Principis i aspectes clau del nou reglament
| Autor | Ricard Martínez |
| Páginas | 21-50 |
Principis i aspectes clau del nou reglament
Ricard Martínez
1. Una realitat difícil
Abordar el conjunt del Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel que
s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de
desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal (RDLOPD), resulta una
tasca impossible en el context d’una conferència1o d’un article. Aquesta impos-
sibilitat deriva no exclusivament de la limitada capacitat de l’autor a l’hora d’a-
profundir en els diversos aspectes materials que planteja la nova norma i de les
seves projeccions a l’àmbit dels procediments, sinó també perquè és necessari
tenir en compte la pròpia evolució de la realitat social i tecnològica amb la que
el RDLOPD s’haurà d’enfrontar.
El bé jurídic protegit pel dret a la protecció de dades té una clara dimensió horit-
zontal i es projecta sobre els aspectes essencials de la identitat d’un subjecte. En la
mesura que atribueix als subjectes les facultats necessàries per exercir un control
material sobre la pròpia informació personal, es projecta sobre totes les branques de
l’ordenament que afecten a l’individu. Aquesta afirmació equival a dir que la reali-
tat que pretén regular el RDLOPD es projecta sobre el conjunt de l’ordenament.
En efecte, en la societat de la informació i el coneixement, l’ésser humà, allò que
un antropòleg identificaria com homo sapiens, adquireix nous perfils i ja no sols és
l’home autoconscient, ni l’home econòmic o productor, sinó que parlem d’un
home digital2. Es tracta d’un home la dimensió personal del qual supera les tradi-
© Editorial UOC 21 Principis i aspectes clau del nou reglament
1. Aquesta és l’adaptació de la transcripció de la conferència impartida el 3 d’abril de 2008 en
la «Jornada sobre el Nou Reglament de Protecció de Dades: Anàlisi de les Principals Novetats»,
organitzada per l’Agència Catalana de Protecció de Dades i els Estudis de Dret i Ciència Política
de la Universitat Oberta de Catalunya.
2. TERCEIRO JOSÉ B. Sociedad digital. Alianza ed., Madrid, 1996.
cionals barreres de l’espai físic i permet una aproximació més aviat qualitativa. La
protecció de la informació d’aquest nou subjecte digital traspassa les barreres de la
concepció tradicional de la vida privada3entesa com espai físic i social reservat i pro-
tegit per l’esfera física de la propietat, o delimitada per la distinció públic/privat. Ara
es tracta de protegir quelcom més qualitatiu, definible pràcticament en termes
informàtics com a bit. Cada subjecte aporta informació personal en cada moment
i en cadascuna de les seves accions. En la societat de les tecnologies de la informa-
ció allò fonamental no sols és el volum unitari d’informació que incorpora una deter-
minada dada sinó la informació que ens aporti un concret tractament. D’aquí que
s’hagi de parlar d’informational privacy, i de dret a la protecció de dades4.
D’altra banda, durant el darrer any s’estan produint en el món de la xarxa fenò-
mens, alguns d’ells apuntat per Castells5, que poden afectar de manera particu-
lar al dret a la protecció de dades. El primer d’aquests deriva de la potència lesi-
va de la capacitat d’emmagatzematge dels motors de cerca, com ara Google, que
no sols indexen qualsevol vincle a pàgines amb informació personal d’un sub-
jecte determinat6sinó que fins i tot la poden incorporar al contingut de la seva
memòria catxé fent del dret a l’oblit una pura il·lusió7. A més a més, espais de comu-
nitat com ara FaceBook, servidors adreçats a “penjar” informació com ara YouTube,
o programes per intercanviar informació8i arxius s’han manifestat com eines
particularment invasives de la privacitat ja sigui per decisió dels seus responsa-
bles o bé per accions dels propis usuaris.
© Editorial UOC 22 El reglament de protecció de dades...
3. WARREN, SAMUEL D. YBRANDEIS, LOUIS D. «The right to privacy», en Harvard Law Review, vol.
IV, núm. 5, diciembre de 1890.
4. MARTÍNEZ MARTÍNEZ RICARD.Una aproximación crítica a la autodeterminación informativa.
APDCM-Thomson-Civitas, Madrid, 2004
5. La Galaxia Internet. Barcelona: Areté, 2001 i l’excel·lent treball desenvolupat al Projecte
Internet Catalunya del IN3 disponible a http://www.uoc.edu/in3/pic/esp/.
6. AEPD. Declaración sobre buscadores de internet. 1 de diciembre de 2007. Disponible a
https://212.170.242.196/portalweb/canaldocumentacion/recomendaciones/common/pdfs/de
claracion_aepd_buscadores.pdf.
Així mateix hi ha un document del Grup de Treball de l’article 29 de la Directiva.
GT. Opinion on data protection issues related to search engines. WP 148/2008 de 04/04/2008.
Disponible a http://ec.europa.eu/justice_home/fsj/privacy/docs/wpdocs/2008/wp148_en.pdf.
7. Vegeu la tutela de Drets núm. TD/00463/2007 disponible a https://212.170.242.196/por-
talweb/resoluciones/tutela_derechos/tutela_derechos_2007/common/pdfs/TD-00463-
2007_Resolucion-de-fecha-20-11-2007_Articulo-17-LOPD_Recurrida.pdf
8. El primer cas en què es va constatar amb claredat els problemes respecte al dret a la pro-
tecció de dades vinculats als programes peer to peer va afectar al sindicat CC.OO. Vegeu la
resolució núm. PSS/00233/2005. Disponible a https://212.170.242.196/portalweb/resolu-
ciones/procedimientos_sancionadores/ps_2006/common/pdfs/PS-00233-2005_Resolucion-
de-fecha-08-09-2006_Articulo-9-y-10-LOPD.pdf.
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba