STS, 18 de Diciembre de 1992
| Ponente | D. JOSE AUGUSTO DE VEGA RUIZ |
| Número de Recurso | 1319/1991 |
| Procedimiento | RECURSO DE CASACIÓN |
| Fecha de Resolución | 18 de Diciembre de 1992 |
| Emisor | Tribunal Supremo - Sala Segunda, de lo Penal |
el que més m'interessa, jo preferesc, triar per triar, la ficció, bé sigui poesia, novel·la i el teatre". Des de Pollença aquesta editorial fa arribar tot el seu material a Mallorca a través de distribucions Moll, mentre que a Catalunya fa servir Nord-Est Distribucions i a Catalunya Sendra-Marco.
Gracià Sànchez ha aconseguit sobreviure i consolidar, a poc a poc, la seva empresa. "Fins ara publicava majoritàriament autors de les Illes, però deu ser senyal que ho feim bé que de cada vegada rebem més originals de fora de Mallorca. A nosaltres ja ens està bé, perquè la nostra vocació és arribar a tot l'àmbit lingüístic, no tancar-nos només a l'illa. Això seria un error. Jo crec que hem de combinar la publicació d'autors en català de per tot. Fins ara hem tengut un problema molt gran que ha estat el nostre volum. Som una editorial petita i no és fàcil arribar per tot, però si no ho intentam mai no deixarem de ser petits i això no pot ser, arriba un moment en què o creixes o et mors".
I aquí és on ens tornam a trobar amb un dels principals problemes a què s'enfronten els editors de les Illes, la compartimentació del mercat, un mercat que hauria de ser només un, natural, de Països Catalans. "No pot ser que a Barcelona no hi hagi una presència constant dels editors de Balears, ni dels de València, Catalunya Nord, i fins i tot dels de Lleida i Tarragona. No pot ser que els prestatges de Barcelona estiguin ocupats de manera molt important per una allau de llibres en castellà i que els que es fan aquí siguin retirats en una setmana", assegura Guillem Frontera.
El professor Damià Pons va explicar fa molts mesos en una conferència que "quan vas a Lisboa, la capital de Portugal, que és un país que té només deu milions de persones, a les llibreries els volums que hi ha estan escrits en portuguès. Quan vas a qualsevol llibreria, especialment de València i de les Illes Balears, d'un territori que juntament amb Catalunya té més habitants que tot Portugal, fins i tot resulta difícil trobar algun llibre en català".
EL CENTRALISME LINGÜÍSTIC
La recepció dels textos a Catalunya també es troben amb la peresa i el centralisme lingüístic. Són molts els lectors catalans que no volen ni sentir-ne a parlar, de fer l'esforç de llegir amb uns trets dialectals que no són els seus. Els autors es queixen que les editorials catalanes no els volen publicar perquè estan escrits en català de les Illes, o en català de València. Els autors, almanco en el cas dels de Mallorca no volen renunciar a aquests trets característics que s'han perllongat al llarg de generacions i generacions i que contribueixen a enriquir la llengua. I és que de vegades el centre oblida que sense la perifèria no podria existir. I que tots escrivim i empram una mateixa llengua molt rica amb les seves variants ortogràfiques acceptades i admeses. Fins que no es faci pedagogia sobre aquesta qüestió (a tots els nivells, curiosament moltes vegades la peresa lingüística ve donada fins i tot per professors universitaris, que critiquen els usos verbals als seus alumnes) moltes editorials mallorquines -i d'arreu del territori no barceloní- ho tendran magre per fer-se un lloc en els prestatges de Barcelona. Els perjudicats són els lectors, que es perden algunes obres extraordinàries que fan aquestes editorials, petites, llunyanes, perifèriques.
Però la culpa no és només del mercat, la culpa, moltes vegades, també és de les editorials, que han de fer el possible per ser com més professionals millor i fer productes que interessin els lectors de tot arreu. "No ens podem quedar en els estudis locals, no dic que s'hagin de deixar de fer, però és important que es facin obres universals, que arribin a tothom. Si aquí llegim novel·les ambientades en un suburbi de l'Índia, perquè allà no poden llegir llibres ambientats a Mallorca?", s'interroga l'escriptor Baltasar Porcel. I es dóna la resposta: "La clau és fer llibres que parlin des de Mallorca sobre qüestions que afecten tot el món". I després hi ha la promoció, la professionalitat, el tracte amb la premsa, allò que tan bé cuiden moltes editoriEn la Villa de Madrid, a veintinueve de Mayo de mil novecientos noventa y uno.
En el recurso de casación por infracción de Ley, que ante Nos pende, interpuesto por el procesado Abelardo, contra sentencia dictada por la Audiencia Provincial de Córdoba, que le condenó por delito de robo, los componentes de la Sala Segunda del Tribunal Supremo que al margen se expresan se han constituido para la votación y fallo bajo la Presidencia del primero de los indicados y Ponencia del Excmo. Sr. D. Fernando Díaz Palos, siendo también parte el Ministerio Fiscal, y estando dicho recurrente representado por la Procuradora Sra. Dña. Katiuska Martín Martín.I. ANTECEDENTES
-
- El Juzgado de Instrucción número 3 de Córdoba instruyó sumario con el número 53 de 1988 contra Abelardoy, una vez concluso, lo remitió a la Audiencia Provincial de dicha capital que, con fecha diecisiete de diciembre de mil novecientos ochenta y ocho dictó sentencia que contiene el siguiente hecho probado:
HECHOS PROBADOS.- Que el procesado Abelardo, en la tarde del día 28 de diciembre de 1 987, penetró, por la ventana de la cocina, en la vivienda sita en la calle DIRECCION000número NUM000, NUM001. de esta capital, propiedad de Juan Ignacio, y ya en el interior cogió con el deseo de enriquecerse, una radio minicadena marca Sanyo, que se valora en diez mil pesetas. El procesado ha sido condenado, entre otras, por sentencia de 30 de octubre de 1987, por un delito de robo a la pena de un mes y un día de arresto mayor.
-
- La Audiencia de instancia dictó el siguiente pronunciamiento:
Que debemos condenar y condenamos al procesado Abelardocomo autor de un delito de robo con fuerza en las cosas, antes definido, con la concurrencia de la circunstancia agravante de reincidencia, a la pena de cinco meses de arresto mayor, con la accesoria de suspensión de todo cargo público y del derecho de sufragio durante el tiempo de la condena y al pago de las costas procesales, y que abone a Juan Ignacio, la cantidad de diez mil pesetas con el interes del artículo 921 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, aprobando a este fin el auto de insolvencia que dictó el Instructor y consulta en el ramo de responsabilidad civil correspondiente, siendo de abono para el cumplimiento de dicha pena, todo el tiempo que haya estado privado de libertad por ésta causa.
-
- Notificada la sentencia a las partes, se preparó recurso de casación por infracción de Ley, por el procesado Abelardo, que se tuvo por anunciado , remitiéndose a esta Sala Segunda del Tribunal Supremo las certificaciones necesarias para su sustanciación y resolución, formándose el correspondiente rollo y formalizándose el recurso.
-
- El recurso interpuesto por la representación del procesado se basa en los siguientes motivos de casación:
Infracción de Ley del artículo 849.1 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal por aplicación indebida del artículo 500 del Código Penal:
"son reos del delito de robo los que, con ánimo de lucrarse, se apoderan de las cosas muebles ajenas con violencia o intimidación en las personas o empleando fuerza en las cosas". Como a lo largo de este recurso expondremos el hecho enjuiciado no reviste las características típicas del delito de robo, sino las de la falta de hurto del número 1 del artículo 587.
Infracción de Ley del artículo 849.1 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal por aplicación indebida del número 1 del artículo 504 del Código Penal: "son reos del delito robo con fuerza en las cosas los que ejecutaren el hecho concurriendo alguna de las circunstancias siguientes: Por cuanto que ya indicabamos en el ordinal anterior, el hecho de autos no puede ser calificado como delito de robo con fuerza en las cosas, al no concurrir ninguna de las circunstancias que en el citado precepto legal se ennumera. Por el contrario entendemos, como así se expuso por
-
SAP Girona 337/2016, 14 de Junio de 2016
...per ser ell qui presencia la declaració de la víctima amb la deguda immediació (vegin-se, al respecte, les SSTS de 12/11/1990, 28/11/1991, 18/12/1992, 12/6/1995 y 2/1/1996, entre moltes altres). En particular, la Sala entén que la condició de víctima no pot, per se ipsa i sense que concorri......
-
SAP Girona 11/2014, 9 de Enero de 2014
...per ser ell qui presencia la declaració de la víctima amb la deguda immediació (vegin-se al respecte les SSTS de 12/11/1990, 28/11/1991, 18/12/1992, 12/6/1995 y 2/1/1996, entre moltes Vista l'absència de dades objectives que posin en dubte la validesa de les conclusions a que va arribar la ......
-
SAP Girona 84/2016, 8 de Febrero de 2016
...quo, per ser ell qui presencia la declaració de la víctima amb la deguda immediació (vegin-se, al respecte, SSTS de 12/11/1990, 28/11/1991, 18/12/1992, 12/6/1995 y 2/1/1996, entre moltes Vista l'absència de dades objectives que posin en dubte la validesa de les conclusions a que va arribar ......
-
SAP Girona 187/2016, 30 de Marzo de 2016
...per ser ell qui presencia la declaració de la víctima amb la deguda immediació (veginse, al respecte, les SSTS de 12/11/1990, 28/11/1991, 18/12/1992, 12/6/1995 y 2/1/1996, entre moltes Vista l'absència de dades objectives que posin en dubte la validesa de les conclusions a que va arribar la......
-
Jurisprudencia
...noviembre 1992 (A. 9591). - STS 2 diciembre 1992 (A. 10248). - STS 3 diciembre 1992 (A. 10000). - STS 14 diciembre 1992 (A. 10405). - STS 18 diciembre 1992 (A. 10701). - STS 30 diciembre 1992 (A. 10561 y 10564). - STS 13 febrero 1993 (A. 768). - STS 23 febrero 1993 (A. 1228). - - STS 23 mar......