SAP Girona 337/2016, 14 de Junio de 2016
| Ponente | ILDEFONSO CAROL GRAU |
| ECLI | ES:APGI:2016:822 |
| Número de Recurso | 447/2016 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 337/2016 |
| Fecha de Resolución | 14 de Junio de 2016 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
SECCIÓ TERCERA (PENAL)
GIRONA
ROTLLE D'APEL LACIÓ Nº 447/2016
PROCEDIMENT ABREUJAT Nº 60/2015
JUTJAT PENAL Nº 1 DE FIGUERES
SENTÈNCIA Nº 337/2016
Il lms. Srs.:
PRESIDENTA:
FÁTIMA RAMÍREZ SOUTO
MAGISTRATS:
SONIA LOSADA JAÉN
ILDEFONS CAROL I GRAU
Girona, 14 de juny de 2016.
VIST en aquesta Sala el recurs d'apel lació interposat pel senyor Primitivo, representat per la procuradora senyora Esther Sirvent Carbonell i assistit del lletrat senyor Josep Mª. Pino Parera (en substitució del lletrat senyor Carlos Linares López), contra la sentència dictada el dia 8/2/2016 per la Sra. Jutgessa del Jutjat Penal nº 1 de Figueres, a la Causa nº 60/2015 seguida per delictes contra la seguretat vial -de conducció temerària-, d'atemptat i de simulació de delicte; recurs que ha estat impugnat pel Ministeri Fiscal.
Ha actuat com a Ponent l'Il lm. Sr. Magistrat ILDEFONS CAROL I GRAU, el qual expressa en aquesta resolució el parer unànime del Tribunal.
ANTECEDENTS FÀCTICS
En la indicada sentencia va dictar-se la Decisió que, copiada de manera literal, és com segueix:
"Que debo CONDENAR Y CONDENO al acusado Primitivo como autor penalmente responsable de un delito de atentado de los artículos 550.1 y 2 551.3 del Código Penal, de dos delitos de conducción temeraria del artículo 380.1 del Código Penal y de un delito de simulación de delito del artículo 457 del Código Penal
, concurriendo la circunstancia atenuante muy cualificada de dilaciones indebidas, a la pena, por el delito de atentado de un año y nueve meses de prisión junto con la accesoria de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo por el tiempo de la condena, por cada uno de los delitos de conducción temeraria, la pena de 6 meses de prisión, accesoria de inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena y privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por tiempo de tres años, comportando tal privación, la pérdidia de vigencia permiso de conducir por el delito de simulación de delito la pena de multa de 4 meses a razón de 6 euros diarios con la responsabilidad personal subsidiaria prevista en el artículo 53 del Código Penal de un día de privación de libertad por cada dos cuotas que resulten impagadas.
Asimismo se condena al acusado Primitivo al pago de las costas procesales causadas."
El recurs va interposar-se mitjançant escrit del dia 3/3/2016, i contra la sentència de data 8/2/2016, basant-se en els fonaments que d'ell es dedueixen. En data 19/4/2016 el Ministeri Fiscal va presentar escrit d'impugnació del recurs; per tot seguit remetre's les actuacions a aquesta Audiència, on van tenir entrada el dia 25/5/2016.
S'accepten els fets provats de la sentència apel lada.
FONAMENTS JURÍDICS
El senyor Primitivo impugna la sentència per set motius: en primer lloc, s'oposa a la condemna per un delicte d'atemptat per considerar que no es va practicar al judici oral prova suficient com per a enervar el principi de presumpció d'innocència; atenent a que, segons ell, el testimoni dels agents no és prou imparcial, el que el faria prova insuficient. En segon lloc, impugna els dos delictes de conducció temerària apreciats per les mateixes raons; és a dir, error de valoració de la prova derivat de que el testimoni dels agents, al seu parer, es trobaria contaminat per la seva doble condició de testimonis i víctimes. En tercer lloc, impugna el delicte se simulació de delicte apreciat també per un suposat error de valoració de la prova, fundat en el mateix argument (la suposada manca de credibilitat dels agents). En quart lloc, impugna el primer delicte de conducció temerària apreciat per un suposat error d'aplicació de l' article 380 CP ; derivat tant de considerar que no concorren els elements del tipus penal en la seva conducta -per manca de prova del risc concret per a altres usuaris de la via- com perquè, en ser la seva intenció només la de fugir, considera que serien atípics. En cinquè lloc, impugna també la condemna per un segon delicte de conducció temerària, a la vista de que la seva acció no va crear cap perill concret pels demés usuaris de la via pública. En sisè lloc, i subsidiàriament, al lega una indeguda aplicació de la circumstància atenuant de dilacions indegudes ( article 21.6 CP ) molt qualificada que es va estimar a la sentència; doncs considera que, en la seva virtut, procedeix legalment la reducció de totes i cadascuna de les penes imposades en un grau. Finalment, sol licita que no s'apliqui al recurrent el que disposa l' article 47 CP, en no haver recaigut sobre ell cap pena que superi els dos anys de privació del permís de conduir.
El Ministeri Fiscal, per la seva banda, s'oposa a les peticions per considerar que suposarien una nova, i injustificada, valoració de la prova en aquesta instància.
1- Pel que fa al primer dels motius del recurs, cal recordar que és jurisprudència constant d'aquesta Secció la de que, encara que el recurs de apel lació té caràcter ordinari, i pot es dur a terme al seu si una nova valoració de la prova practicada en la instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals te la percepció directa pel Jutge de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis, així com la inexistència en el Dret Penal espanyol de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que hagi de donar-se a cada prova, fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar -pel que fa al seu origen- la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar únicament, respecte de la seva valoració, si las conclusions que el Jutge ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris, i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses. En conseqüència, en aquesta nova instància i sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que d'ella va fer el jutge que va presenciar-la si hagués declarat com a provat, basant-se en ella, quelcom diferent del que realment va dir el declarant que no es pugui deduir de cap altre medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultat il lògic o absurd; i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es desprengués de forma inequívoca i objectiva la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba