STSJ Cataluña 30/2007, 27 de Septiembre de 2007
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 27 Septiembre 2007 |
| Número de resolución | 30/2007 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació i per infracció processal núm. 51/2006
SENTÈNCIA NÚM. 30
Presidenta:
Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Magistrats:
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada
Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio
Barcelona, 27 de setembre de 2007
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el
recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposats per la Sra. Ana María, representada
davant aquest Tribunal pel procurador Sr. Jaume Guillem Rodríguez i dirigida per l'advocat Sr. Josep de Puig i Viladrich, contra la
Sentència dictada per la Secció 17a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 22 de desembre de 2005 en conèixer del recurs
d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 44 de Barcelona el 25 de novembre de
2004 en el procediment ordinari núm. 452/04. La part contra la qual es recorre, Sra. Paloma, Sr. Rodolfo, Sr. Luis Enrique i Sra. Concepción, ha estat representada en
ANTECEDENTS DE FET
El procurador Sr. Jaume Guillem Rodríguez, en representació de Doña. Ana María, va formular demanda de judici ordinari núm. 452/04 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 44 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 25 de novembre de 2004, la part dispositiva de la qual diu el següent:
Que estimando la demanda formulada por Dª. Ana María contra D. Paloma, D. Rodolfo y Dª Concepción debo declarar y declaro la nulidad del testamento otorgado por Dª Asunción en fecha 2 de noviembre de 2001, debiendo estar y pasar los demandados por dicho pronunciamiento.
Se imponen las costas a la parte demandada.
Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 17a de l'Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 22 de desembre de 2005, amb la següent part dispositiva:
"SE ESTIMA el recurso interpuesto por Dª Paloma, D. Luis Enrique, D. Rodolfo Y Dª Concepción contra la Sentencia dictada en los mismos el día 25 de Noviembre de 2004 por la Iltma. Sra. Magistrada-Juez del Juzgado de Primera Instancia nº 44 de Barcelona, en los autos de Procedimiento Ordinario nº 452/2004, y con REVOCACION de la misma y desestimación de la demanda, debemos ABSOLVER Y ABSOLVEMOS a dichos apelantes de las pretensiones en ella contenidas, sin hacer condena en cuanto a las costas de ninguna de las dos instancias".
Contra la Sentència anterior, Sra. Ana María va interposar aquest recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 4 d'octubre de 2006, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre els recursos a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 18 de desembre de 2006 que va ser suspesa per provisió de 13 de desembre de 2006 i es va assenyalar novament pel dia 8 de gener de 2007.
Ha estat ponent l'Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.
FONAMENTS DE DRET
Com ja es costum aquesta Sala abans d'entrar de ple en el tema debatut intentarà fixar els antecedents de caràcter històric necessaris per tal de facilitar la comprensió del susdit tema litigiós:
-
Amb data 26 de maig de 2004, va tenir entrada en el Jutjat Degà de Barcelona, demanda interposada per la senyora Ana María contra els senyors Paloma i Rodolfo, i també contra el senyor Luis Enrique i Concepción.
-
L'objecte de la susdita demanda era la validesa del darrer testament atorgat per la senyora Asunción que va traspassar el 17 de gener de 2002 a l'Hospital de Campdevànol. En aquesta pretensió inicial es feia palès que la senyora Asunción havia tingut l'últim domicili a Barcelona, al carrer DIRECCION000 número NUM000. També es deixava constància de que la causant havia atorgat el seu darrer testament a Campdevànol davant l'Il·ltre Notari senyor Joan Ignasi Sorigue Abel (amb seu a Ripoll) amb data 2 de novembre de 2001. En l'esmentat testament els beneficiaris resultaren ésser, a títol d'hereus universals els Srs. Paloma i Rodolfo i a títol de legataris de l'usdefruit universal dels seus béns, els senyors Luis Enrique i Concepción.
-
Amb anterioritat a aquest acte d'última voluntat la causant havia atorgat testament davant del Notari senyor Eduardo Nebot Tirado, en el qual instituïa hereus universals de tots els seus béns als senyors Eloy, cosí germà de la finada, i a la seva esposa Ana María. Pel fet que el senyor Eloy va premorir a la senyora Asunción la única beneficiaria d'aquest testament seria la demandant senyora Ana María.
-
Com ja s'ha avançat en la demanda s'exerceix l'acció de nul·litat del darrer testament atorgat per la senyora Asunción, per dos motius, a saber: 1. La manca de capacitat de la testadora al moment d'atorgar el testament de 2 de novembre de 2001, en entendre la demandant que la senyora Asunción tenia malmeses les seves capacitats intel·lectives i volitives; i, 2. Com a segon motiu de nul·litat íntimament lligat amb l'anterior s'adduïa la captació per part dels parents del Ripollès de la voluntat de la senyora Asunción per tal d'assolir que fes testament a favor d'ells donada la seva extrema vulnerabilitat psicològica.
Els demandats, s'oposaren a les pretensions esgrimides pels contraris adduint:
Que en el moment d'atorgar el seu darrer acte d'últimes voluntats la senyora Asunción gaudia de plena capacitat mental per emetre aquest acte.
Per tal de justificar el canvi de testament de la finada, el fet que una vegada aquesta es trobà incapacitada físicament havien estat ells els qui tenien cura de la mateixa. Reconeixien que la senyora Asunción ingressà a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona el 12 de juliol de 2001, per via d'urgències, en presentar un estat de deteriorament general i astènia, amb una altre sèrie de patologies físiques. Els demandats acceptaven que a Sant Pau se li practicà a la difunta una intervenció quirúrgica consistent en una sutura d'una perforació intestinal i una colostomia. També coincidien amb la demandant en què una vegada donada d'alta a Sant Pau, el 26 de juliol de 2001, va ésser ingressada a l'Hospital de Campdevànol en un moment en que només pesava 38 quilos i el seu estat era de total deteriorament físic.
Que la senyora Asunción no podia atendre a la cura dels seus béns ni a la gestió dels seus interessos i que per aquesta circumstància varen ésser ells qui afrontaren les necessitats més peremptòries. També posaven de relleu que la senyora Asunción el mateix dia en que va atorgar el seu acte d'últimes voluntats va donar poders a la seva neboda Paloma, per tal que pogués tenir cura d'aquells interessos.
Insistint en les plenes capacitats mentals de la testadora, els demandats analitzaven de forma crítica els informes dels Doctors Bruno i Mariano. Des d'aquesta perspectiva deien que aquests doctors no havien visitat a la causant en vida, i tot seguit incidien en una anàlisi totalment subjectiva i parcial del informes que conformaven l'historial clínic de la senyora Asunción, tant a Sant Pau con a l'Hospital de Campdevànol, per tal de concloure que dels mateixos no se'n derivava la manca de capacitat de la causant per atorgar el negoci jurídic impugnat de contrari.
Invocaven la presumpció "iuris tantum" de capacitat de la testadora que emanava de la intervenció d'un fedatàri públic en l'acte d' atorgar les últimes voluntats.
La sentència dictada en Primera Instància després de fer un estudi acurat de la jurisprudència i la doctrina forjada al voltant del thema decidendi, i també de l'activitat probatòria practicada concloïa de manera favorable a les pretensions de l'agent, i conseqüentment declarava la nul·litat del testament atorgat per la senyora Asunción el 2 de novembre de 2001.
La sentència dictada per l'Audiència arribava a una conclusió totalment oposada a la de Primera Instància, la susdita resolució també feia un estudi pormenoritzat de la prova que obra a les actuacions, però a aquest estudi i afegia una anàlisi de les manifestacions emeses en segona instància pel Notari autoritzant del testament, que declarà que havia anat dues vegades a l'Hospital de Campdevànol per tal de visitar a la senyora Asunción una per a conèixer les seves últimes voluntats i l'altra per tal de signar el testament i que no havia tingut cap dubte de la capacitat per a testar de la finada. També feia al·lusió, el susdit Notari, a la opinió de l'oficial que l'acompanyà que, segons el declarant, coincidí amb la seva.
Corol·lari de les anteriors consideracions fou que la sentència de l'Audiència estimà el recurs d'apel·lació interposat pels demandats i declarà la plena vigència del testament impugnat en la demanda.
Contra la sentència dictada per l'Audiència la demandant senyora Ana María hi interposà recurs extraordinari per infracció processal i recurs de cassació.
En l'únic motiu del recurs extraordinari per infracció processal denuncia la recurrent a l'empara de l'article 469.1 apartat quart de la LEC vulneració de Drets fonamentals amb expressa invocació de l'article 24 de la Constitució Espanyola, i dels articles 104, 106, 116, següents i concordants del Codi de successions de Catalunya, impugnant la valoració de la prova de declaració del Notari autoritzant del testament objecte d'aquest litigi, ja que, a l'entendre de la avantdita part recurrent aquesta prova practicada en segona instància era totalment inútil i, en conseqüència a l'empara de l'article 283.2 de l'esmentada Llei processal no havia d'haver estat admesa.
Raona la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
Testamentos según el Libro cuarto del Código Civil de Cataluña
... ... ológrafo 1.7 Novedad de la LEY 10/2017, de 27 de junio, de las voluntades digitales y de modificación de ... testador pueden verse como más ilustrativas: La STSJ Cataluña 31/2014, 8 de Mayo de 2014 [j 3] La STSJ ... , 8 de Abril de 2010 [j 5] La STSJ Cataluña 30/2007, 27 de Septiembre de 2007 [j 6] Clases de ... ...
-
SAP Barcelona 669/2018, 3 de Diciembre de 2018
...contrario. En este sentido, las sentencias del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de 7/10/82, 10/4/87, 21/6/90, 1/10/91, 4/2/02 y 27/9/07, entre Como dice la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de 1/12/11 "Uno de los principios sucesorios del derecho civil catal......
-
SAP Barcelona 168/2022, 28 de Marzo de 2022
...contrario. En este sentido, las sentencias del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de 7/10/82, 10/4/87, 21/6/90, 1/10/91, 4/2/02 y 27/9/07, entre Como dice la s entencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de 1/12/11 " Uno de los principios sucesorios del derecho civil cat......
-
SAP Barcelona 442/2022, 6 de Octubre de 2022
...Es doctrina reiterada ( Sentencias del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 1 de octubre de 1991, 4 de febrero de 2002, y 27 de septiembre de 2007; RJA 3908/1991, 6966/2002, y 30/2007) que la aseveración notarial respecto a la capacidad del otorgante, dada la seriedad y prestigio de......
-
SAP Barcelona 367/2008, 10 de Junio de 2008
...doctrina reiterada (Sentencias del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 1 de octubre de 1991, 4 de febrero de 2002, y 27 de septiembre de 2007;RJA 3908/1991, 6966/2002, y 30/2007) que la aseveración notarial respecto a la capacidad del otorgante, dada la seriedad y prestigio de la i......
-
Principio general de derecho de conservación de los actos y negocios jurídicos y su concreción en el principio de favor testamenti
...Vidal Carou. Número de sentencia: 353/2012. Número de recurso: 142/2011. Jurisdicción: Civil. La Ley 172936/2012. [16] La STSJ de Catalunya, de 27 de septiembre de 2007, destacaba como el Código de Sucesiones, de aplicación el caso de autos, se muestra en estos casos más exigente o menos pe......