El formulari de documents en català de C. A. Jordana
| Autor | Carles Duarte i Montserrat |
| Cargo | Cap de la Secció d'Estudis de Llengua Catalana i Llenguatge Administratiu de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya |
| Páginas | 163-164 |
Page 163
Recentment s'ha reimprès la segona edició del Formulari de documents en català de Cèsar August Jordana,1 la primera edició del qual és de l'any 1931.
Quant a l'autor, basti recordar ací que, nascut a Barcelona l'any 1893, dugué a terme una remarcable obra literària, marcada pel propòsit de renovació i de normalitat per a la llengua.
Així, redactà novel·les psicològiques, policíaques, eròtiques, etc. Aquesta voluntat d'afermament de la llengua escrita és l'origen també del seu treball com a Director de l'Oficina de Correcció de Textos de la Generalitat i de publicacions seves com ara Com s'han d'escriure les cartes comercials (1927), en col·laboració amb S. Montnegre, Correspondència familiar i de societat (1931) o l'obra que ara s'ha imprès novament.
Si ens cenyim a l'obra que comentem en aquesta nota, es compon dels apartats següents: a) la parròquia i el registre civil, b) l'escola i la universitat, c) règim d'associacions, d) corporacions públiques: documents administratius, e) corporacions públiques: documents governatius, f) societats polítiques, g) documents mèdics, h) documents mercantils i t) altres documents.
Pel que fa als documents de caire administratiu, que són els que interessen ací especialment, l'esmentat Formulari constitueix, segons el meu parer, una peça clau en la configuració del llenguatge administratiu català dels anys trenta.
Diguem, a més, que aquest manual destaca, respecte d'alguns dels llibres contemporanis amb un objectiu semblant o paral·lel, pel replantejament de certes qüestions de caràcter general i per l'encert en la resolució de punts diversos. Recordem, a tall d'exemple, que s'hi usen el tractament personal de «vós» o la construcció amb «atès que», que s'hi redueixen de manera general els tractaments dels càrrecs pel que fa a la gamma i a l'ús (s'elimina en el nucli dels
Page 164
documents), que s'hi fa servir un adequat, des d'un punt de vista funcional i estilístic, to general dels models, etc.
En certs casos, però, la solució proposada no correspon a la que habitualment s'utilitza a hores d'ara: «ho aprovo», actualment «vist i plau»; en la data dels documents, «13 de setembre del 1925», avui més aviat «13 de setembre de 1925» (amb el fons de la coneguda polèmica entre Coromines i Rovora i Virgili sobre aquest punt, mantinguda entre els anys 1946 i 1948), tot i que hi ha coincidència amb els usos actuals en la transcripció dels mesos en lletres minúscules i la dels dies i l'any en xifres; etc.
Un dels aspectes més allunyats de les tendències actuals és el de la utilització de fórmules de l'ordre de «Visqueu molts anys» o «Visqui molts anys la vostra senyoria» o «... té el gust de comunicar-ho a la vostra senyoria, a la qual desitja molts anys de vida».
Finalment, en l'aplicació d'aquest Formulari a la documentació d'avui hem de tenir en compte l'actualització dels càrrecs i dels tractaments (per exemple a hores d'ara els Presidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya tenen el tractament de Molt Honorable i no pas d'Honorable).
En qualsevol cas, hem de regraciar a l'editorial Bàrcino aquesta oportuna reimpressió del Formulari de documents en català, obra ben útil en el procés d'establiment del modern llenguatge administratiu català, sempre que hi apliquem les adaptacions que en aquesta nota breu hem intentat de presentar.
------------------------
[1] Cèsar August Jordana: Formulari de documents en català, Barcelona (Ed. Barcino), 1983, reimpressió de la segona edició, de 1933.
