SAP Girona 187/2016, 30 de Marzo de 2016
| Ponente | ILDEFONSO CAROL GRAU |
| ECLI | ES:APGI:2016:372 |
| Número de Recurso | 253/2016 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 187/2016 |
| Fecha de Resolución | 30 de Marzo de 2016 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
SECCIÓ TERCERA (PENAL)
GIRONA
ROTLLE D'APEL LACIÓ Nº 253/2016
JUDICI RÀPID Nº 75/2015
JUTJAT PENAL Nº 2 DE FIGUERES
SENTÈNCIA Nº 187/2016
Il lms. Srs.:
PRESIDENTA:
CARME CAPDEVILA I SALVAT
MAGISTRATS:
SONIA LOSADA JAÉN
ILDEFONS CAROL I GRAU
Girona, trenta de març de 2016.
VIST en aquesta Sala el present recurs d'apel lació interposat contra la sentència dictada el dia 25/1/2016 per la Sra. Jutgessa del Jutjat Penal nº 2 de Figueres, al Judici Ràpid nº 75/2015 seguida per delictes d'atemptat, robatori i lesions; essent recurrent el senyor Romulo, representat per la procuradora Sra. Marta Jiménez Quer i defensat pel lletrat Sr. Joan Pere Zapata Saldaña, i impugnant el recurs el Ministeri Fiscal i la senyora Gracia, representada per la procuradora Sra. Àurea Tetilla Iglesias i assistida de la lletrada Sra. Elisabet Martínez Ramón.
Ha actuat com a Ponent l'Il lm. Sr. Magistrat ILDEFONS CAROL I GRAU, el qual expressa en aquesta resolució el parer unànime del Tribunal.
ANTECEDENTS FÀCTICS
En la indicada sentencia va dictar-se la Decisió que, copiada de manera literal, és com segueix:
"Que debo condenar y condeno a Romulo como autor criminalmente responsable de un delito de robo de uso de vehículo a motor del artículo 244.4 en relación con el artículo 242.1 del Código Penal, de un delito de atentado a agentes de la autoridad del artículo 550.1 y 2 del Código Penal y de tres delitos leves de lesiones del artículo 147.2 del Código Penal, con la concurrencia de la circunstancia atenuante de reparación del daño, a la pena por el delito de robo de uso de dos años de prisión y privación del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de condena, por el delito de atentado a la pena de dos años de prisión y privación del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de condena y por los tres delitos leves de lesiones, a la pena de 45 días de multa a razón de una cuota diaria de seis euros, con la responsabilidad personal subsidiaria prevista en el artículo 53 del Código Penal de un día de privación de libertad por cada dos cuotas que resulten impagadas, así como al abono de cinco sextas partes de las costas del proceso, declarándose el sexto restante de oficio.
Se condena al acusado a indemnizar a Doña Romulo en la cantidad de 360 euros por los daños causados en su teléfono móvil, en la cantidad de 1.500 euros por los daños morales y en la cantidad que se determinará en ejecución de sentencia por las lesiones sufridas; a la agente con TIP NUM000 en la cantidad de 465 euros por los daños causados en su ropa y móvil y en la cantidad de 175 euros por las lesiones causadas; a la agente con TIP NUM001 en la cantidad de 240 euros por los daños causados también en su móvil y su ropa y en la cantidad de 105 euros por las lesiones y a Don Alejo por los daños causados en su vehículo marca Honda Accord matrícula .... JNL, en la cantidad que se determine en ejecución de sentencia.
Estas cantidades devengarán los intereses legales previstos en el artículo 576 LEC ."
El recurs va interposar-se mitjançant escrit del dia 8/2/2016, i contra la sentència de data 25/1/2016, basant-se en els fonaments que d'ell es dedueixen. Notificat a les altres parts, el Ministeri Fiscal va presentar escrit d'impugnació el dia 3/3/2016, i la senyora Gracia ho va fer el dia 8/3/2016; remetent-se les actuacions tot seguit a aquesta Audiència, on van tenir entrada el dia 22/3/2016.
S'accepten íntegrament els fets provats de la sentència apel lada.
FONAMENTS DE DRET
L'apel lant fonamenta el seu recurs en sis motius diferents: en primer lloc, sol licita la nul litat de la condemna per robatori d'ús de vehicle per una suposada infracció del principi acusatori, que hauria lesionat el dret a la tutela judicial efectiva del recurrent; el que derivaria de que, tot i formular-se acusació per un delicte de robatori amb violència, la jutgessa a quo hagi condemnat per un de robatori d'ús de vehicle. En segon lloc, al lega un error de valoració de la prova per part de la jutgessa a quo, suposadament comés en considerar provat que el recurrent va escometre els agents de policia; error pel que sol licita l'absolució respecte del delicte d'atemptat apreciat. En tercer lloc, denuncia un suposat error en la aplicació del Codi penal, per entendre que als fets els seria aplicable l'atenuant de confessió de l' article 21.4 CP, tot i produir-se en la declaració judicial. En quart lloc, i de manera subsidiària -pel cas de no ser estimat el primer argumentsol licita que s'apliqui al cas la pena prevista a l' article 242.4 CP, per considerar que la violència exercida pel recurrent va ser de menor entitat. En cinquè lloc, i també de forma subsidiària, sol licita que les penes a imposar siguin les mínimes legals d'un any per l'atemptat i de 30 dies per cada delicte lleu de lesions; en aquest cas per manca de motivació de la elevació fins a 45 dies aplicada a la sentència. Finalment, demana que es revoqui la condemna al pagament de 1.500 euros per danys morals, en considerar que no s'ha acreditat -i tampoc es motiva a la sentència- la existència d'aquells danys.
El Ministeri Fiscal i la senyora Gracia impugnen el recurs pels motius que consten als seus escrits respectius, que per brevetat processal donem per reproduïts.
El primer motiu d'impugnació ha de ser rebutjat ad limina, doncs és de sobra conegut que "como recuerda la STS 940/2012, de 24 de noviembre (igualmente la STS de 3-4-2013, nº 263/2013 ), el principio acusatorio impide la condena sin una acusación previa de la que la parte acusada haya podido defenderse, sostenida por alguien distinto del Tribunal responsable del enjuiciamiento. Esta Sala ha señalado, entre otras, en STS núm. 1954/2002, de 29 de enero, que ".. . el contenido propio del principio acusatorio consiste en que nadie puede ser condenado si no se ha formulado contra él acusación por una parte acusadora ajena al órgano enjuiciador, en tales términos que haya tenido oportunidad de defenderse de manera contradictoria, estando obligado el Juez o Tribunal a pronunciarse en el ámbito de los términos del debate, tal y como han quedado formulados por la acusación y la defensa, lo que significa que ha de existir correlación entre la acusación y el fallo de la sentencia condenatoria ". Esta correlación se manifiesta en la vinculación del Tribunal a algunos aspectos de la acusación, concretamente a la identidad de la persona contra la que se dirige, que no puede ser modificada en ningún caso; a los hechos que constituyen su objeto, que deben permanecer inalterables en su aspecto sustancial, aunque es posible que el Tribunal prescinda de elementos fácticos que no considere suficientemente probados o añada elementos circunstanciales que permitan una mejor comprensión de lo sucedido según la valoración de la prueba practicada; y a la calificación jurídica, de forma que no puede condenar por un delito más grave o que, no siéndolo, no sea homogéneo con el contenido en la acusación" ( STS 731/2014, de 31/10 ).
En el cas present, no hi ha dubte de que la identitat de la persona condemnada no va ser modificada per la jutgessa a quo; i tampoc els fets, que són els mateixos pels que es formulaven les acusacions, amb l'única modificació (òbviament pro reo) de que la sentència no considera provat que el senyor Romulo volgués apropiar-se de totes les facultats de domini sobre el vehicle que va sostreure -com demanaven les acusacionssinó només de la d'ús del mateix. I, finalment, la condemna es dicta per un delicte que no és més greu que el proposat per les acusacions, i homogeni amb el de robatori amb violència i/o intimidació; doncs tal com ens recorda la STS nº 3.482 de 11/11/1992, "la jurisprudencia viene admitiendo la homogeneidad entre el robo con fuerza en las cosas o con intimidación y el robo de uso o utilización ilegítima de vehículo de motor ajeno, mediatizado por tales modos de ocupación, sin más diferenciación que el primero ataca la plenitud de facultades de dominio y el segundo tan sólo la facultas utendi (cfr. Sentencia de 10 de mayo de 1990 y, en orden a la absorción del delito de uso indebido del automóvil en el más grave de robo violento, las Sentencias de 31 de mayo y 21 de octubre de 1988 y 20 de enero de 1989 )".
1- Pel que fa al segon motiu del recurs, cal dir que és jurisprudència constant d'aquesta Secció la de que, encara que el recurs de apel lació té caràcter ordinari, i pot dur-se a terme al seu si una nova valoració de la prova practicada en la instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals te la percepció directa pel Jutge de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis, així com la inexistència en el Dret Penal espanyol de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que hagi de donar-se a cada prova, fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar -pel que fa al seu origen- la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar únicament, respecte de la seva valoració, si las conclusions que el Jutge ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris, i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses. En conseqüència, en aquesta nova instància i sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que d'ella va fer el jutge que va presenciar-la si hagués declarat com a provat, basant-se en ella, quelcom diferent del que realment va dir el declarant que no pugui deduir-se de cap altre medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultat il lògic o absurd; i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba