Crònica legislativa de l'Estat espanyol. Segon semestre de 2021
| Autor | Anna Maria Pla Boix |
| Cargo | Professora agregada de Dret Constitucional, Universitat de Girona |
| Páginas | 217-224 |
REVISTA DE LLENGUA I DRET #77
JOURNAL OF LANGUAGE AND LAW
CRÒNICA LEGISLATIVA DE L’ESTAT ESPANYOL
Segon semestre de 2021
(BOE d’1 de juliol a 31 de desembre de 2021)
Anna M. Pla Boix*
Resum
La crònica analitza les principals disposicions normatives estatals relacionades amb usos lingüístics publicades al Butlletí
Ocial de l’Estat durant el segon semestre de 2021.
Paraules clau: dret lingüístic; Estat espanyol.
LEGISLATIVE REPORTS ON SPAIN
Second half of 2021
Abstract
The text includes new state-wide regulations relativy to language uses published in the Ofcial Gazette of the Goverment
of Spain during the second half of the year.
Keywords: language law; Spain.
∗Anna M. Pla Boix, professora agregada de Dret Constitucional, Universitat de Girona. anna.pla@udg.edu.
Citació recomanada: Pla Boix, Anna M. (2022). Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre de 2021. Revista de
Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 77, 217-224. https://doi.org/10.2436/rld.i77.2022.3832
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 218
Sumari
1 Normes amb rang de llei: revisió de les previsions d’incidència en l’estatut jurídic de les llengües
2 Normes de rang reglamentari d’incidència en l’estatut jurídic de les llengües: una succinta revisió
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 219
Aquesta crònica legislativa proposa analitzar, molt succintament, les principals disposicions normatives
d’incidència en matèria lingüística que s’han publicat al Butlletí Ocial de l’Estat (en endavant BOE), durant
el segon semestre de l’any 2021. L’anàlisi d’aquestes normes, considerades en el seu conjunt, evidencia que
el dret lingüístic estatal, en aquest període estudiat, no experimenta canvis rellevants. De fet, les normes
publicades al BOE d’incidència, directa o tangencial, en la regulació dels usos lingüístics, són molt migrades.
A continuació n’identiquem les més rellevants. Com apreciarà el lector a les pàgines que segueixen, llur
transcendència jurídica és certament limitada, perquè innoven més aviat poc l’estatus jurídic de les llengües.
Això no obstant, el dret lingüístic sí que propiciarà intensos debats parlamentaris durant aquesta segona meitat
de l’any 2021. N’ofereixen un bon exemple les diverses iniciatives promogudes als hemicicles autonòmics i
també a les Corts Generals, adreçades a posar en valor els compromisos internacionals adquirits per l’Estat
amb la raticació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries en seu del Consell d’Europa.
Recordem que durant el primer semestre de l’any 2021, es desenvolupa el sisè cicle de control de compliment
del conveni a Espanya.1 L’Estat espanyol presentarà el seu informe el 4 de febrer de 2021, el qual serà avaluat
pel Comitè d’Experts el 31 de març de 2021.2 Les recomanacions del Comitè de Ministres adreçades a l’Estat,
sobre el compliment de la Carta a Espanya, s’aproven el 16 de juny de 2021.3 Els mesos subsegüents trobem
diverses iniciatives tramitades en seu parlamentària, sovint en el marc de les funcions de control de l’acció
del Govern, i projectades singularment a debatre sobre el contingut i abast d’aquest darrer cicle de control
de la implementació dels compromisos adquirits. En són un bon exemple la pregunta al Govern del Grup
Parlamentari Confederal d’Unidas Podemos-En Comú Podem-Galícia en Comú sobre valoració de l’informe
del Consell d’Europa avaluant el grau de compliment d’Espanya de la Carta europea de les llengües regionals
o minoritàries, presentada el 16 de juny de 2021,4 o la pregunta formulada pel Grup Parlamentari Plural sobre
mesures adoptades pel Ministeri de l’Interior per complir amb els apartats 2 i 3 de l’article 3 de la Constitució
i la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries presentada l’1 de juny i resposta el 22 de juliol de
2021.5
1 Normes amb rang de llei: revisió de les previsions d’incidència en l’estatut jurídic de les
llengües
Durant el segon semestre de l’any 2021, el BOE publica diverses normes amb rang legal que inclouen
previsions lingüístiques al seu articulat. A continuació n’enumerem les més rellevants.
Primerament, destaca l’aprovació de la Llei orgànica 9/2021, d’1 de juliol, d’aplicació del Reglament (UE)
2017/1939 del Consell, de 12 d’octubre de 2017, pel qual s’estableix una cooperació reforçada per a la creació
de la Fiscalia Europea.6 Inclou dues previsions d’incidència en l’estatut jurídic de les llengües, garantides
respectivament als articles 14 i 26. El primer dels articles esmentats suara, intitulat “Selecció dels candidats
per al nomenament de Fiscal Europeu i Fiscals Europeus Delegats” estableix, entre d’altres previsions, que en
el procés de selecció es tindrà també en compte “el coneixement de les llengües ocials de la Unió Europea”.
L’article 26, per la seva part, intitulat “Drets de les persones investigades” preveu al seu paràgraf 2.h que
la persona investigada tindrà dret “a ser assistit per un intèrpret de forma gratuïta quan no comprengui o no
parli la llengua ocial” en la qual es tramita el procediment i tindrà dret també a “la traducció escrita dels
documents que resultin essencials per garantir l’exercici del dret de defensa”.
1 Podeu revisar els diferents cicles de control de compliment del conveni als Estats part a la pàgina web del Consell d’Europa.
2 Vegeu Repport on the Recommendations for immediate action made by the Committee of Ministers of the Council of Europe in
its recommendation of 11 december 2019 on the application of the European Charter for Regionals or Minority Languages by the
Kingdom of Spain, submitted by Spain on 4 february 2021, i Informe d’avaluació del Comitè d’Experts de 31 de març de 2021.
3 Vegeu les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa adoptades a la 1407ª reunió de 16 de juny de 2021.
4 Per una ampliació, vegeu Pregunta publicada al BOCG-Congrés dels Diputats núm. D-301, de 28 de juny de 2021 i Resposta del
Govern publicada al BOCG-Congrés dels Diputats núm. D-312, de 29 de juliol de 2021.
5 Per una ampliació, vegeu Pregunta publicada al BOCG-Congrés dels Diputats núm. D-291, de 14 de juny de 2021 i Resposta del
Govern publicada al BOCG-Congrés dels Diputats núm. D-317, de 2 de setembre de 2021.
6 BOE núm. 157, de 2 de juliol de 2021, p. 78523.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 220
Dit això, també s’aprovaran un parell de lleis més que, molt tangencialment, també inclouen previsions
lingüístiques al seu articulat. Es tracta de la Llei 16/2021, de 14 de desembre, per la qual es modica la Llei
12/2013, de 2 d’agost, de mesures per a millorar el funcionament de la cadena alimentària i la Llei 18/2021,
de 20 de desembre, per la qual es modica el text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor
i seguretat vial aprovat per Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, en matèria de permís i llicència
de conducció per punts.7
La primera de les lleis esmentada suara inclou una única previsió lingüística a la seva disposició vintena, que
modica la dicció de l’article 23 de la Llei 12/2013, de 2 d’agost, de mesures per a millorar el funcionament
de la cadena alimentària, intitulat “Infraccions en matèria de contractació alimentària”. Quan regula el
procediment sancionador, i a de garantir el respecte als drets fonamentals, estableix textualment que “els
actes administratius que hagin de noticar-se a un operador que no tingui un establiment a Espanya s’efectuaran
en la llengua corresponent a l’Estat on l’operador tingui la seva seu social principal”.
Per la seva part, la Llei 18/2021, de 20 de desembre, per la qual es modica el text refós de la Llei sobre trànsit,
circulació de vehicles de motor i seguretat vial aprovat per Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, en
matèria de permís i llicència de conducció per punts, conté un parell de previsions d’incidència en l’estatut
jurídic de les llengües.8 La primera és la seva previsió quinzena, que modica la dicció de l’article 56, intitulat
“Llengua”. S’estableix textualment que “les indicacions escrites que s’incloguin o que acompanyin els panells
de senyalització de les vies públiques, i inscripcions, guraran en idioma castellà i, a més, en la llengua ocial
de la Comunitat autònoma reconeguda al respectiu Estatut d’autonomia, quan la senyal es trobi ubicada en
l’àmbit territorial de l’esmentada comunitat”. Igualment, la seva previsió trenta-tres modica també la dicció
de l’article 101, intitulat “Noticacions”. Als efectes que aquí interessen, estableix que “les noticacions
s’enviaran al presumpte infractor en la llengua del document de matriculació del vehicle si es té accés al
mateix, o en una de les llengües ocials de l’Estat de matriculació en altre cas”.
I a tall de conclusió, convé assenyalar que durant aquest darrer semestre de l’any s’aprova també una altra
norma de rang legal, el Reial decret llei 24/2021, de 2 de novembre, de transposició de directives de la Unió
Europea en les matèries de bons garantits, distribució transfronterera d’organismes d’inversió col·lectiva,
dades obertes i reutilització de la informació del sector públic, exercici de drets d’autor i drets ans aplicables
a determinades transmissions en línia i a les retransmissions de programes de ràdio i televisió, exempcions
temporals a determinades importacions i subministraments, de persones consumidores i per a la promoció de
vehicles de transport per carretera nets i energèticament ecients.9 L’article 4 del Llibre primer (dedicat a la
transposició de la Directiva UE 2019/2162, del Parlament europeu i del Consell de 27 de novembre de 2019
sobre l’emissió i la supervisió pública de bons garantits i per la qual es modiquen les Directives 2009/65/CE
i 2014/59/UE) regula el règim de traducció a d’altres llengües ocials de la Unió Europea del bons garantits
europeus.
2 Normes de rang reglamentari d’incidència en l’estatut jurídic de les llengües: una succinta
revisió
Les disposicions normatives de rang reglamentari d’incidència en dret lingüístic publicades al BOE durant el
segon semestre de l’any 2021 són nombroses. Ara bé, com podrà apreciar el lector a les pàgines que segueixen,
regulen qüestions lingüístiques molt tangencials i sempre projectades a àmbits sectorials molt concrets. A
continuació n’identiquem i n’analitzem, molt breument i a tall d’apunt, les més rellevants, distingint per
àmbits competencials dels diferents ministeris.
En l’àmbit de competència del Ministeri d’Educació i Formació Professional, durant la segona meitat de l’any
2021 s’iniciarà el desplegament reglamentari de la Llei orgànica 3/2020 de 29 de desembre, per la qual es
modica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. Recordem que aquesta disposició legal va entrar en
vigor a principis de l’any 2021, per bé que inclou la previsió d’un calendari d’implantació progressiu que, en
7 BOE núm. 299, de 15 de desembre de 2021, p. 153323.
8 BOE núm. 304, de 21 de desembre de 2021.
9 BOE núm. 263, de 3 de novembre de 2021, p. 133204.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 221
diverses de les seves previsions, s’estendrà ns el curs acadèmic 2023-2024.10 Als efectes que aquí interessen,
la llei articularà una reforma d’ampli espectre, amb implicacions importants pel que concerneix el règim
lingüístic en l’ensenyament.11 Garanteix, de fet, una nova regulació dels usos i ensenyaments lingüístics en
l’itinerari curricular, bo i marcant un punt d’inexió, pel seu caràcter volgudament rupturista.12 Serà impugnada
al Tribunal Constitucional en sengles recursos d’inconstitucionalitat, admesos a tràmit per provisió del Ple de
l’Alt Tribunal de 20 d’abril de 2021, en litispendència durant el semestre estudiat.13
Apuntàvem suara que en aquest segon semestre de l’any s’iniciarà el desplegament reglamentari d’aquesta
reforma educativa. S’articularà amb l’aprovació del Decret 984/2021, de 16 de novembre, pel qual es
regulen l’avaluació, la promoció i la titulació en l’educació secundària obligatòria, el batxillerat i la formació
professional.14 Aquest Decret es troba actualment derogat per diverses disposicions reglamentàries aprovades
a principis de 2022.15 Als efectes que aquí interessen, conté previsions lingüístiques als seus articles 6, 7 i 22.
L’article 6, intitulat “Atenció a les diferències individuals en l’avaluació”, precisa, entre altres continguts,
que s’establiran mesures de exibilització i alternatives metodològiques en l’ensenyament i avaluació de la
llengua estrangera per a l’alumnat amb necessitats especíques de suport educatiu. L’article 7, per la seva part,
intitulat “Avaluació de llengua coocial” disposa, textualment, que “en aquelles comunitats autònomes que
tinguin més d’una llengua ocial d’acord amb els seus estatuts, l’alumnat podrà quedar exempt de realitzar
l’avaluació de l’àrea o matèria de l’esmentada llengua coocial, segons s’estableixi a la respectiva normativa
autonòmica”. Finalment, l’article 22, intitulat “Obtenció del títol de batxillerat des d’altres ensenyaments”,
regula el tractament que es donarà a les matèries de “Llengua castellana i Literatura”, “Llengua coocial i
Literatura” i “Llengua estrangera”.
Val a dir que les previsions lingüístiques d’aquesta reforma educativa centraran diverses iniciatives
parlamentàries en el marc de les funcions de control i impuls de l’acció de l’executiu. N’ofereixen un exemple
les preguntes al Govern presentades pel Grup Parlamentari de Vox al Congrés dels Diputats el 14 de juliol
i el 23 de setembre de 2021 sobre les mesures previstes per a controlar que les administracions educatives
compleixin amb el manament de la disposició addicional 38a de la disposició legal.16
Més enllà d’aquest decret, i encara dins l’àmbit de competència del Ministeri d’Educació i Formació
Professional, es promulguen també altres disposicions normatives de rang reglamentari que, dispersament al
llarg del seu articulat, inclouen previsions lingüístiques molt puntuals. Aquest és el cas, a tall d’exemple, de
les Ordres EFP/1207/2021, EFP/1208/2021 i EFP/1209/2021, de 2 de novembre, per les quals s’actualitzen
10 BOE núm. 340, de 30 de desembre de 2020, p. 122868. Vegeu especialment la disposició nal cinquena, intitulada “Calendari
d’implantació”.
11 Estudi ampliat a la Crònica legislativa de l’Estat espanyol corresponent al primer semestre de l’any 2021, publicada al darrer
número d’aquesta revista.
12 Incorpora una nova dicció a les previsions de contingut lingüístic garantides als articles 6.4, 14.5, 18 a 20, 24 a 26, 30, 36, 42, 71,
75 i 121, així com també la disposició addicional 38a de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.
13 Més concretament, vegeu:
- Recurs d’inconstitucionalitat núm. 1760-2021, interposat per més de cinquanta diputats del Grup Parlamentari de Vox
del Congrés dels Diputats, admès a tràmit pel Ple del Tribunal Constitucional per provisió de 20 d’abril de 2021, BOE
núm.102, de 29 d’abril de 2021, p. 50904.
- Recurs d’inconstitucionalitat núm. 1828-2021, interposat per més de cinquanta diputats del Grup Parlamentari Popular del
Congrés dels Diputats, admès a tràmit pel Ple del Tribunal Constitucional per provisió de 20 d’abril de 2021, BOE núm.
102, de 29 d’abril de 2021, p. 50906.
14 BOE núm. 275, de 17 de novembre de 2021, p. 141583 i seg.
15 Vegeu especialment Reial decret 157/2022, de 2 de març (BOE núm. 52, de 2 de març de 2022, p. 24386); Reial decret 217/2002,
de 22 de març (BOE núm. 76, de 30 de març de 2022, p. 41571) i Reial decret 243/2022, de 5 d’abril (BOE núm. 82, de 6 d’abril de
2022, p. 361).
16 La pregunta presentada el 14 de juliol fou qualicada el 20 de juliol de 2021. Per una ampliació, vegeu expedient 184/057567.
La pregunta presentada el 23 de setembre de 2021, fou qualicada el 28 de setembre en l’expedient 184/063536. Vegeu iniciativa
publicada al BOCG – Congrés dels Diputats núm. D-336 de 4 d’octubre de 2021. La resposta del Govern pot consultar-se al BOCG
– Congrés dels Diputats núm. D-358 de 8 de novembre de 2021.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 222
determinades qualicacions professionals de diferents famílies professionals establertes al Catàleg Nacional
de Qualicacions Professionals.17
Pel que concerneix singularment l’ensenyament universitari, s’aproven també diverses disposicions
reglamentàries que inclouen, dispersament al llarg del seu articulat, previsions lingüístiques. Aquest és el cas
del Reial decret 640/2021, de 27 de juliol, de creació, reconeixement i autorització d’universitats i centres
universitaris, i acreditació institucional de centres universitaris.18 Conté una única previsió lingüística,
garantida al seu article 17.1, intitulat “Efectes de l’obtenció de l’autorització administrativa”. Aquest article,
entre altres previsions, estableix que les universitats o centres d’educació superior autoritzats a impartir títols
d’acord amb sistemes d’educació superior estrangers han de tenir la denominació que correspongui. No se’ls
permet utilitzar denominacions que, pel seu signicat o per emprar un idioma estranger, puguin induir a
confusió sobre la naturalesa del centre, els ensenyaments que imparteix o la naturalesa del títols.
Igualment remarcable és l’aprovació del Reial decret 822/2021, de 28 de setembre, pel qual s’estableix
l’organització dels ensenyaments universitaris i del procediment de garantia de la seva qualitat.19 El seu annex
2, quan regula el model de memòria per a la sol·licitud de vericació del pla d’estudis d’un títol universitari
ocial, inclou, entre altres previsions, que haurà de contenir la “denominació completa del títol en castellà,
podent ser en anglès o altre idioma en cas que tot el títol s’imparteixi en aquest idioma” i afegeix que “també
podrà tenir denominació bilingüe”. També preveu el deure d’informar sobre l’idioma o els idiomes que seran
emprats en l’ensenyament del títol concernit.
Dit això, en l’àmbit de competència del Ministeri de Ciència i Innovació també s’aproven diverses disposicions
de rang reglamentari d’incidència en matèria lingüística. Aquest és el cas, per exemple, del Reial decret
1079/2021, de 7 de desembre, pel qual es regula la concessió directa de subvencions a la Reial Acadèmia
Espanyola, la Reial Acadèmia de la Història, la Reial Acadèmia d’Enginyeria, la Reial Acadèmia Nacional de
Medicina i la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Física i Naturals pel nançament de despeses associades
al manteniment i conservació dels respectius diccionaris digitals; i a l’Associació d’Acadèmies de la Llengua
Espanyola per al nançament de les despeses associades a la celebració del setantè aniversari.20 Com s’explicita
a la seva exposició de motius, part d’aquestes subvencions s’adrecen especícament a protegir, promoure i
posar en valor la llengua castellana en tot l’àmbit hispànic.
En l’àmbit del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions també s’aproven diverses previsions
reglamentàries que contenen, al seu articulat, mencions puntuals a la llengua. Aquest és el cas del Reial
decret 882/2021, d’11 d’octubre, pel qual es regula la concessió directa de subvencions a determinades entitats
per al nançament del Sistema nacional d’acollida i integració de persones sol·licitants i beneciàries de
protecció internacional i l’atenció sociosanitària en els centres d’estada temporal d’immigrants de Ceuta i
Melilla.21 Aquesta disposició reglamentària conté diverses previsions adreçades a promoure l’ensenyament de
la llengua castellana i, si escau, de les altres llengües ocials. Més concretament, quan regula les actuacions
17 Inclouen, molt dispersament al llarg del seu articulat, previsions lingüístiques molt puntuals. Per a una ampliació, vegeu BOE
núm. 267, de 8 de novembre de 2021. Vegeu especialment:
- Ordre EFP/1207/2021, de 2 de novembre, per la qual s’actualitzen, d’acord amb el Reial decret 817/2014, de 26 de
setembre, determinades qualicacions professionals de les famílies professionals Activitats físiques i esportives, Agrària i
Arts i Artesanies, recollides al Catàleg Nacional de Qualicacions Professionals, establertes per determinats reials decrets.
- Ordre EFP/1208/2021, de 2 de novembre, per la qual s’actualitzen, d’acord amb el Reial decret 817/2014, de 26 de
setembre, determinades qualicacions professionals de les famílies professionals Agrària, Arts i Artesania, Electricitat i
Electrònica, Hosteleria i Turisme, Informàtica i Comunicacions, i Tèxtil, Confecció i Pell, recollides en el Catàleg Nacional
de Qualicacions Professionals, establertes per determinats reials decrets.
- Ordre EFP/1209/2021, de 2 de novembre, per la qual s’actualitzen, d’acord amb el Reial decret 817/2014, de 26 de
setembre, determinades qualicacions professionals de les famílies professionals Activitats Físiques i esportives, Agrària,
Arts i Artesanies, Serveis Socioculturals i a la comunitat, recollides en el Catàleg Nacional de Qualicacions Professionals,
establertes per determinats reials decrets.
18 BOE núm. 179, de 28 de juliol de 2021.
19 BOE núm. 233, de 29 de setembre de 2021.
20 BOE núm. 293, de 8 de desembre de 2021.
21 BOE núm. 244, de 12 d’octubre de 2021.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 223
transversals que es reconeixeran als sol·licitants de protecció internacional, es preveu l’ensenyament lingüístic,
bo i esmentant que es promourà “l’ensenyament de l’espanyol i, si escau, d’altres llengües ocials del lloc
on estigui realitzant l’itinerari amb l’objectiu de procurar la immersió lingüística” i s’afegeix que aquesta
formació “ha d’estar adaptada a les necessitats i nivells especícs de les persones destinatàries i orientada a
la integració a la societat d’acollida”. També inclou un servei de traducció i interpretació per tal de garantir
una correcta comprensió de la informació, assessorament i prestacions que rebin.
Igualment, també destaca l’aprovació de l’Ordre ISM/1485/2021, de 24 de desembre, per la qual es regula
la gestió col·lectiva de contractacions en origen per al 2022.22 Al llarg del seu articulat trobem diverses
referències a garanties lingüístiques. Aquest és el cas de l’article 3.2.e. Aquest precepte, intitulat “Garanties
dels treballadors”, preveu entre les obligacions empresarials la d’acompanyar els treballadors quan surtin
d’Espanya, amb un representant de l’empresa que parli el seu idioma, els assisteixi i atengui incidències durant
els retorns col·lectius. L’annex IX de l’Ordre, quan regula les condicions d’habitabilitat dels allotjaments dels
treballadors migrants de temporada i campanya en l’agricultura, preveu que aquestes instal·lacions han de
comptar amb normes de règim intern “en l’idioma dels usuaris”.
Dit això, en l’àmbit competencial del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria
Democràtica, durant el semestre estudiat s’aprova també el Reial decret 470/2021, de 29 de juny, pel qual
s’aprova el Codi Estructural.23 El seu article 21, intitulat “Control de la conformitat dels productes” conté
una menció puntual al règim lingüístic quan, al seu primer paràgraf in ne, estableix que la documentació del
segell CE “haurà de facilitar-se en idioma espanyol”.
Igualment, en l’àmbit competencial del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 també s’aproven algunes
disposicions de rang reglamentari que inclouen previsions lingüístiques. És el cas de l’Ordre DSA/1009/2021,
de 22 de setembre, per la qual es crea el Consell Estatal de Participació de la Infància i de l’Adolescència.24
Com recull l’articulat de l’Ordre, es tracta d’un òrgan permanent i estable de consulta, representació i
participació de nenes, nens i adolescents en l’àmbit públic. Als efectes que aquí interessen, el seu paràgraf
4t, quan regula el règim de funcionament dels seus òrgans, estableix el deure de “proporcionar informació
en un llenguatge clar i comprensible, en un idioma que puguin entendre i mitjançant formats accessibles en
termes sensorials i cognitius i adaptats a les circumstàncies personals dels seus destinataris, bo i garantint-se
el seu accés universal”.
Pel que concerneix l’àmbit competencial del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, destacarem la Resolució de
16 de juliol de 2021, de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, per la qual s’aprova el sistema de
rma no criptogràca per a l’àmbit de la Secretaria d’Estat de Pressupostos i Despeses i la Intervenció General
de l’Administració de l’Estat.25 Conté una única previsió de contingut lingüístic a l’apartat 3 de l’annex 1,
intitulat “Descripció del sistema”, quan inclou la referència a la llengua en la regulació de les dades del sistema.
Pel que concerneix l’àmbit competencial del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, trobem la
Resolució de 16 de novembre de 2021, de la Direcció de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, per la qual
s’aproven els mitjans acceptables de compliment relatius a la formació i certicació dels pilots que operen
aeronaus pilotades per control remot. Entre altres previsions, estableix que els examinadors que avaluen els
coneixements pràctics “hauran d’acreditar el coneixement de l’idioma o dels idiomes emprats durant la prova,
equivalent com a mínim a un nivell operacional 4 d’OACI”. Igualment, també preveu un règim d’acreditació
de coneixements d’idiomes per a pilots de RPAS.26
Finalment, i a tall de conclusió d’aquesta crònica, en l’àmbit de competència del Ministeri de Defensa, durant
aquest segon semestre de l’any 2021 també s’aproven diverses disposicions de rang reglamentari que inclouen,
dispersament al seu articulat, previsions lingüístiques molt puntuals, projectades singularment en l’àmbit
22 BOE núm. 313, de 30 de desembre de 2021.
23 BOE núm. 190, de 10 d’agost de 2021.
24 BOE núm. 231, de 27 de setembre de 2021.
25 BOE núm. 175, de 23 de juliol de 2021.
26 BOE núm. 314, de 31 de desembre de 2021.
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de l’Estat espanyol. Segon semestre de 2021
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 224
formatiu. Aquest és el cas de diverses Ordres que deneixen diferents currículums formatius i preveuen,
especícament, mòduls de formació en idioma estranger.27
27 Per una ampliació, vegeu:
- Ordre DEF/1107/2021, de 28 de setembre, per la qual s’aprova el currículum de l’ensenyament de formació d’ocials per
a l’integració al Cos General de l’Exèrcit de l’Aire mitjançant les formes d’ingrés sense titulació prèvia, publicada al BOE
núm. 246, de 14 d’octubre de 2021.
- Ordre DEF/1108/2021, de 28 de setembre, per la qual s’aproven els currículums de l’ensenyança de formación d’ocials
per a la integració o adscripció al Cos General de l’Exèrcit de l’Aire mitjançant les formes d’ingrés amb titulació, publicada
al BOE núm. 246, de 14 d’octubre de 2021.
- Ordre DEF/1340/2021, de 24 de novembre, per la qual s’aproven els currículums de l’ensenyança de formació d’ocials
per a la integració o adscripció a l’escala d’ocials del Cos d’Intendència de l’Armada mitjançant la forma d’ingrés amb
titulació prèvia, publicada al BOE núm. 288, de 2 de desembre de 2021.
