Indicadors de competitivitat de qualitat i certificació
| Autor | Pilar Cos Sánchez, Natalia Aldaz Ibáñez, Blanca Escardíbul Ferrà, José Sebastián Millán Gómez, Margarita Moltó Aribau |
| Páginas | 89-122 |
© Sehen Capítol V. Indicadors de competitivitat de qualitat i certificació
89
Capítol V
Indicadors de competitivitat de qualitat
i certificació
Amb la globalització de l’economia mundial, l’augment en
els volums de les transaccions comercials en l’àmbit interna-
cional i l’eliminació d’algunes barreres al comerç, la importàn-
cia de la normalització ha augmentat i amb ella la rellevància
de les certificacions.
La certificació és l’acció duta a terme per una entitat que
dona fe, i ho manifesta per escrit, que un producte, procés o
servei degudament identificat és conforme a una norma en
virtut d’una verificació de les seves propietats i característi-
ques. La certificació és una eina que facilita a les cooperatives
la introducció dels seus productes i serveis en altres mercats.
S’ha de fer constar que una cooperativa també pot aconseguir
un o diversos certificats ISO. Aquestes certificacions són un
tipus de marca de qualitat que poden servir per convèncer
a potencials clients que adquireixin un determinat servei o
producte. D’aquesta manera, una empresa pot enfortir la seva
posició al mercat.
En aquest estudi s’ha analitzat tres tipus de certificacions:
• De producte o de sistema: l’objecte de la certificació i
portador final del distintiu de qualitat associat pot ser el
producte finalment comercialitzat (aliment) o el sistema
organitzatiu i funcional capaç de produir-lo (l’empresa),
mitjançant una sèrie de processos que són igualment
© Sehen Indicadors de competitivitat al cooperativisme agroalimentari…
90
objecte de la certificació. Una certificació tipus ISO 9000 és
un exemple d’una certificació de sistema.
• De sistemes de gestió ambiental: la norma ISO 14001 és la
norma internacional de sistemes de gestió ambiental (SGA),
que ajuda a les cooperatives a identificar, prioritzar i gestionar
els riscos ambientals, com a part de les seves pràctiques de
negocis habituals.
• De sistemes amb vincle geogràfic o sense, i sistemes obli-
gatoris o voluntaris: molts sistemes basen part de la seva
existència a certificar que un producte guarda un vincle amb
determinada unitat territorial, un atribut de confiança que és
valorat a certs mercats. Així, per exemple, la Unió Europea
estableix que una Denominació d’Origen Protegida (DOP)
produeixi, transformi i elabori la seva producció en una
zona geogràfica delimitada.
Amb les dades facilitades per la FCAC (Federació de
Cooperatives Agràries de Catalunya), s’ha fet una anàlisi des-
criptiva per conèixer el nivell de certificació de les coopera-
tives catalanes com a mesura de qualitat, durant tres anys en
concret: 2008, 2012 i 2016. Les certificacions analitzades han
estat la norma ISO 9001, la ISO14001 i els diferents sistemes
de producció: GLOBALGAP (GLOBAL Good Agricultural
Practices), BRC (British Retail Consortium), IFS (international food
standard), PI (Producció Integrada), Denominació d’Origen
(DO), EUREP4 (Euro Retailer Produce). En principi, aquests
sistemes de certificació són, per regla general, voluntaris. Del
control oficial, se n’ocupen les Administracions públiques,
de manera que inspeccionen que es compleixin els requisits
mínims de seguretat alimentària, laboral, respecte mediambi-
ental i d’altres. No obstant això, alguns sistemes dels esmen-
© Sehen Capítol V. Indicadors de competitivitat de qualitat i certificació
91
tats tendeixen a convertir-se en gairebé obligatoris quan es vol
accedir a determinats canals de comercialització. En aquest
sentit, nombroses cadenes de distribució europees exigeixen
per als aliments que comercialitzen el certificat de l’EUREP-
GAP (Euro Retailer Produce-Good Agricultural Practices).
L’anàlisi realitzada és sobre el total de cooperatives de les
dades de la FCAC. En els anys 2008, 2012 i 2016, les dades
disponibles són:
• Per a les normes ISO 9001 i ISO 14001. Pel que fa a l’any
2008, el nombre total de cooperatives analitzades ha estat:
251. Pel que fa al 2012, s’han concretat en 261 i, pel que fa
al 2016, el nombre total de cooperatives objecte d’estudi
s’han fixat en 266.
• Per al Sistema de certificació de producció
(GLOBALGAP, BRC, IFS, PI, DO, EUREP4). Pel que
fa a l’any 2008, el nombre total de cooperatives analit-
zades han estat: 240; pel que fa al 2012, han ascendit a
250; i pel que fa al 2016, les cooperatives objecte d’es-
tudi s’han concretat en 255.
S’han comparat les cooperatives certificades i no certifi-
cades ateses a les quatre variables d’identificació: orientació
productiva principal; grandària (tram de facturació i si és
transformadora o no); territori o província; i grau d’integració
de la cooperativa.
El tipus d’anàlisi emprat ha estat els estadístics descrip-
tius, per a l’anàlisi univariant, i les tables de contingència
de freqüències i de valors mitjans, per a l’anàlisi bivariant.
Per a dur a terme les anàlisis s’ha utilitzat el software JASP
(Versió 0.10).
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba