Les garanties del ciutadà: tutela de drets ARCO i règim sancionador
| Autor | Carles San José |
| Páginas | 167-185 |
Les garanties del ciutadà:
tutela de drets ARCO i règim sancionador
Carles San José
Drets ARCO
Em referiré primer als drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, deno-
minats “ARCO”, que estan regulats al Títol III, just després del Títol II que regu-
la els principis. Aquests drets estan en el nucli del dret fonamental a la protecció
de dades de caràcter personal, que
persegueix garantir a la persona un poder de control sobre les seves dades
personals, sobre el seu ús i destí, amb el propòsit d’impedir el seu tràfic il·lícit
i lesiu per a la dignitat i dret de l’afectat” (STC 292/2000).
I en aquesta mateixa STC 292/2000 es reprodueix novament allò que ja s’ha-
via declarat en l’STC 254/1993:
el dret a la protecció de dades atribueix al seu titular un conjunt de facul-
tats consistents en diversos poders jurídics l’exercici dels quals imposa a ter-
cers deures jurídics (...).
I entre aquests drets, destaca el TC el dret a accedir, rectificar i cancel·lar les
dades personals. En definitiva, el poder de disposició sobre les dades personals,
o el que s’anomena l’autodeterminació informativa.
© Editorial UOC 167 Les garanties del ciutadà...
1. Disposicions generals sobre els drets ARCO
Art. 23. Caràcter personalíssim
L’art. 23 RLOPD obre la regulació dels drets ARCO, i comença subratllant el
seu caràcter personalíssim, la qual cosa significa que els drets ARCO només els pot
exercir el propi afectat. Aquesta exigència és lògica, ja que si parlem del dret a l’au-
todeterminació informativa, és a dir, a que cada persona tingui un poder de dis-
posició sobre les seves dades personals, és obvi que només ella mateixa és qui ha
d’administrar aquest poder.
Això no vol dir que els drets ARCO no es puguin exercir a través de represen-
tant, ja que el propi RLOPD preveu tal possibilitat al 23.2.c), però caldrà que s’a-
crediti documentalment.
A aquest respecte, el RLOPD regula per separat l’acreditació de la representa-
ció segons si s’exerceix davant entitats públiques o privades.
Davant entitats privades, preveu una sola forma d’acreditar la representació,
consistent en aportar una còpia del DNI i la representació conferida per l’afectat,
cosa que permet entendre que es pot fer en una simple declaració amb la signa-
tura de l’afectat, de forma semblant a com autoritzem la representació per reco-
llir un certificat a correus.
En canvi, per al cas d’AAPP el règim de representació és el mateix que el de
l’art. 32 LRJPA, en exigir-se l’acreditació per qualsevol mitjà vàlid en dret que en
deixi constància fidedigna, o compareixença personal de l’afectat. Més enllà de
les consideracions que es podrien fer en aquest punt, entenc que la raó d’aquest
règim distint obeeix a que quan s’actua davant les AAPP, el RLOPD està condi-
cionat per l’art. 32 LRJPA, pel principi de jerarquia normativa, i per això s’ha
limitat a transcriure aquest règim.
Per al cas que la sol·licitud d’exercici dels drets ARCO la faci una persona
diferent a l’afectada o no s’acrediti la representació, disposa l’art. 23.3 RLOPD que
“es denegarà”. Entenc que això serà així si una persona diferent a l’afectat és qui
exerceix el dret i ho fa en el seu propi nom i no en el de l’afectat, però si el pro-
blema és que no s’acredita correctament la representació, s’hauria de requerir
l’esmena del defecte, en consonància amb l’art. 25.3 RLOPD. I en el cas d’exer-
cici davant AAPP, amb més raó per aplicació dels art. 32.4 i 71 LRJPA.
Seguint amb la representació i deixant un moment el RLOPD, en l’àmbit sec-
torial específic de la salut, i concretament pel que fa al dret d’accés a la història
© Editorial UOC 168 El reglament de protecció de dades...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba