Crònica legislativa: Estat espanyol
Autor | Santiago Vilardell i Codina |
Cargo | Cap (e. f.) del Negociat de Consultes Ciutadanes i Drets Lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya |
Páginas | 322-333 |
Page 322
(BOE d’1 de gener a 30 de juny de 2005)
Cal destacar, en aquest període, la publicació de la Llei 12/2005, de 22 de juny (boe núm. 1, de 23 de juny; suplement en llengua catalana núm. 13, d’1 de juliol), del Cap de l’Estat, per la qual es modifica l’article 23 de la Llei de 8 de juny de 1957, del Registre Civil.
Mitjançant aquest text legal, que transcrivim tot seguit, s’aconsegueix finalment que els assentaments, els llibres, els impresos i els segells del Registre Civil siguin en català.
«Exposició de motius
L’article 3 de la Constitució espanyola declara que el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat i estableix que les altres llengües espanyoles també són oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts. A l’empara d’aquesta norma constitucional, sis estatuts d’autonomia han declarat l’oficialitat de les respectives llengües pròpies als territoris de les comunitats autònomes que els corresponen.
El Tribunal Constitucional ha declarat que l’article 3 de la Constitució suposa una habilitació de les comunitats autònomes amb llengua pròpia perquè, en el marc que estableixen els seus estatuts d’autonomia, puguin regular l’abast del concepte d’oficialitat (stc 82/1986, de 26 de juny, i 56/1990, de 29 de març), la qual cosa suposa establir el contingut bàsic de l’esmentada oficialitat (stc 337/1994, de 23 de desembre) i, a més, determinar les mesures que siguin necessàries per al foment o la normalització de la seva llengua pròpia (stc 74/1989, de 24 d’abril, i 337/1994, de 23 de desembre).
En compliment de la normativa constitucional i estatutària, les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia diferent del castellà han aprovat diverses lleis de política lingüística, normalització lingüística o ensenyament i ús de les respectives llengües pròpies que contenen normes diferents per a la regulació de la doble oficialitat amb diverses opcions, entre d’altres àmbits, en el dels registres públics.
En el desplegament legal del reconeixement de la realitat plurilingüe d’Espanya, és a l’Estat a qui correspon establir, en virtut de la seva competència d’ordenació dels registres i instruments públics, la regulació del Registre Civil, regulació estatal que ha de respectar quant a l’ús de les llengües en l’esmentat Registre públic el principi de doble oficialitat que contenen les legislacions autonòmiques corresponents. D’aquesta manera es concilien les actuacions que en matèria d’ús de les llengües en el Registre Civil corresponen a l’Estat i a les comunitats autònomes amb una altra llengua oficial a més del castellà.
Page 323
Aquesta Llei estableix una norma de caràcter general en virtut de la qual els assentaments s’han de realitzar en una llengua oficial en el territori en què radica el Registre i estableix que a les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia diferent del castellà els fulls dels llibres del Registre Civil, els impresos, els segells i els sistemes informàtics es distribueixen en les dues llengües oficials.
Article únic. Modificació de la Llei del Registre Civil.
S’afegeix un nou paràgraf al final de l’article 23 de la Llei del Registre Civil, de 8 de juny de 1957, amb el text següent:
Els registres s’han de realitzar en llengua castellana o en la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma en què radiqui el Registre Civil, segons la llengua en què estigui redactat el document o en què es faci la manifestació. Si el document és bilingüe, s’han de fer en la llengua indicada per qui els presenti al Registre. Tot això, sempre que la legislació lingüística de la comunitat autònoma prevegi la possibilitat de redacció dels assentaments dels registres públics en idioma cooficial diferent del castellà.
Disposició addicional única. Distribució de fulls, impresos i segells.
A partir de l’entrada en vigor de les disposicions reglamentàries que preveu la disposició final i als efectes del que estableix aquesta Llei, a les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia diferent del castellà els fulls dels llibres del Registre Civil, els impresos i els segells es distribueixen impresos en cadascuna de les llengües oficials.
Disposició transitòria única. Registres civils no informatitzats.
Als registres civils que no estaven informatitzats al moment d’entrar en vigor aquesta Llei, els és aplicable el que preveu l’últim paràgraf de l’article 23 de la Llei del Registre Civil segons la seva incorporació efectiva al procés d’informatització.
Disposició final única. Desplegament reglamentari.
En el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern ha d’aprovar les disposicions reglamentàries necessàries perquè la pràctica dels assentaments i l’emissió de certificacions o altre tipus de documents es puguin fer en les llengües oficials a la comunitat autònoma corresponent.»
Llei 10/2005, de 14 de juny (boe núm. 142, de 15 de juny,
La disposició addicional tercera estableix que el Govern ha de fomentar el plurilingüisme en els canals de televisió digital terrestre de les comunitats autònomes adjudicats mitjançant concessió.
Page 324
Ordre eci/846/2005, de 23 de febrer (boe núm. 81, de 5 d’abril,
Ordre eci/1712/2005, de 2 de juny (boe núm. 138, de 10de juny,
Reial decret 58/2005, de 21 de gener (boe núm. 19, de 22 de gener; suplement en llengua catalana núm. 3, d’1 de febrer,
En els articles 11.3 i 13.7 s’imposa el castellà o una altra llengua oficial de la Unió Europea.
En aquest àmbit de la funció pública ha desaparegut de les convocatòries qualsevol referència explícita a la valoració del coneixement del català, gallec o basc. Hi figura, en canvi, una clàusula genèrica com la de les convocatòries següents. Val a dir, tanmateix, que es continua computant el coneixement d’aquestes llengües, com es pot comprovar en alguna de les resolucions per les quals s’adjudiquen les places corresponents.
Page 325
Acord d’1 de febrer de 2005 (boe núm. 31, de 5 de febrer,
Base 4a.
Acord d’1 de febrer de 2005 (boe núm. 31, de 5 de febrer,
Base 9.
Acord d’11 de març de 2005 (boe núm. 61, de 12 de març,
Base 4a.
Acord de 29 de març de 2005 (boe núm. 79, de 2 d’abril,
Base 9.
Ordre jus/1288/2005, de 26 d’abril (boe núm. 112, d’11 de maig,
Base 2.3.
Acord d’1 de juny de 2005 (boe núm. 136, de 8 de juny,
Base 9.
Page 326
D’altra banda, ens hem de plànyer, novament, de la fragmentació dialectal del català en els acords següents del Consell General del Poder Judicial:
Acord d’1 de febrer de 2005 (boe núm. 26, de l’11 de febrer,
Fa referència als idiomes següents: català, valencià i català (Illes Balears).
Acord d’1 de març de 2005 (boe núm. 59, de 10 de març,
Diferencia català (Catalunya) de valencià.
Acord d’1 de març de 2005 (boe núm. 59, de 10 de març,
Contraposa valencià i català.
Així mateix contraposen el català i els valencià aquests altres acords:
Acord de 22 de març de 2005 (boe núm. 80, de 4 d’abril,
Acord de 12 d’abril de 2005 (boe núm. 95, de 21 d’abril,
Acord de 10 de maig de 2005 (boe núm. 119, de 19 de maig,
Acord de 24 de maig de 2005 (boe núm. 138, de 10 de juny,
Resolució de 25 de maig de 2005 (boe núm. 143, de 16 de juny,
Bases 4.C.a, 4.C.b.1, 4.C.b.3.a, 4.C.F.A), 4.C.L, 4.C.N.3 i 4.C:N.6. Regulen, ja sigui com a requisit o com a mèrit, el coneixement de la llengua pròpia per ocupar les places de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Galícia i País Basc.
Del buidatge de les convocatòries aparegudes durant aquest període es desprèn que valoren com a mèrit el coneixement de la llengua oficial pròpia les següents, que figuren en un quadre al costat de les dades corresponents al semestre immediatament anterior:
Page 328
(*inclou 1 plaça a l’Escola Judicial) | |||||
Catalunya | Places | % | Catalunya | Places | % |
Meriten No meriten Total places | 57 112* 169 | 33,7% 66,3% | Meriten No meriten Total places | 258 231 489 | 52,76% 47,24% |
Resta Estat | Resta Estat | ||||
Meriten No meriten Total places | 200 214 414 | 48,3% 51,7% | Meriten No meriten Total places | 723 556 1.279 | 56,53% 43,47% |
Total Estat | Total Estat | ||||
Meriten No meriten Total places | 257 326 583 | 44,1% 55,9% | Meriten No meriten Total places | 981 787 1.768 | 55,49% 44,51% |
Els ministeris que han publicat convocatòries en què es meritava el coneixement del català, el basc o el gallec han estat els següents: Treball i Afers Socials, Interior, Economia i Hisenda, Presidència, Administracions Públiques, Justícia i Educació i Ciència.
Pel que fa a les convocatòries de processos selectius, que actualment no solen contenir cap previsió lingüística, assenyalarem aquestes tres que sí que en tenen:
Ordre mam/1688/2005, de 26 de maig (boe núm. 136, de 8 de juny,
Annex I.1. Preveu un exercici amb dues proves d’idiomes: la primera, obligatòria i eliminatòria, d’anglès, i, la segona, voluntària i no eliminatòria, de francès o de les llengües anomenades «vernacles» o «llengües oficials de les comunitats autònomes».
Ordre mam/1689/2005, de 26 de maig (boe núm. 138, de 8 de juny,
Page 329
Annex 1.1.B. Conté els mateixos exercicis i la mateixa terminologia de la convocatòria anterior.
Ordre mam/1690/2005, de 26 de maig (boe núm. 138, de 8 de juny,
Annex I.1. En aquesta ocasió es preveu una sola prova, voluntària i no eliminatòria, d’algun d’aquests idiomes: francès, anglès i llengües oficials de les comunitats autònomes.
Ordre eci/367/2005, de 14 de febrer (boe núm. 46, de 23 de febrer,
No conté cap exigència de coneixement del català per a les places d’Andorra.
Ordre eci/697/2005, de 9 de març (boe núm. 69, de 22 de març,
Apartat 6. Preveu una prova d’acreditació de coneixement del castellà per als aspirants que no tinguin nacionalitat espanyola.
Instrucció de 10 de febrer de 2005 (boe núm. 57, de 8 de març,
El model es publica en set llengües: alemany, castellà, francès, grec, italià, portuguès i turc.
Page 330
Instrument de ratificació de les Actes aprovades pel XXII Congrés de la Unió Postal Universal (upu) (suplement boe núm. 62, de 14 de març de 2005,
Contenen referències lingüístiques la Constitució de la upu, en l’article 6.b, el Reglament general de la upu, en els articles 107 i 108, i la Decisió C 62/1999.
Aplicació provisional, de 18 de febrer de 2005, del Canvi de Notes de 23 de desembre de 2004, Constitutiu de Conveni entre el Regne d’Espanya i el Principat d’Andorra en matèria educativa (boe núm. 69, de 22 de març,
Articles 4.1, 4.2 i annex II.1, 2., 5, 7, 8, 9 i 10. Preveuen que la llengua vehicular dels centres que regula serà el castellà i, alhora, preveu l’ensenyament del català en tots aquests centres dins l’àrea anomenada Formació Andorrana.
Resolució de 20 de desembre de 2004 (boe núm. 9, d’11 de gener de 2005,
Resolució de 20 de desembre de 2004 (boe núm. 23, de 27 de desembre,
Resolució de 13 d’abril de 2005 (boe núm. 117, de 17 d’abril,
Ordre int/4326/2004, de 17 de desembre (boe núm. 3, de 4 de gener,
Apartats 1r i 2n. Contenen models bilingües castellà/aranès, castellà/català, castellà/basc, castellà/gallec i castellà/«valencià». Cal lamentar, doncs, que la innovació positiva que representen aquests models bilingües hagi quedat entelada per la presència del model en castellà i «valencià», que representa un pas més en el foment de la divisió de l’àmbit lingüístic català.
Reial decret 2393/2004, de 30 de desembre (boe núm. 6, de 7 de gener; suplement en llengua catalana núm. 2, de 17 de gener,
Contenen esments lingüístics els articles 46.2.c, 139.b i 156.2.a.
Reial decret 5/2005, de 14 de gener (boe núm. 13, de 15 de gener,
L’article 1 preveu que en els territoris amb llengua pròpia la pregunta del referèndum es formuli de manera bilingüe.
Resolució de 18 de gener de 2005 (boe núm. 60, de l’11 de març,
Page 332
Apartats 1r.1, 2n i 3r. Les denominacions es publiquen en castellà, català, gallec i basc.
Ordre pre/140/2005, de 2 de febrer (boe núm. 29, de 3 de febrer,
Inclou esments lingüístics l’apartat 6.1.e i 2.c.
Ordre apu/516/2005, de 3 de març (boe núm. 56, de 7 de març,
En l’apartat 3.10 de l’annex s’especifica que la protecció de l’entorn cultural i de la diversitat lingüística ha d’inspirar les actuacions dels alts càrrecs en l’exercici de llurs competències.
Resolució de 14 de març de 2005 (boe núm. 76, de 30 de març,
Apartats 1 i 7.2. En aquest darrer apartat es parla de les «lenguas catalana y valenciana». Novament, doncs, els pressupostos públics contribueixen a fomentar la divisió de la llengua catalana.
Resolució de 30 de març de 2005 (boe núm. 89, de 14 d’abril,
Apartat 1.1.
Ordre apu/999/2005, de 4 d’abril (boe núm. 92, de 18 d’abril,
Resolució de 14 d’abril de 2005 (boe núm. 116, de 16 de maig,
D’acord amb l’apartat 1, s’aprova aquesta Carta de serveis en les versions en castellà i en català.
Resolució de 20 d’abril de 2005 (boe núm. 110, de 9 de maig,
Apartat 6.
Llei 6/2005, de 22 d’abril (boe núm. 97, de 23 d’abril,
Articles 9.2, 12.1, 15 i 20.1. D’acord amb la disposició final quarta, aquesta Llei té caràcter bàsic.
Ordre pre/1355/2005, de 16 de maig (boe núm. 117, de 17 de maig,
Article únic, 2.B.2. Preveu que aquest document s’expedeixi en castellà i, parcialment, en «les altres llengües de la Unió Europea», de manera que sembla que en queden exclosos el català i les altres llengües estatals diferents del castellà.
Ordre itc/1542/2005, de 19 de maig (boe núm. 129, de 31 de maig,
Apartat 1. Pla, apartat 111.a i disposició transitòria segona. Aquesta disposició deroga l’Ordre homònima cte/662/2003, de 18 de març.