressupost de la Generalitat haurà d'ajustar-se al pla que sobre la disposició de fons de tresoreria estableixi el Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances.
-1 Els manaments de pagament aniran acompanyats dels documents que provin la realització de la prestació o el dret del creditor, conforme a la respectiva autorització de la despesa.
-2 Els manaments de pagament que no puguin anar acompanyats dels documents justificatius en el moment de llur expedició tindran el caràcter de "a justificar", sens perjudici de l'aplicació que calgui als crèdits pressupostaris corresponents.
-3 Els perceptors d'aquests manaments quedaran obligats a justificar en el termini de tres mesos l'aplicació de les quantitats rebudes.
-4 En el curs del mes següent a la data d'aportació dels documents justificatius a què es refereixen els apartats anteriors d'aquest article, es produirà l'aprovació o rectificació del compte feta per l'autoritat competent.
-5 Les ordres de pagament corresponents a subvencions obligaran els perceptors a justificar l'aplicació dels fons rebuts a la finalitat que en determina la concessió.
-1 Els pressupostos de cada exercici es liquidaran, quant a la recaptació d'ingressos i al pagament d'obligacions, el dia 30 d'abril immediat següent i aniran a càrrec de la Tresoreria de la Generalitat els ingressos i pagaments pendents, segons les respectives contractacions de drets i obligacions.
-2 Les operacions de la Tresoreria s'aplicaran per anys naturals. Nogensmenys, s'aplicaran al període corrent els ingressos ajornats, els fraccionats i els altres no incorreguts en via de constrenyiment.
-3 Els ingressos que s'efectuïn una vegada tancat el pressupost respectiu quedaran desafectats a la destinació específica que, donat el cas, els hagués correspost, sens perjudici de llur reconeixement i nova afectació a càrrec del pressupost de l'exercici en curs.
-1 Els estats d'explotació i de capital de les entitats autònomes de tipus comercial, industrial o financer i les empreses públiques tindran el contingut següent:
-
Un estat de recursos, amb les corresponents estimacions per a l'exercici.
-
Un estat de dotacions, amb l'avaluació de les necessitats per al desenvolupament de llurs activitas durant l'exercici.
-2 Les dotacions esmentades es classificaran així:
-
Estimatives, les que resultin variacions d'actiu i passiu, i les existències de magatzem.
-
Limitatives, les destinades a remuneracions de personal al servei de les entitats autònomes salvat el que disposi la llei de creació corresponent; les subvencions corrents i les despeses de capital.
-
Ampliables, les determinadess en funció dels recursos efectivament obtinguts.
-3 Malgrat el que disposa l'apartat 2.b) d'aquest article, el Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances i amb informe previ del Conseller del qual l'entitat autònoma depengui directament, podrà declarar ampliables les dotacions limitatives quan hagi estat regulat que es fixin en funció dels ingressos efectivament efectuats.
-4 Als estats de les entitats i empreses, a què es refereix aquest article s'unirà una memòria expressiva, tant de la tasca duta a terme com dels objectius a abastar durant l'exercici, així com una avaluació econòmica dels projectes d'inversions que hagin d'iniciar-se en el seu decurs.
L'exercici pressupostari coincidirà amb l'any natural, sens perjudici dels ajustaments necessaris quan les operacions a efectuar per l'entitat o empresa estiguin vinculades a un cicle productiu diferent, que no podrà ésser superior a dotze mesos.
Les empreses públiques i les vinculades a la Generalitat elaboraran anualment un programa d'actuació, inversions i finançament que, responent a les previsions plurianuals establertes oportunament, tindrà el contingut següent:
-
Un estat que detallarà les inversions reals i financeres a efectuar durant l'exercici.
-
Un estat que especificarà les aportacions de la Generalitat, de les entitats autònomes o d'altres empreses dependents d'aquella que participin en el capital social, així com de les inversions.
-
L'expressió dels objectius a abastar durant l'exercici, entre els quals les rendes que hom esperi generar.
-
Una memòria concernent a l'avaluació econòmica de les inversions a començar durant l'exercici.
-1 L'estructura formal bàsica del programa d'actuació de les empreses de la Generalitat serà establerta pel Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, i la desenvoluparà cada empresa d'acord amb les característiques i necessitats pròpies.
-2 El Consell Executiu donarà compte al Parlament dels principis que informen els programes de les empreses de la Generalitat.
-1 Les empreses públiques i les vinculades a la Generalitat trametran al Conseller d'Economia i Finances, abans de l'1 de juny de cada any, l'avantprojecte següent, complementat amb una memòria explicativa del contingut del problema i de les principals modificacions que presenti en relació amb el vigent, segons preveu l'article 54 d'aquesta Llei.
-2 Els programes d'actuació se sotmetran a l'acord del Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, i es publicaran en el Diari Oficial de la Generalitat.
Els convenis que la Generaltat estableix amb les seves empreses públiques o vinculades, o amb altres que no en depenguin, però gaudeixin d'avals de la Generalitat o rebin subvencions a càrrec dels seus pressupostos, inclouran en qualsevol cas les clàusules següents:
-
Hipòtesis macroeconòmiques i sectorials que serveixin de base al conveni, tot indicant aquelles la modificació de les quals pugui donar lloc a la cancel·lació del conveni.
-
Objectius de la política de personal, rendibilitat, productivitat o reestructuració tècnica de l'explotació econòmica com mètodes d'avaluació d'aquells.
-
Aportacions o avals de la Generalitat.
-
Mesures a emprar per tal d'adaptar els objectius convinguts a les variacions experimentades a l'entorn econòmic respectiu.
-
Control de la Generalitat sobre l'execució del conveni i l'explotació econòmica posterior.
-1 Constitueixen la Tresoreria de la Generalitat tots els recursos financers, tant per a operacions pressupostàries com extrapressupostàries, siguin diners, valors, crèdits o productes de l'endeutament de la Generalitat i de les entitats autònomes.
-2 Els efectius de la Tresoreria i les variacions que sofreixen estan subjectes a la intervenció i han d'ésser registrats segons les normes de la comptabilitat pública.
La Tresoreria compleix les funcions següents:
-
Recaptar els ingressos i pagar les obligacions de la Generalitat.
-
Servir el principi d'unitat de caixa, mitjançant la centralització de tots els cabals i valors generats per operacions pressupostàries i extrapressupostàries.
-
Distribuir en el temps i en el territori les disponibilitats dineràries per a la satisfacció puntual de les obligacions de la Generalitat.
-
Respondre dels avals contrets per la Generalitat.
-
Les altres que derivin de les esmentades en el paràgraf anterior o bé s'hi relacionin.
-1 La Tresoreria de la Generalitat situarà els cabals d'aquesta al Banc d'Espanya, i a les entitats de crèdit i d'estalvi que operin a Catalunya.
-2 Els serveis que es podran concertar amb les entitats indicades en el paràgraf anterior es determinaran per reglament.
-1 Els cabals de les entitats autònomes de la Generalitat se situaran a la Tresoreria de la Generalitat comptablement diferenciats.
-2 Això no obstant, les entitats autònomes, quan convingui per raó de les operacions que desenrotllin o del lloc en què aquestes s'hagin d'efectuar, podran obrir i utilitzar comptes en les entitats de crèdit i d'estalvi de Catalunya, prèvia autorització del Conseller d'Economia i Finances.
-1 Els ingressos a la Tresoreria podran ésser fets en el Banc d'Espanya a les caixes de la Tresoreria i a les entitats de crèdit col·laboradors d'aquesta mitjançant diner efectiu, girs, transferències, xecs i qualsevol altre mitjà o document de pagament, sigui bancari o no, autoritzat per reglament.
-2 La Tresoreria podrà, així mateix, pagar les seves obligacions per qualsevol dels mitjans a què fa referència el paràgraf anterior.
Les necessitats de la Tresoreria derivades de la diferència de venciment dels seus pagaments i ingressos, podran atendre's:
-
Amb bestretes del Banc d'Espanya, si així s'acordava mitjançant conveni amb aquest, d'entitats de crèdits o Caixes d'Estalvis segons acord del Consell Executiu a proposta del Conseller d'Economia i Finances i sempre que la suma total no sigui superior al dotze per cent dels crèdits que per a despeses autoritzi el Pressupost de la Generalitat del mateix exercici, s'han de cancel·lar aquest dins de l'exercici pressupostari.
-
Amb el producte de l'emissió de deute de la Tresoreria segons es preveu als articles 17.1 i 19.3 de la present Llei.
-1 Les garanties de la Generalitat que no es concedeixin mitjançant una entitat autònoma de caràcter financer hauran de revestir necessàriament la forma d'aval de la Tresoreria, que serà autoritzat pel Consell Executiu a proposta del Conseller d'Economia i Finances. Els acords d'autorització hauran d'ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat.
-2 Els avals prestats a càrrec de la Tresoreria reportaran a favor d'aquesta la comissió que per a cada operació determini el Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances.
-3 Els avals seran documentats en la forma que es determinarà per reglament i seran signats pel Conseller d'Economia i Finances.
-4 La Tresoreria de la Generalitat respondrà de les obligacions d'amortització i pagament d'interessos, si així fos establert, només en el cas que el deutor principal no complís aquestes obligacions.
-1 La Generalitat podrà avalar les operacions de crèdit que concedeixin les entitats de crèdit legalment establertes a entitats autònomes, corporacions locals i empreses públiques. L'import total dels avals a prestar en cada exercici es fixarà en la corresponent Llei del Pressupost de la Generalitat.
-2 El Departament d'Economia i Finances tramitarà el corresponent expedient per establir la conveniència de l'aval. L'autorització correspondrà al Consell Executiu i l'execució al Conseller d'Economia i Finances o a l'autoritat en qui expressament delegui.
-3 La Intervenció fiscalitzarà les actuacions finançades amb crèdits avalats per la Generalitat per a conèixer en cada moment l'aplicació del crèdit. Trimestralment el Conseller d'Economia i Finances retrà compte davant de la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost del Parlament de totes les incidències que s'hagin produït en la concessió, reducció i cancel·lació dels avals, i, si s'escau, dels riscos efectius a què la Generalitat hagi hagut de fer front directament en l'exercici de la seva funció d'avalador.
Les entitats autònomes i les empreses públiques podran prestar avals dins el límit màxim fixat amb aquesta finalitat per a cada exercici i entitat o empresa per la Llei del Pressupost, sempre que la respectiva norma de creació els autoritzi a efectuar aquesta mena d'operacions i es tracti de societats mercantils en el capital de les quals participin en els termes de la Disposició Transitòria Tercera. Hauran de retre compte al Departament d'Economia i Finances de cadascun dels avals que concedeixen.
Tots els actes, documents i expedients de l'Administració de la Generalitat dels quals puguin derivar drets i obligacions de contingut econòmic o moviment de fons o valors seran intervinguts d'acord amb aquesta Llei i amb les seves disposicions complementàries.
La Intervenció de la Generalitat amb plena autonomia respecte els òrgans i entitats subjectes a fiscalització tindrà les facultats següents:
-
Ésser el centre de control intern.
-
Ésser el centre directiu de la comptabilitat pública atribuïda a la Generalitat de Catalunya.
-
Ésser el centre de control financer.
En el cas que la Intervenció discrepés amb el fons o amb la forma dels actes, expedients o documents examinats, formularà les seves objeccions per escrit. Si la disconformitat es refereix al reconeixement o a la liquidació de drets a favor de la Hisenda de la Generalitat, es farà en nota d'objecció, i si subsisteix la discrepància, mitjançant el recurs o la reclamació que sigui procedent.
Si l'objecció afecta la disposició de despesses, el reconeixement d'obligacions o l'ordenació de pagaments, la Intervenció suspendrà, mentre no es resolgui, la tramitació de l'expedient en els casos següents:
-
Si hi ha insuficiència o inadequació del crèdit.
-
Si hi ha irregularitats no immediatament esmenables en la documentació justificativa de les ordres de pagament o quan el dret del perceptor no quedi prou justificat.
-
Si manquen requisits essencials en l'expedient o quan estimi la possibilitat de greus pèrdues econòmiques si l'expedient continua gestionant-se.
-
Si l'objecció deriva de comprovacions materials d'obres, forniments, adquisicions o serveis.
-1 Si l'òrgan afectat per l'objecció no hi estigués d'acord, es procedirà de la manera següent:
-
Si la discrepància correspon a una intervenció delegada, la Intervenció General resoldrà.
-
Si es manté la discrepància o aquesta correspon a la mateixa Intervenció General, pertoca la resolució al Consell Executiu.
-2 La Intervenció podrà emetre informe favorable mentre els requisits o els tràmits exigits no siguin essencials, però l'eficàcia de l'acte quedarà condicionada al seu compliment.
-1 La funció interventora té com a objecte controlar tots els actes, documents i expedients de la Generalitat que determinin el reconeixement de drets i obligacions de contingut econòmic, així com els ingressos i pagaments que en derivin i la recaptació i aplicació dels cabals.
-2 L'exercici de la funció interventora comprendrà:
-
La intervenció prèvia o crítica de tots els actes, documents i expedients susceptibles de produir drets o obligacions de contingut econòmic o moviment de fons i valors.
-
La intervenció formal de l'Ordenació de Pagaments.
-
La intervenció material dels pagaments.
-
La intervenció de l'aplicació de les quantitats destinades a obres, subministraments, adquisicions i serveis, i que inclourà també llur examen documental.
-
La interposició de recursos i de reclamacions en els supòsits previstos per les lleis.
-
La comanda a l'òrgan o als òrgans competens, quan la naturalesa de l'acte, document o expedient a intervenir ho requereixi, dels assessoraments adients amb el cas, així com dels antecedents necessaris per al millor exercici de la funció interventora.
-3 Les competències atribuïdes a la Intervenció i a la funció interventora seran exercides, en l'àmbit territorial de la Generalitat de Catalunya, pel personal del Cos d'Interventors de la Generalitat.
No quedaran sotmeses a intervenció prèvia les despeses de material no inventariable, així com les de caràcter periòdic i d'altres de tracte successiu, un cop intervinguda la despesa inicial de l'acte o contracte del qual derivin, o les seves modificacions.
Les disposicions dels articles 67 al 73 seran aplicables a la funció interventora en les entitats autònomes de caràcter administratiu dependents de la Generalitat.
-1 El control de caràcter financer en les entitats autònomes de tipus comercial, industrial i financer i en les empreses públiques de la Generalitat, s'efectuarà mitjançant procediments d'auditoria, els quals substituiran la intervenció prèvia de les operacions corresponents i tindran com a objecte comprovar el funcionament econòmic-financer de les entitats autònomes o empreses públiques de què es tracti.
-2 Les auditories esmentades en l'apartat anterior s'efectuaran sota la direcció d'interventors de la Generalitat i d'acord amb les normes següents:
-
D'una manera anual, l'1 de febrer i el 31 de març, amb referència a l'exercici anterior; l'informe d'auditoria s'haurà de lliurar abans del 30 d'abril següent.
-
D'una forma periòdica, però no prefixada, almenys una vegada cada any, segons els criteris que establirà la Intervenció General. Això no obstant, les entitats i les empreses a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article podran sol·licitar altres auditories complementàries, les quals es duran a terme si el Conseller d'Economia i Finances, previ informe de la Intervenció General, ho considera adient.
-3 Les entitats públiques, les empreses societàries individuals i les persones que gaudeixin de subvencions corrents, préstecs, avals i altres ajuts de la Generalitat, o si s'escau, de les entitats autònomes i empreses públiques que en depenguin, seran objecte de control financer mitjançant la forma d'auditoria sota la direcció de la Intervenció General.
-4 Les disposicions de fons que lliuri el funcionari que en cada entitat o empresa a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article tingui facultat per a realitzar-les seran objecte d'intervenció formal i material d'acord amb els respectius comptes justificatius en el període d'auditoria previst en l'apartat 2 a) d'aquest article o, si s'escau del seu paràgraf b).
La Generalitat i les entitats autònomes i empreses públiques queden sotmeses al règim de comptabilitat pública en els termes previstos en aquesta Llei.
-1 La subjecció al règim de comptabilitat pública comporta l'obligació de retre comptes de les operacions respectives, qualsevol que sigui la seva naturalesa, a la Sindicatura de Comptes mitjançant la Intervenció General, o directament, quan s'escaigui, a la Sindicatura de Comptes que ho requereixi.
-2 El que disposa el paràgraf anterior s'aplica a l'emprament de les transferències corrents o de capital independentment dels qui en siguin els preceptors.
-3 Aquella obligació s'entén sens perjudici de les competències que la Constitució confereix al Tribunal de Comptes.
És competència del Conseller d'Economia i Finances l'organització de la comptabilitat pública al servei de les finalitats següents:
-
Registrar l'execució del Pressupost de la Generalitat.
-
Conèixer el moviment de la situació de la Tresoreria.
-
Reflectir les variacions, la composició i la situació del Patrimoni de la Generalitat, de les entitats autònomes, de les empreses públiques i de les empreses vinculades a la Generalitat.
-
Proporcionar les dades necessàries per a la formació i el retiment del Compte General de la Generalitat, així com dels altres comptes, estats i documents que hagin d'ésser elaborats o tramesos a la Sindicatura de Comptes i al Tribunal de Comptes.
-
Facilitar les dades i altres antecedents necessaris per a la confecció dels comptes econòmics del Sector Públic de Catalunya i la seva consolidació posterior amb els comptes econòmics del Sector Públic de la resta de l'Estat espanyol.
-
Retre la informació econòmica i financera per a la presa de decisions al nivell de govern i d'administració.
La Intervenció General de la Generalitat és el Centre Directiu de la Comptabilitat Pública de Catalunya, al qual correspon:
-
Sotmetre a la decisió del Conseller d'Economia i Finances el pla general de comptabilitat a què s'adaptaran les corporacions, organismes i altres entitats incloses en el Sector Públic de Catalunya, segons les seves característiques o peculiaritats, amb la deguda coordinació i articulació en el pla general de comptabilitat del Sector Públic Estatal.
-
Promoure l'exercici de la potestat parlamentària amb vista a la determinació de l'estructura, justificació, tramitació, rendició dels comptes i altres documents relatius a la comptabilitat pública. Així mateix pot dictar circulars, instruccions i altres normes que li permetin les lleis.
-
Aprovar els plans parcials o especials de comptabilitat pública que s'elaborin conformement al pla general.
-
Inspeccionar la comptabilitat de les entitats autònomes i empreses públiques i dirigir les auditories de les empreses vinculades a la Generalitat, que hauran de portar-se a terme anualment.
Com a centre gestor de la comptabilitat pública correspon a la Intervenció General de la Generalitat.
-
Formar el compte general de la Generalitat.
-
Preparar i examinar, formulant-hi les observacions que escaiguin, els comptes que s'hagin de retre a la Sindicatura de Comptes i al Tribunal de Comptes.
-
Recaptar la presentació dels comptes, estats i altres documents subjectes a un examen crític.
-
Centralitzar la informació deduïda de la comptabilitat de les Corporacions, Organismes i Entitats que integrin el Sector Públic de Catalunya.
-
Elaborar els comptes econòmics del sector públic de Catalunya d'acord amb el sistema de comptes nacional seguit per l'Estat; amb distinció dels mateixos subsectors que aquell.
-
Vigilar i impulsar l'activitat de les oficines de comptabilitat existents en tots els Departaments, entitats autònomes i empreses públiques de la Generalitat.
-
Coordinar la planificació comptable de les empreses vinculades a la Generalitat.
Els comptes i la documentació que s'hagin de retre a la Sindicatura de Comptes i al Tribunal de Comptes es formaran i tancaran per períodes mensuals, excepte els corresponents a les entitats autònomes, empreses públiques i empreses vinculades a la Generalitat, que ho seran anualment, dintre dels sis mesos següents al tancament de l'exercici.
La comptabilitat pública resta sotmesa a verificació ordinària o extraordinària a càrrec de funcionaris dependents de l'Interventor General de la Generalitat i dels que, donat el cas, designi la Sindicatura de Comptes o el Tribunal de Comptes.
El Conseller d'Economia i Finances trametrà al Parlament, a títol informatiu i d'estudi per a la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost, i farà publicar en el Diari Oficial de la Generalitat, trimestralment i dintre del trimestre següent, l'estat mensual d'execució del Pressupost de la Generalitat i de les seves modificacions, així com els moviments i la situació del Tresor.
-1 El compte general de la Generalitat es formarà amb els documents següents:
-
Compte de l'administració general de la Generalitat.
-
Compte de les entitats autònomes de caràcter administratiu.
-
Compte de les entitats gestores de la Seguretat Social.
-2 S'uniran al compte general de la Generalitat els comptes generals de les diputacions provincials.
-3 La Sindicatura de Comptes unirà al compte general de la Generalitat els comptes de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg, els de les empreses públiques i els dels altres ens de dret públic, que no siguin entitats autònomes de caràcter administratiu, els pressupostos de les quals són aprovats pel Parlament.
-4 També s'acompanyarà qualsevol altre estat que es determini per reglament, i els que reflecteixen el moviment i la situació dels avals concedits per la Generalitat.
El compte de l'administració general de la Generalitat comprendrà totes les operacions pressupostàries, patrimonials i de tresoreria efectuades durant l'exercici i constarà dels punts següents:
Primer. La liquidació del pressupost, dividida en tres parts:
-
Quadre demostratiu dels crèdits autoritzats en l'estat de despeses i en les seves modificacions, al qual s'unirà una còpia de les lleis, les disposicions i els acords en virtut dels quals s'hagin produït aquelles.
-
Liquidació de l'estat de despeses.
-
Liquidació de l'estat d'ingressos.
Segon. Un estat demostratiu de l'evolució i la situació dels valors a cobrar i de les obligacions a pagar procedents d'exercicis anteriors.
Tercer. El compte general de Tresoreria que posi de manifest la situació de la Tresoreria i les operacions realitzades per aquell durant l'exercici, amb distinció de les que corresponguin al Pressupost vigent i als anteriors.
Quart. Un estat relatiu a l'evolució i a la situació de les bestretes de Tresoreria a què fa referència l'article 40.1 d'aquesta Llei.
Cinquè. El compte general de deute públic, i en general de l'endeutament de la Generalitat.
Sisè. El resultat de l'exercici amb l'estructura següent:
-
Els saldos de l'execució del pressupost per obligacions i drets reconeguts i per pagaments i ingressos efectuats.
-
El dèficit o superàvit de Tresoreria per operacions pressupostàries, incloent-hi els que corresponguin a l'exercici vigent i als anteriors.
-
La variació dels actius i passius de la Hisenda de la Generalitat, derivada de les operacions corrents i de capital.
Setè. Un estat demostratiu de l'evolució i la situació de les inversions amb especificació de la seva incidència comarcal.
Vuitè. Una memòria justificativa dels costos i els rendiments de serveis públics, i del grau de compliment dels objectius programats en aquest sentit.
Novè. Un estat dels compromisos de despeses adquirits amb càrrec a exercicis futurs d'acord amb l'autorització continguda a l'article 36 d'aquesta Llei, amb indicació dels exercicis en els quals s'hagin d'imputar.
Desè. Un estat que reflecteixi l'evolució i la situació dels recursos locals i institucionals administrats per les finances de la Generalitat.
El compte general de la Generalitat serà format per la Intervenció General de la Generalitat amb els comptes que els diferents comptedonants hagin de retre a la Sindicatura i al Tribunal de Comptes
-1 Els titulars de càrrecs polítics i els funcionaris al servei de la Generalitat o de les entitats autònomes o empreses públiques que dolosament o culpablement intervinguin en accions o omissions que ocasionin perjudici econòmic a la Hisenda de la Generalitat, quedaran sotmesos a la responsabilitat civil, penal o disciplinària que escaigui, d'acord amb les lleis. La responsabilitat penal i la disciplinària seran compatibles entre elles i amb la civil.
-2 Estaran especialment subjectes a l'obligació d'indemnitzar la Hisenda de la Generalitat els interventors, el tresorer i l'ordenador de pagaments responsables d'engany o culpa inexcusable que no haguessin salvat llur actuació mitjançant impugnació per escrit sobre la improcedència o il·legalitat de l'acta, document o expedient.
-3 La responsabilitat, en els supòsits de concurrència de responsables, serà mancomunada, llevat dels casos d'engany o frau, en què serà solidària.
-4 Quan els superiors dels presumptes responsables o l'ordenador de pagament, respectivament, tinguin notícia d'un abastament, malversació, dany o perjudici a la Hisenda de la Generalitat, o si hagués transcorregut el termini assenyalat per l'article 50.3 d'aquesta Llei sense haver-se justificat els manaments de pagaments als quals es refereix, instruiran les oportunes diligències prèvies i adoptaran amb el mateix caràcter les mesures necessàries per a assegurar els drets de la Hisenda de la Generalitat.
Constitueixen accions i omissions de les quals resultarà obligació d'indemnitzar la Hisenda de la Generalitat.
-
Incórrer en abastament o malversació afectant l'haver de la Generalitat.
-
Administrar els drets econòmics de la Hisenda de la Generalitat incomplint les disposicions reguladores de llur gestió, liquidació, inspecció i recaptació i ingrés en el Tresor.
-
Autoritzar despeses i ordenar pagaments sense crèdits o amb crèdit insuficient o infringint d'alguna altra manera les disposicions vigents sobre la matèria.
-
Provocar pagaments indeguts mitjançant la liquidació d'obligacions o l'expedició de documents en virtut de funcions encomanades.
-
No retre els comptes exigits per reglaments o presentar-los amb defectes greus.
-
No justificar l'aplicació dels fons a què fa referència l'article 50 d'aquesta Llei.
-
Qualssevol altres actes o omissions que constitueixin imcompliment de les disposicions d'aquesta Llei i d'altra normativa aplicable a l'administració i comptabilitat de la Hisenda de la Generalitat.
-1 En relació amb els actes i les omissions tipificades en l'article anterior, i sens perjudici de les competències de la Sindicatura de Comptes de Catalunya i del Tribunal de Comptes, la responsabilitat es dilucidarà o aclarirà mitjançant expedient administratiu.
-2 L'acord d'incoació de l'expedient, la resolució d'aquest i el nomenament del jutge instructor correspondran al Consell Executiu quan es tracti de titulars de càrrecs polítics de la Generalitat, i al Conseller d'Economia i Finances en els altres casos. L'expedient es tramitarà, en tot cas, amb audiència dels interessats.
-3 La resolució corresponent s'haurà de pronunciar sobre els danys i els perjudicis causats als drets econòmics de la Hisenda de la Generalitat, i els responsables tindran l'obligació d'indemnitzar en la quantia i el termini que s'assenyali.
-1 Els danys i els perjudicis determinats per la resolució de l'expedient a la qual es refereix l'article anterior tindran la consideració de drets econòmics de la Hisenda de la Generalitat. Si s'escau es procedirà al seu cobrament per via de constrenyiment.
-2 La Hisenda de la Generalitat té dret a l'interès previst per l'article 14 d'aquesta Llei sobre l'import dels danys i perjudicis des del dia que aquests s'hauran produït.
-3 Quan a causa de la insolvència del deutor o deutora de la Generalitat derivi l'acció cap als responsables subsidiaris, l'interès es comptarà des de la data en què aquests seran requerits amb aquesta finalitat.
Mentre el Parlament de Catalunya no promulgui les normes corresponents i el Govern de la Generalitat no dicti les disposicions reglamentàries, regiran les normes i disposicions anàlogues de l'Estat, d'acord amb la Disposició Transitòria Segona de l'Estatut, en tot allò que no estigui en contradicció amb les lleis i els reglaments catalans.
Les transferències de cabals afectats a serveis traspassats per l'Administració de l'Estat podran ésser objecte de redistribució en els termes dels articles 42 i 43 d'aquesta Llei. D'aquesta redistribució, se'n donarà compte al Parlament.
Es consideraran empreses vinculades a la Generalitat als efectes d'aquesta Llei i fins que l'Estatut de l'empresa pública no disposi altrament, les societats en què la Generalitat o les seves entitats autònomes participin directament o indirectament en més d'un 25% del capital social, tinguin la possibilitat de designar els òrgans de direcció o hi participin en més d'un 10% quan siguin titulars de serveis públics.
Mentre no es promulgui una llei específica que reguli les qüestions relatives a pressupostos, comptabilitat, Intervenció i Tresoreria dels serveis del Sistema de la Seguretat Social transferits a la Generalitat de Catalunya, els seran d'aplicació, d'acord amb el que disposa la Disposició Transitòria Segona de l'Estatut d'Autonomia, les disposicions estatals bàsiques i específiques relacionades amb les matèries enumerades.
[No vigent]
Als efectes d'allò que preveu l'article 72, el Consell Executiu, dins del termini de sis mesos des de l'entrada en vigor de la present Llei, aprovarà, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, i presentarà al Parlament un projecte de Llei referit a l'estatut de la funció interventora.
En el termini d'un any el Consell Executiu presentarà al Parlament un projecte de llei sobre l'estatut de l'empresa pública catalana.
