STSJ Cataluña 7391/2017, 30 de Noviembre de 2017
| Ponente | MARIA MACARENA MARTINEZ MIRANDA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:10861 |
| Número de Recurso | 5698/2017 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 7391/2017 |
| Fecha de Resolución | 30 de Noviembre de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08121 - 44 - 4 - 2017 - 0006866
mm
Recurso de Suplicación: 5698/2017
ILMO. SR. IGNACIO MARÍA PALOS PEÑARROYA
ILMO. SR. EMILIO GARCIA OLLÉS
ILMA. SRA. M. MACARENA MARTINEZ MIRANDA
En Barcelona a 30 de noviembre de 2017
La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, compuesta por los/as Ilmos/as. Sres/as. citados al margen,
EN NOMBRE DEL REY
ha dictado la siguiente
S E N T E N C I A núm. 7391/2017
En el recurso de suplicación interpuesto por Sara frente a la Sentencia del Juzgado Social 2 Mataró de fecha 15 de junio de 2018 dictada en el procedimiento nº 128/2017 y siendo recurridos Jesus Miguel, Benjamín, Fondo de Garantia Salarial y Ministerio Fiscal, ha actuado como Ponente la Ilma. Sra. M. MACARENA MARTINEZ MIRANDA.
Tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Despido en general, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 15 de junio de 2018 que contenía el siguiente Fallo:
ESTIMAR PARCIALMENT la demanda interposada per la treballadora demandant Sara, dirigida contra les persones físiques Benjamín i Jesus Miguel i contra el FOGASA, amb emplaçament també del Ministeri Fiscal; DECLARANT IMPROCEDENT l'acomiadament de la treballadora demandant de data 31 de desembre de 2016; CONDEMNANT a l'empresa demandada Jorge Maya Miró a optar entre readmetre a la treballadora, amb abonament en aquest cas dels salaris deixats de percebre, sense perjudici dels descomptes que procedeixin per treballs en altres empreses o per prestacions, però amb obligació en aquest cas per part de la treballadora
de retornar a l'empresa la indemnització ja rebuda, 2.814'41 euros, o satisfer a la treballadora, a partir del salari diari brut, amb pagues extres, de 38'92 euros, una indemnització de 33 dies de salari per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats, calculada entre el dia d'antiguitat, 11 de maig de 2013, i el dia de l'extinció, 31 de desembre de 2016, descomptant la indemnització ja rebuda, 2.814'41 euros, per quantia definitiva de 1,894,91 euros, i CONDEMNANT a l'empresa demandada Jorge Maya Miró a satisfer a la treballadora el deute salarial de 44'05 euros nets, en aquest cas amb els interessos del 10% en còmput segons els termes exposats en aquesta sentència, amb ABSOLUCIÓ del demandat Jesus Miguel de les reclamacions formulades en contra seva.
L'empresa condemnada disposarà d'un termini de 5 dies des de la notificació de la sentència per a optar entre la readmissió o el pagament de la indemnització procedent, opció que a més haurà de realitzar per escrit o compareixença davant la Secretaria del Jutjat, amb advertiment a l'empresa condemnada conforme si no opta en el termini indicat de 5 dies i en la forma establerta s'entendrà que procedeix la readmissió.
Respecte el FOGASA, procedeix la seva absolució, sense perjudici de les responsabilitats legals que en el seu cas li puguin correspondre.
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
"PRIMER.- El demandat Jesus Miguel, amb DNI NUM000, i la seva esposa Dulce, van constituir en el seu moment la societat "MAYA MIRÓ, SCP", que regentava la Perruqueria Neus, amb tres tendes obertes al públic: una al carrer St. Cristòfol, 21, de Mataró, una altra al carrer Palmerola, 2, de Mataró; i una tercera al carrer Arnús, 9, de Badalona.
Quan la Sra. Dulce es va jubilar, la societat va deixar d'existir i aleshores el demandat Sr. Benjamín, amb DNI NUM001, va passar a regentar la primera de les tendes, regentant la segona el demandat Jesus Miguel i la tercera el Sr. Aureliano .
Quan el Sr. Jesus Miguel es va jubilar l'any 2013, va tancar la tenda del carrer Palmerola, i en aquell moment el demandat Benjamín també va tancar la tenda del carrer San Cristòfol, tot i que va obrir una nova tenda a pocs metres de la que estava situada al carrer Palmerola, concretament a la Plaça de Cuba, 12, regentada pel demandat Benjamín .
La Sra. Sara, amb DNI NUM002, va prestació de serveis per compte de la societat esmentada en data 14 d'octubre de 2002, prestant serveis concretament a la tenda del carrer Palmerola, 2, de Mataró. Aquesta prestació de serveis va continuar fins el dia 31 d'octubre de 2007, passant el dia 1 de novembre de 2007 a prestar serveis, en la mateixa tenda, per compte del demandat Jesus Miguel . Aquesta prestació va continuar fins el dia 10 de maig de 2013, tenint reconeguda la treballadora en aquesta prestació l'antiguitat corresponent al període anterior, és a dir, del dia 14 d'octubre de 2002. Finalment, la treballadora va passar a prestar serveis en data 11 de maig de 2013 per compte del Sr. Benjamín, però en aquest moment a la treballadora no se li va reconèixer una antiguitat derivada de les altres prestacions de treball.
A les tendes esmentades anteriorment sempre s'ha dut a terme la mateixa activitat econòmica de venda de productes de neteja, drogueria i perfumeria, mantenint-se sempre el mateix nom comercial, PERFUMERIA NEUS, utilitzant totes les tendes a qualsevol document i a les seves bosses el mateix logo i el mateix tipus de lletra.
El local en el que es troba la tenda de la Plaça de Cuba, 12, de Mataró, el regentat actualment pel demandat Benjamín, és propietat de l'empresa "PILMER, SL", que va adquirir el local en data 28 de desembre de 2012 i que és propietat dels germans Benjamín i Aureliano, amb administració del seu pare, el demandat Jesus Miguel .
El Sr. Jesus Miguel té en propietat un magatzem al carrer progrés, 236, de Badalona, utilitzat conjuntament per les tendes d'al menys els dos demandats.
La treballadora demandant sempre ha prestat serveis amb categoria de dependenta, amb un salari diari brut, amb inclusió de la prorrata de pagues extres, de 38'92 euros, prestant el seus serveis en jornada completa, sense ostentar la representació dels treballadors.
La treballadora demandant va iniciar procés d'incapacitat temporal derivada de malaltia comuna en data 3 d'octubre de 2016.
L'empresa Jorge Maya Miró entrega a la treballadora en data 14 de desembre de 2016 carta d'extinció del seu contracte de treball per causes objectives, amb efectes des del dia 31 de desembre de 2016. Sense perjudici de donar per reproduït el contingut de la carta, en ella es descriu que en els trimestres primer, segon i tercer del 2016 l'empresa ha obtingut uns ingressos inferiors als obtinguts en els mateixos trimestres de l'any 2015.
La carta va ser enviada per burofax, rebent la treballadora, per error en
l'enviament, únicament la primera de les dues fulles que la composaven. Abans
de la conciliació administrativa i de la presentació de la demanda judicial per la
Sra. Sara, aquesta disposava de la carta completa, que va enviar l'advocat de
l'empresa demandada per correu electrònic a l'advocada de la treballadora demandant en data 6 de febrer de 2017.
Des d'aproximadament un any abans de la fi de la relació laboral la treballadora rebia el salari en mà. Fins a aquell moment l'havia rebut per transferència bancària. L'empresa requereix a la treballadora en la carta d'extinció que es personi a les dependències de l'empresa per tal de retirar el xec bancari de la indemnització o que indiqui a l'empresa un número de compte en el que fer-li l'empresa l'ingrés de la indemnització.
L'empresa Jorge Maya Miró va veure reduïts en 27.412'01 euros els seus ingressos en el primer trimestre de l'any 2016; en 3.790'50 euros en el segon trimestre de 2016; i en 4.986'07 euros en el tercer trimestre de l'any 2016; sempre en relació als mateixos trimestres de l'any 2015.
L'empresa Jorge Maya Miró va satisfer a la treballadora demandant la
quantia de 631'82 euros nets en concepte de liquidació de parts proporcionals de pagues extres, el salari del mes de desembre de 2016 i la quantia de 2.814'41 euros en concepte d'indemnització per l'extinció del contracte de treball.
L'empresa encara ha de satisfer a la treballadora la quantia de 44'05
euros nets del salari del mes de març de 2016.
En data 23 de febrer de 2017 es va celebrar sense avinença la prèvia conciliació entre les parts, havent-se presentat papereta de conciliació el
dia 19 de gener de 2017 i demanda judicial el dia 20 de febrer de 2017."
Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandante, que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria, a la que se dió traslado impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.
Por la parte actora se interpone recurso de suplicación contra la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social que, estimando parcialmente la demanda interpuesta en materia de despido, declaró su improcedencia, condenando a la empresa demandada Jorge Maya Miró a optar entre readmitir a la trabajadora, con abono en este caso de los salarios dejados de percibir, sin perjuicio de los descuentos que procediesen por los trabajos en otras empresas o por prestaciones, y la obligación por parte de la trabajadora de devolver a la empresa la indemnización ya recibida, por importe de dos mil ochocientos catorce euros con cuarenta y un céntimos (2.814,41 euros), o a satisfacer a la trabajadora, a partir del salario diario bruto, con pagas extras, de treinta y ocho euros con noventa y dos céntimos (38,92 euros), de una indemnización de treinta y tres días de salario por año trabajado, con un máximo...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba