SAP Girona 11/2014, 9 de Enero de 2014
| Ponente | ILDEFONSO CAROL GRAU |
| ECLI | ES:APGI:2014:42 |
| Número de Recurso | 1187/2013 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 11/2014 |
| Fecha de Resolución | 9 de Enero de 2014 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
SECCIÓ TERCERA (PENAL)
GIRONA
ROTLLE D'APEL LACIÓ Nº 1187/2013
PROCEDIMENT ABREUJAT Nº 119/2009
JUTJAT PENAL Nº 2 DE FIGUERES
SENTÈNCIA Nº 11/2014
Il lms. Srs.:
PRESIDENTA:
FÄTIMA RAMÏREZ SOUTO
MAGISTRATS:
CARME CAPDEVILA I SALVAT
ILDEFONS CAROL I GRAU
Girona, 9 de gener de 2014.
VIST en aquesta Sala el present recurs d'apel lació interposat contra la sentència dictada el dia 31/7/2013 per la Sra. Jutgessa del Jutjat Penal nº 2 de Figueres, a la Causa nº 119/2009 seguida per un delicte continuat d'abusos sexuals; essent part recurrent el senyor Carlos Jesús, defensat pel Lletrat senyor Josep Mª. Pino Parera i representat per la Procuradora Sra. Anna Batllori Trilla, i impugnant el recurs el Ministeri Fiscal i l'acusació particular sostinguda per la senyora Delia, representada per la Procuradora senyora Teresa Oliva Lafuente i assistida de la lletrada senyora Alexandra Cat. Acusació particular que, alhora, sol licita la nul litat de la sentència per manca de motivació.
Ha actuat com a Ponent l'Il lm. Sr. Magistrat ILDEFONS CAROL I GRAU, el qual expressa en aquesta resolució el parer unànime del Tribunal.
ANTECEDENTS FÀCTICS
En la indicada sentencia va dictar-se la Decisió que, copiada de manera literal, és com segueix:
"DEBO CONDENAR Y CONDENO A Carlos Jesús, como autor responsable de un delito continuado de un delito de abisos sexuales, previsto y penado en el artículo 181.2 y 4 en relación con el artículo 180.3
C.P con la concurrencia de circunstancia atenuante analógica de dilaciones indebidas regulada en el artículo
31.6 C.P, a la pena de dos años y siete meses de prisión, con la pena de inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena y prohibición de aproximación a menos de 100 metros de Luz y comunicación por tiempo de cuatro años.
DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO A Carlos Jesús del delito de lesiones por el que había sido acusado. DEBO CONDENAR Y CONDENO A Carlos Jesús a abonar en concepto de responsabilidad civil a Luz la cantidad de 22.000 euros junto con los intereses legales previsots en el artículo 576. LEC .
Todo ello con el abono de tres cuartas partes de las costas procesales incluidas las de la acusación particular."
El recurs va interposar-se mitjançant escrit del dia 22/10/2013, i contra la sentència de data 31/7/2013, basant-se en els fonaments que d'ell es dedueixen. Notificat a les altres parts, el Ministeri Fiscal va impugnar-lo per escrit de 30/10/2013, i la senyora Delia per escrit de data 11/11/2013; remetent-se les actuacions tot seguit a aquesta Audiència, on van tenir entrada el dia 30/12/2013.
S'accepten els fets provats de la sentència apel lada.
FONAMENTS DE DRET
L'apel lant fonamenta el seu recurs en quatre motius, un de principal i els altres tres subsidiaris: el primer, un suposat error en la valoració de la prova que, segons ell considera, vulneraria el principi de presumpció d'innocència; conclusió a la que arriba per entendre incorrecte que la jutgessa a quo hagi donat credibilitat a la versió de la víctima, la menor Luz, en la que no aprecia que es compleixin els requisits que la jurisprudència exigeix per tal de considerar vàlida la seva declaració. Sol licitant, de manera subsidiària, que no s'apliqui a la qualificació dels fets la circumstància prevista a l' article 180.4 CP, en relació amb el 181.4; en segon lloc, que la circumstància atenuant de dilacions indegudes ( article 21.6 CP ) que es va estimar com a simple sigui considerada com a molt qualificada; i, finalment, que es redueixi la responsabilitat civil estimada a la sentència, però sense especificar en quina quantia. Tot això pels arguments que figuren al seu escrit, que per raons de brevetat processal donem per reproduïts.
El Ministeri Fiscal, per la seva part, sol licita la confirmació de la sentència per entendre correcta la valoració probatòria que en ella es conté; el que també fa la senyora Delia, a més de demanar la nul litat de la sentència per entendre-la mancada de motivació.
1- Pel que fa a la al legació d'una suposada infracció del deure de motivació -presumptament comesa en tant que, segons el recurs de la senyora Delia, no s'ha explicat ni les causes per les que s'estima un delicte continuat ni les que porten a fixar una indemnització de 22.000 euros- hem de començar per recordar que el Tribunal Constitucional ( STC 92/2007, amb cita de moltes altres) és força clar respecte de que "a) El requisito de la motivación de las resoluciones judiciales halla su fundamento en la necesidad de conocer el proceso lógico-jurídico que conduce al fallo, y de controlar la aplicación del Derecho realizada por los órganos judiciales a través de los oportunos recursos, a la vez que permite contrastar la razonabilidad de las resoluciones judiciales. Actúa, en definitiva, para permitir el más completo ejercicio del derecho de defensa por parte de los justiciables, quienes pueden conocer así los criterios jurídicos en los que se fundamenta la decisión judicial, y actúa también como elemento preventivo de la arbitrariedad en el ejercicio de la jurisdicción; b) El deber de motivación de las resoluciones judiciales no autoriza a exigir un razonamiento jurídico exhaustivo y pormenorizado de todos los aspectos y perspectivas que las partes puedan tener de la cuestión que se decide o, lo que es lo mismo, no existe un derecho del justiciable a una determinada extensión de la motivación judicial ( SSTC 175/1992, 105/1997 o 224/1997 ), sino que deben considerarse suficientemente motivadas aquellas resoluciones judiciales que contengan, en primer lugar, los elementos y razones de juicio que permitan conocer cuáles han sido los criterios jurídicos esenciales que fundamentan la decisión, es decir, la ratio decidendi que ha determinado aquélla ( STC 165/1999, de 27 de septiembre ), y, en segundo lugar, una fundamentación en Derecho ( SSTC 147/1999, de 4 de agosto, y 173/2003, de 29 de septiembre ); c) La suficiencia de la motivación no puede ser apreciada apriorísticamente con criterios generales, sino que requiere examinar el caso concreto para ver si, a la vista de las circunstancias concurrentes, se ha cumplido o no este requisito de las resoluciones judiciales (por todas, SSTC 2/1997, de 13 de enero, FJ 3 ; 139/2000, de 29 de mayo, FJ 4)".
2- Alhora, ha de recordar-se que l' article 238.3 LOPJ estableix que seran nuls de ple dret aquells actes processals en els que s'hagi prescindit de normes essencials del procediment (entre elles, per tant, aquelles que regulen el contingut de les resolucions judicials), sempre que, per aquesta causa, s'hagi pogut produir indefensió. I al respecte la STS de 18 de setembre de 1998 assenyala que la indefensió és aquella situació que sorgeix quan es priva l'interessat (no només al justiciable, doncs, sinó a tots els que intervenen en el procés com a part, incloses les acusacions) d'algun dels instruments que l'ordenament posa al seu abast per a la defensa dels seus drets, amb el consegüent perjudici ( STC, entre d'altres, 145/90, 106/93 y 366/93 ); o quan es situa a l'interessat al marge d'al legar i defendre en el procés els seus drets ( STC 290/93 ). La indefensió causant de nul litat és doncs la efectiva, donat que requereix de la privació a una de les parts de la possibilitat d'exercir la seva potestat d'al legar i, si s'escau, justificar els seus drets per que li siguin reconeguts; per tant, i respecte d'interlocutòries i sentències, implicarà indefensió la privació de conèixer les raons per les que el
jutge adopta una determinada decisió, doncs impedeix atacar-les en via de recurs.
3- L'anàlisi de la sentència recorreguda, en particular dels seus FJ Segon i Sisè, porta a la conclusió de que la jutgessa a quo, tot i que de manera succinta, sí que ha motivat les raons que l'han portada a estimar un delicte continuat, així com les que l'han portada a fixar una indemnització de 22.000 euros. Així, i pel que fa a la primera qüestió, la resolució recull expressament -al seu foli 15- que la jutjadora entén aplicable la continuïtat delictiva perquè "los sucesivos hechos tuvieron lugar en un período escaso de un mes" (copiem literalment); és a dir, per raons de proximitat temporal. I, pel que fa a la responsabilitat civil, s'assenyala -al foli 19 de la sentència, i amb cita de jurisprudència- que no es pot aplicar cap barem objectiu als danys morals, havent-se d'acudir a la "prudencia y ponderación del arbitrio judicial" (id. ant.); pel que, "ante la disparidad de cantidades, se considera prudente la cantidad de 22.000 euros" (id. id. ant.). Una quantitat que, com és fàcil esbrinar, resulta ser una mica més de la mitja aritmètica entre les demanades pel Ministeri Fiscal (18.000 euros) i l'acusació particular (25.000 euros), respectivament.
4- Com ja hem dit en innumerables ocasions, el dret a la tutela judicial efectiva obliga a que els jutges exposin, en les seves resolucions, les raons que els porten a adoptar una decisió determinada, i que no es limitin a comunicar-la a les parts. Unes raons que, valgui la redundància, hauran de revestir sempre la forma dels raonaments lògics; és a dir, ser deduccions derivades de l'anàlisi dels elements fàctics existents a la causa, i de les conseqüències que d'ells -i de l'aplicació a ells de les normes jurídiques adients- se'n derivin. Quelcom que, d'altra banda i en benefici de la brevetat i la concisió, sempre tan necessàries, no cal fer de manera exhaustiva; però sí d'una forma suficient como per a fer explícit i evident el raonament lògic que ha conduit al jutge a quo a optar per la decisió presa. Essent també admissible, sempre que compleixi els requisits enumerats amb anterioritat, la motivació per remissió a una altra resolució o escrit.
En el cas present, com ja hem dit, els raonaments de la jutgessa a quo resulten clars, a la vista del que es...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba